Preparant el programa nº 174, segon de la 6ena temporada a Jazz Club de Nit. Us proposo que em feu companyia escoltant el projecte del trompetista anglès Paul Evans, establert entre nosaltres, i després recordarem al tristament desaparegut Kenny Wheeler i el seu disc GNU HIGH, un vinil de ECM del 1975 amb Keith Jarrett, Dave Holland i Jack DeJohnette....un disc que em va costar 475 pts a la botiga Transbord d'Andorra ja fa una mica. Això serà aquest dimecres a les 22h a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i per online a:
 | ||
Bona nit a tothom, ja hi tornem a ser al Jazz Club de Nit i ja vegeu que
avui és dimecres; o sigui que passem als dimecres però a la mateixa hora. Ja
sabeu que estem als 90.2 del dial si ens escolteu des de Sant vicenç dels Horts
i a l’enllaç següent si ho feu online : http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online
Comencem la Sisena Temporada amb el programa 173 dedicat com sempre a
presentar-vos projectes dels nostres músics. Discos que han sorgit o d’un
Verkami o d’una aposta arriscada i personal, invertint-hi economia pròpia i
hores, moltes hores a fi i efecte de poder plasmar en un disc totes les seves
inquietuds musicals. Aquestes sovint van acompanyades de temes estàndards,
arranjats o no pels músics. Temes propis i temes aliens, aquests darrers més
coneguts són els que conformen doncs aquests projectes.
Avui us presento un parell d’aquests projectes....el primer em fa molta
il·lusió ja que conec al líder de la formació (i a la resta de companys) Santi
Colomer des que vaig començar en això del Jazz, que no fa gaire, només 5 anys.
La meva afició a tocar em va portar a Bellaterra, a les Jams que es feien a
l’Escola El Musical. Allà ens trobàvem aficionats i professionals tocant junts,
jo dels primers i en Santi, i d’altres com el Carles Pineda, Benet Palet,
Eladio Reinón, etc.. dels segons. Després va venir al 1er Festival de Jam
Sessions representant al Conservatori del Liceu i formant part del grup Skunk,
un quintet magnífic amb Joan Mas, Juan Pablo Balcázar, Alberto Pérez i Toni
Vaquer. Ara tots ells amb un reconeixement més que merescut.
Santi va venir representant al Conservatori el 4rt Festival i havia de
venir el 5é no podent fer-ho pel fet d’actuar amb el seu quartet.
Músic relacionat amb el món musical de Begues, on també hi ha passat el
Jaume i l’Ernesto, ha begut de les fonts musicals del Jordi Rossy, Roger Mas i
tota la colla de músics internacionals que hi passen cada any en motiu dels cursets
que fan, i que inclouen a Peter Bernstein, Joe Magnarelli, etc....
A la seva biografia que penjaré al blog del programa podreu veure quina
és la ja llarga trajectòria d’aquest gran músic i bateria....
El projecte que ens presenten és una “cucada” melòdica amb temes
clàssics com el My melancholy baby,
temes ràpids com el Take the A train, barrejats amb temes propis com Angel, per
exemple. Dic que és una cucada pel fet d’incloure una majoria de temes amb un
tempo delicat pujant a un groove evident per acabar amb tres temes força vius,
carregats de swing i força rítmica. Escoltarem tot el projecte exceptuant el
primer tema, el més lent, i l’últim, el més ràpid.
Santi Colomer Quartet
El projecte neix el 2009, amb l'objectiu
de realitzar el concert de final
de carrera del bateria Santi Colomer. És un
quartet amb referències
estilístiques basades en formacions com el
quartet de John Coltrane, Wayne Shorter, els
trios de Chick Corea
i els grups
de Brandford Marsalis.
El repertori que s'interpreta
és de jazz clàssic, modern i contemporani
amb clares influències
del Hard-Bop, el Be-Bop i el jazz modal.
Una barreja de composicions originals i alguna versió
arreglada per a la formació. Amb aquest
tipus de temes el grup vol
fer arribar al públic un tipus de so obert
i fresc en el qual la improvisació i
la comunicació musical és la principal font de
creació per a aquest tipus de quartet.
El nom del grup és "Santi Colomer Quartet". El grup va sortir,
després de presentar el projecte final a l’Esmuc, com a repte personal de fer
el meu grup i saber lo que es ser líder d’una formació, ja que els bateries no
solem tenir aquest paper; també tenia ganes de fer-ho per poder tocar lo que
mes m'agrada amb aquest moment.
Lo que t'he enviat, em diu, és com una maqueta de lo que serà el primer
disc del quartet, hi hauran alguns d'aquest temes però també alguns altres de
nous, lo que serà el disc ho hem gravat al estudi de Jorge Rossy.
Ara escoltareu els temes de la maqueta d’aquest primer projecte
del.......
SANTI COLOMER QUARTET
Ernesto Aurignac, saxo alto
Jaume Llombart, guitarra
Pedro Campos, contrabaix
Santi Colomer, bateria
Enregistrat a l’estudi de Jordi Rossy per Nico Sánchez
i Jordi Rossy.
Productor: Nico Sánchez.
Aquest disc inclou els següents temes....per ordre rítmic in
crescendo...
1.- Over the Rainbow
2.- Angel
3.- Espera
4.- My Melancholy baby
5.- When sunny gets blue
6.- Pay as you go
7.- Whispering
8.- Take the A train
Comencem amb el tema Angel, una magnífica balada de composició pròpia,
on podrem gaudir amb el magnífic so de l’Ernesto Aurignac. Aquest gran músic
malagueny està considerat ara mateix com un dels millors altos del moment,
només per darrera del seu amic i mestre Perico Sambeat. L’he pogut escoltar en
directe en una Jam al JazzSí i el vaig poder saludar; és un mestre de l’alto, a
l’estil més Parkerià, tot i que ha begut de diverses fonts post boppers.
Actualment està enregistrant a la Nova Jazz Cava de Terrassa el seu projecte
anomenat UNO envoltat d’una gran quantitat de figures com el Carles Benavent,
Carme Canela, Perico Sambeat, Ramon Prats, el mateix Jaume Llombart, etc, etc.
que esperem escoltar tot just estigui editat.
Vegem què ens diu el Santi sobre aquest rema...
