Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I sí, ja hi tornem amb un programa dedicat a tres projectes amb tots els vents de “República”, i tant de bo no només fossin aquests vents. També serà un programa temàtic per l’estil de les seves músiques, totes encabides ben bé en el Post Bop i derivats. Escoltarem "La Gran Trompetada", el "Broxila" del Fernando Brox Quartet i la "República Cromàtica" del Manel Valls. I avui escoltarem un micro conte de Carme de la Fuente.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

I començarem delicadament amb una preciosa balada del projecte  “La gran Trompetada”, The Changes Vol2, editat per The Changes, publicada la versió en vinil el 3 de juliol de 2021, enregistrat per Ferran Donatelli als Vertigo Studios el 12 de gener de 2021. Mesclat i masteriyzt per Quim ‘Kato’ Puigtió. I aquí hi tenim a Pol Omedes, Joan Mar Sauqué, Oriol Vallès, trompetes; Xavi Torres, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix i Joan Casares, bateria. I l’Oriol n’ha compost tres, el Pol i el Joan, un, mentre que n’hi ha tres que en diem estàndards dels quals ja en parlaré si s’escau. I dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al bandcamp del seu projecte:

https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/la-gran-trompetada 

I tot i ser molt maco el tema del Joan, “The Last One”, els escoltarem amb la preciosa composició de l’Oriol, dedicada al gran Barry Harris i anomenada... 

1.3.-Barry Harrys (Oriol Vallès) 4m55s 

I de quina manera més maca hem començat el programa d’avui. I el tema ha començat de manera marcada pels “inputs” dels tres metalls, ben assenyalats. Després però de la presentació del tema, amb un delicat, Swing, sí que ha aparegut en les improvisacions de manera més notable. I l’Oriol n’és el compositor, però ha estat en Pol qui primer ha fet la primera improvisació, en aquest preciós tema dedicat a Barry Harrys. I què bé ho ha pelat, ell amb el so de la seva trompeta, així com una mica trèmul a voluntat, i amb calidesa i bon fraseig. Xavi al piano l’ha seguit amb la seva digitació prístina i clara, alhora que amb un punt de punció percussiva. Les seves línies creades han estat preciosistes, enlairat també allà dalt, en el registre agut. I el darrer a la trompeta ha estat el més jove de tots, el Joan Mar Sauqué, al qual també li reconeixem la seva sonoritat, relativament diferenciada de la dels seus companys, que per això aquests nois tenen ja el seu so personal. I després dels solos han recuperat el “tema” amb tota la contundència sonora dels tres metalls. No ens oblidem pas de la base rítmica de dos, contrabaix i bateria, Giuseppet i Joan, els quals els han acompanyat amb tot el Swing, per “walking” delicat d’un i “ride” de l’altre. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz, i aquest agost, amb el seu Festival Mas i Mas. https://masimasfestival.com/agenda/ 

I extret del seu bandcamp, s’hi pot llegir.... 

“Quan l’Anyell va obrir el setè segell, es va fer silenci al cel durant una mitja hora. Després vaig veure que els àngels que estan drets davant de Déu rebien tres trompetes. Llavors va venir un altre àngel amb un encenser d’or i es va posar vora l’altar. Li donaren perfums d’encens a mans plenes, perquè els oferís, amb les pregàries de tot el poble sant, a l’altar d’or que hi ha davant el tron. I el fum de l’encens, junt amb les pregàries del poble sant, va pujar de mans de l’àngel fins a la presència de Déu. Després l’àngel va omplir l’encenser amb foc de l’altar i l’abocà a la terra, i van esclatar-hi tronades, veus, llamps i un terratrèmol....”. I seguirà.. 

I seguim amb una altra baladeta, ara la del projecte del Manolo Valls Quartet, “República Cromàtica”, un projecte anterior que ell em va enviar i que avui em va la mar de bé per posar-lo. Editat per SedaJazz Records, l’1 de juny de 2018, enregistrat per Vicente Sabater el 31 de març i 1 d’abril de 2017 a l’Elefante Estudio. Mesclat i masteritzat pel mateix Vicente. Produït per Manolo Valls. I aquí hi tenim a: Manolo Valls, saxo tenor; Iván Cebrián, guitarra; Óscar Cuchillo, contrabaix i Rubén Díaz, bateria. Tots els temes són del Manel, excepte “Viejo Estocolmo”, cançó popular arranjada per ell mateix. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al seu bandcamp: 

https://manolovallsquartet.bandcamp.com/album/republica-cromatica 

I la balada “Beautiful X” és preciosa, tema del Manolo, però els escoltarem en el tema popular suec i arranjat per ell.. 

2.6.- Viejo Estocolmo (Popular & arranj. Manolo Valls) 4m16s 

I què maca és aquesta cançó amb tots els aires folklòrics de Suècia. I l’arranjament que n’ha fet el Manel és però magnífic. Delicat, sí, i també amb una mena de suau Groove que se’t va emportant. La melodia a càrrec del dolç so del saxo tenor del líder, és fins i tot captivadora, per com la melodia és, però també pel so del líder. I Cuchillo al contrabaix ha fet la primera “impro”, només acompanyat per les escombretes de Díaz a la bateria. I quina línia melòdica més bonica ha creat, en un solo més horitzontal que vertical, o sigui que seguint més la melodia i escales que no pas els acords. I el líder l’ha seguit amb la mateixa dolçor, i ell ja només recuperant la melodia amb la resta de companys. Hem pogut escoltar també unes espurnes dels acords de la guitarra de Cebrián. I l’han acabat així com una mica en suspensió. Què bonic. 

I ell mateix ens diu què:

“La necessitat d'expressió crea a l'artista. Una seductora condemna que et porta incessantment a transformar la realitat. Aquesta comunió entre el teu món interior i el món exterior que et completa, i on qualsevol mediocritat queda sublimada per la inspiració creadora. Una cosa gairebé mística. Intentes comunicar-te amb els altres -i amb tu mateix- dibuixant sons que creen colors. Així neix aquest disc. Benvinguts al meu món sonor particular, el meu República Cromàtica, la vostra”. Manolo Valls. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I acabarem amb les balades i ara serà amb la del projecte del Fernando Brox Quartet, “Broxila”. Disc editat el 17 de desembre de 2020 per Blue Asteroid Records, enregistrat per Sergi Felipe als Underpool Estudis d’Esplugues de Llobregat, i masteritzat per Javier Rodríguez, “Hartosopahs”. I aquí hi tenim a Fernando Brox, flauta; Toni Saigi, piano; Pau Sala, contrabaix i Carlos Falanga, bateria. Tots els temes són del Fernando. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al seu bandcamp:

 https://fernandobrox.bandcamp.com/album/broxila 

I tot i ser molt bonica la balada Reptylidian, els escoltarem en la preciosa  i balada un pèl més viva, a tot vals, anomenada.. 

3.2.- La Rueda (Fernando Brox) 5m36s. 

I aquest tema del Fernando té ja un punt més de tempo, tot i ser encara força delicat. I amb quina “Intro” més maca l’han començat, amb la flauta del líder pujant d’una revolada, per després iniciar-ne ja la melodia. El tema té un punt de ritme passejat pel vals, tot i els diversos breaks i canvis.  I sí, ell mateix ha iniciat les improvisacions amb la seva personal sonoritat i fraseig personal. Fernando és un dels més sòlids flautistes, ell, acompanyat també per Pablo Selnik i per descomptat un dels seus mestres, en Gorka Benítez. Dolçor en la interpretació del Fernando i creativitat en les línies obtingudes. I el Swing ha crescut en el solo del Toni al piano, car Pau i Carlos s’hi ha posat amb més ganes, les que tocaven en aquell moment. Toni, al qual vam escoltar la setmana passada, avui ha abandonat el món Monkià, situant-se més en l’ona Evans, per delicadesa. Tot i això, ell sempre el té ben a prop, a Monk. Pau al contrabaix ha reeixit també per la seva pulsió solista, alhora que amb la seva història explicada a base de les notes obtingudes, i aquest sí, en un solo més vertical que horitzontal. I l’han acabat delicadament després de recuperar-ne la melodia. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga, trio que tindrem el 18 de setembre a la Sala Xica del Jazz Club la Vicentina. 

I després d’escoltar com ells tres fan les balades, ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. .....Gràcies Carme per la teva dolçor expressiva i sempre al voltant de les músiques del programa.

I recuperarem al Manolo Valls Quartet i la seva "República Cromàtica" amb el tema.... 

4.2.- Salida 17 (Manolo Valls) 5m54s 

 I hem seguit amb el Manolo Valls Quartet a tot delicat Swing amb aquest tema propi “Salida 17”. La melodia  té una calidesa, i més però la de la sonoritat del seu tenor. L’han iniciat amb uns acords previs de guitarrista, i notes del contrabaixista i ja el dolç swing del baterista. El tema sembla tenir una estructura d’aquelles que ja reconeixem, les de 32 compassos i forma AABA, amb el pont ben reconegut pel seu canvi tonal però també amb més incidència del swing. Manel n’ha iniciat les improvisacions, seguint clarament la qüestió harmònica, sense allunyar-se’n ni gens ni mica, tot i desenvolupar posteriorment unes línies més enllà de l’estructura de l’acord. Gran solo del Manel, Manolo, que amb ell ja hi vaig parlar quan li vaig posar el seu darrer projecte, i ell, en valencià, i jo en català, o sigui que Manel. I després del seu solo hem pogut escoltar de quina manera ens ha acaronat el so de la guitarra de l’Ivàn. Magnífica sonoritat, la d’una guitarra de caixa, sense efectes de cap tipus. A banda del so, ens ha frapat el fraseig i com l’ha desenvolupat, amb quina creativitat, i quin llenguatge més jazzístic. 

Seguim però dir-vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. 

I recuperarem el projecte del Fernando Brox Quartet, “Broxila”. I recordem que hi tenim a Fernando Brox, flauta; Toni Saigi, piano; Pau Sala, contrabaix i Carlos Falanga, bateria. Els escoltarem en el tema del Fernando, anomenat... 

5.1.- Vozarrón (Fernando Brox) 5m35s 

I amb aquest tema ens hem situat en l’entorn personal d’aquest projecte del Fernando, podríem dir que allunyat d’estils relacionats amb el Jazz, pur i dur, i sobretot en aquest tema tan elaborat, per melodia i harmonia. Fernando ens l’ha presentat i ves per on que ens ha recordat a algun d’aquells que féu Chick Corea,  els primers dels Return to Forever i per tant amb la flauta de Joe Farrell. Ara bé, amb la impro del Toni, crec que les coses han canviat una mica, car l’hem tornat a escoltar percussiu, monkià, alhora que amb un cada vegada més evident llenguatge personal. El Swing ens l’ha regalat Pau Sala, primer, pel seu “walking”, car el Carlos ha estat tota l’estona investigant línies rítmiques, essent-hi però també, aquest swing en tot el seu discurs. La flauta del líder s’ha afegit al so del piano, compartint ells dos moments solistes d’un gran nivell i consistència. Un gran tema i amb una gran trempera. Els acords del pianista recolzen al líder en la seva acurada interpretació, i també els dos de la base rítmica. I recuperant el tema, l’han acabat de cop. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I acabarem aquesta segona roda encara més vius de tempo i Swing amb “La gran trompetada” amb Pol Omedes, Joan Mar Sauqué, Oriol Vallès, trompetes; Xavi Torres, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix i Joan Casares, bateria. I els escoltarem en el tema del Pol, anomenat.. 

6.5.- Pay Day (Pol Omedes) 3m04s 

I els tres trompetistes han fet la melodia principal d’aquest magnífic tema del Pol. Tema dividit entre l’exposició dels metalls, per després la del pianista. Una melodia força elaborada, maca i agradable, que per això la sonoritat dels metalls, que quan volen sonen així de dolços. I el Swing ha aparegut ja des dels inicis amb les escombretes del Joan. I s’ha ampliat en les improvisacions dels dos metalls, Joan Mar i Oriol, car, tot i ser el Pol el compositor, o potser precisament per això, ell no ha fet cap solo. Joan Mar ens ha tornat acaronar per sonoritat, la d’ell propera a gent com Clifford Brown del qual n’és un fervent admirador, fins i tot havent escrit quasi un llibre sobre la seva vida. Recordo que fa uns mesos, i al Facebook, ell ens alliçonava amb tot d’històries sobre Brownie. Joan Mar té també el seu llenguatge, tots ells el van adquirint amb el temps, i tot i ser joves, el Joan Mar el qui més, doncs ja el tenen. El so de l’Oriol ha estat quasi el d’un fiscorn, per fosc, tot i ser el de la seva trompeta. Quin fraseig també més reeixit. I abans de recuperar el tema, encara hem pogut escoltar una mica del pianíssim d’en Xavi Torres, i sempre al seu costat, la base rítmica de dos, Giuseppe i Joan. 

I seguint amb l’Apocalipsi...

“Aleshores els àngels que tenien les tres trompetes van preparar-se per tocar. Va tocar el primer, i foren abocats a la terra una pedregada i un foc barrejats amb sang. La tercera part de la terra, la tercera part dels arbres i tota l’herba van quedar abrusats. Va tocar el segon àngel, i fou abocada al mar una mena de gran muntanya, roent de foc. Una tercera part del mar es va tornar sang; la tercera part dels animals que hi viuen va morir i la tercera part de les naus va ser destruïda. Va tocar el tercer àngel, i un astre gegantí, encès com una torxa, caigué del cel sobre la tercera part dels rius i de les fonts d’aigua...”. I seguirà.... 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

 

I seguim amb els tres projectes, escoltant de nou el projecte del Manolo Valls Quartet, “República Cromàtica”,  amb Manolo Valls, saxo tenor; Iván Cebrián, guitarra; Óscar Cuchillo, contrabaix i Rubén Díaz, bateria. I com que teníem ganes de Blues, podrem gaudir amb el... 

7.5.- Blues for Esteban (Manolo Valls) 5m54s 

I quines ganes de Blues que teníem, oi? Doncs sí, aquest és l’únic Blues del programa d’avui, magnífic Blues del Manel, per cert. Un tema que te una exposició típica per Swing permanent, si n’exceptuem el moment de Break tot just abans del solo del líder al saxo tenor. Gran tema del líder encetant saxo tenor i guitarra la melodia. Una melodia amb aires Coltranians, aquells del seu Blue Train. I l’Ivàn ha fet la seva primera interpretació solista, ell amb una tècnica i bon gust exquisit. Ha desgranat la magrana harmònica amb un solo magistral, amb el seu característic so, i tota la tradició dels seus mestres guitarristes. El líder l’ha seguit amb tota una demostració de bon fer, de tradició, també. El seu fraseig lligat i línies melòdiques inventades al voltant d’aquesta estructura de 12 compassos, ha estat tot plegat fet amb un gust deliciós. El Swing de contrabaix i bateria, Cuchillo i Díaz, l’han acompanyat durant tota la seva exposició solista, a ell, i al guitarrista primer. Díaz finalment ens ha fet una gran solo a la bateria, coses aquestes que ens confirmen l’estat de forma dels músics, sobretot quan fan els seus solos. I amb el “quasi” Blue Train de Coltrane-Valls han acabat el tema de cop. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi tornen a fer concerts. Serà qüestió de mirar-ne’n la seva programació. 

I ara us proposo escoltar una meravella de tema del Fernando Brox Quartet, “Broxila”. I recordem que hi tenim a Fernando Brox, flauta; Toni Saigi, piano; Pau Sala, contrabaix i Carlos Falanga, bateria, anomenat.... 

8.3.- Elipsis (Fernando Brox) 4m11s 

I amb aquest tema el Fernando ens ha tornat a sorprendre, i ara per com els sons del sintetitzador acompanyen els inicis del tema, el so de la seva flauta sintetitzada. Tema potent, per concepció rítmica inicial, tot i presentant el tema, amb una melodia més que sorprenent. Els “colors efectistes” inicials, que l’enriqueixen, desapareixen en les interpretacions solistes, la primera del Toni al piano, on el Swing, apareix ja de manera evident amb el “walking” del Pau i el “Ride” i “Xarles” del Carlos. La pulsió rítmica del pianista i línies creades ens acosten de nou al món Monkià, tot plegat barrejat amb el seu propi discurs, el qual cada vegada va fent-se més seu i seu. Fernando ha recuperat el tema, amb els efectes sorprenents, els d’una “Elipsis”, els d’aquest tema sorprenent i magnífic. Ell ha fet també uns moments més de solista sintetitzat, amb acords puntuals del pianista, i sempre amb tot el Swing de la base rítmica. I al final en recuperen el motiu melòdic principal i l’acaben delicadament. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I una mica més vitals de tempo, com són la majoria de temes del projecte “La gran trompetada” amb Pol Omedes, Joan Mar Sauqué, Oriol Vallès, trompetes; Xavi Torres, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix i Joan Casares, bateria. Els escoltarem en el tema de Duke Pearson anomenat... 

9.7.- Jeannine (Duke Pearson) 5m55s 

I aquest magnífic tema "Jeannine" va ser compost per Duke Pearson el 1960 i apareix una primera versió a l'àlbum de Cannonball Adderley "Them Dirty Blues", enregistrat al febrer del mateix any. La versió que en va fer Donald Byrd va aparèixer en el seu àlbum de novembre de 1960 "At the Half-Note Cafè". També es van enregistrar diverses versions vocals amb lletra d'Oscar Brown, Jr. Sembla que el seu oncle, un fanàtic de Duke Ellington, el va anomenar Duke. Pearson va ser músic d'estudi i productor d'àlbums per a Blue Note, on va ser influent en el canvi  d'aquest segell al Hard Bop. Va deixar de treballar amb Blue Note el 1971 quan va morir el cofundador Frank Wolff. Si bé va continuar acompanyant vocalistes, en particular a Carmen McRae, a la dècada de 1970, va passar molt temps lluitant contra els efectes de l'esclerosi múltiple. 

I aquest és un molt bon tema a tot Hard Bop interpretat per infinitat de músics. De manera particular té molta gràcia el Pont del tema, amb el seu canvi tonal. El ritme de la A del tema no té el Swing del Pont, afegint-s’hi això a la bellesa del tema. Em recorda d’altres temes on a la A hi ha un ritme Latin, mentre que al pont hi ha el Swing, com per exemple “On Green Dolphin Street”, de Kasper & Whasington. Els tres metalls ens n’han fet la melodia, amb una compenetració total. I qui primer ha començat les improvisacions ha estat Joan Mar, ell amb el seu so característic i fraseig espectacular. Gran solo del Joan, que cada dia que passa s’estableix com un dels metalls joves a seguir, ell que va créixer al costat del Joan Chamorro, i encara l’acompanya. Pol l’ha seguit amb la seva personal sonoritat, amb un trèmolo voluntari que el  fa reconeixible. Oriol ha fet la seva aportació amb un so un punt més fosc, coses aquestes que es noten clarament. Mestria de tots tres, cadascun d’ells amb el seu discurs. I el tema l’acaben delicadament després d’escoltar la improvisació de Xavi Torres al piano, magnífic ell, i la resta de la base rítmica, en Giuseepe i Joan. 

I acabant amb l’Apocalipsi....

“.....El nom de l’astre és Absenta, i la tercera part de les aigües es va convertir en absenta, i molta gent va morir per culpa de l’aigua que s’havia tornat amarga. Van tocar els tres àngels i la foscor colpí la tercera part del sol, la tercera part de la lluna i la tercera part de les estrelles. Tant el dia com la nit van perdre així un terç de la seva llum. En plena visió, vaig sentir el batec d’una àguila que volava altíssima pel cel i que proclamava amb veu forta: - Ai, ai, ai dels habitants de la terra pels darrers tocs de trompeta que els tres àngels estan a punt de fer! ”. Apocalipsi 8 1-13. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I encara farem una darrera roda, així doncs que escoltarem al Fernando Brox Quartet, “Broxila”. I recordem que hi tenim a Fernando Brox, flauta; Toni Saigi, piano; Pau Sala, contrabaix i Carlos Falanga, bateria. El tema en qüestió, farcit de ritmes així com trencats, s’anomena... 

10.7.- Afroiluminatti (Fernando Brox) 5m00s 

I dels tres projectes, aquest del Fernando respira un tarannà personal, per composicions, per ritmes i melodies, i jo diria que aquest tema encara ens ho constata més. Els inicis i posteriors desenvolupaments a vegades ens situen en l’Orient més enllà, coses aquestes que potser tenen relació amb el títol. La flauta torna a tenir una sonoritat un punt sintetitzada o passada per sedassos electrònics diversos. El break rítmic previ a la improvisació del líder, és també força remarcable. Carlos i Pau, bateria i contrabaix, mantenen una pulsió rítmica així com trencada, amb un Groove imparable. Fernando ha estat de nou immens en la seva improvisació, i durant tot el tema. I ves per on que hem pogut escoltar la mestria de Carlos Falanga amb un solo de bateria remarcable. I el final, així com molt beat és també sorprenent, arrastradet i molt bonic, amb pregunta resposta a càrrec de flautista i pianista. I l’han acabat de la mateixa manera que l’han començat, amb en Pau Sala al contrabaix donant les notes guia adequades. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i dir-vos que aquest dissabte 10 de juliol començarem el 12è Festival de Jam Sessions. Comptarem amb els combos del Taller de Músics i el d’alumnes i professors del Musical de Bellaterra, sempre amb la molt bona disposició de la seva directiva, la que fa que màsters com l’Elàdio Reinón i demés professors, acompanyin als seus alumnes. Serà a la plaça del Mamut Venux a partir de les 20h, en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina. 

I escoltarem també per darrera vegada el projecte i un parell de temes seguits, que són curtets, els dels nois d’aquesta “La gran trompetada” amb Pol Omedes, Joan Mar Sauqué, Oriol Vallès, trompetes; Xavi Torres, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix i Joan Casares, bateria. I el primer tema és de la gran Mary Lou Williams, i el segon és de l’Oriol Vallès, som-hi doncs.. 

11.2.- In the land of Oo-Bla-Dee (Mary Lou Williams) 2m51s

12.4.- Propietat intel·lectual (Oriol Vallès) 3m52s 

Mary Lou Williams (nascuda Mary Elfrieda Scruggs, 8 de maig de 1910 - 28 de maig de 1981) va ser una pianista, arranjadora i compositora de jazz nord-americana. Va escriure centenars de composicions i arranjaments i va enregistrar més de cent discos (en 78, 45 i versions LP a 33). Williams va escriure i arranjar per a Duke Ellington i Benny Goodman, i va ser amiga, mentora i mestra de Thelonious Monk, Charlie Parker, Miles Davis, Tadd Dameron, Bud Powell i Dizzy Gillespie. I quina gràcia el primer tema de Mary Lou Williams. 

I la melodia l’ha fet un dels tres metalls, diria que Joan Mar, recolzant-lo els altres dos. I qui primer s’ha posat a improvisar ha estat en Pol Omedes, a qui reconeixem ja a la primera. Pol posseeix també un fraseig lleuger i gràcil, alhora que magnífic discurs, amb la característica sonora del seu lleuger trèmolo. I quin Swing hem pogut escoltar durant les improvisacions, amb en Giuseppe i Joan, Joan i Giuseppe. I ben aviat, després del seu curtet solo, hem pogut escoltar de quina manera ho ha brodat Joan Casares a la bateria. Joan destil·la Swing per tots els costats, i ens mostra la seva contundència en cada concert que el veiem en directe. Aquí l’hem escoltat com ha “omplert” de recursos rítmics tot el tema, i sí, molt més en el seu solo final. 

I amb aquesta “Propietat Intel·lectual” de l’Oriol cloguem les músiques del seu projecte, disc que ha sortit en vinil, i no sé si de 180 grams, i també digital al seu bandcamp. I de quina manera també ha començat aquest tema, amb el ritme trencat en les A mentre que ha aparegut el Swing en el Pont o la B i canvi tonal. Pol ha estat de nou qui primer n’ha començat les improvisacions, amb el seu so característic. La seva mestria ha quedat de nou ben constatada, fent-nos tota una demostració de bon gust i fraseig. Les seves excursions puntuals al registre més agut, que no súper aguts, ens el mostren també molt tècnic. El Swing de Giuseppe i Joan, amb acords del Xavi, fan que tot plegat sigui una meravella de solo. Fins i tot m’ha semblat escoltar una mena de diàleg amb la trompeta de l’Oriol, jo diria. I el tema té uns canvis rítmics magnífics, amb un “Soli” dels tres metalls, ja a les acaballes del tema, amb uns “quatres” que han fet amb el Joan. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on en aquest juliol podrem gaudir amb el Jazz a la Fresca amb tot de projectes que s’hi podran veure. I ves per on que nosaltres vàrem anar a veure el de “La gran trompetada”, en un pati de la Nova Jazz Cava, ple de gom a gom. 

I acabarem el programa d’avui amb el Manolo Valls Quartet, “República Cromàtica”,  amb Manolo Valls, saxo tenor; Iván Cebrián, guitarra; Óscar Cuchillo, contrabaix i Rubén Díaz, bateria. El tema en qüestió és el propi, anomenat... 

13.8.- Crisis (Manolo Valls) 5m01s 

I de quina manera més brutal hem acabat el programa d’avui, a tot tempo fast i Swing a dojo. I com l’ha començat l’Ivàn amb la seva guitarra i fent-ne una “Intro” curteta i bestial. I la melodia ha aparegut ja d’entrada de la mà del saxo tenor i líder Manel Valls, líder del seu Manolo Valls Quartet. Després de la presentació del tema, ell mateix n’ha iniciat les improvisacions, fent la seva de  manera magistral, per velocitat, per tempo, però també pel bon gust del líder. Ens ha tornat a mostrar el seu saber, que ha estat molt. Fraseig veloç, llenguatge jazzístic més que evident, i sobretot, bon gust interpretatiu. Cebrián a la guitarra ha estat un altre dels qui ha volat, literalment, per veloç, per creatiu, i tot plegat amb un so càlid, el de la seva guitarra de caixa. Després d’ell hem pogut escoltar encara uns “quatres” del saxo tenor i guitarrista amb el baterista Díaz, el qual  també ens ha fet gaudir d’allò més. I com sol passar, han recuperat el tema per acabar-lo de cop, coses aquestes que han passat en els temes més vius del seu projecte. 

Doncs ja hem acabat el programa d’avui, dedicat a tres projectes de gent de casa com són Manolo Valls Quartet, “República Cromàtica”; el del Fernando Brox Quartet, “Broxila” i el de “La Gran Trompetada” amb Pol, Oriol i Joan Mar i demés, havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.