Enllaç a l'àudio del programa:
Aquest programa i qui us parla, diu això:
“Dirigents de l’estat d’Israel, atureu
el genocidi que esteu perpetrant a Gaza. Llibertat per a Palestina i Cisjordània”.
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I aquesta setmana de nou un programa temàtic amb
projectes conceptuals de tres músics que d’alguna manera tenen una cosa en
comú, què és, haver estat alumnes de G.S. del Conservatori del Liceu dos d’ells Edu Cabello i Eddie Mejía i
l’altre Sebastian Domínguez a l’Esmuc. Així que escoltarem "El Bosque" de l'Edu Cabello Quartet; "Paréntesis
del miedo" de l'Eddie Mejía Quartet
(Fresh Sound Records) i
"Síntesis" de Sebastian
Domínguez, dos dels quals autoproduïts, i de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.
I començaré el programa amb el molt sentit, de
sentiment, disc molt personal, tots tres ho són d’alguna manera però, aquest ho
és una mica més, coses que ja anireu copsant i que us diré, el de l’Edu Cabello Quartet, ”El Bosque” disc
autoproduït amb tot l’esforç que això significa. Publicat el 2022 i enregistrat
per Alberto Pérez i Theo Monteillet a Sol de Sants Studios. Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla, abraçada Ferran. Amb Edu Cabello, saxo alt, flauta travessera i composicions; Eddie Mejía,
guitarra; David Muñoz, contrabaix i Adrià
Claramunt, bateria.
Aquest és un projecte que partí de la problemàtica
relacionada amb trastorns mentals que pateix un familiar molt directe de l’Edu. El 2020 va decidir que havia de
fer alguna cosa relacionada amb això i va començar a crear El Bosque. Va escriure una història inspirada en aquesta situació a
partir de la qual va compondre 7 temes musicals. Posteriorment es va unir amb
l’artista plàstica Irene Solé que el
va ajudar a finalitzar, configurar i dimensionar el projecte. Així va néixer El Bosque, explicada mitjançant el Jazz
i pintures fetes en viu. I diu encara ell que, “aquesta música, està
influenciada per la música que he tocat i he escoltat al llarg de la meva vida,
i per això hi trobaràs influències del flamenc, música clàssica, rock i pop,
tot això mesclat amb una gran llibertat per a la improvisació, que fa que cada
interpretació de El Bosque sigui
diferent de les altres.
Escoltem-los doncs en un d’aquests increïbles
temes, amb aires de Jazz Contemporani i anomenat...
1.7.- Canto (Edu Cabello) 6:37.
Doncs ja heu pogut escoltar aquesta primera
peça, primer amb la llarga i molt reeixida Intro a saxo alt, i ja després la
melodia que s’emmarca en el Jazz més contemporani. Els moments de solo de Muñoz al contrabaix han estat brillants
alhora que profunds, i han obert la porta a la delicada rítmica de l’Adrià picant el plat, i més melodia,
ara a duet de saxo alt i contrabaix. I sempre els arpegis de la guitarra de l’Eddie. Un tema melancòlic, fins i tot
un tan tristot, car les coses, les emocions aparegudes en sentir la música, ja
sabem de quin rerefons han sorgit, de
les seves emocions, les de l’Edu en
conviure amb una persona de la seva família que té, encara, problemes mentals.
Sentit, de sentiment, tema per començar-los a escoltar.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I us haig de dir que vam tenir la sort de
tenir-los al Jazz Club Sant Vicenç el
3 d’octubre en un concert encabit en el 35è Festival l’Hora del Jazz – Memorial Tete Montoliu, essent aquest el
tercer que organitzem conjuntament amb l’AMJM,
ells que en són els creadors d’aquest Festival des de fa ja 35 anys. I esclar
que el seu directe va ser de lo més impactant, alhora que ens va colpir molt la
història mental relacionada amb El
Bosque, cosa que l’Edu ens va
explicar tot just abans de començar el concert.
I els seguirem escoltant en un altre d’aquests
magnífics temes, l’anomenat...
2.6.- La puerta (Edu Cabello) 4:56.
