Programa 530 - FSR: John Plonsky, Herbert Pilhofer, Virgil Gonsalves i Rudy Salvini, 1954-1959, dimecres 11 de gener de 2023.

 


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.

Doncs ja hi som de ple en la programació “estàndard”, amb tothom fent ja les seves feines, els nens i nenes a les escoles i tot ja segueix una determinada “normalitat”. Hem passat les Festes Nadalenques, el Cap d’Any, els Reis, i ara ens queda tirar endavant amb aquest 2023 amb les més grans energies, salut i amor.
 
I el programa d’aquesta setmana estarà dedicat de nou a la nostra estimada editorial Fresh Sound Records tot i presentant-vos dos CDs recopilatoris de la música, del Jazz que es feu a la Costa Oest, lo que en diem el West Coast Jazz. Aquests treballs que Jordi Pujol ha tornat a editar, comprant-ne els drets, són els de The Virgil Gonsalves Sextet & Big Band, “Jazz in the Bay Area 1954-1959” featuring Rudy Salvini Big Band, 2 CDs compilats a partir de 5 LPs de l’època. També tindrem un CD de la col·lecció “Presenting....Rare and Obscure Jazz Albums” a partir de 2 LPs, els de The John Plonsky 5tet i The Herb Pilhofer 8tet. I la música que hi ha en aquests 3 CDs és tanta que us recomano adquirir-la entrant a les webs de cadascun dels discos.



Comencem doncs el programa d’avui amb el “Presenting....Rare and Obscure Jazz Albums” a partir de 2 LPs, els de The John Plonsky 5tet i The Herb Pilhofer 8tet. Enregistraments originals produïts per Clark Galehouse i Dick Maw. Aquest CD recopilatori està produït per Jordi Pujol per a Blue Moon Produccios Discogràfiques S.L. Notes originals: Dick Maw i Herb Pilhofer. Fresh Sound Records presenta: “Àlbums de Jazz rars i obscurs”, una sèrie de CDs creada per als col·leccionistes de jazz més exigents. Enregistraments Hi-Fi. Remasteritzats recentment en 24 bits. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del CD:
https://www.freshsoundrecords.com/john-plonsky-herb-pilhofer-albums/54038-cool-man-cool-jazz-from-the-north-coast-vol2-2-lp-on-1-cd.html.


 
I començarem amb el The Herb Pilhofer Octet: Jack Coan, trompeta; Paul Binstock, trompa; Stan Haugesag, trombó; Bob Crea, saxo contralt i clarinet; Dave Karr, saxo tenor,  baríton i flauta; Herb Pilhofer, piano; Ted Hughart, contrabaix; Russ Moore, bateria. Enregistrat a Minneapolis, 1956. Pistes #12-21, de l'àlbum “Jazz from the North Coast, Vol. 2" (Zephyr ZP 12013 G).
 
Els podríem escoltar dolçament en el tema “Django”, i també en el preciós “I’ll Will”, però els escoltarem en l’anomenat.. 

1.18.- Spring is Here (Rodgers & Hart) 3m36s.
 
Doncs aquest és un Jazz enregistrat a la East Coast però amb tots els aires del Jazz West Coast, ves quins pebrots. Un bon arranjament fet pel líder i pianista, un tema molt maco i bon so i solo, encara que curtet del trombonista Stan Haugesag. Una delícia de tema per començar el programa d’avui.



 
I seguirem amb una altra balada però ara de l’altra formació i disc anomenat: “Cool Man Cool”, The John Plonsky Quintet: John Plonsky, trompeta; Carl Janelli, saxo baríton; Dominic Cortese, acordió; Chet Amsterdam, contrabaix; Mel Zelnick, bateria; Betty Ann Blake, veu (només al número 3, 8). Enregistrat a la ciutat de Nova York el 5 de març de 1957. Pistes #1-11, de l'àlbum "Cool Man Cool" (Golden Crest CR 3014).
 
El tema és de John Plonsky i s’anomena..
 
2.7.- Angel Hair (John Plonsky) 3m25s.
 
I aquest altre líder i trompetista també va ser un bon compositor. El disc es deia “Cool Man Cool” o sigui que això és Cool noi, el Jazz que van parir entre uns quants a la West Coast. Una altra preciosa balada, ara de Plonsky al qual hem escoltat, i de quina manera més solvent ha fet el seu solo. La melodia amb notes llargues, molt bonica, per després escoltar també les del saxo baríton, tots músics dels quals no en sabíem res. Aquest, en Carl Janelli ha fet també una bona improvisació. Maco, el tema. S’escolta clarament l’acordió amplificat, instrument no gens utilitzat en el Jazz, i molt menys en aquella àpoca.
 
“Cool Man, Cool”. Aquest quintet sota la direcció del compositor-arranjador-trompetista John Plonsky (nascut el 1926) ofereix una interessant experiència d'escolta a l'estil de jazz suau, “Smooth Jazz” de l’estil d’en Dave Pell però amb un gir per la seva inusual instrumentació composta per baríton, acordió amplificat i trompeta amb contrabaix i bateria. Enregistrat el 1957, “Cool Man, Cool” va ser el seu únic àlbum com a líder, i va revelar a Plonsky com un solista talentós i imaginatiu amb un to càlid i obert, que també va aconseguir dur a terme un treball de conjunt extremadament laboriós. Tots els intèrprets són excel·lents en harmonia, i l'ús de l'acordió amplificat proporciona una textura orquestral per donar suport a la trompeta i al saxo baríton, afegint una profunditat molt apreciada al so general. Els cinc originals de Plonsky compostos amb gust, més els sis estàndards frescos i ben organitzats, dos d'ells excel·lents marcs per mostrar el talent i les facetes vocals de la cantant Betty Ann Blake, fan molt per millorar l'atractiu de l'àlbum.
 
I seguirem amb aquesta formació i escoltant-los a tot delicat swing amb dos temes seguits, el primer del líder i trompetista, i el segon dels germans Gershwin, anomenats.... 

3.1.- Laurel & Hardy (John Plonsky) 3m29s.
4.3.- But Not For Me (G. & I. Gershwin) 2m28s.
 
Doncs del primer tema, dir-vos que tal i com l’ha començat el saxo baríton i la resta, poc ens imaginàvem el caire que ha agafat posteriorment. Una melodia força simpàtica ha donat pas als solos, o diàlegs de pregunta-resposta del saxofonista i trompetista, ells dos, Carl Janelli i John Plonsky. Després recuperen el tema, el qual té uns canvis melòdics molt macos. I acaba amb la mateixa contundència del saxo baríton i trompeta darrera. I ja sabem que és de totes i tots conegut el “But Not For Me”, i la Intro i motiu recurrent és a causa de l’arranjament, com ho són els riffs dels vents i embelliments melòdics fets per tots ells. La veu de Anna Blake, maca, vellutada i càlida, li dóna més versemblança. El solo del líder amb la sordina ha fet que el tema sigui encara més Cool.
 
I encara seguirem amb aquesta formació i tema.... 

5.5.- Just in Time (Styne-Comden-Green) 3m08s.
 
I quina Intro més trempada que ens ha fet el líder amb la seva trompeta. I com segueix amb la melodia, mentre hi ha un “background” de diverses frases fetes pels vents, amb una presència clara del saxo baríton. I el Swing arrastradet tan maco que ha tingut aquest tema. I com hem reconegut el so de la trompeta del líder. I què bons els solos del saxo baríton, Carl Janelli i el del líder John Plonsky, aquest amb un so a lo Davis, perquè sí, se li reconeix la seva influència. La base rítmica va a un trot precís alhora que gens punyent.
 
I els acabarem d’escoltar amb un parell de temes seguits a tot tempo fast, anomenats....
 
