Programa 596 - Jazz in CAT: Fredrik Carlquist, Irene Reig - Bop Collective i Luismi Segurado Quintet, dimecres 22 de maig de 2024.

0 comentaris

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
Doncs el programa d’avui anirà d’una part del Jazz que es fa ara mateix a casa nostra a Catalunya amb dos treballs publicats per The Changes, el d’Irene Reig – The Bop Collective, “Coratge i Decisió” i el “Bud in Green” del Luismi Segurado Quintet, però també el darrer del Fredrik Carlquist, “Cool Jazz with Fred”, aquest darrer autoproduït.


I començarem el programa molt delicadament a tot “Cool Jazz with Fred” amb l’amic Fredrik Carlquist en formació de quartet. Enregistrat a Barcelona l'11 de novembre de 2023. Enregistrat i produït per Fredrik Carlquist. Foto de portada de Noa Lundgren. Amb Fredrik Carlquist, clarinet; Jaume Llombart, guitarra; Marc Cuevas, contrabaix, Carlos Falanga, bateria.
 
El clarinetista Fredrik Carlquist publica un nou àlbum celebrant el Gran Cançoner americà, el The Great American Songbook. L'àlbum es va gravar en directe a l'estudi en una sessió seguint la tradició de la gran era del jazz. El quartet reuneix alguns dels millors intèrprets barcelonins de l'escena jazzística catalana actual. L'estil de la música saluda una barreja dels enregistraments fets per Capitol de Benny Goodman i els enregistraments del quartet del saxofonista alt Paul Desmond amb el guitarrista Jim Hall, algunes de les principals influències de Carlquist. El repertori ofereix una selecció de jazz de primera classe que no s'escolta avui dia juntament amb la “Samba Cantina” original de Paul Desmond. Fredrik Carlquist s'ha guanyat el reconeixement com a excel·lent intèrpret de la West Cool Jazz Coast en àlbums anteriors i aquí continua en aquesta línia juntament amb tres intèrprets de jazz molt ben articulats i compenetrats, no endebades en el trio de Llombart hi ha Cuevas i Falanga.
 
I ja els començarem escoltant en el tema compost per  Whiting i Chase, el preciós...
 
1.1.- My Ideal (Richard A. Whiting/Newell Chase) 5:20.
 
I què bonic el “My Ideal” i què bé l’han interpretat. Fredrik primer amb melodia i posterior improvisació on ens ha deixat clares les intencions en aquest projecte, sonoritat de clarinet per temes i per so Cool, ell que n’és un gran intèrpret. Una improvisació que ha seguit l’estela de l’harmonia ben a prop, car aquí no es tracta de marxar-ne gaire lluny. Calidesa de so i llenguatge més o menys com el del Jaume a la guitarra, ell que és un altre mestre en això d’explicar històries delicades solejant i acompanyant-se amb acords. I Marc ens ha acaronat amb el so dels seus més greus, amb una improvisació marca de la casa, ell que domina la “Berra” d’una dolça manera. I recuperant la melodia amb el clarinet del líder han acabat aquest preciós tema, ideal per començar-los a escoltar.
 
I resulta que aquesta cançó va ser gravada per primera vegada el 15 d’agost de 1930 per Maurice Chevalier pe a la pel·lícula “Playboy of Paris”. Posteriorment el 1944 per la Jimmy Dorsey Orchestra, per Chet Baker l’octubre de 1956, Sonny Rollins Quartet el 1958, sempre amb algú cantant-la, i de manera instrumental ja el 1944 amb en Coleman Howkins with  Leonard Feather’s All Stars, Erroll Garner Trio el 1956, etc.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I seguirem delicadament amb el també molt bonic tema de Victor Herbert i anomenat..
 
2.5.- Indian Summer (Victor Hebert) 3:59.
 
I quina altra preciositat de cançó acabem d’escoltar, amb aquest “Indian Summer”. La veritat que la gràcia de tot plegat, de projectes com aquest i en general de qualsevol, rau en la selecció del repertori. I en això Fredrik l’ha clavat. El disc parla de Cool Jazz, sí, aquell que es va parir a la Costa Oest, el West Coast Jazz, tot i ser aquest darrer derivat o sorgit del Hard Bop però més orquestrat i sense massa Gospel ni Blues. El Cool Jazz de Lester Young i demés i que Miles també acabà utilitzant i desenvolupant. I el tema és una delícia per melodia, pel seu ritme i tempo mèdium, on la base rítmica de Marc i Carlos fan una gran feina i també amb els acords de Jaume. Si Fredrik l’ha començat amb la molt bonica melodia, ha estat Jaume qui primer n’ha iniciat les improvisacions. Ell ens ha tornat a acaronar per com l’ha feta. Va creant línies melòdiques, l’una darrera l’altra, amb una facilitat aparent magistral. També és un mestre dels vents el líder, i així ens ho ha tornat a mostrar en la seva bonica improvisació on desgrana sentit musical i un gust exquisit. I el tema l’ha acabat delicadament ell mateix i de nou amb la melodia.
 
I aquest "Indian Summer" és un estàndard de Jazz escrit originalment com a peça per a piano pel prolífic compositor Victor Herbert. Al Dubin va escriure la lletra de la melodia el 1939, vint anys després que Herbert escrivís la melodia. Herbert va compondre la melodia l'any 1919, però no es va convertir en un estàndard fins molt més tard, després d'afegir-hi la lletra.


I amb un punt més de tempo i a tot Samba, els escoltarem en el tema de Paul Desmond i anomenat...
 
3.3.- Samba Cantina (Paul Desmond) 5:25.
 
I quina “Samba Cantina” més maca, també. Un tema de Desmond no massa conegut pel gran públic. El tempo és un pèl més viu i Carlos ens ha marcat el ritme amb els copets al canto de la caixa, alhora que Marc amb les notes i línia de baixos a mode de contrapunt amb el baterista. I de nou la melodia l’ha feta el líder al clarinet amb un so ara un pèl més brillant per pujar una mica de registre i també per com és el propi tema. Jaume ha completat la tasca harmònica amb els seus acords. I Fred ha passat a la improvisació quasi sense adonar-nos-en, tan suau ho ha fet. Quina impressionant improvisació ens ha fet de nou, ara quasi que amb més recursos harmònics, a base d’arpegis i escales inversemblants alhora que bonica sonoritat. Jaume l’ha seguit primer amb acords i ja després amb tasca solista immensa, ell que també ens ha acaronat amb alguna línia melòdica de d’altres temes en l’ona brasilera, fent-nos en definitiva un solo brutal.
 
