Programa Especial 600 - Jordi Lliuret i ECM: Keith Jarrett, John Abercrombie, Jan Garbareck, Ralph Towner, Collin Walcott, Gary Peacock, 19/06/2024.

0 comentaris

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I ves per on que ja hem arribat al Programa 600. Qui m’ho havia de dir 15 anys abans quan vam començar que hi arribaria. No m’ho hauria cregut pas. El primer any, amb en Joaquim Rabassa amb qui ho vam començar tot, el Jazz Club la Vicentina i el Jazz Club de Nit. Al cap d’un any va plegar de tot, i jo, que també podia haver plegat, vaig decidir tirar endavant sol. També hi va haver el Carles Guillem una temporada, crec, i després també se’n va cansar. Es veu que s’ha de tenir no sé què, per tirar endavant els projectes. Crec que només cal tenir moltes ganes de fer coses, per fer-les. En fi, seguirem mentre el cos aguanti.
 
I avui faré un programa especial. El dedico a Jordi Lliuret, a qui no vaig tenir el plaer de conèixer. Malauradament ens va deixar ja fa uns anyets, i ves per on que la seva cosina Marta Sugrañes em va lliurar quasi la totalitat dels CDs del seu cosí, la majoria de Jazz. Va pensar en el Miquel del Jazz. Li he dedicat programes anteriors, ja fa un cert temps, i també posava temes dels seus discos, un, a mode de “bonus track” al final dels meus programes, cosa que vaig deixar de fer encara no sé el perquè. Potser per tenir recopilat tan material com rebo de músics i editorials. En fi. Avui el programa serà per a ell, la seva mare, i la cosina Marta, esclar. Teníem gustos similars; tenia bon gust, vaja. I per això, i com que a mi també m’agrada l’editorial alemanya de Manfred Eicher, ECM, vaig pensar en posar algun dels seus CDs d’aquesta editorial i jo en posar uns quants dels meus vinils també, comprats als anys 70s, tot i que també n’hi haurà algun que no serà de ECM, sinó d'Atlantic. Així doncs el programa anirà d’això. No parlo dels músics i discos, ara tots de cop, sinó que els anireu escoltant de mica en mica; el que sí faré és posar-los per ordre cronològic i començant pel 1972 i acabant el 1977; entre mig, 9 discos, o sigui que el programa complet serà llarg podent-lo escoltar a l’ivoox del programa que trobareu al blog https://jazzclubdenit.blogspot.com. També dir-vos que faré curtets comentaris dels temes, car, seria massa llarg i feixuc comentar-los com sempre faig, repassant el tema de dalt a baix.


Començarem amb el “Birth” de Keith Jarrett, car també és un programa dedicat a la seva figura, ara que ja fa massa que està impossibilitat per tocar el piano pels vessaments cerebrals que va tenir fa dos anys. És un disc enregistrar el 1972 i publicat el mateix any per Atlantic Recording Corporation. Imprès als USA, o sigui que el devia comprar a Andorra. Aquí tenim a Keith Jarrett, piano, saxo soprano, steel drum, banjo i veu; Dewey Redman, saxo tenor i clarinet; Charlie Haden, contrabaix i Paul Motian, bateria. Tots els temes són de Keith Jarrett.
 
I ja els començarem escoltant en el tema que titula el disc...
 
1.A1.- Birth (Keith Jarrett) 6:15.
 
I hem començat molt delicadament amb aquest “Birth” de l’estimat Keith Jarrett, coses que canviaran ben aviat. Un Dewey Redman que en aquest tema no ha desenvolupat tota la seva modernitat, que en d’altres sí que ho fa. I què gran Keith improvisant, sempre expressant molt més del què és habitual.


I seguirem amb un tema amb els aires melòdics de Jarrett, car li reconeixem aquestes melodies. No oblidem no, que en aquesta època ell feia i venia de la Fusió, la que endegà Miles Davis, seguí Weather Report, Chick Corea “Return to Forever”, etc....
 
2.B2.- Forget your Memories (Keith Jarrett) 6:58.
 
Brutal tema amb un ritme trencat, res relacionat amb el Swing, i sí amb les coses que feren també Ornette Coleman. Redman ens ha situat també en l’ona del Jazz Avantgarde, del Free Jazz, no endebades també hi tenim a l’estimat Charlie Haden, que al Cel sigui.


Seguirem amb el “TRIPTYKON” amb Jan Garbarek, saxo tenor,  soprano, baríton i flauta; Arild Andersen, contrabaix i Edward Vesala, percussions. Un record molt gran pels dos darrers, que ja no hi són. Disc enregistrat també el 1972 i publicat per ECM el 1973, i CD de Jordi lliuret.
 
Dels set temes n’he escollit un parell, i no seran els que duren 10:34  i 12:42, no, seran els que ara mateix escoltareu.
 
3.7.- Bruremarsj (vella cançó folklòrica noruega) 4:12.
 
I el bo de Jan Garbarek també fou, i és encara, un dels puntals del so ECM. I en aquest tema antic i folklòric, alhora que renovat i recuperat amb tota la modernitat, els hem pogut escoltar i situar-nos en aquells aventurers anys 70s, que tant m’agradaven, i encara m’agraden.


I ara els escoltarem en un sorprenent tema, i ell, amb el saxo soprano, que quasi sona com un sopranino, instrument que Garbarek ha utilitzat moltes vegades.
 
4.3.- J.E.V. (Garbareck, Andersen, Vesala) 7:31.
 
