Enllaç directe a l'àudio del Programa:
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a
Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us
agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un
petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i
editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma
col·lectiva i internacional anomenada “Esfera
Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
I abans de començar
el programa d’avui, dir-vos que el primer dia de Festival va anar la mar de bé. Que els nois ho van fer
magníficament, que va venir prou públic, i també músics que van participar a la
Jam Session. Ara ja fins el proper dissabte 13 a la mateixa Sala Xica.
I després de
l’especial dedicat a l’Oriol Bordas
que en la versió completa va durar 2h15m, avui el programa anirà de projectes
de gent jove i la seva particular manera d’entendre el Jazz. Ells seran Tomàs Fosch Trio, “Swing’ing”; Sam Newbold,
“Homing” i Sam Braysher, “That’s
Him, the music of Kurt Weill”.
I començarem amb el
darrer disc del català Tomàs Fosch Trio,
“Swing’ing”, publicat el 26 d’abril de 2024 per New Trad. Dades de l’enregistrament, a la contraportada del vinil
que podreu veure al blog, perquè aquest un vinil, sí, senyores i senyors. Aquí
hi tenim a Tomàs Fosch, piano i
arranjaments; Xavi Castillo, contrabaix i Adrià Claramunt, bateria. Hi ha 4
temes a la cara A del disc i 3 a la cara B. I dels 7 temes, 5 són del líder
mentre que el “Love for Sale” és de Cole
Porter i “Stompin’ at the Savoy” és de Goodman
& Webb.
https://www.emusic.com/album/246837362/Tomas-Fosch/Swinging-feat-Xavi-Castillo--Adri-Claramunt.
Majorment és un
projecte vital de tempo i molt de Swing com el títol del disc ja indica. N’hi
ha però a tempo mèdium slow i no hi ha cap balada a tempo slow, que per això lo
del Swing’ing. I el més tranquilet és el conegut...
1.3A.- Stompin’ at
the Savoy (Goodman & Webb) 5:43.
I després de rodar
per món, tothom sembla que torna al Born, com també en Tomàs ha fet en aquest el seu darrer “Swing’ing”, car ha tornat a la tradició del Jazz i a tot Swing. Un
projecte a trio de piano, contrabaix i bateria amb tots els aires d’aquest Jazz
que tant ens agrada, barrejat però amb la modernitat de les seves
improvisacions. Un tema del gran Benny
Goodman que Clifford Brown & Max
Roach 5tet van incloure en el seu disc Brown
& Roach Incorporated del 1954. Tomàs
però ens ha fet un arranjament ple de subtileses, trobant-les també en les
seves interpretacions i improvisacions, la primera d’en Xavi Castillo, i mentre, escombretes delicades de l’Adrià i acords del líder. Ell mateix ha
endegat després la seva tasca solista on ens ha agradat molt el tarannà
tranquil de la seva execució a tot Swing, i en els moments finals amb ambdues
mans. Preciós tema per començar-los a escoltar.
Tomàs
Fosch. Tortosa (1982), estudia piano al Conservatori de Tortosa. Posteriorment a l’Aula de Músics de Barcelona. Entra al Conservatori Superior del Liceu on obté una llicenciatura en piano
jazz l’any 2011. Seguidament viatja a Texas
(USA), on realitza un màster en piano jazz a la UNT (University of NorthTexas). Ha rebut classes i master classes de
Aaron Goldberg, Michael Kanan, Dave
Kikosky, Stefan Karlsson, Michael Palma, Jerry Bergonzi, Tygran Hamasyan,
Mariano Díaz, Iñaki Sandoval entre d’altres. Debuta a trio amb Lluç Jazz (Quadrant Records, 2013). Posteriorment presenta MASO, disc a sextet (Temps Record, 2016), segon àlbum gravat
a USA als estudis Panhandle (NorahJones, Snarky Puppy).
