Programa 210: Xavier Casellas; Jaume Vilaseca Trio; Víctor Mirallas; Tomate Trio y Cebolla, 10 de juny de 2015
0 comentaris
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz
Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a
la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels
amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de
tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque
Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.
Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en diferit
a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i
des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol
mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui
escoltareu a Jazz Club de Nit.
El Programa d’avui estarà farcit de novetats, com sempre, i tindrà
podríem dir dues parts diferenciades, tot i les diferències entre els quatre
projectes presentats. Començarem amb dos projectes on la música “pop” estarà
barrejada amb el Jazz a base de les improvisacions dels músics.
La segona part serà així com una mica més funky i també hi haurà aires
Cubans, però abans deixeu-me que us digui que podeu trobar el millor del jazz
que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
O sigui que comencem amb el projecte de Xavier Casellas anomenat...
“LES MIL CARES”
Xavier Casellas
Editat per Quadrant Produccions Q00062J
Enregistrat i mesclat a Joan Albert & Kako Music
el gener de 2014 a Barcelona.
Produït per Xavier Casellas, Jose Alberto Medina i
Tom Warburton.
Producció executiva Quadrant Produccions
Xavier Casellas, veu i composició
Jose Alberto Medina, piano, teclats i arranjaments
Jordi Matas, guitarres
Tom Warburton, contrabaix
Juan R. Berbín, bateria i percussió
Caspar St. Charles, bateria i flauta
Pere Bardagí, violes i violí i arr. cordes a 7.
Claudio Marrero, saxos alto i tenor
Yasmina Azlor, cors
Tots els temes són d’en Xavi Casellas excepte el 8è i 9è...
Escoltem doncs ja el primer tema del disc anomenat..
1.- Last time you were here (X. C.) 4m40s
Doncs aquesta és la veu i la sonoritat d’aquest projecte on la música
incorporada en el seu primer ADN, la del rock-pop, la fa casar amb el Jazz, la
música que de fa força anys és la seva passió. Ens trobem amb la participació
dels mestres que l’acompanyen, com en Jordi Matas, el més rocker dels guitar
jazz men. Un tema al voltant del folk on la veu profunda d’en Xavi s’emmarca
dins el background musical creat pel Jose Alberto Medina, amb participació
estel·lar de la guitarra de Jordi Matas, el contrabaix del Tom Warburton i el
piano del mateix Jose.
Vegem què ens diuen des de Quadrant d’aquest magnífic disc...
“Les mil cares “és el títol del nou disc de Xavier Casellas , un treball
que sorprèn per la seva personalitat i frescor. En aquesta ocasió, el vocalista
i compositor català ha volgut aprofundir en una tendència que coneix a fons: la
fusió entre les harmonies del jazz i l’estètica del cantautor, una forma de fer
música que al llarg dels anys ha donat fruits tan destacables com el que ara
ens proposa aquest artista. El disc es compon de nou tracks, dels quals set han
estat signats pel mateix Casellas. Els dos restants són una interessant
adaptació d’un original de Rosa Passos i F. de Oliverira i un cover d’”American
Tune”, un clàssic de l’imprescindible Paul Simon.
Aquí teniu un enllaç a la biografia d'en Xavier extreta del Taller de Músics:
Escoltem doncs ja el següent tema que serà el....
5.- Don’t get me wrong (X. C.) 4m29s
Un magnífic tema iniciat per Xavi i Jordi on la profunditat de la veu i
el so brillant de la guitarra d’en Jordi donen peu a la participació de la
resta de companys. Aquest tema te un
canvi harmònic en la B que crec està súper ben trobat, i que em recorda grans
moments dels 70s, i concretament a Pink Floyd i a alguns més. Sons
estratosfèrics de la guitarra d’en Jordi Matas amb les harmonies d’en Jose
Alberto Medina i la magnífica veu d’en Xavi.
Aquest és un disc que em va donar el mateix Xavier en una WTF del
Jamboree, la del 14è aniversari i que em vaig escoltar ben aviat. Us haig de
dir que em va entrar a la primera, la qual cosa vaig comentar al Facebook tot i
parlant d’aquest projecte on en Claudio Marrero també hi participa.
Que un disc t’entri a la primera no és cosa massa normal, i sol passar
que, o te l’has d’escoltar una mica més, o has de fer una acurada selecció de
temes. Aquest no és el cas, i us dic que la dificultat rau en haver-me de
decidir i escollir els temes que sonaran.
Seguim amb el tema següent, i també seguint la delicadesa, ara potser
encara amb molta més...en el tema..
6.- Mataperros (X.
C.) 4m56s
Un altre tema on les harmonies i canvis són la clau de volta a banda de
les bones interpretacions dels companys. Un dels punts importants en aquest
projecte són les lletres, totes del líder de la formació. Lletres que encaixen
a la perfecció amb les melodies, que per això ambdues coses les ha fet ell
mateix.
Un tema preciós des de la primera nota fins la darrera.
Recordem que Xavier Casellas és un dels pocs cantants masculins de Jazz
de casa nostra. És ben cert que hi ha moltes més cantants que homes que ho fan.
Xavier ha parit una obra personal i íntima on la delicadesa te la màxima
preponderància.
Acabem amb una de les dues versions d’aquest disc, en aquest cas és una
preciosa bossanova de Rosa Passos-F. De Oliveira anomenada....