I de nou modernitat, aventura, cerca de sonoritats desconegudes, de melodies agosarades, i amb una rítmica, la de Vesala, del tot trencada. Arild Andersen i Edward Vesala, foren també uns monstres de l’entorn ECM.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


Seguirem amb un vinil meu enregistrat el 1974, l’abril, i publicat per ECM el mateix any és el “Belonging” de Keith Jarrett, piano; Jan Garbarek, saxo tenor i soprano; Palle Danielsson, contrabaix i Jon Christensen, bateria. Un disc que vaig comprar a Amsterdam. Tots els temes són de Keith Jarrett.
 
I ara ens situarem en l’ona Keith Jarrett, la de la seva primera col·laboració amb ECM, que jo tingui en vinil i que so sàpiga, musicalment parlant, i per tant amb un canvi respecte al disc de Jan Garbarek, disc primer de les futures col·laboracions d’ells dos, Jarrett i Garbarek. Escoltem-los en el tercer track de la cara A.
 
5.A3.- Long as you know...(Keith Jarrett) 6:10.
 
I sí que ha estat molt més calmada la rítmica i musicalitat del tema, al menys en els inicis, car després amb el solo de Garbarek, també s’ha desmadrat, ell. Una melodia molt maca feta a duet de piano i saxo soprano. I Jarrett no ha fet un solo convencional, no, un de molt curtet i ja quasi al final, amb el baixista.


I el primer tema de la cara A és el magnífic...
 
6.A1.- Spiral Dance (Keith Jarrett) 4:08
 
I un altre tema amb l’esperit de Jarrett, el de la seva gestió rítmica, el de les seves melodies. Iniciat amb una llarga Intro on ja hi teníem tot, ritme i tempo. I la melodia, de nou, sublim, típica d’ell, i feta de nou a duet de saxo i piano. I aquí hem escoltat al malauradament desaparegut Palle Danielsson i magnífic contrabaixista, fent el seu inversemblant solo. I quina gran feina de John Christensen a la bateria. I vés per on que ni Jarrett ni Garbarek han fet cap improvisació, bravo.


I un altre disc enregistrat el 1974, coses que podreu veure a la contraportada del disc. És el “Timeless” de John Abercrombie publicat per ECM el 1975 i disc que vaig comprar a la botiga HMV de Londres. Em va costar 3 lliures i 65 penics. Aquí hi tenim a John Abercrombie, guitarra; Jan Hammer, piano, orgue i sintetitzador i Jack de Johnette, bateria.
 
Aquí també hi ha temes llargs, com el “Lungs” i el que titula el disc, “Timeless” ambdós de 12 minuts. Com que no tenim tan temps, podreu escoltar..
 
7.A3.- Ralph’s piano Waltz (John Abercrombie) 4:50.
 
I després de la gosadia de Keith Jarret,  Jan Garbarek i demés, una mica de calidesa musical, la del gran i malauradament desaparegut John Abercrombie. Aquest programa també va dedicat a ell. Apareix de nou el  baterista, Jack de Johnette que serà, i encara és, una ànima viva del Jazz més contemporani. Etern acompanyant que serà a partir d’aquestes dates, de Keith Jarrett. Quin goig d’orgue amb Jan Hammer i delicada sonoritat de la guitarra d’Abercrombie.


I seguim amb un altre tema...
 
8.B1.- Red and Orange (Jan Hammer) 5:17.
 
Déu-n’hi-do de brutal tema. I ves per on que m’ha sonat a moments a Yes, l’orgue de Hammer, a Rick Wakeman. Un tema increïble, amb una potència descomunal. Des de l’inici ja amb els més greus de l’orgue, marcant tempo. Els solos d’ells dos, incommensurables, Abercrombie, genial, elèctric, estratosfèric. Hammer, aeri. Increïble tema de Jan Hammer.


Un altre vinil meu i enregistrat el 1975 és el “Gateway” amb John Abercrombie, guitarra; Dave Holland,  contrabaix i Jack DeJohnnete, bateria i publicat per ECM el 1975. Disc que vaig comprar a Stuttgart  i que em va costar 16 marcs amb 90.
 
Hi ha també un parell de temes llargs, el “May Dance” i “Sorcery I” d’11 minutetes, o sigui que us posaré...
 
9.A1.- Back – Woods Song (Dave Holland) 7:49.
 
I quin canvi de nou, amb la subtilesa de la guitarra de Abercrombie i no pel darrer tema escoltat amb Jan Hammer, i sí en el primer d’ells, “Ralph’s piano Waltz”. I de nou amb Jack DeJohnette, ell incommensurable sempre. Iniciat amb una “Intro” llarga i ja melodia curteta i brutal improvisació de John a la guitarra. I esclar que tenim a un altre dels “mostrus” de l’època, d’un que també va passar pel sedàs de la Fusió de Miles, ell, que encara està en actiu, el magnífic Dave Holland, un anglès fora d’òrbita, al contrabaix, que ens ha clavat una gran improvisació. Un trio d’”Asos”, de lo més gran, com són tots els músics que estant sonant i sonaran en aquest programa especial dedicat bàsicament a ECM.


I un altre de brutal, per tempo, per sonoritats és aquest increïble...
 
10.B1.- Unshielded Desire (Abercrombie & DeJohnnette) 4:45.
 
I sí, heu escoltat un tema compost per Abercombie i DeJohnette, que ben bé ha semblat que va ser una improvisació endegada per ells dos, que es va convertir en tema. No he pogut esbrinar-ne la melodia, no. Ha estat una bogeria des de l’inici fins el final. I el Jordi Lliuret va adquirir la majoria de discos de la ECM situats a partir dels anys 80s i fins uns de Keith Jarrett del 2004, i per això no sonen en aquest programa dedicat a la música d’aquesta editorial, la que feren als anys 70s. N’he posat, un, sí, el del 1973 que ja ha sonat, el TRIPTYKON” amb Jan Garbarek i demés.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I un altre vinil meu enregistrat el 1975 i publicat per ECM el 1976 és el “Cloud Dance” de Collin Walcott. I vés per on que hi ha els mateixos músics a més a més del líder Collin Walcott, probablement, aquell març s’hi van trobar tots i van fer diverses sessions d’on van sortir diferents discos. O sigui que com que ja sabeu què toquen els tres d’abans, dir-vos que Collin Walcott toca el sitar i la tabla indú. Comprat també a Stuttgart per 14 marcs amb 90.
 