Al 2018 enregistra el seu tercer àlbum “Solid
Society” Live at Jamboree (Tres Ceps 2018) amb el contrabaixista Tom Warburton, la bateria de Jesse Simpson i el saxofonista Gianni Gagliardi. És co-organitzador de
les 2edicions del #SitgesJazzLab,
seminari internacional de jazz de Sitges.
Actualment és el teclista de l’artista xilena Ana Tijoux i forma part d’activació de l’escena musical de BCN.
I sí que és molt maco
i força delicat el tema “NBA”, però us en posaré un altre així de bonic, propi
del líder, el preciós...
2.1A.- Puente Canal
(Tomàs Fosch) 3:02.
I quina composició
més brillant, vital alhora que bonica ens ha fet en Tomàs Fosch. Un tema a tot vals on la mà dreta interpreta una
melodia de notes soltes combinades amb els acords de l’esquerra a mode de
contrapunt, i al final, una melodia descendent. I què maca la improvisació del
líder al piano, vivaç, situada en el registre agut, però no en el més agut, que
ens la fa entendre amb un significat carregat de positivisme. Executada amb
delicadesa i bon gust, alhora que ens ha mostrat la seva creativitat. El suport
de la base de dos, contrabaix d’en Xavi
i bateria de l’Adrià ha estat
fonamental, en un tema propi curtet on Tomàs
ens ha fet melodies i improvisació. Molt bonic aquest “Puente Canal”.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions:
www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
El baixista de jazz Xavi Castillo va néixer a Terrassa (Barcelona), una ciutat
coneguda per la seva llarga tradició jazzística. Es va llicenciar a l’ESMUC (Escola Superior de Música de
Catalunya) especialitzada en interpretació de jazz. Durant la seva carrera,
va tenir l’oportunitat de passar un semestre al Koninklijk Conservatorium (La Haia, Països Baixos). Xavi sempre va
combinar la seva passió com a baixista amb la seva aposta per l’educació musical.
Ha impartit innumerables classes particulars a alumnes de totes les edats així
com a escoles municipals. Actualment és professor a l’escola pública de Terrassa, Conservatori de Terrassa. Va
finalitzar el màster en Pedagogia per a músics a l’ESMUC el 2020. Està establert a Barcelona treballant amb diversos artistes locals i internacionals.
Els seus projectes locals inclouen dos trios de Jazz, TRO, i el Xavi Castillo Trio,
que co-dirigeix i dirigeix, respectivament, i el Jazz Quintet Gran Reserva que co-dirigeix. Destaquem entre altres,
nombroses col·laboracions com a sideman
centrades principalment però no limitades en el Jazz.
3.2A.- Swing’ing
(Tomàs Fosch) 3:32.
I sí que hem crescut
de tempo en aquest tema a tot Swing que per això és el tema que titula el disc,
“Swing’ing”. I la melodia d’aquest m’ha sonat però farcida de Bop, melodia
també curteta i un pèl entremaliada. Tema de 3m i mig, suficient temps on hem
gaudit de nou de la improvisació d’en Tomàs
al piano. Composició on ret un homenatge a gent com Lenny Tristano, Bud Powell i demés mestres d’aleshores, i de
sempre. El Swing, gràcies al “walking” del baixista egarenc, Xavi Castillo i els copets al plat
“Ride” del baterista de Vilafranca del
Penedès. Fins i tot ell ha pogut fer uns moments improvisats, que per cert
els ha fet amb molta delicadesa pels redobles a la caixa i demés.
Adrià
Claramunt,
Nascut a Vilafranca del Penedès
l’any 1993, estudia al Conservatoridel
Liceu el grau superior i màster en Música
Moderna i Jazz. Els seus grans mentors han sigut Aldo Caviglia, Marc Miralta i David Xirgu. Ha tocat amb una llarga
colla de músics entre els quals Giulia
Valle, David Mengual, Milena Casado, Bill McHenry, Fèlix Rossy, Eva Fernández,
Dee Jay Foster, Pascal Morente i Marina Tuset. Comparteix projectes
consolidats amb Joan Codina 6tet, Edu
Cabello 4tet, Jaume Guerra 4tet, Joan Mar Sauqué 5tet, Daniel Ferruz Trio, Tom
Amat Trio, Tomàs Fosch Trio o la Liceu
Jazz Big Band. Actualment també es troba actiu en l’àmbit de la música
tradicional catalana, el pop, amb els grups com
Lucas Dalman i Trifàsic, en musicals com Pum-Sum-Ka, Generació de merda, o Jazz Bodas de Fígaro sota la direcció
de Paco Mir.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema més vital i anomenat....
4.3B.- Barcelona
Hills (Tomàs Fosch) 4:18.
I què bo aquest
“Barcelona Hills” d’en Tomàs. Tema
amb melodia i ritme trencat, ternari quasi Latin, coses que han canviat ja en
la primera improvisació a càrrec del líder, Tomàs Fosch car el Swing ja hi ha aparegut. Tema fet amb una
estructura que li ha permès tornar a la melodia després de la seva improvisació
repetint unes determinades frases amb força contingut rítmic. Una melodia que
ens ha acaronat en els moments subtils i alhora ens ha sobtat pels canvis
rítmics encabits. Bona tasca solista d’en Tomàs
qui ens ha mostrat la més que evident evolució tècnica, estilística, la seva
creativitat i el seu bon gust interpretatiu. Magnífic tema per ja deixar-los
d’escoltar, o sigui que gràcies nois, Tomàs
Fosch, Xavi Castillo i Adrià Claramunt.
I seguirem a tot
Swing amb el disc del jove saxo alt i amic Sam
Braysher dedicat a la música de Kurt
Weill i per això el disc es diu “That’s
Him: the music of Kurt Weill”. Dades de l’enregistrament a la contraportada
del disc que podreu veure al blog. Aquest és un CD autoproduït pel Sam amb tot el sacrifici que comporta.
I aquí hi tenim a Sam Braysher, saxo
alt; Matyas Gayer, piano; Dario di Lecce, contrabaix; Steve Brown, bateria
i Sara Dowling, veu (#2,6,9). I el seu Bandcamp és:
Quan es va traslladar
a la ciutat de Nova York des de Berlín (via París) a mitjans dels anys
trenta, Kurt Weill va començar a
escriure cançons per a pel·lícules i espectacles de Broadway. Treballant amb lletristes com Ira Gershwin i Alan Jay
Lerner, la seva música formava part del mateix món sonor que George Gershwin, Harold Arlen i Irving Berlin:
els compositors les obres col·lectives dels quals ara anomenem Great American Songbook. Weill va assolir la ciutadania
nord-americana i es va considerar un compositor nord-americà, més que alemany,
a partir d'aquest moment. I ja en parlaré més d’aquest projecte i sinó ho
escolteu, ja sabeu que ho podreu llegir al blog del programa.
I aquest és un disc
amb algunes precioses balades que va compondre el bo de Kurt Weill com per exemple la que canta Sara Dowling , “That’s Him”. N’hi ha dues més d’instrumentals com
són “Marterl” iniciada a delicat piano sol. També ho és “Liebeslied” tot i que
un pèl més viva de tempo. De “Liebeslied” ens diu.... M'encanta la seqüència
d'acords d'aquesta cançó de 1928. L'harmonia se sent més estranya, menys
òbviament funcional en comparació amb la majoria dels temes del seu període
nord-americà posterior; sembla que podria haver estat escrit per un músic de
jazz contemporani. "Liebeslied", que significa "cançó
d'amor", és de The Threepenny Opera,
l'obra més famosa de Weill amb Bertolt Brecht, L’Òpera de tres rals”, ...i
per això l’escoltarem en aquest tema..
5.5.- Liebeslied
(Kurt Weill) 6:01.