I quina altre meravella de tema que acabem
d’escoltar de l’Edu. Tot i ser
majorment potent rítmicament parlant durant quasi tot el tema, ha tingut un
inici també a saxo alt solo. Com que tot parteix de les seves emocions sorgides
a partir de les seves experiències, trobà ell que la millor manera de començar
els temes, alguns temes, doncs és així, amb ell sol improvisant i encarant el
que serà la melodia. Així ho ha fet una bona estona, fins aparèixer la subtil
bateria de l’Adrià. Ben aviat ha
aparegut el motiu principal rítmic-melòdic que han fet baix i guitarra, ja
doblant el tempo inicial. Un motiu recurrent, insistent, amb un so fosc a
voluntat, els dels dos músics. Mentre, Edu
ha desenvolupat una magnífica improvisació, també amb aires de Jazz
Contemporani, brillant per la seva interpretació. I ves quin final sorprenent,
primer amb la bateria de l’Adrià i
ja amb els altres, per acabar el tema de cop.
I ja els acabarem d’escoltar en el tema amb
aires rockers pel beat del baterista, i anomenat....
3.2.- Juego (Edu Cabello) 6:01.
I sí que el ritme del tema ha estat força
“beat”; també m’ha semblat el tema més positiu. La melodia és curteta i
recurrent. I l’Eddie l’ha començat a
desenvolupar amb una evident subtilesa alhora que llenguatge personal, propi,
veu pròpia, que ja sabem que la te. Esclar que l’Edu la te encara més evident, pel concepte del disc, pel missatge,
i també pel seu so i històries explicades en les seves improvisacions, com en
aquest tema que ens ha colpit. La cosa rítmica ja heu vist com ha anat; Eddie fent tres acords de manera
repetitiva; Muñoz al contrabaix,
fent les mateixes notes; Adrià amb
un marcatge potent durant molta part del tema, a tot Beat, i Edu, estirant-se cada vegada més fins i
tot amb un so cridaner i escridassant, i amb un final amb bateria l’han acabat,
ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois, Edu Cabello, Eddie Mejía, David Muñoz,
Adrià Claramunt i moltes abraçades.
I després d’aquest molt interessant projecte
sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme
per com sempre ens acarones amb la teva veu.
I seguirem amb el disc de Sebastian Domínguez, “Síntesis”. Publicat el 27 d'abril de 2025. Enregistrat a Cubetta Records per Juan Fridman a la Ciutat de
Mèxic, Mastering per Adria Vidanya. Amb Sebastián Domínguez, guitarra i composicions;
Federico Hülsz, saxo tenor; Alonso López Valdés, contrabaix; Pedro Cervera, bateria.
Al blog hi trobareu l’enllaç al seu Bandcamp:
https://sebastiandominguez.bandcamp.com/album/s-ntesis.
Aquest és un disc llarg de prop de 56 minuts amb
ritmes i tempos diversos, on però, no hi ha cap balada o tema a tempo slow,
lent. Un dels que més s’hi aproxima és el del 4r track anomenat “Pléyades”. De
fet la majoria dels temes tenen canvis de ritmes o si més no, alguns breaks on
ens situem en un altre entorn rítmic. “A la deriva” té un tarannà un tan
melancòlic potser per la tonalitat menor del tema i per la pròpia melodia, que
en el canvi s’hi albira un bri d’esperança i tema també molt tranquilet. D’un
tarannà similar hi tenim “Transition” iniciat pel saxo tenor de Federico. Sempre hi ha els arpegis i
acords del líder Sebastián Domínguez amb
la seva guitarra i sovint fent duets melòdics amb el saxofonista. També “El
Molino” té aquests aires per la pròpia melodia feta també a duet de saxo i
guitarra, en un tema a ritme trencat, coses que copsem per la feina del
baterista, tema amb un pont a solo de contrabaix.
Doncs ja els començarem escoltant en el tema...
4.4.- Pléyades (Sebastián Domínguez) 06:11.
