Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs com cada setmana que puc, avui també serà un dia de novetats amb
un parell de projectes dels nostres músics, un altre parit a València i el
darrer d’un dels millors bateristes europeus de tots els temps. El primer
projecte el vaig veure al Jamboree
el dia de la seva presentació i és el del trio TRO, amb Pere Miró, Xavi
Castillo i Joan Casares. Aprofitant que l’Albert Marquès Trio venen al Jamboree
aquest dimecres i que ell mateix em va fer arribar per dues fonts diferents el
seu projecte, podreu escoltar aquest el seu darrer disc enregistrat en viu al South Bronx. Seguirem amb el projecte
del mestre i gran saxofonista valencià Ramon
Cardo i els seus Nyora Boppers
on hi tenim a l’amic Roger Gutiérrez
a la bateria i acabarem amb un projecte cedit per l’amic David Carreras i també motivat per la seva presència al 36è Festival de Jazz de Terrassa i que aquest
dijous podrem veure a la Nova Jazz Cava
encabit en el trio del gran Michel
Portal. I estic parlant de Daniel
Humair i el seu “Humair Surrounded 1964”, tot un seguit de temes
enregistrats en viu a Europa amb
llegendes del Jazz com Eric Dolphy, Tete
Montoliu, Gerry Mulligan, etc..
Avui tindrem un programa força canyero, car tots els projectes són força
potents, o sigui que avui rés de rés de dormir-se.
Recordar-vos però que aquest divendres a les 21h30m i a l’auditori del Molí dels Frares tenim el concert de Jazz de març, amb en Joan Sanmartí Quartet, amb ell mateix a la guitarra; Roger Santacana, vibràfon/teclat; Marc Cuevas, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Recordeu, aquest divendres és al Molí dels Frares. Allà que ens hi trobarem en un concert gratuït patrocinat per l’Ajuntament i organitzat des del jazz Club La Vicentina.
Doncs som-hi però abans.....
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant
a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es,
allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada Josep Ramon i gràcies pel teu suport.
Comencem amb el magnífic projecte de l’amic Albert Marquès Trio...
“LIVE IN THE SOUTH BRONX”
Albert Marquès Trio
Editat per Zoho ZM201616
Enregistrat en directe per
Milton Ruiz, l’11 de juliol de 2015 al Pregones Theater, Bronx, NYC.
Produït per Zack O’Farril
Albert Marquès, piano
Walter Stinson, contrabaix
Zack O’Farrill, bateria
Aquest és un projecte a cavall entre l’energia i la delicadesa, i és per
això que començo el programa amb aquest projecte.
Nascut el 1986, Albert Marquès
es va graduar al 1986 al Conservatori
Superior del Liceu. Als 22 anys enregistra el seu primer disc liderant un
quartet amb Jordi Bonell a la
guitarra amb qui des de llavors han sigut inseparables. Marquès ha actuat amb
musics de l'escena catalana com Perico
Sambeat o Marc Miralta. Just
després del Conservatori s'instal·la a Paris,
capital europea del jazz, i toca amb grans musics de l'escena francesa com Pierre Perchaud o Rémi Vignolo. Durant el seu tercer i darrer any a Paris forma part
del quartet del llegendari Leon Parker
(bateria de Ahmad Jamal o Mullgrew Miller entre d'altres). Des
del 2011 viu a Nova York on ha estat
tocant entre d'altres projectes amb una big band de latin jazz dirigida per Arturo O'Farrill (premiat amb un Grammy
el 2008). Marquès ha actuat al Birdland,
Fat Cat, Duc des Lombards, Jamboree, i una llarga llista de clubs i
festivals als dos costats de l'Atlàntic incloent el llegendari Festival de Jazz de Montreal. Ha
enregistrat tres discs al seu nom i ha treballat amb nombrosos projectes com a
sideman a l'Estat espanyol, França i els Estats Units.
Doncs comencem amb el seu projecte i ho farem amb un tema que segur tots
coneixeu, l’anomenat...
6.- Ain’t no sunshise (Bill
Withers) 6m43s
Ja vegeu que hem començat dolçament amb un tema que no ve precisament
del món de Jazz, i que ells l’han sabut adaptar la mar de bé en un directe al South Bronx que devia ser
impressionant. Una delícia de tema i magníficament interpretat a aquest tempo
tan remarcat per la pulsió magnífica del contrabaixista. I de quina manera ens
ha deixat de bé aquest tema, amb un Albert magnífic al piano, aportant
colors diferents dels habituals d’aquest tema i amb una base rítmica magnífica,
en un solo impressionant ple de calidesa i sempre amb la melodia present.