I sí que totes i tots
sabem qui va ser Kurt Weill,
magnífic compositor alemany i jueu, i per això emigrat als EUA en els moments de
l’auge del nazisme. I Sam ha volgut
retre-li un homenatge tot i recuperant partitures de temes no massa coneguts,
com aquesta preciositat que acabem d’escoltar, sí que coneixem l’Òpera de tres rals, això sí i també el
tema més conegut d’aquesta òpera, el “Mack the Knife”. Sam ens ha fet una interpretació molt melòdica amb un so força
càlid, el del seu saxo alt Balanced
Action. Primera i delicada improvisació del baixista Dario di Lecce que ha deixat pas a la del líder, farcida de bon
gust i melodia. Per sota, els acords del piano de Matyas Gayer, notes del contrabaix i subtileses rítmiques del
baterista Steve Brown. I més
subtileses han estat les del pianista en la seva bonica improvisació, i ja per
retrobar la melodia inicial a càrrec del líder i final delicat d’aquest primer
i bonic tema de Kurt Weill, ideal
per començar-los a escoltar.
I ell ens parla dels
altres temes com són...
“That’s Him”. Hi ha
una gravació fantàstica d'Abbey Lincoln
d'aquesta cançó amb una banda d'estrelles com Sonny Rollins i Kenny Dorham, dos dels meus improvisadors
preferits. Sé que la Sara també és
fan d'aquest disc, així que definitivament va ser un punt de referència per a
nosaltres aquí. I de “Marterl” diu... Aquesta peça ombrívola és del “Rèquiem”
de Berlin, un escenari de poemes de Brecht. Ho fem a duo amb Matyas i l'abordo d'una manera recta i
clàssica amb molt poca improvisació.
Més coses de Kurt Weill les podreu llegir al
blog.....
Però abans era un
compositor formal que vivia a Berlín
a l'època de la República de Weimar,
format en la tradició clàssica i més conegut per la seva associació. amb el
dramaturg Bertolt Brecht. Weill, que
era jueu i tenia una inclinació política d’esquerres, va deixar Alemanya de cara a l'hostilitat
creixent cap a la seva música del partit nazi i es va llançar amb entusiasme a
una nova forma de vida americana. Després d'haver volgut fer jo un disc
"temàtic" durant un temps, va ser, en part, aquest sentit de carrera feta
en dues meitats el que em va portar a triar Weill com a tema. Les cançons de teatre i cinema nord-americans són
candidates evidents per a la interpretació de músics de jazz, com ja sabem, però
també volia intentar capturar una mica del sabor de la música d'art europea
dels seus primers anys.
I Sam ens acaba dient.....Després de buscar un
parell de compendis de partitures de
Weill, vaig trobar una sèrie de cançons que poques vegades s'han
enregistrat en un context de jazz, tot i tenir melodies precioses i harmonies
interessants. Després d'haver tingut el privilegi de gravar un parell d'àlbums
amb convidats internacionals, tenia ganes de documentar algunes més de les
relacions musicals que he creat a Londres
durant els darrers anys. Totes les persones que apareixen aquí amb mi són
músics excepcionals, gent càlida i generosa i grans amics. Espero que gaudiu de
les nostres interpretacions i arranjaments d'aquestes cançons fascinants.
I no deixaré de
dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços
que trobareu al blog.
I seguirem amb un
altre preciós tema ara amb més tempo i a tot Swing en el tema..
6.3.- Moon Faced –
Sterry Eyed (Kurt Weill & Langston
Hughes) 4:57.
I ves per on que Benny Goodman & his Orquestra van
ser els primers en gravar-lo el 1947 amb la veu de Johnny Mercer. I que Max
Roach & Abbey Lincoln + 4 van fer un disc amb el mateix títol. I segur
que recordeu que Kurt Weill també va
fer el molt conegut i gran tema anomenat “Speak Low”.
