Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.

NO A LA GUERRA, A CAP DE LES GUERRES! 

I aquests dies hem pogut anar de Festival de Jazz Terrassa, i vam tenir el goig de veure a primera fila a la gran Judy Niemack acompanyada del ja octogenari Kirk Lightsey Trio & Gideon Tazelaar. Resulta que a la secció rítmica hi hagué el ja nostre Giuseppet Campisi al contrabaix i el també de fa temps, Jo Krause a la bateria. El jove Gideon ja el vam poder veure a l’escenari de la Nova Jazz Cava fa uns dies, el diumenge 13 de març acompanyant als magnífics Roommates. Vam gaudir molt del concert, i sobretot de la presència escènica, veu i “scat” de Judy i també de la interacció espontània amb el jove crac holandès del saxo tenor. Gràcies Valentí, Susanna i tota la gent de la Nova Jazz Cava. 

I el programa d’avui el dedicaré a tres projectes de gent de casa entre els quals el primer de Jordi Rossy per a ECM Edition Contemporary Music (uau Jordi, felicitats) i anomenat “Puerta”. També podreu escortar el de Quim Magnet Quartet, “Ortigas”, autoeditat i el de Guillem Garcia, “Resina”, de Segell Microscopi, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

Doncs com que el programa l’he titulat “Des de la calma cap el ritme”, començaré amb el treball de l’estimat i admirat Jordi Rossy, “Puerta”. Publicat per ECM el 5 de novembre de 2021 i probablement  enregistrat a Basilea, Suïssa. Produït per Jordi Rossy i productor executiu, el gran Manfred Eicher. I aquí hi tenim a Jordi Rossy, vibràfon i marimba; Robert Landfermann, contrabaix i Jeff Ballard, bateria i percussió. Totes les composicions són de Jordi Rossy. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.ecmrecords.com/shop/1627628653 .... 

I doncs proposo que comencem escoltant-los en el cinquè track i tema anomenat..

1.5.- Cargols (Jordi Rossy) 4m33s. 

I ja heu pogut copsar de quina manera més dolça i bonica hem començat. I és que el so de vibràfon i marimba a les mans d’aquest gran poli-instrumentista que és Jordi Rossy (trompeta, bateria, piano i els instruments de làmines) és així de delicat. La calidesa de la melodia, acompanya des del primer moment. El tempo és mèdium i marcat suaument per les escombretes de Ballard i les notes soltes, una per compàs les del baixista Landfermann en un tema a ritme de vals delicat. La improvisació del líder, magistral, per creativa i pel sentit global de l’harmonia. El baterista ha afegit les baquetes i els plats, fent-ho tot més brillant. El baixista, immens en la seva improvisació. Gran tema per començar projecte i programa. 

I ens diuen què:  Jordi Rossy fa servir el vibràfon i la marimba i ofereix un trio ple d'originals transcendentals per al seu debut com a líder a ECM. Marcades pel seu atractiu melòdic immediat, les línies del vibrafonista estan en una animada interacció amb els seus col·legues, Robert Landfermann al contrabaix i Jeff Ballard a la bateria. Després de la recent contribució de Jordi a la bateria en el trio de Jakob Bro amb el trompetista Arve Henriksen a “Uma Elmo”, projecte del primer, la formació actual el veu centrat en la seva pròpia música. A “Puerta” l'espanyol brilla mentre navega per un programa que ens el mostra un compositor tant eloqüent com una potent veu melòdica. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació.

 

I seguirem amb un “boleret”, darrer tema del CD molt bonic i per tant anomenat... 

2.10.- Adiós (Jordi Rossy) 4m33s. 

I què bonic aquest tema a tot “boleret” i darrer tema del disc. Jo crec que Jordi no tenia títol per aquest tema, i com que va ser el darrer, devia dir doncs això, “Adéu”, “Adiós”. Ja heu vist de quina manera Ballard ha començat marcant el tempo i ritme ja des dels inicis, i sembla que ho faci a vegades amb les mans. El so de la marimba, més càlid que el vibràfon, coses de la fusta versus el metall, ens ha acaronat durant tot el tema, car, de la melodia inicial ha passat a la improvisació, i així fins el delicat final. Una base rítmica que l’ha acompanyat impertorbablement, deixant-li tot el protagonisme interpretatiu a ell.  

I aquest és un projecte amb 10 temes, entre els quals una bona colla de dolços i delicats, com són: “Tainos” segon track i iniciat amb la marimba sola i unes dolces percussions. També “Adagio” és així de preciós, amb una “intro” de contrabaix i sons eteris de vibràfon i plats de la bateria. I el tema “Scilla e Caradgio” també l’inicia el contrabaixista ell sol i posteriors dolços sons de la marimba, per després aparèixer el ritme amb el baterista i Jordi ja amb el vibràfon.

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la seva agenda.

 

I ja per acabar el seu magnífic treball, els escoltarem a tot Swing i tempo fast en el tema anomenat... 

3.4.- Maybe Tuesday (Jordi Rossy) 8m01s. 

I com aquest tema, de potent hi ha també el 9è track “Ventana”. He optat per aquest bàsicament pel fet de la seva quasi doble durada respecte al “Ventana”. Com que són molt similars de concepte, que no de melodia, esclar, he pensat que totes i tots en  gaudiríem molt més. El “walking” del baixista Landfermann és lo que més constata el “Swing” del tema. També les “maneres” de Ballard a la bateria, amb els copets als plats swingats, i els més diversos a la seva caixa. Uns moments crucials han estat l’estona que ells dos han fet uns “quatres”, allò de fer improvisació que dura quatre compassos, primer l’un i després l’altre. Una magnífica feina de tots dos, mentre Jordi s’ho devia estar mirant tot complagut, com aquella vegada que el vam veure al Jamboree amb una formació de luxe només possible gràcies a ell, amb Joshua Redman, Jaume Llombart, Doug Weiss i Cruz, a la bateria i de convidat a Mark Turner. Quin goig. Al meu canal Youtube, el del Jazz Club la Vicentina hi ha un vídeo amb el “Stablemates”, que crec devia ser el bis, visualitzat per més de 60.000 persones. I ja d’entrada, tempo, swing i melodia a càrrec del vibràfon del líder. Un primer solo del contrabaixista, o moment que soleja per sota del líder, mentre aquest passa de la melodia a la improvisació. O, és que hi ha hagut melodia? Una magnífica impro de Jordi, encabida en la modernitat més actual per com l’ha fet i per les idees expressades mitjançant les masses. Brutal tema per acabar el seu projecte. 

I més temes delicats són el que titula el projecte, “Puerta” iniciat per la marimba i un sons eteris quasi indefinibles, estratosfèrics. I finalment el vuitè track, “T.S.” té un tarannà rítmic marcat per la bateria de Ballard amb Jordi fent la melodia amb la marimba, tot plegat delicat i dolç, com n’és la bonica melodia. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I després del projecte de Jordi Rossy, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la teva implicació poètica en les músiques del programa alhora que recordar-nos aquest mal son. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on, ara, i després del seu magnífic 41è Festival Jazz Terrassa, seguiran els concerts i ja els dijous amb una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:  https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació. 

I ara seguiré amb el projecte de Quim Magnet Quartet, "Ortigas", autoeditat aquest 2022 i publicat el 4 de gener. Ho va enregistrar Sergi Felipe a l’Underpool Studio el 28 i 29 de novembre de 2020, i ho mesclà l’amic Ferran Conangla el 2 i 9 de novembre de 2021. I aquí hi tenim a Quim Magnet, guitarra; Marina Vallet, saxos; Juan Carlos Buchán, contrabaix i Quicu Samsó, bateria. Tots els temes són de Quim Magnet. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al seu bancamp: https://quimmagnet.bandcamp.com/releases... 

I ara farem un salt estilístic car en aquest projecte hi ha mestres de la lliure improvisació com és en Quicu Samsó, i per descomptat que també la resta de companys tenen també aquests amors i habilitats. I tot i els temes molt delicats i dolços que hi ha, també n’hi ha de més marxosos, tot i ser el projecte més aviat tranquilet. I he volgut començar amb un tema a tempo mèdium, i amb el so de la guitarra elèctrica del líder allò de ben distorsionat, tema anomenat... 

4.7.- Y de repente la oscuridad (Quim Magnet) 4m25s. 

I déu n’hi do del salt que hem fet, quasi un de mortal. Un tema iniciat amb una “Intro” amb els darrers compassos del tema i formació on el saxo de Marina Vallet té un pes força important, tot i ser el líder el guitarrista Quim Magnet i seus els temes. I ja l’heu pogut escoltar amb quina sonoritat més etèria tot i haver fet passar la seva guitarra per diversos estris electrònics. Melodia inicial a càrrec del saxo de Marina, i solos de tots dos, primer el del líder i posterior el de la saxofonista. La base rítmica de Buchán i Samsó és també un bon suport per on pot rutllar tota la resta, com així mateix ha passat. Una melodia de la qual Marina n’ha fet un “chorus” sencer, i tema que ha estat “construït” sota una estructura típica dels estàndards de Jazz i de la forma AABA, essent la B el “pont” amb el seu canvi tonal i rítmic, on sembla que ja han deixat el ritme inicial, coses que hem pogut copsar escoltant a la saxofonista en la seva exposició. Interpretacions solistes d’un gran nivell alhora que complementàries pel que fa a la sonoritat, la del saxo tenor de Marina i la de la guitarra d’en Quim. Bon tema de Quim Magnet per començar amb el seu projecte. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.

I proposo seguir escoltant-los en el tema anomenat... 

5.3.- Persecución (Quim Magnet) 6m11s. 

I quina “intro” més llarga i estratosfèrica la d’aquest tema, de més d’un minut. I com ha començat el tema, a quin bon ritme i tempo marcat per la base de dos, amb el contrabaix i la bateria, aquesta darrera però només amb les escombretes, per després ja amb un marcatge més potent, tot i que continguda la seva sonoritat, coses que en Sergi i Quim han fet molt bé. I quins canvis que té el tema, i quin ritme persistent magnífic que té i que ens enganxa. I la melodia ha aparegut de la mà de la saxo tenor, Marina Vallet, tot i escoltar la guitarra esotèrica del líder en una mena de segon pla. I el tema incorpora el canvi on el ritme sembla aturar-se. I ella mateixa ha seguit amb la improvisació, magnífica, en la primera part rítmica i també en la segona, més tranquileta. Bona tasca de la saxofonista amiga en el seu desenvolupament solista. Quim Magnet ha seguit també la mateixa aurèola de Marina, fent les dues parts del tema en la seva tasca solista, i so de la seva guitarra passat per sedassos diversos. Ens ha agradat la línia melòdica construïda i el seu exquisit gust a l’hora de fer-la. Bon tema també d’en Magnet. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I acabarem el seu projecte amb el tema anomenat.... 

6.5.- Oki Doki (Quim Magnet) 4m17s. 

I amb quina marxeta ha començat aquest tema, i ara amb el so més enèrgic el del saxo baríton de Marina Vallet. I la melodia, a dues veus, que interessant ens ha semblat. I vet aquí que us he volgut mostrar del què són capaços. Hi ha d’altres temes, i sí, és veritat que són més delicats, quasi baladetes. Però avui els temes que us he volgut posar han tingut aquest tarannà més viu, això abans i després del “break” que ens han fet, on el líder ens ha fet una demostració d’efectes, alhora que la saxofonista també ens ha fet els seus, en un ambient a lo “Lliure Improvisació”. I quina compenetració entre els dos de la base rítmica, car ja heu pogut escoltar el “walking” del contrabaixista Juan Carlos Buchán  amb el baterista Quicu Samsó. Ells dos s’hi han afegit en aquests moments tan estratosfèrics, moment en el qual Marina ha fet una magnífica improvisació amb el saxo baríton. I quin final més potent, després de recuperar el “tema”, ens han fet aquest quartet, i que ha estat ideal per acabar el seu projecte. Gràcies per la bona feina Quim Magnet, Marina Vallet, Juan Carlos Buchán i Quicu Samsó. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins el 22 d’abril que tindrem a un magnífic quartet liderat per l’Elisabet Raspall, piano; Benet Palet, trompeta; Jordi Mestres, contrabaix i Aldo Cavíglia, bateria en un concert organitzat des del  Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta. 

I acabaré el programa amb el projecte de Guillem García, “Resina” Publicat per Segell Microscopi aquest 2022. Enregistrat, mesclat i masteritzat per David Casamitjana a l’Espai Sonor, Montoliu, el juliol de 2021. I aquí hi tenim a: Guillem García, piano i composicions; Camil Arcarazo, contrabaix i Enric Fuster, bateria. Interpretació a “Que lloren ellos” d'Anna Casas. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.microscopi.cat/product-page/guillem-garcia-resina... 

I aquest és un projecte amb 7 temes, on els tres primers són els de la Suite anomenada “La dansa dels monstres”, I, II i III. I per començar amb ell, les seves músiques i els companys, tots molt joves i el que més en Camil, 

I us posaré el segon i tercer moviments d’aquesta Suite. 

7.2.- La dansa dels monstres II (Guillem García) 3m42s.

8.3.- La dansa dels monstres III (Guillem García) 3m00s. 

I amb quina composició més maca hem començat el projecte de Guillem García. Ha acabat dolçament, quasi com ha començat, si exceptuem el moment inicial que ens ha sobtat per la contundència, cosa dels monstres, esclar. Després, tot ha estat delicat, bonic, alhora que amb un tempo i ritme marcat per la mà esquerra del pianista, en una bona part del tema. Després, contrabaix i bateria, mantenint la preciosa pulsió rítmica. I ell, desenvolupant el tema, melodia i improvisació, tot plegat fet amb calidesa i amor. El tema és recurrent en el concepte melòdic, jugant ell però en l’aspecte tonal. Anem escoltant el mateix tema, per dir-ho així, però amb les variants tonals, com la del “pont” que també és molt maca. Els copets al canto de la caixa, són els moments on el baterista hi apareix, com les notes soltes del contrabaixista ja quasi al final del tema, moments d’una gran bellesa. 

I molt més vital és el III moviment d’aquesta Suite, ja ho heu pogut copsar. I tot i tenir d’altres temes molt més delicats, m’he volgut centrar en els més rítmics d’aquest “Resina” del Guillem. El per què, doncs perquè m’han semblat força potents, m’han agradat els canvis i breaks encabits en ells. La persistència melòdica d’aquest moviment, també està situada en l’aurèola dels altres temes de la Suite. I aquest és curtet com el primer, i per això han anat de la mà, l’un darrere l’altre. La mà esquerra marca el motiu principal, mentre que la dreta juga amb la melodia, amb els canvis melòdics del pont, que també ha estat molt maco, i la improvisació posterior ha seguit el tarannà de la melodia principal. El break del final, amb ell sol al piano ha estat molt bonic, acabant-lo dolçament. Un bonic tema per començar el projecte d’en Guillem García.

 

"Resina". Primer àlbum del barceloní Guillem García on fa un recull de composicions pròpies de diferents etapes de la seva vida d'artista (2017-2021). En aquest treball desenvolupa un estil i llenguatge propi, en constant evolució, tant en l’àmbit de la composició com a la interpretació. La creació de les obres parteixen de la sinceritat i tot el procés compositiu ha sigut un exercici d'anàlisi dels propis gustos i necessitats estètiques de l'artista. La primera peça de 'Resina' arriba en forma de suite de tres moviments i té per nom ‘Les Danses dels Monstres’. Aquesta obra és la més recent del disc, composta el 2021, i és una al·legoria a les ansietats, depressions i altres neguits que tots patim en un moment o altre. El títol suggereix ballar amb elles per pura supervivència. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 

I seguirem així d’enèrgics amb ells i el tema... 

9.5.- Nora (Guillem García) 6m53s. 

I d’aquest tema m’ha agradat força el break del final, on l’Enric Fuster s’ha quedat ben sol fent-nos una improvisació magnífica. Quin crac aquest nano que vam tenir el goig de veure a La Paloma aquest dissabte amb l’Albert Bover i Masa Kamaguchi. I el tema ha acabat amb la reiteració melòdica amb la qual l’han començat, coses que ha fet el líder amb la seva mà dreta. I és que els inicis han estat així de potents, una bona estona i fins arribar al “pont” on la calidesa ha aparegut de nou de la mà del líder, i posteriorment, i de mica en mica, l’ha anat desenvolupant. Gran la improvisació d’un dels més joves i més cracs mestres de les cordes, siguin quatre o sis, en Camil Arcarazo, el qual domina el contrabaix amb la mateixa mestria que la guitarra elèctrica. Brutal aquest nano. Guillem ha seguit improvisant, i tot i que no l’hi notem clares relacions amb el món del Jazz, per les seves línies improvisades, sí que l’encabim en la Fusió, concepte ben ampli on ell hi entra perfectament. Per descomptat que ell, ells, coneixen la manera d’improvisar en Jazz, cosa que no han volgut fer en aquest, el seu primer projecte personal. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es .

 

Hi ha tres peces que són tres dedicatòries: ‘Ojos Verdes’ és una obra composta entre el 2017 i 2018 que ha anat evolucionant fins al mateix moment d’enregistrar-la. El tema vol jugar amb el concepte de sinestèsia. Guillem García vol que l’oient experimenti un viatge per on passarà per diferents paletes de colors, començant pels tons foscos i acabant en una lluminositat esperançadora. ‘Nora’ és el nom d’una alumna de Guillem García a la qual dedica aquesta cançó. L’artista va trobar en la petita, de tant sols vuit anys, una font d’inspiració. La nena, que va perdre el pare per una malaltia, mai ha perdut la il·lusió, l'energia, l'alegria i la felicitat. ‘Resina’ és el títol i single d’aquest àlbum. Aquesta peça és la primera que compon Guillem García en tota la seva carrera, he motivat i inspirat per un dels seus referents en tots els aspectes, la seva àvia. El tema va ser escrit un any després de la mort de l'àvia, i vol ser un cant a la vida, la generositat, l'altruisme i l'amor. L’àlbum acaba amb un tema titulat ‘Que lloren ellos’. Aquesta peça és una improvisació sobre un text de l’enyorat Pepe Rubianes que va escriure en la seva obra ‘Lorca eren tots’. L'actriu Anna Casas interpreta el text sobre el qual Guillem García improvisa un context musical. La cançó vol fer una reflexió sobre l’odi, intentant posar a l’oient en la pell de la germana de Lorca en el moment que rep la notícia de la seva mort, i com intenta gestionar tots els sentiments que l’envaeixen. El tema també vol visibilitzar tot el patiment que la guerra va suposar a les víctimes, i en particular, les víctimes que van causar l’exercici nacional.

I acabarem el seu projecte i programa d’avui amb el primer moviment de la Suite “La dansa dels monstres”... 

10.1.- La dansa dels monstres I (Guillem García) 7m19s. 

I he volgut acabar amb el que és el primer tema del disc, i primer moviment de la Suite “La dansa dels monstres”. Primer pel seu contingut rítmic durant molta part del tema, però també per com de dolçament l’han iniciat, amb unes percussions molt delicades, acords amb la mà sobre les cordes del piano, algunes tecles i cordes picades. I ja les escombretes de Fuster han obert la porta a la melodia de García, així com molt romàntica, del concepte romàntic de la música clàssica. La qüestió rítmica ens situa clarament en aquesta la nostra època, farcida de destrucció i guerres, no només la recent d’Ucraïna. El líder ha passat de la línia melòdica a la improvisació sense solució de continuïtat. I la base de dos, l’han acompanyat d’una manera magistral, Camil més discret que Fuster, car aquest ha estat constantment fent una carrera creativa. Feina de tots dos immensa i necessària. Al final  també amb una altra magistral línia improvisada del jove crac de les cordes, les que siguin. Brutal tema per acabar el primer treball discogràfic d’aquest jove pianista. Bravo Guillem, bravo a tots tres. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments. 

Guillem García (Barcelona, ​​1994). Comença els seus estudis musicals amb l’acord clàssic. Als dinou anys vira cap al jazz i ho fa adoptant el piano com a instrument principal. Estudia al Conservatori del Liceu de la mà de professors com Roger Mas, Albert Bover, Toni Vaquer, Sergi Vergés i Horacio Fumero, entre d’altres. Forma part de l'escena jazzística de Barcelona i participa diverses vegades al Festival de Jazz de Barcelona amb la Big Band del Conservatori del Liceu, la Big Band d'Asier Olabarrieta i la Big Ensemble de Toni Vaquer. Durant aquests anys Guillem pren un rol com a sideman participant en diversos projectes aliens entre els quals participa en l'obra Jazz Bodas de Fígaro dirigida per Paco Mir, amb la qual fa una gira passant per teatres com el Teatre del Canal de Madrid, el Teatre Victòria de Barcelona o el Teatre Cervantes de Málaga, entre molts d'altres. Arran de la pandèmia decideix enfocar-se més cap a projectes propis i engega el seu propi trio que dona llum a aquest disc que ara present. Concerts de presentació: 28 d'abril a Nota 79 de Barcelona. 6 de maig a l'Espai Orfeó de l'Orfeó Lleidatà i 28 de juny al Jamboree de Barcelona. Doncs res, que ja hem acabat el programa d’avui que l’hem dedicat a tres projectes de casa nostra, amb en Jordi Rossy i el seu “Puerta”, disc parit però a Basilea, on hi viu i treballa. Sí que els altres dos s’han fet en terres catalanes, el de Quim Magnet, “Ortigas” i  el de Guillem García, “Resina”. I hem escoltat a Carme de la Fuente en el seu micro conte. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.