8.- Mont of March in Salvador (R. P. & F. O.) 6m06s
Ja heu pogut escoltar que els temes que hem posat, i la resta també,
tenen aquest aire càlid i delicat d’un projecte on “lo personal” és el més
important. Un projecte on es respira la personalitat de l’autor en cadascun
dels temes interpretats i que ens serviran per conèixer a aquest gran músic de
casa nostra i per tant, el que caldrà fer serà anar a la web de quadrant
produccions i mirar d’aconseguir-lo i sinó fer-ho a les botigues de Jazz de
casa nostra. En aquest tema heu pogut escoltar el magnífic so del jove
saxofonista canari, Claudio Marrero, músic que veiem i escoltem molt sovint a
les WTF del Jamboree. Claudio no para de créixer en tots els aspectes menys en el
relacionat amb la seva alçada, que ja és prou gran, però ens els aspectes
personals i musicals te una molt bona predisposició i aptituds que segur li
proporcionaran grans alegries en aquesta vida.
Doncs aquí també hem pogut gaudir amb la mestria de l’estimat amic Jose
Alberto, des d’aquí una gran abraçada i que vagi bé la “La Fábrica de la
Isleta”.
Seguim doncs amb el següent projecte de la nit on el rock-pop també s’hi
veurà totalment reflectit.....estem parlant del projecte del gran pianista
Jaume Vilaseca amb el seu Trio anomenat...
“JAZZNESIS II”
Jaume Vilaseca Trio
Editat per Discmedi Blau DM5152-02
Enregistrat i mesclat per Jordi Vidal als estudis
Laietana entre octubre i novembre de 2014.
Produït per Jaume Vilaseca i Mercè Puy.
Jaume Vilaseca, piano i veus
Dick Them, contrabaix
Ramón Díaz, bateria i percussions
amb
David Pastor, trompeta (1 i 5) i fiscorn (5)
Víctor de Diego, saxo tenor (1) i flauta travessera
(7)
Fredrick Carlquist, saxo tenor (2,5,6) i clarinet (5)
Tots els temes són de Genesis composats entre el 1970 i el 1974
Vegem qui és en Jaume Vilaseca entrant al seu web:
Comencem amb tema del disc “Selling England by the Pound” anomenat...
3.- Dancing with the moonlight knight (Genesis) 6m35s
Doncs no sé si als qui ho escolteu us recorda temps passats perquè a mi
sí. Temps en els quals música com aquesta sonava al Totem i jo mateix la posava
en els magnífics “Dimecres Progressius del Totem”..i fins i tot havíem fet
alguna matinal els diumenges només pels vertaders aficionats que ens hi
congregàvem per escoltar discos sencers de gent com Genesis, Van der Graaf
Generator, King Crimson, Pink Floyd, etc, etc....quins anys....on la música ens
servia per escapar-nos de la pressió del franquisme.
Seguim escoltant ara amb la veu de la Mar Vilaseca, filla del
Jaume...escoltem-los en un tema del disc Foxtrot, on totes les composicions
d’aquest disc eren de Tony Banks,
Phil Collins, Peter Gabriel, Steve Hackett, i Mike Rutherford.
Escoltem doncs el preciós tema anomenat....
4.- Time table (Genesis) 6m35s
Doncs ja heu pogut escoltar quina delícia de tema ens ha cantat la Mar
Vilaseca ben acompanyada pel seu pare i mestre de les 88 tecles, a més del
magnífic i profund so del contrabaix del Dick i la perfecta pulsió rítmica
marcada pel Ramón i tan bé interpretada en el magnífic solo del Jaume.
I seguint amb la tònica delicada dels temes anteriors ho farem ara amb
la col·laboració del Víctor de Diego a la flauta travessera en el preciós tema
d’un altre increïble disc de Genesis, el “Trespass”, anomenat..
7.- Dusk (Genesis) 4m09s
Doncs ja heu pogut escoltar la magnífica intervenció estel·lar del
Víctor de Diego a la flauta des del principi amb la preciosa melodia per
després seguir amb la seva magnífica improvisació amb la claríssima pulsió del
piano del Jaume. I de quina magnífica manera ha iniciat Víctor la seva
improvisació a ritme de Bossa en un canvi subtil i perfecte. Una vertadera
meravella que poc després torna als orígens ara amb la melodia interpretada pel
piano del Jaume i acabant Víctor de manera increïble....
Acabarem amb el preciós tema de l’increïble disc de Genesis, “Nursery
Crime” ara amb la col·laboració de Fredrik Carlquist al saxo tenor
anomenat.....
6.- Fountain of Salmacis (Genesis) 7m40s
Un magnífic tema de Genesis que parla de la font de Salmacis on hom qui
hi bevia s’efeminava i a "Nursery Cryme" de Gènesi, la cançó "La
font de Salmacis" explica la història de l'intent de violació de
Hermaphroditus per Salmacis. En la història d'Ovidi els cossos de Salmacis i
Hermaphroditus queden eternament fusionats la qual cosa es reflecteix en la
lletra de la cançó: "I després la carn i els ossos es van fusionar
estranyament, per sempre per ser només un sol cos”.
I quin magnífic tema ens han interpretat amb el preciós piano inicial
encetant la melodia per després deixar pas a la gran improvisació del Fredrick
mentre al darrera Dick i Ramón fan anar la màquina rítmica i amb quina
solvència, i mentrestant Jaume amb espurnes de brillantor. Després Ramón fa el
seu gran solo recolzat pels altres tres per tornar-hi amb la melodia i deixant
pas a la delicada melodia que em posa la pell de gallina a la vegada que me la
fa cantar...tremolo encara d’emoció. Jaume inicia un gran solo a tempo i
majestuós i així acabar aquest gran tema...
Doncs ja vegeu quin magnífic disc del Jaume Vilaseca Trio, el Jazznesis
II, un projecte que ens va venir a presentar al Jazz Club La Vicentina en un
dels Concert-Jam que fem, concretament el del 31 d’octubre de 2014.
Seguim endavant amb el programa però ara canviant quasi radicalment els
projectes endinsant-nos en el primer del jove poli-instrumentista Víctor
Mirallas anomenat....
“PROTOCOLO”
Víctor Mirallas & Beatbusters
Editat per Temps Record TR1505-GE15
Editat i mesclat majorment per l’Arnau Figueres al
seu Home Studio, a Sant Esteve de Palautordera (el Vallès Occidental,
Catalunya) i masteritzat per Josep Roig a Coda Produccions Musicals a Terrassa,
entre el mes de setembre del 2014 i febrer del 2015 havent enregistrat la
bateria als estudis Wasabi i els teclats als BSO estudis.
Producció artística per Víctor Mirallas i Arnau
Figueres.
Víctor Mirallas, saxo tenor i veu lead
Gregori Hollis, trompeta
Guillem Torà, guitarra
Kquimi Saigi, teclats
Joan Pasqual, baix elèctric
Arnau Figueres, bateria
I amb col·laboracions de luxe com..
Marina Tuset, cors (1, 3 i 4)
Toni Saigi Chupi, clavinet (1)
Iscle Datzira, saxo soprano (1)
Ryan Easter, cors i rap (4)
Judit Neddermann, cors (5)
Quartet de corda
(5) amb...
Layht Sidiq,
violí I
Tania Mesa, violí
II
Alliz Nicholas,
viola
Marta Roma, cello
I qui és aquest jove crac anomenat Víctor Mirallas? Doncs ho veureu entrant al web de Temps Record:
Escoltem ja el primer tema del disc que serà el primer tall, tema del
Víctor i de l’Arnau anomenat....
1.- Blindfold (V.
M. & A. F.) 3m50s
Doncs sí que ens apartat una mica de les músiques escoltades oi?....el
Pop hi torna ara de la mà del Funk passejant-se pel Jazz. Un tema on els
arranjaments dels vents són obre del Gregori i on tenim que la lletra és de
l’Arnau. Iniciat pel punteig de la guitarra i el teclat i amb la veu del Víctor
i les veus de Marina i pel darrera una secció rítmica que fa caminar el tema, i
de quina manera. El pont del tema és força interessant i de quina manera
desenvolupen el tema amb els metalls doblant-se i la improvisació de l’Iscle al
soprano, per després tornar als inicis fent un chorus sencer del tema i
acabar-lo delicadament.
Protocolo és el títol del primer
àlbum de Victor Mirallas & Beatbusters. Aquest treball és fruit de la col·laboració
artística entre Víctor i la banda a la seva estada a les muntanyes del
Montseny. Es tracta d’un disc amb cinc temes propis, que conté un mestissatge
entre ritmes i melodies afroamericanes, que capta la complexitat del jazz més
lliure i el color dels seus acords, però sense renunciar a les melodies i
estructures més populars.
Seguim ara amb el proper tema i que és el que dóna títol a l’àlbum...amb
arranjaments dels vents a càrrec de Gregory i Víctor amb lletra de Man
Costas...tema de Víctor Mirallas...
2.- Protocolo (V.
M.) 3m34s
Un tema iniciat per tota la banda com si d’un descontrol total es
tractés saltant-se el protocol. Veu de Víctor i bons arranjaments i combinació
sonora dels vents a dues veus, en un tema farcit de groove i que camina sense
cap interrupció, amb un leit motiv del tema força ben trobat i una molt bona
intervenció del Kquimi al sintetitzador per acabar el tema molt dolçament..
Aquest és un treball artesanal i cuidat fins a l'últim detall, ens diuen
ells. Hem gravat a l’estudi del bateria de la banda, Arnau Figueres, cosa que
ens ha donat la llibertat de fer el que volíem, tal com ho volíem fer i sense
passar per cap filtre. En les lletres hi trobareu des de crítiques a la
societat, fins a històries quotidianes de desamor i desafecte. Les lletres han
estat escrites per Man Costas, Mireia Pujol, Victor Mirallas i Arnau Figueres.
Seguim ara amb el tema inicial del projecte que Víctor ja va enregistrar
en vídeo en la seva estada a Berklee, en el curs o semestre passat, i és el
tema anomenat..
3.- Wait awake (V.
M.) 3m38s
Tema amb un funk delicat encetat pels sons estratosfèrics del Kquimi als
teclats i la veu delicada del Víctor per ja continuar-lo amb el groove
adequat. Marina hi col·labora amb els
cors i Víctor, Guillem Torà, guitarra i demés hi col·laboren en la melodia.
Víctor ens deixa espurnes de la seva qualitat al saxo tenor, en un tema, on la
lletra i melodia semblen tenir un màxim protagonisme.
Doncs deixarem aquest primer treball del Víctor amb un tema una mica més
viu amb lletra de Mireia Pujol i composat pel líder i en Gregori Hollis
anomenat...
4.- She’s Now Gone (V.
M. & G. H.) 3m18s
Un tema iniciat pels metalls doblats aconseguint un magnífic efecte.
Després les veus amb el motiu principal donen pas a la veu del líder, mentre la
secció rítmica marca un tempo constant que no et deixarà quiet. Marina fa cors
i la seva amiga ha fet la lletra, perfecte oi? Gregori ha iniciat un solo
curtet i l’ha continuat ara però amb la participació en pla Rap del Ryan
Easter. Després metalls doblats, motiu principal de veus i bye bye...
Doncs amb aquest tema deixem el projecte del Víctor Mirallas &
Beatbusters tot i desitjant que l’hàgiu gaudit, avui en un programa que ens ha
apropat la música popular al Jazz.
Ara l’acabarem fent un salt cap al buit i sense por a fotre’ns cap
trompada amb el projecte de Underpool dedicat a Bola de Nieve, en un projecte
divertit per iconoclasta i dedicat a la música de Cuba, amb temes de l’Ignacio
Villa, alies “Bola de Nive”. Aquesta és una idea del trempat pianista Javier
Galiana el qual a més a més d’interpretar al piano serà la veu de tots els
temes cantats, amb lletres que parlen de la vida allà a La Habana amb les
músiques d’allà, la llunyana i a la vegada propera Cuba.
Abans deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer
Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres,
dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a
l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel
gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta
abraçada...
Som-hi amb el projecte editat per Underpool....
“TOMATE TRIO Y CEBOLLA CANTA A BOLA DE NIEVE”
Editat per Underpool UNDP-05
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Curro Ureba el
16 d’octubre i 3 de novembre de 2014 als estudis Trafalgar de Puerto de Sta.
Maria, Càdiz.
Javier Galiana, piano i veu
José López, contrabaix
Juan Sáinz, bateria
I qui són el Tomate Trio y Cebolla ho podrem esbrinar llegint el breu comentari que va fer Pere Pons en motiu de la seva actuació al Jamboree:
Sota la direcció del sempre sorprenent Javier Galiana, els components de Tomate, Trío y Cebolla porten anys dedicats al repertori jazzístic. El pianista gadità resident a Portugal va escollir el marc del Festival Ron Varadero del Bolero celebrat al Jamboree l’estiu passat per a presentar la primera gravació del grup, basada en arranjaments dels temes del repertori del gran pianista, cantant i compositor cubà Bola de Nieve. No es tracta tan sols de la recuperació d’una música emblemàtica del segle XX, sinó també de la relectura en clau jazzística de cançons mítiques com “Drume Mobila” o “Vito Manué”, així com perles amagades com “No siento”. La proposta amb els temes cantats pel propi Galiana suposa tot un esdeveniment que no convé perdre’s.
Doncs comencem ja amb el primer tema d’aquest trio dedicat a Bola de
Nieve amb el tema de Gilberto Valdés anomenat..
3.- Botellero (G.
V.) 5m19s
Doncs suposo que estareu al·lucinant com a mínim, però penseu que
darrera d’aquest projecte d’aparença trivial hi ha unes músiques força
interessants a la vegada que les lletres i que ens serviran per situar-nos a la
bella illa de Cuba allà pels anys 50s del segle passat. I tot això amanit per
la gràcia i saviesa d’aquests músics que freqüenten casa nostra, Javier Galiana
com a professor a l’Esmuc i José López, un contrabaixista que ha compartit
força projectes al Jamboree i a les WTF.
Bola de Nieve era la definitiva Cuba libre, i Javier
Galiana ho va saber ben aviat, quan va descobrir un vell vinil perdut per casa
seva, també la nítida condició de nàufrags que ajunta als qui persegueixen
sirenes. En escoltar el disc, va saber que la sal remullava les tecles del
negre, que el cavaller d’Olmedo anava begut pel carrer Obispo i que Víctor
Manué s’escapava a Miami en una balsa, tot i no saber anglès i que la seva illa
li digués marxa, però com si realement no ho volgués fer. Ara, tants anys
després, amb un poderós Jazz establert a la havanera Càdis, els músics d’avui
la canten de nou i li brinden un “filin” per resoldre un vell “bisnes”
sentimental: el que uneix a la música com als seus intèrprets, com si formessin
part d’un mateix oceà. El trio Tomate y Cebolla comparteix amb Bola una
autèntica línia d’ombra, la seva desmesurada gana de nous horitzons i la seva
set de mestissatge. Una gran embolada....això ens diu Juan José Téllez a l’interior del disc..
Seguim amb un altre tema d’aquest disc tan entremaliat i fresc...amb un
tema de Moisés Simons anomenat....
4.- Chivo que rompe tambó (M. S.) 5m02s
Doncs fixeu-vos en la qualitat dels músics i de les seves
interpretacions a banda de la gràcia i frescor dels temes que clarament ens
situen en una època llunyana, on difícil seria poder-nos-hi traslladar sense
aquestes músiques tan autèntiques, cantades de manera autèntica com feien
aleshores.
Però qui és Bola de Nieve?....ho anirem descobrint en el que resta de
programa però dir-vos que...Ignacio Jacinto Vila Fernández (Guanabacoa, Cuba, 11 de setembre de 1911 -
Ciutat de Mèxic, 2 octubre de 1971), més conegut pel
seu nom artístic de Bola de Nieve, va ser un cantant, compositor
i pianista cubà. Es
tracta sens dubte d'un dels més genials músics que
ha donat l'illa
caribenya i una genuïna
icona de la idiosincràsia cubana.
Seguim ara amb un bolero d’Adolfo Guzmán anomenat....
5.- No puedo ser feliz (A. G.) 5m01s
I quina delicadesa de tema amb espurnes de tristesa
però no de desesperació, i més aviat de resignació..del “què hi
farem”....després de la veu del Galiana, el tema ha acabat amb una magnífica i
delicada intervenció del Tomate Trio y Cebolla...
De fet Bola de Nieve va ser un pianista i compositor
que va recolzar en tot moment el règim comunista de Castro, i tot i la seva
homosexualitat, mai va ser molestat per la seva sexualitat, la qual només es va
fer pública després de la seva mort. Ja amb prestigi i a la mateixa illa, el
1950 va fer un show a la emissora CMQ “El gran show de Bola de Nieve”. La
revolució el va enganxar el 1959 però ell va continuar amb la seva carrera
artística.
Va ser un artista aplaudit arreu del món des
d’Argentina a Rússia passant pels EEUU on al Carnegie Hall va sortir a
agrair-ho al públic una pila de vegades...
Acabem el projecte de Bola de Nieve amb dos temes
enllaçats, el primer de Armando Oréfiche, “Messié Julián”, i el darrer, curtet
però emblemàtic tema que ell va fer a la seva mida en una actuació al teatre
Polietama de Mèxic on l’artista principal, Rita Montaner es va emmalaltir, el
conegut tema "Tu no
sabe inglé, Vito Manué" (de Eliseo
Grenet y Nicolás Guillén)
7.- Messié Julián (A.
O.) 4m57s
12.- Vito Manué (E.
G. & N. G.) 1m30s
O sigui que primer el simpàtic Messié Julián i després Vito Manué...amb
tota la gràcia...”la americana te busca, y tu la tienes que huir....”...he..
Doncs res més, espero i desitjo que hagi contribuït a fer-vos un xic més
feliços amb el programa d’avui. Un programa que ha tingut dues parts
diferenciades d’estils però de demostrada qualitat ambdues...Primer amb el
magnífic treball de Xavier Casellas, “Les mil cares”; després amb el sorprenent
treball dedicat a Genesis, Jazznessis II amb el Jaume Vilaseca Trio, aquests
dos a la primera part, mentre que a la segona hem gaudit amb el primer treball
del jove crac Víctor Mirallas “Protocolo”, i finalment hem acabat amb el més
que sorprenent treball dels Tomate Trio y Cebolla canta a Bola de Nieve.
Abans d’acomiadar-me dir-vos que tots aquests discos els podeu obtenir
entrant als webs de les corresponents editorials i sinó ho podeu fer anant a
les botigues, algunes que encara queden a comprar-los, una de les dues maneres
que tenim de mantenir la música i els músics vius..l’altre és anar-los a veure
en directe...o sigui, sortiu de casa a comprar discos i a veure concerts en
directe.
Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú..
Programa 209: Sam Harris; Loren Stillman; Max Johnson; Phil Grenadier, 3 i 4 de juny de 2015.
0 comentaris
Doncs ja tinc la caràtula del Programa 209, un esdeveniment dedicat a Fresh Sound New Talent amb gent com Sam Harris, Ben Van Gelder, Roman Filiu, Martin Nevin, Ross Gallaguer, Graig Weinrib, Loren Stillman, Nate Radley, Gary Versace, Ted Poor, Max Johnson, Kirk Knuffke, Ziv Ravitz, Phil Grenadier, Will Slater i Karen Kocharyan...això serà dimecres i dijous a les 22h i fins les....a Ràdio Sant Vicenç i per online a:
https://enacast.com/
Molt bona nit a tothom des d’aquí
Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els
programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz,
Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 i
els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que
mai oblidarem.Ja sabeu que aquest programa el
fem els dimecres i els dijous en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar
en directe per online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe.
Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de
músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit.
Pel programa d’avui ens tornem a
trobar amb l’editorial de casa nostra Fresh Sound New Talent i quatre
magnífiques novetats, amb músics com Phil Grenadier, Loren Stillman, Max
Johnson i Sam Harris.
Doncs recordeu però que podeu
trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant
Produccions www.quadrantproduccions.es,
allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs comencem el programa i endinsem-nos
en el món espiritual d’aquest gran músic, Sam Harris i el seu projecte anomenat....
“INTERLUDES”
Sam
Harris
Editat
per Fresh Sound New Talent FSNT
435
Enregistrat
per Chris Allen el 17 de juny de 2013 al Sear Sound Studios, N.Y.C.
Produït
per Sam Harris
Productor
executiu Jordi Pujol
Sam
Harris, piano i sintetitzador
Ben
Van Gelder, saxo alto, clarinet baix
Roman
Filiu, saxo alto i flauta
Martin
Nevin, contrabaix (menys 7,8,12)
Ross
Gallaguer, contrabaix la resta de temes
Craig
Weinrib, bateria
Totes les composicions són de Sam
Harris..
Escoltem ja el primer tema d’aquest disc anomenat...
1.- Prelude: Drone (S.
H.) 4m28s
Aquesta és la música delicada que ens acompanyarà
aquests primers minuts. Com sempre amb la intenció d’anar incrementant el ritme
i anar assolint noves sensacions. Sons íntims que ens permeten conèixer aquest
gran músic. Un motiu recurrent que es va repetint de manera dolça i que ens ha
enganxat escoltant-lo i amb ell hem acabat....però seguirem amb el següent tema
d’aquest músic que ha format part de la banda del gran Ambrose Akinmusire..
El tema és...
4.- Calls (S.
H.) 2m47s
Doncs fixeu-vos quina melodia més preciosa amb aires
orientals, a l’inici i en el seu motiu recurrent. A partir de fer la
introducció del tema basat amb aquest motiu principal i variacions, Sam enceta
el seu preciós i percudiu solo, escoltant de nou el motiu interpretat pels
vents, uns vents que no prenen en cap moment el protagonisme tot i col·laborant
amb els seus “colors” sonors...
Anem ara amb un tema amb sintetitzador anomenat...
8.- Manul at Sea (S.
H.) 3m47s
Un tema aquest força estrany si ens atenyem a la
sonoritat global i tema peculiar per la barreja que fa del sintetitzador a base
d’acords amb llarga sonoritat que li permet incloure notes soltes al piano..un
tema inquietant amb els vents afegint-se als sons que sense cap alteració van
seguint cap el final....
Vegem qui és aquest pianista tant delicat...
Nascut i criat a
Dallas, Texas, la vida de Sam Harris en la
música va començar quan els seus peus tot just podien arribar als pedals
del piano. Després d'haver estat inscrit
en classes de piano primerenques, es va destacar en la seva
formació clàssica, sota la guia de la seua mestre Janet Jones. Mentre
assistia a la Booker T. Washington High
School for the
Arts, va descobrir el jazz i va
començar a estudiar el piano
amb la llegenda local Bill Lohr. E 2004 es va traslladar a Nova York
per estudiar a l'Escola de Música
de Manhattan, on va obtenir dos mestratges de llicenciatura i estudiant en privat amb Jason Moran, Garry
Dial, i John Riley.
Des de llavors ha tocat amb regularitat en les bandes
liderades per músics com Ambrose Akinmusire,
Ben Van Gelder, Logan
Richardson, i Gretchen
Parlato. Ha aparegut
en sales i festivals
a les Amèriques, Europa, Àsia, Àfrica i
Austràlia.
Acabem el projecte amb el tema anomenat....
10.- Chthonos (S.
H.) 4m12s
Un tema iniciat amb un swing marcat per escombretes i
que ràpidament s’omple ara sí de les sonoritats dels vents, per deixar pas ja a
la impro del líder, i pel, darrera una màquina rítmica força delicada a base de
contrabaix i bateria, mentre Sam desenvolupa el seu solo en base a l’estructura
de la composició. Un tema amb un bon groove, un tema que camina força bé i on
hem pogut escoltar el saxo alto del Ben Van Gelder. Tema que al final acaba
delicadament, aquest és el tarannà d’aquest projecte.
Seguim ara amb el projecte del
Loren Stillman anomenat.....
“GOING
PUBLIC”
Loren
Stillman + Bad Touch
Editat
per Fresh Sound New Talent FSNT
434
Enregistrat
directa a la cinta magnètica el 10 i 11
de setembre de 2012 pr Ryan Ferreira als The Seaside Lounge Recording Studios,
Brooklyn, N.Y.
Produït
per Loren Stillman
Productor
executiu Jordi Pujol
Loren
Stillman, saxo alto
Nate
Radley, guitarra i steel pedal
Gary
Versage, Hammond B3
Ted
Poor, bateria
Però qui és en Loren Stillman?
Doncs anem a veure alguns comentaris que ens fan....
"Loren Stillman és un dels millors saxofonistes altos de Nova York,
i s'ha guanyat aquesta distinció ben abans d'arribar als 30 anys"
-David Adler, Jazz Times Magazine
"Un escriptor i un estilista que ha trobat una escletxa en
l'espectre del jazz"
-jazz Revisió Regne Unit
"La màgia, i no és solament la tècnica, tot i que Stillman, òbviament, pot tocar qualsevol cosa que la seva ment sent. Ell és aquest intèrpret especial, un que és totalment free ".
-Budd Kopman, AllAboutJazz
Doncs escoltem ja el primer tema
d’aquest projecte tot i endinsant-nos en la seva sonoritat, i serà un tema
també amb caràcter rítmic i per això aquest tema està composat pel Ted Poor,
bateria de la formació, un tema anomenat....
1.- The
Preachers Ophelia (T. P.) 5m29s
Doncs estem imbuïts de sonoritat
delicada, ja ho vegeu. Una melodia que t’embolcalla i mentre Ted, bateria, va
desenvolupant el tema, amb una intervenció a la bateria impressionant. Mentre
Nate fa el seu delicat solo, ben farcit d’elements electrònics, Ted continua
imparable. En Gary deixa anar unes espurnes del Hammond B3, que sempre hi és
pel que fa als greus, i després ja és Loren Stillman qui deixa anar el seu
magnífic so del saxo alto, tot i arribant al final del tema.
"Stillman escriu música que és complicada, però gens forçada i
mancada de pretensions, així, tan important, i té un so distintiu en el seu
instrument - ple però sec, amb només la més mínima insinuació de vibrato - i
ens mostra moderació i consideració en els seus solos. Quan una cançó s'obre
rítmicament, com passa sovint aquí, ell estableix una agenda de possibilitats sense tancar les opcions alternatives. És una
espècie de vigilant improvisador, rigorós sobre tot, incloent amb el desconegut
".
-Nate Chinen, New York Times
Seguim ara amb un tema de Nate
Radley, un pèl més viu anomenat....
3.- New Three (N. R.) 8m27s
Aquest ha estat un tema
sorprenent per la pròpia composició i per les variacions rítmiques incorporades
on després de la introducció del motiu i melodia principal del tema es produeix
una mena de break sonor i rítmic que ràpidament s’omple per la magnífica
sonoritat de la guitarra d’en Nate i el seu solo. És llavors quan Loren al saxo
alto s’immisceix de ple en l’estructura del tema tot i desenvolupant el seu
increïble solo. Després el tema segueix fins la intervenció de Ted a la bateria
mentre els companys l’acaronaven amb els seus sons. Realment un tema complex i
molt ben trenat.
"Bad Touch és un grup de joves davant la vergonya habitual de les riqueses dels músics consagrats. Amb un peu a la música del jazz americà dels 60s per l'estil i temperament: sons suaus, forts; ritmes ràpids, lents, a tempo, fora de tempo, Free, composada, desordenada, dispersa, balancejant i no."
-Ben Ratliff, New York Times
I acabem aquest projecte, tot i
deixar-nos encara 5 magnífics temes més, amb un altre d’aquests increïbles
temes amb una composició del líder de la formació Loren Stillman, anomenada...
5.- GNU (L.S.) 6m01s
Un tema amb unes inicials que em
recorden el programari lliure, ves a saber si te alguna relació amb el tema
d’en Loren. Un ritme entretallat ha iniciat el tema amb les elucubracions
melòdiques de saxo i guitarra, per després convertir-se el ritme en constant
mentre Nate ha desenvolupat el seu solo. Un swing marcat pels baixos del
Hammond i bateria de Ted, Hammond B3 d’en Gary Versace, mentre Loren ha
desenvolupat el seu solo. I quina sonoritat més moderna que estem escoltant, la
del líder però també la de tota la formació. Aquest Programa 209 és ben bé una
mostra del Jazz més actual, el que encara segueix uns paràmetres que ens
uneixen als anteriors. No endebades ja sabeu que hi ha quelcom de encara més
contemporani, i no per l’època i sí per l’estil de Jazz, tot i que deu ni do aquest.
Un magnífic tema que acaba amb el motiu principal del tema, un motiu força
evolucionat.
I deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue
Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món
del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de
setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de
dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound
Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol
Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...
Doncs continuem amb el Programa
d’avui amb el darrer projecte del contrabaixista Max Johnson anomenat...
“THE
INVISIBLE TRIO”
Max
Johnson
Editat
per Fresh Sound New Talent FSNT
438
Enregistrat
per Michael Brody el 29 de maig de 2013 als Acoustic Recording.
Produït
per Max Johnson
Productor
executiu Jordi Pujol
Kirk
Knuffke, fiscorn
Max
Johnson, contrabaix
Ziv
Ravitz, bateria
Totes les composicions són de Max
Johnson
Doncs comencem a escoltar les
músiques d’aquest projecte i ho farem amb el segon tema del disc anomenat...
2.- Bizza (M. J.) 7m55s
Doncs ja vegeu que seguim en
aquesta ona de Jazz actual amb sonoritats i ritmes diversos i tots emmarcats
per la pròpia creativitat, molt sovint allunyada de les músiques més
assequibles. Un gran tema amb un gran cornetista, en Kirk Knuffke amb
referència evident d’un Kenny Wheeler. Aquest ha estat un tema amb un motiu
principal iniciat pel Kirk al fiscorn i deixant pas al solo del contrabaixista
i líder de la formació, mentre en Ziv Ravitz a la bateria li dóna un perfecte
suport. Després és en Kirk qui ens enlluerna amb el seu so i solo. Un magnífic
tema per començar amb aquest projecte del Max Johnson.
Seguim doncs ara amb un tema
anomenat...
4.- Don
Wrinkles (M. J.) 4m58s
Aquest tema, iniciat per un
magnífic solo del bateria Ziv Ravitz per després en Kirk iniciar el motiu
principal del tema i tot seguit el seu solo magnífic solo. Un tema
impressionant on contrabaix i bateria excel·leixen igualment per sota la
interpretació estel·lar del cornetista Kirk. Un solo posterior del líder
Johnson al contrabaix ens permet veure el gran nivell d’aquest músic i
compositor.
Max Johnson és un baixista, compositor i director d'orquestra amb seu a
la ciutat de Nova York. Va créixer a Hoboken, Nova Jersey. Johnson es va
assabentar de la música a una edat primerenca gràcies al seu pare, Glenn
Johnson, el baterista / compositor de la banda Leisure Class. Als 13 anys, Max
va començar amb el baix elèctric, i després de tocar amb bandes locals a
Montclair, Nova Jersey, es va unir a l'Escola de Rock el 2004, on va tenir
l'oportunitat increïble de fer una gira internacional i tocar amb Jon Anderson,
John Wetton, The Butthole Surfers, Adrian Belew, Vernon Reid, Andrew WK, Ronnie
Spector, Jeff "Skunk" Baxter i una llarga llista d'altres músics.
Johnson després va assistir a la New School for Jazz i Música Contemporània el
2008, on va estudiar el contrabaix amb mestres com Henry Grimes, Mark Helias,
Reggie Workman, Cameron Brown & Marji Danilow; i composició amb Jane Ira
Bloom, Tim Berne & Bill Kirchner. Mentre estudiava allà, va començar a
actuar professionalment a la ciutat de Nova York, on va fer-se un nom com a
baixista i director d'orquestra en el món de la música improvisada, i un ésser
el primer baixista a l'escena del bluegrass.
Acabem amb un magnífic tema a
tempo bopper amb l’anomenat...
6.- Moving
Vehicle (M. J.) 4m01s
Doncs ja vegeu quin tros de tema
per acabar aquest increïble projecte. Un Kirk excels, un trio excels on la
compenetració de tots tres arriba a cotes altíssimes en un tema carregat
d’història del Jazz Contemporani. Al bell mig del tema, un gran solo del Ziv a
la bateria ens encara el final del tema amb el motiu principal.
Doncs deixem aquest projecte i
ens endinsarem en el projecte final del trompetista Phil Grenadier i el seu
projecte...
“SHIMMER”
Phil
Grenadier
Editat
per Fresh Sound New Talent FSNT
437
Enregistrat
per Peter Kontrimas el 18 de maig de 2012 als PBS Studios.
Produït
per Phil Grenadier
Productor
executiu Jordi Pujol
Phil
Grenadier, trompeta
Will
Slater, contrabaix
Karen
Kocharyan, bateria
Aquest és un altre projecte súper
modern amb l’afegitó de ser-ho interpretant tot un farcit d’estàndards. Uns
estàndards revisitats sota una nova perspectiva, la del líder i mestre del
metall més daurat, Phil Grenadier...
Doncs ens situarem en el seu món,
amb temes força llargs, amb el tema composat pel G. De Paul & D. Raye, el
conegut, tots seran coneguts, ja ho escoltareu; som-hi doncs amb els 10 minuts
del....
1.- You don’t
know what love is (G de P. & D.
R.) 10m02s
Doncs ja heu pogut escoltar quina
magnífica obra han interpretat aquest trio liderat pel Phil Grenadier, (germà
del Larry?). Primer amb el líder desenvolupant el tema per després endinsar-se
en la improvisació magnífica que ens ha fet aquest gran i modern trompetista. Bo
i acabada la seva intervenció, en Will Slater ha fet la seva amb el contrabaix
i amb una magnífica improvisació. Després d’ell el magnífic solo del bateria
Karen i després tots ells encarant el final del conegut tema que tan bé han
revisitat.
Vegem qui és aquest trompetista:
Phil Grenadier: Al llarg d'una carrera que s'estén per gairebé tres
dècades, el trompetista Phil Grenadier ha sorgit com un dels intèrprets més
imaginatius i innovadors del jazz. Els seus dos àlbums com a líder, Sweet
Transients de 2000 i Playful Intentions de 2003, li han aconseguit l'aclamació
internacional, mentre que les seves col·laboracions amb una àmplia gamma de
músics notables demostren el talent en brut i audàcia que va fer dir als de San
Jose Mercury News que era "un trompetista de rara profunditat i fluïdesa".
Va créixer en una família musical a San Francisco, on ell i els seus germans Larry i Steve van ser introduïts pel seu pare Albert a tocar la trompeta, un home que va lliurar el seu amor per la música als seus fills.
Escoltem ara un altre tema d’aquest mestre, un tema de Jerome Kern i
lletra de Harbach, originalment a tempo de balada, el conegut...
3.- Yesterdays (J.
K & O. H.) 8m41s
Doncs ja vegeu de quina manera tan imaginativa han començat el tema i
posteriorment desenvolupat ja amb el solo del magnífic líder. Un trio que
d’alguna manera ens ha mantingut en la sonoritat del projecte anterior del Max
Johnson, aquell amb el fiscorn del Kirk i aquest amb la trompeta de Phil.
Després del solo d’aquest, el contrabaixista Will Slater ens mostra el seu
saber i per sota en Karen Kocharyan l’acompanya suament, sense fer massa
escarafalls. Posteriorment enceten uns “vuits” amb bateria i trompeta i
finalment ja encaren el tema, preciós tema de Kern.
Tot i que Larry i Steve eventualment van gravitar cap el baix i guitarra, respectivament, Phil va abraçar amb entusiasme les possibilitats de la trompeta i va fer de l'instrument el focus de la seva vida musical. Els tres germans van tocar junts en la seva banda de la High School i amb altres combos, tocant junts en festivals de renom com el Festival de Jazz de Monterrey, el Russian River Jazz Festival i el Festival de Jazz de San Francisco.
Mentrestant, va desenvolupar ràpidament les habilitats de la trompeta i va
guanyar-se una considerable atenció pels voltants de la seva ciutat natal. En
el moment en el qual tenia 16 anys, estava treballant regularment com a
acompanyant, sideman, tocant al costat de llegendes com Ella Fitzgerald, Mel
Torme, George Shearing, Tony Bennett, Carlos Santana, James Brown, Sammy Davis
Jr., Dionne Warwick i la Steve Smith’s Vital Information. Quan tenia 17 anys
va ser escollit el Millor Solista de Jazz tant per la revista Down Beat com per
l'Associació d'Educadors de Música de Califòrnia.
Acabem doncs amb el projecte i programa amb el conegut tema de Fragos-Baker-Gasparre anomenat...
4.- I Hear a Rapsody (F.
& B. & G.) 5m41s
Una intro del tema certament difícil d’identificar, tot i que ràpidament
el tema ens embolcalla reconeixent-lo i estimant-lo. La versió que en fa en
Phil és superba encetant ja el seu magnífic solo. Aquest és un trompetista que
gaudeix en el registre mig on el seu so és ple i càlid, tot i enlairar-se als
aguts quan li convé, no essent però el seu registre més freqüentat. Una mica
com li passava al gran Miles Davis. La música es pot realitzar on el músic s’hi
trobi més còmode. En Karen el segueix amb un gran solo tot i encarant el final
del tema pel Phil Grenadier el qual l’enfila amb un turn around final
fantàstic.
Doncs amb aquest meravella acabem el programa, un programa que ha anat
de menys a més pel que fa a ritmes i no a músiques, totes a un nivell
estratosfèric d’una gran qualitat, a la vegada que les interpretacions, que
també han estat genials.
Això ha estat tot doncs, gràcies per ser-hi, recordeu que demà dijous hi
tornem a la mateixa hora aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2.
Bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