I hem seguit amb les
delicadeses d’aquestes músiques de Kurt
Weill. La melodia feta per Sam
Braysher i la seva càlida sonoritat ens han captivat. Més encara el pont o
la B del tema, on hem percebut el canvi tonal. El líder ha brillat en la seva
més que reeixida improvisació on de nou ens ha tornat a acaronar pel seu
contingut melòdic. I també ens ha agradat el solo al piano de Matyas molt delicat i precís, com també
la pulsió rítmica en la improvisació del baixista Dario. Bon Swing a càrrec del baixista Dario i baterista Steve
Brown.
I ell només ens di
això d’aquest “Moon Faced – Sterry Eyed”, que l'Steve, el Dario i el Matyas estan molt bé aquí!
I ell ens diu de
temes com “This is New” què l'enregistrament de jazz més famós d'aquest tema podria
ser la gran versió de Chick Corea a Tones for Joan's Bones. Posa els
primers compassos del cor en una tonalitat menor, mentre que la nostra versió
s'acosta una mica més a l'harmonia original. Com "My Ship", potser la
cançó més famosa de Weill, aquesta
té lletra d'Ira Gershwin.
I un altre tema i ara
cantat per Sara Dowling és...
7.6.- The Right Guy
for Me (Kurt Weill) 4:31.
I d’aquest tema ens
diu..“The right Guy for Me”. Aquest tema és de la pel·lícula de Fritz Lang,
You and Me i és un dels temes que em vaig trobar en un llibre de
partitures de Kurt Weill. Em vaig
imaginar de seguida que la Sara la cantaria
a tot swing i, per descomptat que ho fa amb un efecte brillant. La introducció
rítmica utilitza l'harmonia del vers escrit a la partitura. Pel que jo sé,
aquest és la primera interpretació jazzística d'aquesta cançó.
I sí que el que més m’ha
copsat d’aquest tema ha estat la magnífica improvisació que ha fet Sam al saxo alto. L’ha fet farcida de
modernitat, i de nou amb el concepte melòdic davant de tot, havent-se esplaiat
la mar de bé fent més “chorus” o sigui que ha quedat força llarga. Un tema que
ha començat amb una “Intro” amb les notes soltes fetes pel líder i ja escoltar
la molt maca i delicada veu de la cantant Sara
Dowling. Una base rítmica precisa els ha acompanyat, ells que són Matyas, Dario i Steve. Solo ben executat pel pianista Gayer i ja de nou la melodia cantada per Sara i final d’aquest tema que ha anat a tot Swing.
I també ens parla de
més temes com és...
“Here I’ll Stay”. Hi
ha una seqüència complicada amb un descens satisfactori a la línia del baix a
la secció mitjana, i va ser idea de Sara
de provar-ho com a vals. També vam gravar una versió amb veu, que podeu
escoltar el meu canal de YouTube. La
lletra és d'Alan Jay Lerner, la
famosa associació de cançons del qual amb Frederick
Loewe va produir èxits com My Fair
Lady, Brigadoon i Camelot. “What good would the Moon be”. Aquesta i la
següent cançó són cançons de Street Scene, l'intent de Weill d'una òpera americana amb paraules de l'escriptor i
activista afroamericà Langston Hughes.
Alguns crítics són bastant mordaces sobre aquest període de l'obra de Weill. Certament, pot ser molt diferent
de caràcter a les cançons del seu període anterior, però crec que això és
bonic.
I ja els acabarem
d’escoltar en el tema propi de Sam
Braysher....
8.4.- Shifts Adrift
(Sam Braysher) 4:03.