I resulta que Paul Desmond va fer un àlbum el 1965 anomenat “Bossa Antigua” on hi hagué Jim Hall, Eugene Wright i Connie Kay. Un disc dedicat a aquestes músiques i ritmes tan càlids on hi hagué el “Samba Cantina”. Stan Getz va arribar al punt més alt de popularitat i va fer arribar-hi també la Bossa Nova en el seu disc “Jazz Samba” el 1962. Desmond fa un joc de paraules amb la “Bossa Nova” o “New Thing” en anglès i la seva “Bossa Antigua”, que seria el “Old Thing”. També saxofonistes com Zoot Sims, Coleman Hawkins, Gene Ammons, Cannonball Adderley, van gravar discos dedicats a la Bossa Nova.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el vital tema dels germans Gershwin tot i ser instrumental i anomenat...
 
4.4.- Soon (George & Ira Gershwin) 5:51.
 
I ves per on que "Soon" és una cançó de 1927 composta per George Gershwin, amb lletra d'Ira Gershwin. Va ser introduïda per Margaret Schilling i Jerry Goff en la revisió de 1930 del musical “Strike Up the Band”.
 
I un altre tema molt maco, i ara a tot Swing i tempo força viu. Fredrik de nou amb melodia primer i posterior solo al clarinet, i de quina manera l’ha fet, magistral per vivaç, per bon gust melòdic. I com ha entrat el Swing vital amb el “Walking” de Marc al contrabaix i els copets al plat de Carlos, ells dos que acompanyaran a Toni Saigi i Jaume Ferrer  en el concert que farem el 14 de juny al Jazz Club la Vicentina. I si Fredrik ens ha noquejat per la seva excel·lència interpretativa, també ho ha fet Jaume a la guitarra. Un solo precís carregat de contingut melòdic i amb clares referències a l’harmonia del tema, interpretat amb elegància i pulcritud, alhora que amb una gran mostra de la seva tècnica. I el darrer en improvisar ha estat Marc qui de nou ha fet una gran tasca solista. I el líder ha recuperat la melodia del tema acabant-lo amb un llarg “Turn Around” on de nou han fet tasques d’improvisació i on la feina de la base rítmica ha estat remarcable. I l’han acabat d’aquella manera que sempre us dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics, tema ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Fredrik Carlquist, Jaume Llombart, Marc Cuevas i Carlos Falanga.


I seguirem amb el treball de la gran saxo alt, compositora, docent i líder de banda, na Irene Reig – The Bop Collective, “Coratge i Decisió” publicat per The Changes el 17 de novembre de 2023. Gravat per Marc Pinya al Local Estudi el 29 i 30 August 2023.  Edició d'àudio i Master: Jan Valls. Diseny: Joan Casares. Notes de folre: Verónica Nieto. Pintures i dibuixos de Maria Fuster i Julia Bueno. Amb Irene Reig, composicions i arranjaments, saxo alt, saxo soprano i flauta; Marta Garrett, veu (#1, #2, #3, #4, #8); Héctor Floría, saxo tenor; Joan Mar Sauqué, trompeta; Alba Pujals, trombó; Joan Monné, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix & Joan Casares, bateria. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc:
https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/decisi-i-coratge.
 
Com es fa música amb la literatura... com ho fa Irene Reig. Em passo la vida intentant imitar la música amb la literatura, buscant que l'escriptura soni i frasegi i sigui veloç i sempre precisa. Escolto “Decisió i Coratge” i imagino que el teu disc fa el mateix que busco jo però al revés. Usar la precisió de la teva música per dir coses que frasegen i sincopen. És clar que la música diu coses musicals perquè té el seu propi llenguatge, però tot llenguatge sempre acaba comunicant. Aleshores imagino que el teu disc explica una història que arrenca amablement. “Decisió i Coratge” és anhel deliciós; “Ginesta” és un matí assolellat. Decideixo que “Alfareros” desgrana enginy Cool. Enveja em dóna la música que aconsegueix comunicar-se amb l'emoció sense intermediaris i que ja comença a acomodar-se en aquesta zona del plexe solar amb “Carinhoso”. Remeno el cap perquè ara sí la sorpresa d'“Entendre't”, i la curiositat em serpenteja i es va ficant entre el blau que hi ha a la meva ment. Podria parlar d’un ham amb esquer, de fascinació. Aleshores prenc aire, somric, perquè tot torna a cremar amb ironia a “Camí Romeu”. Arriba “Kirs” i quelcom lleument inquietant conté la respiració. Hi ha urgència per dir-ho tot, encara que faci mal. Aquí s'acaba el disc i també les coses que el teu disc em va explicar, Irene Reig. Verónica Nieto.
 
I res més a dir per mi després d’aquest preciós text de Verónica Nieto, o sigui que ja els escoltarem delicadament en el tema compost per Pixinguinha i anomenat...
 
5.4.- Carinhoso (Pixinguinha) 5:11.
 
Quina cançó més maca acabem d’escoltar, i sí, també escoltarem a Marta cantant amb aquesta veu tan dolça, ella que s’està entre nosaltres de fa alguns anys. La melodia és una preciositat, i esclar que la improvisació d’Irene al saxo soprano, sí, soprano, potser la primera vegada que l’ha he escoltat amb el soprano, i què brutal que ho ha fet. So brillant i característic el d’aquest instrument més agut en registre que el saxo alt, el seu més habitual. Quan un músic, home o dona, sap tocar un vent, em sembla que els pot saber tocar tots, estudiant-los, esclar. Ha fet un llarg i impressionant solo, d’un gran nivell tècnic. Dir-vos que la base rítmica amb Joan Monné, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix & Joan Casares, bateria, han estat sobris i precisos, fent que tot vagi la mar de quadrat. Hem escoltat els altres vents acompanyant-los també, a moments puntuals, ells que són Héctor Floría, saxo tenor; Joan Mar Sauqué, trompeta i Alba Pujals, trombó, i també una flauta, la d’Irene. Preciós tema per començar-los a escoltar.
 
I ves per on que “Carinhoso” és una de les obres més importants de la música popular brasilera. Va ser composta per Pixinguinha entre 1916 i 1917, però gravada per primera vegada l'any 1928, només amb la part instrumental. Més tard, “Carinhoso” va ser reeditat amb lletra de João de Barro i cantada per Orlando Silva el 1937, i va tenir un gran èxit comercial.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I amb una mica més de tempo l’escoltarem a ella i a ells en el tema propi i a tot delicat Swing i anomenat....
 
6.3.- Alfareros (Irene Reig) 6:59.
 
I què dir-vos d’aquest tema on hem pogut escoltar un llarg, brillant i impressionant solo del Joan Mar a la trompeta, ell què és un dels millors exponents d’aquest instrument actualment, conjuntament amb alguns més, joves també com ell. També l’Héctor Floría ha fet un gran solo al saxo tenor, ell que també està entre els bons d’aquest instrument. Un tema on els vents han pres protagonisme, i la primera part encara sense la líder, car, després dels dos nois hem pogut escoltar com la noia del trombó, l’Alba Pujals n’ha seguit l’estela dels dos primers fent també una molt bona improvisació. I el tema té també uns moments on els vents, tots plegats, fan “Solis”, que ja sabeu que són moments que toquen junts una línia melòdica escrita a mode de solo. Un tema que ha començat amb veu i vents fent un primer tros amb el ritme trencat, per ja aparèixer el Swing suposo que en la B del tema. Un tema on la líder s’ha abstingut de fer cap improvisació, si n’exceptuem la de la part escrita dels “Solis”, que sí déu haver tocat el saxo alt. Magnífica composició pròpia d’Irene Reig.


I encara escoltarem un altre magnífic tema d’aquest projecte compost per Irene Reig i anomenat..
 
7.6.- Camí Romeu (Irene Reig) 7:18.
 
I déu-n’hi-do de tema propi d’Irene, què bo, i quins canvis rítmics hi ha incorporat. Un tema que ha anat també amb un bon Swing, sobretot en les improvisacions, i on hem pogut escoltar a solistes fent tasques impressionants, el darrer en fer-ho, Joan Casares a la bateria. Ell ens ha fet una magnífica tasca solista, ha fet un molt bon solo, però m’ha sorprès la delicadesa emprada, amb un control sobre els plats i finor precisa i preciosa. Després ens ha acaronat amb el colpeix a les timbales i caixa, fent redobles inversemblants, tot plegat amb un bon gust. I el tema ha començat amb tots els vents fent-ne la melodia, tot a partir dels arranjaments de la líder. Uns vents han fet les As del tema i els altres la B o el pont. I Joan Mar ha tornat a fer-nos tremolar per la seva increïble interpretació, amb un so net, polit i a vegades potent alhora que afinació perfecta. L’altre Joan ens ha fet una bona improvisació al piano, ell que n’ha estat el seu mestre a l’Esmuc. El trio s’ha quedat sol i el Swing l’han fet Giuseppe i Joan, contrabaix i bateria. I després del pianista, de nou el “Soli” dels vents on tots ells han brillat per la seva interpretació col·lectiva. En fi, un gran tema i grans interpretacions de tots ells i elles.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el potent i vital tema d’Irene Reig i anomenat...
 
8.5.- Entendre’t (Irene Reig) 9:21.
 
I quina brutalitat de tema, i de quina manera l’han acabat, de nou amb Joan Casares fent un solo final i brutal. Però esclar que també l’ha començat ell amb tocs delicats als plats i demés estris de la seva bateria. I no sé pas si el trosset inicial que ha fet la líder ha estat la melodia,  potser sí. El que ella ha fet ha estat iniciar una llarga i súper brutal improvisació, a duet de saxo alt i bateria, Irene i Joan, Joan i Irene. I després d’aquests moments amb aquesta brutal “Intro”, hem escoltat els vents fent-ne ara sí la melodia. El pianista de Molins de Rei ha fet una gran tasca solista, ell que n’és el més ganàpia del grup, el “mestre” de quasi totes elles i ells. Bon gust interpretatiu el de Monné, ell pianista habitual en les formacions d’aquesta colla de noies i nois. I ja teníem ganes de tornar a escoltar la líder al saxo al fent una brutal improvisació amb un so increïble, vintage, alhora que fraseig i llenguatge inversemblants. I a moments intermedis de la seva tasca solista, la resta de vents també han fet una bona feina per ja després recuperar la melodia i anar encarant el final del tema en un tema llarg de més de 9 minuts, i amb el gran solo de  Joan a la bateria, brutal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats noies i nois,
Irene Reig, Marta Garrett, Héctor Floría, Joan Mar Sauqué, Alba Pujals, Joan Monné, Giuseppe Campisi i Joan Casares.


I ja per acabar el programa escoltarem el darrer disc de Luismi Segurado Quintet, “Bud in Green” publicat per The Changes el 3 de maig de 2024. Gravat per l'Alberto Pérez el 6 de març de 2024 a Sol De Sants Studios i mesclat per Jordi Vidal. Il·lustracions de Luismi Segurado. Fotografia: Nil Mujal. Disseny gràfic: Joan Casares. Amb Luismi Segurado, piano i composicions; Adrian Cunningham, saxo tenor; Oriol Vallès, trompeta, Marc Cuevas, contrabaix; Joan Casares, bateria amb Fede Álvarez, saxo alt #3. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al seu Bandcamp:
https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/bud-in-green.
 
En Luismi és un autèntic melòman. El seu coneixement de la música alimenta la seva creativitat i les seves composicions ho reflecteixen, estant dedicades als seus grans herois. “Bud in Green”, que dóna nom al disc, és un homenatge al seu ídol Bud Powell. El també tema “Strayhorn”, també de referència directa, recorda les balades del gran escuder del cèlebre Duke Ellington. El “Timo del Capellán”  és una doble dedicatòria, per un costat a un altre dels seus referents, Bobby Timmons, i també al seu antic professor i amic Francesc Capella. Al més pur estil dels Jazz Messengers, “Lee” està dedicada al trompetista Lee Morgan. “Don Zángano” va dedicada a Jordi Pujol Baulenas, qui ha confiat en la seva música i ha produït els seus discs a trio. “Corvo”, peça animada en l’estil d’Horace Silver, està dedicada al seu primer professor, Chema Corvo. “Lambicus”, per tancar el disc, va dedicada al seu bon amic Cesítar. Totes aquestes peces han estat escrites amb el so del clàssic quintet de Hard Bop en ment, essent les més recents de tan sols fa uns mesos, mentre que les altres ja tenen més de tres anys. En Luismi ha esperat pacientment a encaixar les peces que conformen aquest grup. “Bud in Green” n’és el resultat, espero que ho gaudiu. Joan Casares.
 
I després de tot això que ens ha dit el Joan, res més puc dir jo, o sigui que els escoltarem delicadament i així sabrem com fan les balades, amb la molt preciosa composta pel líder, com ho són tots els temes, la dedicada a Billy Strayhorn i anomenada...
 
9.2.- Strayhorn (Luismi Segurado) 5:55.
 
Carall, què bonic aquest tema, aquesta baladeta “Strayhorn”, dedicada a Billy Srayhorn. I aquí ens ha acaronat el dolç so del saxo tenor de l’australià Adrian Cunningham, i és que nosaltres que l’hem vist manta vegades, en som uns fans. Ell mateix ha acabat el tema i amb la mateixa sensibilitat que l’ha començat, ell que ens ha fet tota la melodia. Un tema a quartet de saxo, piano, contrabaix i bateria, on ves per on tenim a Marc Cuevas i de nou a Joan Casares. I l’Adrian ens n’ha iniciat les improvisacions al tenor, i de quina subtil manera ens l’ha feta. Una línia melòdica creada preciosa, interpretada amb tot el sentiment del món i delicadesa, bravo. I és que el tema és així de bonic, que “totes li ponen”. I el líder Luismi Segurado ha fet també una improvisació també molt bonica i sentida, amb arpegis i escales delicades, tot plegat amb molt bon gust. Preciós tema per començar-los a escoltar.


I ara els escoltarem a tot Swing en el tema dedicat a Lee Morgan i anomenat...
 
10.4.- Lee (Luismi Segurado) 6:49.
­
I quina trempera de tema que acabem d’escoltar, per la melodia, però també pel seu aspecte rítmic. I sí que està dedicat a Lee Morgan i a ritme de “marxa”, no endebades Lee  va formar part dels llegendaris Jazz Messengers amb l’Art Blakey al capdavant de tots ells. Aleshores Lee formava part del front line de vents amb l’encara viu Benny Golson. I ves per on que un dels temes emblemàtics de la banda havia estat el “Blue March” de Golson, i abans també el “Moanin’” de Timmons. I aquest “Lee” de Luismi ben bé podria estar entre aquests dos anteriors, car té totes les virtuts que ha de tenir un tema a tot Hard Bop com és aquest. Una melodia enganxosa; un ritme a tota marxa; Uns moments de Swing en les improvisacions, tot i el ritme de marxa. I ara hem escoltat l’altre exponent del metall més daurat, la trompeta amb l’Oriol Vallès. Ell ens ha mostrat també les seves virtuts, que en són moltes. Un so més ple, fraseig inversemblant, velocitat d’execució, línies melòdiques i un llenguatge jazzero com el tenen tots ells, i elles en l’anterior treball d’Irene. Adrian al tenor ha fet de nou una feina brutal, veloç com el raig, brillant per so un tan estripat a moments i a voluntat. Frases increïbles, lligades i també arribant al registre més agut, allà a dalt de tot, esclatant l’instrument. I encara Luismi ha fet el seu, tot i començant a base d’acords una bona estona, cercant els més inversemblants, els invertits, els més complexos. I ja tots ells fent-ne la melodia, potent en la A del tema, i més delicada en la B, i ja acabar-lo de manera brutal i de cop.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 14 de juny que podrem gaudir amb els TRONIK liderats pel Toni Saigi, piano; Jaume Ferrer, saxo tenor; Marc Cuevas, contrabaix i Carlos Falanga, bateria, esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem.


I encara els escoltarem en un altre magnífic tema de l’amic Luismi Segurado el dedicat a Bobby Timmons, i també al seu antic professor i amic Francesc Capella  i anomenat...
 
11.3.- El Timo del capellán (Luismi Segurado) 7:32.
 
I de nou ens han deixat clavats a la cadira, i és que aquest tema té una melodia que els dos vents han fet i que ha resultat molt entremaliada. Què bé ho han fet. El tema l’ha començat la base rítmica a mode d’Intro amb alguns compassos. Tema d’estructura gens típica de 64 compassos i de la forma AB AB, cadascuna de 16 compassos, essent la part B el que seria el pont, i a tot vals. I Luismi ha estat el primer en improvisar, i de nou fent gal·la del domini dels acords a la part final del seu solo, mentre que a l’inici l’hem pogut escoltar amb una mà dreta força lleugera i gràcil, amb uns arpegis inversemblants i línies melòdiques farcides de bon gust. I aquí hem pogut escoltar a un saxo alt argentí, en Fede Álvarez, ell que el vam veure per primera vegada al Big Bang Bar Barcelona a les Jams que allà s’hi fan els divendres, ell, i també els dissabtes amb Joseph Derteano. Fede ha decidit quedar-se entre nosaltres, i tot i que fa quatre dies que va arribar, ja s’ha fet el seu lloc. I és que és increïble aquest noi, també. Vallès també ens ha impressionat pel vibrato que ha fet, i no només, car, tot i seguin els acords ha fet fet unes línies precioses per so i per contingut, per missatge. I esclar que Cunningham ha tornat a deixar-nos bocabadats per com de nou ha fet la seva inversemblant improvisació, ell que va decidir deixar-se caure pel nostre país, i on hi viu, tot i que va sempre per tot el món, fent bolos per tot arreu. I tots ells, els tres vents, han recuperat la melodia i l’han acabat amb una impro col·lectiva brutal, d’un brutal tema de Luismi Segurado.


I ara ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el tema més vital, el dedicat a Bud Powell i anomenat..
 
12.1.- Bud in Green (Luismi Segurado) 6:27.
 
I quin brutal tema de nou que acabem d’escoltar de l’amic Luismi Segurado amb tot els aires ara del Bop, que per això és el que ha dedicat a Bud Powell, el seu guia espiritual, sembla ser. El tempo és endimoniat, i es nota per com de boig per ràpid va el Walking de Marc Cuevas, ell que no ens ha fet cap improvisació en aquests temes que hem escoltat. També Joan Casares va a tota hòstia fent el seu Swing quan no Latin, i amb una gran compenetració amb en Marc. Un tema amb solos de l’Oriol Vallès, primer, i brutal que l’ha fet de nou amb tots els aires de Brown; de l’Adrian, que ha anat a tot drap, a tot tren, seguint l’estela del trio de la base rítmica; de Luismi que ha anat un pèl més tranquilet per melodia creada, tot i volar el baixista, literalment; solo també del Joan Casares, ara força llarg i també brutal pels canvis encabits, pel control de les dinàmiques. I ja després d’ell, amb els dos vents recuperant-ne l’endimoniada melodia a tot Bop, a tot Bud Powell. I el títol vol fer un joc de paraules amb el “Blue in Green” de Bill Evans i per això, enlloc de Bill és Bud in Green, per Bud Powell, brutal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 595 - Italy Jazz: Elio Tatti Quartet & friends, Shljuka Quintet i Gianmarco Ferri featu. David Kikoski, dimecres 15 de maig de 2024.

0 comentaris


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I ja parlant del programa d’avui dir-vos que anirà de nou d’una part del Jazz que es fa a Itàlia de la mà de tres discogràfiques amigues com són A.MA Records, Notami Jazz i Gleam Records. De l'Antonio Martino tenim el projecte de Jazz Balcànic amb els Shljuka Quintet i "Octave Up". Del Toto Cicco, una delícia de projecte a tot Brasil amb l'Elio Tatti Quartet, "Saudade do Brasil", i de Gleam al Gianmarco Ferri featu. David Kikoski i el seu "On The Scene", i de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.


I començarem amb el preciós treball dedicat a les músiques de Brasil amb l’Elio Tatti Quartet, “Saudade do Brasil” publicat aquest 2024 per Notami Jazz de l’amic Toto Cicco. Enregistrat i mesclat a Realtimestudios a Bracciano per Fabrizio Scarrafoni i a Millenium Audio Recording per Fabio Ferri. Masteritzat per Fabio Ferri a Millenium Mastering. Produït per Notami Jazz. I Elio Tatti Quartet meets Stark Quartet són: Elio Tatti, baix elèctric i composicions, Antonello Vannucchi, piano, Fender Rhodes; Giampaolo Ascolese, bateria i percussió; Michele ascolese, guitarra elèctrica i acústica; Antonio Fraioli, clarinet i arranjaments, Simone Saccoccio, Vinibaldo Baccarig, Sauro Bert, clarinet;  Sergio Brusclaret, clarinet baix; Francesco Lento, trompeta; Maurizio Zazzarini, saxo tenor;  Filiberto Palermini, saxo alt; Francesco Carlesi, teclats i Gerardo Iacoucci, arranjaments.
 
I aquest és un preciós projecte fet amb molta gràcia i calidesa musical. Res nou sota el sol, car ja sabem quines i com són aquestes músiques amb els seus diferents ritmes. Una cosa que sí és nova és l’enfocament musical basat amb la instrumentació, combinant diferents instruments i per això hi ha dos quartets, el del líder, més o menys estàndard, i un quartet de clarinets, els Stark Quartet. Si a més considerem que hi ha convidats prou il·lustres, doncs tot plegat fa d’aquesta ”Saudade do Brasil” una vertadera joia. La sonoritat dels clarinets, i potser més la del clarinet baix, conjuminada amb guitarra, teclat, baix i percussions i demés, fa de tot plegat una delícia musical. A tot això li podem afegir la qualitat de les composicions pròpies del líder Elio Tatti a més dels estàndards brasilers ja coneguts com són: “One Note Samba”, “Triste”, “Desafinado” i “Corcovado” l’Antonio Carlos Jobim, tot i que en la caràtula posterior fan referència a Joao Gilberto en les dues darreres, potser pel fet ser qui primer les va enregistrar. Les del líder tenen també ritmes similars i títols prou evocadors com són: “Belem”, “Latino”, “Astrud”, “Slow Bossa”, “Recife” i “Guaraná”. Segur que les gaudireu com jo ho he fet tot i escoltant-les i seleccionant les que posaré, cosa sempre complicada. Per cert, els tempos són tots molt tranquilets, adequats per aquestes músiques, o sigui que relaxeu-vos i a gaudir.
 
I una de les molt boniques i delicades del líder és...
 
1.6.- Slow Bossa (Elio Tatti) 4:54.
 
Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera més dolça hem començat el programa d’avui. Un tema del líder i baixista amb aires del Brasil sí, però no només. El ritme sí que ho és i també alguna part de la melodia. I jo suposo que la magnífica sonoritat i improvisació al clarinet ha estat la de Antonio Fraioli, car ell és qui n’ha fet alguns dels arranjaments d’aquest disc. També hem escoltat al solista fent un curtet solo al baix elèctric, el bo de Elio Tatti. La composició té una gran bellesa i es nota el respecte i amor vers la música del Brasil. Ell mateix ha compartit una part de la melodia amb el clarinet de l’Antonio. La base rítmica ha acompanyat amb delicadesa als solistes, concretament el baterista Giampaolo. I ens estarem una estoneta escoltant aquestes delicades composicions, del líder però també de Jobim i Gilberto


Saudade do Brasil, el títol de l'última obra musical d'Elio Tatti, és sens dubte apte per expressar el sentiment del compositor cap a aquest gran país, el Brasil, que segueix afectat per la seva "Saudade". Ha estat diverses vegades al Brasil i cada cop que havia de marxar de nou va sentir dins seu un fort sentiment de pena. Com que la seva feina és ser músic i la seva feina és posar els seus sentiments a la música, va ben pensar que fer un disc dedicat al Brasil potser podria ser l'únic antídot per combatre aquesta "Malaltia". Per fer-ho va comptar amb l'ajuda de grans músics com Giampaolo Ascolese, Michele Ascolese i Antonello Vannucchi, i el quartet de clarinets "Stark Quartet", Antonio Fraioli, Simone Saccoccio, Vinibaldo Baccari i Sergio Brusca. L'obra s'enriqueix encara més amb la presència d'alguns "Convidats especials": Maurizio Zazzarini, Francesco Lento, Filiberto Palermini, Francesco Carlesi, Sauro Berti i Gerardo Iacoucci. L'autor espera poder transmetre emocions agradables a aquells que estaran disposats a escoltar aquest disc, potser fent-los viatjar, si ho desitgen, amb l'ús de la seva imaginació i música, dins d'aquest país immens i fascinant anomenat ”Brasil”.


I n’hi ha més de precioses d’ell, del líder Elio Tatti com és..
 
2.2.- Latino (Elio Tatti) 4:02.
 
I ja heu pogut escoltar quina altra preciositat de cançó de l’Elio Tatti, i ves per on que aquí també hi ha espurnes de la música de l’Argentina, car haureu reconegut unes frases que al menys a mi, m’han recordat el “Libertango” de l’Astor Piazzola, i segur que a vosaltres, oïdores i oïdors també. Però de quina manera comença el tema, amb el clarinet baix fent el motiu principal, i resta de clarinets fent-ne la melodia ells que són el Stark Quartet. Posterior a aquesta “Intro” han aparegut d’altres companys, els de la secció rítmica, omplint encara més la melodia. El primer i molt reeixit solo ha estat el del teclista Carlesi el qual ens ha captivat per les seves delicades maneres. De la mateixa manera ens ha captivat el líder amb el baix elèctric i improvisació farcida de melodia i delicadesa. I quins copets rítmics del percussionista Giampaolo. Un llarg solo del líder que ha deixat pas de nou a la melodia interpretada pel quartet de clarinets i final sobtat d’un altre tema preciós.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Enllaços que trobareu al blog.


I encara els escoltarem amb el conegut...
 
3.7.- Desafinado (A.C. Jobim) 4:29.
 
I segur que heu gaudit amb aquesta interpretació d’aquest clàssic que Jobim va fer a finals dels 50, i Gilberto va enregistrar el 1958. Coleman Hawkins, Stan Getz & Charlie Byrd el 1962, etc, etc. Un tema preciós i també per la sonoritat del quartet de clarinets, els Stark Quartet, i melodia feta per un d’ells, suposo que Antonio Fraioli, compartint-la amb un dels companys. I què bé quan tots quatre han fet les diferents veus, i el pont amb el clarinet baix primer i després amb la resta del quartet de canyes. I molt bé la secció rítmica de teclats el Fender Rhodes, guitarra, baix i bateria i percussions, ells que són Antonello Vannucchi, Michele  Ascolese, Elio Tatti i Giampaolo Ascolese. I la part solista del tema l’han fet primer els Stark Quartet que han fet un “Soli” preciós, que ja sabeu que és una part que una secció de vents toca, llegint partitura on hi ha escrita una nova línia melòdica, a mode d’improvisació col·lectiva composta prèviament. També el guitarrista Michele ens ha acaronat amb la seva guitarra, per ja després fer-ho el baixista i líder del projecte, Elio, i ja recuperar la melodia pel quartet de vents. Res nou sota el sol, però sí les delicades maneres i sonoritats de tota la formació.



 I ja els acabarem d’escoltar amb la coneguda
 
4.3.- One Note Samba (A. C. Jobim) 3:56.
 
I què bonic també aquest tema de Jobim, i de nou amb el quartet de clarinets essent-ne ells els protagonistes solistes. Què maco en el pont el so del clarinet baix, en general, en tot el tema. Un primer i magnífic solo amb el Fender Rhodes de Antonello Vannucchi i recolzament dels vents, i també un d’ells en el pont del tema. De nou un altre “Soli” del quartet de vents magnífic i reeixida improvisació del líder al baix elèctric, ell que és l’Elio Tatti. I de nou una gran  tasca de la secció rítmica de guitarra, bateria, i esclar que el teclat i baix elèctric en un tema ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Elio Tatti, Antonello Vannucchi, Giampaolo Ascolese, Michele  Ascolese, Antonio Fraioli, Simone Saccoccio, Vinibaldo Baccarig, Sauro Bert, Sergio Brusclaret, Francesco Lento, Maurizio Zazzarini, Filiberto Palermini,  Francesco Carlesi i Gerardo Iacoucci.
 
I després d’aquest magnífic projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la teva dolçor poètica amb les músiques del programa sempre al teu costat.


I ara seguirem amb el projecte de Jazz Balcànic amb els Shljuka Quintet i  “Octave Up", publicat el 3 de maig de 2024 per A.MA Records de l’amic Antonio Martino.  Enregistrat per Danijel Vukovic al Future Nature Sound Studio, mesclat i masteritzat per Aleksandar Jovanović. I aquí hi tenim a: Aleksandar Jovanović “Šljuka”, piano; Ivan Radivojevic, trompeta; Rastko Obradović, saxo alt i soprano; Milan Pavković, contrabaix i Aleksandar Cvetković, bateria. Tota la música d'Aleksandar Jovanović ©&℗ A.MA Edizioni.
 
I aquest és un projecte amb 8 temes, 6 dels quals sobrepassen els 7 minuts, mentre que els altres 2, passen dels 5 minuts, essent doncs un treball musical generós. De tempos anem també bastant suaus, havent-n’hi de vitals, tot i que no massa. Explora conceptualment la tradició i la importància de la tradició en la innovació, concretament, les semblances i diferències entre les dues tradicions, el jazz i la música dels Balcans. En la seva expressió musical, Sljuka incorpora l'herència balcànica en forma de frases melòdiques, progressions harmòniques i ritmes, barrejant-ho tot amb el llenguatge del jazz, la improvisació i el so contemporani. Les composicions reflecteixen impressions personals i una perspectiva única sobre els paral·lelismes emocionals i musicals entre la música dels Balcans i les diferents èpoques del Jazz. També s'inspiren en l'atmosfera de certes obres literàries d'escriptors serbis, l'entorn local i la natura. La individualitat i la llibertat d'expressió de cada músic tenen un paper important en la creació d'aquest àlbum en el seu conjunt. I això ha creat el pianista, compositor i arranjador Aleksandar Jovanović, actuant sota el sobrenom, o més aviat nom artístic - Sljuka, on ha reunit alguns dels millors músics serbis en el seu nou quintet amb qui va gravar  aquest àlbum "Octave Up", que consta de vuit composicions originals. El títol "Octave Up" representa simbòlicament una nova etapa en el treball creatiu de l'autor i una nova perspectiva del jazz balcànic.
 
Doncs els escoltarem en el darrer track i tema anomenat...
 
5.8.- Wich Way (Aleksandar Jovanović) 7:15.
 
I bé, quin canvi estilístic que acabem de notar i també amb un tema força maco i interessant. M’ha sorprès de la manera com l’han acabat i començat, amb un so així com d’èpoques anteriors, quasi que telefònic. Una molt bona composició del líder Jovanovic i bonica melodia. Els vents n’han fet el motiu principal, repetit diverses vegades, la A del tema i única part de l’estructura. Amb una base harmònica senzilla però, en Rastko Obradović ens ha sorprès i captivat per la seva molt reeixida improvisació al saxo alt i amb quin so vintage ens l’ha feta. Tècnica a dojo i bon gust melòdic. El líder al piano ens ha acaronat dolçament en els seus inicis solistes. Ha seguit així, tot delicat , ben acompanyat pels dos de la base rítmica, Milan Pavković, contrabaix i Aleksandar Cvetković, bateria. Encara hem gaudit pel canvi de color sonor amb la improvisació del trompetista Ivan Radivojevic el qual també ens ha impressionat molt gratament. Quins trossos de músics que acabem d’escoltar en un tema molt senzill d’estructura i melodia, ideal per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Enllaços que trobareu al blog.


I seguim amb un altre tema d’aquest disc anomenat...
 
6.6.- Impure Blue (Aleksandar Jovanović) 7:14.
 
Bon tema aquest que acabem d’escoltar, ja amb un bon tempo, bona composició del líder Jovanović. Una melodia feta pels vents tots plegats i amb la trompeta amb sordina en tot el tema, la de Radivojevic, ell i Obradović al saxo alt, fent aquesta feina melòdica inicial. La base rítmica ha estat fent un bon marcatge, o sigui el baterista i el baixista, i acords puntuals del líder al piano. Aquest, ha estat el primer en improvisar. Bona feina solista amb una mà dreta viva i una esquerra fent acords. Un solo bastant percussiu, per com n’és el tema, també. I molt bona la impro del trompetista, amb un so un tan apagat, sí, per la sordina però també per com ha estat el seu volum general. Un que no encara no havíem escoltat en cap solo és el baixista Pavković que ens ha deixat de pasta de moniato per la seva gran tasca. I després d’aquestes intervencions han recuperat el tema, la melodia amb els vens plegats, acabant-lo d’aquella manera que sempre us dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics.

I encara un altre tema interessant és..
 
7.3.- What if...way (Aleksandar Jovanović) 7:09.
I en aquest tema ens ha sorprès la qüestió rítmica inicial, sí, però la general durant tot el tema. I sí perquè ben bé sembla que els ritmes autòctons seus, els balcànics, han estat els protagonistes. Ja és això aquest projecte com heu pogut escoltar o llegir al blog. De nou, i ara en aquest tema, el tempo no és massa viu, no. El tema ha començat amb la mà esquerra del pianista i el baixista fent a duet el motiu principal que ha servit per cavalcar-hi la melodia. Moments de calma a l’inici del solo del trompetista Radivojevic, ara sense la sordina. Obté un so força càlid del seu instrument, alhora que ens ha mostrat de nou la seva gran tècnica. També puja al registre més agut on sembla que li agrada estar-s’hi. Al cap d’una estona de tema, te n’adones que el ritme “beat” té referències occidentals. El líder al piano ha tornat a fer una bona tasca solista, on de nou brillen els seus acords, arpegis i escales inversemblants. Se’ns ha mostrat de nou un bon solista, car de bon compositor, ja veiem que ho és. I ara Obradović ha agafat el saxo soprano per fer la seva brutal improvisació. Un magnífic so i afinació, alhora que una molt més que reeixida improvisació, la que ens ha fet ell. I ja arribant al final hem escoltat una bona tasca feta pel baterista Cvetković per ja recuperar melodia i acabar-lo delicadament.


I ja els acabarem d’escoltar en el tema anomenat...
 
8.5.- Eleven Changes (Aleksandar Jovanović) 5:38.
 
I sí que aquest tema ens ha semblat el més Jazzista, des del punt de vista de   la melodia. I és que els dos vents han fet a duet una melodia déu-n’hi-do de lo entremaliada. I ha resultat que el pont l’ha fet el líder al piano, car, els dos vents l’han acabat de nou amb la melodia, de la qual n’han fet una segona lectura, vaja que l’han canviat. I després d’uns moments al piano, Radivojevic a la trompeta ha fet una altra intervenció amb la sordina i brutal improvisació. El suport dels tres de la base rítmica ha estat imprecindible, el pianista amb acords, el baixista amb la seva línia de baixos i el baterista marcant el ritme trencat i tempo mèdium. I de nou el saxofonista Obradović ens ha tornat a noquejar per la seva inversemblant improvisació ara al saxo alt, del qual li extreu una magnífica sonoritat alhora que ens ha mostrat la seva brutal tècnica. I encara hem pogut escoltar el solo del líder al piano, ell, molt elegant, sobri, i precís. En aquests moments, el Trio base al màxim esplendor. Recuperació del tema, la melodia del tema i final d’un altre molt interessant tema i composició del líder Aleksandar Jovanović, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Aleksandar Jovanović “Šljuka”, Ivan Radivojevic, Rastko Obradović, Milan Pavković  i Aleksandar Cvetković.


I ja encarem el final del programa amb el projecte del jove guitarrista italià Gianmarco Ferri featu. David Kikoski, "On The Scene", publicat el 19 d’abril de 2024 per Gleam Records. Enregistrat per Enrico Furzi, mesclat i masteritzat a Recording Studio La Strada, Roma (Itàlia). Produït per GleAM Records. I el trio base del líder són: Gianmarco Ferri, guitarra elèctrica; Stefano Battaglia, contrabaix i Luca Santaniello, bateria i convidats David Kikoski, piano i Marcello Allulli, saxo tenor (#4).
 
"On the Scene" representa una col·laboració emocionant entre el jove i talentós guitarrista Gianmarco Ferri, estrella en ascens de l'escena del jazz italià i el reconegut pianista nord-americà David Kikoski, autèntic mestre del jazz contemporani que va contribuir significativament al projecte, aportant el seu domini del piano i la seva sensibilitat musical per afegir profunditat i complexitat als temes. El líder seleccionà 4 composicions originals i 3 reinterpretacions d'estàndards per a aquesta sessió, destacant la seva consolidada relació amb la tradició del jazz i la seva mirada cap endavant amb una escriptura amb colors marcadament postbop. El seu és un jazz que combina recerca harmònica, originalitat melòdica dins del llenguatge bop i un plantejament rítmic alegre i ple de dinamisme. La seva idea del swing, de fet, encarna el desig ardent d'expressar-se i connectar amb els altres a través del poder unificador de la música i el moviment.
 
I hi ha baladetes precioses com és "So Close", on després de la magistral introducció de Kikoski en què el cantabile es combina amb un ampli i aventurer espectre harmònic, l'oient es transporta en un viatge emocional que condueix al tema, impregnat d'una aura crepuscular i exposat pel saxo tenor de Marcello Allulli en la A del tema i Gianmarco Ferri en la B o el pont. Un tema de rara bellesa que posa de manifest la maduresa compositiva del líder malgrat la seva joventut. I ja els escoltarem en aquest preciós tema del jove líder...
 
9.4.- So Close (Gianmarco Ferri) 6:07.
 
I sí que ha estat una delícia de tema, i compost pel jove líder. I ara hem gaudit amb el so del saxo tenor de Marcello en la melodia primer i després el líder a la guitarra, per deixar pas a la primera improvisació a càrrec del gran pianista David Kikoski, i posterior la de saxo tenor. La recuperació de la melodia a càrrec del jove guitarrista i final, preciós tema per ja començar-los a escoltar.
 
I Hi ha temes a mig tempo com el molt conegut tema “They Say It's Wonderful”, d'Irving Berlin, interpretat pel grup d'una manera essencial, destacant la bellesa i l'essència de la mateixa melodia. Una oportunitat per explorar i apreciar plenament la força del tema i la capacitat de comunicar emocions sense necessitat d'elements decoratius addicionals.
 
I el tema “Mirage" és un Blues amb colors marcadament moderns i un Groove a 12/8. L'estat d'ànim resultant és metropolità i funk. Un cop acabada l'exposició del tema, Ferri i Kikoski construeixen les seves pròpies improvisacions en la mateixa atmosfera misteriosa i palpitant que ofereix el “vamp”, preparant gradualment el terreny per alliberar el seu fraseig en una explosió de swing liderada per la secció rítmica de Battaglia i Santaniello fent els "quatres", aportant així varietat i dinamisme a l'actuació. Escoltem-lo..
 
10.3.- Mirage (Gianmarco Ferri) 4:52.
 
I sí que ens ha impressionat el tema de Gianmarco. Bona improvisació del jove líder amb un so que em recorda el de Patt Martino tot i que ell té una gran reverència per Wes Montgomery. Gran solo del jove líder a tot Swing i posterior la del genial pianista Kikoski amb una gran classe i majestuositat, per després gaudir amb el Swing de tots tres.
 
I el tema "New Hope" és una altra composició original, basada en el groove de la famosa cançó “Poinciana” de Nat Simone, molt famosa en la versió d'Ahmad Jamal. La melodia de "New Hope" és viva i alegre i evoca una sensació d'optimisme. El pont de la cançó, però, es caracteritza per un canvi d'atmosfera amb una qualitat més bluesy.
 
I El disc s'obre amb "Kiko's Delight", un exemple de tema bop que destaca pel caràcter orgànic de la seva melodia, tocada a l'uníson pel piano i la guitarra. La cançó es basa en l'harmonia de la famosa cançó de Tadd Dameron ''Tadd's Delight'' i es mou en una pulsació de swing mitjà sostinguda en la qual se succeeixen les enèrgiques improvisacions de Kikoski i Ferri que de seguida mostra la seva maduresa i relaxació del seu discurs. A continuació, intercanvis entre Battaglia al contrabaix i Santaniello a la bateria abans del retorn al tema. Escoltem-los ja.
 
11.1.- Kiko's Delight (Gianmarco Ferri) 5:42.
 
I de nou hem escoltat un brutal tema del jove Gianmarco, i amb quin Swing ens ho han fet, brutal tema.
 
I un dels bons temes és el compost pel famós baixista Sam Jones, “Unit Seven“, homenatge personal del líder al llegendari guitarrista de jazz Wes Montgomery, del qual incorpora algunes de les principals característiques estilístiques i d'arranjament. La qüestió rítmica és viva i fluïda alternant aquí i allà amb Swing i canvis d'humor on flueixen les improvisacions del líder, Kikoski i Battaglia.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en un tema compost per Jermoe Kern, "The Song is You", tema clàssic del repertori jazzístic que, interpretat a duo amb piano i guitarra, adquireix una elegància i una intimitat extraordinàries. La combinació del piano, amb la seva capacitat harmònica i melòdica, i la guitarra, amb la seva versatilitat rítmica i d'improvisació, ofereix una interpretació atractiva i sofisticada. La delicadesa de les harmonies i la  sensibilitat melòdica del piano, creen una experiència musical atractiva i emocionant. En aquesta actuació, la complicitat i la interacció entre els dos instruments es tradueix en una actuació convincent i inoblidable, que celebra magníficament l'encant atemporal del jazz clàssic. Gaudim-ne ja per acabar-los d’escoltar.
 
12.7.- The Song is You (J. Kern, O. Hammerstein) 5:40.
 
I aquesta és una cançó del musical de Broadway,  Music in the Air, que es va estrenar a l'Alvin Theatre el 8 de novembre de 1932, essent la darrera representació el 16 de setembre de 1933, després de 342 funcions. Aquells anys 30s eren anys de llibertat gràcies a la tasca de Franklin Delano  Roosevelt i el seu New Deal per lluitar contra la Gran Depressió ocorreguda el 1929. De nou el jove guitarrista ens ha impressionat molt gratament, ell que en el seu disc hi ha la majoria de temes propis, però que també hi ha el record i respecte pels grans temes, estàndards creats pels genials compositors d’aquella època. Kikoski ens ha captivat per la seva brillantor d’idees i sonoritat pel fet de fer-ho en el registre agut, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 14 de juny que podrem gaudir amb els TRONIK liderats pel Toni Saigi, piano; Jaume Ferrer, saxo tenor; Marc Cuevas, contrabaix i Carlos Falanga, bateria, esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |