Jazz Club de Nit a Ràdio Sant Vicenç 90.2 FM

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats dels nostre músics i editorials. 

Doncs ja hi som de nou amb un altre programa al Jazz Club de Nit, però abans m’agradaria comentar-vos que aquest dissabte passat 10 d’octubre, vam fer el “1er dia de l’11è Festival de Jam Sessions a SVdH”. Vam fer-lo amb músics del Taller de Músics i d’El Musical de Bellaterra, alumnes i professors, els quals ens van oferir els seus projectes i després varen tocar entre ells, fent el què és la clau del Festival, la Jam Session. Vam gaudir molt amb la música i estic molt content per la resposta del públic que va venir i pel seu comportament cívic mantenint la distància de seguretat durant tot el concert. El segon dia el farem el 7 de novembre on tindrem alumnes de G.S. del Conservatori del Liceu i ESMUC. Abans però tindrem un concert i que serà també en dissabte, el 31 d’aquest mes. Aneu reservant la data, car dels músics ja en parlarem en els programes següents. 

Sempre us desitjo lo millor i us demano que estigueu a l’aguait, que aquest malparit virus no s’atura front res, si exceptuem la mascareta i les mans netes. 

Bé, pel que fa al programa d’avui dir-vos que anirà de cordes, fregades i no, tornant a ser un programa temàtic a pesar dels estils diferenciats. Escoltareu el darrer projecte del cellista Martín Meléndez i el seu Power Trio, “I Have a Dream”, de NarRator Records. També el del guitarrista de Jazz Manouche Fusió Valentí Moya i el seu “Valentí Moya meets Monk” editat per Discmedi Blau. El bonus track serà un tema del disc de Bobby Hutcherson “Stick-Up!”, i podreu escoltar un micro conte de Teresa Tuset. 

Concs comencem amb les músiques del programa, i ho farem amb el projecte.. 

“I HAVE A DREAM”

Martín Meléndez Power Trio

 

Editat per NarRator Records

Enregistrat per Jesús Rovira a La Casa Murada

Mesclat i masteritzat per Aldo Tuesca a l’Stonebox

Post producció de Meléndez i González

 

Lucía Fumero, piano

Martín Meléndez, cello

Gabriel González “Catire”, bateria

I la col·laboració de:

Raydel Grillo, veu a “Rumba pa Catire”

Xumo Nunjo, veu a “Big Afro” i “Bolita”

I en el tema “Bolero” hi ha tota una orquestra de cordes:

José David Fuenmayor, Joanna Gomi, Anahi Acuña i Miquel Castillo, violins

César González, viola

Paula González, Ana Francis Sans, cellos

 

Totes les cançons són de Martín Meléndez. 

“Dedicat a la meva iaia Alícia Jiménez”, posa a dalt de tot del CD bo i obert.

Aquest és un projecte de 8 temes i més de 40 minuts de músiques, ritmes i tempos diversos, sempre però amb l’esperit cubà en cadascun d’elles. I molt delicat comença i és el seu “Paula”, amb una preciosa melodia amb el seu cello fregat pel seu arc. I tot i la contundència de l’orquestra de cordes en els inicis del seu “Bolero”, el tema seguirà un tarannà melòdic i dolç una bona estona, amb un “crescendo” que arribarà al clímax amb totes les cordes de nou, acabarà però delicadament. En el tema “Los Meses”, una magnífica i profunda veu recita uns versos inicialment, i el tempo suau i ritme els anirem copsant mica  a mica, i més i de manera definitiva en la melodia a càrrec del líder. El 3er track “Joao” té una cadència preciosa marcada pel piano alhora que també té una molt bonica melodia que ben aviat se’t fica dins el cap. El ritme i tempo inherent en les notes guia, o notes base, o motiu principal, no s’aturarà fins el final. Amb “Bolita”, apareixen sons estratosfèrics alhora que un recitat en una llengua ancestral. Tot i això, quan apareix la melodia principal ens situem en un entorn més o menys “folklòric” que tindrà posteriors canvis. Amb “Big Afro” l’entorn folklòric és evident per ritmes, esclar, però no només. El tema té un contingut rítmic “potent” i “caribeny”. El motiu principal l’escoltem ben aviat, i es percep que tot el tema “giri” al voltant seu, tot i els canvis posteriors. I el 5è track “Groove” comença amb una narració relacionada amb la televisió cubana, per situar-nos en l’entorn on el context rítmic del tema se situarà de manera immediata, amb la música. El punt de “crítica” vers les dificultats de l’existència de la seva gent és evident per falques parlades. Té també breaks rítmics que el fan divers, cosa que el magnifica. I ja per acabar, la veu de Raydel Grillo enceta la “Rumba pa Catire” donant pas als ritmes més “salseros” sense oblidar l’esperit del “Latin Jazz”, sobretot en les improvisacions dels músics. Una bona oportunitat de fer-vos conèixer un músic, Martín Meléndez que forma part del projecte “Ravel’s Dream” amb Marco Mezquida i Aleix Tobias. 

Començarem a escoltar la seva música, i ho farem amb el tema... 

4.- Los meses        (Martín Meléndez)  4m25s 

I ja heu escoltat com hem començat el programa d’avui, primer amb els sons que viuen en un jardí....”En un jardin de Nueva Delhi.......i acaba dient...y saber que no hay arte sino sueño”...amb la profunda veu de Raydel Grillo, crec jo...i després la introducció de la melodia, i ja amb la corda ben fregada, la del seu cello. Les notes greus i soltes també són les seves, coses aquestes del “dubbing” en les sessions de l’enregistrament. El tempo i ritme agafa un punt més de vitalitat desenvolupant-la. Els acords persistents de Lucia Fumero, donen pas a la improvisació de Martín, el qual gaudeix fent-ho i ens ho encomana a nosaltres. I és que l’hauríeu de veure en directe per copsar el que us estic dient. Un tema molt maco, amb breaks diversos, i sempre el suport total de la base, ara de piano i bateria, mentre el líder improvisa de la manera més creativa. Un tema que se’ns fa curt i que l’acaben amb els persistents acords de Lucia al piano. 

I aquest tema tan maco no podia faltar.... 

3.- Joao        (Martín Meléndez)  5m32s 

I no em digueu que no és preciós aquest tema....a mi m’ho sembla molt. La cadència dels acords, i sobretot les notes base, les que fa el líder, i que en són 3, només tres, però quines tres. La seqüència, el ritme, el tempo, tot en aquest tema és preciós, senzillament preciós. El pont, que es nota clarament li acaba de donar el punt més de bellesa. La melodia a càrrec del líder, es veu desenvolupada per ell mateix en la seva improvisació. La creativitat de Martín és de tots coneguda, i més els qui l’hem pogut veure en projectes jazzístics amb barreges autòctones de músiques del Con Sud. I parlo de projectes amb els amics Federico Carreras i Albert Bover, i el darrer amb el Federico i Jaume Llombart a la Sala Folies. El domini del seu instrument és total, la seva delicadesa en fregar-lo, també. La sonoritat, magnífica. L’afinació, també. Lucia, la filla de l’amic Horacio Fumero, ella al piano, i cantant inicialment la seva improvisació, ha anat creant unes línies melòdiques precioses seguint el tarannà del tema. Lucia és també una molt bona cantant, i així ho hem pogut copsar. La seva impro en el pont ha estat també una delícia. Una repetició de les notes guia que se’t va emportant ja des de l’inici, tal és l’hipnotisme aconseguit. Al final, Martín recupera la positiva melodia, esperançada melodia, que ens fa albirar que encara hi ha llum al final del túnel. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I encara seguirem amb un altre tema vital, anomenat.. 

2.- Big Afro   (Martín Meléndez)  3m14s 

I quin altre tema més impressionant acabem d’escoltar, a tot Latin Jazz. Un tema curtet magnífic amb una pulsió rítmica impressionant, i amb uns inicis entretallats pel que fa als ritmes, i també, amb poques notes principals, les suficients. Una bona estona inicial per després remarcar les notes soltes del motiu principal a càrrec del líder, posteriors acords i espurnes de melodia de Lucia i sempre una rítmica impressionant. Martín ens remarca de nou les notes del motiu principal, i Lucia els seus persistents acords. I el ritme, en la improvisació del líder s’albira clarament ternari complex. I quin altre canvi després de la impro de Martín amb les veus a mode d’invocació Vudú o similars. La insistència es converteix en un Mantra, i ens evoca les arrels més profundes de la música afroamericana, la de la vella Àfrica. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I malauradament al Jamboree ara per ara no s’hi fan concerts, o sigui que aquesta sí que és una mala notícia. Si no aixequen la veda ho tenim molt fosc. Senyores i senyors, vostès que tenen la paella pel mànec, sàpiguen que la Cultura és segura.

 I seguim ara amb el tema barreja de crítica social i homenatge a la seva terra... 

5.- Groove    (Martín Meléndez)  4m22s 

I aquest tema divers també, amb regust de crítica social segurament que per ambdues bandes, la pròpia al govern castrista i la desesperant del bloqueig comercial dels fatxendes americans. El tema ha començat amb dos periodistes de la televisió cubana, la única que hi ha. La construcció rítmica i el tempo són impressionants de la mateixa manera que els canvis encabits, les constants intervencions de gent parlant a mode de queixa per la dificultat de la subsistència. El break entremig i el solo puntejat del líder amb el seu cello, primer pausat, després a tot tempo, tot i seguint els canvis de l’estructura del tema, és magnífic. Ens ha mostrat de nou tota la seva potència interior, la seva tècnica, la seva persistència en això que en diem la Fusió, car a banda d’aquest projecte ja us he comentat les altres col·laboracions, recordo que amb el Marco Mezquida, Federico Carreras, Albert Bover, etc. Una meravella des del punt de vista rítmic, amb un tempo vital, amb les veus de la “queixa”, amb la crítica soterrada, i la música i els ritmes per sobre de tot plegat, solució vital per a molts de nosaltres. Impressionant tema, Martín. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. 

I acabarem aquest projecte amb el tema (deixar un espai de silenci) més Salsero o ritme de Rumba Cubana...(opció de no posar-lo) 

7.- Rumba pa Catire         (Martín Meléndez)  6m45s 

I de nou la veu de Raydel Grillo introduint aquesta “Rumba pa Catire”, en el tema més “salsero”, més “rumbero” de tot el projecte, i així copsant la diversitat estilística del projecte. I és que el Carib té tot això, Latin Jazz, Salsa, Rumbas, etc..recordeu que el “Clave”, el típic ritme cubà el va aplicar i comentar el gran i un dels primers en això del Jazz, en Jelly Roll Morton i en parlà d’ell com l’Spanish Tinge. I els breaks entremig dels temes semblen ser també la clau de volta de tot plegat, i en aquest tema per a gaudi del baterista González, el qual ha desenvolupat un magnífic solo. Gabriel ha fet un solo brutal amb la seva bateria, tot percussió. També les veus cantant són el “quid” de les músiques caribeñes, essent sempre vitals, músiques on el ball és la màxima expressió resultant. I què bé la Lucia amb el piano, a tot acords i ritmes, seguint amb la màxima vitalitat l’estructura del tema amb uns moments magnífics d’intervenció solista. Recordeu que estem escoltant un trio, només un trio, tot i que el líder utilitzi sovint el dubbing del seu cello. Martín ens ha tornat a impressionar en el seu solo puntejat del seu cello, per com de bé ho fa i per com de rítmic també. I aquesta és la “Rumba pa Catire”, i és que és el tema que li ha dedicat Martín al baterista i amic anomenat també Catire. Magnífic tema per acabar el projecte de Martín Meléndez, felicitats. 

I deixem aquest càlid i vital projecte, amb una base de corda puntejada i  fregada, la del cello del seu líder i compositor Martín Meléndez, i ara sembla un bon moment per escoltar el conte, no tant micro, de Teresa Tuset..........

Gràcies Teresa per explicar-nos amb la teva reconeguda vitalitat i frescor narratiu. 

I seguirem ara amb les altres cordes del programa, ara però seran puntejades i rascades, les del projecte dedicat a les músiques de Dave Brubeck..

 

“VALENTÍ MOYA meets BRUBECK”

Valentí Moya Quartet – Jazz Manouche Fusion

 

Editat per Discmedi Blau

Enregistrat a VM Studios i BeatGarden Studios (Barcelona)

Mesclat per Valentí Moya

Masteritzat per Pau Romero als BeatGarden Studios

 

Valentí Moya, guitarra manouche solista i rítmica

Fran Asensio, guitarra manouche rítmica, en #4 i #1

Oriol Gonzàlez, contrabaix

Daniel Levy, bateria 

I tots els temes són de Dave Brubeck, excepte el “Take Five” de Paul Desmond i el “Time for You” de Valentí Moya. 

Doncs estem front un projecte també de 8 temes però una mica més curtet, de quasi 35 minuts.  Escoltareu una música interpretada en l’estil del Jazz Manouche, o Gipsy Jazz, el que es inventar el genial Django Reinhardt. Els tempos són també diversos, havent-n’hi de dolços i més ràpids de tempo. El més dolç és el 6è track “Audrey”, una preciosa composició de Brubeck i gran interpretació de Moya. El “Here comes McBride” ja és una mica més viu, marcat inicialment pel clic de dits dels músics tot i portant el ritme, en un tema en estructura de Blues on ben aviat escoltarem a l’Ignasi fent un magnífic solo al contrabaix. I quasi al mateix tempo tenim el molt maco tema “There’ll be no Tomorrow”, iniciat per la guitarra solista del líder tot i fent-nos la melodia. Ell mateix seguirà amb la seva improvisació. I el súper conegut tema de Paul Desmond, “Take Five” l’inicien amb un magnífic arranjament tot just abans de la coneguda melodia i posteriors improvisacions, també a un tempo prou similar. I el vals el tenim en el “Waltz Limp” i ara sí més viu de tempo, on el líder torna a brillar i la base rítmica està incommensurable, com en cadascun dels temes. I anant creixent de tempo tenim el tema del Valentí, “Time for You”, segur que dedicat a la seva estimada parella. Tema vital que se’ns endu irremissiblement, tal és la seva energia. I tot i començar amb una “intro” així com trencada de ritme, el Swing apareixerà de nou gràcies a la sempre imprescindible guitarra rítmica, en un altre tema de Brubeck i 1er track anomenat “Cassandra”. I si no vaig errat, el tema més viu de tempo és el 3er track i també del pianista americà, anomenat “Lost Waltz”. Aquest però té una “Intro” preciosa que el Valentí interpreta amb tota la seva delicadesa. El tempo fast apareixerà després alhora que la seva altra cop reeixida improvisació. Magnífic projecte de Moya i de nou dedicat a un dels Màsters del Jazz, en aquest cas per coincidir en el centenari del naixement de Dave Brubeck, que va néixer el 6 de desembre de 1920. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web:

http://valentimoya.com/valenti-moya-meets-brubeck-jazz-manouche-fusion/ 

Doncs proposo que escoltem el preciós tema de Brubeck anomenat... 

6.- Audrey    (Dave Brubeck)      4m07s 

Doncs aquest preciós tema de Dave Brubeck és del 1954, rar disc d’estudi car en aquella època Brubeck i el seu quartet enregistraren tot de discs en directe. Inicialment es va editar en mono, tot i que posteriors edicions varen ser en estéreo. El varen fer amb una de les primeres formacions a quartet amb una base de contrabaix i bateria de Bob Bates i Joe Dodge base que esdevindria diversa, tot i que la coneguda com la del seu Dave Brubeck Classical Quartet va ser amb Eugene Wright i Joe Morello. Sembla ser que Gjon Mili, gran fotògraf d’origen albanès li va dir a Brubeck, que “m’agradaria veure com Audrey Hepburn venia caminant pel bosc”, i així devia sorgir el tema i títol. El tema té una estructura de Blues de 12 compassos en Bb menor no obstant això, la melodia de "Balcony Rock", un blues improvisat en Bb major, enregistrada a Jazz Goes to College, s'utilitza per concloure aquest "Audrey". 

I quin gust de tema ens han fet els nostres herois amb un tempo així com arrastradet ideal per començar el seu projecte. I és que la cançó és molt bonica però millor ha estat la versió que n’han fet ells. La melodia amb la guitarra té una dolçor preciosa, i encara sense el swing posterior. Aquest apareixerà en la improvisació magnífica del líder, amb ell mateix fent dubbing fent la rítmica també, coses aquestes que solen fer els músics, com hem escoltat abans amb el projecte del Martín. Després del preciós solo del Valentí, ha estat l’Ignasi González al contrabaix qui ha realitzat el seu de reeixit, també. Posterior recuperació de la melodia i final del tema amb la melodia del “Balcony Rock”, segons he comentat abans. 

En commemoració del 100è aniversari del naixement de Dave Brubeck sorgeix aquest nou treball discogràfic per iniciativa de Hans Kusters. Per l'experiència en un treball anterior i tribut a Thelonious Monk en clau de jazz manouche, se li encarrega el projecte al guitarrista i compositor català Valentí Moya qui dirigeix, coordina i produeix musicalment aquest disc, de nou amb el jazz manouche com a mitjà de fusió. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem cada mes al Jazz Club La Vicentina, i encara aquest mes farem un magnífic concert, també en dissabte i a les 19h. Tindrem un magnífic trio amb Jon Robles, saxo tenor; Marko Lohikari, contrabaix i Ramón Ángel Rey, bateria. Ells ens presentaran el seu darrer disc anomenat “Abril 10/18”. Comptarem amb totes les mesures de seguretat per la Covid, amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH. 

Seguim un mica més vius de tempo ara amb el Blues del pianista americà.. 

4.- Here comes McBride   (Dave Brubeck)      3m20s 

I ves per on que aquest tema Dave Brubeck el va enregistrar amb el gran contrabaixista Christian McBride i el va incloure en el disc celebració del seu 75è aniversari. Va fer un disc a duet, trio i quartets amb diferents músics joves i no tant, i per això el títol “Dave Brubeck, Young Lions & Old Tigers”. 

I els nostres herois l’han fet seguint amb el màxim respecte el tempo original i mantenint l’arranjament  original. De fet, el primer solo de l’Ignasi al contrabaix encara ens ho referma més, ell fent de McBride. El solo que fa d’aquest tema, i altre cop Blues de  12 compassos, és magnífic. En Valentí s’hi ha posat amb el seu i ves per on de quina manera més acurada i magnífica l’ha fet, i amb quina frase més xula l’ha començat. El posterior desenvolupament, el del segon chorus ha estat també magnífic. Després, ells dos, guitarra i contrabaix, Moya i González, fent de piano i contrabaix, Brubeck i McBride, l’han acabat de la mateixa manera que l’han començat, havent recuperat la melodia, acabant-lo delicadament. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja ha començat el seu 39è Festival de Jazz, amb tota una gran selecció de músics i projectes, alhora que també els concerts gratuïts, excepte el del Picnic a Vallparadís. Mireu la programació a jazzterrassa.org. 

I crec que si no us el poso em mateu....i ara el conegut tema de Paul Desmond... 

7.- Take Five                    (Paul Desmond)      4m33s 

I quin tros de tema ens va compondre Paul Desmond....aquest tema va està inclòs en l’àlbum del Dave Brubeck Quartet, “Time Out”. I el títol és ben significatiu del que passa amb les músiques, i és que els ritmes dels temes no són el típic 4x4 i en canvi sí ho varen ser ritmes gens habituals fins llavors en el món del Jazz com el 5x4, 6x4 i 9x8. Aquest és en 5x4 però hi hagué d’altres temes com el “Blue Rondo a la Turk” a 9x8, tot i que els solos de saxo i piano els van fer a 4x4. Més encara, el tema “Three Get Ready” tot i començar a 3x4, va alternant-se cada dos compassos a 4x4, i després a 3x4, i anar-hi anant. I etc, etc...De fet, el mateix Paul Desmond va dir que mai havien pensat en què el “Take Five” arribés a ser un èxit, i sí més aviat un tema reconegut pel característic solo de Joe Morello a la bateria. 

I els nostres herois han afegit una preciosa “Intro”, molt colorista ella, amb un cert dramatisme a càrrec de la guitarra solista i suport de la rítmica, i donant pas ja amb aquesta al ritme i tempo de l’original, o molt proper. La coneguda melodia apareix clara i diàfana, preciosa, i dir-vos que en el pont hi ha un petit arranjament que frena, diríem, la persistència de la rítmica, deixant-li fer els acords puntuals, això sí. El solo del Valentí comença amb dues notes que ens recorden les de Desmond en el seu increïble solo. Ell, a la guitarra, en fa un de magnífic, amb barreja de moments solistes però també amb acords diversos. Magnífic solo del Valentí, molt creatiu, fet amb molt bon gust. El retorn a la melodia original passa per un moment de canvi de centre tonal en els darrers compassos del pont, cosa que els hi queda magnífica, tot, obra i gràcia del líder, per després anar-lo acabant d’aquella manera que dic sempre, que en un directe, s’allargaria segons públic i músics. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I si hi ha un tema del Valentí doncs crec que també ha de sonar, no per res, no, perquè també és un gran tema... 

8.- Time for You     (Valentí Moya)        4m02s 

I ara ja hem anat més vitals de tempo, coses aquestes habituals en aquest programa. Molt bon tema de Moya, a tot Swing, i d’estructura de 32 compassos i forma AABA, crec, tot i que en el pont sembli un RH&Ch, a vegades ens perdem. Doncs res, curt i ras han fet el tema en un sol chorus, per després endinsar-se el líder en un magnífic solo, com els que ja ens té acostumats. El Valentí cada dia que passa que incrementa el seu domini sobre l’instrument, i ara mateix està a un nivell altíssim, trobant-se a la cúspide dels pocs guitarristes de Jazz Manouche que hi ha al país, entre els quals el seu amic Albert Bello, en Biel Ballester i sense oblidar el gran Pere Soto, aquest potser el més eclèctic per com domina els diversos estils del Jazz. Amb aquest tema, Moya ens ha mostrat el seu nivell com a compositor, aconseguint quallar una magnífica composició a tot Gipsy Jazz alhora que la seva ja comentada interpretació solista. 

L'elecció de repertori es resol en 7 arranjaments originals, de composicions de Brubeck més una composició pròpia creada per a l'ocasió "Time for you" en què Valentí aconsegueix captar l'esperit del gran pianista i compositor. Fets la majoria en formació de quartet, la sonoritat principal beu de l'obra de Brubeck que a través de la fusió amb l'estil creat per Django Reinhardt mostra un treball únic i innovador, variat, sorprenent, dinàmic, original, equilibrat, trepidant i emotiu, amb grans dosis d'improvisació i energia que recorden tant a la sonoritat del West Coast Jazz com al Swing del Jazz Manouche. 

I podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, però abans mireu-ne la programació, car ara no en fan cada dia de concerts. 

I crec que tampoc fa falta acabar amb el tema més viu del projecte, perquè aquest primer track i tema de Brubeck, està també la mar de bé... 

1.- Cassandra         (Dave Brubeck)      3m39s 

I en Valentí ha seguit amb el seu estricte reconeixement a les composicions de Brubeck i per això, “intro” i posteriors canvis de ritme, alhora que el tempo, són els mateixos de l’original. I aquest és un tema que van incloure en l’àlbum enregistrat el 1965 amb el seu quartet típic, “Time In”, o sigui que tot a 4x4 i si més no, sense canviar de ritmes dins dels temes. I és que també hi hagué el “Lost Waltz” que Valentí també ha afegit a la llista de temes per a honorar al músic que el desembre farà 100 anys que va néixer. 

I els nostres herois l’han fet amb la mateixa estructura, “intro” i després melodia del tema, amb els canvis inclosos, de ritmes....potser ells han volgut mantenir la pulsió del gran Daniel Levy, amb un control sobre les escombretes de manera permanent, sense els breaks de l’original. I dir-vos que hi ha projectes de músics que se sustenten en determinats músics, així mateix ho feia Brubeck, Coltrane i tants altres. En aquest passa exactament el mateix, i així en Daniel Levy és la perfecta màquina rítmica que fa que tot això camini de la manera que ho fa. I en aquest tema l’hem pogut gaudir fent uns “vuits” magnífics, a escombretes, cosa molt complicada i que ell ha fet a la perfecció, com en tots els temes del projecte, esclar. Parlant de la melodia, dir-vos que ha quedat molt maco el canvi d’octava que ell fa de tan en tan, i així ho ha anat fent. El solo del líder ha tornat a ser brutal, i és que el tempo fast li va la mar de bé. I com soleja el Valentí, amb quin domini i sobretot llenguatge jazzístic manouche. Recuperen la melodia inicial, i acaben el tema amb una cadència descendent preciosa, com en la versió original. Magnífic tema per acabar aquest gran projecte del Valentí Moya meets Brubeck. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

I després de la música dels dos nous projectes presentats, i com sempre fem, ara escoltareu un bonus track que d’un doble disc del Jordi Lliuret, el Sharp Shades & Finger Snaps, un recopilatori que es diu Blue Note Explosion. En aquest doble CD hi ha el tema d’avui, encabit en el disc del 1966, “Stick-Up” de Bobby Hutcherson, amb músics com Joe Henderson, saxo tenor; Bobby Hutcherson, vibràfon; McCoy Tyner, piano; Herbie Lewis, contrabaix i Billy Higgins, bateria, i el tema de l’Ornette Coleman, del 1960, es diu.... 

5. CD2.- Una muy bonita   (Ornette Coleman)  6m26s 

I com que ja he xerrat prou, ja sabeu que aquest tema no el comento, o sigui que ara sí que hem acabat el programa d’avui. I us recordo que primer hem escoltat el projecte del cellista Martín Meléndez, “I Have a Dream”, que després hem escoltat el “Valentí Moya meets Brubeck”, i acabem d’escoltar el tema de l’Ornette Coleman, ell sempre  tan iconoclasta, i entremig, el micro conte de Teresa Tuset. 

Us recordo que feu “bondat”, les mans a la butxaca, respireu lo imprescindible i amb la boca tancada que no hi entrin mosques, les mans ben rentades més amb sabó i no tant amb el gel hidroalcohòlic, que deu fer malbé la pell. 

I apunteu a l’agenda que el 31 d’octubre teniu concert a la Sala Xica, a les 19h, amb un trio magnífic amb Jon Robles, saxo tenor; Marko Lohikari, contrabaix i Ramón Ángel Rey, bateria. Ells ens presentaran el seu darrer disc anomenat “Abril 10/18”. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.