El tema Angel el vaig fer junt amb el Toni Vaquer, perquè volia
dedicar-li a un tiet meu que va patir càncer de colon i no ho va poder superar,
porta el títol del seu nom, vaig intentar escriure el tema expressant lo que
sentia des de que li van diagnosticar la malaltia. Comença amb una progressió
d'acords sense tempo una mica trencada, després amb el solo que es un pedal amb
Am, vull expressar la ràbia que em va fe sentir la situació, i després la
melodia final es l’acomiadament al meu tiet. .
Escoltem doncs aquesta magnífica balada.....
2.- Angel (S.
Colomer & T. Vaquer) 6m50s
I quin so més bestia que obté l’Ernesto del seu alto...una balada
reconvertida a obra magna, interpretació magistral i pel seu so estrident i
estripat que representa la ràbia que ens deia el Santi. Un magnífic solo per
després endolcir-nos les oïdes amb la preciosa melodia, l’acomiadament,
acompanyat de la resta de companys, de manera suau i així acabar el tema,
preciós i força trist tema.
Després d’aquesta meravella cal que parlem una mica del Jaume Llombart.
Aquest gran guitarrista sortit de l’Esmuc, ens va acompanyar a la segona Jam
Session que vam fer al JCLV el 15 d’octubre de 2009 amb el Dee Jay Foster, Jo
Krause i Voro García a la Cuina d’en Toni. L’hem tingut en d’altres ocasions
amb el Lucas Martínez, jove de 17 anys aleshores, amb el Raynald Colom i
posteriorment amb l’Eladio Reinón. He tingut l’ocasió d’escoltar-lo en d’altres
indrets com en els Concert-Home que fa el Bart Barenghi on va tocar al costat
de la Celeste Alías i el Jordi Rossy, aquest al vibràfon. Sempre he pensat que
és un dels guitarristes que més en estat de gràcia està. Solos i acords són a
les seves mans estructures musicals elaborades i d’una gran bellesa i a vegades
simplicitat. Potser aquesta és la gràcia...fer la música de manera senzilla.
Vegem què ens diu en Santi sobre el següent tema, Espera..
Espera es un tema original del Jorge Rossy. Volia gravar un tema seu per
la influencia que m'ha deixat poder viure tants anys amb ell i de tocar la seva
música. En el disc ell estarà tocant la marimba; l'arranjament el vaig fer jo,
em venia molt de gust tocar-lo com una "espècie" de bolero. Un tema
del qual en Jordi ens en va dir algunes coses...
Espera és un tema que va sorgir a les meves classes de composició a
Basilea, Suïssa, i una mica gràcies al Guillermo Klein...alumnes i profe. i a
mi em va sortir aquest tema. Un tema on es tracta la composició com si d’un
encreuat es tractés….
A classe els obligo
a escriure ràpid, no tant pensant si queda bé o no, més aviat es tracta
d’agilitzar la manera de composar..després ja mirarem d’embellir-ho.
Concretament amb aquest tema la cosa va anar així....Escrius el ritme
dels dos compassos que tripliques i així el resultat és més consistent, per
després als darrers dos compassos fer la resolució i quedar clavat. Això seria
la A, i queda el pont amb 8 compassos a ritme de ¾ .Quan tens els 32 compassos
llavors a cada frase rítmica li assignes una nota per aconseguir la melodia
definitiva i després ja amb l’harmonia final acabar el tema.....una classe
magistral del Jordi Rossy.
Escoltem doncs, Espera
3.- Espera (J.
Rossy) 5m11s
Doncs ja vegeu que el ritme és una mena de bolero...tema del gran i
multiinstrumentista Jordi Rossy, bateria, trompetista, pianista i vibrafonista.
En Jordi Rossy és un monstre de la música, un home que sent la música tant a
dins que quan el veus tocar, el que sigui, entens el perquè està tan ben
considerat arreu del món mundial. La seva concentració és total i el seu sentit
del ritme, del tempo tocant el vibràfon és sorprenent, si tenim en compte que
no és el seu primer instrument. Els solos li surten com si encara toqués la
trompeta seguint un fraseig memoritzat al seu cap seguint una determinada progressió d’acords. Un tema iniciat per
l’Ernesto al alto amb una melodia entretallada, com el ritme, per després
iniciar un preciós solo, delicat i ple de sentiment, de l’espera?. Seguint-lo
amb la mateixa tendresa s’hi ha posat el Jaume amb la guitarra acústica,
delicada també després amb els acords...per tornar a l’inici melòdic i mig
trencat ritme i melodia, tal motivació ens dóna l’espera.
Parlem ara del jove Pedro Campos, contrabaixista de 21 anyets només i
estudiant de contrabaix al Conservatori del Liceu. Aquest jove crac havia de
venir al 5é Festival de Jam Sessions, però va tenir bolo amb el Santi Colomer
Quartet. Jove que domina el contrabaix com pocs a la seva edat, està cridat a
ser continuador de l’obra d’un dels seus mestres, el gran Horacio Fumero.
Habitual a acompanyar Big Bands, forma part de la del Conservatori del Lceu, de
la JODR, Jazz Orquestra del Raval, ambdues dirigides pel mestre Sergi Vergés,
també forma part de projectes liderats pel Víctor Correa com el que vam tenir
al JCLV en format nonet, els New Ensemble The Next Generation i també un
projecte que vaig veure a Olesa de Montserrat dedicat a Dexter Gordon, on el
jove crac del alto, Albert Carrique, tocava el tenor.
Escoltem ja el primer dels estàndards de la nit; tema composat el 1912
per Ernie Burnett i interpretat per primera vegada per William Frawley al cafè
Mozart. El compositor va ser ferit a la Gran Guerra i va perdre la memòria.
Estant al llit de l’hospital, algú es va posar a tocar-la i el compositor la va
reconèixer tot dient...”Eps, aquesta és la meva cançó”, i va recuperar la
memòria. Va estar interpretada en pel·lícules de gàngsters el 1939 i cantada
per Bing Crosby a la peli nominada als Òscars, Birth of the blues. D’altres
cantants la van interpretar en d’altres films i dins del món del Jazz ho van
fer Al Bowlly's el 1935, Coleman Hawkins el 1938, Charlie Parker, Dizzy Gillespie
and Thelonious Monk el 1950, i Lennie Tristano el 1955 or 1956 a l’àlbum
Manhattan Studio. Escoltem doncs.....
