Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs avui hi tornem amb un programa diferent per les músiques diverses dels seus autors i actors principals i dedicat a les auto produccions o editorials de menys renom. Discos que en la majoria de casos m’han donat en mà els mateixos artistes o me’ls han fet arribar a casa via correu ordinari. Per això podreu escoltar el darrer treball del gran trombonista de jazz establert ara a Mèxic, Víctor Correa “Strong Bone” amb el seu quartet de corda. A l’Òscar Jairo i el seu darrer projecte Jairo Ortega Trio “Easy To Love”. També al bateria cubà establert a Madrid Michael Olivera Grup i el seu “Ashé” i finalment a Maria Lamata en el seu primer treball “Ets un desastre”. 

Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Doncs som-hi ja amb el projecte de Víctor Correa, treball presentat al Jamboree i encabit en la seva darrera gira espanyola que va ser on me’l va cedir.


“STRONG BONE”
Víctor Correa

Auto editat
Enregistrat per J.P. Aispuro el 15, 16 i 17 d’abril de 2016 a “La casa del árbol”.
Produït per “Producciones Correa & Hernando”

Víctor Correa, trombó
Ismael Estévane, Abdel Anzaldúa, violí.
Anna Arnal, viola
Chels Herrera, violoncel

Strong Bone és una barreja de música de cambra i de jazz ensemble, un quartet de corda tocant arranjaments de coneguts estàndards i alguns originals  d’un trombó solista, donant a la música un aire nou. Els arranjaments no són només una simple adaptació de l'acompanyament i la melodia per a quintet, sinó una veritable comprensió de la llengua de les cordes i el muntatge del metall en solitari que satisfaran fins i tot a l'oient més exigent.

Tots junts amb el talent local, Víctor Correa Strong Bone, integra els millors intèrprets de corda de les ciutats que visita. Entre els músics que han participat en aquest projecte hi ha Ana Arnal, Ismael Estevane, Chelsea Herrera, Abdul Anzaldúa, Jorge Lecha, Víctor Pérez entre d'altres. Per tant, cada espectacle és únic en el seu so i personalitat i la comunitat musical esdevé la de tot el món, on es combinen les essències de l'estricta música de cambra i la improvisació del jazz.

Aquest és un projecte on les músiques escollides pel líder són majorment delicades tot i haver-hi també espai per més pulsió rítmica, aquesta però també delicada. Comencem pel tema més dolç composat per Mack Gordon & Harry   Evell  l’anomenat..

5.- There is a Lull in my Life            (M.G. & H.E.) 3m05s

"There's a Lull in My Life" és una cançó de 1937, escrita per Mack Gordon i Harry Revel per a la pel·lícula Wake Up and Live. Un "balada càlida", que va ser editada en 1937 com single i es va convertir en un gran èxit enregistrada per l'Alice Faye. Ha estat cantada per Nat King Cole, Natalie Cole, Ella Fitzgerald, Chet Baker, Tony Bennett i uns quants més. El treball de Víctor  en l’arranjament dels primers pizzicattos dels violins i viola ens situa després en el context musical que escoltarem una bona estona, el d’un quartet de corda i un trombó de jazz amb melodies i improvisacions. La resta de melodies i interpretacions del quartet de corda també són de la mà d’aquest mestre del trombó.

Seguim amb dos temes enllaçats on el primer és una introducció a trombó solo, tema de Víctor pe després escoltar seguidament un tema preciós de Leonard Bernstein & Adolph Green i Betty Comden,

8.- Intro Some Other Time              (V. Correa)                3m24s
9.- Some Other Time                       (L. B. & G. C.)           2m44s

Un tema aquest de Bernstein interpretat entre d’altres per Bill Evans i que el Víctor  en fa una magnífica introducció que més aviat és també una improvisació per després continuar amb el tema ja amb el quartet de corda on la melodia principal la fa el primer violí, mentre la resta de cordes petites l’acompanyen i el violoncel fa de baix. Una melodia preciosa d’aquest gran compositor de música popular americana, recordem “West side story” i moltes més. L’arranjament incideix també en una pulsió rítmica lleugerament viva barrejada amb les cordes fregades i el pizzicato. Si Víctor intervingué en la intro/impro ara és només el quartet de corda el protagonista d’aquesta preciosa cançó.