"Ain’t No Sunshine" és una cançó de Bill Withers del seu disc de 1971 “As I Am”, produït per Booker T. Jones, aquell de Booker T and the MGs. En aquest disc va
comptar amb músics com Donald
"Duck" Dunn en el baix, Al
Jackson Jr. a la bateria i Stephen
Stills a la guitarra. Els arranjaments de cordes van ser fetes per Booker
T. Jones, i el va enregistrar a Memphis l'enginyer Terry Manning. Un tema en la
menor.
L’Albert te com acompanyants
habituals als dos germans O’Farrill
i que van venir a la Nova Jazz Cava i
allà el vam poder veure amb el germà del baterista, el trompetista Adam O’Farrill amb el qual i en
formació de quartet van tocar un dia abans al Festival de Jazz de Granollers el 16 de novembre de 2012.
Bé, seguim amb un altre dels temes d’aquest directe a voltes íntim i a
voltes desmarcant-se vers camins més latins...fem-ho amb el següent tema, del Zack O’Farrill l’anomenat...
8.- Foggy Conscience (Z.
O’Farrill) 6m33s
Doncs amb aquest tema ens han sorprès d’allò més per la concepció i
diversitat estilística i de ritmes diversos encabits. Una incursió en la música
contemporània, ben bé allunyada de idees llatines, on el compositor ens ha
volgut dir que no, que no només se’l pot encabir en aquest estil. Un magnífic
tema amb espais per cadascun dels músics iniciant-lo l’Albert a piano solo tot i que ben aviat s’hi afegeixen contrabaix i
bateria en una seqüència de riffs que han donat pas a moments de swing tot i
canviant els ritmes esdevinguen súper ràpids gràcies al walking del contrabaix
i ajuts del baterista. Moments al final per a gaudi de baterista i contrabaix
amb marcats acords del pianista, moments impressionants que ens han situat al
final acabant-lo de cop i seguit dels aplaudiments del públic que de ben segur
va gaudir d’allò més.
Acabarem aquest projecte amb el tema més llarg d’aquest directe, en el
tema de l’Albert Marquès anomenat
...
4.- Jazz is Working class (Albert Marquès) 14m26s
Doncs quina meravella de tema per acabar aquest projecte, un disc amb
cinc temes més, alguns d’ells delicats a la vegada que magnífiques composicions
com l’Iris de Wayne Shorter i
d’altres preciositats. En un directe ja sabem que els temes es munten d’una
altra manera, com per exemple en aquest on hem pogut gaudir escoltant el
magnífic i llarg solo del contrabaixista Walter
Stinson, només suaument acompanyat pel Zack
amb mostres rítmiques cantades com heu pogut escoltar, cosa la qual m’ha
sorprès per no haver-la escoltat mai en cap dels directes que he escoltat. Al
final, ja ell solet desenvolupant un magnífic solo on els crits de la selva
també semblen tenir algun protagonisme. Impressionant el solo d’aquest jove
baterista, fill de l’Arturo O’Farrill
mereixedor i premiat amb diversos Grammys
i net del mític Chico O’Farrill. Al
final, un punt de contemporaneïtat a càrrec del piano de l’Albert tot i acabant un tema impressionant on totes les músiques hi
ha estat possibles.
Bé, deixem aquest projecte de l’Albert
tot i que no voldríem però nosaltres hem de seguir amb més projectes, però...
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim ara amb el projecte dels amics que autoanomenen TRO el seu projecte, i ben bé que ho són..
“TRO”
Editat per Aladid Records
Enregistrat per Oriol Bacardit
el desembre 2016 a la Nova Jazz Cava de Terrassa
Mesclat per Quim Puigtió el gener
2017
Masteritzat per Quim Puigtió el
gener 2017
Pere Miró, saxo baríton
Xavi Castillo, contrabaix
Joan Casares,bateria
Doncs tenim a l’abast un magnífic projecte d’un trio de joves músics,
algun més que algun altre, amb la mínima formació encetada pel gran Gerry Mulligan deixant de banda per
primera vegada el piano, o sigui que només amb saxo, contrabaix i bateria. Sonny Rollins va desenvolupar aquesta
idea a la màxima expressió, ell però amb el saxo tenor. Aquest és en projecte
que com he dit vaig veure al Jamboree
el dia de la seva presentació, que em va agradar força i del qual vaig deixar
quatre ratlles al blog del JCLV. Un projecte amb quatre temes de Xavi Castillo, un d’en Pere Miró i Joan Casares i la resta
estàndards de Jazz.