4.- My melancholy baby (E. Burnett) 7m01s
Melodia dotada d’una vitalitat superior a l’original, un tant
carrinclona de tempo, tal eren les músiques, algunes, de l’època. Melodia
dotada de bellesa superada en el solo de l’Ernesto, enriquida per les frases i
llenguatge d’aquest mestre del alto, amb reminiscències parkerianes. Mentre la base rítmica córrer sola, bateria i
contrabaix, imbuïda d’una gran simbiosi, Jaume a la guitarra elèctrica ens fa
un magnífic solo iniciat per les notes de la melodia i seguit per les
variacions harmòniques adequades, belles notes i acords que deixaran pas al
solo del Pedro, precís, ben marcat, amb la pulsió adequada i recordant-nos la
melodia que després torna a tocar l’Ernesto ja per acabar aquest magnífic tema,
un tema no massa trillat a les Jams i tampoc massa enregistrat darrerament i
que el Santi ha volgut incloure com un dels temes que l’han captivat.
Escoltem ara un altra tema a mig tempo, el When Sunny Gets...Blue. Tema
interpretat a tempo de balada per la gran Anita O’Day en el disc de 1975 'I Get A Kick Out Of You', amb George Morrow, contrabaix, Don Rafell, vents;
Ronnell Brightness, piano i John Poole, bateria. També el va cantar Nat King
Cole en la seva època més dolça i dedicada a vendre discos per un tub, en el
seu disc Love is the thing. Aquest és un tema del 1956 de Marvin Fisher i lletra
de Jack Segal.....el tema que escoltareu està arranjat pel mateix Santi
Colomer.
5.- When sunny gets
blue (J. Segal & M. Fisher) 6m38s
Tema amb una estructura típica on la cantant Callie Cardamon ens diu. M'encanta cantar cada línia de "When Sunny Gets Blue."
És difícil aconseguir un matrimoni més perfecte
de la lletra i la música. La melodia és
molt sensual, i
les frases musicals inoblidables de Fisher estan
perfectament reflectides
per les nostàlgiques
lletres de Segal. És una molt rica col·laboració, i
sempre em trobo a
mi mateixa que em porten a un altre lloc quan
la canto. D’altres cantants que l’han cantat són Carmen
McRae, Nancy Wilson, la mateixa Callie Cardamon, Anita O’Day, i un llarg etc...
Tema on l’Ernesto inicia la preciosa melodia fent una roda sencera de
tot el tema amb estructura típica AABA per després iniciar el Jaume el seu
solo, delicat com el tema, iniciat amb algunes notes soltes per després omplir
l’espai sonor amb els seus magnífics acords. Després l’Ernesto inicia el seu
solo amb un so que ja ens es característic, amb unes escales lligades d’una
gran bellesa i dificultat, Un solo on la melodia hi és present tot i la quantitat
de notes i ja després tornar a la melodia per fer la coda final i acabar-la
dolçament.
Després d’aquests temes a mig tempo escoltareu ara un parell de temes a
un ritme amb més trempera. En el primer, el walking del Pedro al contrabaix i
el swing del Santi a la bateria, acompanyats pels acords del Jaume ens situen
en un bon àmbit rítmic. El tema és el Pay as you go, quelcom així com...Paga
quan marxis...un tema de Wayne Shorter del segon àlbum que va fer amb
Vee-Jay-Records, disc del 1960 amb Cedar Walton, Bob Cranshaw i Art Blakey.
6.- Pay as you go (W.
Shorter) 7m29s
Un magnífic tema al més pur Hard Bop d’un dels mestres vius del tenor,
Wayne Shorter i que l’Ernesto interpreta de manera aclaparadora amb el seu
magnífic so. Tema amb un swing impressionant després dels primers compassos
iniciats amb un ritme un pèl més trencat..paaa-pa...paaa-pa. Melodia curta que
ràpidament dóna pas als solos de l’Ernesto primer i Jaume després amb un estil
que ha begut dels grans mestres com Joe Pass,
Jim Hall, etc ambdós solos perfectament trenats i interpretats per deixar al jove crac del contrabaix Pedro Campos fer la seva aportació, magnífica. Tingueu en compte aquest nom, Pedro Campos, jove al qual li espera un camí farcit d’èxits. Aquests nois seran els líders de les formacions del futur ja immediat. Finalment també el líder del grup, en Santi ens ha fet un solo súper delicat, sense estridències. Des dels dies de Belaterra que l’havia vist a les Jams, sempre m’ha semblat que és un bateria molt suau i gens sorollós, amb un swing magnífic i bona comprensió de la tasca d’acompanyant que sovint ha de fer el bateria, i no per això disminueix el seu gran valor. Recordo les paraules del David Xirgu, mestre de molts i també del Santi, que deia que a ell li avorrien els seus solos, ja que sempre n’estava fent quan els companys feien els seus o fins i tot quan feien la melodia. Després d’aquest magnífic solo, l’Ernesto hi torna amb la melodia principal i així fent una roda acaben el tema, magnífic tema del Sr. Wayne Shorter.
Jim Hall, etc ambdós solos perfectament trenats i interpretats per deixar al jove crac del contrabaix Pedro Campos fer la seva aportació, magnífica. Tingueu en compte aquest nom, Pedro Campos, jove al qual li espera un camí farcit d’èxits. Aquests nois seran els líders de les formacions del futur ja immediat. Finalment també el líder del grup, en Santi ens ha fet un solo súper delicat, sense estridències. Des dels dies de Belaterra que l’havia vist a les Jams, sempre m’ha semblat que és un bateria molt suau i gens sorollós, amb un swing magnífic i bona comprensió de la tasca d’acompanyant que sovint ha de fer el bateria, i no per això disminueix el seu gran valor. Recordo les paraules del David Xirgu, mestre de molts i també del Santi, que deia que a ell li avorrien els seus solos, ja que sempre n’estava fent quan els companys feien els seus o fins i tot quan feien la melodia. Després d’aquest magnífic solo, l’Ernesto hi torna amb la melodia principal i així fent una roda acaben el tema, magnífic tema del Sr. Wayne Shorter.
I ja acabem aquest projecte amb el tema Whispering de John Schonberger
del 1920, interpretat a un tempo súper viu i que després d’una senzilla i curta
melodia permet ja al Jaume iniciar el seu solo, mentre contrabaix i bateria van
a tota hòstia...ja per després seguir l’Ernesto a un nivell altíssim. Un tema del
qual se n’han fet més de 700 versions, segons diuen els de AllMusic la majoria
de les quals a un tempo força més relaxat com la versió del Benny Goodman
Quartet.
El solo d’en Jaume és força impressionant i el segueix al mateix nivell
el de l’Ernesto de nivell extraordinari...som-hi doncs amb el tema.
7.- Whispering (J. Schonberger) 6m24s....40m
Ja heu vist quin tros de tema i el nivell musical d’aquests grandíssims
músics. Un quartet liderat pel bateria Sant Colomer, amb un dels millors saxos
altos del moment, amb permís de Perico Sambeat, l’Ernesto Aurignac, un dels més
eclèctics guitarristes del moment, Jaume Llombart i el jove crac Pedro Campos
al contrabaix.
Deixem-ho aquí i comencem amb el següent projecte, també novetat de la
trompetista Natsuko Sugao, “Sakura”.....
“SAKURA”
Natsuko Sugao Septet
Editat per Whatabout Music
Enregistrat per Josep Vilagut a la Masia Music Lab,
el 17 i 18 de juliol de 2013.
Natsuko Sugao, trompeta, flugelhorn i veu
Gonzalo Levin, saxo tenor i flauta
Darío García, trombó
Toni Vaquer, piano
Marc Cuevas, contrabaix
Josema Martín, bateria
I la col·laboració de
Marcel·lí Bayer, flauta (1, 2 i 7)
Iván González, trompeta (1, 2, 6 i 8)
Sakura és el primer projecte discogràfic del Natsuko Sugao Group,
formació liderada per la japonesa establerta a Barcelona, Natsuko Sugao. El cor
d’aquest treball és la suite “Colors” que busca eliminar les barreres entre la
música clàssica i el Jazz i afegir-li el “color” de la música del meu país,
ens diu Natsuko. Amb aquesta suite, Sugao dibuixa algunes postals del seu Japó
natal; el cirerer que floreig a la primavera (Sakura); les festes estivals
tradicionals (Natsumatsuri); la libèl·lula vermella que apareix a la tardor i
el mar de l’hivern.
El disc es completa amb dues composicions inspirades en el Japó. La Isla
on volia escriure una melodia que fos com el vent corrent pel cel blau,
i Tsukishima, una mirada a un barri de Tokio on lo antic i lo modern es
barallen per sobreviure. Joc nº 7, el regal de Toni Vaquer a Natsuko i la
preciosa Haruko dedicada a la seva neboda, son la cirereta del pastís.
Benvinguts al Natsuko Sugao Group. Això
ens diu Miquel Gené en la carpeta interior del disc.
Escoltarem doncs el primer tema...amb una introducció clarament de
música tradicional japonesa...tota suau.....fins que de cop i volta apareix el
Jazz...i amb quin swing...
1.- El mar de invierno (N. S.) 7m13s
Un magnífic tema amb un tempo magnífic i una gran interpretació del
pianista Toni Vaquer, mallorquí ell i resident a Nova York...i que serà
substituït pel gran guitarrista Enric Peinado en el concert d’aquest divendres,
inici de la 6ena temporada al JCLV. Un solo barrejat amb espurnes de música
tradicional amn un swing impressionant...i els metalls de Natsuko i Iván,
Darío, flauta de Marcel·lí, canyes de Gonzalo i la secció rítmica impressionant
amb el Marc i el Josema...i per després tornar a la pau inicia d’aquesta
preciosa melodia.
Natsuko Sugao és una trompetista polifacètica...una de les primeres
vegades que la vaig veure va ser també a les jams de Bellaterra...acompanyada
d’una jove saxofonista d’origen germànic i sempre amb una gran presència i
seriositat i un magnífic fraseig en els seus solos. Ella però col·labora en
diverses Big Bands com la de La Vizzentina Big Band, la Free Spirirts Big Band
del David Mengual i en d’altres formacions, sempre amb la trompeta i el
flugelhorn. Fins i tot coneix la música tradicional catalana i se la pot veure
en alguna ballada de sardanes, ella però tocant amb la cobla.
Escoltem el següent tema, iniciat per ella mateixa a la trompeta i
percussions japoneses al darrere de la mà del Josema....una intro llarga i
delicada també per iniciar després de manera suau el tema Sakura després de més
de 4 minuts....i gaudir amb la resta dels 5 minuts restants...amb la magnífica flauta
del Gonzalo primer i després amb la trompeta de Natsuko, magnífic solo per
després tornar a la melodia del tema
2.- Intro-Sakura (N.
S.) 9m11s
I ara ja per acabar, considereu que això és un tastet de cara el
divendres 19 on podreu escoltar aquest disc a més d’alguns estàndards fins
completar els 90 minuts musicals, us posaré el tercer tall del disc amb un
ritme inicial corresponent a la melodia, un pèl entretallat...per després
iniciar els solos ja amb swing....
3.- Natsumatsuri (N.
S.) 8m32s...25m
Quin magnífic solo de la Natsuko força ben construït amb una clara
intenció en el pont i preciosa modulació amb un preciós fraseig, melòdic
fraseig..i seguir-la al trombó el Darío García amb una altre gran
solo....Després la “cosa” ha canviat a base d’un tempo doblat amb swing marcat
pel contrabaix del Marc i la bateria del Josema..i quin magnífic solo del Toni
Vaquer....monstre de músic aquest noi....que us recordo ens va acompanyar el
2010 en el 1er Festival de Jam Sessions formant part del grup Shrunk i
representant al Conservatori del Liceu...també amb el Santi Colomer a la
bateria.
Doncs res, que espero hàgiu gaudit d’aquest primer programa primer amb
el projecte que encara no ha vist la llum i que va enregistrar el mestre Jordi
Rossy al seu estudi de Begues..i lo que acabeu d’escoltar obra i gràcia de
Natsuko Sugao, i ja què us ha agradat tant, segur doncs que ens veurem el
divendres per gaudir molt més escoltant-los en directe...segur que gaudirem
d’un gran concert...fins divendres a les 22h a la Sala Xica de La Vicentina per
escoltar el Natsuko Sugao Septet...Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Inici 6ena temporada: Programa 173, dimecres 17 de setembre amb Santi Colomer Quartet i Natsulo Sugao Septet
0 comentaris
Hola a tothom...ja hi tornem de nou amb la programació del Jazz Club de Nit i iniciant la 6ena temporada. Hi ha una lleugera novetat que no us afectarà gaire, espero, relacionada amb el dia de l'emissió en directe del programa. Els dimecres a les 22h en directe i els dijous en diferit a la mateixa hora, mantenint l'enllaç del directe online igual a:
L'inici de la 6ena temporada el fem amb un projecte que aviat veurà la llum de manera física i és el del Santi Colomer Quartet, amb:
Santi Colomer, bateria;
Ernesto Aurignac, saxo alto,
Jaume Llombart, guitarra
Pedro Campos, contrabaix.
 | |
| Ernesto, Jaume, Pedro i Santi |
Després d'aquest projecte presentarem el nou projecte de la Natsuko Sugao, "Sakura",
que podrem escoltar en directe el divendres 19 de setembre al Jazz Club La Vicentina, Natusko Sugao Septet amb:
Natsuko Sugao, trompeta, flugel i veu
Iván González, trompeta
Darío García, trombó
Gonzalo Levin, saxo tenor i flauta
Enric Peinado, guitarra
Marc Cuevas, contrabaix
Josema Martín, bateria
Espero que ens acompanyeu en aquesta nova temporada de la mateixa manera que ho heu fet en les anteriors. Gràcies per ser-hi. Miquel Tuset i Mallol.
Bona nit a tothom i benvinguts tots, homes, dones, nens i nenes, al
darrer programa de la 5ena temporada a Ràdio Sant Vicenç, al programa Jazz Club
de Nit...estem als 90.2 MHz per la gent del poble i a l’adreça següent per
escoltar-nos online
Seguim amb la música de Charlie Haden.... i avui us presentaré el
projecte de la cantant Lucy Lummis....un programa amb música diversa, tant que
la primera part de la Lucy serà melòdica amb estàndards i temes del món del
teatre musical, mentre que a la segona acabarem amb el nostre particular
homenatge a Charlie Haden i la música serà lleugerament més trencadora. Aprofitant
la presentació del disc de la Lucy en el Festival Mas i Mas el dimarts 5
d’agost al Palau de la Música Catalana, en Roger Font m’ha cedit 4 entrades
pels oïdors del programa.... esteu atents al Facebook i a l’esdeveniment del
programa nº 172.
Encetem doncs el programa amb el disc de la Lucy Lummis....
WITH THE BEST IN TOWN
Lucy Lummis
Enregistrat a Estudi Laitena per Jordi Vidal
Editat per Youkali Music S.L. Youkali 085
Producció musical, Antonio Peral
Producció executiva, Antonio Peral
I amb una llarga llista de músics, arranjadors, intèrprets i
compositors... els noms dels intèrprets que tocaran en tots els temes, tot i
que hi ha algunes variants, són aquests:
per descomptat....
Lucy Lummis, veu
per descomptat....
Lucy Lummis, veu
Secció completa de cordes fregades...
Pere Bardagí, Carlota Amargós, Helena Satué, Jordi
Bofarull, violins
Cristian Benito, Sergi Claret, Marina Arrufat i Ignasi Roca, violins
Cristian Benito, Sergi Claret, Marina Arrufat i Ignasi Roca, violins
Úrsula Amargós, Anna Aldomà i Anna Arnal, violes
Manolo Martínez i Oriol Aymat, violoncels....
Big Band...sense pianistes
David Pastor, trompeta
Matthew Simon, trompeta
Jaume Peña, trompeta
Sergi Vergés, trombó baix
Josep Tutusaus, trombó
Antonio Peral, saxo tenor
Cesc Miralta, saxo tenor
Jaume Badrenas, saxo baríton
Xavier Figuerola, saxo alto
Miquel Àngel Cordero, contrabaix
Marc Miralta, bateria
Percussió, Dani Forcada
Pianistes....
Jaume Vilaseca, piano
Lluís Vidal, piano
Joan Albert Amargós, piano
Josep Maria Duran, piano
Comencem doncs la selecció de temes d’aquesta magnífica producció, gens
habitual en el nostre món musical....i ho farem amb una gran balada de la Maria
Grever, amb títol original “Cuando vuelva a tu lado” i que la Dinah Washington
va popularitzar com a ...
5.- What a difference a day makes (M. Grever) 3m12s
Doncs ja vegeu quina magnífica veu i quin color tan personal te la Lucy.
Tema arranjat i interpretat a piano per Josep Maria Duran amb quasi tota
la big band i tota la secció de cordes fregades..i amb unes espurnes a la
trompeta amb sordina de l’amic David Pastor.
Lucy Lummis....neix a Barcelona el 1980, filla d’artistes, mare
ballarina i pare músic. Nascuda entre bambolines, havia de ser artista. Classes
de dansa, música i cant i posteriorment estudis de teatre musical a Londres on
la guardonen com la millor estudiant de la seva promoció.
Seguim amb la mateixa línia melòdica, recordeu que aquest és un disc on
la melodia i classicisme del Jazz hi són força presents....escoltareu ara el
primer tema del disc....arranjat per Joan Albert Amargós..tema de Hugh Martin..
1.- The boy next door (H.
Martin) 3m27s
Un estàndard del 1944 introduït en la pel·lícula musical “Meet me in St.
Louis” i
cantat per la nena prodigi Judy Garland.i que Lucy clava amb una gran
sensibilitat i emoció...d’altres músics l’han enregistrat com el mateix Bill
Evans, Frank Sinatra, Barbra Streissand, Sarah Vaugahn, etc....
Aquí hem pogut escoltar també a l’Antonio Peral al saxo tenor..i a la
secció de les cordes fregades..
Lucy ha treballat durant anys pels escenaris de mig món gràcies a la
seva formació artística com a cantant, ballarina i actriu, experimentant en tot
tipus de treballs professionals com són el cinema, televisió, cabaret,
orquestres, grups de jazz, doblatges, publicitat, etc...Dins el món del teatre
musical, la Lucy ha treballat a Fama, El Musical fent de Mabel Washington. Va
fer d’assistent de coreografia a Mamma Mia i va ser Directora Resident a
Chicago fen una gira per tota Espanya. Més encara va formar part en l’equip de
creació d’un musical en el West End londinenc, i també va entrar a la companyia
Zorro al teatre Garrick de la mateixa capital anglesa.
I continuem amb la tònica de balada amb el segon tema del disc,,,un tema
arranjat pel Sergi Vergés...i original de Johnny Mercer i Gene de Paul per a la
pel·lícula “Seven brides for a seven brothers”, Set núvies per a set germans,
tema molt carrincló tal i com el cantaven
a la pel·lícula però que el Sergi ha sabut adequar per a la ocasió...també
amb totes cordes...
2.- When you’re in love (Mercer i de Paul) 3m40s
Si trobo a faltar una cosa en aquest disc, i és la meva opinió, és la
participació de més músics en els solos....de fet, no hi ha solos, estrictament
parlant, la qual cosa fa que els temes siguin una mica curts...i particularment
crec que amb els músics que hi ha en aquest projecte hauria estat genial deixar
marge pels solos improvisats...la qual cosa segur que canviarà el dia de
l’estrena al Palau.
Després de tot aquest temps desenvolupant les seves habilitats
artístiques ha pogut finalment encarar aquest gran projecte, amb una carrera al
seu darrera força sòlida i unes grans aptituds artístiques treballades al llarg
d’aquests anys i també gràcies al seu pare, músic i amic de tots o quasi tots
els participants. Una producció amb quasi 30 músics que es presentarà al Palau
amb tots els músics participants en el disc.
Així és com Lucy Lummis ha pogut finalment plasmar en un disc tot el seu
art, seleccionant els temes que més li agraden dintre dels musicals i dels
estàndards i gràcies a tots els grans músics que la van acompanyar en
l’enregistrament que com ella diu, són els millors de la ciutat.
Seguim ara amb una magnífica balada cantada i interpretada per tothom,
però com ells ningú, ells que són la Billie Holliday i el Charlie Parker....un
tema anomenat Lover Man Oh where can you be?, vaja, el Lover Man, tema que
Jimmy Davis, Roger Ramírez i James Sherman van escriure per la Billie.
L’escoltarem amb un arranjament fet pel Lluís Vidal i a ell mateix al piano i
solo improvisat, sí, improvisat......una balada però reconvertida a un ritme
una mica més viu..i sense la secció de cordes...el
6.- Lover Man (J.D,
R.R i J.S.) 5m11s
Un tema que la Lucy ha brodat amb la seva personal veu i que la resta de
músics acompanyants ha executat a la perfecció....tema amb un pèl més de swing i
on ara sí hem escoltat un solo, el del Lluís Vidal al piano...
Sobre aquest disc hi ha diversos comentaris de gent especialitzada, gent
com el Pere Pons que ens diu..
“Ocasions com aquesta són les que permeten reviure els clàssics i posar
en negre sobre blanc allò de “ha nascut una estrella””....
I la veu de l’Albert Mallofré.....
“És un luxe, i d’empeus....per escoltar-lo m’he hagut d’aixecar de la
cadira.. Per respecte!!”....
Amb una mica més de tempo, no gaire més, ja que aquest projecte segueix
la dinàmica relaxada, acabarem per posar-vos el setè tema del compacte..el
conegut....I got plenty o’ nuthin’....dels germans Gershwin....arranjat pel
Josep Maria Durán..amb canvi rítmic inclòs al bell mig del tema...tema de
l’òpera Porgy and Bess del 1935, on hi havia temes com el Summertime, etc...la
big band com sempre i la secció de cordes fregades....
7.- I got plenty o’ nuthin’ (G. & I. Gerswhin) 3m10s
Els temes que no heu escoltat...són els següents:
3.- Gotta Move
4.- On the street where you live
8.- The way he makes me feel
Doncs ja heu pogut escoltar una selecció de temes d’aquest magnífic
projecte de la gran cantant, gran artista en general, Lucy Lummis acompanyada
d’un luxe de músics en el disc i que podreu escoltar-los a tots al Palau de la
Música el dia 5 d’agost a partir de les 21h....i bé, segons les vostres
intencions escrites al facebook d’aquest programa hi haurà dues parelles
agraciades amb els dos parells d’entrades, o quatre individuals, segons
circumstàncies, cedides per l’amic Roger Font....que ho gaudiu força...gràcies
Roger...
Seguim ara amb la segona part de l’homenatge a Charlie Haden i ho fem amb
la Liberation Music Orquestra, que el 1990 va fer un magnífic disc anomenat
“The Dream Keepers”, editat per Blue
Note i enregistrat als Clinton Studios de New York el 4 i 5 d’abril d’aquell
any.
“The Dream Keepers”, va ser nominat per a un premi Grammy i va ser votat
com l’"Àlbum de Jazz de l'any"
en l'enquesta del Down Beat Magazine del 1991. Haden, Carla Bley i Ray Anderson
també van guanyar per primera vegada, i aquest any van ser el millor baix
acústic, compositor i trombonista, respectivament.
L'àlbum és el tercer disc d'estudi de la Liberation Music Orchestra de
Haden, el següent després de La balada dels Caiguts, The Ballad of the Fallen. I
la formació amb:
Charlie Haden - baix
Carla Bley - arranjador, director d'orquestra
Don Alias - percussió
Ray Anderson - trombó
Joseph Daley - tuba
Sharon Freeman - corn francès
Earl Gardner - trompeta
Mick Goodrick - guitarra
Tom Harrell - trompeta, fiscorn
Joe Lovano - flauta, saxòfon tenor
Branford Marsalis - flauta, saxòfon tenor
Ken McIntyre - saxo alt
Juan Lázaro Mendolas - flauta (fusta), flauta de pa
Paul Motian - bateria
Amina Claudine Myers - Piano
Dewey Redman - saxo tenor
El Cor Juvenil de Oakland, Elizabeth Min, director
Escoltem ja la suite Dream Keeper, amb temes tradicionals de El Salvador
i de Venezuela, així com les parts 1, 2 , 3 i 4 del tema del mateix nom de la
Carla Bley i l’himne del moviment femení anarquista de la guerra civil
espanyola.....
1. "Dream Keeper" (Bley, Hughes,
Traditional) – 16:51
"Dream Keeper Part 1" (Bley)
"Feliciano Ama" (tradicional de El
Salvador)
"Dream Keeper Part II" (Bley)
"Canto del Pilon (I)" (tradicional de
Venezuela)
"Dream Keeper Part III" (Bley)
"Canto del Pilon (II)" (tradicional de
Venezuela)
"Hymn of the Anarchist Women's Movement"
(tradicional de la Guerra Civil Espanyola)
"Dream Keeper Part IV" (Bley)
Recordem una mica els orígens i el perquè de la Liberation Music
Orquestra...Haden la va muntar el 1969 que és quan va treure el seu primer
àlbum dedicat als temes de la Guerra Civil, disc que vam posar en l’anterior
programa...La Liberation va ser una Orquestra on la Música Experimental i la
música política anaven de la mà, i el fet d’enregistrar música relacionada en
fets polítics i de guerra com a mitjà reivindicatiu de les llibertats de les
persones i dels pobles, va ser el motiu més important. El primer disc el 1969,
després el 1983 la Balada dels Caiguts i el 1991 aquest Dream Keeper....La
majoria dels arranjaments eren de la Carla Bley, la primera dona de Paul
Bley....ja se sap què fan els americans amb els cognoms de solteres de les
seves dones..els fan desaparèixer....Arranjaments i també força dels temes que
van enregistrar eren de la Carla Bley i és clar que també n’hi havia de Charlie
Haden..alguns dels quals són els següents, tot i que no els posarem....
2. "Rabo de Nube" (Rodríguez) – 5:23
3. "Nkosi Sikelel'i Afrika" (Sontonga) –
10:31
4. "Sandino" (Haden) – 6:39
Escoltem ara el darrer tema d’aquest disc, tema de Haden on el trombó de
Ray Anderson inicia el tema espiritual...i sembla que el so trencat del trombó
és ideal per expressar tota la ràbia dels oprimits.....més endavant el tenor
més subtil i suau ens endinsa en la tristor.....i el contrabaix de Haden en la
profunditat del missatge....anomenat....
5. "Spiritual" (Haden) – 8:59
Després d’aquest homenatge als reprimits del món mundial seguirem amb la
col·laboració que va fer Haden el 2002 amb Michael Brecker, Brad Mehldau i
Brian Blade per fer el disc “American Dreams”, un disc de Verve enregistrat als
Signet Studios el 14 i 17 de maig a Los Angeles, Califòrnia.
Amb la formació a quartet de....
Charlie Haden - contrabaix
Michael Brecker - saxòfon tenor
Brad Mehldau - piano
Brian Blade – bateria
Un disc carregat també de simbolisme i de molta mala bava, fent burla
del somni americà...els Somnis Americans, o el Somni Americà d’una terra lliure
i amb oportunitats per a tothom que no
ha sigut ben bé així, ni als EEUU....ni enlloc, i més ara donades les
circumstàncies en les quals vivim i que ens han fet adonar-nos-en de com hem
estat enganyats tots plegats....
En aquest disc tenim l’honor de comptar amb quatre monstres del
Jazz...un Brad Mehldau aleshores ja reconegut per tothom com el gran pianista
que era i és...i un Brian Blade que ha esdevingut un perfecte drummer i que li
preguntin al Josua Redman amb qui ha col·laborat en molts dels seus àlbums,
també ho ha fet amb Wayne Shorter en els seus darrers projectes Footprints,
Alegria i que vam poder veure a la Nova Jazz Cava ara fa uns anys...
Comencem amb el primer tema de l’àlbum,,,,composat i arranjat pel mateix
Charlie Haden...com que aquest és un disc amb una secció de cordes fregades, hi
ha qui ho dirigeix quasi tot i aquest és el Allan Broadbent en aquest tema...
1.- American Dreams (C.Haden) 4m52s
Una introducció amb cordes i contrabaix que més aviat ens fa témer les
conseqüències del somni americà...i el piano del Brad, trist, melancòlic, per
enllaçar amb el següent tema de la mateixa tònica, tema dirigit per Vince
Mendoza....
2.- Travels (Pat
Metheny) 6m46s
Una altra delicada balada,
delicada i preciosa....però no seguirem tota l’estona amb la mateixa tònica,
no...mirarem d’incidir en un tema força modern d’interpretació, on el saxo
tenor del Michael i el piano del Brad ens deixaran bocabadats....i sempre la
presència de Charlie Haden...però abans sapiguem què ens perdrem avui....i què
podeu escoltar si compreu el disc...a les diverses botigues de discos de casa
nostra, com la Blue Sounds on hi trobareu tot i més de totes els editorials i
també els discos de Fresh Sounds...al carrer Benet Mateu 26 al barri de
Sarrià....els temes que no escoltarem.....
3.- No Lonely Nights (K.Jarrett)
4.- It Might Be You (Alan
& Marilyn Bergman)
5.- Prism (K.Jarrett)
6.- America The Beautiful (Kattharine Lee Bates)
7.- Night Fall (C.
Haden)
Escoltarem però el magnífic tema de Brad Mehldau...amb un Michael que
comença el tema i un no sap quan s’acaba i comença el seu solo..més aviat
sembla solapar-se una cosa amb l’altre....amb quasi 4 minuts
ininterromputs....per deixar pas al Brad, ara si amb el seu magnífic solo i que
arribarà fins el moment d’intervenir el Michael amb el tema..un tema a quartet.
8.- Ron's Place (B.
Mehldau) 7m30s
I els dos temes següents que no escoltarem...
9.- Bittersweet (Don
Sebesky)
10.- Young And Foolish (Albert Hague)
I no podia ser d’una altra manera, en un disc del Haden que hi hagi un
tema de l’Ornette Coleman...i aquest ja és força més potent i sense secció de
cordes
11.- Bird Food (O.Coleman) 7m31s
Un tema clarament bopper iniciat per saxo i piano fent la curta i
enrevessada melodia, per després deixar a Haden fer la seva aportació melòdica
a la improvisació....per després entrar el Brad amb uns motius curts i
repetitius i així encarar el seu solo una mica entretallat...i després un
walking de Haden ens situa en un altre món...donant pas al solo del Michael...per
després ell i el Brad fer la curta melodia del tema i acabar-lo... i encara ens
quedaven dos temes més per escoltar...
12.- Sotto Voce (Vince
Mendoza)
13.- Love Like Ours (Alan
& Marilyn Bergman)
Bé, deixem aquest projecte a quartet amb el Brecker, Mehldau i Blade i
ja com a darrer disc enregistrat per Charlie Haden amb el seu amic Keith
Jarrett, el “Last Dance”, enregistrat el 13 de juny d’aquest 2014 i editat per
ECM tot just fa quatre dies i amb només ells dos com a integrants del projecte.
Un projecte a duo, dels que tant li agradaven a Haden, on tothom podria
escoltar el seu magnífic contrabaix..
Keith Jarrett, piano
Charlie Haden, contrabaix
Ara escoltareu algunes de les coses que li va dedicar el seu amic Keith
Jarrett després del comiat terrenal de Charlie Haden....
Així que ... Charlie .... què et puc dir? El baix es va convertir en el
baix de nou a les teves mans, després que tots els contrabaixistes que pensaven
que estaven fent lo últim, mentre que també estaven fent més lo més sintètic i
metàl·lic i dur i també “cool” (que condueix a l'eventual guanyador del
concurs.. de la manera de tocar l’anomenat baix elèctric). Tu mateix, sempre
embolicat al voltant del teu contrabaix, mentre el tocaves; fent l'amor amb ell;
i aquells de nosaltres que et vam escoltar i vàrem tocar amb tu, vam sentir
això. Al teu voltant hi havia els contrabaixistes que estaven més "separats"
de l'instrument. Què pots haver pensat d’aquesta desafecció? En realitat, jo sé
la resposta, perquè en tot el temps que hem tocat junts al meu trio, amb l’American
Quartet, i amb una secció de corda, etc (fins i tot quan estaves enganxat a les
drogues dures), tu no vas pensar en res que no fos la música. Em vas dir que
era difícil per a tu escoltar-me tocar
amb la meva banda perquè sabies quines notes s'havien de tocar. Altres
baixistes no t’impressionaven molt; quina era la tècnica si no hi havia cor?
Escoltem el primer tema del disc....aquell tema que va fer famós Charlie
Parker allà pels anys 40s.....el conegut
1.- My Old Flame (Sam Coslow / Arthur Johnston) 10m19s
Quina meravella de tema, ells dos sols fent música, ja no necessitem a
ningú més, ells dos s’ho fan tot. Tot s’escolta més net i més clar.....més
pur.....
És ben bé així, escoltes la música i no trobes a faltar ningú....el
segon tema del disc i que no posaré és el...
2.- My Ship (Ira Gershwin / Kurt Weill) 9:37
Després d’aquesta meravella My old flame, escoltarem més paraules
emotives del Keith...
Jo tenia una assistent de gira que va escoltar Jazzmine en una limusina
de camí a un concert. Era jove i no estava familiaritzada amb el Jazz i va
dir...”Vosaltres nois, esteu tant junts”...i jo li vaig preguntar el perquè
deia això..i em va dir..”Doncs perquè si tu toquessis el contrabaix i el
Charlie el piano, sonaria tot igual”..això va ser un compliment, una floreta.
Una vegada jo era en un “backstage” en un festival i l’Ornette també
corria per allà. No ens havíem trobat mai encara i en aquells temps jo tenia el
meu quartet amb el Dewey Redman (el qual estava totalment alcoholitzat),
Charlie, (que era un total addicte a les drogues dures), i Paul Motian. Dewey i
Charlie havien format part del grup de l’Ornette i després van venir amb mi.
Ornette em va preguntar com és que jo coneixia aquesta música d’església. Jo
havia de ser negre....No, li vaig dir......l’església és a tot arreu. Després
em va preguntar com és que havia aconseguit mantenir el grup durant tots
aquells 10 anys, amb gent com Dewey i Charlie a la banda. Com havia estat
possible? I jo li vaig contestar....perquè eren els millors...
Escoltem ara la magnífica versió que fan del tema de Monk, el primer
tema que va composar amb només 19 anys....
3.- Round Midnight (T.
Monk / Cootie Williams) 9m34s
Una recreació de dos monstres d’una gran obra d’un monstre més gros i
gran, aquí sí que no hi ha dubte....els joves han aprés dels vells i els han
superat?...pregunta.....i resposta .....en la majoria de casos,...nooooo.
Seguim amb les emotives paraules de Jarrett.....
En els meus inicis, quan vaig tenir l’oportunitat d’enregistrar el meu
primer àlbum, jo no volia fer-lo amb els músics amb els quals ja havia tocat i
vaig assajar amb un altre baixista, l’home però tenia molta feina ja que tocava
amb d’altres grups i Charlie era la meva segona opció... Jo no l’havia escoltat
massa en aquells anys però després del primer assaig va passar una cosa que no
m’havia passat mai amb ningú. Vam tenir una connexió increïble, indeleble, que
va durar més de quaranta anys. Quan vam dissoldre el quartet, Charlie es va
desintoxicar del tot i vam tocant junts després de més de 30 anys.
Escoltem ara el magnífic tema, ja una mica més viu, de Bud Powell..i amb
aquest tema acabem el programa i la segona part del nostre més sentit
homenatge....
4.- Dance of the Infidels (Earl "Bud" Powell) 4m23s
I acabo amb les paraules de Keith.....
A la gent sempre li encantarà com va tocar ell, però ningú el podrà
imitar. Va ser una rara avis, un ser original. Entonació perfecte, una gran
oïda, el to més càlid, el més captivador de la història dels contrabaixistes de
jazz; i sempre musical. I mai he tingut un millor soci en un projecte per la
seva aportació honesta i profunda comprensió de les nostres intencions en l'elecció
dels temes dels discos "Jasmine" i "Last Dance".
T’estimo, amic...I love you, man.....Keith Jarrett
D’altres temes del disc que no escoltarem són els següents.....
5.- It Might as Well Be Spring (O. Hammerstein II /
R. Rodgers)
6.- Everything Happens to Me(Thomas Adair / Matt Dennis)
7.- Where Can I Go Without You (Peggy Lee / Victor
Young)
8.- Every Time We Say Goodbye (Cole Porter)
9.- Goodbye (Gordon
Jenkins)
Doncs res més, espero que us hagi agradat el darrer programa de la
temporada, avui amb la magnífica producció de la Lucy Lummis “With the best in
town” i la segona part de l’homenatge a Charlie Haden....amb una música
majorment delicada i melancòlica....per diversos motius entre els quals la
tristor i ràbia per la situació política mundial i que ell tant bé va saber
expressar amb la seva música i també pel fet que ens hagi deixat..no m’ha
semblat massa bé posar alegries diverses...ho sento si us heu avorrit, que no
crec...
Als afortunats que podran anar al Palau a veure aquest magnífic projecte
de la Lucy Lummis, dir-vos que gaudiu del concert i de passada reiterem les
gràcies al Roger Font que ens ha cedit les entrades...els afortunats ja
quedareu amb ell per com recollir-les....suposo que les tindreu a la taquilla
amb el vostre nom...
I doncs ja dir-vos a totes i a tots bon estiu, que gaudiu de les
vacances i que escolteu molta música i si pot ser Jazz, Blues i derivats. La
clàssica també us anirà bé per millor entendre el Jazz....i ja el setembre hi
tornarem amb el programa però també amb la programació del Jazz Club La
Vicentina que començarà el 19 de setembre amb la Natsuko Sugao Septet....
Bona nit i bon Jazz club de Nit en el Jaç de cadascú....
Subscribe to:
Missatges (Atom)