Em recorda la seva presentació al Jamboree el 8 de desembre de 2016 i aquestes van ser les paraules de Pere Pons a la web...


Víctor Correa torna al Jamboree per a mostrar la seva nova proposta concebuda al desert de Coahuila (Mèxic), on va marxar ara fa més d’un any i on ha enriquit els seus nutrients vitals i artístics. El trombonista i compositor, nascut a Segovia, es va trobar en la seva nova residència amb músics de formació simfònica i va decidir unir els mons de la improvisació i la clàssica, segons ell, “per a no morir d’inanició harmònica’. Amb aquest propòsit ha concebut diversos arranjaments d’estàndards jazzístics i un parell de peces originals inspirades en la seva situació actual. Confessa que és el disc a què més temps ha dedicat i en el qual ha bolcat més de sí mateix.

I nosaltres seguim ara amb l’arranjament d’un estàndard de jazz de Rodgers & Hart en el tema...

7.- Bewitched, Bothered and Bewildered (R. & H.)         4m06s

Un preciós tema amb el Víctor dedicat a fer la melodia tot i acompanyat pel quartet de corda, però on després ell mateix desenvolupa un magnífic solo a trombó tenor, que per això és un dels millors solistes en aquest metall daurat. Després hi torna amb la melodia recolzat pel baix de violoncel i cordes fregades, les més curtes.

Bewitched Bothered and Bewildered, és una cançó popular de la dècada de 1940 de Rodgers i Hart en el musical Pal Joey, després pel·lícula amb Sinatra. La cançó va ser cantada per Vivienne Segal el 25 de desembre de 1940, en la producció de Broadway durant l'acte I, escena 6, i de nou en l'Acte II, Escena 4, com una repetició. Alguns grans del Jazz que l’han interpretat són Benny Goodman i la seva orquestra amb la veu d'Helen Forrest, Oscar Peterson amb Barney Kessel (guitarra) i Ray Brown (contrabaix), Anita O'Day, amb el Quartet Oscar Peterson, Brad Mehldau l'àlbum L'art del trio: Volum III i també Rod Stewart i Cher.

Nosaltres seguim ara amb el primer tall del disc en un tema de Lennon & McCartney anomenat..

1.- Mother’s Nature Son      (Lennon & McCartney)        4m29s

Aquesta és una preciosa cançó de Paul interpretada per ell mateix a guitarra de dotze cordes en una versió de 1995 com a folk song. Una versió preciosa, totalment vocal, a “capella” la podeu escoltar pels The King’s Singers. The Beatles la van incloure en el magnífic “The White Album” versió també amb guitarres acústiques i cantada pel Paul. L’arranjament fet pel Víctor afegeix “trempera rítmica” en la interpretació de les cordes fregades i on el violoncel ens situa en la cançó original. La melodia feta pel trombó està magníficament recolzada pels violins i viola. Després el líder afegeix una improvisació neta, només acompanyat per violoncel i violins sense fregar les cordes, d’aquí la claredat. Violins i trombó sembla que dialoguin tot i improvisant en un arranjament magnífic i melodia preciosa. Després és el quartet el que s’encarrega de protagonitzar el tema i finalment ja també amb el Víctor al trombó, acabant delicadament una meravella de tema i arranjament.

I nosaltres acabem amb el tema més viu del projecte, en un altre gran arranjament d’un tema composat el 1971 per a la pel·lícula Willy Wonka & Chocolate Factory. Va ser escrita pels compositors britànics Leslie Bricusse i Anthony Newley i el tema és..