I quina meravella de
tema a tot Bop per tempo sí, i també per melodia entremaliada. És senzilla i
segueix una seqüència d’acords determinada. I ves per on que el pont del tema l’han
fet sense melodia i sí amb acords. Sam
ha estat el primer en improvisar, però ja haureu vist que el que han fet ha
estat una sèrie de compassos, primer vuit, després quatre, dos i finalment improvisant
ells dos a la vegada, ells dos que han estat Sam Braysher i Matyas Gayer,
saxo alt i piano. Al final també hem escoltat la mestria del baterista Steve Brown el qual ens ha mostrat la
seva qualitat i bon gust en colpejar els estris de la seva bateria en la seva
més que brutal improvisació. I ja recuperació de melodia i final del tema,
ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois i noia Sam Braysher, Matyas Gayer, Dario di Lecce,
Steve Brown i Sara Dowling.
“Shifts Adrift”. Aquesta
és l'única composició original de l'àlbum. És una nova melodia (bastant
difícil!) sobre la seqüència d'acords de "Speak Low", una de les
cançons de Weill més familiars als
músics de jazz. Matyas i jo
intercanviem solos junts abans del solo del baterista.
I també ens parla de
“Bilbao-Song”. Una altra peça a duo, aquesta vegada amb Dario, "Bilbao-Song" va aparèixer a Happy End (1929) amb paraules de Brecht. En vaig escriure una breu etiqueta per tocar-la com a
introducció i acabar a l'uníson de rítmic.
I ja encarem el final
del programa fent un petit canvi estilístic amb el disc de Sam Newbould Quintet, “Homing”. Publicat l'1 de juny de 2024.
Enregistrat als Wisseloord Studios,
Països Baixos per Alessandro
Mazzieri l'octubre de 2023. Masteritzat per Zino Mikory a Zino Mikory
Mastering, Berlin. Amb: Sam Newbould
- saxo alt, clarinet, veu, composicions; Bernard van Rossum - saxo tenor; Xavi
Torres - piano, wurlitzer, sintetitzador; Jort Terwijn - contrabaix, baix
elèctric i Guy Salamon - bateria, percussió. Beth Aggett - veu. I com sempre dir-vos
que al blog hi trobareu l’enllaç a la
pàgina web del músic i al Bandcamp i: www.samnewbould.com. https://samnewbould.bandcamp.com/album/homing.
I aquest és un
projecte amb 11 temes, o sigui que molt generós. Hi ha temes a tempo slow,
alguns, com són també els dos més curtets “BTE Reprise 1” i “BTE Reprise 2”,
molt lents, profunds i delicats. El més llarg proper als 9 minuts “Little Boy
Ghost” és també d’una delicadesa extrema. “Angleseley” comença lentament amb un
marcatge al canto de la caixa i Intro al piano. Ja amb un ritme trencat i a
tempo mèdium hi ha el “Odd Jobs” on la melodia ens captivarà i el ritme
canviarà. I aquest marcatge rítmic es percep més clarament en el tema “Barba
Tenus Sapientes”, encara a tempo mèdium. La melodia del líder al saxo ens
acaronarà. I el tema que titula el disc “Homing” comença amb un duet de saxos
per després aparèixer el piano, i ja el ritme trencat i copets a la caixa i
tempo un pèl més viu.
I ja el començarem escoltant
a ell i a ells en el preciós...
9.1.- Barba tenus
Sapientes (Sam Newbould) 7:09.
I sí que haureu notat
que hem fet un canvi estilístic, sí. El marcatge beat del baterista en els primers
moments i posteriors així ens ho indica. També el tarannà de la melodia del
tema de Newbould, ell també Sam. Un tema de més de set minuts, on
ben bé quasi la meitat pertany a la primera part melòdica tot just abans de la
improvisació del pianista de casa nostra, en Xavi Torres, ell resident a Amsterdam
des que va anar a fer el Màster al Conservatorium van Amsterdam. Ha fet
una improvisació magnífica, farcida de qüestió rítmica, la dels acords de la mà
esquerra, alhora que delicadeses melòdiques de la seva mà dreta. Jort Terwijn al contrabaix ha marcat la
seva profunda línia de baixos. I el líder Sam
Newbolud, anglès com l’altre Sam,
el Braysher ens ha impressionat pel
seu lleuger i gràcil fraseig. I quines veus després dels solos, per descomptat
de Beth Aggett i segur que algú més.