Aquest és un projecte molt potent, i tot i haver-hi una balada, “Willow
weep for me” us proposo escoltar l’essència del projecte a tot TRO. La veritat
és que se’m fa difícil decidir-me per quin tema deixar de posar car tots tenen
allò màgic que fa que els estiguis escoltant sense parar, fins cansar-te, cosa
que no sol passar mai. Bé doncs la decisió està presa i serà el tema de Pere a ritme de callipso en homenatge
al seu i nostre estimat Sonny Rollins,
en el tema..
2. Su (Pere
Miró) 8m05s
Un tema parit pel Pere però
amb gran intervenció solista del Joan
a la bateria. El mateix compositor s’esplaia després en un magnífic solo mentre
el ritme del callipso tan ben marcat per contrabaix i bateria el fa caminar per
sobre les aigües a bon peu. Una composició alegre com n’és aquest ritme tan
vital i que Rollins tan estimava amb
el seu tan conegut St. Thomas.
La biografia d’en Pere Miró
extreta del seu web ens relaciona els seus projectes amb l’època, i va començar
a Martorell, car aquest és un músic
d’aquesta propera localitat on va començar a estudiar música i saxos a l’escola
municipal. 1988 – Inicis; 1996 - Enric de Castro; 2004 - Banda Municipal de
Martorell; 2005 – Noésaixò; 2005 - Alfons Carrascosa; 2006 – Baratos; 2007 -
L'Hort de la fireta; 2008 - Pablo Àrias; 2009 - Aula Municipal de Música de
Sant Esteve Sesrrovires; 2009 - The Big Jamboree; 2009 - The Night Shouters;
2009 - Gorka Garay; 2011 / 2014 – ESMUC; 2012 - Enma Fernández; 2012 - Jordi
Sabat 4tet; 2013 - Zebrass Marching Band; 2014 - The Gramophone All Stars Big
Band; 2014 - Wax & Boogie; 2015 - The Bayou Band; 2015 - Big Cat de Música
Llatina i finalment el 2015 – Tro.
Us recordo que fa quatre setmanes també vam posar la música d’un trio
com aquest amb el Eden Bareket Trio,
música també magnífica i que vam gaudir d’allò més.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim ara amb un tema del Joan
Casares anomenat
3. 7’8 a l’escala de Richter (Joan Casares) 5m29s
Un tema iniciat per les destres baquetes del Joan i ben situat en el Hard Bop com quasi tot el projecte, tot i
haver-hi ritmes diversos, pel que sé de les aficions dels seus membres, les que
jo els hi suposo, els Jazz Messengers
viuen en un reconet de cadascun d’ells, com tots els altres i que en són molts.
Un magnífic tema amb títol significatiu de TRO, de Terratrèmol sense víctimes
de cap tipus i només com a sacsejada rítmica que ens fan a tots nosaltres.
Enter mig un magnífic solo del Xavi
Castillo al contrabaix, abans però amb el del Pere després d’haver presentat el tema en la tota la seva
estructura. I quin ritme més impressionant ha mantingut el compositor i gran
baterista, Joan Casares. La saga
dels Casares amb el Lluc i el pare i gran clarinetista i
saxofonista Pau Casares a qui
enguany reconeixeran des de Terrassa
i el seu Festival de Jazz com el Jazzterrasman
2017, i que li atorgaran com a cloenda del Festival el proper diumenge 2
d’abril a les 19h a la Nova Jazz Cava.
I per parlar del Joan dir-vos
ja de ben petit escoltava jazz a casa seva i cada dia de la mà del seu pare
Pau, o sigui que la música li va anar entrant cada dia, i al final, igual que
el seu germà, s’hi van abocar de ple. Al Joan
el vam tenir ja fa uns anys, en el
tercer Festival de Jam Sessions que fem a Sant Vicenç dels Horts formant part
del sextet del combo de l’Esmuc amb tota una colla de joves músics que ara
estan campant a les seves anches com ell mateix. Ha acabat el seu Grau Superior
de bateria de Jazz a l’Esmuc i ara mateix s’està per Amsterdam fent algun màster i deixant-se conèixer i tocant amb
tothom de per allà. Amb el seu amic Oriol
Vallès van muntar el grup Smack Dab
amb el qual van editar el seu treball i que va sonar en aquest mateix programa
ara ja uns mesos. Una formació on també hi havia Lluc Casares, Jöel Moreno i potser també el Xavi Castillo o Pau Lligades al contrabaix. Entre els projectes on
hem pogut veure al Joan va ser en el
del final de carrera projecte final de l’Esmuc de la gran saxofonista Irene Reig anomenat “Bop Collective”,
projecte que vam poder portar al JCLV en un concert-Jam patrocinat per
l’ajuntament de SVdH.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Seguim amb un tema ara d’en Xavi
Castillo tan TRO com els altres dosi aquest és l’anomenat..
5. Klaatu Barada Nikto (Xavi Castillo) 4m25s
Doncs ja vegeu que tan un com l’altre, cadascun dels tres amics
presenten temes força potents. En aquest i després de la seva introducció i
exposició del tema, en Xavi inicia
el seu magnífic solo, ell, un dels més sol·licitats contrabaixistes de les
noves fornades, un altre músic que circulava pels passadissos de l’Esmuc.
Xavi Castillo, nascut a Terrassa, s’inicià en el baix elèctric als 16 anys estudiant jazz i
tocant en grups de rock. Als 18 agafa el contrabaix, estudiant contrabaix
clàssic al conservatori de Terrassa i seguint amb els de jazz. A aquesta edat
les seves formacions se centren en agrupacions de jazz. Al cap d’uns anys
comença a col·laborar amb diferents formacions de diversos estils, des de grups
de pop a orquestres de cambra per acompanyament de cor o orquestres simfòniques
com la Jove Orquestra de Girona o la Jove Orquestra Nacional de Catalunya.
Actualment ja deu haver acabar “interpretació de contrabaix jazz” a l’ESMUC i
les formacions amb les que més treballa són: Xavi Castillo 4et, Mingled Trio,
Tro, Strings Affair, i diferents agrupacions de jazz i música clàssica com
Smack Dab i aquest darrer TRO.
Per parlar del projecte TRO li vaig demanar al Pere a veure què em podia dir i això és el que em va dir...
“Anècdotes sempre n'hi ha però suposo que la gràcia és la formació del
grup quan el Xavi, pels passadissos de l'Esmuc m'anava dient que havíem de
muntar una banda amb baríton. Que el so de Mingus
amb baríton li agradava molt. Jo, com que sempre he estat liat amb mil
històries, ho volia fer però mai trobava temps. Al final, vam caure que potser
el Joan s’hi podria apuntar i ho vam
tirar endavant. La combinació va ser explosiva perquè els tres som molt
enèrgics en la manera de tocar i d'entendre la música. Per escollir el nom
teníem clar que volíem que fos el nom d'una banda perquè el projecte no era
original de cap dels tres sinó dels tres alhora. Llavors vam pensar en un nom
que fos enèrgic, que fos català, tingués significat potent i es pogués dir en
altres llengües sense problema. TRO ens va encantar.”
Acabem el projecte d’aquests energètics músics amb un tema ara del gran Joe Henderson anomenat....
8. The Kicker (Joe
Henderson) 4m39s
“The Kicker” va ser el primer disc de jazz del saxofonista Joe Henderson editat pel segell Milestone. Va ser enregistrat el 10
d'agost 1967 i acabat en una posterior sessió el 27 de setembre i compta amb
les actuacions de Henderson amb Mike
Lawrence, Grachan Moncur III, Kenny Barron, Ron Carter i Louis Hayes. La crítica
que en va fer Scott Yanow per Allmusic afirmava que "el primer
enregistrament de Joe Henderson per Milestone va ser en gran mesura una
continuació de la música acústica aventurera que havia gravat prèviament per
Blue Note". Aquest és un tema vibrant que per acabar el projecte m’ha
semblat adequat. Dir-vos que aquesta és una formació reduïda però amb una
energia impressionant. Que Pere Miró
s’ha anat desenvolupant mica a mica i
ara mateix és un dels referents en això del saxo baríton. Em va sorprendre molt
el dia del Jamboree i igualment em
passa, m’ha passat avui mateix i cada vegada que l’escolto, car el seu so és
magnífic, igualment de magnífica és la seva tècnica en el baríton (ell, que
toca tots els saxos) i impressionants les seves improvisacions. Igualment, pel Joan comentar que és un dels millors
alumnes que han tingut mestres com Aldo
Caviglia, Jo Krause i David Xirgu, i que el swing l’ha impregnat d’una
manera total. Podria dir que el Joan és
tot Swing. La mestria que ha anat desenvolupant la hem pogut constatar els qui
fa anys que el seguim i l’hem vist créixer com a músic i persona. En Xavi Castillo tot i estudiar clàssica
en els seus inicis, està desenvolupant una magnífica carrera com a músic i en
aquest projecte també com a compositor, car quatre dels 9 temes són de la seva
autoria. Els seus solos estan farcits de tècnica i domini de l’instrument a la
vegada que d’imaginació i llenguatge jazzístic i és per això que el podem veure
en multitud de projectes.