4.- Pure Imagination (L.B. & A.N.)              3m47s

Doncs amb els pizzicatos hi ha tornat per ràpidament escoltar la melodia a base de trombó i tan ben acompanyat aquest per la secció de corda en un altre magnífic arranjament. I com devia introduir-se ell, home de metalls, en la idiosincràsia de les cordes petites, curtes i fregades. Plenament. Després del tema, el líder ens torna a mostrar la seva mestria en el seu ben trenat i desenvolupat solo, mentrestant les cordes fregades, fregaven a base de riffs curtets. Un magnífic tema per acabar el projecte d’aquest amic i gran músic establert ara mateix a Mèxic amb la seva companya Anna Arnal. Encara recordo quan van venir a tocar al JCLV amb un altre gran projecte on ell mateix liderava un nonet de joves cracs, els D. O. New Ensemble The Next Generation. Felicitats per la feina Víctor i una abraçada des de Catalunya.

Per a més informació del Víctor Correa us poso l’enllaç al seu web:

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

I seguim ara amb el darrer projecte de l’amic pianista Òscar Jairo


“EASY TO LOVE”
Jairo Ortega Trio

Auto editat

Jairo Ortega, piano
Brady Linch, contrabaix
Jordi Herreros, bateria

Aquesta música és la banda sonora del curtmetratge “Historia de dos desconocidos”.

“Aquesta és una història que passa a l'entorn d'un hotel de luxe on es narra les peripècies d'un home que s'intenta relacionar amb una desconeguda, i la seva conflictiva relació amb la cap de recepció de l'hotel, la qual cosa origina còmiques situacions.”

De la fitxa tècnica de la pel·lícula es pot saber que està dirigida per Santi Novell/Maria José García i que la música és de Cole Porter i interpretada pel Jairo Ortega Trio.

Doncs comencem ja amb la meravellosa música de Cole Porter i ho fem amb el preciós tema...

9.- All of You              (C. Porter)                 3m18s

Ves per on que aquest és un dels temes que darrerament intento tocar a les jam sessions, i tot després que l’escoltés pel Voro García Quartet el 17 de febrer al JCLV. Posteriors escoltes em varen situar a les primeres versions escoltades sovint també mitjançant Miles Davis el qual fa una magnífica versió en el seu disc “Round about Midnight”, sense oblidar la superba feta per Bill Evans en el seu disc “You must believe in sring” del 1977, ja a les acaballes de la seva vida. El nostre heroi en va una interpretació acurada i precisa de la melodia, tot i desenvolupant un preciós solo a piano tot i ben recolzat pel Brady i Jordi l’un al contrabaix i l’altre a les escombretes.

I seguim amb més temes de Porter i ara amb el que intitula el projecte i conegut...

5.- Easy to love         (C. Porter)                 3m02s

"(You'd Be So) Easy to Love" és una cançó popular escrita per Cole Porter i encabida en el musical “Anything Goes” de 1934. Va ser afegida posteriorment a la pel·lícula Born to Dance de 1936 interpretada per Eleanor Powell, James Stewart, i Frances Langford sota el seu títol alternatiu "Easy to Love". Algunes de les versions les podeu trobar en aquests treballs i també en molts més:
Cannonball Adderley - Nippon Soul (1963)
Ella Fitzgerald - Ella Fitzgerald Sings the Cole Porter Songbook (1956)
Oscar Peterson - Oscar Peterson Plays the Cole Porter Songbook (1959)

I de l’Òscar Jairo li vam posar en anteriors programes de Jazz Club de Nit els seus anteriors treballs dedicat a la música clàssica i el jazz “Romantic Souvenirs” i abans “Querido Fréderic”, ara però ja ho veieu, l’assumpte va directament d’estàndards de jazz a trio i la música de Porter.

I ara podreu reconèixer un tema només escoltant les primeres notes i també escoltareu la veu de Sinatra tot i no escoltar-la, però és que aquest tema (i molts altres) van ser el vaixell insígnia de la música de La Veu i el tema és..

6.- I’ve got you under my skin         (C. Porter)     3m06s

"I've Got You Under My Skin" és un tema escrit per Cole Porter el 1936, va ser presentat al musical Born to Dance per Eleanor Powell, en el qual la va cantar Virginia Bruce. Va ser nominada per a l'Oscar a la Millor Cançó d'aquell any. Es va convertir en una cançó signatura de Frank Sinatra i el 1966 es va convertir en un èxit Top 10 pels Four Seasons. Ha estat gravada per molts artistes pop i músics de jazz en els últims anys i sembla que no pararà. Els nostres herois en fan una versió seguint fil per randa l’original tot i encabint-hi algunes variacions com heu pogut escoltar. Després del tema, Òscar Jairo enceta un magnífic solo ben recolzat pel swing de la secció rítmica, Brady Linch i Jordi Herreros. El líder se’ns mostra sòlid en la concepció i desenvolupament del seu solo. Brillant en la interpretació, on la música ja implica una marcada implicació rítmica i així ho fa polsant les tecles amb energia.


I seguim ara amb un dels temes potser més coneguts per els qui no són massa entesos en això del jazz, i aquest és el tema..

4.- Night and Day     (C. Porter)     3m13s

Doncs l’Òscar Jairo ens en fa una sòbria versió a un tempo un pèl viu. Després de tocar el tema sencer s’enalteix ell mateix en una preciosa improvisació tot i recolzat amb molt bon swing pels  seus amics Linch i Herreros. Un tema, i projecte, de temes curtets motivats pel fet d’estar inclosos en una banda sonora d’un curt, però que ens mostren la qualitat d’aquesta formació i líder, ell sempre embolicat en projectes nous.

"Night and day" és una cançó popular per Cole Porter. Va ser escrita per al  joc musical Gay Divorce el 1932. És potser la contribució més popular de Porter al gran cançoner americà i ha estat gravada per desenes d'artistes, milers diria jo. Una cançó encabida en més d’una vintena de films entre els quals el ja comentat i que va cantar Fred Astaire però també amb l’homònim fet el 1946 i cantada per milers d’artistes entre els quals Ella Fitzgerald, Frank Sinatra i un llarguíssim etcètera.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I nosaltres seguim amb el seu swing i ara amb un altre tema emblemàtic de l’obra de Porter, l’anomenat..

1.- What is this thing called love?              (C. Porter)                 2m48s

Aquest és un tema que s’interpreta sempre a bon tempo i fins i tot més viu del que han fet els nostres herois. Aquest és un altre tema de concepció estàndard de 32 compassos i estructura AABA. Després de interpretar-lo sencer en un coro, s’inicien les tandes de solos pels músics de la formació. En el nostre cas, i pel motiu del curtmetratge, només és el líder l’encarregat de fer-los i ja veiem de quina manera més nítida i pulcre a la vegada que percudida els realitza i amb un molt bon llenguatge jazzísitc.

"What Is This Thing Called Love?" és una cançó popular escrita per Cole Porter el 1929 per el musical Wake Up and Dream. Primer va ser cantada per Elsie Carlisle al març de 1929. La cançó es va convertir en un popular estàndard de jazz i una de les composicions més sovint interpretades de Porter. Wake Up and Dream va fer 263 espectacles a London, el qual també es va veure a Nova York, i la crítica anglesa va elogiar l'acompliment de la cançó per Tilly Losch. L’espectacle va ser produït a Broadway el desembre de 1929; en la versió americana, "What Is this thing Called Love" va ser cantada per Frances Shelley. Ginny Simms va interpretar la cançó el 1946 en la pel·lícula biogràfica sobre la vida de Porter, “Night and Day”.

I nosaltres acabem el projecte de Jairo Ortega Trio amb el magnífic tema..

10.- You’d be so nice           (C. Porter)     2m39s

"You'd Be So Nice to Come Home To" és una cançó popular escrita per Cole Porter per a la pel·lícula “Something to Shout About” de 1943, on va ser introduïda per Janet Blair i Don Ameche. Dinah Shore va tenir un gran èxit amb la cançó en aquell moment i Diane Keaton la va interpretar en la pel·lícula de Woody Allen, Dies de ràdio.

I amb aquest tema, el més viu de l’àlbum acabem el magnífic i honest treball d’aquest pianista i el seu trio, Jairo Ortega Trio convençut com estic que haureu gaudit d’aquesta estona de Jazz clàssic interpretat de manera moderna en les improvisacions del líder i força ben acompanyat per la secció rítmica Brady Linch i Jordi Herreros. Hem acabat amb un tema curtet amb un swing brutal on la melodia segueix l’estructura comentada abans i després de la interpretació del tema sencer, el líder se’ns ha emportat més enllà amb la seva improvisació, brillant i farcida de bon gust. Enhorabona Òscar pel teu treball.

I nosaltres el deixem i seguim amb més música d’autor, però abans...

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I seguim ara amb el projecte que vaig tenir el plaer de veure també al Jamboree i és el del jove baterista cubà establert a Madrid, Michael Olivera anomenat...


“ASHÉ”
Michael Olivera Group

Editat per Little Red Corvette    LRC041
Enregistrat i mesclat per Pablo Pulido a l’Estudio Uno de Madrid.
Masteritzat per Carlos Freitas al Classic Master Studio, Sao Paulo, Brasil.
Producció musical, Michael Olivera i Munir Hossin
Producció executiva de Michael Olivera

Michael Olivera, bateria
Marco Mezquida, piano
Munir Hossin, baix i guitarres
Ariel Brínguez, saxos
Borja Barrueta, lap steel i octo pad
Luis Dulzaides, percussions
I en alguns temes Miryam Latrece, veu
Gabri Casanova, orgue hammond en “Ganas de Vivir”
i Miron Rafajlovic, trompeta en “Railes”.

I ens diu el Michael a l’interior del disc:

“Avui tinc 30 anys i em trobo compartint amb tots vosaltres (con ustedes) el resum de les meves experiències. Experiències que naixeren un dia a Santa Clara (Cuba), que varen ser creades en diferents paisatges, amb els meus avis, els meus pares, el meu germà, oncles, cosins, amics, companys i desconeguts. Tots han deixat un tros d’ells en mi i aquest és el treball que ho evidencia. Miryam, dono gràcies a la vida car al cap i a la fi t’he trobat.”

I acaba amb.. Ariel, Marco, Munir, Borja, Luis, Gabri i Miron = Amics, Artistes, defensors incansables de les melodies que provenen del COR.
“ASHÉ” és: Benedicció, Sort, Amor i Pau.

Comencem ja amb la preciosista música d’aquest jove baterista i compositor amb el tema en formació de septet...

2.- Campesino y Campasina         (M. Olivera)               7m22s

I de quina manera més delicada hem començat doncs aquest projecte. Això és així perquè així és tot el projecte amb les diferents variacions rítmiques que ja escoltareu. La bellesa de la música seguirà essent similar a la del tema que hem escoltat per començar. La delicadesa de la música a l’abast de músics com Marco Mezquida, Ariel Brínguez, Munir Hossin i resta de companys conjuntament amb la veu sensual de la seva companya a la vida, la simpàtica Miryam Latrece. Recordo encara com Munir va lluir al Jamboree com ha fet en aquest tema i el seu solo. El piano de Marco deixa anar les notes i acords de manera suau i així Miryam encarar el final del tema amb la seva veu, però deixant esplaiar-se al líder amb la seva intervenció a la bateria amb clímax inclòs, per un digne final.

I l’amic Héctor Martínez l’hi va fer una entrevista en el seu programa de ràdio de la qual se n’ha extret aquest retall...