Melodia de nou i final sobtat, ideal tema per començar-los a escoltar.
I coses d’aquest
projecte les podreu llegir al bloc, sinó us les disc: Inspirat en la seva
adopció temporal d'un colom missatger polonès, així com les seves pròpies
reflexions sobre la construcció d'una vida a l'estranger, el saxofonista,
compositor i director de banda Sam
Newbould presenta “Homing” el 7 de juny. Combinant humor amb tristesa,
drama amb banalitat, i virtuosisme amb senzillesa, Homing és la declaració musical més personal i sense disculpes de Newbould fins ara. "A diferència
del colom missatger, el meu sentiment de casa ja no està lligat a un lloc en
concret, i l'àlbum està inspirat en aquest procés de construcció d'una nova
sensació de casa", explica Newbould.
Combinant el talent d’alguns dels millors joves improvisadors d'Europa, Newbould presenta la seva
tercera obra amb un sòlid sentit tant de la melodia com de l'humor.
I si “Below the
Elbow” comença amb el líder delicadament, ben aviat canviaran les tornes, amb
l’entrada de la resta de músics i els canvis i improvisacions, fent-se tot més
vital. I ha fet un tema en honor a Monk
i el seu “Trinkle Trinkle” que ell ha titulat “Twinkle Twinkle”, força
remarcable. I sí que és vital i impressionant el “Believe You Me”, també amb un
marcatge al canto de la caixa, melodies compartides pels dos saxos, ells dos
sols, per ja ben aviat aparèixer la secció rítmica i tirar endavant el tema. I
el més vital és el “Dog Dance” a tot Bossa o similars, ja d’entrada, amb un so
magnífic del piano elèctric. Un tema brutal.
I els seguim
escoltant en el tema que titula el disc...
10.4.- Homing (Sam
Newbould) 5:36.
I què maco ha estat
aquest “Homing”, per melodia i per improvisacions, alhora per sonoritat dels
saxos alt i tenor i de nou amb els “Cors” de les veus, la de Beth Aggett i potser alguna més. i tot
a ritme beat, marcat amb delicadesa pel baterista Guy Salamon. Tot i això, el tema ha començat amb la melodia que és
un tant entremaliada, i ja la primera i brutal improvisació a càrrec del saxo
tenor de Bernard Van Rossum, què bo.
Ha seguit el líder al saxo alt i de nou amb un gust exquisit, per sonoritat i
també històries explicades, tot plegat encabit en el ritme persistent i
marcatge al canto de la caixa del baterista Salamon. De nou Xavi al
piano ens ha captivat per la seva particular visió de l’harmonia del tema sobre
la qual ha improvisat. I el tema es va diluint en el silenci, acabant-lo molt
delicadament.
I més coses les
podreu llegir al bog, sinó les escolteu ara. Va fer primer dos senzills, el
primer i tema principal, “Homing”,
que sortí el 12 d'abril, sens dubte s'enganxà al cervell de l'oient, inspirat
en l'estil de caminar incòmode del colom que Newbould cuidava. El segon senzill impactant i directe “Twinkle
Twinkle” és un seriós homenatge a “Trinkle Tinkle” de Thelonious Monk, l'humor britànic de Newbould brilla realment a través de l'innegable i enganxós “Barba
Tenus Sapientes”, el tema central al voltant del llançament de l'àlbum el 7 de
juny. Celebrat pel seu enfocament desinhibit de l'escriptura tant al seu Regne Unit natal com als Països Baixos, on viu, Newbould porta un famós grup de músics,
cadascun d’ells, líders de la banda per dret propi, per presentar onze
composicions originals plenes de narracions musicals, ara encara més embellides
amb veu i clarinet. "El to del saxo alt de Newbould esclata per sobre del conjunt i brilla com un far a la
foscor" - Bebop Speken Here (Regne
Unit).