Us he seleccionat el que titula el disc...
 
11.B5.- Cloud Dance (Collin Walcott) 5:47.
 
I l’aparició de Collin Walcott aquella època, recordo que em va copsar, impressionar. La seva delicadesa, el seu sentit espiritual de fer la música, tocar el sitar, la tabla, instruments allunyats del món del Jazz. El so global és força esotèric. La rítmica marcada per Jack DeJohnette i Dave Holland, i sempre la subtil guitarra de John Abercombie. Quins moments, ell i el líder a duet, improvisant, dansant.


I un altre gran tema d’aquest disc és el que comença amb el so de la tabla que el líder Walcott toca, també amb Dave Holland al contrabaix, per seguir de manera brutal i només ells dos...
 
12.A2.- Prancing (Collin Walcott) 3:24.
 
Quin inici més impressionant amb contrabaix i tabla, el d’aquest “Prancing”, i com l’han seguit interpretant ells dos sols, amb una brutal improvisació de Holland que podríem dir ha durat tota l’estona.


I ara he seleccionat el “Sargasso Sea” a dos guitarres, les de John Abercrombie i Ralph Towner, i disc enregistrat el maig del 1976 i publicat per ECM el mateix any. També comprat a Stuttgart per 14 marcs amb 90. Especificaré els instruments, car John Abercrombie toca la guitarra acústica i l’elèctrica, mentre que Ralph Towner toca piano, guitarra clàssica i la de 12 cordes.
 
Podreu escoltar-los en el tema....
 
13.B2.- Staircase (Ralph Towner) 6:24.
 
I quina meravella de sonoritats les de les dues guitarres d’aquests dos grans “mostrus” de l’instrument. I aquest és un altre d’aquests mítics vinils que esteu escoltant publicats per ECM, les “Editions of Contemporary Music”, “Edicions de música contemporània”, també, “The Music Next to Silence”, “La música més propera al Silenci”. I si John ens ha impressionat amb la seva guitarra elèctrica, Ralph ho ha fet amb la seva guitarra clàssica, m’ha semblat que era. I què dir de la composició d’aquest darrer, una preciositat. Una música atemporal que es pot escoltar les vegades que vulguis, i fixeu-vos que tot el programa es basa en música dels anys 70s del segle passat.


I seguirem amb un altre preciós tema, ara de John Abercrombie..
 
14.A2.- Avenue (John Abercrombie) 5:19.
 
I sí que ha estat preciós sí. Quina gran parella musical que varen fer aquests dos mestres de les sonoritats etèries. Tema vital, temes vitals els que hem escoltat, on la mestria d’ambdós músics s’ha pogut escoltar en les seves sengles improvisacions, primera la de John al canal dret, i la posterior de Ralph pel canal esquerre. Brutals tots dos. I què macos els moments finals on tots dos han compartit moments solistes, tot just abans de recuperar la melodia del tema. Preciós.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html .


I un altre dels meus vinils és el “Tales of Another” de Gary Peacock, contrabaix amb Keith Jarrett i Jack DeJohnette, els mateixos membres del que seria el trio de Keith Jarrett aquí però amb les composicions de Peaocok. Disc enregistrat el febrer de 1977 i publicat per ECM el mateix any. Aquest disc el vaig comprar, com tants altres, a la desapareguda botiga de discos Transbord, d’Andorra.
 
D’aquest disc us posaré....
 
15.A3.- Major Major (Gary Peacock) 8:54.
 
I esclar que si les composicions són del líder i baixista, ell mateix ha estat qui l’ha iniciat amb una “Intro” inversemblant, per ja aparèixer el motiu principal, el rítmic i de tempo. I què celestials els sons del piano de l’estimat Keith. I ben aviat s’ha posat a cantar, a la seva manera, la seva improvisació. Què subtils els tocs a la bateria del també estimat Jack DeJohnette. Recordeu que ells tocarien molts anys junts formant part del trio de Jarrett. De fet ho van fer fins el trist moment que Keith va patir els vessaments cerebrals. Una gran pena, per a ell i per a totes i tots nosaltres. I aquest ha estat un tema llarg de 9 minuts, i també d’una gran bellesa, on hem pogut constatar la mestria de tots tres, les subtileses musicals i rítmiques, les típiques d’aquest trio increïble.


I encara els escoltarem en un altre tema del líder i baixista...
 
16.B2.- Trilogy II (Gary Peacock) 9:42.
 
I en el disc de Gary Peacock, hi ha tres parts d’aquest “Trilogy”, les que ocupen tota la segona cara del vinil. I m’ha semblat que aquesta segona és la més adequada. Primer amb una llarga “Intro” per després ja heu pogut comprovar quin canvi a tot Swing, pel “Walking” del baixista i pels subtils copets al plat “ride” de DeJohnette a la seva bateria. I què increïble de nou Jarrett en la seva llarga i increïble improvisació. I ja al final, també un gran solo del líder i màster del contrabaix, Gary Peacock.


I per acabar el programa d’avui, escoltarem algun tema d’un vinil comprat a Comando Import, d’Andorra (Les Escaldes) és el “My Song” de Keith Jarrett, piano; Jan Garbarek, saxo tenor i soprano; Palle Daniellson, contrabaix i Jon Christensen, bateria, disc enregistrat el novembre del 1977 i publicat per ECM el 1978. Aquí, tots els temes són de Keith Jarrett.
 
I escoltarem el tema.....
 
17.A1.- Questar (Keith Jarrett) 9:11
 
I quantes vegades vaig escoltar aquesta meravella de tema de Jarrett, i esclar que amb la magnífica sonoritat del saxo soprano de Garbareck. El so que n’obté del soprano és molt personal, un so quasi propi, també per les melodies, seves i de Jarrett. La improvisació de Keith ha estat de nou genial, ell, a qui hem seguit quasi que durant tota la seva vida musical, tot i que al final potser no tant. Ja sabíem i coneixíem les seves grans virtuts. I encara Garbareck ens ha fet la seva magnífica improvisació, ell que ha estat i encara és el màxim referent del Jazz, de la música contemporània dels països nòrdics, on també hi ha encara, per sort, una colla més com per exemple Terje Rypdal, Aril Andersen i alguns més.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja hem acabat la 15a temporada al Jazz Club la Vicentina i com cada any, pel juliol, farem el que serà el 15è Festival de Jam Sessions a SVdH amb els combos de les millors escoles de música de casa nostra, amb ESMUC, Conservatori del Liceu, ESEM Taller de Músics, ESM Jam Session, El Musical de Bellaterra  i com sempre amb el Geni Barry Septet, el 6 i 13 a la Sala Xica i el 20, en plena Festa Major d’Estiu, al pati jardí de Can Comamala, sempre  a partir de les 20h del vespre i fins les 23h, en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem.


I ja acabarem aquest especial del Programa 600 que ha resultat dedicat a Jordi Lliuret, Keith Jarrett, John Abercrombie i a ECM amb el tema..
 
18.B2.- Mandala (Keith Jarrett) 8:18.
 
I no podíem haver acabat millor aquest especial Programa 600, car aquest tema i disc de Jarrett, casa molt bé, per modernitats musicals, amb el segon tema que he posat, també d’ell, “Forget Your Memories” i primer disc d’avui publicat el 1972, també en aquesta ona. Mai va deixar la seva modernitat, la seva contemporaneïtat musical, tot i que en els darrers anys es volcà en recuperar els estàndards interpretats però a la seva peculiar manera, amb les seves modificacions melòdiques i improvisacions personals. I el tema ha començat amb la melodia força agosarada i entremaliada. I més ho ha estat la improvisació de Jarrett el qual ens ha clavat un llarguíssim i increïble solo, marca de la casa. I aquest vinil va sonar tantes i tantes vegades que potser haureu escoltat algun crac, què hi farem. I també Garbareck ha fet un brutal solo al saxo soprano ja a les acaballes del tema. En fi, un gran tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar aquest magnífic i especial Programa 600, crec jo, que espero us hagi agradat tant com a mi. Gràcies per escoltar-lo.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 599: Lucas Martínez, Pere Arguimbau Trio i Benjamín García, dimecres 7 de juny de 2024.

0 comentaris

Enllaç directe a l'àudio del Programa:


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I després del programa de la setmana passada dedicat a FSNT el d’aquesta anirà de músics de casa com són Lucas Martínez i Pere Arguimbau i d’un que s’està a casa nostra com és Benjamín García, ell acabant un màster al Conservatori del Liceu, i aquesta setmana de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.


I començarem el programa amb el disc que em va cedir Cèsar Martínez al “FemJazz” de Banyoles, on també hi vam anar, el del seu fill Lucas Martínez, “ecos del tiempo”. Disc autoproduït i publicat aquest 2024. Enregistrat per Marc Piña el juliol de 2023 a El Local, Girona. Mescla prèvia a càrrec de Vernau Mier. Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla. Disseny i fotografia de Inés Queirós. Produït per Lucas Martínez. Amb Lucas Martínez, saxo tenor i composicions, #1,2,4,8,10; Isabel Membrilla, piano i composicions, #2,5,6,7,9; Toni Pujol, contrabaix i Cèsar Martínez, bateria, i convidades Alba Careta, veu #5 i Song Yi Jeon, veu #10.
 
I aquest és un treball llarg, amb 10 temes i quasi 45m de música. El tarannà de molts dels temes és així com melancòlic, tendre, com després ell ens explicarà tot i parlant del per què del disc. Hi ha dos temes cantats, “Who Am I?” molt lent i bonic amb la veu de Song Yi Jeon i “Oda a los peces”, amb la veu d’Alba Careta, tema amb una “intro” a contrabaix sol, molt profunda. També és molt bonica la balada “Aunque no te lo diga” amb un dolç saxo tenor de Lucas. I el tema “The Lost Song” també té una calidesa molt remarcable.
 
I un pèl més viu de tempo és el tema que titula el disc “Ecos del tiempo” amb un tarannà melancòlic, el del piano d’Isabel, tema que esdevindrà quelcom més en les improvisacions coses que ara mateix escoltarem, tema de Lucas Martínez...
 
1.9.- Ecos del tiempo (Lucas Martínez) 7:19.
 
I sí que aquesta ha estat una molt bonica composició de Lucas. Iniciada dolçament per les notes més greus del contrabaix de Toni i ja la melodia a càrrec del piano d’Isabel. El jove compositor apareix en el pont o la B del tema, i segueix ell mateix acabant la melodia del tema i ja iniciar la seva reeixida improvisació. Un tema a ritme de boleret, més o menys, tot i que un pèl més viu dels habituals dels boleros. Aquest “Ecos del tiempo” d’en Lucas ens l’ha mostrat també com a bon compositor, car, com a solista, ja heu pogut escoltar quina gran talla que té. Isabel al piano, ha seguit amb les improvisacions, ella que l’ha feta amb un gust exquisit i delicades maneres. Tema de nou i final del tema que titula el disc, el que ens resumeix una mica de què anirà tot plegat, coses que ara mateix escoltarem. Molt bonic tema per començar-los a escoltar.