Seguim tot i que ens hi quedaríem, i ara ho fem amb el projecte del
mestre valencià Ramon Cardo
“RAMON CARDO featuring &
NYORA BOPPERS”
Ramon Cardo Quintet
Editat per Sedajazz
Enregistrat per Jorge Pérez
(ajudat per Jorge Salvá) el 16 i 17 d’abril de 2016 a Alboraia Art Studio,
València.
Mesclat i masteritzat per Jorge
Pérez a Morgana Estudios.
Produït per Sedajazz
Ramon Cardo, saxos i
composicions
Pepe Zaragoza, trompeta
Alberto Palau, piano
Jaume Guerra, contrabaix
Roger Gutiérrez, bateria
Sedajazz a més a més de ser un taller de músics, lloc
d'aprenentatge continu, també és el lloc de trobada d'un gran col·lectiu que,
amb una història de més de 10 anys, ha projectat tot el seu potencial musical a
través de l'organització de seminaris, festivals internacionals de Jazz i, per
descomptat, de la producció discogràfica.
“Ramon Cardo neix a Godella
(València) el 1962, on inicia la seua carrera musical als 9 anys. Estudia al Conservatori Superior de Música de València
la carrera superior de Saxofon. Completa la seva formació jazzística al Taller de Músics de Barcelona i en
diversos Seminaris de Jazz Internacionals. Actualment la seva activitat com a
saxofonista i director gira al voltant de les seues formacions habituals: el
seu quintet “Ramon Cardo & Nyora Bopers”, la Ramon Cardo Big Band,
la direcció de la Clasijazz Big Band, UJI Big Band, a més de
dirigir la Big Band del CSMV. La seua activitat docent actual comprèn
les classes de Saxo, Auditiu, Big Band i Combo en el Conservatori Superior de
Música de Valéncia i la direcció pedagògica del departament de Jazz de la “Universitat Jaume I” de Castelló.
També és director titular de les Big Bands Clasijazz d’Almeria i Cotijazz de
Murcia.
Comencem amb el primer tema on ja podreu començar a gaudir....som-hi
doncs amb.....
7.- Ra Monk (R.
Cardo) 7m28s
Doncs amb l’entrada del tema ja hem pogut reconèixer a qui va dedicat,
car la melodia és característica de Monk
i potser més la petita dissonància entre metalls feta amb tota la intenció.
Després del tem, el swing amb el solo del trompetista Zaragoza, molt ben interpretat en un estil situat en l’ona de Lee Morgan per sonoritat i tempo. El
líder ens enlluerna amb el seu impressionant, i molt ben tocat, en franc retard
del bit, així com una mica arrastrat alhora amb una gran tècnica i bon gust i fraseig.
El pianista Albert Palau ens fa un
magnífic solo, delicat i pulcre, amb un swing en la interpretació i control
tècnic impressionant. Aquest músic que ja estar apadrinat per Perico Sambeat perquè li donessin una
beca al Berklee College of Music
allà per l’any 2003, sortint-ne amb un Summa
Cum Laude. Abans però havia passat per l’Aula de Música Moderna de Barcelona.
Amb el Perico Sambeat s’hi va estar
força temps i també amb el Jesús
Santandreu Quartet però és que també ha tocat amb Pat Metheny, Ben Monder i un llarg etc.
Des de la web de l’editorial Sedajazz
ens diuen que...
El gran mestre Ramón Cardo
acompanyat de joves talents de l'escena valenciana, i catalana, ens regalen un
gran disc d'estètica hard bop, amb composicions de Ramon Cardo, Pep Saragossa i Alberto Palau. “Ramón Cardo &
The Nyora Boppers" és el nou projecte del saxofonista Ramón Cardo.
Consagrat a l'escena nacional des dels anys 80, Cardo és sens dubte un dels
valors més talentosos de la península.
I ens continuen dient....”Per completar la formació, el veterà
saxofonista s'envolta de noves generacions de músics de jazz: Pepe Zaragoza, Albert Palau, Jaume Guerra i
Roger Gutiérrez completen el quintet. L'estètica musical del quintet es
basa en el gènere Hard-Bop. El Hard-Bop és un corrent del Jazz que neix als
anys seixanta i que marca els fonaments del Jazz modern. L'estètica del hard
bop modern està viva avui dia en la majoria de músics actuals de referència,
tant és així, que és un dels afluents del jazz més utilitzats a Nova York en l'actualitat.
Músics com Tom Harrell, Ralph Bowen o Victor Lewis segueixen les petjades
iniciades en els seixanta amb una percepció més moderna en l'àmbit compositiu. El
quintet "Ramon Cardo & The Nyora Boppers" dóna la seva
visió sobre aquesta estètica amb composicions de Cardo, Palau i Saragossa que
no deixen indiferents. I us deixo l’enllaç al web d’aquesta editorial per així
poder-lo adquirir.
Seguim amb un altre gran tema farcit de swing anomenat...
1.- A fer la mà (R.
Cardo) 6m31s
Doncs amb un altre tema de talla ens hem tornat a imbuir del Jazz, del
Hard Bop d’aquesta formació, i ara ho hem fet amb una composició on la melodia
inicial està força ben trenada i trobo el motiu principal magnífic. Després els
solos i el primer el del líder de la formació, on, amb un so lleugerament
metàl·lic m’ha semblat reconèixer alguna de les seves referències en això de
les canyes, com ara Sonny Rollins, Joe
Henderson i alguns més. Quan un músic de jazz estudia un instrument
s’escolta tothom qui el toca, i de tots n’agafa alguna cosa que després es farà
seva com és el cas del magnífic Cardo.
De nou intervé el pianista Palau tot
i mostrant-nos el seu saber que és molt. Després d’ell, el tema amb els dos
vents alhora i amb un clímax impressionant. Quins directes més potents ha de
tenir aquesta banda. Sense oblidar l’aportació del baterista català Roger Gutiérrez ell amic nostre, nascut
a Tàrrega i format al Conservatori Superior del Liceu el qual
ha format part de diversos projectes, col·laborat amb la Big Band del Liceu. En aquesta “institució centenària” com diu
l’amic Sergi Vergès, va rebre
classes primer a l’Aula, amb Quim Solé,
Aldo Cavíglia i després en el Superior amb gent com Jon Robles, Ramon Prats, David Xirgu, David Mengual, Sergi Vergès,
Albert Bover etc. Ha format part de combos amb gent com Perico Sambeat, Llibert Fortuny, Víctor
Correa, David Pastor i un altre
llarg etc. El voldria reconèixer com la persona que em va fer arribar aquest
projecte per la qual cosa li agraeixo infinitament. Gràcies Roger.
“Ramon Cardo a tocat i
enregistrat discos amb músics i formacions de la talla de Tete Montoliu, Jack Walratz, Dave Liebman, Greg Hopkins, Lluís Vidal,
Mark Nightingale, Kirk MacDonald, Chano Domínguez, Lou Bennett, Idris Muhammad,
Perico Sambeat, Jesus Santandreu, Jorge Pardo, Jordi Vilà, Joan Soler, Ximo Tébar, Sedajazz Big Band, Llibert
Fortuny, Zé Eduardo, Claudio Roditti, Alex Blake, Orrin Evans, Boris Koslov,
Edmundo Carneiro, Donald Edwards, Orquesta de Cámara Teatre Lliure, Orquesta
Sinfónica de Granada, Orquesta Nacional, Banda Municipal de Bilbao. Com a
compositor, destaquen les seues composicions i arranjaments per a Big Band en
els discs “Per l’altra banda” i “UJI 5 anys” així com en l’àmbit de la música
de cambra les composicions fetes per al prestigiós quintet de metalls Spanish Brass Luur en els discs
“Brassiana” i “Metalls d’Estil” amb la participació del famós cantaor Pep Gimeno “El Botifarra”.
Acabem aquest magnífic projecte farcit de bon gust, de swing de hard bop
amb composicions pròpies que no estàndards i tan ben parides, i ho farem amb el
tema anomenat....
3.- Back to the past (P.Zaragoza) 7m37s
I de quina manera més delicada ha començat el tema amb contrabaix fent
un riff repetitiu i la trompeta fent la melodia que ben aviat han desenvolupat
la resta de companys, ara la trompeta amb sordina alhora que el tenor del
líder. El solo del pianista, quasi despullat de tot adornament i amb només
contrabaix i bateria, aquest fent i desfent i quasi fent el seu solo mentre
acompanya el piano, llueix, el solo del pianista, com ha fet en cadascuna de
les seves interpretacions. El líder desenvolupa de nou un magnífic solo farcit
de melodia i arpegis on la tècnica desenvolupada és mastodòntica a la vegada
que el tempo, brutal, en un tema igualment brutal. El metall més daurat torna a
brillar amb la veu del compositor del tema i el seu impressionant solo. Tots
junts decideixen arribar al final del tema i tancar-lo, i sí, de la mateixa
manera que l’han començat, amb contrabaix i trompeta. Magnífica composició per
acabar aquest igualment magnífic projecte arribat des de València de la mà de Ramon
Cardo & Nyora Boppers. No vull oblidar-me de l’altre músic instigador
de ritmes i també melodies, el que manega la “berra” aquesta però de quatre
cordes, el jove Jaume Guerra el qual
estudià amb un gran mestre del contrabaix César
Giner. Posteriorment i amb el baix elèctric forma part de diversos grups i
finalment s’uneix a Obrint Pas. Al
contrabaix hi arriba estudiant-lo primer al “Conservatori Professional de
Catarroja” i després al “Conservatori Superior de Música de València, Joaquim Rodrigo”. Ha tocat amb Orxata Sound System i amb ZOO i els anteriors Obrint Pas tocant en festivals de Cuba, Japó, Venezuela etc...
I Pepe Zaragoza, alumne en el
Conservatori Superior de València del
mateix Cardo però també del nostre
amic Voro García, Toni Belenguer o Albert Sanz. També ha estudiat un any
al "Kug Jazz Institute" a Graz (Àustria) amb el destacat trompetista
nord-americà Jim Rotondi. L'any 2015
rep el primer premi en el "III Certamen Internacional de “Jóvenes Músicos
de Jazz Ciudad de Talavera" (Talavera de la Reina, Toledo) amb la seua
banda 'Pepe Zaragoza Quartet’, tocant
composicions pròpies.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs si abans hem parlat de la celebració avui mateix del concert de l’Albert Marquès al Jamboree, i per això promocionar-lo tot i ser el mateix dia, sí que
demà i a la Nova Jazz Cava podreu
veure a un dels millors bateristes europeus des de fa molts anys, i aquest no
és ni més ni menys que Daniel Humair.
Una sèrie de coincidències han fet que l’amic David Carreras em deixés aquest disc tot i comentant les
vicissituds d’aquest concert que liderarà el gran Michel Portal amb el baterista i un altre gran del contrabaix, Bruno Chevillon.
Som-hi doncs amb un disc reeditat a partir d’un doble LP de les
col·laboracions que va fer aquest gran baterista amb els molts i molt bons
músics de l’escena mundial entre els quals el nostre Tete Montoliu, del qual ahir en celebràvem el que hauria estat el
seu 83è aniversari.
“SURROUNDED 1964 – 1987”
Daniel Humair & friends
Editat per Blue Fame 40322
Aquest és un treball recopilatori i és per això que hi intervenen molts
músics, o sigui que comentaré la presència dels músics quan parlem dels temes
que ara mateix us posaré. Dir-vos que per manca de temps no us podré posar tos
els temes que voldria, o sigui que en farem un tastet amb el Tete Montoliui l’Eric Dolphy
Però ja sabeu que si voleu escoltar projectes alternatius de músics de
casa nostra, podeu entrar al web de Underpool
https://www.underpool.org/ , editorial
dirigida per Sergi Felipe i Pep Mula
els quals van endegar aquest projecte poc després que nosaltres al JCLV. I amb
les seves paraules...
“UnderPool és un segell discogràfic independent centrat en jazz i
músiques improvisades. Amb seu a Barcelona, es crea al 2013 arrel de l'estudi
de gravació del mateix nom. La idea d'UnderPool és donar distribució la música
d'artistes així com ajudar als músics a produir els seus propis discos de forma
independent. El segell també aposta per les produccions pròpies creant una
sèrie d’àlbums per volums, on es convida a músics a una sessió d'estudi on es
graven els temes escrits per a l'ocasió.”
I nosaltres comencem amb el primer tema del nostre estimat Tete Montoliu del qual ahir vam celebrar el que seria el seu 84è
aniversari i també dir-vos que finalment, i gràcies a la insistència de la seva
vídua, Montse García-Albea la qual
va cedir tot un patrimoni de l’insigne pianista inclòs el seu piano Yamaha fa més de 10 anys quedant-se
arraconat tot això en algun lloc de la Fundació Once. Finalment, i a base
d’insistir, ahir es va inaugurar un espai permanent a la seu central de Barcelona anomenat “El racó d’en Tete
Montoliu” al vestíbul de l’Auditori
de l’edifici ONCE de Catalunya. Allà
ens hi trobarem més d’una vegada recordant-lo a ell tot i escoltant la seva
música, m’imagino, i veient les seves “coses”.
Escoltem ara a Tete Montoliu amb
un tema de Benny Golson el
magnífic...
7.- Stablemates (B.
Golson) 5m36s
Un dels grans temes de Golson
i del qual en Miles Davis va fer-ne
el primer enregistrament i també sembla que li va preguntar que “Què t’has pres
per parir aquest tema, my friend?”. Un
tema que es va enregistrar el 25 de febrer de 1977 a la Salle 104 de la
O.R.T.F. Golson el va enregistrat el
1958 després de la mort de Clifford
Brown amb el seu homenatge, “I remember Clifford” amb tots els
Philadelphians, tals eren Lee Morgan,
Ray Brant, Percy Heath i Philly Joe Jones. Tete en va fer una superba versió perquè era un geni i perquè el
van acompanyar Gilbert Rovere, contrabaix i el nostre heroi Daniel Humair a la bateria. Tete
estava en el seu màxim esplendor, reconegut per tot arreu menys a casa seva, i
ben bé que ho poden constatar per la manera com interpreta aquest tema, i el
seu estratosfèric solo que executa. La seva nítida pulsió estava a l’abast de
ben pocs aleshores, i la seva exquisidesa encara està ara a l’abast de pocs.
Bé, doncs després d’haver homenatjat al Tete com es mereix, nosaltres acabarem el projecte de Daniel Humair i programa d’avui, ple de
Hard Bop i Swing des dels inicis fins el final i quasi de manera ininterrompuda
amb el tema de Eric Dolphy i també
amb ell al saxo alto, l’anomenat...
1.- LES (E.
Dolphy) 4m06s
Doncs si sona Dolphy les
coses van així, sons que poden sonar estridents pels neòfits i que per a
nosaltres ens sonen a glòria. Un tema enregistrat el 28 de maig de 1964 a la R.
T. F. I m’atreviria a dir que després va anar a Berlin on va morir per una pujada de sucre, era diabètic, i després
de menjar-se massa mel, crec que vaig llegir. Sí, efectivament, va morir el 29
de juny de 1964. O sigui que sense saber-ho, els seus acompanyants Kenny Drew, piano; Guy Pedersen, contrabaix
i el nostre heroi Daniel Humair
devien ser dels últims amb els quals Dolphy
va tocar. Un record molt gran per a ell i pel Tete, que abans no ho he dit. Doncs com a darrer comentari dir-vos
que en totes les visites que va fer Dolphy
a Europa on sempre va tocar amb els
músics locals, les mostres d’admiració dels músics europeus que compartiren
assajos i escenaris amb ell varen ser unànimes, car Eric Dolphy era un músic súper preparat teòricament i a l’hora de
tocar un instrument ningú li podia fer ombra. A la vegada era una persona seria
i responsable, un professional de cap a peus, vaja. Bé, finalment dir-vos que
aquest tema LES el va incloure en el seu magnífic “Outward Bound”, disc que
tinc moltes ganes de recuperar pel programa, enregistrat l’1 d’abril de 1960 i
on va comptar amb gent com Freddie
Hubbard entre d’altres.
Doncs nosaltres ja hem acabat i crec que de la millor manera, recuperant
un disc i gravacions antigues on va participar aquest monstre de la bateria
anomenat Daniel Humair i de passada
gaudir amb Tete Montoliu i Eric Dolphy.
Abans però havíem començat amb el projecte de l’Albert Marquès Trio, per seguir amb el TRO dels amics Miró,
Castillo i Casares i continuant amb el hard bop de la formació Ramon Cardo & Nyora Boppers per
acabar com ho hem fet. Flipant.
Recordar-vos però que aquest divendres a les 21h30m i a l’auditori del
Molí dels Frares tenim el concert de Jazz de març, amb en Joan Sanmartí Quartet, amb ell mateix a la guitarra; Roger Santacana, vibràfon/teclat; Marc
Cuevas, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Recordeu, aquest divendres és al
Molí dels Frares. Allà que ens hi trobarem en un concert gratuït patrocinat per
l’Ajuntament i organitzat des del jazz
Club La Vicentina.
Ara si, això és tot, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, jo Miquel Tuset i Mallol qui us ha
presentat, xerrat i escollit les músiques us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