6.4.- Putting The Ritz (Irving Berlin) 2m34s.
7.10.- I’ll Take Romance (Ben Oakland) 2m59s.
 
I amb aquests dos temes els hem pogut escoltar a tot tempo viu, alhora que Swing per “walking” de baixista i escombretes del baterista. El primer tema, la melodia del primer tema, l’ha fet el líder a la trompeta amb un so brillant, el que ja li reconeixem. També hem reconegut el so del baríton de Janelli alhora que notar clarament el contrast de registres dels dos instruments, i què bonic ha quedat. De fet, el saxofonista ha estat fent un “background” mentre el solista solejava. Els solos han tornat ha tenir la presència de trompeta i baríton. I si el primer m’ha impressionat gratament, doncs del darrer també en puc dir el mateix. El segon “I’ll Take Romance”, ha estat un altre tema força ben executat. Bon so dels dos principals solistes, car sembla que no n’hi hagi més. La base rítmica no existeix com per exemple amb solos de baixista o baterista. El “Concept Trio” que va parir Bill Evans encara no s’havia desenvolupat, cosa que es nota escoltant-los, i com ells dos no fan solos. Gran solo de nou del líder primer, per després fer-ho el bo de Janelli al saxo baríton. Bon llenguatge de tots dos. I al final, quines giravoltes ens n’han fet, amb la melodia.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
 
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es,

 

I ara hi tornarem amb l’octet de Herb Pilhofer amb tota la colla de músics que abans ho he comentat, i que ja no ho faré, i sí en el comentari dels temes, si s’escau. Els escoltarem a tot Swing de tempo mèdium alt, amb dos temes seguits, l’un del líder i pianista Pilhofer i l’altre del trombonista J.J. Johnson anomenats...
 
8.20.- Stop and Go (H. Pilhofer) 3m14s.
9.12.- Elora (JJ Johnson) 3m47s.
 
I sí s’ha notat el canvi de formació, ara amb el Herbert Pilhofer Octet. I sí, en el primer tema “Stop and Go”, sí que hem escoltat una trompeta, ara més clara de sonoritat, la de Jack Coan. També ens ha agradat el so del saxo contralt de Bob Crea, alhora que també ens l’ha fet amb una bona execució solista. L’arranjament ens ha presentat el tema tocat per tots els vents, per després, una part fer-ne el “background”. Finalment hem escoltat el so del piano del líder i el del contrabaix fent unes curtes línies solistes. Els altres que han treballat de solistes han estat en Dave Karr, saxo baríton i Stan Haugesag, trombó, tot i que curtets. Què bé que peta aquesta mini Big Band. I el tema “Elora” té una mica més de trempera i una clara diferenciació melòdica. Els Riffs dels vents, els “Solis” dels vents, tots plegats fan una tasca immensa, de germanor. Tot plegat sona amb una solvència i modernitat abassegadora. El solo del saxo tenor de Dave Karr, impressionant, com també el de la trompeta de Coan, el del baríton del mateix Karr, increïbles.
 
Seguirem escoltant-los a aquest tempo mèdium i per descomptat a tot Swing en el tema anomenat...
 
10.15.- Give me the Simple Life (Bloom & Ruby) 3m09s.
 
Aquest ha estat un altre tema en la mateixa ona que ja fa estona escoltem. El Swing delicat a un tempo mèdium alt és brutal. També els arranjaments tenen la mateixa semblança. Els motius que fan alguna secció de vents, mentre els altres en fan un altre, i fins i tot el pianista. Les preguntes respostes, els solos llargs, com el del trompetista, els més curtets com els del saxo contralt i saxo baríton. Fins i tot el del baixista, coses que ja començaven a passar. Els “Solis” dels vents, trossos que tots plegats toquen unes línies escrites com si fessin un solo, essent però una nova melodia. I què bons els sons de tots plegats i sobretot, els arranjaments.
 
 “Jazz de la Costa Nord, Volum 2”: El pianista Herb Pilhofer va néixer a Nuremberg, Alemanya, l'any 1931. No va estar massa interessat per la música fins que va començar a estudiar piano als disset anys. Després de la Segona Guerra Mundial, va ser introduït en el jazz pels soldats nord-americans que es van quedar a Alemanya, i va decidir formar el seu propi grup i tocar per al Servei Especial de l'Exèrcit i l'USO a Europa. Va viatjar als Estats Units el 1954, on va aprendre arranjaments i orquestració de la mà de Bill Russo. Sense voler perdre el temps, aquell mateix any Pilhofer va organitzar el seu octet, escollint entre alguns dels millors músics de l'escena jazzística de Twin City. Per a ell, es va convertir en una mena de taller per provar les seves pròpies composicions. El seu àlbum debut va ser “Jazz from the North Coast, Volume 2”, enregistrat l'any 1956. Gran part de la seva escriptura i so de l'octet d'Herb Pilhofer va caminar entre els esforços dels grups de i Dave Pell i Shorty Rogers, que estaven tan de moda en aquell temps, per tant, fent el Jazz West Coast, al menys en el cas de Shorty Rogers.
 
I seguint amb ells, els escoltarem ja un  pèl més vius de tempo en el tema anomenat....
 
11.14.- Nicollet Avenue Breakdown (Herb Pilhofer) 3m20s.
 
I aquest ha estat un tema força divertit per com la melodia i la flauta ens acaronen; Dave Karr és qui la toca. Un tempo viu amb una secció rítmica potent que fa que tot camini, “walking” de baixista, escombretes del baterista i evidentment la feina del líder al piano. Ens ha tornat a copsar el so i llenguatge del saxo contralt Bob Crea que ho ha fet increïblement bé, ell també un tant “bopper” per fraseig. Un tema que té diversos moments, amb solos curtets com els del trompetista i més llargs com el del trombonista Stan Haugesag. Al final, melodia entremaliada i divertida i final sobtat.
 
I ja els acabarem d’escoltar a tot tempo viu, fast, de ràpid, en el tema....
 
12.19.- Topsy (Durham & Battle) 2m04s.
 
I aquest és un dels temes més potents d’aquesta formació, també el més vital i ràpid. El solo del saxo tenor Dave Karr, brutal, ell que també toca el baríton i la flauta. Quin tros de mestre. Riffs de tots els vents, “solis” fent melodies tots plegats a mode d’improvisació escrita, oxímoron. Una base rítmica incontestable portant-los a tots a bon port. Gran tema i curtet que ens ha fet la banda dirigida pel pianista Herbert Pilhofer.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records:
www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://crurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.



I havent escoltat alguns temes del primer CD amb les dues formacions comentades, ara ens centrarem en el doble CD compilació a partit de 5 LPs de: The Virgil Gonsalves Sextet & Big Band, “Jazz in the Bay Area 1954-1959” featuring Rudy Salvini Big Band. I dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/virgil-gonsalves-albums/55312-jazz-in-the-bay-area-1954-1959-feat-rudy-salvini-big-band-2-cd-box-set.html.
 
Començarem amb el primer LP, el VIRGIL GONSALVES SEXTET. Virgil  Gonsalves, saxo baríton; Bob Enevoldsen, trombó de vàlvules; Buddy Wise, saxo tenor; Lou Levy, piano; Harry Babasin, contrabaix; Larry Bunker, bateria. Enregistrat a Western Recorders, Hollywood, el 29 de setembre de 1954.
 
I ho farem amb un tema a tot delicat swing, el conegut, la preciosa balada de Jerome Kern anomenada...
 
13.1.5.- Yesterdays (Kern & Harbach) 3m21s.
 
I ja tocava escoltar una balada, i aquesta “Yesterdays” ha estat preciosa. El so del baríton, magnífic. El recolzament dels riffs dels vents, brutal, ara bé, aquest tema és obra i gràcia del líder Virgil  Gonsalves al saxo baríton. El piano de Lou Levy el recolza, com també el suport de la resta de secció de vents. La rítmica amb Swing de l’època per contrabaix i bateria va fent que el solista desenvolupi be la seva improvisació. Un solo brutal del líder en aquest magnífic tema de Jerome Kern. Brutal per començar-los a escoltar.
 
I l’incansable Jordi Pujol ens diu a la pàgina web del disc, (a mode de resum, car el llibret conté 28 pàgines on hi ha de tot i més) què:  
 
Virgil Gonsalves (1931-2008) va ser un talentós saxo baríton i director de banda. No obstant això, malgrat les seves qualitats innegables, el seu nom sovint falta a les llistes del "millor dels" del seu instrument, probablement perquè la seva fama mai va anar més enllà de la zona de la badia. L'any 1952, Virgil va introduir un sextet dissenyat artísticament en concerts i clubs, contribuint al desenvolupament d'una escena de jazz modern naixent a San Francisco. Entre 1955 i 1959, el sextet va treballar llargues estades a clubs tan coneguts com el Black Hawk i el Jazz Workshop, i d'alguna manera la seva música representava un estil de San Francisco, una resposta híbrida al jazz que s'havia anat gestant a Los Angeles i que ja havia estat etiquetat com l'estil de la costa oest, el West Coast Jazz. El mateix Gonsalves era un gran fan de Gerry Mulligan, Shorty Rogers i el so fresc que emanava del sud de Califòrnia. El 1959 Virgil, sempre inquiet i entusiasta, també va organitzar una moderna big band en col·laboració amb el trompetista Jerry Cournoyer, que era una extensió ben pensada del seu sextet.
 


I ara anirem a escoltar un tema d’un altre dels LPs i també a sextet, el “Jazz San Francisco Style”. Virgil Gonsalves, saxo baríton; Bob Badgley, trombó de vàlvules; Dan Patiris, saxo tenor; Clyde Pound, piano; Ron Crotty i Max Hartstein, contrabaix; Gus Gustafson, bateria. Enregistrat a Capitol Records, Hollywood, novembre de 1955.
 
I el tema serà el dels germans d’or, anomenat...
 
14.1.8.- Our Love is Here To Stay (G. & I. Gershwin) 2m54s.
 
I aquest és un altre magnífic tema dels germans Gershwin a tot Swing per l’arranjament del líder Gonsalves. Aquí la part solista l’ha iniciat el trombonista Bob Badgley el qual l’ha compartit també amb el líder i saxo baríton. També d’altres vents hi han participat. De fet la melodia a l’inici i al final l’han fet els vents, sembla que tots els més greus, saxo tenor, baríton i trombó de vàlvules. Car en aquesta formació no hi ha ni trompeta ni saxo contralt, per tant, els sons van per les notes més greus, tot plegat agafant un tarannà molt personal.


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
 
23 Robadors: https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Festival Mas i Mas:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/, 
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I encara amb aquesta formació i disc, escoltarem el blues de Milt Jackson anomenat...
 
15.1.18.- Bag’s Groove (Milt Jackson) 3m18s.
 
I què bo és aquest tema, aquest Blues de Milt Jackson, que tants han tocat, entre els quals Miles Davis. Té un Swing brutal, també. L’arranjament té una importància vital. Els solos compartits, primer els uns i després els altres. El darrer en fer els solos ha estat el trombonista Bob Badgley i ja després han recuperat el tema, la melodia del tema, del Blues. El joc musical dels vents ha estat molt ben trobat. Gran solo del saxo tenor Dan Patiris. I ves per on que els riffs dels vents van apareixent. I el solo del trombonista Bob Badgley de nou, magnífic. I no m’oblido de la base rítmica amb Clyde Pound, piano; Ron Crotty i Max Hartstein, contrabaix; Gus Gustafson, bateria. O sigui que aparentment han tocat els dos contrabaixos.


 
I un altre tema de la primera formació i disc del 1954 és el conegut i anomenat...
 
16.1.2.- Out of Nowhere (Green & Heyman) 2m27s.
 
I en aquest “Out of Nowhere” hi hem tingut una altra magnifica formació i recordem que ells són: Virgil  Gonsalves, saxo baríton; Bob Enevoldsen, trombó de vàlvules; Buddy Wise, saxo tenor; Lou Levy, piano; Harry Babasin, contrabaix; Larry Bunker, bateria. I després de la melodia, amb arranjaments i tot, ja hem escoltat què bé ho ha fet el saxo tenor Buddy Wise, per so i llenguatge, i sí, tot plegat molt Cool. I l’arranjament fet pel líder l’hem copsat per com els vents van fent de manera coral, frases en mode background. També el pianista Levy ha fet una gran tasca, curteta però. Després els “solis” dels vents i unes línies a càrrec del saxo baríton del líder. En fi, un gran tema i arranjament.  
 
I amb la mateixa formació i més viu de tempo és el tema..
 
17.1.3.- Too Marvelous for Work (Whiting & Mercer) 4m00s.
 
I aquest ha estat un altre tema dominat pel so profund del saxo baríton del líder Virgil Gonsalves i també pels seus arranjaments, coses que hem copsat abans de les improvisacions. I de nou un gran solo del saxo tenor Buddy Wise per fraseig lligat, com també ho ha estat el del líder al saxo baríton, Gonsalves el qual ens ha tornat a impressionar. Igualment el trombonista Bob Enevoldsen, també amb trombó de vàlvules, de pistons, que no de bares. Solo del pianista recolzat per tots els vents, i amb un Swing que no s’atura de cap de les maneres. Un tema del qual no en coneixíem les seves virtuts, que en té moltes.


 I recuperant la formació i disc del 1955, els escoltarem en dos temes anomenats...
 
18.1.16.- My Heart Stood Still (Rodgers & Hart) 2m59s.
19.1.17.- Fascinating Rhythm (G. & I. Gershwin) 2m46s.
 
I amb aquests dos temes ja heu vist que hem anat a tope de tempo viu. Els dos uns estàndards el segon més conegut que el primer. Aquest però no ens ha sorprès per la cadència harmònica, que més o menys és prou comuna, per com escoltem els canvis que han fet els solistes. El líder al baríton, primer amb un bon solo i so típic d’aquest vent, per després el de Dan Patiris, al saxo tenor, ambdós brutals, com també en Bob Badgley al trombó de pistons. I sempre una base rítmica impressionant. El baterista Gus Gustafson també ha fet una curteta feina solista, com també el pianista. El projecte és però de grup, coses que notem a cada tema. I què increïble el “Fascinating Rhythm”, a tot Swing i gran tasca de tots ells, saxo tenor, trombonista, en els solos, i sempre la resta recolzant-los. Solo del líder al baríton, etc....gran tema per acabar-los d’escoltar, els temes del primer CD i les formacions encabides.  



I ara ja encarant el final del programa escoltarem alguns temes del segon CD i començarem amb la formació “Virgil Gonsalves Big Band” del 1959 on hi tenim a: John Coppola, Billy Catalano, Dick Mills, Mike Downs, Jerry Cournoyer, trompetes; Leo Wright, Bob Davidson, saxo contralts; Dan Patiris, Chuck Peterson, saxos tenor; Virgil Gonsalves, saxo baríton; Merril Hoover (#11) i Junior Mance, piano; Eddie Kahn, contrabaix; Benny Barth, bateria. Enregistrat a San Francisco, maig de 1959.
 
Els escoltarem  en eI Blues i tema de Charlie Parker anomenat....
 
20.2.14.- Blue Bird (Charlie Parker) 7m00s.
 
Bé, el que haureu notat és que la llargària dels temes s’ha anat incrementant de mica en mica, i sí, perquè aquest tema ha durat 7 minuts. Una magnífica Big Band que ens han tocat un Blues magnífic de Parker i primer delicadament, havent-lo acabat amb una gran potència sonora, la de tots els vents. El gran Junior Mance ha estat qui l’ha iniciat a trio, fent-ne una llarga improvisació a mode d’introducció al tema, mostrant-nos ja lo que ell seria posteriorment, un gran mestre. Quin Swing més ben executat de tots tres, i què sorprenent tot plegat, encara sense escoltar les notes de la melodia. Aquesta ha sonat amb tots els vents alhora, una melodia senzilla, com ho són totes les dels blues. I els metalls foten unes línies brutals...I tots els vents fent un “Soli” increïble per després ja escoltar els primers solos, el d’en David / Leo saxos contralts. Després una gran tasca del trompetista en el seu solo, un dels quatre que hi ha. En fi, un gran tema d’aquesta magnífica Big Band.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/,
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I seguim ara amb un tema del líder Virgil Gonsales interpretat per la formació i disc del 1959, “Virgil Gonsalves Sextet” amb: Mike Downs, trompeta; Dan Patiris, saxo tenor; Virgil Gonsalves, saxo baríton; Merril Hoover, piano; Eddie Kahn, contrabaix, Al Randall, bateria. Enregistrat a San Francisco, el 25 de maig de 1959, i anomenat...
 
21.2.8.- Oasis (Virgil Gonsales) 5m47s.
 
Doncs què bonic aquest tema del líder i saxo baríton a tot vals. Una melodia bonica, càlida, que ens ha acaronat les oïdes per com ha anat desenvolupant-se. Un tema tranquil, iniciat pel baterista amb les escombretes, el contrabaix amb una línia mestre, notes del pianista, per ja aparèixer la melodia amb tots els vents fent-la. Mike Downs a la trompeta ha sonat nítid i amb un fraseig modern, car recordem que ja estem al 1959, el mateix any del “Kind of Blue” de Miles. El líder al saxo baríton ha estat també genial en l’ona més d’Adams que de Mulligan. El pianista Hoover ha estat també delicat i precís, seguint l’ona endegada per la resta dels companys. I quines notes més profundes les del contrabaix. Quin tema més maco.


I escoltarem també un tema de la “Rudy Salvini Big Band” amb la formació: Rudy Salvini, Allen Smith, Al DelSimone, Wayne Allen, Billy Catalano, trompetes; Van Hughes, Archie Lecoque, Chuck Etter, Ron Bertuccelli, trombons; Charles Martin, saxo contralt; Jerry Coker, Tom Hart, Howard Dudune (#2, 3, 4, 5) o Charles Peterson (#1), saxos tenor; Virgil Gonsalves, saxo baríton; John Marabuto, piano; Dean Reilly, contrabaix; John Markham, bateria. Jerry Coker, Jerry Cournoyer, Jerry Mulvihill, arranjadors. Enregistrat al Sands Ballroom, Oakland, CA, novembre de 1956.
 
23.2.2.- Smithsonian (Jerry Mulvihill) 3m25s.
 
I quin so més diferenciat el d’aquest Big Band del trompetista Rudy Salvini. Ell mateix ha encetat el tema fent la melodia amb la seva trompeta. Per sota els vents més greus. Riffs de tots els vents recolzant les línies solistes del trompetista. Una línia de baixos, tot plegat a un tempo lent. Però noies i nois quin canvi de tempo, de cop i volta a tot tren, per com ell soleja i què bé ho fa, però també per la base rítmica que li dóna tot el suport. I quins “Solis” dels vents que sonen a moments, i quin final més brutal. Sorprenent aquesta Big Band de Rudy Salvini on en Virgil Gonsales hi toca el saxo baríton.
 
I en Jordi Pujol ens acaba dient què: El director de banda i trompetista Rudy Salvini (1925-2011) va ser un altre músic i professor infatigable de la zona de la badia. El 1954 va organitzar la seva banda d'assaig amb 17 elements. Era una banda jove, derivada de la de Kenton-Basie, que, tanmateix, era extremadament original en els seus arranjaments, sobretot pels que feren Jerry Coker, Jerry Mulvihill i Jerry Cournoyer. La banda va fer concerts informals i va aparèixer setmanalment durant dos anys al saló de ball d'Oakland's Sands. El 1958 va tocar al primer Festival de Jazz de Monterey, sent aclamada pels crítics de jazz com una de les més emocionants del Pacific Rim. Virgil Gonsalves i Rudy Salvini van ser dos motors molt importants del jazz a la zona de la badia dels anys 50. Amb aquest CD recopilatori, volem retre homenatge no només al seu talent com a músics i directors de banda, sinó també a la seva perseverança i als seus èxits musicals poc recordats, un autèntic treball d'amor pel jazz. —Jordi Pujol.
 
I recuperem el sextet del 1959 i tema de Jackie McLean anomenat...
 
22.2.6.- Little Melonae (Jackie McLean) 7m15s.
 
I ves per on que Jackie McLean el va incloure en el seu primer disc al seu nom del 1956, el “Presenting...Jackie McLean” enregistrat però l’octubre del 1955. Aquí hi hagué Donald Byrd, Mal Waldron, Doug Watkins i Ronald Tucker. Doncs aquest tema l’hem escoltat algunes vegades, i se situa en un context de Jazz més modern que alguns temes escoltats fins ara, cosa que es nota per com és la melodia i també per com van els canvis harmònics. A més és el tema més llarg que hem escoltat avui de 7m15s, coses que ens situen en un altre context, el dels vinils de 12” i temes més llargs, coses de l’època. I hem escoltat al Virgil Gonsalves Sextet amb: Mike Downs, trompeta; Dan Patiris, saxo tenor; Virgil Gonsalves, saxo baríton; Merril Hoover, piano; Eddie Kahn, contrabaix, Al Randall, bateria. I quin final més delicat i sorprenent.
 
I ja acabarem el programa d’avui amb la Virgil Gonsalves Big Band i disc del 1959 i magnífic tema de Benny Golson anomenat...
 
23.2.10.- Stablemates (Benny Golson) 5m04s.
 
Doncs aquest és un gran tema per acabar el programa d’avui, un especial dels bons dedicat a Fresh Sound Records i aquestes compilacions que fa el nostre estimat Jordi Pujol. I Benny Golson el va incloure en el seu disc del 1958, ”Benny Golson & The Philadelphians” on hi hagué Lee Morgan, Ray Briant, Percy Heath i Philly Joe Jones. Hem escoltat una gran feina feta pel líder, car n’és el responsable dels arranjaments. La tasca de tots els músics ha estat brutal, els que han donat suport i els que han solejat, i tots ells han estat: John Coppola, Billy Catalano, Dick Mills, Mike Downs, Jerry Cournoyer, trompetes; Leo Wright, Bob Davidson, saxo contralts; Dan Patiris, Chuck Peterson, saxos tenor; Virgil Gonsalves, saxo baríton; Junior Mance, piano; Eddie Kahn, contrabaix i Benny Barth, bateria.
 
Gran tema per acabar el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi. I recordo que hem escoltat The Virgil Gonsalves Sextet & Big Band, “Jazz in the Bay Area 1954-1959” featuring Rudy Salvini Big Band, i “Presenting....Rare and Obscure Jazz Albums” amb The John Plonsky 5tet i The Herb Pilhofer 8tet.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

0 Comments:

Post a Comment



Subscribe to: Comentaris del missatge (Atom)
 

blogger templates |