Programa 126: dia 28 de març de 2013. Dedicat a dues memorables actuacions al Jazz Club La Vicentina. Matthew Simon Quartet i Francesc Capella & David Pastor Quintet
0 comentaris
PROGRAMA 126 a JAZZ CLUB
DE NIT aquest dijous 28 de març a partir de les 22h i fins les 23h30m
dedicat a dues magnífiques actuacions que vam fer al Jazz Club La
Vicentina. La primera la del Matthew Simon Quartet el 19 d’octubre i la
segona la del 14 de setembre amb David Pastor & Francesc Capella Quintet, ambdues del 2012. Tot i la mort d’en Bebo
Valdés, i ja que les “coses” s’han de fer ben fetes, deixaré per més
endavant el programa que li dedicarem. També ens han deixat Donald Byrd i
Dexter Gordon....serà més endavant que ens hi posarem. El programa d’avui consistirà en les dues primeres parts d’ambdues actuacions.
Amb el Matthew L. Simon hi va haver el Federico Mazzanti Perez, piano / Manuel Krapovickas, contrabaux i Oriol Gonzalez Orti, bateria.
Els temes que van fer la primera part, tot i presentant el seu magnífic disc “Continental Blues” van ser....I'll close my eyes, tema de William Gordon Rade i Buddy Kaye / el magnífic tema de Lee Morgan, Ceora / Va seguir un tema del bateria Denzil Best i que Miles Davis va incloure en el seu Birth of the Cool, el magnífic Move / Després la magnífica balada You don't know what love is de Raye i de Paul i van acabar amb el Autumn leaves o les Feuilles Mortes de Joseph Kosma i Jacques Prevert. Gaudiu doncs amb aquesta primera part del Matthew Simon Quartet al Jazz Club La Vicentina.
En el concert del setembre hi vam tenir a Francesc Capella i David Pastor Quintet “Blue Note Tribut” presentant un treball dedicat a les músiques que es van fer en aquest segell “Blue Note”.La resta d’acompanyants van ser Vicent Macian Pla, saxo tenor / Pau Lligadas, contrabaix i Joan Terol Amigó, bateria.
Els temes que van fer la primera part van ser....The Oldener, de F. Capella / Jeanine, popularitzat per Cannonball Adderley / Un tercer tema de Jimmy Cliff popularitzat per Blue Mitchell / El You don’t know what it means to Mis New Orleans de Eddie Lange i Louis Alter i ja per finalitzar un tema de F. Capella dedicat a la seva filla petita, Petite Machine. Us deixo doncs amb aquesta primera part del concert que van fer al Jazz Club La Vicentina David Pastor i Francesc Capella Quintet. Que ho gaudiu.
Amb el Matthew L. Simon hi va haver el Federico Mazzanti Perez, piano / Manuel Krapovickas, contrabaux i Oriol Gonzalez Orti, bateria.
Els temes que van fer la primera part, tot i presentant el seu magnífic disc “Continental Blues” van ser....I'll close my eyes, tema de William Gordon Rade i Buddy Kaye / el magnífic tema de Lee Morgan, Ceora / Va seguir un tema del bateria Denzil Best i que Miles Davis va incloure en el seu Birth of the Cool, el magnífic Move / Després la magnífica balada You don't know what love is de Raye i de Paul i van acabar amb el Autumn leaves o les Feuilles Mortes de Joseph Kosma i Jacques Prevert. Gaudiu doncs amb aquesta primera part del Matthew Simon Quartet al Jazz Club La Vicentina.
En el concert del setembre hi vam tenir a Francesc Capella i David Pastor Quintet “Blue Note Tribut” presentant un treball dedicat a les músiques que es van fer en aquest segell “Blue Note”.La resta d’acompanyants van ser Vicent Macian Pla, saxo tenor / Pau Lligadas, contrabaix i Joan Terol Amigó, bateria.
Els temes que van fer la primera part van ser....The Oldener, de F. Capella / Jeanine, popularitzat per Cannonball Adderley / Un tercer tema de Jimmy Cliff popularitzat per Blue Mitchell / El You don’t know what it means to Mis New Orleans de Eddie Lange i Louis Alter i ja per finalitzar un tema de F. Capella dedicat a la seva filla petita, Petite Machine. Us deixo doncs amb aquesta primera part del concert que van fer al Jazz Club La Vicentina David Pastor i Francesc Capella Quintet. Que ho gaudiu.
PROGRAMA 125 Dedicat al BLUES en el JAZZ de
la mà d’alguns dels més grans
intèrprets.
Booker Ervin. That’s It.
Realitzat el 6 de gener de 1961
Booker Ervin saxo tenor
Horace Parlan, piano
George Tucker, contrabaix
Al Harewood, bateria
1.1.- Booker’s Blues (Booker
Ervin) 10m59s
Frank Morgan. Mood Indigo
Realitzat el 1989 per Antilles
Frank Morgan, saxo alt
George Cables, piano
Ronnie Mathews, piano
Buster Williams, contrabaix
Al Foster, bateria
I Wynton Marsalis en Bessie’s Blues i
Up Jumped Spring
1.2.- We tree Blues (Frank
Morgan) 7m
Charlie Rouse. Yeah
Realitzat el 1961 per Epic
Charlie Rouse, saxo tenor
Billy Gardner, piano
Peck Morrison, contrabaix
Dave Bailey, bateria
1.3.- Billy’s Blues (Billy
Gardner) 8m46s
Bobby Hutcherson. The
Kicker
Enregistrat al voltant
del 1960 però
editat el 19 d’octubre de 1999
Editat per Blue Note
Bobby Hutcherson,
vibràfon
Joe Henderson, saxo
tenor
Grant Green, guitarra
Duke Pearson, piano
Bob Cranshaw,
contrabaix
Al Harewood, bateria
1.4.- Step Lightly (Joe
Henderson) 14m20s
Dexter Gordon. At
The Montreaux
Realitzat el juliol
de 1970
Prestige Records
Dexter Gordon, saxo
tenor
Junior Mance, piano
Martin Rivera,
contrabaix
Oliver Jackson,
bateria
1.5.- Blue Monk (Thelonious Monk) 10m52s
Benny Golson. Time
Speaks:
Realitzat el maig de
1991
Benny Golson, saxo
tenor
Freddy Hubbard,
trompeta
Woody Shaw, trompeta
Kenny Barron, piano
Cecil McBee,
contrabaix
Ben Riley, bateria
2.1.- Blues for Duane (Freddy Hubbard) 5m16s
Dexter Gordon. Tangerine:
Realitzat el 1972
Dexter Gordon, saxo tenor
Thad Jones, trompeta
Hank Jones, piano
Stanley Clarke, contrabaix
Louis Hayes, bateria
2.2.- August Blues (Dexter
Gordon) 9m54s
Dexter Gordon. The Jumpin Blues:
Realitzat el 27 d’agost de 1970
Dexter Gordon, saxo tenor
Wynton Kelly, piano
Sam Jones, contrabaix
Roy Brooks, bateria
2.3.- The Jumpin Blues (Jay McShann) 5m46s
High Five Quintet. Jazz
For More:
Enregistrat elnovembre
de 2001 a Start Studio,
a Roma per l’Eugenio Vatta.
Realitzat el setembre
de 2002
Produït per Biaggio
Pagano.
Distribuït per EMI
Music.
Daniele Scannapieco,
saxo tenor
Fabrizio Bosso,
trompeta i fiscorn
Julian Mazzariello,
piano
Pietro Cianaglini,
contrabaix
Lorenzo Tucci, bateria
2.5.- The Jody Dring (Horace Silver) 5m18s
Frank Morgan. The
Yardbird Suite:
Realitzat el 28 de
juliol de 1992
Editat per
Contemporary Records
Frank Morgan, saxo alt
Mulgrew Miller, piano
Ron Carter, contrabaix
Al Foster, bateria
2.6.- Billie’s Bounce (Charlie
Parker) 7m22s
Programa 124: Dia 7 de març de 2013. Clara Luna i Javier Moreno, Lucas Martinez, i David Pastor.
0 comentaris
PROGRAMA 124 dedicat als músics i projectes de
casa.....
Bona nit amigues i amics de Jazz Club de Nit. De nou estic aquí
al peu del canó, un servidor, Miquel Tuset i Mallol un dijous com el
d’avui, 7 de març, dia abans del 8 on la dona treballadora celebrarà les
lluites i victòries aconseguides en tots els àmbits. Felicitem-les doncs ara
mateix, i que demà tinguin un magnífic dia ple d’actes reivindicatius o no. Jo,
per anar fent boca, començaré amb un disc coliderat per la Clara Luna i
Javier Moreno.
“KUNVENO”
desde el otro lado
CLARA LUNA / JAVIER MORENO
Enregistrat a The Room Studio, el 29 de setembre de
2011 a Barcelona, per Jordi Navarro i mesclat a Nova York el novembre del
mateix any als Jeremy Loucas Studios, per Jeremy Loucas.
Produït per Clara Luna i Javier Moreno.
Clara Luna, veu
Albert Bover, piano
Javier Moreno, contrabaix
Xavi Maureta, bateria
I la col·laboració de:
Bartolomeo Barenghi en els temes 3
i 9
Gabriel Amargant en els temes 5 i 7
Totes els temes són composicions de Clara Luna i Javier Moreno
2.- Sucupira 8m10s
“La idea de Kunveno es fa realitat en el moment que
es troben les nostres mirades, passem a ser una altra cosa, compartim, respirem
el mateix espai, ocupem el mateix temps...i ens adonem d’això mateix. Kunveno
és una necessitat en aquests temps que corren....” (Clara Luna)
9.- Marea Boja 8m20s
“Improvisant....dibuixant en el vent, puc trobar-me dominant
el regal de tenir la meva petita visió d’eterna inspiració....Kunveno, no hi ha
temps, no hi ha limits, o hi ha fronteres....només una sola i única veu...”
(Javier Moreno)
5.- Castello dos Sanhos 7m35s
“FLY”
LUCAS MARTÍNEZ GROUP
Realitzat el 08 de
desembre de 2012
Lucas Martínez : saxo,
Jaume Llombart : guitarra,
Toni Pujol : contrabaix,
César Martínez : bateria.
Lucas Martínez : saxo,
Jaume Llombart : guitarra,
Toni Pujol : contrabaix,
César Martínez : bateria.
I la col·laboració de
Jorge Rossy,
Félix Rossy, Juan Ramón Caro, Isabel Membrilla i Tati Cervià
08-A César lo que
es del César (Isabel Membrilla) 6m38s
Amb tot just 18 anys (Blanes, Girona, 1994), Lucas Martínez és un prometedor saxofonista de jazz que ja compta al seu currículum amb actuacions a festivals i gravacions, que no deixa de seguir formant-se amb grans mestres i que en aquests dies presenta el seu primer disc propi: "FLY". El seu amor per la música, i pel jazz en particular, l'hi deu al ambient viscut a casa des de petit ja que és fill del bateria César Martínez i la pianista Isabel Membrilla. S'ha format com a músic amb Jordi Cases, Gorka Benítez, Jon Robles, David Pastor, Lluís Vergés, Xavier Dotras i Toni Pujol, entre d'altres. També ha participat com a sideman en nombrosos enregistraments.
01-I’ll be seing
you (Irvin Kahal/Sammy Fain) 7m39s
En aquest "Fly", Lucas Martínez presenta el seu propi grup,
format per Jaume Llombart a la guitarra, Toni Pujol al contrabaix, César
Martínez a la bateria, i el propi Lucas al saxo. Un grup plantejat gairebé com
"una cosa familiar", amb músics que l'han vist créixer com a persona
i com a músic. Jaume Llombart es un dels guitarristes mes actius, tan amb el
seu sextet com amb Octopussy o Eladio Reinon. A Toni Pujol se’l pot trobar en
nombrosos discos de jazz con Havana Quartet, Moments o Xavier Dotras Trío, també
ha tocat amb Lucas des dels seus inicis i César Martínez, que toca entre
d’altres amb Xavier Dotras, Luis González, Rocío Romero, Sic Trío, etc...
09-Waltz for
Sonny 7m04s
A part del quartet, en el disc han col·laborat diferents músics: Jorge
Rossy al piano, músic amb una amplíssima trajectòria i que ha tocat amb figures
de la talla de Wayne Shorter, Félix Rossy, considerat un dels millors trompetes
d'avui en dia; Juan Ramón Caro a la guitarra flamenca, acompanyant habitual de
Mayte Martín i en el disc "la rosa de los vientos" on van participar
figures com Enrique Morente, Isabel Membrilla al piano, que lidera el seu propi
grup SIC Trio, i finalment, Tati Cervià que ha posat veu a "Inside a
silent tear" única peça cantada i que forma part de diferents grups com
Havana Quartet i Sefarjazz Misphaja.
03-On the sunny side of the street (McHugh/Fields) 5m07s
03-On the sunny side of the street (McHugh/Fields) 5m07s
El disc és un univers d'intimitat que es perllonga durant gairebé una
hora. "Fly" està enregistrat i mesclat a l'estudi de Pol Maresme a
Sant Pol de Mar (Barcelona), i produït per Lucas i César Martínez. El disc de
debut de Lucas Martinez és un recull de les seves peces favorites, alguns
estàndards i altres peces aportades per membres del grup, com la fins ara
inèdita "Al Cèsar lo que es del César" balada composta per Isabel
Membrilla o la rumba "Sol i aire" de Juan Ramón Caro. Una altra de
les peces més curioses és la signada per Toni Pujol, "Islero", el
cèlebre toro que al 1947 va banyegar mortalment el torero Manolete i que aquí
adquireix un altre aire.
04-New york Attitude (Kenny Barron ) 4m18s
Com a presentació d'aquest "Fly" han triat "On the sunny
side of the street", un clàssic que abans ja han interpretat entre
d’altres Dizzy Gillespie, Sonny Rollings, Louis Armstrong, Benny Goodman o
Billie Holiday i dels que no té res a envejar la versió de LUCAS MARTÍNEZ
GROUP.
"ARMAGEDDON"
DAVID PASTOR
Produït per Ximo Tebar
Editat i enregistrat per OmixRecods
David Pastor, trompeta
Jim Ridl, piano
Ximo Tebar, guitarra
Darryl Hall, contrabaix
Donald Edwads, bateria
07.- Para Juan (Comp David Pastor i Arr. D. Pastor i X. Tebar) 7m37s
"A les nostres vides sempre trobem persones talentoses. En la música, Ximo Tebar és una d'elles. Dóna vida a la guitarra elèctrica. Toca amb excitació, agilitat creativa i amb la fogositat vertiginosa de John Coltrane, però també amb la calidesa i passí internes de Clifford Brown o Art Farmer, depenent de la situació emocional en la qual es trobi. Posseeix un sorprenent i persuasiu concepte harmònic i melòdic que mai emfatitza fins convertir-lo en avorrit o sense cap sentit."
02.- Armagedon (Comp i Arr. David Pastor) 7m49s
"Dic això, no només perquè l'he escoltat sinó perquè també he pogut tocar amb ell i he tingut la oportunitat de veure aquestes qualitats desplegar-se, aparèixer davant les meves sorpreses oïdes. Podeu estar segurs que no l'hi importa en la situació en la qual es trobi, ja que sempre beneficiarà als qui estan al seu voltant. Si encara no heu tingut la oportunitat d'escoltar-lo desplegar la seva creativa imaginació, us esteu privant d'una cosa molt bona. Escolteu-lo, és extraordinari."
(Benny Golson, compositor i saxofonista, Nova York, 13 de maig de 2004)
04.- 1974 (Comp i Arr. David Pastor) 4m41s
"ARMAGEDDON"
DAVID PASTOR
Produït per Ximo Tebar
Editat i enregistrat per OmixRecods
David Pastor, trompeta
Jim Ridl, piano
Ximo Tebar, guitarra
Darryl Hall, contrabaix
Donald Edwads, bateria
07.- Para Juan (Comp David Pastor i Arr. D. Pastor i X. Tebar) 7m37s
"A les nostres vides sempre trobem persones talentoses. En la música, Ximo Tebar és una d'elles. Dóna vida a la guitarra elèctrica. Toca amb excitació, agilitat creativa i amb la fogositat vertiginosa de John Coltrane, però també amb la calidesa i passí internes de Clifford Brown o Art Farmer, depenent de la situació emocional en la qual es trobi. Posseeix un sorprenent i persuasiu concepte harmònic i melòdic que mai emfatitza fins convertir-lo en avorrit o sense cap sentit."
02.- Armagedon (Comp i Arr. David Pastor) 7m49s
"Dic això, no només perquè l'he escoltat sinó perquè també he pogut tocar amb ell i he tingut la oportunitat de veure aquestes qualitats desplegar-se, aparèixer davant les meves sorpreses oïdes. Podeu estar segurs que no l'hi importa en la situació en la qual es trobi, ja que sempre beneficiarà als qui estan al seu voltant. Si encara no heu tingut la oportunitat d'escoltar-lo desplegar la seva creativa imaginació, us esteu privant d'una cosa molt bona. Escolteu-lo, és extraordinari."
(Benny Golson, compositor i saxofonista, Nova York, 13 de maig de 2004)
04.- 1974 (Comp i Arr. David Pastor) 4m41s
David Pastor. Trompetista valencià,
considerat un dels millors de la península per la seva gran tècnica, provinent
dels estudis clàssics, traslladada al Jazz. Professor del Taller de Músics,
lidera la Big Band on intervé com a cantant la Big Mama. Toca i participa en
diversos projectes com a líder o co-líder, com és ara el cas.
Darrerament el vàrem poder escoltar al Jamboree formant
part del quintet liderat pel Geni Barry i acompanyat de l'Albert Bover, també
és un dels mestres que col·labora en el projecte de Vicens Martin i els seus
“Fruits Saborosos”, etc...Va venir al Jazz Club La Vicentina presentant el seu
projecte “Nu-Ruts” acompanyat de Josep Lluis Guart i Pere Foved. Després també
el vam poder veure coliderant el projecte de “Blue Note Tribute” amb el
Francesc Capella i finalment vam poder gaudir amb ell formant part de la Gemma
Abrié + Vicens Martin Dream Big Band presentant els Fruits Saborosos de Josep
Carner un plujós dissabte de Festa Major, a la Sala del Teatre de La Vicentina.
06.- Right Now (Comp. Charles Tolliver) 6m15s
06.- Right Now (Comp. Charles Tolliver) 6m15s
PROGRAMA 123 dedicat a Charlie Byrd, Swing Set i
Songbook
Bona nit, benvinguts al programa 123 de Jazz Club de Nit...
Avui ens passejarem per les músiques més clàssiques del Jazz de
la mà d’una formació de casa nostra, derivada de La Locomotora Negra, el
grup Swing Set que fan això mateix, SWING en majúscules, amb molt de
gust musical i bones interpretacions gràcies als bons solistes que hi inclou.
El disc és diu:
“ONE WAY”
SWING SET
Enregistrat a l’estudi Laietana de Barcelona el 10 de
febrer, 8 de març i 15 d’abril de 2008 per Jordi Vidal.
Editat per Fresh Sound Records en la secció Swing
Alley sa 013
Produït per Jordi Pujol
Disseny gràfic per Pep Rius
La formació la inclouen :
Àngel Molas, saxo baríton i soprano
Miquel Donat, trompeta
Sergio Fructuoso, saxo alt
Víctor González, trombó
Octavi Bañuls, piano
Pep Rius, contrabaix
Olivier Rocque, bateria
4.- Sentimental Journey(Brown, HomerGreen arr. V.Conzález)) 4m10s
8.- The Blues made me feel this way
(Edgard Sampson arr A.Molas) 3m53s
El Cd que teniu a les mans vol recollir l’esperit que sempre impregna
les actuacions de SwingSetn, les emocions que sorgeixen de la sincronia
entre els membres i que donen vida pròpia al grup. El resultat d’aquesta
interacció s’ha pogut gaudir durant els darrers 10 anys a festivals de Jazz,
sales de concerts, places públiques, caves de Jazz, festes privades, i a
algunes ràdios i televisions.
9.- June’s Jumpin (J.Hodges
arrang. Victor. González) 4m50s
10.- Loungin at the Waldorf (Fats Waller arrang A. Molas) 3m58s
Els arranjaments són obra de Víctor González, l’Àngel Molas, Miquel
Donat i Pep Rius, i serveixen per donar a la banda la seva empremta
particular, un so que beu de les “Big Bands” dels anys 40 i 50 i dels combos
que en varen sorgir. La banda pren com a referència els grups creats per
components de les orquestres de Duke Ellington i Count Basie (J. Hodges,
Buck clayton, Clark Terry, Lester Young...), i inclou en el seu repertori
temes de Gerry Mulligan, Miles Davis, Herbie Hancock, Joe Zawinul i fins
i tot dixieland, tot recolzat per la forta personalitat del grup.
3.- Bei mi bist du Schön (Jacob Jacobs arra
A.Molas) 4m04s
Condensar 10 anys en12 temes no
és fàcil, però creiem que hem aconseguit un retrat fidedigne de la nostra
trajectòria. Després de 10 anys ja tocava....
SwingSet.
2.- Rumble (Sy
Oliver arran V.González) 4m42s
1.- All the cats join in (Benny Goodman arrr
V.González) 4m18s
“For Louis”
Charlie Byrd
Enregistrat als Clinton Studios, New York City, el 10
i 11 de setembre de 1999 per Josiah Cluck.
Produït per Gregg Field
Productor executiu Glen Barros
Charlie Byrd, guitarra
Robert Redd, piano
Dennis Irwin, contrabaix
Chuck Redd, bateria
I la col·laboració de Joe
Wilder, trompeta i Steve Wilson, saxos en la majoria de temes.
6.- The Roof Blues (Paul
Mares, Melrose Walter, etc..) 5m03s
3.- A Kiss to build a dream on (Hammerstein II) 5m03s
Charlie Byrd, guitarrista americà nascut a Suffolk, Virginia
el 16-9-1925 i traspassat el 30-11-1999 a Annapolis, Maryland. Tenia 10
anys quan el seu pare, que tocava una pila d’instruments de cordes, li va fer
aprendre la guitarra. Es va trobar immers en la segona guerra, i a Europa
va descobrir Django Reinhardt. Una vegada desmilitaritzat el 1947,
s’instal·la a Nova York i treballa amb el clarinetista Sol Yaged
i després amb Joe Marsala. El
1949 ho fa amb la pianista Barbara Carroll i després ho fa amb el
pianista Freddie Slack. El guitarrista Bill Harris li parla de Sophocles
Papas mestre que ensenya a prop de Washington. Byrd abandona
la guitarra elèctrica per seguir els seus cursos i treballa l’harmonia amb el musicòleg Thomas
Simmons.
10.- Indian summer (Al
dublin i Victor Herbert ) 4m03s
9.- Struttin With Some Barbecue (Lillian Armstrong) 4m47s
El 1954 va marxar a Sienna per estudiar amb Andrés Segovia
i fins i tot pensa en abandonar el Jazz. Desprès, des de 1957 a 1959,
apareix regularment en les emissions de Televisió tocant al Showboat Lounge de Washington amb Ketter Betts
(contrabaix) i Berstell Knox (bateria). El seu repertori era un hàbil
compromis entre el Jazz i la música clàssica. L’èxit aconseguit li va permetre
compondre i interpretar la música de “The purification” de Tennesse
Williams amb Woody Herman
(clarinetista i líder i director de la seva Big Band) a la primavera de
1959. Ho van fer al Roundtable a Nova York tot just abans de
sortir de gira per la Gran Bretanya i Arabia Saudita. Va fer també una
gira amb el seu trio per Amèrica del Sud el 1961, esdeveniment
subvencionat pel “Departament d’Estat Americà”.
11.- Rosetta (Earl
Hines, Henri Woode) 4m38s
Va ser després d’aquest viatge que va enregistrar el seu disc “Jazz/Samba”
en una església de Washington acompanyat de Stan Getz. Malgrat
l’anticipació en aquesta àrea de Laurindo Almeida i Bud Shank, aquesta
fórmula va iniciar la moda de la “Bossa-Nova” als Estats Units. Byrd
va tornar a Europa amb Les
Mc Cann i Zoot Sims i enregistra diversos discos de Jazz, Clàssica i de
Bossa-Nova. El 1965 el conviden a tocar a la Casa Blanca. Durant la
dècada dels anys 70s, fidel a la seva recepta i catapultat per la seva
reputació forma, amb Barney Kessel i Herb Ellis el “The Great Guitars”. El 1985 es torna a troba per tercera vegada
amb Laurindo Almeida per enregistrar un disc al voltant del tango.
Contractat per Concord enregistra diversos discos en formats diversos,
solo, quartet i fins i tot amb quintet de cordes. Eclèctic per elecció i
posseïdor d’una excel·lent tècnica, Charlie Byrd és un “tocador” delicat
que tendeix però al manierisme.
1.- Petite fleur (Sidney
Bechet) 5m07s
Ell va ser l’introductor de tocar la guitarra de Jazz amb els quatre
dits de la mà dreta, que després esdevindria en el “Finger Style” amb
guitarristes com Martin Taylor que la va desenvolupar fins l’extrem
màxim i després l’altra innovador que va ser Stanley Jordan. Malgrat un
interessant joc d’acords en una guitarra clàssica amb cordes de niló, Byrd fa una música intimista, molt
agradable d’escoltar, però sovint, molt marcada per l’esperit del Jazz. Alguns
el consideren com un avantpassat llunyà de l’actual Ralph Towner, tot i
estar emmarcat aquest darrer molt i molt per l’ona de l’ECM.
Traduït del Dictionnaire du Jazz de Carles, Clergeat i
Comolli.
“FASCINATING RHYTHM”
SONGBOOK
Gravat als KB studios de Gavà els dies 28 i 29 de
març de 2009
Produït per Songbook
Piero Cozzi, saxos alt, tenor i baríton
Kike Angulo, guitarra
Pep Rius, contrabaix
2.- The Man I Love (G.Gershwin) 3m44s
4.- The Surrey with the fringe on top (R. Rodgers) 4m14s
Songbook, tal i com el nom suggereix, neix de la passió comuna que sentien els
seus components per Jazz i per la gran cançó d’autor. La cançó nord-americana,
la de Cole Porter, Jerome Kern, George Gershwin, etc...ha estat i
segueix sent font d’inspiració per a tots els músics de Jazz, que la utilitzen
com a material inesgotable per a llurs interpretacions.
7.- Here’s that rainy day (J. Van Heusen) 3m37s
8.- Won’t dance (Jerome
Kern) 5m30s
Música immortal, d’indiscutible qualitat i que, justament per això,
encara manté intactes tot el seu encant i frescor. Així doncs, el desig de
tenir versions pròpies, amb arranjaments originals d’alguns dels clàssics del “Tin
Pan Alley” popularitzats per Sinatra, Nat King Cole i d’altres grans
intèrprets, fou el punt de partida que dóna vida a aquest treball, fet amb l’única
finalitat de proposar, un cop més, una música que, per la seva bellesa i
elegància, mai deixa de resultar moderna.
1.- Fascinating Rhythm (G.Gershwin) 3m38s
3.- Just one of these things(Cole Porter) 5m10s
Un programa dedicat a la música de Benny Golson de la mà del quartet liderat pel Joan Monné, concert que van fer al Jazz Club La Vicentina un fred 4 de gener. La formació estava composada per Joan Monné, piano / Lluc Casares, saxo tenor / Joan Motera, contrabaix i Joan Terol, bateria. La crònica d'aquest concert la podeu llegir al blog del Jazz Club La Vicentina als enllassos següents:
Programa nº 121: Dia 7 de febrer de 2013. Jerry Bergonzi i George Garzone & Frank Tiberi
0 comentaris
Bona nit i benvinguts al programa Jazz
Club de Nit, a Ràdio Sant Vicenç 90.2, emissora municipal de Sant
Vicenç dels Horts, Baix Llobregat, Barcelona, Catalunya, el món mundial,
he he, aquí remenant la taula i posant els discos jo mateix, el pencaire altruista
Miquel Tuset. Avui fem el programa nº 121 dedicat a dos saxos
italo-americans.....
De fet pel gran públic,qualsevol jazzmen és
un desconegut i més al nostre país de pandereta on triomfen abominables
ignomínies com "operación triunfo" o "la voz" que ofenen
d’intel·ligència humana. Pels amants del jazz, tant Sal Nistico com Joe
Romano son molt coneguts. Aquests senyors son els pioners conjuntament amb d’altres
com Flip Phillips o Frank Tiberi, d'una nissaga de tenors
italo-americans que sorgiren de les files de la big band de Woody Herman amb
una qualitat i un virtuosisme superlatius i que ha continuat fins l'actualitat
amb grans figures com Joe Lovano, Jerry Bergonzi o George Garzone.
Aquestes van ser les paraules de l’amic Toni
Solà després que jo compartís un vídeo de Nístico i Romano al
FB i digués que eren uns desconeguts pel gran públic. A partir d’aquí, ja vaig
decidir quin seria el meu proper programa a Jazz Club de Nit. Repassar
un parell d’aquests grans saxofonistes
italo-americans, i que seran el Jerry Bergonzi i George
Garzone amb la col·laboració de Frank Tiberi.
Jerry Bergonzi, saxofonista tenor, és un artista de Jazz
reconegut internacionalment, compositor, autor i educador. La seva música és
coneguda per la seva innovació, el domini i la integritat. Implacable, amb foc
interior, amb un control total, tècnica impressionant, lirisme elàstic, ressonància
rica, visionari musical, són alguns dels
comentaris favorables provocats pel seu so. El músic Bergonzi ha estat
aplaudit arreu del món en festivals, sales de concerts i locals de jazz i la
seva dedicació al jazz ha estat ben documentada per una extensa discografia de
més de 150 pàgines.
JERRY Bergonzi, Simply Put
2008 Disc editat per Savant el SCD 2099
Realitzat el 16 de juny de 2009, enregistrat per
Peter Kontrimas
Jerry Bergonzi, bostonià,
autor d’un discurs suggerent, va descobrir els grans del Jazz, Duke
Ellington, Count Basie i Lester Young quan només tenia 8 anys. Durant els
anys 70s es va traslladar a Nova York, on va poder compartir escenaris
amb alguns dels millors col·legues de generació com Joe Lovano, Bob Berg,
Victor Lewis, Michael Brecker, Steve Grossman o John Scofield. En els 80s
va tornar a Boston i es va convertir en professor dels mestres del Jazz
actual. Ha sigut acompanyant de luxe de músics com Dave Brubeck,
enregistrant discos amb Mulgrew Miller, Kenny Barron i Miles Davis. És
una llegenda del Jazz, un mestre de mestres.
Nascut a Boston, Massachusetts, Bergonzi es va interessar
per la música des de petiti. Va començar a tocar el clarinet quan tenia vuit
anys escoltant Duke Ellington, Count Basie, i Lester Young. El seu
oncle, que era músic de jazz i vivia dalt, li transcrivia solos per què anés
practicant . Als dotze anys va aconseguir el seu primer saxofon, un vell saxo alt
de la marca Conn, i un any més tard quan un amic li va mostrar les
músiques de Miles, Coltrane i Sonny Rollins, no hi va haver marxa
enrere! Als tretze anys, Jerry ja estava tocant en una banda anomenada The
Stardusters. Durant els seus anys d'escola secundària va anar millorant i a
més a més de les sessions setmanals amb els estudiants de la universitat de Berklee,
Jerry també va tocar a la banda juvenil de John Laporta.
1.1.- Mr MB 5m54s
Jerry Bergonzi ha estat durant molt de temps considerat com un
saxofonista tenor d'alt vol entre els seus companys i aquesta sessió el troba
en la seva millor forma, tocant amb una secció de veterans i amb una secció
rítmica familiar, composta pel pianista Bruce Barth, el baixista Dave
Santoro, i el bateria Andrea Michelutti. Set dels deu temes són
originals del líder, començant per un tema tens, una cosa un pel fosca
anomenada "Mr MB", dedicada al saxo tenor Michael Brecker
mort recentment aleshores.
Alguns dels temes, clarament d’estructura moderna, contrasten amb una
disposició més tradicional de "Dancing in the Dark".
2.1.- Dancing in the dark 6m53s
"Come Fly with Me", amb ràfegues d'energia del seu referent Sonny
Rollins fent un enfocament aproximat a ell, tema de Sammy Cahn i Jimmy
Van Heusen
3.1.- Come Fly with me 7m11s
Escoltem ara la seva inventiva re-harmonització de "Out of
Nowhere" de Johnny Green.
4.1.- Out of nowhere 6m08s
Ara, Bergonzi canvia al soprano per la seva exòtica "Màlaga".
5.1.- Màlaga 4m52s
"Transphybian" és d’una tristesa inusual que no segueix el
camí previst, mentre que "Creuant el Naeff" és una balada
inoblidable que la fa en duet amb Barth. Bergonzi reconfigura els estàndards de
manera molt refrescant.
Altament recomanat! Aquesta és la informació de la malaguanyada pàgina
allmusic.com. Abans sí que era collonuda, ara l’han feta pols. És que no saben
els ianquis que les coses quan funcionen no s’han de tocar? Collons.
GEORGE GARZONE i FRANK TIBERI
Audacity
George Garzone i Frank Tiberi
Enregistrat a STC Music Recordings Studio, Copenhagen
el 8 de Juliol de 2011. Realitzat per Stunt el 27 de febrer de
2012
George Garzone tenor sax
Frank Tiberi tenor & soprano sax
Rasmus Ehlers piano
Jonas Westergaard bass
Jakob Høyer drums
6.1.-Theme For Ernie (Fred Lacey) 6m15s
Frank Tiberi
Garzone va arribar al Festival de Jazz de Copenhaguen 2011 acompanyat de
Frank Tiberi, saxofonista tenor i soprano. Aquest músic va ser vergonyosament
subestimat, ell que va ser músic de músics i mentor per a molts saxofonistes
amb molta reputació entre el públic en general. Després de treballar amb Benny
Goodman, entre d’altres, es va unir a la banda de Woody Herman a
finals dels anys 1960, i quan Herman va morir el 1987, Tiberi es
va fer càrrec de la banda. Garzone explica que va conèixer a Frank
Tiberi a
través de Joe Lovano, que va tocar la banda de Herman a
finals dels 70 's.
"Frank venia a la meva casa de Boston. Sempre va ser una
gran inspiració i mestre per Joe Lovano i jo mateix, i jo vaig tractar
d'arribar a tocar així tant com fos possible. Treballar amb ell i aprendre de
la seva talla ha estat inavaluable per a mi. He tingut molta sort de tenir a Frank
com un amic i font d'inspiració ". El següent tema, un estàndard de Sigmund
Romberg i Oscar Hammerstein.
8.1.- Softly, As In A Morning Sunrise 7m00s
Frank Tiberi (1928) va començar a tocar el clarinet clàssic quan era
un nen, diu però, "Benny Goodman es va travessar en el meu camí
quan jo tenia deu anys", diu Frank. "Va ser una revelació descobrir
que un clarinet es podia tocar així. Llavors vaig adquirir un tenor, i quan el
meu pare va morir quan jo tenia 13 anys, vaig mantenir a la família tocant jo
en diverses formacions. Hawkins, Lester Young i Charlie Parker van ser
també una gran font d'inspiració. També em va agradar Al Cohn, tan
melòdic i emotiu. Quan Woody va morir el 1987, em vaig fer càrrec de la
banda. Ha estat una bona vida, he tocat, i això és el que volia fer ... Jo
estava molt entusiasmat quan Coltrane va treure el “Giant Steps”.
Jo l'escoltava molt en un club de Filadèlfia anomenat The Showboat. Era
diferent cada vegada. Va ser increïblement intens, el seu desenvolupament i plena
vitalitat. El vam posar tot el temps, tu no el veies a ell en el bar, però hi
era sempre. Així, escoltant-lo, vaig desenvolupar el meu propi estil. "
1.2.-. Strollin’ Down Bourbon St. (G.Garzone) 6m09s
Malgrat la seva edat, Frank Tiberi segueix sent molt important, i
molts el consideren la gran sorpresa del festival de jazz de 2011. No ha gravat
molt en el seu propi nom, i poques vegades s'escolta els solos de la història, i
així Stunt Records aprofita la possibilitat històrica de registrar
aquests dos grans saxos a Sun Studio.
Audacity és el quart disc que fa George Garzone.
2.2.- My Man (Frank Tiberi) 4m13s
One Two Three Four
George Garzone
Enregistrat el 13 d’octubre de 2006
2007 CD Stunt 07012
George Garzone Saxo Soprano, Saxo Tenor
Chris Crocco, Guitarra
Dennis Irwin, Contrabaix
Pete Zimmer, Bateria
2.3.- Central
Park West (John Coltrane) 6:05
George Garzone
El saxofonista George Garzone és membre de The Fringe, un
trio de jazz fundat el 1972, que inclou el baixista John Lockwood i el
bateria Bob Gullotti, que toca regularment a l'àrea de Boston i que
ha realitzat gires per Portugal. El grup ha enregistrat tres àlbums. Garzone,
veterà músic de jazz, ha aparegut en més de 20 enregistraments. Va començar amb
el tenor quan tenia sis anys, va tocar en una banda familiar i va assistir a
l'escola de música a Boston. A més Garzone va aparèixer en moltes
formacions i va anar de gira per Europa amb Jamaaladeen Tacuma, actuant
amb Danilo Pérez, Joe Lovano, Jack DeJohnette, Z Rachel i John Patitucci,
entre d'altres.
2.5.- Stablemates (Benny Golson) 4:02
Garzone és un reputat educador de jazz, actualment professor al Berklee
College of Music. També ha ensenyat prèviament al New England
Conservatory, Longy School of Music, Universitat de Nova York, Manhattan School
of Music de la Universitat del Nord-est i la New School University. Ha
estat pioner en l'enfocament triàdic cromàtic i els estudiants en el seu haver
inclouen a Joshua Redman, Branford Marsalis, Avery Teadross, Luciana Souza,
Mark Turner, Donny McCaslin, Iots Doug i Danilo Pérez, per nomenar uns
pocs.
El 1995 va gravar un tribut a Stan Getz a NYC anomenat ”Alone”,
“Four’s and Two’s” va seguir un any més tard amb el seu compatriota Joe
Lovano, que li va valer quatre estrelles a la revista Downbeat, i el
1999 va tornar amb Garzone Moodiology. Fringe a Nova York
va sortir l'estiu de 2000. Ell és un membre de la formació guanyadora d’un Grammy,
la Joe Lovano Nonet, i va tocar i gravar amb el grup al Village
Vanguard, el setembre de 2002. George utilitza canyes Rico, embocadures
JodyJazz i els instruments musicals de RS Berkeley.
2.7.- Hey,
Open Up (GeorgeGarzone) 5:50
2.8.- Giant
Steps (John Coltrane) 6:19
Subscribe to:
Missatges (Atom)
