Bona nit de nou, benvingudes i benvinguts a Jazz Club de Nit, programa de ràdio que fem a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i que podeu escoltar online a l’adreça http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online.
Avui fem el PROGRAMA Nº 110 dedicat a les diverses editorials que hi ha a casa nostra i fora d’aquí i també a les auto produccions.
Parlo de les editorials discogràfiques següents: Blue Moon secció Inner Jazz, Errabal Jazz, A sense of music, Quadrant Records i una producció de Pau Sastre.
Errabal Jazz és una editorial Basca i si parlem d’ells, jazzísticament , us diré que el mes de juliol és un mes de Jazz al País Basc, amb els següents festivals:
Normalment parlem de la vida i miracles dels músics que posem en el programa, avui però, i ja que són 5 les propostes, ens centrarem en la música, comentant una mica alguna característica dels músics.
Eladio Reinón
“A flor de piel”
Editat per A sense of music
Enregistrat entre els Estudis Laietana de Barcelona (2,4,6,8, el 8 de febrer de 2012) i el Cafè Mercedes de València (1,3,5,7,9, el 27 de novembre de 2011).
Eladio Reinón, saxo tenor i clarinet baix
Jaume Llombart, guitarra
Mario Rossy, contrabaix
Luís Alfonso Guerra, congues i bongos (1,3,5,7,9)
Yoan Sánchez, pailes (1,3,5,7,9)
David Xirgu, bateria (2,6)
Eladio Reinón, saxofonista valencià establert a casa nostra des dels anys 80s, va ser un dels primers músics que va venir de València a acabar els seus estudis i esdevenir professor del Taller de Músics. La seva trajectòria és llarga, molt llarga així com moltes són les seves intervencions en enregistraments, acompanyant a músics com Tete Montoliu, Bebo Valdés i molts més i també liderant els seus projectes. És professor de l’Escola de Música “El Musical” a Bellaterra, també ho és a l’Esmuc i ho havia estat durant molts anys del Taller de Músics. En un viatge estiuenc Jazzístic que vaig fer al País Vasc, per anar al festival de Jazz de Vitoria i després al Festival de Jazz de Sant Sebastián, vaig poder-lo veure en un concurs que varen fer i guanyar formant part de la banda “A free K”. Deixem-ho aquí que n’estaríem parlant molta estona i comencem amb la música que més li agrada a l’Eladio Reinón i que són les balades i boleros. Comencem amb una de les balades que més es toquen sobretot a les Jam Sessions.
2.- Darn that dream (J. Van Heusen) 6m43s
Ara seguirem amb un bolero que segur reconeixereu només sentint les primeres notes, bolero instrumental que quan el canten ho fan amb la lletra que li va posar Antonio Machin.
3.- Mira que eres linda(J. Brito) 6m29s
Ara escoltarem l’Eladio amb el clarinet baix, instrument que Eric Dolphy va utilitzar abastament allà pels anys 50s i 60s, en un tema de Monk, balada també:
8.- Ask me now(T. Monk) 3m55s
I acabem amb un bolero del mateix Eladio i que dóna nom al disc que us presentem...
9.- A flor de piel(E. Reinón) 4m42s
Ara, i continuant amb les balades, la primera ben lenta i dolça i les altres una mica més “swingades” però també amb alguns altres temes més “marxosos”, us presentem el darrer treball d’en Xevi Gata Quartet.
XEVI GARCIA TARRAGÓ. Cantant i guitarrista, especialitzat en improvisació vocal. Inicià la seva formació amb estudis de guitarra clàssica al Conservatori de Terrassa. Més tard ampliaria la seva formació amb estudis de veu, llenguatge musical i harmonia moderna al Taller de Músics de Barcelona, de la mà de Georgina Weinstein, Ana Finger i Sheila Jordan, entre altres. L’any 2005 es llicencia en l’especialitat de Veu Jazz a l’Escola Superior de Música de Catalunya. Professionalment destaca la seva col·laboració com a cantant, guitarrista, compositor i arranjador en gravacions de músics com ara Miquel Àngel Cordero, Xavi Maureta, Pere Arguimbau, Roger Mas, David Gómez, Marti Ventura i Rai Ferrer entre d’altres. L’any 1999 enregistrà el disc “Vides en solitari” amb temes propis. S’ha dedicat intensament a la pedagogia exercint de professor en diversos centres. Des de l’any 1999 exerceix de professor de Llenguatge Musical i Veu al Taller de Músics de Barcelona.
Xevi Gata Quartet
“Com ahir”
Producció musical i mescles, Pau Sastre
Mastering: Pau Sastre i Dr. Hope Studios
Enregistrat a Aurha Estudis el juliol de 2011 i mesclat a Dr. Hope Studios
Tots els temes han estat composats, arranjats i registrats per Xevi Gata Tarragó.
Xevi Gata, veu i guitarra
Federico Massanti, piano
Miquel Angel Cordero, contrabaix
Oriol González, bateria
Comencem amb el tema que dóna nom al disc.
1.- Com ahir (X. Gata) 4m43s
I ara veurem, escoltarem, com en Xevi canta un tema des del principi fins el final sense lletra i fent-ho improvisant amb “scat”.
2.- Simple chance (X.Gata) 5m43s
Gran mestria ens està demostrant en Xevi Gata en el control de la veu i les improvisacions, i continuem amb un tema amb més ritme...
7.- Anem a ballar (X. Gata) 5m37s
I ara seguim amb un treball de fi de curs que va fer en Marcel·lí Bayer anomenat Nonitz en format de nonet, nou músics, in honor al gran saxofonista alt Lee Konitz.
Veiem què ens diu el mateix Marcel·lí del seu treball:
Nonitz és un homenatge a Lee Konitz, un dels saxofonistes de més recorregut en la història del Jazz. La seva música ha estat present en la meva vida des de fa uns 10 anys: el primer solo que vaig transcriure quan començava a estudiar Jazz ja fou un solo sobre Alone Together; quan vaig fer les proves d’accés a l’ESMUC, vaig tocar Palo Alto i, com era d’esperar, el meu projecte Final de Carrera a l’ESMUC versà sobre la seva obra i esdevingué la llavor del que seria aquest disc.
Jorge Rossy, que acostuma a tocar amb Konitz, em posà en contacte amb ell, en fer-li arribar una carta meva. En aquesta carta li explicava el contingut d’aquest projecte i li adjuntava un enregistrament del concert de Final de Carrera a l’ESMUC, ofert amb el nonet Nonitz el mes de maig passat. A més, en la carta, jo li proposava participar amb nosaltres en un possible enregistrament dels arranjaments, aprofitant la seva actuació al Festival de Jazz de Barcelona a la tardor següent.
Lee Konitz es mostrà encantat amb la idea des del primer moment i, després d’unes quantes cartes més i d’algunes telefonades, quedàrem amb ell un matí de novembre als Estudis Laietana de Barcelona per enregistrar la seva valuosa col·laboració amb el nonet. Desitjo que us agradi!!
Marcel·lí Bayer, abril de 2011.
Marcel·lí Bayer
“Nonitz”
Editat per Quadrant Records
Enregistrat per Jordi Vidal el 9 i 10 de novembre de 2010 als Estudis Laietana, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla, Santi Careta i Marcel·lí Bayer el març de 2011.
Produït per Marcel·lí Bayer i Santi Careta.
Productor Executiu, Josep Ramon Jové.
Totes les composicions són de Lee Konitz, mentre que els arranjaments originals són de Marcel·lí Bayer.
Pol Omedes, trompeta i flugelhorn
Tom Johnson, trombé
Marcel·lí Bayer, saxos alt i soprano
Cèsar Joaniquet, saxo tenor
Lluc Casares, saxo baríton, clarinet i clarinet baix
Cèlia Torres, violoncel
Sant Careta, guitarra i banjo
Miguel Serna, contrabaix
Joan Terol, bateria i percussió
Lee Konitz, saxo alt en els temes 1, 4, 9 i 11 que són els que sonaran.
Comencem amb el primer tema del Sr. Lee Konitz, el conegut
1.- Sound Lee(Lee Konitz) 4m15s
El tema següent es diu Duo , també del gran mestre Konitz, on escoltarem a duo, els dos saxos alts, en Marcel·lí i Lee, fent una mena de curta improvisació.
9.- Duo (Lee Konitz) 1m37s
I ja per finalitzar amb aquest magnífic projecte que hem tingut la ocasió d’escoltar diverses vegades, posarem a mode de Bonus Track, o sigui el “Bis” que es toca en els directes.
11.- Bonus Track LT(Lee Konitz) 4m55s
Ara canviem una mica d’estil i ens endinsem en un projecte molt personal. És veritat que tots ho són, però penso que aquest ho és encara més.
No és cap secret: els músics de Jazz semblen condemnats a compaginar diferents versions musicals de si mateixos, a mode de necessària supervivència. D’un projecte a un altre, Juan de Diego ens va deixant pistes d’una personalitat inquieta, versàtil i sempre molt interessant. El títol d’aquest treball - Erbestea significa “Exili” en euskera – pot predisposar-nos ha una certa transcendència, però aquesta, queda amortida per càlids esclats de “groove”, plens d’humor i tensió rítmica, en un conjunt ple de matisos.
Juan de Diego neix a Bilbao el 1968, fent les seves primeres passes al Conservatori Superior de Bilbao, on va estudiar solfeig, trompeta i harmonia. Posteriorment va venir a Barcelona on ja hi residia el seu germà gran Víctor de Diego, gran saxofonista. A Barcelona va estudiar Jazz al Taller de Músics i va obtenir el títol superior de trompeta.
A més a més de liderar el seus projectes, Juan de Diego Trio, Freak Trio i l’actual Trakas, ha col·laborat en projectes d’altres artistes com l’ALO, Associació Libre Orkesta, Barcelona Jazz Orquestra, Barcelona Big Latin Band, Big Band del Talles de Músics. Ha treballat amb músics de la talla de Benny Golson, Nicolas Payton, Jesse Davis, Perico Sambeat, i un llarg etc. Amb el seu germà Víctor lidera el quintet De Diego Brothers amb qui van venir al Jazz Club La Vicentina.
Com a docent és professor de trompeta jazz i combo instrumental al Taller de Músics, a l’Escola Municipal de Sant Andreu de la Barca i al Conservatori Superior Pablo Sarasate de Pamplona.
Juan de Diego TRAKAS
“Erbestea”
Enregistrat als estudis Nòmada 57 de Barcelona els dies 25 i 26 de gener de 2012 i mesclat als mateixos estudis el febrer del mateix any.
Masteritzat per Marco Rostagno als Hitmarkers Mastering a Barcelona.
Juan de Diego, trompeta i flugelhorn
Jordi Matas, guitarra
Abel Boquera, orgue Hammond B3
Caspar St. Charles, bateria
Dani Domínguez, bateria a “Calçotsalda”
Totes les composicions són de Juan de Diego.
Comencem amb un tema una mica més viu, tot i començar-ho no tant. Tema i melodia que ja es pot dir que són patrimoni del Juan, havent aconseguit un característic so propi, cosa que tot músic intenta trobar i que ell ho ha fet.
2.- Todos a una (J. De Diego) 5m44s
I seguim amb aquest treball amb un tema ple de swing i molta pulsació rítmica.
4.- Carril guiri (J. De Diego) 5m58s
I per acabar, amb un de molta més marxa, on hi intervenen els dos bateries.
6.- Calçotsalda (J. De Diego) 6m18s
Horton Quartet (faturing Reid Taylor & Gerald Cleaver)
“Time Tale”
Enregistrat el 3 de juliol de 2009 als Acoustic Recording de Brooklyn, New York.
Mesclat i masteritzat per Huby a Lió, France.
Nicholas Horton, guitarra
Stephan Horton, piano
Reid Taylor, contrabaix
Gerald Cleaver, bateria
Tots els temes són dels dos germans. S’ha de dir que no he trobat gens de informació personal dels dos germans o sigui que res podrem dir d’ells i només comentar els seus temes.
Comencem amb un tema de l’Stephan.
1.- Crazy Ride (S. Horton) 3m35s
I seguim amb un altre del mateix autor i que dóna nom al treball discogràfic.
3.- Time Tale (S. Horton) 7m09s
I ara acabem ja amb un tema del Nicholas.
6.- 11 A.M. in Foreign Times (N. Horton) 6m16s
Com sempre passa a l’hora d’escollir els temes que posaràs, us haig de dir que m’he quedat amb les ganes de posar la resta de temes que no he posat, per qüestió de temps, i que m’hauria agradat de posar, ja que tots, tots, tenen la qualitat necessària i adequada per posar-los, de tots els músics que avui hem escoltat.
Espero i desitjo que us hagi agradat la selecció que us he preparat i ja dir-vos que tot just demà comença el 3er Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts, esdeveniment únic i gratuït, subvencionat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i en part també pels col·laboradors del Jazz Club La Vicentina. Demà tindrem d’alt l’escenari dos joves combos de músics que estan estudiant grau superior o ja l’han acabat a l’ESMUC i al Taller de Múscis. Joves amb molt de talent que segur que ens faran gaudir a tots plegats. També vindran d’altres músics per participar a la Jam Session, o sigui que us hi esprem. I ja pel programa de ràdio, serà el darrer dijous d’aquest mes que en Carles Guillem farà el darrer de la temporada 2011-2012, i desitjar que estigueu amb nosaltres l’esmentat dijous i tots els de la propera temporada que començarem a mitjans de setembre. Gràcies per escoltar-nos, bona nit i bon Jaç.
Per problemes diversos, en Carles Guillem no va poder fer el seu programa, tot i que el tornarem a tenir entre nosaltres el proper dijous que li toqui.
Charlie Parker BIRD, Kansas City 29 d’agost de 1920 , New York 12 de març de 1955, encara no amb 35 anys i físicament amb el doble, va morir esclatant a riure davant la tele mentre mirava un programa d’humor a casa de la Baronesa Nica de Koenigswarter.
Després del primer programa sobre Charlie Parker fet el 7 de juny, convé puntualitzar diverses afirmacions fetes per un servidor de vosaltres en relació a quins varen ser els temes del Bop més emblemàtics i quins els primers. Sobre això, el meu amic Andreu Fàbregues, conductor i director del programa de ràdio fet a Montcada Ràdio, Camps de Cotó, persona entesa com les que més, després d’algunes converses que hem tingut, posaré els punts sobre les is.
Vegem què ens diu l’Andreu:
El primer tema de la historia Be Bop és el “Woody'n You” de Dizzy Gillespie i aquest el va enregistrar amb l'orquestra de Coleman Hawkins:
1- Woody'n You (Gillespie)
Coleman Hawkins And His Orchestra amb:
Vic Coulsen, Dizzy Gillespie, Eddie Vanderveer (tp)
Leonard Lowry, Leo Parker (as) / Ray, Abrams, Don Byas,
Coleman Hawkins (ts) / Budd Johnson (bars) / Clyde Hart (p)
Oscar Pettiford (b) / Max Roach (d)
NYC, February 16, 1944
Apollo 751, LAP 101; Delmark DD 459
En quant a Parker sembla ser que va ser el “Red Cross”. La segona versió diu que el primer enregistrament que hi ha es un “Salt Peanuts” que va enregistrar el desembre del 44 després d'escoltar el tema en directe de la mà del seu autor, Dizzy Gillespie. Diuen que aquest enregistrament existeix però no s'ha publicat , per tant la millor opció es el “Red Cross”.
2- Red Cross
Tiny Grimes Quintette amb:
Charlie Parker (as) Clyde Hart (p) Tiny Grimes (g, vo) Jimmy Butts (b, vo) Doc West (d)
WOR Studios, Broadway,NYC, September 15, 1944
Savoy 532, 541, 567, 45-300, XP 8000, MG 9000, MG 12001, SJL 2201, SJL 5500
No oblidem que nomes uns mesos després d'aquest enregistrament Gillespie enregistra el que seria un dels temes de capçalera de tota la historia del Bop el “Night in Tunisia” al costat de Sara Vaughan que tot i encara no estar executat tal i com el van fer després Gillespie i Parker es part essencial de tota aquesta historia:
3- Night in Tunisia (Gillespie Paparelli)
Sarah Vaughan with Dizzy Gillespie and His Orchestra Interlude amb:
Sara Vaughan (voc) Dizzy Gillespie (tp) Georgie Auld (st) Aaron Sachs (cl) Leonard Feather (P) Chuck Wayne (g) Jack Lesberg (b) morey Feld (dr)
N.Y.C 31 de desembre del 1944
No obstant el tema mes representatiu del Be Bop de tots els temps és el “Salt Peanuts” , icona perfecta del significat autènticament Bop i el primer cop que es va enregistrar oficialment el tema de Dizzy va ser per ell mateix amb el seu sextet el 09 de gener del 1945:
4- Salt Peanuts (Salted Peanuts) (Gillespie)
Dizzy Gillespie Sextet amb:
Dizzy Gillespie (tp) Trummy Young (tb) Don Byas (ts) Clyde Hart (p) Oscar Pettiford (b) Irv Kluger (d)
NYC, January 9, 1945
Manor 5000; Arco AL 8; Everest FS 219
En quant al tema de com Parker va construir el llenguatge més modern en jazz, s'ha reeditat en la ultima col·lecció al complert sobre Parker el Cherokee del 41/42. D'aquí en va sortir el seu llenguatge definitiu i el Ko-Ko que va enregistrar el 26 de novembre del 1945
5- Cherokee (Ray Noble)
Kansas City Band amb:
Charlie Parker (as) Efferge Ware (g) Little Phil Phillips (d)
Vic Damon Studio, Kansas City, MO, September, 1941, 1942
Stash STCD 535
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Agrair-li a l’Andreu la informació clara i concisa i espero haver aclarit les dades sobre els primers dies del Bop, i ara continuaré amb la segona part del programa on Bird va enregistrar per Savoy i Verve des del 1946 fins el 1953, tot i que ell va enregistrar fins el 1954.
Comencem amb les sessions al The Jazz at The Philharmonic, sessions organitzades per Norman Granz, amb temes enregistrats en directe i per tant més llargs que els enregistrats en estudi.
El primer tema es va enregistrar al "Philharmonic Auditorium", Los Angeles, CA, January 28, 1946 amb els músics següents:
Al Killan, Howard McGhee (tp) Charlie Parker, Willie Smith (as) Lester Young (ts) Arnold Ross (p) Billy Hadnott (b) Lee Young (d)
Àudios de Complete Charlie Parker on Verve CD01
1.- I can’t get started (Vernon Duke i Ira Gerswhin) 9m17s
El següent serà també un blues en honor a aquestes sessions enregistrat a Jazz At The Philharmonic Monday April 22, 1946 - Embassy Auditorium, Los Angeles amb els músics següents:
Buck Clayton (tp) Charlie Parker (as) Willie Smith (as -5/7) Coleman Hawkins, Lester Young (ts) Kenny Kersey (p) Irving Ashby (g -5/7) Billy Hadnott (b) Buddy Rich (d)
2.- JATP Blues (Norman Shrdku) 10m56s
Ara ens toca posar un dels temes de Miles Davis en companyia dels seus all Stars on hi podem trobar a:
Charlie Parker (ts) John Lewis (p) Nelson Boyd (b) Max Roach (d)
Enregistrat a Nova York als Harry Smith Studios el 14 d’agost de 1947 i que te 3 trets característics i que són, primer que el líder va ser Miles, segon que Parker el saxo tenor, i tercer que va ser un dels primers temes Cool. Una altra apreciació relacionada amb el nom del tema és que aquest que escoltarem es va fer en clau de Bop amb dos acords per compàs, tot i que el tempo no és gens ràpid, i que Miles en va fer una nova versió el 1958 en clau modal.
