Programa 595 - Italy Jazz: Elio Tatti Quartet & friends, Shljuka Quintet i Gianmarco Ferri featu. David Kikoski, dimecres 15 de maig de 2024.

0 comentaris


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I ja parlant del programa d’avui dir-vos que anirà de nou d’una part del Jazz que es fa a Itàlia de la mà de tres discogràfiques amigues com són A.MA Records, Notami Jazz i Gleam Records. De l'Antonio Martino tenim el projecte de Jazz Balcànic amb els Shljuka Quintet i "Octave Up". Del Toto Cicco, una delícia de projecte a tot Brasil amb l'Elio Tatti Quartet, "Saudade do Brasil", i de Gleam al Gianmarco Ferri featu. David Kikoski i el seu "On The Scene", i de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.


I començarem amb el preciós treball dedicat a les músiques de Brasil amb l’Elio Tatti Quartet, “Saudade do Brasil” publicat aquest 2024 per Notami Jazz de l’amic Toto Cicco. Enregistrat i mesclat a Realtimestudios a Bracciano per Fabrizio Scarrafoni i a Millenium Audio Recording per Fabio Ferri. Masteritzat per Fabio Ferri a Millenium Mastering. Produït per Notami Jazz. I Elio Tatti Quartet meets Stark Quartet són: Elio Tatti, baix elèctric i composicions, Antonello Vannucchi, piano, Fender Rhodes; Giampaolo Ascolese, bateria i percussió; Michele ascolese, guitarra elèctrica i acústica; Antonio Fraioli, clarinet i arranjaments, Simone Saccoccio, Vinibaldo Baccarig, Sauro Bert, clarinet;  Sergio Brusclaret, clarinet baix; Francesco Lento, trompeta; Maurizio Zazzarini, saxo tenor;  Filiberto Palermini, saxo alt; Francesco Carlesi, teclats i Gerardo Iacoucci, arranjaments.
 
I aquest és un preciós projecte fet amb molta gràcia i calidesa musical. Res nou sota el sol, car ja sabem quines i com són aquestes músiques amb els seus diferents ritmes. Una cosa que sí és nova és l’enfocament musical basat amb la instrumentació, combinant diferents instruments i per això hi ha dos quartets, el del líder, més o menys estàndard, i un quartet de clarinets, els Stark Quartet. Si a més considerem que hi ha convidats prou il·lustres, doncs tot plegat fa d’aquesta ”Saudade do Brasil” una vertadera joia. La sonoritat dels clarinets, i potser més la del clarinet baix, conjuminada amb guitarra, teclat, baix i percussions i demés, fa de tot plegat una delícia musical. A tot això li podem afegir la qualitat de les composicions pròpies del líder Elio Tatti a més dels estàndards brasilers ja coneguts com són: “One Note Samba”, “Triste”, “Desafinado” i “Corcovado” l’Antonio Carlos Jobim, tot i que en la caràtula posterior fan referència a Joao Gilberto en les dues darreres, potser pel fet ser qui primer les va enregistrar. Les del líder tenen també ritmes similars i títols prou evocadors com són: “Belem”, “Latino”, “Astrud”, “Slow Bossa”, “Recife” i “Guaraná”. Segur que les gaudireu com jo ho he fet tot i escoltant-les i seleccionant les que posaré, cosa sempre complicada. Per cert, els tempos són tots molt tranquilets, adequats per aquestes músiques, o sigui que relaxeu-vos i a gaudir.
 
I una de les molt boniques i delicades del líder és...
 
1.6.- Slow Bossa (Elio Tatti) 4:54.
 
Doncs ja heu pogut escoltar de quina manera més dolça hem començat el programa d’avui. Un tema del líder i baixista amb aires del Brasil sí, però no només. El ritme sí que ho és i també alguna part de la melodia. I jo suposo que la magnífica sonoritat i improvisació al clarinet ha estat la de Antonio Fraioli, car ell és qui n’ha fet alguns dels arranjaments d’aquest disc. També hem escoltat al solista fent un curtet solo al baix elèctric, el bo de Elio Tatti. La composició té una gran bellesa i es nota el respecte i amor vers la música del Brasil. Ell mateix ha compartit una part de la melodia amb el clarinet de l’Antonio. La base rítmica ha acompanyat amb delicadesa als solistes, concretament el baterista Giampaolo. I ens estarem una estoneta escoltant aquestes delicades composicions, del líder però també de Jobim i Gilberto


Saudade do Brasil, el títol de l'última obra musical d'Elio Tatti, és sens dubte apte per expressar el sentiment del compositor cap a aquest gran país, el Brasil, que segueix afectat per la seva "Saudade". Ha estat diverses vegades al Brasil i cada cop que havia de marxar de nou va sentir dins seu un fort sentiment de pena. Com que la seva feina és ser músic i la seva feina és posar els seus sentiments a la música, va ben pensar que fer un disc dedicat al Brasil potser podria ser l'únic antídot per combatre aquesta "Malaltia". Per fer-ho va comptar amb l'ajuda de grans músics com Giampaolo Ascolese, Michele Ascolese i Antonello Vannucchi, i el quartet de clarinets "Stark Quartet", Antonio Fraioli, Simone Saccoccio, Vinibaldo Baccari i Sergio Brusca. L'obra s'enriqueix encara més amb la presència d'alguns "Convidats especials": Maurizio Zazzarini, Francesco Lento, Filiberto Palermini, Francesco Carlesi, Sauro Berti i Gerardo Iacoucci. L'autor espera poder transmetre emocions agradables a aquells que estaran disposats a escoltar aquest disc, potser fent-los viatjar, si ho desitgen, amb l'ús de la seva imaginació i música, dins d'aquest país immens i fascinant anomenat ”Brasil”.


I n’hi ha més de precioses d’ell, del líder Elio Tatti com és..
 
2.2.- Latino (Elio Tatti) 4:02.
 
I ja heu pogut escoltar quina altra preciositat de cançó de l’Elio Tatti, i ves per on que aquí també hi ha espurnes de la música de l’Argentina, car haureu reconegut unes frases que al menys a mi, m’han recordat el “Libertango” de l’Astor Piazzola, i segur que a vosaltres, oïdores i oïdors també. Però de quina manera comença el tema, amb el clarinet baix fent el motiu principal, i resta de clarinets fent-ne la melodia ells que són el Stark Quartet. Posterior a aquesta “Intro” han aparegut d’altres companys, els de la secció rítmica, omplint encara més la melodia. El primer i molt reeixit solo ha estat el del teclista Carlesi el qual ens ha captivat per les seves delicades maneres. De la mateixa manera ens ha captivat el líder amb el baix elèctric i improvisació farcida de melodia i delicadesa. I quins copets rítmics del percussionista Giampaolo. Un llarg solo del líder que ha deixat pas de nou a la melodia interpretada pel quartet de clarinets i final sobtat d’un altre tema preciós.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Enllaços que trobareu al blog.