I més o menys així és el 3r track “Yo hablo con el viento”, de dolç, de melancòlic, de bonic. I on es nota un canvi és en el 4r “Danzando con la luna”, per tempo, per ritmes, i tot i això, seguim sota l’influx de les experiències viscudes, dels records, d’algunes melancolies. Escoltem-lo doncs aquest tema compost també pel Lucas..
 
2.4.- Danzando con la luna (Lucas Martínez) 3:27.
 
I doncs quina altre meravella de tema d’en Lucas, melancòlic, sí un punt, però ja amb una vitalitat de tempo que albira esperances. El ritme és així com trencat, m’ha semblat que ha anat a 5*4, 123, 12; 123, 12, etc...La melodia ha estat també molt bonica, molt ben aconseguida, una melodia que no s’atura, que no té un moment de respir, coses que indiquen que hi ha presa per tirar endavant, que no ens podem aturar per aconseguir el futur, que hem de continuar ballant amb la lluna. Lucas mateix n’ha seguit la improvisació, la única del curtet tema de 3 minuts i mig, coses que en un directe segurament serien diferents, car ja heu pogut notar que l’han acabat d’aquella manera que sempre us dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics. I m’ha agradat el punt de reverberació aplicat al saxo en uns moments de la seva improvisació. Maco, aquest “Danzando con la Luna”.
 
I ens diu Lucas què:
“Aquest disc és un passeig nostàlgic pels records, una recerca de la màgia de les primeres vegades, quan cada nota i acords eren una novetat i què, amb el temps, s’han tornat familiars. És una tornada a la casella de sortida, una pausa per respirar i reflexionar al voltant del camí recorregut. És com tornar a aquella habitació on vam fer els primers assajos, on les notes inicials ressonaren quasi fa ja dues dècades. Una conversa humil i serena entre persones estimades. Per aconseguir-ho m’he rodejat de família, el grup amb qui vaig compartir música, els meus pares i Toni. Amb ells vaig aprendre que la improvisació és un llenguatge que abans de tocar s’ha d’escoltar i que s’ha d’expressar. Aquest disc és un reflex on es mostra lo que som i s’intueix lo que vàrem ser, alhora que un cant a la continuïtat i a la bellesa de la música com un testimoni del nostre viatge al llarg del temps”.


I sí que canvia el tarannà i esdevé més vital tot i mirant el futur en el tema “Qualsevol dia....”, compost per Isabel Membrilla..
 
3.6.- Qualsevol dia...(Isabel Membrilla) 4:06.
 
I què maco aquest tema d’Isabel, ja amb un tarannà més vital i deixant endarrere les melancolies. Una melodia positiva, amb una primera part molt bonica i tema iniciat pel Lucas amb una curta “Intro” per ja entrar en la melodia. El ritme també és així com un pèl trencat, ideal per encabir-hi el missatge encoratjador. El tempo és més viu, on hem pogut constatar de nou la mestria del jove intèrpret en la seva brutal i molt melòdica improvisació. Un tema on la base rítmica ha estat incommensurable, per com de bé han fet córrer la màquina rítmica, coses d’en Toni Pujol i Cèsar Martínez, sense oblidar Isabel, ella que al piano, a banda d’acompanyar, ha iniciat les improvisacions. De nou ha brillat amb elegància, pulcritud, amb les notes adequades i totes molt ben posades. Lucas ens ha deixat clavats a la cadira per la seva capacitat d’imaginar melodies i executar-les en la seva inversemblant improvisació, què bé, tots dos, què bé tots quatre.
 
I he notat un tarannà més modern en dos temes, el primer el 7è track “De soslayo”, on la qüestió rítmica i les improvisacions, la de Lucas esdevé quasi de Jazz Contemporani i ves per on, que també apareix el Swing en la impro d’Isabel, a tot Blues.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I encara seguirem amb el modern tema d’Isabel Membrilla anomenat...
 
4.7.- De soslayo (Isabel Membrilla) 3:48.
 
I quin canvi estilístic acabem d’escoltar, oi? I a banda de la modernitat, el tema ha resultat ser un Blues ja una vegada iniciat, i sobretot s’ha notat en les brutals improvisacions d’Isabel i Lucas. Ell mateix l’ha iniciat amb una llarga “Intro”, i la veritat és que no he notat l’entrada de la melodia del tema, si és que en té alguna. I al cap d’una miqueta ja hem pogut escoltar com apareixia el Swing gràcies al “Walking” de Toni Pujol i els copets als plats de Cèsar. I Lucas ha deixat el pas a Isabel i la seva brillant i delicada improvisació a tot Swing, a tot Blues. I què bo ha estat quan han incrementat el tempo del tema de mica en mica, i sí que ja per aparèixer la melodia del tema, la qual ha aparegut al final del tema, i ves per on que amb un segon “Chorus” on saxo tenor i piano sonaven així com si estiguessin fora de to l’un respecte l’altre, coses de la pròpia modernitat del tema d’Isabel. Brutal tema pels diferents canvis encabits en ell, i per com l’han desenvolupat i final sobtat. Increïble.


I ja per acabar amb el resum del comentari dels temes, dir-vos que el 1r track és francament de Jazz Contemporani i no tant per la melodia del saxo, i sí per com Cèsar a la bateria l’acompanya, en un tema doncs a duet de saxo i bateria, en els primers inicis. Després escoltarem com el saxo sona doblat, omplint molt més l’espai musical, coses que escoltarem ara mateix, tema de Lucas Martínez i ja per deixar-los d’escoltar.
 
5.1.- ¿Sabes qué? (Lucas Martínez) 4:05.
 
I sí que ha estat impressionant aquest tema també. Una llarga “Intro” amb Cèsar a la bateria, ell fent un brutal solo on hem pogut constatar la seva mestria alhora que delicadesa en colpejar els seus estris. La posterior entrada,  melòdica primer i després ja improvisada, de Lucas al saxo tenor, acompanyant a son pare, pare i fill, ha estat impressionant. Els moments on s’ha doblat ell mateix, escoltant un saxo fent melodia, i un altre improvisant, han estat magnífics. També Isabel ha aparegut com també Toni, ells quatre arribant a uns moments esplendorosos, majestuosos, i ja amb un final molt delicat. Un projecte on també mare i fill han compartit moments solistes, com aquest inici amb pare i fill, quin goig de família, inclòs també Toni, ella i ells una família. Un tema molt emotiu per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats Isabel, Lucas, Cèsar i Toni.
 
I després d’aquest magnífic treball de Lucas i família, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per acaronar-nos amb la teva dolça veu i sempre amb històries al voltant dels nostres músics, dels que sonen avui.


I seguirem amb el “Ullastres” de Pere Arguimbau Trio, disc autoproduït amb la col·laboració de l’ajuntament d’Alaior i publicat el 2021. Enregistrat per Fel Casanovas els dies 20 i 27 de març de 2021 als estudis Acústic Menorca. Mesclat i masteritzat per Jose Aladid a Aladid Studios. Disseny i maquetació de Dani Arguimbau. Amb Pere Arguimbau, guitarra; Lluís Gener, contrabaix i Guillem Pons, bateria. Totes les composicions són de Pere Arguimbau excepte “Love for Sale” de Cole Porter i “Sa Clau” de Lluís Gener.
 
I aquest és un magnífic treball d’aquest amic i gran guitarrista menorquí, Pere Arguimbau, el qual em va cedir aquest ”Ullastres” i un CD del 2023 a duet de guitarra i contrabaix anomenat “Nuages” personalment, un dijous plujós a Ciutadella no fa pas massa dies, no, per l’abril. Tenim 40 minuts d’una música molt delicada amb temes propis preciosos i de tempo “slow” com és “Es pati de sa lluna”, una balada molt bonica. I molt bonica és l’”Havanera de Lô”, amb uns sons de la base rítmica a base del “cajón” peruà i gran feina del baixista acompanyant al líder tots dos. També és així de dolça la composició que titula el disc, “Ullastres”, la qual després de la seva “Intro” agafa un pèl més de tempo i a tot preciós vals.
 
I doncs ja els començarem escoltant en el tema que titula el disc...
 
6.4.- Ullastres (Pere Arguimbau) 6:15.
 
Doncs sí que hem fet un canvi de sonoritats, sí. Ens estarem una estoneta sota l’influx de guitarra, contrabaix i bateria. Delicadeses diverses les escoltarem però també temes vitals, que ja vindran. Haureu notat també com el tema, tot i haver començat molt suau, de mica en mica ha anat derivant vers moments amb un preciós Swing, quan el líder, Pere Arguimbau ha fet la seva reeixida improvisació. Ha començat però amb una “Intro” preciosa a guitarra solo, posterior entrades de plats i contrabaix fregat amb l’arc, i ja la melodia amb Pere a la guitarra, que ves per on, em recorda unes frases d’un estàndard, tot i que només a l’inici. També hi ha hagut uns moments on Lluís al contrabaix a fet un curtet tros melòdic. Pere ha fet una gran tasca solista, ell que n’és un estilista delicat, precís, i amb un gust musical exquisit. I esclar que els dos de la base l’han acompanyat la mar de bé durant la seva improvisació. El baixista Gener també ha fet una bona improvisació, profunda, i ja per recuperar el tema, preciós per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I a partir del “Blues de Sant Diego” les coses comencen a canviar. Un tema a un tempo mèdium i Swing brutal a càrrec del “Walking” del baixista i els copets als plats del baterista. I ja sabeu que si en un disc hi ha un Blues, vaig i el poso, o sigui que som-hi amb el
 
7.5.- Blues de Sant Diego (Pere Arguimbau) 4:41.
 
I què bé aquest tema a tot Blues, a tot Swing. Un trio de companys, d’amics, que sona la mar de conjuntat, constatant la tasca que porten fent de fa anys a Menorca. Un so també molt net, el que estem escoltant, alhora que projecte molt ben enregistrat. Un tema i melodia curteta com ho són totes les dels Blues, i ja Pere amb la seva improvisació. Ell ha tornat a posar-nos sobre la taula la seva tècnica, la seva mestria, la seva digitació, el bon gust musical que té. El Swing ha aparegut pel “Walking” del baixista Gener però també els copets als plats i xarles, els de la bateria de Guillem. Un solo increïble de Pere on a més de la seva velocitat d’execució ha desenvolupat un molt bon llenguatge. Han seguit les improvisacions amb la del baixista Gener el qual l’ha fet també increïble, amb pulsió rítmica, alhora que també força melòdica. I ja com a cirereta, també Guillem a la bateria ha fet la seva, brutal i delicada, per ja aparèixer la melodia de nou a càrrec del líder Arguimbau. Bravo per a tots tres.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I el tema de Gener, “Sa Clau”, tot i començar a duet de baix i guitarra amb una melodia un tant entremaliada, hi tornaran amb el Swing en les improvisacions, la primera la del líder. I aquest tema del baixista serà el que escoltareu...
 
8.6.- Sa Clau (Lluís Gener) 5:32.
 
I quin tema més bo d’en Lluís i que ha resultat ser un “contrafact” del “I Got Rhythm” de Gershwin o sigui que un “Rh&Ch” com tants i tants altres temes s’han fet seguint aquesta estructura d’acords, possiblement la més vegades utilitzada en la història del Jazz. I la melodia un tan entremaliada l’han fet a duet de contrabaix i guitarra, i ja iniciar les improvisacions el líder a la guitarra. I de nou el líder Arguimbau ens ha mostrat el seu talent, la seva tècnica, el seu bon gust. Un so nítid i clar com una patena, i un llenguatge subtil, tot plegat molt ben acompanyat pel “Walking” del baixista, i els copets clars als plats de la bateria de Guillem. El compositor s’ha introduït de ple en el tema tot i executant una gran improvisació, amb pulsió rítmica, moments amb molta melodia, moments amb acords, improvisació vertical i horitzontal, brutal. També Guillem ha aparegut fent uns “quatres” compassos improvisant amb el líder a la guitarra per ja encarar el final del tema amb la melodia  duet de guitarra i contrabaix. Gran tema de Lluís Gener.


I sí que els dos temes restants són els més vitals, sí; i tot i que el “Love for Sale” comença a tot funk en les As, el Swing apareixerà en la B del tema de Cole Porter, cosa que seguirà en les improvisacions, la primera de Pere, i també en el pont per ja no desaparèixer. I el darrer “For Lee”, dedicat a Lee Konitz té també uns inicis a ritme trencat, amb la melodia del tema i canvi a Swing en la B o el pont i així seguiran en les improvisacions. I serà amb aquest tema que ja els deixarem d’escoltar..
 
9.1.- For Lee (Pere Arguimbau) 5:27.
 
I amb aquest magnífic tema dedicat a Lee Konitz els hem acabat d’escoltar. Un gran tema de Pere Arguimbau on de nou els tres han brillat de manera solista. L’han iniciat també a duet de contrabaix i guitarra fent-ne els primers moments melòdics. Pere ens ha clavat una magnífica improvisació, marca de la casa, executada magistralment, amb tota la seva tècnica i bon gust. També Lluís al contrabaix ha fet la seva, molt reeixida. I quin plaer descobrir a aquest músic, com també a Guillem, car d’en Pere  ja en sabíem les seves genialitats. Bon solo del baixista, i també els “vuits” compassos improvisant el baterista amb el líder, on ens ha mostrat les seves habilitats, que han estat moltes. Tema a duet de nou i ja per acabar-lo, i nosaltres deixar-los d’escoltar. En definitiva un disc molt ben aconseguit, ben interpretat, amb balades, una havanera, temes a tot Swing i melodies força maques, o sigui que felicitats nois, Pere Arguimbau, Lluís Gener i Guillem Pons.
 

I ja encararem el final del programa amb un canvi estilístic, el de les músiques del mexicà Benjamín García, “Cíclico”, disc que em va cedir al Jamboree tot i presentant un seu nou projecte a quartet amb Víctor Carrascosa, Santi de la Rubia i Gonzalo del Val, tot de companys del Conservatori del Liceu. Aquest és un disc del 2018 publicat a Mèxic i produït pel Colectivo Noon. Enregistrat per Martín Rivera el 31 de juliol del 2017 a Estudio 13, Ciutat de Mèxic. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington al Bass Hit, Nova York. Amb Jacob Wick, trompeta; Diego Franco, saxo tenor; Brian Allen, trombó; Benjamín García, contrabaix i baix elèctric i Gustavo Nandayapa, bateria. Tots els temes són del líder Ben García excepte dos que són de Gustavo i Diego.
 
I aquest és un projecte llarg, amb 8 temes i prop d’una hora de música encabida en el Jazz Contemporani. Els tempos però són diversos havent-hi temes a tempo de balada, tot i no ser cap d’ells una balada “in stricto sense”. I un dels tranquilets és el 5è track “Sangre, suero, grasa y cebo”, amb uns moments de frases a duet de baix i saxo tenor i solo del baterista, tot plegat molt modern, etc..També el tema que titula el disc “Cíclico” va així de suau tot i haver-hi canvis. Aquí però la melodia és més “normal” entre cometes, feta pels vents i amb una certa delicadesa. Un altre tema amb aquest tarannà és el que comencen a duet trompeta i saxo tenor, “Licht Lacht” i amb el baixista amb un fons de notes llargues i soltes a mode de “saeta”, quasi.
 
I ja els escoltarem en aquest preciós tema...
 
10.4.- Licht Lacht (Benjamín García) 7:47.
 
Doncs sí que hem gaudit amb aquest canvi estilístic, sí. Un tema a tempo lent, i tot i això, ben marcat per la bateria de Gustavo, i com he dit, com si d’una “Saeta” es tractés. La profunda melodia l’han fet els dos vents, trompeta i saxo tenor, i els de la base, contrabaix del líder i bateria, portant el ritme i tempo. Un tema que et posa els pèls de punta per com n’és de profund. És també una mena de marxa fúnebre. Jacob ha iniciat les improvisacions amb la seva trompeta, fent-nos tremolar també per les emocions desbordades, aparegudes. El trombó de Brian també ha ressonat profund, amb les notes llargues i soltes introduïdes. Els dos de la base, contrabaix i bateria, i quasi que més el darrer, ha crescut en intensitat sonora i presència. Ben al contrabaix ha estat també molt profund, molt present, fent-nos una brutal improvisació, sentida. I la melodia a duet dels dos vents ha aparegut de nou, i ja per acabar-lo delicadament, profund tema per començar-los a escoltar.
 
I aquest projecte ha estat un magnífic descobriment, coses de la casualitat, d’anar a concerts, de parlar amb els músics, de conèixer als seus companys, de dir-li al Ben que feia un programa de ràdio. Només això i ja me’l va lliurar. Esclar que també vaig filmar el concert. A veure quan penjo algun dels temes que em va dir. I ja amb un canvi per ritme i tempo, tot i que no massa, és el darrer track “Nog”, aquest amb un tarannà un tant melancòlic. I amb més marcatge rítmic és el tema “Move” iniciat pel trombó a mode d’”intro” i posterior melodia i improvisacions. I més vital i súper entremaliat és el tema anomenat “Aphex”, tema com tots els altres, farcit de canvis rítmics i demés vicissituds..


Escoltem-los doncs en aquest darrer encabit també en lo més del Jazz Contemprani i compost per Gustavo Nandayapa...
 
11.3.- Aphex (Gustavo Nandayapa) 6:05.
 
I quin brutal i interessant tema del baterista Gustavo. Un tema iniciat amb la melodia a càrrec del trompetista Jacob Wick per ja afegir-s’hi saxo tenor, baix i amb el baterista molt present, fent i desfent. El trombonista Brian Allen també ha fet unes espurnes amb el seu instrument. I aquí hem pogut escoltar al líder amb el baix elèctric, el qual ens ha deixat de pasta de moniato, per improvisació i per sons apareguts. Un llarg i brutal solo on ens ha situat en el seu entorn musical, el de la modernitat més agosarada. Gustavo a la bateria ha brillat amb contundència solista, com  també ho ha fet la trompeta de Jacob.
El trompetista ha estat de nou brutal, contemporani el seu discurs, el de tots cinc. Impressionant aquest projecte del 2018 que ens parla de la “atemporalitat” de la música. I la trompeta de Jacob ha recuperat la melodia per apropar-nos al final del tema on ens hem trobat la resta de companys, entre els quals el compositor i la seva present bateria, i ja  acabar-lo de cop!  
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres fins el 14 de juny que podrem gaudir amb els TRONIK liderats pel Toni Saigi, piano; Jaume Ferrer, saxo tenor; Marc Cuevas, contrabaix i Carlos Falanga, bateria, esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem.


I dels dos temes que queden per comentar, dir-vos que tenen un tarannà força vital. “Nevado” és el primer track i és del líder Benjamín García, o sigui que anirà molt bé poder-lo escoltar....
 
12.1.- Nevado (Benjamín García) 6:05.
 
Carall, i quin altre tema més impressionant acabem d’escoltar, i aquest, compost pel líder i baixista, el bo de Benjamín, Ben García. Interessant la qüestió rítmica marcada per ell mateix amb notes repetitives i per la rítmica inclosa, alhora que per la insistència del baterista Gustavo. I quin goig haver escoltat el saxo tenor de Diego Franco, el qual ens ha clavat un brutal solo, i encara amb la persistència rítmica de baix i bateria. Però resulta que això ha canviat en la intervenció solista del trompetista Jacob Wick, car en els inicis de la seva improvisació ha aparegut una mena de “break”, a trompeta, baix i bateria, coses que després han canviat una mica, anant creixent en intensitat sonora i emocional. Un solo brutal, intens també per com l’han desenvolupat els companys. I la melodia ha aparegut de nou amb tots els vents i persistència rítmica de les notes del líder al contrabaix, energia fins arribar al delicat final, acabant-lo així com en suspensió. Brutal tema de Ben García.
 
El 13è Cicle de Jazz de l’Ametlla del Vallès arriba al seu equador. Aquest dissabte 15 de juny estrena  un nou escenari, el del Santuari de la Mare de Déu del Puiggraciós. I aquest honor recaurà en el músic Alfons Bertrán que vindrà a interpretar el seu disc “Babela” amb el seu Alfons Bertran Trio. “Babela”, és el seu particular homenatge a la seva mare, Isabel Ramon Puig. Amb aquesta idea, Bertran va decidir enregistrar la música en directe, sense assaig previ i en un sol dia, sempre amb el mínim d’indicacions als músics a fi de mantenir al màxim l’espontaneïtat en la música i deixar que aquesta els portés allà on volgués. Influenciat pels músics Paul Motion, Maylin Crispell, Keith Jarret, el gòspel, el swing, la música contemporània, però també del jazz europeu contemporani i d’avantguarda, Alfons Bertran vindrà acompanyat  d’una formació poc habitual i sorprenent, el pianista Roger Mas i el saxofonista Martí Serra. Tots tres aconsegueixen un so únic i personal que permet recollir tots aquests elements citats anteriorment per crear-ne un de nou.


I ja per acabar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui, ho farem amb el tema compost per Diego Franco i anomenat...
 
13.6.- Jack (Diego Franco) 4:46.
 
I déu-n’hi-do de tema del saxo tenor Diego Franco, què brutal i com l’han desenvolupat. El tema parteix d’una curta melodia a partir de la qual canvia tot, el ritme, el tempo, tot amb la magnífica improvisació del trompetista Jacob Wick, què impressionant, i amb quin Swing per “Walking” del baixista, i no tant pels copets a la bateria, la de Gustavo. I esclar que la improvisació del trombonista Brian Allen ens ha deixat bocabadats, estabornits. Increïble. Més encara ens ha deixat noquejats la del baterista Gustavo tot i recolzat per la persistència de les notes del líder al contrabaix. I entre tots han recuperat la curteta melodia d’aquest increïble tema de Diego Franco, saxo tenor que no ha fet cap improvisació, devia estar-los dirigint, conduint. Un brutal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi. 
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |