Molt bona nit a tothom, benvinguts totes i tos al programa de Jazz del
Baix Llobregat que fem els dimecres a partir de les 22h....Jazz club de Nit que
hem encetat la sisena temporada i esperem fer-ne moltes més si l’audiència no
ens abandona i tenim les ganes suficients per fer-los..aquí a Ràdio Sant Vicenç
90.2 i per online a la nova web radiosavh.com i des d’allà prement el botó del
directe....aquí el currant qui us parla, qui decideix la música que escoltareu,
qui la manipula, qui la penja al blog del Jazz Club de Nit...Miquel Tuset i
Mallol, per servir-vos i recordar-vos que cada mes fem dos concerts de Jazz a
la Sala Xica de La Vicentina...aquest mes, el 24 d’octubre amb Sergi Felipe
Whisper Songs Quintet i el 31 d’octubre amb el Jaume Vilaseca Trio i el seu
projecte JazzNesis, amb la música de Genesis del 1970-1974 en clau de
Jazz...primer concert i després Jam Session....gratuït i patrocinat pel nostre
Ajuntament.
Bé, avui podrem escoltar tres projectes, dos dels quals acabats de parir
i el tercer que correspon a un vinil comprat a la botiga Comando d’Andorra fa
una collonada d’anys d’un magnífic pianista americà, l’Steve Khun, no massa
conegut pel gran públic. Els altres dos, són de dos contrabaixistes, l’un
italià, Marco Boi però establert a Barcelona on ha estudiat al Talller de
Músics i crec que ja ha acabat, i l’altre un de malagueny no gaire conegut, el
Francis Posé. Dos contrabaixistes formant projectes a trio amb característiques
diverses, amb músiques pròpies i estàndards les del Marco i amb tot de temes
originals el Francis.
“ENRICO”
Marco Boi – Marco
Losada – Leo Torres
Editat per Taller
de Músics TMDM 058
Enregistrat a la
SAE el juny de 2013 per Kiko Caballero
Leo Torres,
trompeta
Marco Boi,
contrabaix
Marco Losada,
bateria
Escoltem doncs el primer treball del Marco Boi, contrabaixista de
preciós llenguatge al qual he tingut la ocasió de veure i escoltar en diversos
projectes. La primera vegada va venir al festival de Jam Sessions que fem a
l’estiu formant part del combo del Taller de Músics. Ja llavors em va
impressionar força la seva solidesa i perfecte tempo. Posteriorment l’he vist
en diversos combos al JazzSí Taller de Músics i sempre amb un gran “savoir
faire”. Posteriorment el vaig veure amb la Big Band del Taller de Músics la
O.J.O. al Jamboree, big band dirigida pel David Pastor i amb el Jorge Pardo
d’estrella invitada amb el qual van fer una gira per la península. Bon
contrabaixista doncs, que ha fet el seu projecte que ben bé podria ser el de
final de carrera acompanyat de dos grans músics.
Aquest és un projecte a trio sense instrument harmònic, ni piano ni
guitarra. Projecte delicat gràcies a la sensibilitat de tots tres i amb un
Marco Losada contingut deixant espai sonor als dos companys, o sigui, un
bateria que no colpeja massa fort i es dedica a fer la afeixugosa feina
d’acompanyar.. escoltem doncs el conegut tema Body and Soul de Johnny Green amb
arranjaments del mateix Marco Boi...
4.- Body and Soul (Johnny
Green) 8m48s
Gran tema amb un bon arranjament del Marco Boi incidint amb el tempo,
suau. Marco Losada, delicat a les escombretes i el contrabaixista fent un
magnífic solo posterior a la melodia interpretada pel Leo.....després, el solo
del trompetista, concís amb un magnífic llenguatge jazzístic i gran tècnica...i
mentre, la secció rítmica de dos mantenint una molt bona pulsió...després el
solo del bateria Losada, contingut, en la línia del tema i disc. Magnífic solo
d’aquest jove músic, col·laborador també en alguna de les formacions de la
O.J.O..i després, tema i final...
El Leo Torres, trompetista de gran trajectòria, el qual ens va visitar
amb la Dream Big Band i la Gemma Abrié, projecte dirigit i creat pel Vicens
Martín sobre els Fruits Saborosos de Josep Carner, a la Festa Major d’hivern
del 2012. Trompetista doncs de reconegut prestigi i que ha volgut col·laborar
amb el projecte del seu amic Marco.
Escoltem el primer tema del disc, tema aparegut en aquell imprescindible
disc de Miles Davis, “Birth of the Cool”, amb tota una colla de magnífics
mestres del Jazz....
1.- Boplicity (Cleo
Henry)
Tema de Cleo Henry però igualment arranjat pe Marco Boi, amb algunes
inclusions melòdiques fins i tot...tema Cool com el que més, tot i el títol de
contingut bopper....magnífica intro de tots tres seguint el tema per després
Boi iniciar el seu solo...magnífic i contundent solo a partir del qual hi
tornen amb el tema per així acabar-lo delicadament...
Tenim un altre Marco, el Losada, el qual va venir a inaugurar el Jazz
Club La Vicentina amb el Luca Tondena Quartet ja fa uns anys...un juny de 2009.
Músics doncs de reconeguda trajectòria, estudiosos dels clàssics, amb un
llenguatge modern i als quals des d’aquí recolzem.
Posem-nos ara una
mica més swingers amb un tema històric pertanyent al més clàssic dels estils
del Jazz, el conegut...
3.- Sweet Georgia
Brown (Pinkard, Casey, Bernie)
Un estàndard de Jazz i cançó popular del 1925 enregistrat per multitud
de genis com ara el Cab Calloway, Ella Fitgerald, Anta O’day i Ray Charles per
parlar de quatre....tema que te a veure amb el fet que l’Estat de Georgia
s’havia de dir només Georgia i això va passar l’11 d’octubre de 1911..la filla
d’un tal Dr. Brown va néixer aquell dia i així va ser com se li va posar el
títol a la cançó...i la lletra deia també quelcom així... "Geòrgia la va reclamar - Geòrgia la va nomenar."
Posem ara el darrer tema del disc Enrico, tema bopper conegut per tothom
i del qual se n’han fet milers de versions....el magnífic....
6.- A Night in
Tunisia (Dizzie Gillespie)
Una intro a contrabaix amb un ritme entretallat per deixar pas al Leo
amb les primeres frases del tema....un arranjament força enginyós amb canvis de
ritme inclosos i una bona interpretació. Un estàndard que dóna gust d’escoltar
amb una bona modificació estilística i rítmica amb un gran solo dels seus
membres...i el magnífic swing fet en el pont del tema....Bé, deixem aquest
treball editat pel Taller de Músics del Marco Boi, Leo Torres i Marco Losada i
ens endinsarem en la música d’un altre contrabaixista.....darrera novetat de
Quadrant Produccions.
Vegem què ens diuen
ells mateixos de Quadrant d’aquest magnífic disc....
"María" és el títol del nou disc de Francis Posé. En ell, el
contrabaixista malagueny ens ofereix l'oportunitat de gaudir del seu treball
com a líder. Ho fa al capdavant d'un trio de qualitat inqüestionable i
enormement eficaç a l'hora de donar forma sonora a les seves composicions. Jazz
amb accents flamencs, escrit i tocat des d’una actitud on la música es mostra
oberta i emana sons la evocació dels quals desprèn lirisme i sensibilitat sense
deixar de banda la força i el poder que els dos gèneres són capaços de generar.
"María" conté sens dubte cadascun dels elements necessaris per
evidenciar que el jazz, com a música mestissa, es reconforta a si mateix quan
són músics de gran talent qui s'encarreguen de crear i interpretar-lo.
"María"
FRANCIS POSÉ TRIO
Editat per
Quadrant Produccions Q00054J
Enregistrat i
masteritzat a l’Estudio Puerto Record (Málaga) el 26 i 27 de març de 2014 per
Manolo Toro.
Produït per
Francis Poso per a Quadrant Produccions
Phil Whilkinson –
Piano
Javi Rubial -
Bateria i Percussions
Francis Posé -
Contrabaix
Tots els temes estan composats i arranjats per Francis Posé.
Escoltem el primer tema del disc, ja amb una gran dosi de swing...
1.- Violeta (F. P.) 5m46s
Quin magnífic so el d’aquest contrabaixista, present de manera remarcada
en aquest tema i en tots els del seu projecte. Es nota que aquest disc és
d’ell, l’ha fet ell, de manera sonora, omnipresent. L’acompanya però un gran
pianista, no gaire conegut de l’escena catalana però sí des de València cap a
vall. De fet, el món del Jazz que es viu al sud, a Andalusia, és força
important i noms com el d’aquest pianista, el mateix Francis i d’altres com
l’Ernesto Aurignac, Enrique Oliver, etc..aquests sí amb constants viatges a
munt i a vall, cap a Catalunya i de tornada cap a Andalusia, omplen l’univers
jazzístic també amb Festivals com el de Sant Javier i d’altres.
Escoltem ara el segon tema del disc, on la participació a base
d’escombretes del bateria posa en primer terme a piano i contrabaix.
2.- Caminito de Arenas (F. P.) 7m57s
Un tema iniciat pel motiu principal del contrabaixista que serà el
desencadenant de la melodia del tema ràpidament desenvolupat a solo pel
pianista i posteriorment del Francis amb clars aires flamencs, fent el seu solo
a la vegada que cantant-lo com ho solen fer diversos músics com el Masa
Kamaguchi i d’altres... i amb la preciosa i simple melodia de piano arriben al
final..
Vegem què ens diu en Josep Ramon Jové d’aquest músic un pèl desconegut
per nosaltres.
Francis Posé és sens dubte un
dels contrabaixistes de referència de la fusió entre el Flamenc i el Jazz. La
seva participació en nombroses propostes d’aquest estil li ha valgut un
reconeixement del tot merescut. Escoltar-lo ara com a líder del seu propi
projecte suposa reafirmar una vegada més la seva altura com a músic i, a la
vegada, descobrir la seva condició de creador. En el tema “Maria”, el músic
malagueny ens fa una proposta honesta i intensa on els colors del Jazz i el
Flamenc s’entrellacen amigablement. El resultat podria ser un viatge sonor per
paratges on només regna la creació en el més pur dels estats.
Escoltem ara un tema, el títol del qual ja ens indica per on van els
trets musicals...
3.- Blues por Tangos (F.
P.) 5m31s
Quin tema més original, oi? Blues per Tangos....un tema iniciat pel trio
però amb un clar protagonisme del Francis si més no per aquesta nota descendent
que es manté durant tot el tema com a motiu principal acompanyat això sí de la
melodia a piano. Un solo del Phil impactant i sempre un bateria mesurat a base
d’escombretes i un suport permanent del contrabaix del Francis fins que li toca
el seu moment..de mostrar el seu saber. Un solo impressionant a partir del qual
hi tornen amb el tema principal i així acaben el Blues per Tangos.
El mateix Francis Posé ens diu del seu projecte:
Son ja quasi trenta anys des que va començar la meva història musical,
el meu somni en això de la música. En els meus records habiten infinites
imatges d’hores de pràctica i erudició, assajos, enregistraments, viatges,
ciutats, gent i concerts per diferents llocs d’aquest món. Imatges meravelloses
i plenes de moments gratificants els quals he pogut compartir amb una pila de
grans músics i companys, amb els quals he après, creat, gaudit i m’he fet en
aquesta notable professió. A tots ells els vull agrair el seu recolzament i
ànim la qual cosa m’ha permès arribar fins aquí.
En aquest el meu primer disc com a líder presento una de les meves
visions personals de la músic que escric. Dues sessions de gravació en
companyia de dos grans músics, amics i companys, on els elements del joc han
estat la frescor, el sentiment i l’espontaneïtat. Espero que el gaudiu
escoltant-lo tant com jo i els meus companys fent-lo. Gràcies a Phil i Javi per
posar tot el seu art, amor i professionalitat. Olé!
Escoltem ara el
darrer tema que us posaré, l’anomenat Haití i força consistent rítmicament i
melòdica.
5.- Haiti (F.
P.) 6m31s
Doncs ja vegeu quina meravella de projecte el del contrabaixista
malagueny, Francis Posé, espero que ara menys desconegut i a partir d’ara
admirat per tots nosaltres..
D’altres temes d’aquest magnífic i imprescindible disc del malagueny
Francis Posé, un dels més sòlids contrabaixistes de la fusió del Flamenc i el
Jazz són Hombre sin rostro, Maria, La isla de los sueños,
i Calipso para Álvaro. Realment difícil seleccionar 4 temes entre tots,
ja que la resta són igualment bons i valia la pena escoltar-los. Ara bé teniu
una solució i ja sabeu quina és, fàcil és entrar a la web de Quadrant
Produccions www.quadrantproduccions.es
I allà tindreu la possibilitat d’adquirir-lo i veure tot el catàleg
d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové
I ara acabarem el programa escoltant un disc vinil comprat a Comando,
Andorra allà pels anys 70s..i que he digitalitzat per vosaltres...abans però,
recordar-vos que podeu comprar els millors discos de Jazz a la botiga Blue
Sounds al carrer Benet Mateu 26 del barri de Sarrià-Sant Gervasi, on hi
trobareu tot i tot de l’editorial Fresh Sound Records, una de les més
importants d’Europa, dirigida per un home, Jordi Pujol Baulenas, incansable
“cercador” de projectes de la música més actual i investigador pel que fa a la
edició en vinil de 180 grams de discos a vegades mai editats. Dir-vos que en el
proper programa ja podreu escoltar alguna meravella editada per Fresh Sound en
la secció New Talent o d’algun d’aquests imprescindibles vinils...
Anem doncs ara a presentar-vos el disc de vinil digitalitzat per qui us
parla....un disc que difícilment podreu trobar..malauradament, i que s’aparta
una mica del Jazz estàndar i se situa en estils més oberts, els estilísticament
encetats per aquest segell que vaig seguir com un possés en aquells
anys...estic parlant de ECM....El so més bell després del silenci....el disc de
Steve Khun és.....
“MOTILITY”
Steve Khun and Ecstasy
Editat pe ECM ECM
1094
Enregistrat el gener de 1977 al Tonstudio Bauer,
Ludwigsburg per Martin Wieland.
Produït per Manfred Eicher
Steve Khun, piano
Steve Slagle, saxo alto, soprano i flauta
Harvie Swartz, contrabaix
Michael Smith, bateria
Totes les composicions són de Steve Khun excepte Catherine i Places I’ve never been que són del baixista Harvie Swartz...
Aquesta és una de les sessions
d'estudi més inusuals
de Steve Kuhn, que
es va registrar per ECM el
1977. A vegades,
el pianista sembla menys un músic post-bop
i més com algú
fent incursions en la música
new age, sobretot
en el seu primer tall, "The Rain Forest". Però la seva formidable tècnica ràpidament se situa al
centre de l'escenari, així com l'entorn enganyosament suau amb la flauta
de bec de Steve Slagle i la percussió escassa
de Michael Smith, es converteix en una
cosa temptadora, encara que
sembla poc probable que es
podria tocar aquesta música en un club
nocturn de Jazz sense escoltar algun improperi (my dixit).
El tema remolí de
"Oceans in the Sky" suggereix un intens aiguat
d'estiu, mentre que "Motility"
és un vehicle salvatge desviant-se cap enrere i endavant a través de diversos gèneres.
El baixista Harvie Swartz va contribuir amb
el seu gust a l’exòtic "Catherine"
(una peça que mai sembla anar on un espera) i
amb el tema "Places I’ve never been", amb
aires llatins. Aquest LP pot ser una mica difícil
d'adquirir a llarg termini...Això ens deia el Ken Dryden de All Music...
Escoltem doncs el tercer tall del disc de la cara A, el tema
Catherine...de Swartz...
3A.- Catherine (H.
S.) 5m27s
Un tema preciós iniciat suaument pel piano a mode d’onades dolces i ja encarat pel delicat so del saxo alto de l’Steve Slage...una melodia maca i mentre el saxo desenvolupa el seu solo, la secció rítmica al darrera amb plena connivència. I encara tremolem després d’escoltar el solo nítid i delicat del pianista i líder de la formació...Mr. Khun...per després fer-ho el baixista Swartz i així deixar pas a la preciosa melodia...
Va començar a estudiar piano
a l'edat de cinc anys
i va estudiar amb la professora de piano de Boston, Margaret Chaloff,
mare del saxofonista baríton de jazz Serge
Chaloff, que li va
ensenyar això del "estil rus"
de tocar el piano. A primerenca edat va començar a improvisar amb la música clàssica. Quan era adolescent
va aparèixer en clubs de jazz a l'àrea de
Boston, donant concerts amb
artistes com Coleman
Hawkins, Vic Dickerson,
Chet Baker, i
Serge Chaloff. Es
va graduar a Harvard i va
assistir a l'Escola de Música de
Lenox, on es va
associar amb aquests altres
mestres del jazz com Ornette Coleman, Don
Cherry, i Gary
McFarland, amb un
professorat de suport que va
incloure a George Russell, Gunther Schuller,
els moderns membres
de Jazz Quartet, i Bill Evans. Això va permetre Kuhn tocar,
estudiar i crear amb
alguns dels innovadors amb més visió de futur
de la improvisació del jazz i la composició, que va
culminar amb el grup del
trompetista unint-se a Kenny
Dorham molt temps i (breument) amb el
quartet de John Coltrane al Jazz Gallery Club
de Nova York.
Escoltem ara el que seria el primer tall de la cara B...
1B.- Deep Tango (S.
K.) 7m28s
Tema iniciat per dos acords a piano que ràpidament deixant pas al motiu
principal del tema on ja escoltem el ritme del tango profund...després la
magnífica melodia a saxo alto i piano....els mateixos acords inicials serveixen
de fons pel solo del contrabaix....mentre bateria i piano mantenint el ritme
del tango profund..preciós tros...per després esdevenir el silenci
momentàniament i seguir l’Steve fent el seu solo amb la mà dreta mentre
l’esquerra manté el ritme conjuntament amb el bateria...un tema profund....i de
nou hi tornen amb la intro de l’inici, amb la Coda....i ja encarant el final
del tema....i la preciosa melodia...i acaben el tema delicadament...
Seguim parlant de l’Steve...També ha aparegut
amb Stan Getz,
Art Farmer, Oliver
Nelson, Gary McFarland,
Ron Carter, Scott
LaFaro, Harvie Swartz,
la vocalista Shelia Jordan, Billy Drummond,
David Finck, i
Miroslav Vitous. De
1967 a 1971 Kuhn es
va traslladar a Estocolm, Suècia,
on va treballar amb el seu propi trio per tot
Europa. El 1971 Kuhn es va traslladar a Nova York i va formar un quartet,
però va seguir fent concerts europeus, i
apareixent al Festival de Jazz de Newport.
En els seus primers anys,
Kuhn es coneix com
un pianista
'avant-garde' (però no "New Thing"). Kuhn es va associar amb
el baixista Steve Swallow i el bateria Pete
La Roca (Sims) durant la dècada de 1960 per diversos
enregistraments notables: Three Waves, sota el lideratge de
Kuhn, Basra, sota el lideratge de la Roca que
també va comptar amb Joe Henderson, i Sing Me Softly Of The
Blues sota el lideratge d’Art Farmer,
al fiscorn. També va ser notable
la inclusió de Kuhn en la gravació de Sound PIeces fita liderada pel saxofonista, compositor i arranjador
Oliver Nelson i
incloent Ron Carter en el baix i Grady
Tate a la bateria. Entre d’altres gravacions notables que també van ser aclamades per la crítica hi ha The October Suite composta per Gary McFarland per Kuhn
i un conjunt que inclou
cordes, instruments de vent, i les canyes.
El CD Promises Kept
compte amb composicions de Kuhn,
ell al piano i na secció de cordes. Durant dècades, Steve Kuhn ha
incorporat els millors músics en els seus trios; gent
com els baixistes Ron Carter
i David Finck, i
bateries Al Foster, Jack DeJohnette, i
Joey Baron. Ha
realitzat diversos enregistraments en viu realitzats en
alguns dels clubs de jazz més importants
de Nova York. Kuhn
també és el
compositor de l’estàndard de jazz "The Saga of Harrison Crabfeathers”.
Acabem ja aquest disc i programa amb el segon tall de la cara B...tema
de Steve Khun anomenat Motility però que realment hi ha dos temes en un...de
fet el títol també es compartit....i escoltareu clarament la separació....el
primer bopper total i el segon més reposat....
2B.- Motility / The Child is gone (S. K.) 7m21s
Quina meravella tècnica la d’aquest mestre del piano...Motility a un
tempo boig i acompanyat per bateria i contrabaix amb mestria igual...i després
la segona part del tema The Child is Gone...més delicat, tema amb força canvis
rítmics i melòdics, de gran complexitat i força gust compositiu que ens ha anat
mostrant el camí del final....un final que en aquest programa ha estat així de
delicat i que espero us hagi agradat.
Han estat més de 70 minuts de música i alguns de textos explicatius de
històries que em sembla us poden interessar...i així hem acabat avui el
programa 177, amb l’Steve Khun and Ecstasy i el seu Motility..abans però hem
escoltat dos projectes de dos contrabaixistes, el primer Enrico de Marco
Boi-Leo Torres-Marco Losada i després el del malagueny Francis Posé, Maria...
Bé doncs agrair-vos la vostra presència i suport des de les vostres
cases escoltant l’emissora o per internet i doncs....
Bona nit i molt bon Jazz Club de Nit en el jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
Programa nº 176: Elisabet Raspall & Dani Pérez i Gonzalo Levin Octeto 8 d'octubre de 2014
0 comentaris
Bona nit a tothom i benvinguts totes i tots al programa nº 176 de Jazz
Club de Nit, programa que fem des de Ràdio Sant Vicenç 90.2 i que podeu
escoltar online a l’adreça de la nova pàgina web: radiosvh.info i a
partir d’aquí prémer el directe.
Avui hi tornem amb dos projectes de músics de casa nostra amb dos
projectes que tenen de similar la delicadesa i suavitat dels temes....Al final
però, miraré de posar un tema d’un dels Masters del Jazz, no sigui que ens
oblidem d’ells. De fet, mai serà així ja que hi ha d’altres programes de ràdio
de diversos amics i companys de les ones, l’especialitat dels quals incideix
més en els Grans Mestres. Alguns d’aquests programes són el Camps de Cotó, de
l’amic Andreu Fàbregues; Jazz para Nictálopes del drumer i amic Enrique
Heredia; Saxofon, del Ramon “Coltrane”, etc...El jove músic crac Albert
Carrique en fa un anomenat Històries del Jazz dedicat a un projecte de músics
de casa i de fora. En fi, que hi ha molta oferta; que podeu triar ja que n’hi
ha per escollir i així entre tots, anem fent que aquesta música que tant ens
apassiona ompli les ones i les vostres oïdes i cervells.
El primer treball que us presento és la darrera delícia de l’Elisabet
Raspall & Dani Pérez.
“PRESENT”
Elisabet Raspall & Dani Pérez
Editat per Raspall Records, RR004
Enregistrat a l’Auditori de Pau Casals, El Vendrell,
el 7 de febrer de 2014 per Thomas Kent Warburton Jr.
Mesclat i masteritzat pel mateix Tom Warburton.
Produït per Elisabet Raspall
Elisabet Raspall, piano i composició
Dani Pérezm guitarra
Totes les composicions són de l’Elisabet Raspall.
Parlant de com va anar la gravació ens diu l’Elisabet..
“La gravació va ser molt güais, a l'Auditori Pau Casals del Vendrell, un
lloc molt agradable, així gravant durant tot el dia, amb la llum natural que
entrava per les finestres, tot fusta...molt agradable...i el Tom, un crack!!! Ah!
i molt a prop del mar, a la platja de Sant Salvador, el dinar al costat del
mar: espectacular!!”
Un disc carregat de sentiments i melodies romàntiques, melodies on la
paraula amor ressona per tot arreu. Escoltem una declaració....d’amor, o de què?
8.- Declaració (E.
R.) 6m34s
Quina preciosa melodia ha compost l’Elisabet, amb ambdós músics
començant-la alhora; delicada com tot el
projecte. Realment podria ser la música d’una declaració d’amor. Arpegis
celestials a piano mentre Dani soleja delicadament. Després, Elisabet segueix
amb els arpegis i inicia el seu preciós solo fins arribar de nou a la coda on
ambdós interpreten aquesta magnífica i preciosa melodia, acabant-la
delicadament.
Us he posat un enllaç a la biografia de l’Elisabet, però resumir-vos que
ha fet 7 treballs amb composicions pròpies des de “Triangles” el 1996, aquest i
dos més editats per Fresh sound, fins “L’Estiu al Cor”, editat com els dos anteriors i aquest que
esteu escoltant per la seva editorial Raspall Records. Quan els músics es posen
a muntar-se editorials, demostren una gran valentia..Recordeu que l’Elisabet ha tocat i enregistrat amb el seu amic Chris
Cheek, i els De Diego Brothers, els quals vàrem tenir al Jazz Club La Vicentina
ara fa un temps.
Escoltem ara un tema que podríem escoltar en un diumenge no pas
qualsevol...i del qual ens en diu l’Eli...“El vaig compondre una tarda de diumenge desprès de tocar peces
clàssiques...i volia descriure una tarda tranquil·la i beneplàcita de diumenge.”
4.- Diumenge clàssic (E.
R.) 8m15s
Preciós tema, amb una melodia romàntica, profunda i potser sí clàssica,
d’un classicisme però força agradable, i només ho remarco, i no feu més
càbales. Un tema, com molts d’aquest treball, ric en imaginacions i on algú o
algun poeta o poetessa o lletrista li podria posar una preciosa lletra. De fet,
hauria de formar part de la banda sonora de la millor de les pel·lícules.
Anem ara a escoltar el primer tema del disc....i parla que hi ha moltes
coses que es fan pas a pas..com ara?, però ella ens diu que és un tema que vol
transmetre “bon rotllo, anar fent i gaudir del moment”, i afegeix..” la música ha de servir
per relaxar-nos, no per recordar tots els problemes”.
1.- Pas a pas (E.
R.) 6m19s
La sensació en escoltar-lo és molt agradable. Un pas a pas vital, ple
d’optimisme, tema ideal per encarar per exemple un dilluns grisot, on
l’Elisabet em recorda de manera esbiaixada la manera de tocar del gran Keith
Jarrett, amb permís de tots dos.
I ara seguim amb una altra de les delícies d’aquest treball....de qual
ens diu ella...”que és un joc de paraules amb Innocència....el vaig començar a
compondre pensant amb Tete Montoliu...ahir amb en Dani dèiem que ens recorda un
swing més onda Kenny Wheeler-Bill Frisell...o sigui que li dedicarem al trompetista
desaparegut. Dit i fet.
6.- I no és ciència (E.
R.) 6m54s
Després d’una intro suau el tema es torna més viu i on Dani enceta el
seu magnífic solo en el pont del tema mentre la mà esquerra de la pianista fa
uns baixos precisos i la dreta harmonitza el tema, i no és ciència, però quasi
oi? Li haurem de preguntar a l’Elisabet...ella inicia el seu gran solo, pulcre
de pulsió, nítid de digitació i científicament imaginatiu. Una melodia rica i
un final que t’enganxa a base d’acords descendents.
Ens diu l’Elisabet parlant del títols..“Els títols són una mica
anecdòtics, a vegades sí són la inspiració de la música, i a vegades no”
I ara ja només ens queden un parell de temes per posar-vos, una
meravella de temes com el que ara escoltareu, però vegem què ens en diu
l’Elisabet..
“El vaig escriure un dissabte pel matí a Vilanova i la Geltrú, on hi ha
mooolta vidilla i moviment, gent que va al Mercat, per la Rambla...i també faig
un joc de paraules...”.
10.- Un dissabte apte (E.
R.) 5m26s
Un dissabte apte per fer, per composar, per gaudir, per escoltar, per
viure’l intensament. Tema ternari que et permetria ballar amb la teva parella
un preciós vals. De fet, ells dos l’estant ballant alhora que interpretant.
A la pregunta de on sorgien el temes em va dir...” No, els temes surten de casa i el meu
piano...i després els vàrem anar assajant”.
I acabem aquest delicat i magnífic projecte amb un tema que ben bé
exemplifica tot el projecte...tot i que el títol ens diu que podrien ser dos
amics que surten de farra...i riu...”Un tema ragtime, basat en una harmonia més
típica de jazz “, ens diu l’Elisabet.
3.- Dos amics (E.
R.) 4m55s
Dos amics que un dia estaven fent música mentre el públic es mirava una
pel·lícula muda aquest estiu al Castell de Montjuic, aquesta és la situació que
m’he imaginat. Escoltant aquest tema fàcilment et podries situar a la peli, no
muda, anomenada “El Cop”, amb Paul Newman i
Robert Redford. També m’imagino una parella ballant elegantment, mentre
un amic acompanya, l’altre soleja i a l’inrevés. Una simpàtica i molt ben
trobada melodia principal que ben bé podria ser una molt bona banda sonora.
En termes generals em sembla un treball eteri, fràgil en el sentir, en
escoltar-lo, però sòlid i profund. Unes composicions que segueixen un fil
conductor, una mateixa línia sonora melòdica i rítmica on et vas adonant que
cadascun dels temes formen part d’un TOT, on les interpretacions excel·leixen;
un pas endavant en clau més íntima que els projectes anteriors de l’Elisabet;
un punt i seguit d’una trajectòria que es va enriquint dia a dia. Un disc fet
amb dos amics, bé, tres si comptem al Tom Warburton col·laborador habitual en
els projectes de l’Elisabet i en aquest a càrrec dels micròfons i demés estris
per enregistrar aquesta meravella. Dani a la guitarra ha estat sobri i elegant,
i és el perfecte partenaire en aquest projecte; un mestre on n’hi hagi, delicat
en el punteig amb una gran imaginació.
Després del, preciós i delicat disc de l’Elisabet i Dani, ens situarem
no gaire lluny i tot i haver-hi un canvi estilístic un pèl més proper al Jazz,
veurem, escoltarem vaja, el món particular del saxofonista uruguaià Gonzalo
Levin.
“GONZALO LEVIN OCTETO”
Editat per Whatabout Music
Enregistrat el 15 i 16 de febrer de 2014 als Estudis
Laitena per Jordi Vidal.
Mesclat per Jordi Vidal i Gonzalo Levin
Leonardo Torres, trompeta
Gonzalo Levin, saxo tenor, soprano i flauta (1)
Miguel Pintxo Villar, saxo tenor
Albert Comaleras, saxo alto, flauta (1 i 5)
Marcel·lí Bayer, saxo baríton
Adrian Ghiardo, piano
Oriol Roca, contrabaix
Josema Martín, bateria
Totes les composicions són del Gonzalo Levin.
Comencem amb el tema 4rt del disc, el preciós....
4.- Añoranzas Montevideanas (G. L.) 7m02s
Un tema delicat introduït pel contrabaix de l’Oriol per després amb preciosa
i senzilla melodia amb el soprano del Gonzalo que deixa pas al solo del tenor
del “Pintxo” Villar i així embrancar-se el mateix Gonzalo en el seu solo de
soprano. Tema que sí ens podria situar al Mar de la Plata.
Em diu el Gonzalo de com va anar la gravació del disc...
“Com a anècdota, t'explico
que teníem reservat un dia i mig a "Estudi
Laietana", jo estava una mica nerviós perquè em semblava poc
temps per 8 temes d'un octet. Jo havia
fet un "planning" de
gravació per gravar 4 temes al matí, 4 per
la tarda i que ens quedés l'altre mig dia
per gravar el que no hagués quedat bé, punxar
i gravar un parell
de flautes i accessoris
que per un tema tècnic necessitàvem gravar
a posteriori. Resulta que vam començar a gravar a això de les 11,
vam provar so amb
un tema i aquesta primera presa ja era bona
(és el tema 2 "Luz"
de l'àlbum), cap a les 14hs aproximadament, el disc estava gravat íntegrament,
tot primeres o
segones preses. És
a dir, que el meu planning
va anar directament a les escombraries.
Després de dinar repetirem algun tema i alguna d'aquestes
preses va ser la que finalment vaig seleccionar com la millor, però les
del matí haguessin pogut estar en el disc sense
problema.”
Escoltem ara l’atmosfèric primer tema del disc....
1.- Airun (G.
L.) 5m53s
M’imagino un Arc de Sant Martí sorgint de la broma després d’un dia de
pluja persistent, i el sol apareixent al mateix temps que contrabaix, piano i
bateria inicien el seu periple rítmic contingut mentre el so del tenor ens
eleva l’esperit. El títol ben bé podria ser Nuria a l’inrevés tot i que el
mateix Gonzalo em va dir que això dels títols l’hi portava una mica de
problemes....a veure com ens ho diu..
“Pel que fa als títols podria
dir-te que mai escric
música pensant en
alguna cosa extra musical per la
qual cosa posar títol als temes
és una cosa que em costa molt i normalment
ho faig un cop acabat
el tema. A vegades li poso com a
títol la sensació que em dóna en escoltar-lo, com
en el cas de "Luz" i
"Calma"; en d’altres
aprofito per fer un regal i posar-li el
nom de gent important
per a mi, com en el cas de "Elba ", que és el nom
de la meva mare.
Escoltem doncs el tema anomenat...
2.- Luz (G.
L.) 5m50s
Un tema lluminós o almenys o al menys això li sembla al Gonzalo després
de composar-lo i escoltar-lo va ser quan li va posar el títol Luz, Llum. Tema a
7x4 amb un ritme suau i cadenciós, swingat, si se’m pemet amb una melodia molt
ben trobada, on sí que es veu el procés de composició del disc a base d’anar-ne
fent no com l’Hermeto Pasqual que en va fer un cada dia durant u any, també com
va fer l’amic Toni Vaquer i ell ens explicava en el programa anterior...
Escoltem ara el tema cinquè del disc....
5.- Evolución (G.
L.) 6m06s
Tema iniciat per un persistent martelleig al piano i el contrabaix de l’Oriol
pausat on brillen els dos tenors de manera particular, enllaçant-se l’un
després de l’altre amb el baríton del Marcel·lí Bayer i després tots els vents
a l’uníson. Silenci després del qual comença el solo dels tenors, l’un després
de l’altre.
En Gonzalo ens parla d’aquest tema i de com va sorgir el títol...
"Evolució" és un
nom que li va posar el meu
germà. Resulta que quan va escoltar aquest
tema, li va encantar i em va dir que havia
vist una evolució molt gran en la meva
manera d'escriure i que si
el tema no tenia nom
aquest podia ser un bon nom. A mi em va semblar
encertat perquè al marge del que el meu germà
em comentava, el desenvolupament de l'arranjament parteix d'una melodia que es va
repartint per tots els instruments de vent i
evoluciona d'una melodia d'una nota sola a una
melodia harmonitzada pels 5 instruments de vent.”
Escoltem ara el tema amb el títol més calmat, tot i ser-ho només a la
intro i al final..i entremig un molt bon swing....
6.- Calma (G.
L.) 5m35s
En Gonzalo li va posar Calma escoltant-lo després tot i que a mi em dóna
una sensació força vital pel swing de la secció rítmica i el magnífic solo de
l’Albert Comaleras al saxo alto i després amb el del tenor. Un magnífic swing i
un tema que recordo potser haver-lo escoltat per la JODR del Sergi
Vergès...m’equivoco Gonzalo? Tema que s’acaba de la mateixa manera calmada que
ha començat.
Vegem què ens diu el Gonzalo de com ho va composar....
“Les composicions d'aquest disc van ser escrites amb una
tècnica inspirada en el "Calendari
do Som d'Hermeto
Pascoal". Per escriure, Hermeto va
estar-se durant un any escrivint una composició per dia i les anava adossant
a aquest calendari.
En el meu cas va ser bastant més relaxat
que el gran Hermeto. Em fixava un temps
d'un mes o mes i
mig durant el qual m'obligava
a escriure fragments curts, no importava quan
curts o llargs fossin,
l'única regla és que comencessin, acabessin i
tinguessin sentit .... després deixava
de fer-ho i més
tard reprenia el
procés. A partir d'aquí vaig seleccionar els fragments que més m'agradaven i
vaig començar a desenvolupar fins que es van convertir en els temes del disc.”
Seguim ara amb el tema tercer del disc iniciat també per senzills acords
a piano mentre la secció rítmica s’hi posa de valent....
3.- Naomh Beagnait (G.
L.) 5m39s
Iniciat pels acords a piano que segur varen donar camí a la intervenció
posterior dels saxos...i en Gonzalo en diu del títol......
“Des de fa uns anys
tinc com afició
el rem en unes embarcacions
irlandeses que es diuen Currachs. L'any passat vam
ser amb diversos remers més a competir a una
Regata a la ciutat de Cork (Irlanda), l'increïble
és que vam guanyar, i "Naomh Beagnait" és el nom del currach amb
què vàrem remar aquest
dia.”
I sí que m’imagino com els músics, bàsicament de la secció rítmica,
asseguts al Currach remen amb totes les seves forces i ritme per acabar
guanyant tots la cursa. Gonzalo, com a membre de Big Band que és, sempre deixa
espai a la secció de vents, metalls i canyes, els quals sovint acaben omplint
de sons l’aire immaculat.
Acabem ja aquest projecte del Gonzalo Levin Octeto amb el tema més viu
del disc, tema bopper anomenat...
7.- Allegro, vivace e con brio (G. L.) 3m20s
Tema potent i que evidentment el títol de l’hi escau. Un tema ideal per
acabar el projecte. Ritme trepidant donant suport al solo dels tenors. Després
en Leo inicia el seu solo, primer suaument per poc a poc situar-se de ple a
ritme de títol. Els vents plegats ofereixen un espai al Josema per deixar la
seva empremta i acabar el tema de cop.
Recordar-vos que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 al barri de Sarrià-St. Gervasi on hi trobareu tot i més de Fresh Sound
Records i d’altres editorials, així com llibres, revistes i demés relacionat
amb el Jazz.
I penseu que podeu visitar la pàgina web de Quadrant Produccions, on
també hi trobareu novetats de la música que es fa a casa nostra i igualment
podreu adquirir els discos que més us agradin.
Doncs res més, això ha estat tot per avui....un programa amb la música
que fan els nostres músics, un programa força delicat que segur us ha agradat
primer amb la Elisabet Raspall & Dani Pérez i després amb el Gonzalo Levin
Octeto...molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
Programa 175: David Mengual Free Spirits Big Band "Vertebrats" iGianni Gagliardi "Nomadic Nature"; dimecres 1 d'octubre
0 comentaris
Bona nit a tothom i benvinguts totes i tots al programa nº 175 de Jazz
Club de Nit, programa que fem des de Ràdio Sant Vicenç 90.2 i que podeu
escoltar online a l’adreça de la nova pàgina web: radiosvh.info i a
partir d’aquí prémer el directe.
Avui us presento un parell de novetats dels nostres músics.....la
primera l’obra magna i tercer treball editat de la Free Spirits Big Band al
capdavant de la qual hi tenim al mestre del contrabaix, reconvertit a vegades
en pianista i director d’orquestra, en David Mengual. i després la del gran
saxofonista i compositor Gianni Gagliardi.
Aquest és el tercer projecte de la Free Spirits Big Band liderada pel
David Mengual i amb obra musical de Toni Vaquer, gran pianista ara per ara a la
millor escola de música del món, a la Berklee School of Music de Boston i a qui
vàrem tenir l’any 2010 en el 1er Festival de Jam Sessions representant al
Conservatori del Liceu amb el quintet Shrunk, on hi havia Joan Mas, saxo alto;
Alberto Pérez, trompeta; Juan Pablo Balcázar, contrabaix i Santi Colomer,
bateria, tots ells magnífics músics i ves per on que el Joan també participa en
el projecte de la Free Spirits...
Ja que aquest magnífic projecte consta de dos compactes lo seu és que us
en posi un de sencer i ja que tindreu fam de més, així l’adquirireu i el podreu
escoltar sencer....de passada ajudareu aquest col·lectiu de músics a
desenvolupar més projectes...jo mateix, aquest Vertebrats el vaig comprar a la
paradeta que hi havia al S.A.T. on els vaig anar a veure conjuntament amb el New
Cat Ensemble de Joan Díaz el dissabte passat dins del Festival de Jazz de Sant Andreu, idea original de Joan
Chamorro...
Del misteri i l'opacitat a la celebració èpica, festiva, de l'intimisme
a l'impressionisme, l'últim treball de la David Mengual Free Spirits Big Band,
Vertebrats, és un viatge musical i visual de sonoritats compartides. El
conformen unes petites composicions, originals i versions, articulades en sis
suites que neixen de la ploma de Toni Vaquer. No és casual el nom de
Vertebrats, que ens remet a una necessitat d'adaptació, d'evolució, al fet de
deixar constància, ja sigui paleontològica o discogràfica, a cossos amb dues
parts simètriques, perquè d'alguna manera les suites són tot això. Aquesta
necessitat d'evolució s'ha anat manifestant en el directe de la Big Band al que
s'ha incorporat, de manera natural, la dansa i la coreografia de Juliette
Louste i Tura Gómez. Canicas, La ira del bosc, Cims escarpats, Teràpia número
1, Climbing the robles peak, Plaga de ratas, Crónicas de saturno, Free Spirits,
Irache, Black dog, Hey Joe... així es titulen algunes de les cançons que
conformen aquest viatge i que reclamen ser compartides.
Aram Montagut
“VERTEBRATS”
David Mengual Free Spirits Big Band
Enregistrat per Toni Paris el 22, 23 i 24 de maig de
2014 als estudis 44.1 de Girona.
Mesclat i masteritzat per Toni Vaquer i David Mengual
als estudis Polidor de Sant Adrià del Besòs el juny de 2014.
Produït per David Mengual
Productor executiu Iñaki Sandoval
Una producció de BeByNe Records.
Direcció musical: David Mengual.
Composició i Arranjaments: Toni Vaquer
Coreografia: Juliette Louste
Dansa: Juliette Louste i Tura Gómez
Intèrprets:
Miguel “Pintxo” Villar - Saxo alt, tenor i soprano
Gonzalo Levin - Saxo tenor i flauta
Joan Mas - Saxo alto i flauta
Juan Clavero - Saxo tenor i harmònica
Àlvar Monfort i Natsuko Sugao - Trompetes i fiscorns
Iván González - Trompeta i trompa
Aram Montagut i Marc Joaniquet - Trombons
Amaiur González - Tuba
Lina Lomanto - Piano
Enric Peinado - Guitarra elèctrica
Àlex Reviriego - Contrabaix
Josema Martín i Oriol Roca - Bateries i percussions
Un projecte amb 6 suites repartides en els dos compactes i de les quals
escoltarem les del primer compacte, les Suites 1, 2 i 3.
Comencem amb la Suite nº 1 composta de les següents cançons.....
1.- Canicas
2.- En Patufet i sa lletuga
3.- L’ira del Bosc
4.- El resumen
5.- Guantanamo Cell Block (Toni Vaquer) 9m41s
Comentar aquesta bellesa se’m fa força difícil però sí dir-vos que
escoltareu això i molt més i sovint encabit dins del concepte de música
contemporània amb arrels diverses fins i tot en el free jazz en un extrem i en
l’altre en la música clàssica...i entremig tot el vessant divers d’estils
d’això que tant ens agrada i que es diu Jazz....i això que escoltem és Jazz?
Doncs segons Sonny Rollins, els rappers i hip hoppers no ho saben però fan Jazz...o
sigui que sí que ho és també això que escoltem...paraula de Sonny.
Després de Menta, Diari Sonor i Univers Evans; a Vertebrats, la Free
Spirits Big Band segueix apostant per la improvisació i el risc amb un grup
humà molt consolidat. La gran novetat de Vertebrats és la incorporació amb
naturalitat de la dansa contemporània al llenguatge de la orquestra. Dues
ballarines de primer nivell interactuen com un músic més amb la banda per donar
forma a la obra del talentós pianista mallorquí Toni Vaquer, sota la direcció
musical i artística de David Mengual. Vertebrats suposa la consolidació del
projecte Free Spirits en la recerca continuada d’un so únic i diferent en el
panorama de les Big Bands.
Vegem ara els diversos premis que han obtingut i algunes de les
actuacions...
Premis:
· Millor grup de l'any 2011 dels premis de l'AMJM 2011.
· Nominació a millor nova proposta dels premis JAÇ 2012.
· Premi de la crítica JAÇ 2012.
Actuacions:
· Casa de Cultura. Sant Cugat - 17 de desembre 2010.
· Vermut Jazz. Sala El Siglo, Sant Cugat -
Concert mensual de gener a
desembre des de 2011
· Centre Cívic de Sarrià. - 24 de febrer 2011
· 18è Festival de Jazz de Banyoles. - 29 de maig 2011.
· L’Auditori BCN. Barcelona – 5 de juny 2011.
· Cafè del Conservatori del Liceu, Barcelona - 9 de juny 2011.
· Plaça del Jazz FM, Sant Cugat - 29 de juny 2011.
· Jamboree, Barcelona – 30 de desembre 2011.
· Auditori de la Pedrera - 6 de maig 2012.
· Claustre del Monestir St. Cugat - 15 de juny de 2012.
· Teatre de la Garriga - 16 de juny 2012.
· Festival Flix Jazz - 21 de juliol 2012.
· Jamboree, Barcelona – 7, 14, 21 i 28 de novembre 2012.
· Festival de Jazz de Granollers - 15 de febrer 2013
· Festival de Jazz de Terrassa - 8 de març 2013
· Estival de Jazz de Igualada - 28 de juny 2013
· Festival Jazz & Beer, Cornellà de Llobregat
I la darrera al Festival de Jazz de Sant Andreu, 27 de setembre de 2014.
Vegem què ens en diu el mateix Toni Vaquer de com va anar tot plegat..
Tot això neix el 2010 quant per el meu projecte de final de carrera
composo 366 temes en l'any: Més endavant agafo un petit grup d'aquestes cançons
i les faig una suite (suite 1) que presento al concert de final de carrera a
trio. Degut a la meva colaboracio amb la free-spirits un dia em vaig llevar i
vaig dir de orquestrar la suite 1; (fa uns 2 anys) i així va neixer vertebrats.
Amb el temps, els amics i les aventures van neixer les altres 5 suites. És una
obra dedicada a la memoria del meu pare (era un gran fan de Rock, per aixo la
suite 6 és com es). Excepte "Toni Melassa", (una cançó que em va
dedicar el David i tot seguit va fer arranjar) Vertebrats és una selecció de
música dels meus herois (Mengual, Roca, Mestres, Rock....) i d'aquelles 366
cançonetes que vaig fer mes d'altres que han sortit pel camí.
Seguim amb la Suite nº 2 amb el darrer tema de Jordi Mestres i la resta
ja ho sabeu de Toni Vaquer.
6.- La colònia de formigues
7.- Dimonis fent foguerons
8.- Cims escarpats
9.- Com tu vulguis (J.
M.) 8m26s
I quin final més meravellós i sense parlar de la resta, igual d’impactant
començant per la música concreta a base de pizzicatos de la colònia.. passant
per la bellesa dels Dimonis...
Entenc la sorpresa que segur esteu mostrant però també m’hi sembla veure
una part important de satisfacció i gaudi, el mateix que sento jo en poder
oferir-vos aquest projecte i donar-lo a conèixer dins de les possibilitats d’un
programa com aquest. Contemporaneïtat i bellesa van de la mà en aquest projecte...i
grans dosis d’imaginació i molt bones interpretacions....recordo encara els
magnífics solos que vaig poder escoltar al SAT tot i amanit per les millors
imatges en moviment creades per la Juliette i ballades per ella i la seva
companya Tura.
En aquest projecte hi ha moltes personalitats però per qüestions òbvies
només us parlaré una mica de David Mengual i Toni Vaquer..
David Mengual, nascut a Barcelona (1970), David Mengual és un dels més
destacats creadors de l’escena jazzística catalana. Després d’una dilatada
trajectòria com a líder inquiet de tota mena de formacions més o menys
ortodoxes, en paral·lel a la feina com a versàtil contrabaixista sideman,
Mengual es posa al capdavant d’un nou projecte de la jove i exuberant Free
Spirits Big Band. Però la faceta en la que Mengual està deixant més petjada en
el panorama musical és la dels seus projectes personals, verdaders focus de
creativitat artística multipersonal en els que el creador es proposa per davant
de tot com a catalitzador d’idees, sensibilitats i talents davant d’una llarga
nòmina de col·laboradors i còmplices.
Al llarg de la seva carrera, les seves col·laboracions amb destacats
membres de la comunitat jazzística nacional i internacional inclou noms com els
de Barry Harris, George Cables, Kevin Hayes, Steve Wilson, Eric Alexander, Paul
Edmonds, Spanky Wilson, Perico Sambeat, Tim Garland, Mike Nielsen, Phillipe
Thomas, José Luis Gámez, George Masso, Paul Stocker, Jordi Bonell, Albert
Bover, Michelle Mc.Cain, Biella da Costa, Fabio Miano, David Sauzay, Gäel
Horellau, Bill McHenry, Ben Waltzer, Nat Su, Christine Tobin, Kirk McDonald,
Dana Hall, Lluís Vidal, Orquestra de Cambra del Teatre Lliure, Mark Feldman,
Joan Díaz, Xavi Maureta, Llibert Fortuny.
Des del seu primer -i premiat- projecte d’homenatge a Monk (Monkiana,
1997, Millor Disc de l’Any segons la revista Cuadernos de Jazz), Mengual ha
investigat sense parar en tota classe de formats i registres, fet que es fa
patent en gravacions com Des D’Aquí (1999), a duo amb Albert Sanz, premi al
Millor Disc Espanyol de l’any de Cuadernos de Jazz, o en el díptic Mosaic
(edició simultània de 2 CD amb els mateixos temes interpretats lliurement a trio, amb Dani
Peréz i Jon Robles, i en format de nonet, amb arranjaments de Javier
Feierstein. La incessant cerca de nous canals d’expressió per al so jazzístic
convencional, tant com a intèrpret (multipremiat en diverses ocasions per la
AMJC), com quant a compositor i arranjador (el projecte Deriva, basat en una
successió de derivacions creadores que parteixen d’unes fotografies de Carles
Roche per unir-se mitjançant uns poemes de David Castillo com a enllaç entre i
imatges i música), són la mostra de la seva ambició constant per trencar
esquemes i crear nous ponts expressius entre la seva personalitat i la dels
seus col·laboradors. Obert a desbordants sonoritats elèctriques (participació
en el Llibert Fortuny Electric Quintet, premi al millor grup de l’any 2004 de
la AMJC), o tancat en el més radical lirisme de la recerca intimista (projectes
a duo amb el saxofonista Jon Robles, cristal·litzats en les gravacions 05/95 o
Descuentos, Mengual ha experimentat últimament amb formacions mutants que desaen
formes o models per re inventar-se constantment, els canviants elencs que han
donat cos al seu projecte Maitia. Recentment ha presentat en societat el seu
nou Slow Quartet on s’acompanya d’alguns dels membres que participen també de
la Free Spirits Big Band, el més ambiciós dels seus projectes en termes de
personal, constància i implicació.
Vegem què ens diu Jordi Rossy d’aquest projecte:
Free Spirits sona, com el seu nom suggereix,
a un grup d'esperits
lliures, i per
tant plens d'energia
entusiasme i il·lusió, i una imaginació desfermada,
tot això amb l'agilitat,
claredat i força
en el so que només
s'aconsegueixen amb la dedicació pròpia del que estima el que fa....alguna cosa enormement més
poderosa que la disciplina....
I acabem amb la Suite nº 3 amb els dos darrers temes de David Mengual
10.- Tomàtiga de ramellet
11.- Teràpia nº 1 – Estrats Carabasses
12.- Teràpia nº 2 – Miranda Post Nuclear Sard Melody
13.- Climbing the Robles Peak
14.- Toni Melassa (D.
M.)
15.- Infant Out (D.
M.) 15m30s
I després d’aquesta meravella presentar-vos al “culpable” de quasi tot
pelgat...
Toni Vaquer (Palma de Mallorca, 1986) es forma com a pianista al
Conservatori del Liceu en l’especialitat de Jazz i Música Moderna. A banda
assisteix a classes magistrals de Joan Albert Amargós, Sergi Vergés, Bill
McHenry, Eddie
Gómez, Jorge Rossy, Joe Martin, Bruce Barth, Dave Kikoski, Steve
Grossman, Peter Bernstein i Dave Frank entre d’altres. Membre de l’Slow Quartet
de David Mengual i de Felix Rossy Quintet lidera els seus propis projectes com
Llombart
/ Vaquer Duo, Sleepy Koala Trio i el septet la La Companyia ACME. Al
llarg de la seva carrera, que es mou sota el signe de la constant inquietud
creadora, ha rebut diversos premis i mencions extraordinàries. En la seva
faceta com a compositor cal destacar el singular projecte que va dur a terme
l’any 2010, en que va escriure una peça diària durant tot l’any donant peu a
una obra de 365 temes i 52 variacions dansades que de fet és l’embrió de
l’actual projecte Vertebrats. La col·laboració de Toni Vaquer amb la Free
Spirits ja va quedar palesa en el segon disc de la banda Menta, Diari Sonor amb
l’arranjament de Le Dice El Niño i de forma natural ha donat peu a l’actual projecte
on Vaquer és el responsable de tota la música escrita en aquest repertori.
Doncs això ha estat tot o una primera part del projecte “Vertebrats” i
segur que us heu quedat amb ganes de més..i do, ja ho sabeu....
Ara seguim canviant de registre i endinsant-nos en el projecte de Gianni
Gagliardi. Aquest és un músic amb força èxit a casa nostra però que també ha
rodat i viscut i actuat als EEUU, a New York, i que ha fet ja algunes gires per
Amèrica del sud i visita sovint el temple del Jazz de Portugal, de Lisboa, el
Hot Club, un dels club de jazz més antics del vell continent.
Gianni ens presenta un treball enregistrat a NY amb tot de músics de
l’escena novaiorkesa inclòs el gran contrabaixista català Alexis Cuadrado.
Músic aquest que ha col·laborat amb d’altres músics catalans establerts a NY
com l’Albert Marquès, el qual va venir a la Nova Jazz Cava amb els germans O’Farril
i el mateix Alexis i allà que hi vàrem ser...un dia de concert doble, amb el
Perico Sambeat Quintet després.
Veiem què ens diu el mateix Gianni del seu projecte:
La idea de "Nomadic Nature" va estar cuinant-es al meu cap durant uns quants anys ... de fet vaig esperar bastant de temps en trobar l'oportunitat ideal "econòmica" i musical i diguem que mai arribava ... però tenia un grapat de música escrita i tard o d'hora arribaria el dia ...
Vaig tenir la sort de guanyar el primer premi de "circuits de música Injuve" en 2012 el qual va donar la possibilitat d'assolir els primers costos de gravació 3mil euros; després vaig fer una campanya de crowdfunding que tot i no arribar a l'objectiu final em va permetre recaptar quasi 3mil dòlars mes ....
Jo tenia el cap el so d'en Gilad Hekselman per al disc i volia que fos una mica el Featuring pels meus temes ... L'havia conegut breument en anterioritat a una jam i em va donar molt bon rotllo després havia de gravar amb uns super músics col·legues de Berklee, Luke Marantz, Kush Abbadey i LimYang. Resulta que el Kush, dues setmanes abans de gravar li va sortir una gira amb el Wallace Roone i va cancel·lar la gravació ... En aquella situació d'última hora és quan decideixo trucar a l'Alexis el qual vaig conèixer a NY poc temps després d'arribar-hi i sempre li he tingut una gran admiració; de fet, el primer concert de jazz que vaig veure va ser el del seu grup amb al John Ellis l'any 2004 al jamboree! l'Alexis sempre m'ha transmès molta confiança i estava segur que la seva experiència, coneixement i ajuda serien clau per dur a terme la meva primera gravació. Ell va parlar amb al Mark Ferber, que duen quasi 20 anys tocant junts, i la música ja volava el primer bolo! ni varem assajar! El procés va ser molt ràpid: dos concerts i la gravació tot seguit.
Nomadic Nature, és l'Àlbum debut com a
líder del saxofonista i compositor Gianni Gagliardi,
Íntegrament compost per música original carregada
d'històries autobiogràfiques de llocs i persones que han impactat enormement Gagliardi.
És a través de les seves composicions que l'autor reflexiona sobre l'experiència de ser un artista sense residència fixa; un ciutadà del món que vaga per aquest
amb el seu saxofon, a la recerca de la propera experiència o trobada que nodreixi el seu art.
És a través de les seves composicions que l'autor reflexiona sobre l'experiència de ser un artista sense residència fixa; un ciutadà del món que vaga per aquest
amb el seu saxofon, a la recerca de la propera experiència o trobada que nodreixi el seu art.
"Nomadic NATURE"
Gianni Gagliardi
Editat per Brooklyn Jazz Undreground Records, BJU Records
Enregistrat ALS Bunker Studios el 23 de desembre de 2012
Produit per Gianni Gagliardi i BCNJazz Collective.
Gianni Gagliardi, saxo tenor
Gilad Hekselman, guitarra
Luke Marantz, piano
Alexis Cuadrado, contrabaix
Mark Farber, bateria
Totes les composicions són de Gianni Gagliardi ..
El primer tema que escoltarem serà el Timarelo, ens diu Gianni ... tema que està dedicat a un dels meus millors amics Tim Campanella un gran baterista de França con qui vaig créixer a Amsterdam mentre estudiava al conservatori.
Vaig escriure el motiu de piano ja en els nostres dies a Amsterdam i
en Tim va utilitzar el motiu per escriure una melodia...I fins i tot va gravar la melodia com el tema principal del seu àlbum de debut ...
aquesta cançó està dedicada
a ell!Gianni Gagliardi
Editat per Brooklyn Jazz Undreground Records, BJU Records
Enregistrat ALS Bunker Studios el 23 de desembre de 2012
Produit per Gianni Gagliardi i BCNJazz Collective.
Gianni Gagliardi, saxo tenor
Gilad Hekselman, guitarra
Luke Marantz, piano
Alexis Cuadrado, contrabaix
Mark Farber, bateria
Totes les composicions són de Gianni Gagliardi ..
El primer tema que escoltarem serà el Timarelo, ens diu Gianni ... tema que està dedicat a un dels meus millors amics Tim Campanella un gran baterista de França con qui vaig créixer a Amsterdam mentre estudiava al conservatori.
6.- Timarello (G.G) 5m52s
Una melodia força maca i dolça que dóna pas al so eteri de la guitarra de Gilad en un so força delicat ... i mentre el Gilad s'esplaia escoltem el motiu principal del tema per després ja embrancar-se tots plegats al pont fent el solo el Gianni mentre el Gilad i la resta s'embranquen en un ritme entretallat i sobtadament donar peu al Mark a la bateria ... i suaument ... tornar a iniciar el motiu melòdic a piano, tal i com el va concebre el naturalment músic nòmada.
Vegem què ens diu Gianni del seu projecte BCNJazz Collective ...
També esmenar que Barcelona Jazz Collective és una plataforma que he creat per donar veu a tots aquells joves músics bandleader i improvisadors de música original que vulguin produir i crear a els seus projectes amb l'adequada estructura legal i empresarial que comporta un segell, sense haver de passar per els mans d'un monstre discogràfic ni fer la típica auto producció.
La meva intenció és que sigui un col·lectiu sense anim de lucre, d'aquesta manera intentar unificar l'escena la qual està molt dividida en mini sectors i aixi oferir un espai per tothom que hi vulgui participar amb el seu projecte original. Actualment és nomes un segell discogràfic però tinc ànsies de ser més que un segell, ser un punt de trobada, d'Intercanvi d'idees i de coneixement, de creació col·lectiva i d'organització d'activitats i esdeveniments. Definitivament un projecte de llarg termini ...
Algunes de les persones que més en saben d’això, ens han dit del Gianni:
Vegem què ens diu Gianni del seu projecte BCNJazz Collective ...
També esmenar que Barcelona Jazz Collective és una plataforma que he creat per donar veu a tots aquells joves músics bandleader i improvisadors de música original que vulguin produir i crear a els seus projectes amb l'adequada estructura legal i empresarial que comporta un segell, sense haver de passar per els mans d'un monstre discogràfic ni fer la típica auto producció.
La meva intenció és que sigui un col·lectiu sense anim de lucre, d'aquesta manera intentar unificar l'escena la qual està molt dividida en mini sectors i aixi oferir un espai per tothom que hi vulgui participar amb el seu projecte original. Actualment és nomes un segell discogràfic però tinc ànsies de ser més que un segell, ser un punt de trobada, d'Intercanvi d'idees i de coneixement, de creació col·lectiva i d'organització d'activitats i esdeveniments. Definitivament un projecte de llarg termini ...
Algunes de les persones que més en saben d’això, ens han dit del Gianni:
"Gagliardi ens presenta un quintet de modernistes
afins,
interpretant la seva música única i envoltant. El treball de Gagliardi
conté grans arcs dinàmics i està ple de drama i misteri. [...]
Un dels seus majors talents és la seva habilitat per modelar formes i
construir intensitat. "- Donen Bylawsky, All About Jazz
interpretant la seva música única i envoltant. El treball de Gagliardi
conté grans arcs dinàmics i està ple de drama i misteri. [...]
Un dels seus majors talents és la seva habilitat per modelar formes i
construir intensitat. "- Donen Bylawsky, All About Jazz
"Finalment, el Debut CD de Gianni! Ja era hora: en els
últims anys hem gaudit de la seva música i forma de tocar, tant a dalt
com a baix de l'escenari. 'Nomadic Nature' és una col·lecció de
grans músiques (totes compostes per Gianni) interpretades per una
banda superlativa, Gaudeixin! "- Drummer / composer Jorge Rossy
Seguim ara amb el Varicela Patagónica del qual ens diu... És una
cançó bastant fosca ... i descriu unes setmanes que vaig passar tancat en una habitació
a la Patagònia quan tenia 23 anys i la varicel·la em va colpejar molt dur...
7.- Varicela Patagónica (G.G.) 4m42s
Ja entenem pel què hem escoltat que devia ser molt dura la situació. La
guitarra amb un so estripat, esquarterat ens ho ha mostrat així com també el
mateix ritme...la melodia i els crits amb el saxo del Gianni també ens ho han
mostrat...Tema amb un fort contingut dramàtic en la seva total exposició,
rítmica i melòdica, que ens mostra com l’estat d’ànim i les vivències d’aquest
jove i ja gran músic es transporten a la seva música i ens arriben a nosaltres.
Gagliardi va néixer a Barcelona el 1987, va començar a estudiar violí i flauta barroca i renaixentista, als 14 comença a tocar el saxofon. Dos anys més tard es trasllada als Països Baixos per obtenir un bachellor en jazz performance al Conservatori d'Amsterdam. El 2009 Gagliardi estudia a State University of New York SUNY Purchase amb grans del jazz com Eric Alexander, Hal Galper i Arturo O'Farril. Seguidament es trasllada a Le Conservatoire Nacional Superior de París amb un ERASMUS, i posteriorment a Boston becat per l'AIE i el Berklee College of Music (2011).
Gagliardi és guardonat amb una beca presidencial
el 2012 per a la nova
escola Berklee València com a estudiant / ambaixador
encarregat de promocionar la nova seu de la universitat
arreu del món, amb
aparicions en el Parlament Europeu a Brussel·les, la
Convenció MIDEM a Cannes, França i molts altres.
Gianni és el
director del Barcelona Jazz
Collective, una plataforma per als joves compositors i improvisadors per
produir i llançar àlbums.
Seguim amb un altre tema, el Macanudo Man del qual ens diu....Significa "un home collonut" en l'argot argentí ...
i normalment dedico
la cançó a tots aquells
immigrants que deixen el seu país per a un futur
millor i prosperar .... els meus pares
van deixar Argentina fa uns 30 anys i jo he passat
pel mateix procés 20 anys més tard i he experimentat
la sensació d'estar lluny de casa.
Aquesta cançó va sortir d'un grup de piano i jo m’hi estava ficant ... i va derivar en un tema cool i amb força groove ... Més tard vaig escriure la melodia basada en quartes on el solo segueix una progressió de 8 compassos...on Gilad i jo compartim un diàleg...
Luke té un sol de rhodes després d'una melodia triomfal amb la guitarra i el saxo. La cançó acaba amb una referència a la divertida "marxi funebre"
Crec que aquest és "el Hit", el tema clau del cd.
3.- Macanudo Man (G.G.) 5m27s
Doncs aquest macanudo man és un tema impactant, tot i el seu ritme
mesurat on la melodia es veu sempre recolzada pels acords del Luke amb el
Rhodes, magnífic so d’aquest piano elèctric, icona del Jazz-Fusió dels anys
70s...aquell era el Fender Rhodes..i potser també aquest. Impressionant el solo
compartit del Gianni i Gilad i després amb la melodia per donar pas al delicat
solo del Luke al Rhodes, per després tornar-hi amb la melodia i la coda
interpretada per saxo, guitarra i contrabaix i acabar el tema.
Ha estat convidat a actuar en prestigiosos festivals internacionals de jazz per
tot el món, com el North Sea Jazz festival, Festival
de Jazz de Luxemburg, Guatemala, Nicaragua, Eurojazz
(Mèxic DF), al club Thelonious de Xile i
en alguns dels clubs més importants
com Bimhuis Amsterdam,
Sunset/Sunside Paris, Porgy & Bess
Viena. Gagliardi també
ha compartit escenari
a Europa, Amèrica del Sud i EUA amb músics com John
Clayton, Eric Alexander,
Dick Oatts, Phillip
Harper, Terell Stafford,
Jordi Rossy i
molts altres. Actualment,
Gagliardi està deixant la seva empremta en l'escena jazzística de Brooklyn /
NYC amb el
llançament del seu CD debut
"Nomadic Nature”.
Seguim ara amb el primer tema del compacte, Paris,
del qual ens comenta Gianni.....Hi ha tempesta fora; les gotes de pluja i un fort
vent et fan posar en un estat d'ànim que et transporta a un món diferent. El
temps arriba com si d'un batec constant sacsegés la secció rítmica. Tot d'una un
gran tro ressona i comença a sonar la melodia...
Aquesta cançó es va escriure tota sola de forma molt natural un diumenge de pluja, quan jo vivia en una petita cambra de servei en el sisè pis d'un edifici d'apartaments de Belleville a París.
El pedal dóna molta llibertat al solista per anar a qualsevol part i ser extremadament líric i expressiu ... de vegades quan toco aquesta melodia em sento que estic en un bosc fosc i plujós, amb llops i criatures estranyes que m’envolten....
La banda fa que el so de
melodia sigui com un himne
que es torna triomfal, tranquil i relaxant,
i de vegades força punyent...
1.- Paris (G.
G.) 8m22s
Ja vegeu que la idiosincràsia del projecte del Gianni és força delicat i
no per això exempt de força i drama, (gens melodramàtic)..i el drama no és res
més que l’exposició de les vivències expressades amb una gran maduresa estilística,
sense parlar-ne de la tècnica, clarament impressionant. Un tema, la melodia del
qual sí ens recorda una mena d’himne...El Gianni ens parla del pedal que no és
res més que un so perllongat d’una sola nota, sovint executat pel baix on se
succeeixen una consecució d’acords i que permet al solista desenvolupar el solo
en completa llibertat..
Acabem aquest projecte, tot i deixant-nos encara tres molt bons temes,
amb el segon tema del compacte, amb un clar missatge positiu on la melodia és
força més esperançadora....un tema anomenat Sillynette del qual Gianni
ens explica....
Òbviament, aquest tema és un homenatge al gran Ornette Coleman! realment una gran
inspiració! la melodia té aquest humor ximple
característicament feliç de moltes de les melodies
d’Ornette i per
això li vaig posar aquest títol,
però en realitat va ser un sol de Bill McHenry el què em va inspirar amb un dels motius de la melodia i vaig escriure la melodia a partir d'aquí.
però en realitat va ser un sol de Bill McHenry el què em va inspirar amb un dels motius de la melodia i vaig escriure la melodia a partir d'aquí.
Una vegada més tota la música és bàsicament una conversa musical entre Gilad i jo mateix seguit d'un gran conversa entre el baix i bateria.
4.- Sillynette (G.
G.) 3m50s.
Doncs després d’aquest tema força entremaliat i divertit deixem el
projecte, magnífic projecte de Gianni Gagliardi, “Nomadic Nature”, naturalesa
nòmada tot i recomanant-vos que col·laboreu adquirint-lo i que ho podreu fer
accedint a la pàgina web de l’artista: giannigagliardi.com.
Això mateix podeu fer entrant a la pàgina web de la Free Spirits Big Band i podreu adquirir aquest (quant el tinguin penjat) i els dos anteriors treballs editats....
Doncs res, això ha estat tot plegat i espero que us hagi agradat el programa
on hem escoltat diversitat musical sense cap dubte amb un projecte força íntim
el primer amb una música d’una gran bellesa i després, amb una clau jazzística
clara, el darrer del gran saxofonista i compositor Gianni Gagliardi. Així doncs
gràcies per escoltar-nos, per ser-hi i desitjar-vos molt bon Jazz club de Nit
en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