I encara els escoltarem amb el conegut...
 
3.7.- Desafinado (A.C. Jobim) 4:29.
 
I segur que heu gaudit amb aquesta interpretació d’aquest clàssic que Jobim va fer a finals dels 50, i Gilberto va enregistrar el 1958. Coleman Hawkins, Stan Getz & Charlie Byrd el 1962, etc, etc. Un tema preciós i també per la sonoritat del quartet de clarinets, els Stark Quartet, i melodia feta per un d’ells, suposo que Antonio Fraioli, compartint-la amb un dels companys. I què bé quan tots quatre han fet les diferents veus, i el pont amb el clarinet baix primer i després amb la resta del quartet de canyes. I molt bé la secció rítmica de teclats el Fender Rhodes, guitarra, baix i bateria i percussions, ells que són Antonello Vannucchi, Michele  Ascolese, Elio Tatti i Giampaolo Ascolese. I la part solista del tema l’han fet primer els Stark Quartet que han fet un “Soli” preciós, que ja sabeu que és una part que una secció de vents toca, llegint partitura on hi ha escrita una nova línia melòdica, a mode d’improvisació col·lectiva composta prèviament. També el guitarrista Michele ens ha acaronat amb la seva guitarra, per ja després fer-ho el baixista i líder del projecte, Elio, i ja recuperar la melodia pel quartet de vents. Res nou sota el sol, però sí les delicades maneres i sonoritats de tota la formació.



 I ja els acabarem d’escoltar amb la coneguda
 
4.3.- One Note Samba (A. C. Jobim) 3:56.
 
I què bonic també aquest tema de Jobim, i de nou amb el quartet de clarinets essent-ne ells els protagonistes solistes. Què maco en el pont el so del clarinet baix, en general, en tot el tema. Un primer i magnífic solo amb el Fender Rhodes de Antonello Vannucchi i recolzament dels vents, i també un d’ells en el pont del tema. De nou un altre “Soli” del quartet de vents magnífic i reeixida improvisació del líder al baix elèctric, ell que és l’Elio Tatti. I de nou una gran  tasca de la secció rítmica de guitarra, bateria, i esclar que el teclat i baix elèctric en un tema ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Elio Tatti, Antonello Vannucchi, Giampaolo Ascolese, Michele  Ascolese, Antonio Fraioli, Simone Saccoccio, Vinibaldo Baccarig, Sauro Bert, Sergio Brusclaret, Francesco Lento, Maurizio Zazzarini, Filiberto Palermini,  Francesco Carlesi i Gerardo Iacoucci.
 
I després d’aquest magnífic projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la teva dolçor poètica amb les músiques del programa sempre al teu costat.


I ara seguirem amb el projecte de Jazz Balcànic amb els Shljuka Quintet i  “Octave Up", publicat el 3 de maig de 2024 per A.MA Records de l’amic Antonio Martino.  Enregistrat per Danijel Vukovic al Future Nature Sound Studio, mesclat i masteritzat per Aleksandar Jovanović. I aquí hi tenim a: Aleksandar Jovanović “Šljuka”, piano; Ivan Radivojevic, trompeta; Rastko Obradović, saxo alt i soprano; Milan Pavković, contrabaix i Aleksandar Cvetković, bateria. Tota la música d'Aleksandar Jovanović ©&℗ A.MA Edizioni.
 
I aquest és un projecte amb 8 temes, 6 dels quals sobrepassen els 7 minuts, mentre que els altres 2, passen dels 5 minuts, essent doncs un treball musical generós. De tempos anem també bastant suaus, havent-n’hi de vitals, tot i que no massa. Explora conceptualment la tradició i la importància de la tradició en la innovació, concretament, les semblances i diferències entre les dues tradicions, el jazz i la música dels Balcans. En la seva expressió musical, Sljuka incorpora l'herència balcànica en forma de frases melòdiques, progressions harmòniques i ritmes, barrejant-ho tot amb el llenguatge del jazz, la improvisació i el so contemporani. Les composicions reflecteixen impressions personals i una perspectiva única sobre els paral·lelismes emocionals i musicals entre la música dels Balcans i les diferents èpoques del Jazz. També s'inspiren en l'atmosfera de certes obres literàries d'escriptors serbis, l'entorn local i la natura. La individualitat i la llibertat d'expressió de cada músic tenen un paper important en la creació d'aquest àlbum en el seu conjunt. I això ha creat el pianista, compositor i arranjador Aleksandar Jovanović, actuant sota el sobrenom, o més aviat nom artístic - Sljuka, on ha reunit alguns dels millors músics serbis en el seu nou quintet amb qui va gravar  aquest àlbum "Octave Up", que consta de vuit composicions originals. El títol "Octave Up" representa simbòlicament una nova etapa en el treball creatiu de l'autor i una nova perspectiva del jazz balcànic.
 
Doncs els escoltarem en el darrer track i tema anomenat...
 
5.8.- Wich Way (Aleksandar Jovanović) 7:15.
 
I bé, quin canvi estilístic que acabem de notar i també amb un tema força maco i interessant. M’ha sorprès de la manera com l’han acabat i començat, amb un so així com d’èpoques anteriors, quasi que telefònic. Una molt bona composició del líder Jovanovic i bonica melodia. Els vents n’han fet el motiu principal, repetit diverses vegades, la A del tema i única part de l’estructura. Amb una base harmònica senzilla però, en Rastko Obradović ens ha sorprès i captivat per la seva molt reeixida improvisació al saxo alt i amb quin so vintage ens l’ha feta. Tècnica a dojo i bon gust melòdic. El líder al piano ens ha acaronat dolçament en els seus inicis solistes. Ha seguit així, tot delicat , ben acompanyat pels dos de la base rítmica, Milan Pavković, contrabaix i Aleksandar Cvetković, bateria. Encara hem gaudit pel canvi de color sonor amb la improvisació del trompetista Ivan Radivojevic el qual també ens ha impressionat molt gratament. Quins trossos de músics que acabem d’escoltar en un tema molt senzill d’estructura i melodia, ideal per començar-los a escoltar.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Enllaços que trobareu al blog.


I seguim amb un altre tema d’aquest disc anomenat...
 
6.6.- Impure Blue (Aleksandar Jovanović) 7:14.
 
Bon tema aquest que acabem d’escoltar, ja amb un bon tempo, bona composició del líder Jovanović. Una melodia feta pels vents tots plegats i amb la trompeta amb sordina en tot el tema, la de Radivojevic, ell i Obradović al saxo alt, fent aquesta feina melòdica inicial. La base rítmica ha estat fent un bon marcatge, o sigui el baterista i el baixista, i acords puntuals del líder al piano. Aquest, ha estat el primer en improvisar. Bona feina solista amb una mà dreta viva i una esquerra fent acords. Un solo bastant percussiu, per com n’és el tema, també. I molt bona la impro del trompetista, amb un so un tan apagat, sí, per la sordina però també per com ha estat el seu volum general. Un que no encara no havíem escoltat en cap solo és el baixista Pavković que ens ha deixat de pasta de moniato per la seva gran tasca. I després d’aquestes intervencions han recuperat el tema, la melodia amb els vens plegats, acabant-lo d’aquella manera que sempre us dic, que en un directe s’allargassaria segons públic i músics.

I encara un altre tema interessant és..
 
7.3.- What if...way (Aleksandar Jovanović) 7:09.
I en aquest tema ens ha sorprès la qüestió rítmica inicial, sí, però la general durant tot el tema. I sí perquè ben bé sembla que els ritmes autòctons seus, els balcànics, han estat els protagonistes. Ja és això aquest projecte com heu pogut escoltar o llegir al blog. De nou, i ara en aquest tema, el tempo no és massa viu, no. El tema ha començat amb la mà esquerra del pianista i el baixista fent a duet el motiu principal que ha servit per cavalcar-hi la melodia. Moments de calma a l’inici del solo del trompetista Radivojevic, ara sense la sordina. Obté un so força càlid del seu instrument, alhora que ens ha mostrat de nou la seva gran tècnica. També puja al registre més agut on sembla que li agrada estar-s’hi. Al cap d’una estona de tema, te n’adones que el ritme “beat” té referències occidentals. El líder al piano ha tornat a fer una bona tasca solista, on de nou brillen els seus acords, arpegis i escales inversemblants. Se’ns ha mostrat de nou un bon solista, car de bon compositor, ja veiem que ho és. I ara Obradović ha agafat el saxo soprano per fer la seva brutal improvisació. Un magnífic so i afinació, alhora que una molt més que reeixida improvisació, la que ens ha fet ell. I ja arribant al final hem escoltat una bona tasca feta pel baterista Cvetković per ja recuperar melodia i acabar-lo delicadament.


I ja els acabarem d’escoltar en el tema anomenat...
 
8.5.- Eleven Changes (Aleksandar Jovanović) 5:38.
 
I sí que aquest tema ens ha semblat el més Jazzista, des del punt de vista de   la melodia. I és que els dos vents han fet a duet una melodia déu-n’hi-do de lo entremaliada. I ha resultat que el pont l’ha fet el líder al piano, car, els dos vents l’han acabat de nou amb la melodia, de la qual n’han fet una segona lectura, vaja que l’han canviat. I després d’uns moments al piano, Radivojevic a la trompeta ha fet una altra intervenció amb la sordina i brutal improvisació. El suport dels tres de la base rítmica ha estat imprecindible, el pianista amb acords, el baixista amb la seva línia de baixos i el baterista marcant el ritme trencat i tempo mèdium. I de nou el saxofonista Obradović ens ha tornat a noquejar per la seva inversemblant improvisació ara al saxo alt, del qual li extreu una magnífica sonoritat alhora que ens ha mostrat la seva brutal tècnica. I encara hem pogut escoltar el solo del líder al piano, ell, molt elegant, sobri, i precís. En aquests moments, el Trio base al màxim esplendor. Recuperació del tema, la melodia del tema i final d’un altre molt interessant tema i composició del líder Aleksandar Jovanović, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Aleksandar Jovanović “Šljuka”, Ivan Radivojevic, Rastko Obradović, Milan Pavković  i Aleksandar Cvetković.


I ja encarem el final del programa amb el projecte del jove guitarrista italià Gianmarco Ferri featu. David Kikoski, "On The Scene", publicat el 19 d’abril de 2024 per Gleam Records. Enregistrat per Enrico Furzi, mesclat i masteritzat a Recording Studio La Strada, Roma (Itàlia). Produït per GleAM Records. I el trio base del líder són: Gianmarco Ferri, guitarra elèctrica; Stefano Battaglia, contrabaix i Luca Santaniello, bateria i convidats David Kikoski, piano i Marcello Allulli, saxo tenor (#4).
 
"On the Scene" representa una col·laboració emocionant entre el jove i talentós guitarrista Gianmarco Ferri, estrella en ascens de l'escena del jazz italià i el reconegut pianista nord-americà David Kikoski, autèntic mestre del jazz contemporani que va contribuir significativament al projecte, aportant el seu domini del piano i la seva sensibilitat musical per afegir profunditat i complexitat als temes. El líder seleccionà 4 composicions originals i 3 reinterpretacions d'estàndards per a aquesta sessió, destacant la seva consolidada relació amb la tradició del jazz i la seva mirada cap endavant amb una escriptura amb colors marcadament postbop. El seu és un jazz que combina recerca harmònica, originalitat melòdica dins del llenguatge bop i un plantejament rítmic alegre i ple de dinamisme. La seva idea del swing, de fet, encarna el desig ardent d'expressar-se i connectar amb els altres a través del poder unificador de la música i el moviment.
 
I hi ha baladetes precioses com és "So Close", on després de la magistral introducció de Kikoski en què el cantabile es combina amb un ampli i aventurer espectre harmònic, l'oient es transporta en un viatge emocional que condueix al tema, impregnat d'una aura crepuscular i exposat pel saxo tenor de Marcello Allulli en la A del tema i Gianmarco Ferri en la B o el pont. Un tema de rara bellesa que posa de manifest la maduresa compositiva del líder malgrat la seva joventut. I ja els escoltarem en aquest preciós tema del jove líder...
 
9.4.- So Close (Gianmarco Ferri) 6:07.
 
I sí que ha estat una delícia de tema, i compost pel jove líder. I ara hem gaudit amb el so del saxo tenor de Marcello en la melodia primer i després el líder a la guitarra, per deixar pas a la primera improvisació a càrrec del gran pianista David Kikoski, i posterior la de saxo tenor. La recuperació de la melodia a càrrec del jove guitarrista i final, preciós tema per ja començar-los a escoltar.
 
I Hi ha temes a mig tempo com el molt conegut tema “They Say It's Wonderful”, d'Irving Berlin, interpretat pel grup d'una manera essencial, destacant la bellesa i l'essència de la mateixa melodia. Una oportunitat per explorar i apreciar plenament la força del tema i la capacitat de comunicar emocions sense necessitat d'elements decoratius addicionals.
 
I el tema “Mirage" és un Blues amb colors marcadament moderns i un Groove a 12/8. L'estat d'ànim resultant és metropolità i funk. Un cop acabada l'exposició del tema, Ferri i Kikoski construeixen les seves pròpies improvisacions en la mateixa atmosfera misteriosa i palpitant que ofereix el “vamp”, preparant gradualment el terreny per alliberar el seu fraseig en una explosió de swing liderada per la secció rítmica de Battaglia i Santaniello fent els "quatres", aportant així varietat i dinamisme a l'actuació. Escoltem-lo..
 
10.3.- Mirage (Gianmarco Ferri) 4:52.
 
I sí que ens ha impressionat el tema de Gianmarco. Bona improvisació del jove líder amb un so que em recorda el de Patt Martino tot i que ell té una gran reverència per Wes Montgomery. Gran solo del jove líder a tot Swing i posterior la del genial pianista Kikoski amb una gran classe i majestuositat, per després gaudir amb el Swing de tots tres.
 
I el tema "New Hope" és una altra composició original, basada en el groove de la famosa cançó “Poinciana” de Nat Simone, molt famosa en la versió d'Ahmad Jamal. La melodia de "New Hope" és viva i alegre i evoca una sensació d'optimisme. El pont de la cançó, però, es caracteritza per un canvi d'atmosfera amb una qualitat més bluesy.
 
I El disc s'obre amb "Kiko's Delight", un exemple de tema bop que destaca pel caràcter orgànic de la seva melodia, tocada a l'uníson pel piano i la guitarra. La cançó es basa en l'harmonia de la famosa cançó de Tadd Dameron ''Tadd's Delight'' i es mou en una pulsació de swing mitjà sostinguda en la qual se succeeixen les enèrgiques improvisacions de Kikoski i Ferri que de seguida mostra la seva maduresa i relaxació del seu discurs. A continuació, intercanvis entre Battaglia al contrabaix i Santaniello a la bateria abans del retorn al tema. Escoltem-los ja.
 
11.1.- Kiko's Delight (Gianmarco Ferri) 5:42.
 
I de nou hem escoltat un brutal tema del jove Gianmarco, i amb quin Swing ens ho han fet, brutal tema.
 
I un dels bons temes és el compost pel famós baixista Sam Jones, “Unit Seven“, homenatge personal del líder al llegendari guitarrista de jazz Wes Montgomery, del qual incorpora algunes de les principals característiques estilístiques i d'arranjament. La qüestió rítmica és viva i fluïda alternant aquí i allà amb Swing i canvis d'humor on flueixen les improvisacions del líder, Kikoski i Battaglia.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en un tema compost per Jermoe Kern, "The Song is You", tema clàssic del repertori jazzístic que, interpretat a duo amb piano i guitarra, adquireix una elegància i una intimitat extraordinàries. La combinació del piano, amb la seva capacitat harmònica i melòdica, i la guitarra, amb la seva versatilitat rítmica i d'improvisació, ofereix una interpretació atractiva i sofisticada. La delicadesa de les harmonies i la  sensibilitat melòdica del piano, creen una experiència musical atractiva i emocionant. En aquesta actuació, la complicitat i la interacció entre els dos instruments es tradueix en una actuació convincent i inoblidable, que celebra magníficament l'encant atemporal del jazz clàssic. Gaudim-ne ja per acabar-los d’escoltar.
 
12.7.- The Song is You (J. Kern, O. Hammerstein) 5:40.
 
I aquesta és una cançó del musical de Broadway,  Music in the Air, que es va estrenar a l'Alvin Theatre el 8 de novembre de 1932, essent la darrera representació el 16 de setembre de 1933, després de 342 funcions. Aquells anys 30s eren anys de llibertat gràcies a la tasca de Franklin Delano  Roosevelt i el seu New Deal per lluitar contra la Gran Depressió ocorreguda el 1929. De nou el jove guitarrista ens ha impressionat molt gratament, ell que en el seu disc hi ha la majoria de temes propis, però que també hi ha el record i respecte pels grans temes, estàndards creats pels genials compositors d’aquella època. Kikoski ens ha captivat per la seva brillantor d’idees i sonoritat pel fet de fer-ho en el registre agut, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 14 de juny que podrem gaudir amb els TRONIK liderats pel Toni Saigi, piano; Jaume Ferrer, saxo tenor; Marc Cuevas, contrabaix i Carlos Falanga, bateria, esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 594: Mathias Van den Brande Trio; Álvaro Torres Quartet i Jérémy Dumont Quintet – featu. Goodwin Louis, dimecres 9 de maig de 2024.

0 comentaris

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
Abans de començar res sobre el programa, deixeu que us digui que el concert del passat divendres amb els N.E.C. Organ Trio va ser extraordinari. Óscar, Gilles i Robert ens van fer tremolar i vibrar amb el seu Organ Jazz amb una trempera incommensurable. Gràcies nois, Ajuntament de SVdH i al públic assistent.
 
I avui el programa anirà de músics i discos que han passat pel Jamboree de Barcelona, la Nova Jazz Cava de Terrassa  i la Jazz Cava de Vic.  Un s’ha enregistrat al Jamboree, com és el cas del “Live in Jamboree” de l’Álvaro Torres Quartet, de FSNT. També al Jamboree vam poder veure a Jérémy Dumont Quintet – featu. Goodwin Louis que presentà el seu disc “ERETZ”, de Jazz4you, el qual em va cedir. I a les dues caves vam poder veure a Mathias Van den Brande Trio, “Three Sides of Coin”, disc que em va cedir a Terrassa.


I us proposo començar el programa amb el disc del Mathias Van den Brande Trio, “Three Sides of Coin”. Dades completes de l’enregistrament a la caràtula interior del disc que trobareu al blog. I aquí tenim a Mathias Van den Brande, saxos tenor i soprano; Tus Klaassen, contrabaix i Wouter Kühne, bateria. Tots els temes són de Mathias Van den Brande excepte “Chelsea Bridge” què és de Billy Strayhorn. I com sempre dir-vos que en podeu saber més coses d’ell, d’ells, entrant a la seva pàgina web, enllaç que trobareu al blog: https://matthiasvandenbrande.be.
 
El seu és un trio que segueix les línies directrius que va aconsellar el grandíssim Sonny Rollins, el de saxo, contrabaix i bateria, sense instrument harmònic, ni piano ni guitarra. Inclou un tema enregistrat en viu, la preciosa balada “Chelsea Bridge” gravada al Roode Bioscoop, (Amsterdam); la resta de temes gravats a l’estudi. I sí que aquesta és una versió increïble iniciada amb el contrabaix fregat amb l’arc i a continuació el saxo del líder, etc, etc, però us proposo escoltar el tema propi a tot vals i anomenat..
 
1.7.- Le Bohémien (Matthias Van den Brande) 7:43.
 
Doncs què maco aquest tema a tot vals. Molt tendre, melòdicament parlant i amb una rítmica controlada, suau, per les notes i línia de baixos alhora que la subtilesa del baterista, ells dos Tus Klaassen i Wouter Kühne. El líder ens ha acaronat amb el so del seu tenor, també molt controlat i fet amb delicadesa. Un tema que ha començat el baixista amb una “Intro” i motiu principal on ja hi ha la rítmica incorporada. La melodia primer i després la seva improvisació, la del líder i saxo tenor Mathias Van den Brande. Una tasca solista farcida de sentiment, calidesa, i un so profund, alhora que fraseig magnífic amb anades amunt i avall del registre del seu instrument. El baixista Klaassen l’ha seguit en la seva improvisació que ha estat també molt melòdica, feta amb una afinació clavada i una molt bona tècnica, mostra de la qual ha estat el recorregut per tot el mànec de la seva “Berra”, preciosos solos, els de tots dos. I en Wouter els ha portat a bon port amb la seva rítmica i tempo. Preciós tema propi del líder per començar-los a escoltar.
 
I sí que vam tenir el goig de veure’ls a la Nova Jazz Cava on els vam descobrir. Allà hi vam ser amb el Joan Recolons conjuntament amb la Rosa Galbany, Josep Mestres, Jordi Pujol i esclar que la Susanna Carmona i més que n’érem. Vam flipar, per descomptat i en acabar el concert vaig anar a felicitar al líder, primer, i als dos companys. A ell li vaig explicar què feia i em va cedir el seu disc. Tant ens va agradar que a l’endemà vam anar-los a veure a la Jazz Cava de Vic on vaig poder filmar tot el concert. Alguns dels vídeos els podeu trobar al meu canal, el del Jazz Club la Vicentina al Youtube.
https://www.youtube.com/channel/UCal3PtuEE19CnB4EmIN1xXA.


I hi ha més temes delicats com és l’anomenat “Try It”, i també l’”Approaching the Present”, aquest una mica més viu. I un de sorprenent és el que ara mateix escoltareu i anomenat...
 
2.9.- The Sailor (Matthias Van den Brande) 5:38.
 
I us he volgut posar aquest tema, car, és el que s’allunya més dels altres i ortodoxes jazzeros. Una seqüència repetitiva marcada pel baixista, la qual ens ha acompanyat des del principi del tema. I en aquest tema toca el baix elèctric. També sembla haver-se doblat, car hem escoltat com també ha fregat la “Berra”. El líder al soprano també ho ha fet, car sonen sons de soprano en diversos moments i l’un sobre l’altre. El baterista Wouter sembla haver acaronat la caixa de la seva bateria amb les mans. I la creació i improvisació del líder amb el soprano ha estat brutal. I com només partint d’una frase i motiu principal prou simple, desenvolupen ells tota una palestra de colors musicals. Un tema que ens mostra també les seves mires musicals, obertes a qualsevulla de les vessants estilístiques. Això ens fa pensar que els seus posteriors projectes puguin anar en direccions semblants. Bravo per ells.
 
Matthias Van den Brande és un jove saxofonista, compositor i arranjador amb una història ja interessant. Després d'haver viscut i estudiat a diversos racons del món, des del seu país natal Bèlgica fins als Països Baixos (Amsterdam) i els Estats Units (Filadelfia), va desenvolupar una forta veu i personalitat en el llenguatge del jazz i més enllà. Recentment, Matthias ha tocat i gravat com a solista amb la Brussels Jazz Orchestra per al projecte ‘The Future Is Now’. El 2018, va publicar el seu àlbum debut com a líder anomenat 'Opus #1', combinant un quintet de vents clàssic i un quartet de jazz a través de les seves pròpies composicions i arranjaments originals. Actualment, Matthias actua amb el seu trio premiat diverses vegades, amb alguns dels músics més prolífics d'Europa.


I hi ha més temes sorprenents com és “On The Edge” iniciat delicadament amb aires molt contemporanis i que a la meitat canvien les tornes esdevenint quelcom més, ara amb la màxima potència. A “Nostalgia” li passa més o menys el mateix, essent a tempo mèdium una gran part del tema amb un gran solo del contrabaixista pujant de nivell emocional amb el del saxo líder a saxo tenor. I per això els escoltarem en el tema anomenat...
 
3.2.- Heads or Tails (Matthias Van den Brande) 4:19.
 
Eps, i quin tros de tema ens acaben de fer aquest trio d’asos. Jazz Contemporani d’alta volada per com n’ha estat la melodia i les improvisacions. El ritme és així com trencat, força indefinit. Coses aquestes de la modernitat i de la feina magnífica del baterista Wouter, sense oblidar al seu company en això de les tasques de la base rítmica, el baixista Tus. I què podem dir de la feina feta pel líder al saxo tenor, primer amb la melodia força entremaliada, gens trillada, i després per la seva brutal improvisació. La seva tasca solista ha estat “de traca i mocador”. Potent, inversemblant, creativa, amb un canvi de ritme i tempo entremig acollonant. La del baixista també ha estat brutal. Tots tres ens van impressionar els dos dies que els vàrem veure, l’un darrere de l’altre, a Terrassa i a Vic. En Tus té un control absolut sobre la seva “Berra”, per l’afinació però també pel seu llenguatge jazzero al 100%, com tots tres tenen. Brutal tema de nou.
 
Matthias també és un col·laborador freqüent en diversos grups com el Tijs Klaassen Quintet, Mo van der Does Motet, Saxkartel, Marit van der Lei Nextet, Basile Rahola Quartet, ... Llocs on potser l'hauràs vist tocar inclouen el Bimhuis (NL), Bozar (BE), Lantarenvenster (NL), North Sea Jazz Festival (NL), Gent Jazz Festival (BE), deSingel (BE), Jazz Middelheim (BE), ... Premis per a Matthias Van den Brande Trio - 'Grand Prix Du Jury' - Tremplin Jazz 'Concours Européen' Avignon (2022), 'Premi al millor instrumentista' - Tremplin Jazz 'Concours Européen' Avignon (2022) i B-Jazz Contest  'Grand Albert Premi Michiels' (2022).
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ja els acabarem d’escoltar en el tema prou evident i Blues anomenat..
 
4.5.- Covid Blues (Matthias Van den Brande) 5:40.
 
I he volgut acabar amb aquest tema per diversos motius. El primer de tots és que si és un Blues, vaig i el poso. El segon és el relatiu al títol, i esclar tema o temes del disc que va composar en aquella època de clausura imposada per la classe dominant, que també quasi que obligà a vacunar-se a la gent. Avui parles amb gent i ja et diuen que, cap més vacuna si us plau, que ja en porto 3, o 4. El tema no és ben bé un Blues d’aquells típics, ni per melodies ni per Swing en la melodia i sí en les improvisacions, i tampoc m’ho ha semblat per l’estructura. Una altre demostració de les seves mires contemporànies. I ves per on que quan ens ha semblat un Blues ha estat en les improvisacions, la primera i de nou brutal, la del líder al tenor. Matthias ha tornat a mostrar-nos la seva qualitat interpretativa, la seva creativitat, la seva modernitat, i tot això bastit amb un gust exquisit. El mateix gust musical ha tingut el baterista Wouter en el seu solo. Contingut, sense escarafalls, sense picar massa fort, i això ho dic pel fet d’haver-lo vist dues vegades i seguides. És un paio que fot quasi 2 metres, 1m90, 1m80, tan és. Podria tocar molt i molt fort, i res de res. Tècnic, precís, contingut, controlador de les dinàmiques, en fi un crac, com ho són tots tres, en aquest gran tema que ha estat ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois, Mathias Van den Brande, Tus klaassen i Wouter Kühne.
 
El Matthias Van den Brande Trio va ser creat pel seu líder i saxofonista el 2021 i compta amb dos dels seus músics preferits: Tijs Klaassen (contrabaix) i Wouter Kühne (bateria). Aquest entorn íntim del trio els ofereix la llibertat d'explorar el material acabat de compondre pel Matthias mateix. La seva amistat mútua i la seva forta connexió musical són la veritable base d'aquest sensacional trio.


I seguim ara amb els projectes que tenen al Jamboree com a referència, i el primer el de l’amic Álvaro Torres Quartet, “Live at Jamboree” acabat de publicar ara mateix per FSNT. Enregistrat en directe al Jamboree, Barcelona, el 25 d'agost de 2023. Enginyeria de so i mescles de Sergi Felipe. Masteritzat per Pieter de Wagter. Fotos: Hal Masonberg. Produït per Álvaro Torres. Productor executiu: Jordi Pujol. Aquesta gravació de so © 2024 per Fresh Sound Records. Blue Moon Produccions Discograficas, S.L. Amb Álvaro Torres (piano), Tony Malaby (saxo tenor), Masa Kamaguchi (contrabaix), Kresten Osgood (bateria). Totes les composicions d'Álvaro Torres. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/alvaro-torres-albums/57332-live-in-barcelona.html.
 
I com que aquest és un directe, doncs els temes són llargs, coses habituals amb solos llargs, etc. També hi tocaren baladetes, un parell, i una amb aires clàssics, dedicada a la seva estimada profe Fe del Campo anomenada “Echoes”. L’altra amb un pèl més de bit i ritme arrossegat preciós és el tema que ara mateix escoltareu, i esclar que compost per l’Álvaro, i anomenat...
 
5.6.- Lullaby (Álvaro Torres) 8:46.
 
Doncs quina preciosa baladeta a tempo mèdium slow ens acaben de fer aquest magnífic quartet. Un ritme arrastradet preciós. Un concert que vam poder veure, com no podia ser d’una altra manera. Quin luxe pel jove i ja molt reconegut pianista i músic, l’Álvaro Torres, haver pogut fer aquest bolo, concert i disc al Jamboree rodejat d’aquests cracs, en Tony Malaby i Masa Kamaguchi, car en Kresten Osgood és un baterista amb el qual hi col·labora de fa temps. Un tema molt maco on ens ha sorprès la seva capacitat melòdica, la de la pròpia melodia feta pel tenor, però també per la seva molt bonica improvisació, farcida de calidesa, de sentiments, de bon gust, alhora que amb una digitació prístina i pura, un preciós “pianíssim” que en diem. La seva evolució com a músic, com a pianista no para de créixer. Quin goig, molt content per ell, que s’està fent un “nom” internacional ja força reconegut. La improvisació de Malaby ha estat també preciosa, càlida la seva sonoritat. Les seves evolucions melòdiques han seguit un tarannà modern, seguint però fil per randa l’harmonia del tema i volant més enllà; la seva tècnica és de totis reconeguda, la d’aquest crac americà, un dels millors exponents del saxo tenor a nivell  mundial. Preciós tema de l’Álvaro per començar-los a escoltar.
 
I l’Álvaro ens diu això: Reunir en un escenari Tony Malaby, Kresten Osgood i Massa Kamaguchi era una cosa amb què venia somiant des de fa temps. L'agost del 2023 aquest quartet va tocar cinc concerts a Espanya, per als quals jo havia preparat temes diversos: alguns amb una forma flexible i orientats a la improvisació, i d'altres més estructurats. Aquestes noves composicions m'han acostat a parts del meu passat que havien estat oblidades i amb les quals m'estic reconciliant des de la meva arribada a Nova York. Una és la meva relació amb la música clàssica. El tema “Echoes” indaga en aquesta direcció i està dedicat a la meva professora de piano Fe del Campo, en agraïment per tants anys cuidant-me i creient en mi. Un altre aspecte és la meva interpretació del folklore espanyol, inspirat en alguns cantaors flamencs i que humilment intento plasmar en el tema “Calabosito”. Tony, Masa i Kresten han donat suport a aquesta visió i el somni ha arribat molt més lluny gràcies a ells. La seva creativitat i el respecte per la música són una inspiració. Només calia deixar-se portar mentre els temes evolucionaven i prenien forma a cada concert. Gràcies al Festival Mas i Mas per fer-ho possible i a Fresh Sound Records pel suport. Ha estat un regal poder ajuntar aquests referents i presentar aquesta música a casa.


I després d’aquesta preciosa baladeta proposo que els escoltem en un dels temes de Jazz Contemporani que van tocar, coses aquestes que li agraden força a l’Álvaro Torres, tema anomenat...
 
6.2.- Siresmi (Álvaro Torres) 5:05.
 
I carall quin canvi més substancial. Aquí la contemporaneïtat hi és ja d’entrada amb la curteta melodia, que quasi sigui un trosset o frase improvisada. Sembla ben bé que tot plegat sigui una improvisació amb les mires musicals més avançades, les de tots quatre, i esclar que més les del compositor, pianista i líder de la banda. Si Malaby ha volat més enllà, ell també ho ha fet. El suport imprescindible dels dos de la base, contrabaix Masa i baterista Kresten és fonamental. Un tema amb tots els aires de l’Ornette Coleman, tot i que aquest obvià els instruments harmònics, piano i guitarra. Els aplaudiments dels públic i exclamacions admiratives evidencien la qualitat del tema, del concert, de les seves interpretacions. He trobat magnífica la precisió d’ambdues mans i la digitació tan clara. El seu fraseig en aquest tema és avançat i tècnicament d’un alt nivell. Recuperació de la melodia, diríem que “amelodia” i final del brutal tema.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


Encara els escoltarem amb les seves músiques i interpretacions tan singulars, les d’un directe al Jamboree quin goig poder-lo gravar, i tema que comença delicadament amb una “Intro” a piano sol a càrrec del líder però que després tindrà els corresponents canvis interessants tot plegat a un tempo més o menys viu, amb els aires del flamenc passat pel seu sedàs i anomenat...
 
7.3.- Calabosito (Álvaro Torres) 10:33.
 
I ja ens ha dit ell que ha volgut retre un homenatge al folklore flamenc, als seus cantaors i demés perles, i per això va fer aquet tema. Els aires hi són però tot plegat està embolcallat per la modernitat de la proposta. Els ritmes hi són, sí. També es reconeixen els moments per l’escala emprada en el flamenc, concretament la Frígia. Un tema llarg de més de 10 minuts, que per això va ser un directe. Potent, per la rítmica, pel tempo vital. Tota la gent del Jamboree vam flipar de valent per les evolucions dels músics, primer amb la improvisació de l’Álvaro i després per la de Tony al tenor. Iniciat amb una llarga i delicada “Intro” a piano sol per l’Álvaro, i ja ben aviat el motiu principal i rítmic a tempo prou viu, i la melodia a duet de piano i saxo tenor. Una melodia amb un final on es percep un “break” rítmic i ja les improvisacions. Álvaro ha estat de nou brutal, precís en la digitació. Percussiu, car la insistència, la persistència en el fet de prémer les tecles del piano, així ens l’han mostrat. Creatiu, ràpid en el fraseig, i també amb una bona feina de la mà esquerra. La dreta, magistral. Malaby l’ha seguit i de nou amb la seva genialitat. Quin canvi rítmic fet pels dos de la base en la seva improvisació. Què brutal la improvisació d’aquest màster del tenor. Vitalitat, velocitat, tècnica, modernitat a dojo, i tot plegat amb un suport dels dos de la base rítmica, en Masa i Kresten. Brutal tema de l’Álvaro Torres.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: Barcelona.
https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava: Terrassa.
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina: Sant Vicenç dels Horts.
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 14 de juny on tindrem el projecte anomenat “TRONIK” amb el Toni Saigi Quartet, amb ell mateix piano i composicions, Jaume Ferrer, saxo tenor; Marc Cuevas, contrabaix i Carlos Falanga, bateria. Esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Entrada gratuïta. Us hi esperem a partir de les 22h.


I ja els acabarem d’escoltar en un dels temes més vitals envoltat també de modernitat, la més contemporània i tema anomenat...
 
8.5.- You Dig (Álvaro Torres) 10:03.
 
I quina brutalitat de tema per ja deixar-los d’escoltar. Tema encabit en el Jazz Contemporani amb una melodia força curteta interpretada a duet de piano i tenor i també amb un pont i canvi tonal, i ja les improvisacions, la primera la del líder , compositor i pianista Álvaro Torres. Inversemblant solo del jove pianista que va fer el seu Grau Superior de piano Jazz al Conservatori Superior del Liceu, època on ens els trobàvem a tot arreu on hi havia un piano i una Jam. Qui ens havia de dir llavors que ara estaríem davant d’un Súper crac. Què bé. Quina improvisació ens ha fet i amb força moments a duet melòdic de les dues mans, inversemblants moments. I ja tocava escoltar un solo de l’estimat Masa Kamaguchi. I ell ens l’ha fet amb la seva particular i única manera de fer-lo, com ningú més fa. Abraçant la “Berra”, anant amunt i avall del seu mànec, tocant unes notes que sembla només escolta ell. I per la manera percussiva que les toca. En Masa és únic. Quin goig haver-lo tingut al Jazz Club la Vicentina. I només falta en Kresten per fer un solo, car en Tony Malaby l’ha fet i de nou de manera magistral. El ritme és brutal, un Swing pel “Walking” de Masa que és tan viu que més aviat “corren” que “caminen”. Increïble solo de Malaby en un altre llarg tema de 10 minuts. I sí que hem escoltat al final uns “quatres” compassos improvisant el baterista Kresten tot i que no gens massa, en un tema ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois, Álvaro Torres, Tony Malaby, Masa Kamaguchi i Kresten Osgood.


I ja encarem el final del programa amb el darrer projecte de la nit, el del pianista belga, compositor i líder de banda Jérémy Dumont Quintet – featu. Goodwin Louis i projecte anomenat “ERETZ” publicat per Jazz4you en seu a Bèlgica. Enregistrat per Angelica Roca al Jet Studio de Brussel·les. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington, al Bass Hit de Nova York. I aquí hi tenim a Goodwin Louis, saxo alt; Jean-Paul Estiévenart, trompeta; Jérémy Dumont, piano; Damien Varaillon, contrabaix i Armando Luongo, bateria. Tots els temes són del líder Dumont excepte “Darn that Dream”, de Jimmy Van-Heusen i el bonus track “Tenderly”, enregistrat en viu al Studio Microclimat de Epinal, França, compost per Walter Gross.
 
I en aquest projecte hi ha balades, estàndards de Jazz, ja ho acabeu d’escoltar, i dues de molt maques. Però també n’hi ha un parell compostes pel líder, una força delicada i anomenada “Aaron” i una altra un pèl més viva de tempo anomenada “Through Your Eyes”, “A través dels teus ulls”. Quatre temes lents, dolços, cosa que ens parla també del tarannà del músic. Hi ha també un tema a tempo mèdium slow i ritme així com trencat anomenat “Even You”, tema força interessant que serà el que us proposo escoltar..
 
9.2.- Even You (Jérémy Dumont) 9:14.
 
I vet aquí que ara estem amb un quintet. Hem començat amb un trio, seguit amb un quartet i ara el quintet, això però en el programa complet que podeu trobar al blog del programa. Vaig tenir la sort de poder-los veure al Jamboree on el líder Jérémy Dumont em va cedir aquest disc després de gaudir força escoltant-los. I és que ja heu escoltat que hi ha dos solistes de vents de primer nivell, l’americà Goodwin Louis, saxo alt i Jean-Paul Estiévenart, trompeta. El trio base liderat pel líder és força consistent, amb el baixista Varaillon dibuixant la línia de baixos i el baterista marcant el ritme i tempo amb els seus copets al canto de la caixa i demés, l’Armando Luongo. Una melodia feta a duet pels dos vents amb la qual han acabat el tema, igualment com l’han començat després d’uns primers compassos d’Intro de la base rítmica. Tema llarg de més de 9 minuts on els hem gaudit d’allò més. Una primera improvisació a càrrec del líder i pianista i també amb una digitació força precisa, segura, persistent i percussiva,  alhora amb una magnífica història explicada. Idees li’n sobren i la tècnica ja ens l’ha mostrat. El trompetista Jean-Paul ha seguit amb les improvisacions i igualment ens ha captivat per la seva velocitat de fraseig i de llenguatge jazzero. Goodwin Louis ens ha noquejat com va fer al Jamboree el dia del concert. Un magistral solo al saxo alt amb un so “vintage” del seu instrument i llenguatge de lo més jazzero. Ideal tema per ja començar-los a escoltar.


I hi ha força temes interessants com l’”Eretz Tzion” iniciat a piano solo, d’entrada sembla que vagi delicat però no, té un tarannà rítmic interessant i melodies un tant israelianes, folklòriques, passades pel sedàs del Jazz. Després de la seva presentació, el líder iniciarà una improvisació marcada per l’aspecte rítmic.
 
I els seguirem escoltant en el tema iniciat delicadament però que ben aviat esdevindrà quelcom més, l’anomenat...
 
10.4.- Strange Feeling (Jérémy Dumont) 7:23.
 
I déu n’hi do de tema d’aquest pianista belga. Si la formació és compacte i potent, els temes són el camí per on van tots ells, un camí ideal, on desenvolupar la seva imaginació en les improvisacions. Aquest “Sentiment estrany” l’ha iniciat el líder i base rítmica a mode d’Intro, per ja aparèixer la melodia amb tots els seus canvis haguts a l’estructura. Un tema llarg, la seva melodia, a partir de la qual hem escoltat ja la primera improvisació a càrrec del líder al piano. De nou una digitació prístina i pura, força present i llenguatge jazzero. Línies melòdiques riques en imaginació. Es nota ben bé com es passeja per l’harmonia del tema, ajudant-se per la mà esquerra i  acords. El trompetista Jean-Paul l’ha seguit amb una mestria sense cap mena de dubtes. Un so net, un fraseig segur, ràpid i lligat, més o menys com el del saxo alt americà, ell, tot un crac, així és que el líder el presenta al costat del seu nom i quintet featu. Goodwin Louis. Una tècnica abassegadora que també en directe vam poder constatar. Improvisació inversemblant d’ell, per després seguir els dos vents fent una mena de diàleg, també improvisant, per ja recuperar la melodia del tema. Brutal.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I un altre tema força potent és el que ara mateix escoltarem i anomenat...
 
11.6.- Nieuwport Day (Jérémy Dumont) 5:45.
 
I tot i ser el tema més curtet, o un dels més curtets, també ens ha captivat i ara pels seus moments a tot Swing, una mica velat en els inicis, sí, o sigui que ho podem deixar en un Groove aquest sí més evident, car el tema camina abastament. El Swing ha aparegut posteriorment en les improvisacions, això sí. Una melodia de nou interpretada pel front line dels dos vents i ja aparèixer les improvisacions a càrrec del líder Dumont. Un altre tema on el líder brilla en diversos àmbits, en el de la composició i també en el de la improvisació. Quin “Soli” que fan els dos vents, un solo escrit brutal que ha deixat pas al trompetista enlairar-se vers el registre agut i brillar a dalt de tot. De fet brilla on sigui, com el saxo alt americà, que en aquest cas i amb un so força dolç, ha seguit amb unes evolucions solistes del més alt nivell, amb un gust exquisit. Quins cracs, els dos vents, i esclar que els tres de la base rítmica. I quin final més xulo que ens han fet.


I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el tema més vital, l’anomenat...
 
12.1.- Tough But Fair (Jérémy Dumont) 6:01.
 
I per descomptat que amb aquest magnífic tema ha estat ideal acabar el programa d’avui. El més vital i amb un Swing increïble ja des de l’inici, tot i haver alguns canvis rítmics entremig. Aquest Swing sí ha fet volar a Goodwin Louis en la seva improvisació brutal, amb unes frases d’una carretada de notes tocades a una velocitat inversemblant, alhora que amb un llenguatge jazzero de lo més increïble. Jean-Paul a la trompeta ha seguit l’estela de l’americà a un nivell similar. De fet, el programa d’avui ens ha fet descobrir uns músics increïbles, primer amb els holandesos liderats per Matthias Van den Brande i ara amb aquest quintet liderat pel pianista belga Jérémy Dumont. I ell s’ha embrancat en una altre inversemblant improvisació per com ha remenat ambdues mans, l’una solista i l’altre fent tasques d’acompanyant. Primer un goig de trio, després un goig de quartet, i ara de quintet, o sigui que felicitats nois Goodwin Louis, Jean-Paul Estiévenart, Damien Varaillon, Armando Luongo i esclar que Jérémy Dumont el seu líder, i tema ideal per ja deixar-los d’escoltar i acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi.  
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |