Un tema per a dos intèrprets
1.- BODY AND SOUL
Shorty Rogers, trompeta Califòrnia 27/12/51
Art Pepper, saxo alt
Frank Putchen, piano
Howard Rumsey, baix
Shelly Manne, bateria,
Jimmy Rowless, piano solo Octubre 1975
2.- PRELUDE TO A KISS
Tito Puente, timbales i vibes Gener-1987
Maynard Ferguson, trompeta
Terry Gibas, vibrafon
George Shering, piano
Phil Woods, saxo
Ellis Marsalis, piano 23 Març 1999
3.- YARBIRD SUITE
Charlie Parker, saxo alt 1946
Miles Davis, trompeta
Dodo Marmarosa, piano
Lucky Thompson, saxo tenor
Vic Mc millan, Baix
Ray porter, bateria
Arvin Garrison, guitarra
Gil Evans piano
i Claude Thornill orquestra 1947
4.- WHAT´S NEW
Steve Gorssman, saxo tenor 1975
Cedar Walton, piano
David Williams, baix
Billy Higgins, bateria
Ahmad Jamal, piano 1966
Ismael Crosby, baix
Vernell Fournier, bateria
5.- MY FUNNY VALENTINE
Chet baker, vocal 1954
Russ Freeman, piano
Bob Neal, bateria
Carson Smith, baix
Wynton Marsalis, trompeta 1987
Billy Pierce, sax tenor
Bobby Watson, saxo alt
Jimmy Williams, piano
Charles Fambrough, baix
Art Blakey, bateria
6.- ALL THE THINGS YOU ARE
Carmen Mc Rae, vocal 1954
Lee Konitz, saxo alt
Gerry Mulligan, saxo bariton i quartet
Chet Baker, trompeta
Joe Mondragón, baix
Larry Bunker, bateria
Bona nit de nou, amigues i amics a Jazz Club de Nit. Una abraçada més a tots els companys i companyes que fan programes en els quals el protagonista és el Jazz. Programes que són, segurament, més professionals que aquest en alguns casos i d’altres que són més o menys com aquest; un programa que fan dos aficionats al Jazz perquè l’escolteu vosaltres, també aficionats al Jazz. Quins són aquets programes? Per proximitat geogràfica podem començar per Jazz de Nit a Radio Rubí, els dimecres de 11 a 12 de la nit. dirigit per l’amic i gran bateria Enrique Heredia; A Ràdio Olesa tenim a l’Albert Carrique, jove saxofonista i aficionat al Jazz, ave raris per la seva edat, que fa el seu programa Històries del Jazz els dilluns de 9 a 10 de la nit. A Ràdio Terrassa tenim a la Susanna Carmona amb el seu programa Jazz Club que fa els dissabtes de 11 a 12 de la nit, i si anem una mica més enllà podem parlar del programa que fa l’Andreu Fàbregues a Radio Montcada, el Camps de Cotó i que el fa els dimarts de 10 a 11 de la nit. Això només per parlar d’aquests companys i sense oblidar a tots els altres, que són molts, i que des d’aquí saludem i encoratgem a continuar programant Jazz.
Avui hi tornem amb el Jazz, i avui ens dedicarem a escoltar tres compactes de l’editorial FRESH SOUND RECORDS. Escoltarem una música podríem dir que diferent; un tarannà modern, contemporani, un Jazz que es fa ara mateix, i fet per joves músics.
El primer treball discogràfic de Fresh Sound New Talent que posarem és:
BRONZE FSNT 350
De Walter Smith III i Mark Small,
Enregistrat l’1 i el 2 de juny de 2007. Editat el 2009.
Productor Executiu, Jordi Pujol.
Mark Small, saxo tenor, saxo alt i saxo soprano.
Walter Smith III, saxo tenor.
Matt Stevens, guitarra.
Alan Hampton, contrabaix als temes 1,5,6 i 7.
Chris Van Voorst Van Beest, contrabaix als temes 2,3,4,8 i 9.
Bill Campbell, bateria
Els temes que posarem d’aquest àlbum són:
5. Happy song.
7. Fragile.
9. Go for Broke
El segon CD de Fresh Sound New Talent és d’un músic Cubà
ALAMEDA FSNT 336
De Aruán Ortiz i Antoine Roney
Totes les composicions i arrengaments són de l‘Aruán Ortiz, excepte el teme 3 que és de Chopin.
Enregistrat el 2009. Productor Executiu, Jordi Pujol.
Aruán Ortiz, piano i Fender Rhodes.
Abraham Burton, saxo en els temes 1, 2, 4, 6, 7 i 8.
Antoine Roney, saxo en els temes 2, 4 i 8
Peter Slavov, contrabaix
Eric McPherson, bateria
Els temes que posarem d’aquest àlbum són:
1. Alameda
7. Slow Motion
El tercer treball discogràfic de Fresh Sound New Talent és de dos germans cubans també, els Vistel Brothers:
EVOLUTION FSNT 357
De Vistel Brothers
Enregistrat per Pablo Baselga als estudis Infinity, a Madrid el 20, 21 i 22 d’abril de 2009. Productor Executiu, Jordi Pujol
Jorge Vistel, trompeta en el tema 7
Maikel Vistel, saxo tenor
David Virelles, piano i teclats
Reiner Elizarde, contrabaix
Iago Fernández, bateria i Convidats:
Roman Filiu, saxo alt en el tema 6, saxo soprano en els 3 i 7
Ariel Bringuez, saxo tenor en el tema 7
Juanma Barroso, bateria en els temes 2 i 8
Tots els temes d’aquest àlbum han estat composats per Jorge Vistel, excepte els 4 i 7 que ho han estat per Maikel Vistel i són aquests:
1. Woody
7. Héroes
9. Laberinto
El programa que ens va presentar el Carles va ésser dedicat al gran Buddy Rich.
BUDDY RICH bateria ,veu composició i direcció
1º CD Temes: Daily double
Jus
2º CD Temes Cottontail
3º CD Temes Toot,toot,tootsies,godbay
Between the devil and the deep blue sea
From the sticks
A night in Tunisia
4º CD Temes Buddy´s Cherokee
Bona nit de nou, amigues i amics. Dir-vos que ja tenim al Lluís Vela controlant aquesta nau i que sembla que la vida ens somriu, ja que el 19 de novembre estrenem el piano al Jazz Club la Vicentina amb l’albert Caire quintet i comentar-vos, que segur que ja ho sabeu, que al Juan Claudio Cifuentes li han donat el premi Ondas de la comunicació i la ràdio, per la seva llarga trajectòria al cap davant del seu programa de ràdio a RN3. Avui hi tornem amb el Jazz, com cada dijous, i una altra vegada, i per uns mesos la última, dedicada al gran Charles Mingus. El primer disc que us presentem és:
MINGUS MYSTERIOUS BLUES
Enregistrat originalment el 20 d’octubre i l’11 de novembre de 1960 pel segell Candid.
El compacte que us porto és de l’editorial Metro, reeditat i compilat el 2000 i es diu:
MINGUS PLAYS IT COOL?
Els músics que ens acompanyaran són:
Roy Eldridge, trompeta
Eric Dolphy, saxo alt
Tommy Flanagan, piano
Jimmy knepper, trombó
Charles Mingus, contrabaix
Jo Jones, bateria
Els temes que posarem aquesta nit tenen en el seu títol la paraula Blues.
Mysterious Blues i Me and you Blues.
El primer amb un solo inicial a la trompeta del Roy Eldridge, músic podríem dir d’una altra època, si considerem la resta de companys, amb una modernitat més que clara. Tot i això el so que en treu Roy Eldridge, és net i clar, fins i tot amb la sordina. Un Eric Dolphy desenfrenat amb el seu saxo alt segueix la improvisació, per després un trombó que, amb la sordina sona com sinó ho fos. Ara és Mingus qui deixa anar les seves frases a una velocitat altíssima, si considerem que, en aquells anys, no hi havia tants contrabaixistes que toquessin com ell. Després és Roy, qui toca ja sense la sordina amb un so estrident quan vol, i seguint amb el swing que ell tant bé domina. Acaba el tema amb la coda, amb els vents fent el riff característic, mentre que Roy toca unes notes en pla background.
1.- Mysterious blues 8m 38s
El següent tema és descaradament un Blues dels de veritat. Comença el tema amb una intro de Mingus per deixar pas a una llarga improvisació de Roy a la trompeta, fent un Blues autèntic. Un solo descarnat per la manera com el toca, amb la màxima tristor possible. El segueix un tranquil Tommy Flanagan al piano, fent un solo amb un estil suau i pausat, trist podríem dir, tal i com ens diu el títol del tema, el blues de tu i jo. Segueix Roy amb la seva trompeta fent una impro excel·lent, totalment blues, i ja per acabar amb Mingus fent-li uns tocs perquè sigui Roy qui acabi el tema.
4.- Me and You Blues 9m 54s
MINGUS AT ANTIBES
Aquest és un disc enregistrat en el concert que va fer Mingus a la Rivière Francesa a la localitat de Juan-Les-Pins, dins el marc del Festival de Jazz d’Antibes, el 13 de juliol de 1960. Enregistrat per primera vegada el 1976 amb versió doble LP i del qual se’n van fer diverses reedicions en CD. La que tinc a les mans és de Atlantic reeditada el 1992.
Els músics que van participar en aquest Festival de Jazz d’Antibes són:
Charles Mingus, contrabaix
Ted Curson, trompeta
Eric Dolpy, saxo alt i clarinet baix
Booker Ervin, saxo tenor
Dannie Richmond, bateria
I com artista convidat, Bud Powell, piano.
Per començar, el primer tema d’aquestes sessions va ser “Wednesday Night Prayer Meeting” la qual ens mostra el segell de marca més distintiu de la banda de Mingus. En aquest tema, el solo inicial que fa Ted Curson a la trompeta te uns canvis de ritme des del pausat fins el tempo walking (caminant) per deixar pas després als Riffs carregats de blues del saxofon del Booker Ervin. Quan aquest comença a fer el seu solo, es pot sentir a Mingus dir-li de manera repetitiva, “Talk about it, Ervin” Parla d’això Ervin, parla. I després en el solo, Mingus imita vocalment una de les frases que fa Ervin amb el seu tenor, i gemega una resposta. Després entra Dolphy, de manera tremolosa, voluble com si estigués posseït, suplicant com un devot a tota la banda. Després continuarà ell mateix amb una improvisació que ratlla la bogeria, pel tempo i per les notes interpretades. Hi ha finalment una melé col·lectiva, com capturant l’esperit del solo brutalment energètic de l’Eric Dolphy, un dels seus millors solos, i això, realitzat el 1960. El Richmond realitza un break furiós amb la seva bateria, mentre que Mingus insereix alguns tocs al piano, i Curson fa una sèrie de Wah Wah al final dels cors amb la seva trompeta.
Els temes que posarem d’aquest compacte són “Prayer for Passive Resistence” i “I’ll remember April”.
El tema, “Prayer for Passive Resistence” és tot pel Booker Ervin, i el seu to particular i les seves inflexions porten aquest tema a la perfecció. Mingus, que sembla particularment satisfet amb el saxofonista Texà “prega” durant tot el tema, li va dient “Talk about it, talk about it” Parla d’axiò, parla d’això, i el porta a fer una de les més intenses i llargues improvisacions mai enregistrades. De nou, la secció rítmica és a tots els angles, corbes, i planures del tema. Això permet al solista la petita oportunitat de mantenir-se ell mateix al nivell adequat.
2.- Prayer for passive resistance 8m 06s
Ervin desapareix en el següent tema “What Love?” un treball de Mingus sobre la base de “What is this thing called love?”. Aqui, el solo de Curson segueix amb fidelitat la versió del disc en LP de Candid, inclou per tant algunes de les seves frases, fent que Mingus li digui al Nat Hentoff que em els temes free que toquen els músics..”havien d’escoltar el que jo feia amb el contrabaix. Si jo canviava alguna cosa, ells havien d’anar per un camí diferent. Si parlem d’una altre guia que tenien, jo els hi donava, fent-los escoltar alguna frase particularment bona una nit. Jo els hi recordava en una altra nit, i així tocàvem el tema com l’havíem modificat. Tot i això, generalment, mai sortien exactament iguals”
El tema I’ll remember April, de Ray De Pal i John Stone, és una mena de Jam Session construïda al voltant del gran Bud Powell. Interpretada a un tempo molt viu, amb un swing marcat pel Dannie Richmond a la bateria, que ens porta després de la intro, al primer i llarg solo de Bud Powell. Després s’afegiran els altre músics, Ted Curson a la trompeta fent una improvisació d’una sensibilitat i sonoritat exquisida, Eric Dolphy al saxo alt, com sempre ratllant la frenètica bogeria, per després començar a fer uns intercanvis cada quatre compassos amb el Booker, d’una intensitat extrema. Els dos estils de saxofonistes, diferents per la manera de tocar i per les melodies interpretades pels dos és clarament evident. Finalment fan una sèrie de preguntes resposta a quatre compassos ells dos sols, per després continuar-ho fent ja amb tota la banda. Encara faran una altra petita sèrie ells dos sols, i continuaran amb la secció rítmica, tots dos d’una manera desenfrenada, executant un tema estàndard en una magnífica Jam Session. Finalment s’hi afegirà tota la banda, fent els tres vents una improvisació del més pur estil free. I així arribaran a la coda, on tornaran a fer la melodia principal del tema. Acabant-lo realment de manera sobtada.
4.- I’ll remember april 13m 39s
Comentant aquests temes ja veiem com va anar tot això. Una sessió increïble, musicalment parlant i que devien gaudir tots els qui hi eren, aquell estiu del 1960 a la costa blava francesa.
MINGUS OH YEAH
Enregistrat el novembre de 1961 als estudis Atlantic a N.Y.C. i editat el 1962 en LP. La compilació que us porto, també d’Atlantic però ja en CD es va fer el 1987.
Després de diverses sessions amb Columbia i Candid, Charles Mingus va tornar una temporada amb Atlantic i va enregistrar el alliberador Oh Yeah qui va encapçalar el rànking dels àlbums més salvatges de tots els enregistrats per ell. Mingus no toca el contrabaix, ho fa Doug Watkins, mentre que ell acompanya al grup al piano i contribueix cantant de manera “bluesy” en diversos temes, mentre crida amb molta energia en molts d’ells. Mingus tenia però un agre i àcid sentit de l’humor, expressat en alguns dels títols dels temes, i Oh Yeah, encapçala tot això. Una altra causa de tota aquesta bogeria fantàstica és la presència del genial sonat Roland Kirk. La química entre ambdós genis va ser fantàsticament explosiva, la qual cosa fa que tot lo anterior que hem dit, tingui sentit. El disc és una explosió de llibertat.
Ens acompanyaran:
Charles Mingus, piano i veu, compositor de tots els temes
Rahsaan Roland Kirk, flauta, sirena, saxo tenor, manzello
Booker Ervin, saxo tenor
Jimmy Knepper, trombó
Doug Watkins, contrabaix
Dannie Richmond, bateria
Comença Mingus amb la seva veu donant-nos ja la pauta de com anirà el tema. Comencen tots tocant el tema, que sona com si tot girés al voltant d’un sol acord. Tots els solos de saxo són del Roland Kirk, i és aquest qui comença el seu primer. Obté uns sons estranys, com si fossin crits, i sempre al darrera una incansable secció rítmica, uns crits de Mingus, i alguns notes deixades anar per la resta de músics, i continua Roland fent una improvisació boja, i sempre el ritme constant que no para. Això és “Hog Callin’ blues”. Una gran modernitat traspua darrera d’aquest tema. De tant en tant, s’hi posen tots a tocar plegats i mantenint aquest mena de catarsi que es va gestant a mida que passen els minuts. Ja finalment amb uns tocs del Dannie Richmond, acaben aquest tema tant brutal.
1. Hog Callin’ Blues 7m 26s
Acabem aquest programa, que ja és el segon i darrer que li dediquem al geni Charles Mingus amb un blues ja molt més calmat. On ell comença fent els seus cants i pregaries. Seguirà la melodia interpretada per tots ells, a més de Mingus amb els seus cants. Seguidament començaran els solos, començant pel del Roland Kirk amb el seu tenor. Un solo magnífic, amb un so clar, i fent unes escales i arpegis, imperceptibles, però certament executats. Seguirà el curt solo del piano del Tommy Flanagan per continuar el Booker Ervin, amb el seu tenor, totalment reconegut des de la primera nota. El ritme es fa una mica més viu, amb més swing, sempre però amb el Blues al darrera. El solo del Booker es tornarà més estrident, per trist, mentre els de la secció rítmica mantindran la calma. Aquesta seguirà gràcies al solo al trombó de Jimmy Knepper. Un so suau, com solen obtenir els trombonistes, i més si toquen un blues. S’hi tornen a posar amb el tema tots plegats, amb Mingus fent les seves pregàries. I continuen ja fins el final, el final d’un blues dedicat a la dona malvada, la dona demoníaca, que segur que n’hi ha, igual que homes malvats hi ha. Potser però, aquesta dona l’havia abandonat, ves a saber. Si parlem una mica més del Booker diríem que és un d’aquells saxofonistes que sempre han estat acompanyant a grans mestres del Jazz, i que per aquest motiu, han quedat una mica relegats a l’ombra dels grans. Com ell n’hi ha diversos, i per això prepararem un programa dedicat a aquests grans desconeguts pel gran públic, que no desconeguts pels músics professionals.
2. Devil Woman 9m 38s
Aquesta és la selecció que ens va preparar Carles Guillem:
MYSTIFIED
Cannonball Adderley, saxo alt
Cannonball Adderley, saxo alt
Nat Adderley, corneta
Joe Zawinul, piano
Richard Davis, baix
Grady Tate, bateria
MERCY,MERCY,MERCY
canvi del baix Victor Gaskin
canvi del baix Victor Gaskin
canvi del bateria Roy McCurdy
EASY LIVING
ALL THE THINGS YOU ARE
Gerry Mulligan, saxo bariton
Gerry Mulligan, saxo bariton
Paul Desmond, saxo alt
Joe Benjamiln, baix
Mel Lewis, bateria
Jim Hall, guitarra
STOLEN MOMENTS
TENNI´ES BLUES
Oliver Nelson, saxo alt i tenor
Oliver Nelson, saxo alt i tenor
Erich Dolphy, saxo alt i flauta
Freddie Hubbard, trompeta
George Barrow, saxo bariton
Bill Evans, piano
Paul Chambers, baix
Roy Haynes, bateria
YESTERDAYS
SPRING HIS HERE
Bud Shank,saxo alt
Bud Shank,saxo alt
Lou Levy,piano
The Jazz Experiments of Charles Mingus
Desembre 1954 Editorial RHINO
Originalment es va realitzar en dos vinils de 10” anomenats Jazzical Moods, fent la seva aparició en CD com a The Jazz Experiments of Charles Mingus. Aquestes sessions de gravació del 1954 que inclouen a Thad Jones a la trompeta i a John LaPorta al clarinet i el saxo alt, combinen les velles maneres de fer Jazz amb les noves del cool. Temes com Minor Intrusion i Thrice Upon a Time, ens mostren la sinèrgia entre Mingus i els seus companys, a més de les noves i modernes composicions del mateix Mingus.
- What is this thing called love?, Cole Porter
- Minor Intrusion Mingus 10m 15s
- Stormy weather
- Four hands Mingus
- Thrice upon a time Mingus
- The spur of the moment
Thad Jones, trompeta
John Laporta, saxo alt
Teo Macero, saxo tenor
Jackson Willey, cello
Clem da Rosa, bateria
Charles Mingus, piano
PITHECANTROPUS ERECTUS
Enregistrat el 30 de gener de 1956
Editorial Atlantic
1. Pithecantropus Erectus, Mingus 10m 36s
2. A Foggy day, Gershwing
3. Profile of Jacky Mingus
4. Love Chant Mingus
Jackie McLean , saxo alt
J.R. Monterose, saxo tenor
Mal Waldron, piano
Willie Jones, bateria,
Charles Mingus, contrabaix
Aquest treball anomenat Pithecanthropus Erectus va ser l’eclosió de Charles Mingus com a líder, l’àlbum on ell es va posicionar com a compositor d’una gran imaginació i amb una nova i fresca veu en el món del Jazz, tot i la seva ambició en assolir conceptes moderns, es va afirmar en la tradició del Jazz. Després que Mingus hagués treballat i assolit la categoria de mestre en els vocabularis del Bop i el swing, es va descobrir a ell mateix de manera total, i amb Pithecanthropus Erectus va començar a buscar nous camins per augmentar el poder evocatiu d’aquesta forma d’art i va animar als seus músics (Jackie McLean i Mal Waldron, per parlar d’alguns) a treballar fora de lo convencional.
El tema que dóna nom a l’àlbum és una de les seves obres mestres: és un poema tonal en quatre moviments que parla de l’evolució de l’home des de les seves arrels homínides (homo erectus) fins arribar al declivi de l’espècie. El tema te una estructura repetitiva, amb ritme persuasiu passant per moments d’una total frenètica improvisació. Una obra mestre en tots els sentits, de concepció musical molt avançada donada la època, l’any 1956.
BLUES AND ROOTS
És un album enregistrat el 1959 i editat el 1960. Es van fer dues reedicions en CD, la primera per Atlantic i la segona per Rhino Entertainment el 1988.
Mingus explica com va parir-lo en aquestes ratlles afegides després a l’àlbum:
Aquest disc no és usual; només representa una part del meu món musical, el blues. Fa un any, Nesuhi Ertegün em va suggerir que enregistres un disc només de blues a la manera de Haitian Fight Song, ja que alguna gent, en particular els crítics musicals, deien que jo no ho havia fet encara. Ell els hi volia donar una barreja de música soul: música d’església, blues, swing, música de la terra. Jo hi vaig pensar molt. Jo havia crescut cantant i picant de mans a les esglésies quan era un nen, però jo vaig créixer i vaig voler fer coses diferents de les que havia fet, coses diferents del swing. El Blues ens pot donar més que només el swing, o sigui que li estic agraït.
- "Wednesday Night Prayer Meeting" –
- "Cryin' Blues" –
- "Moanin'" – 8:01
- "Tensions" –
- "My Jelly Roll Soul" –
- "E's Flat Ah's Flat Too" –
La reedició del 1998 que Rhino va fer, inlou aquestes preses alternatives:
- "Wednesday Night Prayer Meeting" – 6:59
- "Tensions" – 5:18
- "My Jelly Roll Soul" – 11:25
- "E's Flat Ah's Flat Too" – 6:47
- Charles Mingus – contrabaix
- John Handy – saxo alt
- Jackie McLean – saxo alt
- Booker Ervin – saxo tenor
- Pepper Adams – saxo baríton
- Jimmy Knepper – trombó
- Willie Dennis – trombó
- Dannie Richmond – bateria
- Horace Parlan – piano, excepte a "E's Flat Ah's Flat Too"
- Mal Waldron – piano a "E's Flat Ah's Flat Too"
- Nesuhi Ertegün – productor
- Tom Dowd – enginyer de gravació.
MINGUS AH UM
Enregistrat entre maig i desembre de 1959
Editorial MSI Music Distribution
- Better Git it in your soul 7m 22s
- Goodbye pork pie hat 4m 46s
7. Fables of Faubus 8m 13s
Charles Mingus, contrabaix
John Handy, Shafi Hadi, i Booker Ervin, saxofonistes
Jimmy Knepper i Willie Dennis, trombonistes
Horace Parlan, piano
Dannie Richmond, bateria.
Aquest disc de Mingus Ah Um és el debut de Mingus amb Columbia. És una estorant suma dels talents del baixista, i probablement el millor punt de referència pels baixistes principiants. També per a The Black Saint and the Sinner Lady es va considerar com el seu millor treball, això no obstant en Ah Um’s hi trobem uns melodies construïdes de manera molt brillant. Els arrengaments i les composicions de Mingus sempre estaven focalitzades per assimilar l’espontaneïtat individual dintre d’una ferma consistència del “mood”, i aquesta aproximació arriba a grans zenits amb Mingus Ah Um. Els músics inclosos en aquesta petita Big Band són ja vells coneguts i molt ben instruïts en aquest tipus de música. Aquestes sessions tocant junts poden ser considerades com lo millor de Mingus; tot un conjunt variat de composicions emocionalment parlant impressionants. Al menys tres dels temes es van convertir instantàniament en clàssics, començant amb la espiritual exuberància del tema Better Get It in Your Soul, fet amb 6/8 ben carregat i puntuat per trossets de gospel. Goodbye Pork Pie Hat, és un tema lent i en homenatge a Lester Young, qui va morir pocs dies abans d’aquestes sessions. Contrastant amb l’anterior, el brillant tema Fables of Faubus, és una mofa salvatge del segregacionista governador d’Arkansas Orval Faubus, qui no volia deixar escolaritzar als nens negres, i per a qui Mingus va escriure unes quantes ratlles en un to clarament burlesc, com si fos un pallasso, textos que van estar censurats pels propis executius de la companyia Columbia, però que es poden escoltar en Charles Mingus Presents Charles Mingus.
Hola de nou amigues i amics del Jazz Club de Nit. Aquest és el primer programa que ens presenta el Carles Guillem i aquesta és la seva selecció. Aviat l'hi posarem l'àudio.
1) If I should lose you
Oscar Peterson, piano sol.
-------------------------------------------
2 Blues for two
David Murray, saxo tenor
George Arvanitas, piano.
George Arvanitas, piano.
------------------------------------------------------
3) Blues for Félix
Charlie Byrd, guitarra
Keter Betts, baix
Bertell Knox, bateria.
Keter Betts, baix
Bertell Knox, bateria.
-----------------------------------------------------
4) I fall in love to easly
5) Well you neednt de T.Monk
Herbie Hancock, piano
Ron Carter, baix
Ron Carter, baix
Wynton Marsalis, trompeta
Tony Williams bateria
Tony Williams bateria
------------------------------------------------------
6) Macedonia
Conte Condoli, trompeta
Buddy Collette, saxo tenor
Buddy Collette, saxo tenor
Vince Guaraldi, piano
Leroy Vinegar, baix
Leroy Vinegar, baix
Stan Levey, bateria
-----------------------------------------------------
7) Westlake bounce
Bill Perkins, saxo tenor
Jack Montrose, saxo tenor
Jack Montrose, saxo tenor
Paul Moer, piano
Paul Chambers, baix
Mel Lewis, bateria.
Paul Chambers, baix
Mel Lewis, bateria.
----------------------------------------------------
8) Jive hot
9) Time for two
Bob Brookmeyer, Trombó
Stan Guetz, saxo tenor
Stan Guetz, saxo tenor
Gary Burton, vibràfon
Ron Carter,baix
Elvin Jones, bateria
Ron Carter,baix
Elvin Jones, bateria
Herbie Hancock, piano
----------------------------------------------------
10) Frankie and Johnny
Orquestra de Benny Goodman
---------------------------------------------------
---------------------------------------------------
Bona nit de nou a totes i a tots els aficionats al Jazz i al Blues, benvinguts a Jazz Club de Nit. Avui comencem la segona temporada d’aquest programa de Jazz que fem a Ràdio Sant Vicenç als 90.2 del vostre dial. Ja sabeu que ens podeu escoltar via internet on line entrant en el web de Ràdio Sant Vicenç i assenyalant la opció d’escoltar el programa en línia.
Avui serà ell qui comenci aquest programa amb la seva selecció, tot i que serà de dos o tres temes, per després continuar jo amb la meva particular programació. Dijous vinent, serà ja Carles qui faci tot el programa complet. Donem la benvinguda doncs a Carles Guillem.
Aquí el Carles ens posarà els primers temes de la nit: un parell de l'Oscar Pettitford i un del Grant Greene.
CD titulat Montmartre blues. Gravat a Copenhage,el 05-07-1960
Oscar Pettiford, baix i líder
Allan Botschinsky, trompeta
Erik Nordstrom, saxo tenor
Louis Hjuldmand, vibràfon
Jan Johannson, piano
Jorn Elnitt, bateria
Temas:
TWO LITTLE PEARLS
THERE WILL NEVER BE ANOTHER YOU
CD For the funk of it Gravat el 21-05-1971 a l'Studio Van Gelder N.J
Grant Greene, guitarra
Emanuel Riggins, piano elèctric
Billy Wooten, vibràfon
Chuck Rainey, baix elèctric
Idris Muhammad, bateria
Ray Armando, percussió
Tema
CANTALOUPE WOMAN
CD titulat Montmartre blues. Gravat a Copenhage,el 05-07-1960
Oscar Pettiford, baix i líder
Allan Botschinsky, trompeta
Erik Nordstrom, saxo tenor
Louis Hjuldmand, vibràfon
Jan Johannson, piano
Jorn Elnitt, bateria
Temas:
TWO LITTLE PEARLS
THERE WILL NEVER BE ANOTHER YOU
CD For the funk of it Gravat el 21-05-1971 a l'Studio Van Gelder N.J
Grant Greene, guitarra
Emanuel Riggins, piano elèctric
Billy Wooten, vibràfon
Chuck Rainey, baix elèctric
Idris Muhammad, bateria
Ray Armando, percussió
Tema
CANTALOUPE WOMAN
I aquí començo jo la meva programació d'avui.
JOAN CASES QUARTET
Joan Cases diu en el myspace del grup:
Joan Cases diu en el myspace del grup:
Soc una persona marcada musicalment per una època, anys 60 i 70's, aquesta manera de fer d’aquells temps, d’obrir nous camins, d’arriscar, de deixar-se anar... El quartet és un projecte influenciat per diversos estils des del llenguatge del jazz per part dels solistes, passant pel blues, soul, funky, fusió, amb unes bases en les que està més present el groove, ritmes de fusió, latin...a nosaltres ens agrada dir-li jazz groove. El repertori inclou temes propis i estàndards de diverses èpoques als quals els hi donem un toc diferent. Els membres del quartet son músics amb els quals ja havia coincidit en altres projectes, Quartet Fosc, Horace tribut, i Big band Kalmusic de Cerdanyola entre altres... Amb aquestes formacions hem actuat en llocs com: Festival de Jazz de Terrassa, Festival de blues de Cerdanyola, festival de Jazz Costa Brava, Festival de jazz de Rubí i Cicle de Jazz de Sarrià, etc,..
Joan Cases, saxo tenor i soprano
Joan Cases, saxo tenor i soprano
Pau Ruiz, guitarra
Alvaro Taborda, contrabaix
Serginyo Moreira, bateria
1.-STROMBOLI
3.-MY BROTHER’S SON
DANI MOLINA QUARTET
Segons el seu myspce diuen que Dani Molina Quartet.....És un grup de jazz que porta en actiu des de l’any 2003. En la seva trajectòria compta amb diverses participacions en festivals , Festival Internacional de Menorca, Festival Internacional de Tarragona, Voramar Music Festival, 15 Festival de música creativa i jazz de Ciutat Vella, L'Hora del Jazz...) i sales de concerts de Barcelona, Girona, Menorca, Cullera… Van quedar finalistes en el II Concurs Sala Montjuic i van estar seleccionats el 2009 com a Millor Nova Proposta per la revista Jaç. Aquesta formació busca noves formes d’expressió del jazz, però sense trencar amb la llarga tradició que li precedeix, combinant els temes estàndards més coneguts del jazz amb temes propis creats per tots els membres del grup. Després de 3 anys treballant junts, el grup es va plantejar deixar constància de la seva feina i justament va aparèixer l’oportunitat arrel de la seva participació en el festival de Menorca. Això s’ha pogut dur a terme gràcies a la voluntat i les ganes del grup i, sobretot, gràcies a la passió desinteressada de Pascual Román, un melòman del bon jazz que ens va animar i recolzar. Pascual porta un local a Menorca que es diu Sa Clau. Aquest local és una cova natural ubicada a Ciutadella de Menorca amb una acústica i un “bon rotllo” impressionant. Va ser precisament allà on vam gravar, en directe, el primer disc en tres sessions on podeu trobar sis temes propis i un estàndard que es diu “317 east 32nd st”. El disc porta el nom de"Toc Toc”per varies raons: és la meva primera composició, és el primer disc i sembla que piquem a la porta d’aquest impressionant món del jazz. “Toc toc” és un tema modal-obert amb dos acords protagonistes i una petita sortida per canviar de solistes, cap misteri.....etc..
El segon treball discogràfic és però ÀFRICA
Enregistrat i mesclat a Estudis Laitana el juny del 2010 per Jordi Vidal.
Imatge portada: Marta Olano
Producció de Dani Molina i altres
Contactes: Marta Olano i Dani Molina.
Dani Molina, saxo alt
Pere Arguimbau, guitarra
Joan Solà_Morales, contrabaix
Ramiro Rosa, bateria
i la col·laboració de:
David Pastor, trompeta i
Pau Domènech, clarinet baix en el tema Àfrica
Maria Loera, veu en el tema Losing my religion
i David Pastor, trompeta baixa en el tema Clara,
posarem però
5.- AGAFA LA LÍNIA GROGA
9.- LA SERP
SON 3 DISART OF THE TRIO
Son3 són 3! Tres persones i un objectiu comú: fer música potenciant recursos escènics fins l’absurd, si fa falta. És un projecte boix que neix en un fred i plujós Amsterdam del 2002 i que ràpidament es llança a diversos països del món, en actuacions molt peculiars. Son2 proposa un espectacle ple de força. Conjuga diferents estils musicals (jazz tropical, gipsy swing, música cubana..) des d’un entorn de teatre ple d’humor i en els escenaris més insòlits, amb un to sempre dinàmic i transgresor. Son3 ha actuat als Festivals Internacionals de carrer com el de “La festa della musica” i al “Ferrara Buskers Festival” ambdós a Itàlia. Als Festivals de Jazz com el de Ciutat Vella i el de l’Hora del Jazz de 2010, Zarauz, València, etc.. Ha actuat en diversos clubs de Jazz...Son3 no són malabaristes, mags o il·lusionistes, son 3 artistes de pista que fan i desfan tot jugant amb el Jazz i conquistant a la gent amb la seva simpatia i qualitat musical.
Enregistrat la tarda del 20 de gener del 2008 als estudis ChanoGitano del Montseny.
Mesclat per Carlos Manzanares als estudis Mel de Benicarló.
Noè Escolà, saxo alt, percussió, veu, serra
Bori Albero, contrabaix, percussió, coros
Oriol Riart, guitarra, percussió, coros, tres cubano.
4.- FREEDOM JUST DANCE
4.- FREEDOM JUST DANCE
5.- ESTRELLITA
9.- NIGHT IN HARLEM
Ens hem de continuar veient.
Ens hem de continuar veient.
Hola de nou a totes i a tots els amants del Jazz, seguidors d'aquest petit programa. Un programa que fèiem Joaquim i jo mateix i que a partir d'aquest proper dijous farem Carles Guillem i jo mateix. El Carles és un home ja bregat en moltes batalles i un gran aficionat al Jazz. Ell va treballar en aquesta emissora ja fa uns quants anys, portant també un programa de Jazz. Aleshores no hi havia ni mp3 ni mp4, hi havia el vinil (com torna a haver-hi ara) i també hi havien les cintes de cassettes. Les coses han canviat, la tecnologia ho ha fet possible, i ara el tornareu a tenir entre vosaltres amb les seves magnífiques seleccions de Jazz que us prepararà. Així doncs, donem la benvinguda al "mestre" en aquestes històries musicals. "Benvingut Carles Guillem a Jazz Club de Nit".
Miquel Tuset.
COMRàdio
Direcció de Continguts
Ràdio Sant Vicenç a Sindicada
Ràdio Sant Vicenç s’estrena aquest estiu a Sindicada amb el programa “Jazz Club de nit” i els espais “El niu de l`àliga - Eureka” i “El niu de l’àliga - El batec del bosc”.
“El niu de l’àliga – Eureka”, amb Jesús Blanco: curiositats científiques i meteorològiques. Durada: 3-5 minuts. Vigència: atemporal. Un total de 6 càpsules que trobareu a sindicada el dimarts 27 de juliol.“El niu de l’àliga – el batec del bosc”, amb Jesús Blanco: com aprendre a identificar, visualment i sonora, els ocells de les zones de muntanya, a tot Catalunya. Durada: 3-5 minuts. Vigència: atemporal. Un total de 6 càpsules que trobareu a sindicada el dimarts 27 de juliol.
“Jazz club de nit”, amb Sergi Rabassa, Joaquim Rabassa i Miquel Tuset: la millor música jazz. Durada: 1 hora. Vigència: atemporal (referència a la nit). Un total de 14 programes que ens oferiran els dimarts i dijous del 27 de juliol al 9 de setembre.
Benvinguts de nou a Jazz Club de Nit. Un dijous més amb totes i tots vosaltres, aficionats al Jazz i al Blues. Recordar-vos que des del Jazz Club la Vicentina inaugurarem el que serà el primer Festival de Jam Sessions i que l’inaugurem el diumenge 27 de juny a les 22h. També dir-vos que a La Taska , nou local per fer pica-piques i que de tant en tant hi fan actuacions en directe, avui mateix hi ha una actuació de Blues, Fusió, Rock, amb el David Sam Trio, i una jove artista invitada, la Marina Tuset.
Nosaltres, des d’aquí i des del Jazz Club la Vicentina , sempre estem recolzant als nostres músics, i és per això que us informem d’aquest esdeveniment musical local.
Mirarem, al llarg del programa d’entrevistar a alguns dels artistes que hi tocaran.
A més a més, i ja parlant del programa de ràdio d’avui, dir-vos que aquest programa 39 també el dedicarem als nostres músics de Jazz i que seran
S. SIRVENT i X. MAURETA, D. PASTOR, R. DÍAZ, P. FOVED.
El David Pastor i Pere Foved varem tenir el plaer de tenir-los el darrer concert al Jazz Club la Vicentina que ens va fer el David Pastor Trio, i us haig de dir que va ser tot un èxit tan pel que fa a la música que va ser increïble com per l’audiència que va ser prou generosa. Com sempre agrair a la gent que va a veure actuacions en directe, sigui on sigui.
1.- LINES OVER RHYTHM
FRESH SOUND RECORDS
FSNT 280
Sergi Sirvent, piano
Xavi Maureta, bateria
Enregistrat pel Jordi Vidal als Estudis Laietana el 12 d’abril de 2005
Produït per S. Sirvent i X. Maureta
Productor executiu Jordi Pujol
Yardbird Suite (Charlie Parker)
Marmaduke (Charlie Parker)
Lines over rhythm (Sergi Sirvent)
2.- DAVID PASTOR Stringworks
OMIX RECORDS
OMIX 06018
Enregistrat a Music-Express / Sidi Studios, Mataró el juliol de 2006
Produït per David Pastor i Santi Navalón
Producció executiva David Pastor i Ximo Tebar
David Pastor, trompeta i flugelhorn
Francesc Capella i Albert Palau, piano
Joan Eloi Vila, guitarra
Tom Warburton i Ángel Blazquez, contrabaix
Toni Pagés, bateria
A més del Ensemble de Cordes Palau
Fabes contades (David Pastor, arr. F. Capella)
November in Madrid
3.- RAMÓN DIAZ Unblocking
FRESH SOUND RECORDS
FSNT 311
Enregistrat a Girona als estudis 44.1 el 30 i 31 de juliol de 2007
Productor executiu Jordi Pujol
Ramón Díaz, bateria
José Alberto Medina, piano
Jeppe Rasmussen, saxo alt i tenor
Idafe Pérez, trompeta
Luismo Valladares, baix elèctric i contrabaix
Unblocking (R. Díaz)
Dioses de papel (R. Díaz)
Bombo clart (R. Díaz)
4.- PERE FOVED Reflexions en sis
BLUE MOON INNER JAZZ
BMCD 2507
Enregistrat i mesclat per Jordi Solé del 5 al 8 de Febrer de 2007 als Music Lan Studios de Figueres
Pere Foved, bateria
David Pastor, trompeta
Andreu Martínez, guitarra
Jordi Franco, baix elèctric
Big Miky (Andreu Martínez i Pere Foved)
Mr. Swing (Andreu Martínez)
Straight no chaser (Thelonious Monk)
Subscribe to:
Missatges (Atom)