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors,
Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club,
Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club,
Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog
hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
I encara els
escoltarem en el tema anomenat...
11.2.- Below the Elbow
(Sam Newbould) 5:18.
I sí que Sam Newbould l’ha començat a saxo alt
per ja aparèixer els acords del pianista Torres.
Després, el so dels dos saxos ha omplert més l’espai sonor, i encara amb el
ritme trencat gens definit. Posteriorment en les improvisacions sí que hem
notat canvis en la qüestió rítmica amb moments puntuals a tot Swing. Una
melodia gens trillada i sí que tema força elaborat per tot plegat. I Sam al saxo alt ha estat el primer en
improvisar i de quina manera ho ha fet, brutal. Xavi al piano l’ha seguit i amb quin bon gust. I ells dos han fet
una seqüència de determinats compassos, primer improvisant l’un i després l’altre,
i anant baixant de vuits a quatres i dosos. Quina qualitat interpretativa d’ells
dos més impressionant. Recuperació de melodia i ja anar-lo acabant, aquest
interessant “Below the Elbow” amb uns aires folklòrics del nord d’Anglaterra.
Nascut i criat als camps
del nord d'Anglaterra, Sam Newbould
és un saxofonista, compositor i director de banda amb seu a Amsterdam. Compositor prolífic i
guanyador de múltiples premis, les seves composicions estan impregnades d'una
passió per la narració i un desig d'evocar emoció, "les harmonies riques,
sovint discordants, es combinen per fer aquesta escolta compulsiva" - Bebop Spoken Here (Regne Unit). El seu
àlbum debut Blencathra (2019) va ser
aclamat per la revista Windout com
"Un mosaic musical d'idees futuristes i harmonies indie-jazz".
Inspirat per la seva educació al nord d'Anglaterra,
el seu segon àlbum, Bogus Notus (ZenneZ
Records) va obtenir l'aclamació de la crítica com "un disc amb una escolta
compulsiva" (Bebop Spoken Here,
Regne Unit) amb "un talent máxim de classe mundial" (UK Vibe). Newbould ha publicat el seu tercer àlbum Homing el juny de 2024.
Us recordo també que
entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la
Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres
seguirem el dissabte 13 de juliol el 15è
Festival de Jam Sessions a SVdH amb els combos de l’ESMUC i Conservatori del Liceu
a la Sala Xica a partir de les
20h del vespre i fins les 23h, en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts
i organitzat des del Jazz Club la
Vicentina. Us hi esperem.
I ja els acabarem
d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el tema força interessant i vital
anomenat..
12.11.- Dog Dance
(Sam Newbould) 4:03.
I ara hem escoltat
que el so del piano era més electrificat, el del seu Wurlitzer. I hem seguit amb aquest tarannà rítmic d’un determinat
marcatge a la bateria de Salamon. I
de nou ens ha sorprès la melodia creada pel líder Newbould i la seva increïble improvisació. També hem gaudit per la
que ha fet al tenor el bo d’en Bernard
van Rossum i sempre amb el contingut rítmic tan ben marcat pel baterista i
baixista, Guy i Jort. Xavi al teclat ens
ha captivat de nou per la seva magistral mestria i bon gust. Melodia a dos
vents, efectes de percussions i sons eteris, i final d’aquest magnífic tema
ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el Programa 603 que com sempre
espero que us hagi agradat tant com a mi.
A més del seu propi
grup, Sam també és un company,
“sideman” molt demandat amb bandes com la BvR
Flamenco Big Band i la Peter Beets
New Jazz Orchestra. Ha compartit escenari amb grans artistes internacionals
com Jasper Blom, Ben van Gelder i
Reinier Baas. Sam és professor al Conservatorium
van Amsterdam i al Conservatori de
Maastricht.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les
seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i
us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel
Tuset i Mallol.
