PROGRAMA Nº 74: VISITANTS del NORD AL JAMBOREE
Bona nit amigues i amics seguidors de Jazz Club de Nit. Avui ens endinsarem en el Jazz actual de la mà de dos saxofonistes, una dona i un home, d’estils diferents i també amb saxos diferents, ella toca l’alt i el soprano i ell el tenor. Ella dels Països Baixos (Holanda) i ell del Canadà. Ambdós, figures de l’instrument i del Jazz d’ara mateix. Comencem per ella, Tineke Postma.
És una molt activa saxofonista internacionalment reconeguda. Durant la seva estada al Conservatori d’Amsterdam, va rebre dues beques per anar a estudiar a l’escola de música de Manhattan a Nova York, on va aprendre amb Dick Oats, David Liebman i Chris Potter. El 2003 es va graduar amb Honors al Conservatori d’Amsterdam on es va quedar com a professora i ensenya des del 2005. Tineke toca un de manera enèrgica un Jazz modern inspirat en Wayne Shorter, Cannonball Adderlay, John Coltrane, Miles Davis i altres grans llegendes, tot això però amb la seva pròpia creativitat.
Tineke ha enregistrat cinc CD’s i un DVD com a lider. Va debutar amb el “First Avenue” (2003) mentre estudiava a Amsterdam i fins arribar a aquest darrer que presentem avui el “The Dawn of light”. En aquest darrer treball hi te una col·laboradora molt especial, l’Esperanza Espalding, no tocant el contrabaix sinó cantant. El vàrem poder escoltar al Jamboree l’1 d’abril d’enguany que és on el vam aconseguir.
TINEKE POSTMA
“THE DAWN OF THE LIGHT”
Editorial Challenge RecordsInt.
Enregistrat el 14 i 15 de desembre de 2010 al Tonstudio Fattoria Musica de Osnabruck (Alemanya) i també al
Acoustic Recording a Brooklyn Nova York el 13 de gener de 2011.
Produït per Tineke Postma i Marc van Roon.
Tineke Postma, saxo alt i soprano
Marc van Roon, piano
Frans van der Hoeven, contrabaix
Martijn Vink, bateria
I la col·laboració d’Esperanza Spalding en el tema 4.
1 – Cançao de amor (Heitor Villalobos) 6m39s
PREMIS obtinguts Les seves remarcables composicions i el seu art han estat reconeguts amb diversos premis entre els quals el Jazz Juan Revelations 2009 (Antibes Juan-les-Pins Jazz Festival) El prestigiós Midem, Premi Internacional Revelació de Jazz de l’any 2006, etc. El seu CD “The Traveller” ha estat nominat el 2010 pels premis Edison.
2 – Falling Scales (T.P.) 7m06s
TINEKE POSTMA QUARTET
El Tineke Postma Quartet (Marc van Roon al piano, Frans van der Hoeven al contrabaix i Martijn Vink a la bateria) es va fundar el 2006 i ha tocat en molts festivals internacionals com els de Noth Sea Jazz, Middelheim Festival a Amberes, Young Euro Jazz de Berlin, Jakarta Jazz Festival, Yokohama Jazz Festival, etc. Aquest quartet va ser el que ens va visitar al Jambore l’1 d’abril i també el que va enregistrar el seu darrer treball “The Dawn of light”.
4 – Leave a place underground (T.P.) 5m32s (lletra de Pablo Neruda)
TINEKE POSTMA INTERNATIONAL QUARTET
Format per Geri Allen al piano, Scott Colley al contrabaix i Terry Line Carrington a la bateria. Grup fundat el febrer de 2009 quan Tineke va enregistrar el seu CD “The Traveller”. Tineke ha tocat amb aquests músics al Barbican Hall de Londres, The North Sea Jazz Festival, etc.. El febrer de 2010 varen tocar al Blue Note de New York. El maig de 2010 al Festival de Jazz Sous les Pommiers a França.
8 – The man who stared at costs (T.P.) 4m52s
10 – Tell it like it is (T.P.) 6m12s
Després de Tineke Postma, “ella” ara el posarem a “ell”,
Grant Stewart
Va néixer el 4 de juny de 1971 a Toronto, Canadà. Va rebre la influència de la música de Charlie Parker, Wardell Gray i Coleman Hawkins a través del seu pare, professor d’institut d’anglès i guitarrista semi professional. Pare i fill, sovint tocaven junts durant hores i hores. Va ser a través d’aquestes primerenques experiències i l’encoratjament del seu pare que Grant va primer va desenvolupar la oïda vers la melodia, l’estil i la improvisació. Va començar amb el saxo alt als 10 anys i quan en va tenir 14, el seu primer professor i líder de la Schofield’s Big Band el va convidar a tocar amb ells de manera professional. Als 17 va canviar l’alt pel tenor i ràpidament va tocar com els seus mestres Pat Labarbara i Bob Moyer, aquest darrer, considerat pel Grant Stewart com el seu millor mestre i una de les seves grans influències amb sonny Rollins, John Coltrane, Don Byas i Lester Young.
El treball que presentem avui és
GRANT STEWART
“AROUND THE CORNER “
Editat per Sharpnine Records
Produït per Marc Edelman
Enregistrat i mesclat per Joe Marciano el 12 d’abril de 2010 al Systems Two,
Brooklyn NY
Grant stewart, saxo tenor i soprano
Peter Bernstein, guitarra
Peter Washington, contrabaix
Phil Stewart, bateria.
Tot i que quan vàrem veure el Grant al Jamboree, va tocar amb tres grans músics locals, el pianista italià establert a l’estat Espanyol, Fabio Miano, l’Ignasi González al contrabaix i el Joan Terol a la bateria. Gran trio per a un gran vent.
Escoltarem un canvi radical d’estil, ens endinsarem en el Hard Bop més actual. En aquest disc, Grant fa un repàs a diversos temes que més li agraden de tocar per les seves variacions melòdiques i rítmiques.
1 – Get Happy (Arlen i Koehler) 5m49s
Als 19 anys se’n va anar a Nova York, on va estudiar amb mestres com el Donald Byrd, Barry Harris i Joe Lovano i on va tocar amb Curtis Fuller, Clark Terry, Brad Mehldau, Peter Bernstein, Jimmy Cobb, i un llarg etc.
2 – The Scene (Tadd Dameron) 6m56s
Se’l va poder veure tocant en llocs com el Birdland, Smoke, The Ketano, The Jazz Standard, etc. Ha tocat per tot Nord Amèrica i Europa així com també al Japó, Taiwan, Brasil, i va ser un dels primers artistes a tocar en l’històric Museu Hermitage de Sant Petersburg, Rusia. Ha estat artista convidat pel Museu Guggenheim amb el seu trio i amb la companyia del gran Jimmy Cobb.
4 –That’s my Girl (Wilder i Engvick) 4m51s
Grant Stewart te dos treballs com a líder amb Criss Cross, Downtown Sounds i More Urban Tones, i un amb Fresh Sound Records anomenat “Buen Rollo”.
Downtown Sounds, aclamat per la crítica dels EEUU, Canadà i Europa, es va enregistrar el 1992 i inclou a Brad Mehldau al piano, Kenny Washington, bateria, Peter Washington al contrabaix i Joe Magnarelli a la trompeta. Va ser escollit un dels 5 millors àlbums del 1994 per Geoff Chapman del Toronto Star.
More Urban Tones es va realitzar amb Peter Bernstein a la guitarra, Peter Washington contrabaix i Billy Drummond a la bateria.
5 – Blue Rose (Duke Ellington) 7m23s
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