Àudios a Charlie Parker & Miles Davis Bluebird
3.- Milestones (M.Davis) 2m35s
I després d’aquest gran tema de Miles, seguim amb Parker en formació de quartet, el Charlie Parker Quartet on hi varen passar músics com Barney Kessel, Erroll Garner, Harold "Doc" West, Max Roach, Percy Heath i Red Callender .
El tema que escoltarem es va enregistrar el December 1947 - Recording Session At Carnegie Hall, New York City
Àudios de Complete Charlie Parker on Verve CD02
4.- The bird (C.Parker) 4m44s
I per recordar el seu pas pel Latin Jazz, i la seva col·laboració amb la Orquestra de Machito, escoltarem el seu No Noise amb solos de Parker al saxo alt i del Flip Phillips al tenor en el seu No Noise I, enregistrat a Monday December 20, 1948 - Recording Studio, New York City
En el tema de Machito, el No noise I & II els músics amb els qui va tocar Charlie Parker (alto sax), varen ser, Mario Bauzá, Frank “Paquito” Davilla, Bob Woodlen (trumpet); Gene Johnson, Fred Skerritt (alto sax); Jose Madera (tenor sax), Leslie Johnakins (baritone sax), Rene Hernandez (piano), Roberto Rodriguez (bass), Luis Miranda (conga), Jose Mangual, (bongo), Ubaldo Nieto (timbales), Machito (voice, maracas)
5.- No noise I & II (John Bartee) 5m55s
I seguint ara amb Charlie Parker Septet segons uns i Charlie Parker and his orquestra segons altres, i amb un tema enregistrat a Thursday May 5, 1949 - Recording Studio, New York City
6.- Segment-Tune X (C.Parker) 3m22s
I ara, tornant al JATP, Jazz at the Philharmonic i en un altre directe frapant enregistrat a Jazz At The Philharmonic Late Saturday Night (Midnight Start) Sunday September 18, 1949 - Carnegie Hall, New York City amb un Lester Young incommensurable.
Àudios de Complete Charlie Parker on Verve CD03
7.- Lester lips on (Lester Young) 12m14s
I ara escoltarem un dels grans temes de Gene de Paul i Don Raye en formació de quartet enregistrat a Late March - Early April 1950 - Recording Studio, New York City.
Àudios de Complete Charlie Parker on Verve CD04
8.- Star Eyes 3m30s
I ara una gran balada amb dos monstres dels vents, Coleman Hawkins i Charlie Parker enregistrat a Jazz At The Philharmonic Circa Fall 1950 - Film Short Soundtrack Recordings, ja que segur que heu pogut veure aquest vídeo pel Youtube.
Àudios de Complete Charlie Parker on Verve CD05
9.- Ballade (C.Hawkins i C.Parker) 2m57s
Després d’aquesta preciosa balada posaré un altre tema de factura pròpia i un dels molts composats pel Gran Mestre. Enregistrar a Nova York el 17 de gener de 1951 i en formació de quintet amb:
Charlie Parker (as) Miles Davis (t) Walter Bishop (p) Teddy Kotick (b) Max Roach (d)
Àudios de Complete Charlie Parker on Verve CD06
10.- Au privave (C.Parker) 2m40s
I ja per finalitzar aquest segon programa on no he posat massa temes trillats, per molt coneguts de Parker, acabarem amb un altre blues en directe.
Charlie Parker Plays the Blues de Charlie Parker (Verve)
Àudios a: CONFIRMATION THE BEST OF VERVE CD2 (juliol 1952)
Àudios de Complete Charlie Parker on Verve CD08
Una JAM SESSION compilada el juliol del 1952 essent un dels enregistraments de les sèries que va fer Norman Granz de les JATP, Jazz at the Philharmonic, on s’hi va poder trobar els millors saxofonistes alts de la història fins llavors, Charlie Parker, Johnny Hodges i Benny Carter (as) així com també el saxos tenors Ben Webster i Flip Phillips (ts). Els segueixen músics com Charlie Shavers (t) Oscar Peterson (p) Barney Kessel (g) Ray Brown (b) J.C. Heard (d). En aquest àlbum s’inclou un blues original, el “Jam Blues”, una mena de barreja de balades seleccionades per cada músic i el blues que posaré ara el “Funky Blues”.
11.- Funky Blues 13m29s
I ara per acabar el programa ens endinsarem en el concert que varen fer el 1953 un combo de 5 pesos pesants, grans mestres del moment amb Charlie Parker, Dizzie Gillespie, Bud Powell, Charles Mingus i Max Roach,
Es va enregistrar a Toronto el 15 de maig de 1953, al Massey Hall , organitzat per la New Jazz Society i va ser un concert extraordinari i bastant atípic, molt comentat pel fet que Charlie Parker es presentés amb un saxo de plàstic, i algunes males llengües ho comentaren com una humiliació de Parker a Gillespie. Parker va haver de deixar el seu saxo en una casa de compra venda per poder comprar Heroïna i li varen haver de trobar un saxo que va resultar de plàstic, comprat en uns grans magatzems. Alguns d’ells no venien en massa bon estat....A Parker se l’hi havia mort la seva filla Pree per no haver-li pogut pagar el tractament de la seva malaltia, i Bud Powell no estava massa bé que diguem del seu tarro.....Recordem que li van haver de posar una placa de titani al crani després d’una brutal pallissa de la policia americana, i tot justa acabava de sortir del sanatori Creedmore de Long Island, i tot just abans del concert estava completament borratxo.
Dels 12 temes de la sessió, només ens els 6 primers hi va haver la formació al complet, en els altres, ja no hi varen tocar ni Parker ni Gillespie. El quintet va tocar Perdido, Salt Peanuts, All the things you are, Wee, Hot house i A night in Tunisia.
Àudios: Charlie Parker Complete Jazz at Massey Hall
I ara el tema que posaré del Gran Mestre, segueix una progressió per quartes i te una preciosa melodia, tema composat per Jerome Kern amb lletres de Oscar Hammerstein, el conegut..
12.- All the things you are (J.Kern i O.Hammerstein) 7m14s
I per acabar, ho farwem amb un dels temes més característics del Bop i que va composar Dizzie Gillespie , un clàssic entre els clàssics però que en aquest concert va ser interpretat de manera magistral per a tots els músics, en especial pels dos grans líders, Parker i Gillespie.
13.- A Night in Tunissia (D.Gillespie) 7m33s
PROGRAMA Nº 107 CHARLIE PARKER _ 1ª part
SAVOY (1944, 1948) i DIAL (1945, 1947)
Del disc The Immortal Charlie Parker (Savoy MG 12001)
Charlie Parker (as) Clyde Hart (p) Tiny Grimes (g, vo) Jimmy Butts (b, vo) Doc West (d) WOR Studios, Broadway, NYC, September 15, 1944
Tot i que en l'àudio del programa dic que aquests temes encara no són Bop, s'ha de puntualitzar que només ell, Charlie Parker, és el que ja fa la improvisació en un marcat estil diferent dels altres músics, i que ja s'endevina una clara transició entre el Jazz Clàssic i el Jazz Modern liderat per ell i una colla més, esdevenint en el Bop.
àudios a: THE COMPLETE SAVOY DIAL MASTER TAKES
1.- Tiny’s tempo 2m53s
2.- Red Cross 3m07s
Charlie Parker On Dial, Vol. 5 (Spotlite (E) SPJ 105)
Dizzy Gillespie (tp) Charlie Parker (as) Flip Phillips (ts) Red Norvo (vib) Teddy Wilson (p) Slam Stewart (b) Specs Powell (d) WOR Recording Studios, NYC, June 6, 1945
Àudio a: SAVOY C. PARKER WITH MILES DAVIS BLUEBIRD
3.- Hallelujah 2m54s
Miles Davis (tp) Charlie Parker (as)..........
"Town Hall", NYC, June 22, 1945
àudios a: LIVE SAVOY SESSIONS CD1: ANY 1945 22 de juny de 1945
4.- Koko 2m31s
5.- Hot House 4m24s
6.- Groovin’ High 5m02s
7.- Ornithology 5m43s
Charlie Parker Story (Savoy MG 12079)
Miles Davis (tp -1/9) Charlie Parker (as) Sadik Hakim (p -8,9) Dizzy Gillespie (p -1/7,11, tp, p -10) Curly Russell (b) Max Roach (d)
WOR Studios, Broadway, NYC, November 26, 1945
àudios a: SAVOY C. PARKER WITH MILES DAVIS BLUEBIRD
8.- Billie's Bounce 3m11s
9.- Donna Lee 2m32
Dizzy Gillespie, Al Killian (tp) Charlie Parker, Willie Smith (as) Charlie Ventura, Lester Young (ts) Mel Powell (p) Billy Hadnott (b) Lee Young (d)
"Philharmonic Auditorium", Los Angeles, CA, January 28, 1946
Àudios a: CONFIRMATION THE BEST OF VERVE CD2
10.- Oh Lady bee good 11m07s
Charlie Parker On Dial, Vol. 1 (Spotlite (E) SPJ 101)
Dizzy Gillespie (tp) Charlie Parker (as) Lucky Thompson (ts) George Handy (p) Arvin Garrison (g) Ray Brown (b) Stan Levey (d)
Electro Broadcast Studios, Glendale, CA, February 5, 1946 fins juliol 1946
Àudios a: THE COMPLETE DIAL SESSIONS (1945, 1947) CD1:
11.- Moose The Mooche 3m07s
àudios a: THE COMPLETE SAVOY DIAL MASTER TAKES
12.- Yardbird Suite 2m53s
13.- Loverman (1946) 3m18s
Charlie Parker - The Bird Blows The Blues (Dial LP 901)
Charlie Parker (as) Erroll Garner (p) Red Callender (b) Doc West (d) Earl Coleman (vo) C.P. MacGregor Studios, Hollywood, CA, February 19, 1947
àudios a: THE COMPLETE DIAL SESSIONS CD2
14.- Cool Blues 3m12s
Howard McGhee (tp) Charlie Parker (as) Wardell Gray (ts) Dodo Marmarosa (p) Barney Kessel (g) Red Callender (b) Don Lamond (d)
C.P. MacGregor Studios, Hollywood, CA, February 26, 1947
àudios a: THE COMPLETE DIAL SESSIONS CD2
15.- Relaxin at Camarillo 3m01s
Miles Davis (tp) Charlie Parker (as) Duke Jordan (p) Tommy Potter (b) Max Roach (d)
WOR Studios, NYC, October 28, 1947
àudios a: THE COMPLETE DIAL SESSIONS CD3
16.- Dexterity 3m03s
Same session: WOR Studios, NYC, November 4, 1947
17.- Scrapple of the apple 2m57s
Charlie Parker - Alternate Masters, Vol. 1 (Dial LP 904)
same session: WOR Studios, NYC, November 4, 1947
àudios a: THE COMPLETE DIAL SESSIONS CD4
18.- Out of nowhere 4m08s
19.- Don’t Blame 2m54s
add J.J. Johnson (tb) WOR Studios, NYC, December 17, 1947
àudios a: THE COMPLETE DIAL SESSIONS CD4
20.- Quasimodo 2m57s
21.- How deep is the ocean 3m26s
Charlie Parker És el músic que va canviar decisivament la història del Jazz i va iniciar la Era Moderna. Li van posar Bird o Yardbird, de mot.
Sembla ser que quan anava en un taxi varen atropellar una gallina, i Charlie li va dir al taxista que parés, que se la volia cruspir. Això es va fer saber, i a partir de llavors li varen dir Bird. Aquesta paraula te una connotació de llibertat, de volar, que és el que ell feia quan tocava. També li varen posar Yardbird, au de corral. De fet un dels temes de Parker es diu Yardbird Suite.
Havia escollit com a mestre a Lester Young, la qual cosa el va influir en la seva sonoritat.
Creador de l’estil BOP amb Dizzie Gillespie, Bud Powell i en part Thelonious Monk, va ser un improvisador genial amb frases, figures i d’altres recursos expressius que varen ser font d’inspiració de músics durant mig segle, quan no, simplement copiades.
Els locals on va tocar innovant i desenvolupant el BOP, varen ser el Minton’s Playhouse amb T. Monk i K, Clarke. Després va ser el Monroe’s Uptown House amb el Dizzie Gillespie.
Hi ha diversos temes amb clares connotacions "Boperianes", tot i que inicials, que podrien ser com una mena de “manifest” del BOP. Una versió molt primerenca del conegut tema de Dizzie Gillespie, el "Salt Peanuts", i també del Dizzie el magnífic "Groovin' High", tot i que algunes fonts, potser no tant fidedignes, consideren que és el “KOKO”, enregistrat el 1945.
Toca el saxo alt amb una sonoritat angulosa, una mica aspre, totalment diferent de la tots els seus predecessors.
Te un vibrat diferent, ja que utilitza una amplitud de to més estreta i també és més lent, i sovint no en feia, per apartar-se del Jazz convencional que n’havia abusat.
Mai allarga massa les notes i la seva articulació de dèbil a fort és original.
Molt sovint accentua la nota més alta, aguda, tant si està a temps o a contratemps, tant si està en o entre el compàs.
La seva velocitat és única a la època i mostra la falsedat del prejudici que considerava el swing el més ràpid, el que més notes tocava per segon.
Va desenvolupar un repertori únic de fórmules melòdiques en les seves improvisacions, combinat de tal manera que mai va repetir dos chorus iguals.
Va utilitzar el mètode “patchwork”, que consisteix en agafar fórmules habituals i convertir-les en noves.
Indagant en l’harmonia, i recolzant-se en el Blues i en “I Got Rhythm” de Gerswing, va desenvolupar les bases de moltes de les seves composicions.
A les seves mans, aquesta tècnica mai es repetitiva, ja que sotmet les fórmules a variacions constants.
De vegades utilitza trossos melòdics de Stravinsky o Wagner, de Louis Armstrong o de temes populars.
La manera com improvisa es basa en l’estructura harmònica del tema.
Només utilitza paràfrasis i els embelliments melòdics pels inicis i finals dels temes.
Utilitza molt sovint les extensions dels acords més enllà de la sèptima, en especial va emprar la novena disminuïda, la onzena augmentada, i interpolacions cromàtiques suggerint acords de pas.
Només es limita en les formes, ja que, fidel a la tradició, toca Blues i balades, la qual cosa va fer pensar que les seves innovacions s’entenguessin més fàcilment com a extensions del classicisme que com a ruptures totals amb el jazz anterior.
Va ser un músic excepcional, ja que a part de tocar 14 hores diàries durant tres o quatre anys, tenia una gran capacitat de retentiva, llegia les partitures amb molta facilitat i retenia en pocs segons el que acabava de llegir, de tal manera que sempre arribava tot just abans de començar, es mirava les partitures i deia que ja podien començar.
També va ser excepcional la manera rapidíssima d’improvisar, únic a l’època, essent considerat un geni. El seu cervell havia d’anar molt més ràpid que els dels seus contemporanis, al menys en aquesta especialitat.
Va ser el primer en tocar els temes en totes les escales (12) ampliant d’aquesta manera la tècnica interpretativa, fent treballar la oïda a un nivell mai emprat i millorant el camp de la improvisació. Cada compositor fa els seus temes per a ser interpretats a un determinat to i escala, tot i que quan aquests temes tenen lletra, i per tant seran cantats, sovint els cantants i les cantants fan pujar o baixar el to del tema per adequar-lo als seus registres.
Es diu que Charlie va introduir trossets de “La consagració de la primavera” en una improvisació sobre el tema “Salt Peanuts” del Dizzie Gillespie. I en una actuació al Birdland, quan Charlie es va adonar de la presència d’Stravisnky entre el públic i mentre tocava el tema Ko-Ko, va introduir algunes notes de l’Ocell de Foc, cosa que va fer que li caigués el got al Sr. Stravinsky, totalment sorprès.
Fonts consultades: Col·lecció Maestros del Jazz, Histórias Cuirosas del Jazz de Lawrence Lindt i Guia Universal del Jazz Moderno de Juan. Giner, Joan Sardà i Enric Vázquez
El Bop va ser una verdadera revolució en el món del Jazz. Què passava en aquell moment?....Jazz blanc swing, etc..a mitjans del 1940, on el predomini de les orquestres de ball havia enfonsat les formacions de petit format, i on el públic anava a ballar els temes que interpretava la orquestra sense escoltar amb massa atenció.
Si la música es feia per ballar, ja no era tan important la interpretació individual com la col·lectiva, i els temes, havien de ser “senzills” i fàcils de seguir.
El Bop va ser una revolució en el món del Jazz similar a la que va ocasionar la música d’Stravinsky, “La consagració de la primavera” o “l’Ocell de foc”. De fet, entre els aficionats al Jazz es va produir una eclosió, una separació. Llavors havies de dir quin Jazz t’agradava, el d’abans, el swing, o el nou, el Bop. O t’agradava un o l’altre!
El perquè se li va posar el nom de Bop, te diverses interpretacions.....Una d’elles és la manera com feien els solos, amb notes molt lligades a una gran velocitat i amb uns intervals (quinta disminuïda) característics. La manera com ho cantaven, el tipus “scat”, cantat a mode de síl·labes sense cap sentit.....DA bo do bo da be bo ...
Algun comentarista blanc racista, deia que el so del Be Bop era el so d’una porra d’un policia contra el crani d’un negre!!!
Segons el músic Kenny Clarke, el Be Bop es va etiquetar des de fora, fent-ho els periodistes, mentre que pels músics, era simplement música, Jazz.
El Bebop va alterar aquestes estructures ja que ho va fer tornant a les arrels afroamericanes.
Els joves músics negres varen pensar que el Jazz s’havia comercialitzat massa, havent perdut la seva essència i havia canviat massa des dels seus orígens, tornant-se pràcticament una música blanca
Els Bopers més primerencs varen repudiar el jazz convencional, majorment blanc, que es feia a l’època, el swing, amb un “tempo”, “beat” ben marcat per fer-lo ballable. Per tant, varen abjurar del “beat”, la continuïtat de la pulsació rítmica que marcava els tempos del compàs als ballarins. Això no ho varen poder aconseguir, i només ho practicaven en Jams a les matinades.
En els locals on hi havia Bop, hi havia rètols de “prohibit ballar”, mostrant un enfrontament vers el swing ballable, obligant al personal a estar atent, respectuós i silenciós.
El caràcter underground del Bop, es va reforçar pel conflicte entre companyies discogràfiques i la federació o sindicat de músics, la qual cosa va provocar que el 1942 el sindicat va prohibir als músics enregistrar cap disc. D’aquesta manera, i en les catacumbes dels clubs i a les Jam dels mateixos, era on es podia escoltar el nou Bop.
El 1945 es va poder mostrar el gran públic què era el Bop, i ja acabant-se els anys quaranta, i amb el conflicte superat, va començar el crepuscle creatiu de Parker. O sigui que la gènesi del Bop i la gran època inicial de Parker, s’havia desenvolupat al marge de la popularitat.
Al contrari del Jazz etiquetat amb el vocable “swing”, el “BOP” mai no va ser POP.
Fonts consultades: Col·lecció Maestros del Jazz, Histórias Cuirosas del Jazz de Lawrence Lindt i Guia Universal del Jazz Moderno de Juan. Giner, Joan Sardà i Enric Vázquez
Subscribe to:
Missatges (Atom)