Doncs què maca la melodia feta a duet per
guitarra i saxo tenor, la d’aquest primer tema “Pléyades” del Sebas. També ha estat molt maco el
canvi tonal en el pont del tema. I ja la primera improvisació a càrrec del
líder a la guitarra, i de quina subtil manera l’ha fet. S’han quedat a trio de
guitarra, contrabaix amb l’Alonso López
Valdés i bateria, amb un so molt contingut. Uns moments en els quals el
baterista Pedro Cervera ha fet de
les seves, amb redobles diversos tot plegat molt controlat. Sebastián ha fet una molt bonica
improvisació, melòdica sí, però també amb arpegis subtils i un so on s’albiren
els seus mestres, els guitarristes de Jazz amb tota la tradició. I després
d’ell han recuperat el tema de nou per ja escoltar la improvisació del saxo
tenor Federico Hülsz en un llarg “Turn Around”, ideal per cloure aquest
bonic tema del Sebas, car així es
feia dir o li dèiem quan el teníem per cas nostra, quan estudiava a l’Esmuc de Barcelona.
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
I hi ha d’altres temes molt interessants com són
“Ibirapuera”, “El Necio” i “Síntesis”, o
sigui que encara els escoltarem en aquest darrer...
5.8.- Síntesis (Sebastián Domínguez) 5:43.
I ves per on que aquest tema ha tingut un
tarannà vital, per tempo, però també positiu, per la seva melodia. Iniciat amb
una curta Intro a saxo tenor sol, ell fent-ne el motiu principal del tema. El ritme és així
com trencat, ternari complex, per com el baterista i baixista ens ensinistren.
I ja Sebas afegint-n’hi més notes a
la melodia. I quin canvi tonal en el pont del tema, i sempre amb el motiu
recurrent per sota, de la mà del saxo tenor de Federico. I esclar que el líder amb la seva interpretació brillant,
pel so de la seva guitarra i per la seva destresa, ja desenvolupant la seva
improvisació. I seguint la vitalitat amb el solo de Federico al saxo tenor, havent endegat ells dos uns compassos
alternant les seves magnífiques improvisacions. Grans moments solistes d’ells
dos, que s’han agermanat improvisant. I sempre la tasca dels dos de la base, Alonso López al contrabaix i Pedro Cervera a la bateria portant la
màquina rítmica a bon port. I quin final, amb els dos solistes a duet i ja
encarant el final d’aquest gran tema del Sebas.
I ja l’acabarem d’escoltar a ell i a ells en el
tema més vital i anomenat...
6.7.- Marzo (Sebastián Domínguez) 06:14.
I de nou un gran tema del Sebas i primer amb una Intro a contrabaix de l’Alonso López fent el motiu
principal i acompanyat del baterista Pedro
Cervera, amb una melodia recurrent en les As i canvi tonal en el pont i
final de tema, amb una estructura i forma AABC de 16 compassos cadascuna. Tema
vital amb un Walking del baixista increïble i esclar que a tot Swing. I ja la
primera improvisació del líder a la guitarra, ell que de nou ens ha sorprès per
la seva personal digitació i llenguatge a tot Jazz. Gran feina del líder en el
seu solo, bona tècnica i fraseig com també el del saxo tenor de Federico Hülsz el qual de nou ens ha
frepat! Un molt bon so, alhora que magnífica la seva història explicada. I el
tema va a tot tren per la feina dels dos de la base rítmica, ells dos que són Alonso López Valdés, contrabaix; Pedro Cervera, bateria. Llarg i
impressionant solo del saxo tenor per ja aparèixer de nou la melodia a duet de
guitarra i tenor, la d’aquest magnífic “Marzo” de Sebastián Domínguez brillant alumni de l’ESMUC per mestres que va tenir com Dani Pérez i Joan Sanmartí,
ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Sebastián Domínguez, guitarra i composicions;
Federico Hülsz, saxo tenor; Alonso López Valdés, contrabaix; Pedro Cervera, bateria.
I ja encarem el final del programa d’avui, temàtic
i conceptual, amb el disc del també guitarrista, amic i company de batalletes
de l’Edu Cabello, l’Eddie Mejía Quartet, “Paréntesis del miedo”.
Publicat per FSR, Fresh Sound New Talent
aquest 2025. Enregistrar per Dani Val el
25 de juny de 2024 al Medusa Studio,
Barcelona. Mesclat i masteritzat per Ferran
Conangla. Produït per Eddie Mejía.
Productor executiu, Jordi Pujol. Amb
Eddie Mejía, guitarra i composicions;
Bill McHenry, saxo tenor; Masa Kamaguchi, contrabaix; Ramon Prats, bateria
i la col·laboració de Magda Garre a
“Danza“ i la del seu amic Edu Cabello,
saxo alt a “Ways”. Al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/eddie-mejia-albums/57639-parentesis-del-miedo-digipack.html.
I dels 9 temes del disc n’hi ha ben bé quatre
que respiren el tempo de balada, o si més no, s’hi aproximen. Tals són: “How
Could I Understand”, tema preciós a guitarra sol amb tot d’arpegis que ens
acaronaran. També és així de bonic “Danza” on escoltarem la càlida veu de Magda Garre. El tema que titula el disc
també té aquest tarannà delicat i melodia dolça feta pel saxo tenor de McHenry. I el quart que va a balada és “Ways” on podrem
escoltar el saxo alt de l’Edu Cabello,
amb una melodia lenta i feta amb notes llargues del convidat al saxo alt, i ja
després volarà fent la seva improvisació. Hi ha un tema, el més curtet,
“Conversations”, que no arriba als dos minuts, a duet de saxo tenor i bateria
amb aires de Jazz Contemporani de gran volada. I ja la resta tenen una
determinada trempera com és per exemple el segon track del disc, “Laguna Seca”.
I ves per on que amb aquest tema els començarem escoltant...
7.2.- Laguna Seca (Eddie Mejía) 6:53.
I us haig de dir que el passat divendres 14 de
novembre, dia que aquest projecte va veure per primera vegada la llum, el va
presentar al Jamboree, en una sala plena de gom a gom i allà que hi vam ser. I
esclar que aquest tema hi va sonar, com també la resta, això sí, entre els dos
passis. I quina delicadesa de tema que acabem d’escoltar. El tempo és viu, però
tot i així, manté una sonoritat molt continguda. Els arpegis de la seva
guitarra, el so del saxo tenor de Bill,
el dels dos de la base rítmica, Masa i
Ramon, tots quatre formant un
conjunt súper compenetrat. La melodia creada pel líder i feta per McHenry , preciosa. Molt ben trobada, i
amb uns canvis molt encertats, com el que fan en el pont o la B del tema. I
esclar que les improvisacions que hem escoltat han estat magnífiques, la
primera la de Masa Kamaguchi, a ell
que te’l pots imaginar abraçat a la Berra, seguint amb el seu cos les
evolucions de les seves mans. Bill
amb el tenor havent executat una improvisació melòdica, sí, però amb moments on
els acords també hi han estat. I esclar que la subtilesa sonora de la guitarra
de l’Eddie ha omplert l’espai sonor,
ell, amb el seu personal llenguatge, una veu pròpia en això de tocar la
guitarra a casa nostra, en aquest el primer tema, ideal per començar-los a
escoltar.
I un tema força positiu i fins i tot un tan
divertit és “Liz”, El tempo és prou viu i la melodia em recorda a alguna creada
per la combinació de Jan Garbarek i Keith Jarrett, allà pels 70s del segle
passat. Però els escoltarem en el més vital i també encabit en el Jazz
Avant-Garde i Contemporani per melodies i demés, tot i recordant-nos al bo de
l’Ornette Coleman en el tema
anomenat...
8.3.- Moan (Eddie Mejía) 6:47.
Doncs sí que haureu notat aquest tarannà molt
contemporani, quasi que Free Jazz en aquest “Moan”. La melodia ha estat curteta
i també entremaliada, feta a duet de saxo tenor i guitarra. I ja la llarga i
molt més que reeixida improvisació de Bill
al saxo tenor. L’hem pogut escoltar abastament com ha desenvolupat la seva
improvisació amb l’esperit que sorgí de l’Ornette
Coleman ell però amb un tarannà més melòdic. I ves que ens hem quedat a
trio de saxo, contrabaix i bateria i tots tres fent una improvisació
col·lectiva del més alt nivell en aquest increïble tema de l’Eddie. Ell mateix s’hi ha afegit, fent
la seva, amb el seu so tan personal. Arpegis, llenguatge contemporani, so
brillant, i de quina manera més subtil l’ha seguit, ell que s’ha quedat sol
acaronant-nos amb la seva guitarra. Ramon
ha aprofitat l’avinentesa per fer ell la seva particular brillant
interpretació solista, ell avesat en aquestes situacions. I ja la melodia a tot
Ornette, brutal tema de l’Eddie Mejía.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz
Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz
Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la
seva programació.
Aquest segon àlbum arriba en un moment de por, por
per mi mateix, per la meva família, per la humanitat, per la Terra, per la
guerra, per les malalties, per les llavors que veig sembrades per algunes
persones i de les quals en temo la collita. Hi ha tantes coses a témer. I,
tanmateix, decideixo creure que la música pot ser un refugi sagrat, un lloc on
la por es dissol en alguna cosa més bella. Espero que aquesta música us doni
aquesta sensació, encara que només sigui per un moment. Crec que l'amor és un
parèntesi que ens protegeix, mantenint la foscor a fora. Gràcies a tots els que
em mostren el seu amor i em permeten estimar-los. Gràcies a les meves famílies,
a la Magda i a tots els que han
participat en aquest segon treball. I això té escrit a All About Jazz.
I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el
programa d’avui en el també sorprenent tema on Ramon Prats ens clavarà un brutal solo de bateria a les acaballes
d’aquest, i on en Bill McHenry ens
farà també una brutal improvisació a saxo tenor solo i tema anomenat...
9.7.- Pànic (Eddie Mejía) 7:24.
I també aquest tema té un tarannà a lo Ornette per la melodia també
entremaliada. I més encara per com ha seguit, amb una llarga intervenció
solista de Bill McHenry a saxo
tenor, ell sol, on l’hem pogut escoltar com s’ha esplaiat la mar de bé
desenvolupant el tema. Mestre de mestres, Bill
domina el llenguatge del Jazz en cadascuna de les seves particularitats,
estils, vaja. I després s’hi ha afegit la resta de companys en una mena de
desenfrenada orgia musical amb un Walking brutal de Masa al contrabaix, cops rapidíssims al plat del Ramon i acords inversemblants del líder
a la guitarra. Brutals moments. I el líder ha seguit fent ell la seva
interpretació solista, bàsicament amb poques notes, comparades amb les de Masa que va a tota hòstia, però molt
ben posades. Sonoritat de l’Eddie amb
tots els aires de John Abercrombie
en aquest tema, i potser en d’altres també, sense oblidar a Pat Metheny, referents d’ell, entre
molts d’altres. I al final del seu solo, quasi que silenci, un break que Ramon ha sabut emprar per fer ell la
seva llarga i brutal improvisació, baterista dels més punters en això de fer-ho
a tot Jazz Contemporani, ell que coordinà les Jam Sessions de Free Jazz que es
van fer a 23 Robadors durant tants
anys a les quals hi assistia jo cada dijous. I després d’ell, melodia
entremaliada a lo Ornette i final
del tema a tot Swing, ves quins collons, ideal tema per deixar-los d’escoltar,
o sigui que felicitats nois Eddie Mejía,
Bill McHenry, Masa Kamaguchi, Ramon Prats i nosaltres acabar el programa
d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
Us recordo també que entreu a les següents
pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria
Byron: Barcelona
https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava:
Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant
Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja aquest divendres 21 de novembre
on tornarem a la Sala Xica amb un magnífic concert del Lluís Coloma Trio a tot Blues i Boogie-Woogie, a partir de les 22h
i adquirint les entrades per entrapolis.com. Us hi esperem!.
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi
aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits
d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la
setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i
bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