"Michael Olivera i el seu grup arriben a aquest gran nivell que hem de trobar en festivals i en els clubs més fins del món. Ashe és, per tant, un gran esforç que necessita tenir continuïtat" - Héctor Martínez (Director i conductor).

Seguim amb un tema amb els mateixos caràcters d’inquietud i transcendència en formació estrictament instrumental en sextet amb el tema...

8.- Tornado               (M. Olivera)               3m02s

Aquest “Tornado” ens mostra ben bé la inquietant espera i finalment quan arriba, de quina manera s’ho endu tot. Una sensació que Michael ha d’haver viscut unes quantes vegades a la llunyana Cuba, ell i Ariel, Jorge Vistel, Maikel Vistel, Luís Guerra i tots els cubans, aquests darrers tots músics residents a Madrid.

I des de Discópolis i el seu director i conductor José Miguel López ens diu a mode de resum...

"Michael Olivera té molta creativitat, el que m'agrada d'ell és això, aquest deixar anar idees constantment deixant-ne algunes d'elles en aquest disc "Ashe" que és realment bo" - José Miguel López (Director i conductor)


I seguim amb un altre tema meravellós, també en septet en el primer tall i que intitula el disc...

1.- Ashé         (M. Olivera)               5m32s

I ha hagut de ser Marco qui amb la adequada delicadesa ha encetat aquesta preciositat de melodia, després acompanyat per l’Ariel al saxo soprano, per després afegir-s’hi la resta amb un ritme magistralment marcat pel líder i ajudat per Munir. Mezquida inicià el seu intens solo quasi navegant per sobre l’estructura rítmica, la qual i amb tot el tema, va arribant poc a poc a una mena de clímax ja amb la veu de Miryam, saxo de Ariel, baix elèctric de Hossin, i el líder totalment desfermat a la bateria, ja per arribar al final delicadament. Carall, quina profunditat d’emocions.

I de la revista Ruta 66 ens diu el seu editor..

"Un gran i variat repertori que uneix el millor del jazz amb les anomenades Músiques del Món, donant lloc a un jazz oceànic i lluminós (gairebé podria qualificar-se d’espiritual) que en el sotasignant i el seu acompanyant van deixar una agradable sensació de calidesa i sorpresa. Si us plau, memoritzin el nom de Michael Olivera Group, perquè donarà que parlar en els propers anys".
Jordi Planas (Escriptor)

I seguim encara amb un altre tema, el directe del qual recordo com a final de bolo al Jamboree fent-nos participar a tots cantant, i potser amb un tempo una mica més lent...el tema és..

9.- Railes       (M. Olivera)               4m19s

Un tema on se’ns introdueix la trompeta de Miron Rafajlovic ja d’entrada i que ben aviat notem que el ritme se’ns endurà, però no d’una manera barroera i si delicada, car els ritmes llatins tenen també aquesta cadència tan suau com hem pogut escoltar. Quan comença la melodia principal a mi se m’ha posat la pell de gallina, per després situar-nos en una mena de break moment indicat per Ariel i el seu tenor per afegir-s’hi dolçament. Després, tot i que per no massa estona hi ha tornat amb el trompetista i melodia que a mi em fa temolar d’emoció, sort que no ha durat gaire. I sí que recordo que en el directe del Jamboree la van fer durar força més arribant les sensacions a cotes ben altes.

I veiem què ens diu Raul da Gama..

"Dirigit per la bateria eixordadora de Michael Olivera, això és música visceral i no obstant això, es juga amb una aguda sensibilitat pel seu fons cubà i sovint s'allibera de la seguretat tradicional dels ritmes coneguts amb la invenció de noves formes d'expressar la clau. Olivera també es treu harmonies interessants amb molta gràcia " - Raúl Dóna Gamma (Escriptor - Latin Jazz Network)

Acabem ja aquest delicat projecte amb el tema més viu del disc, un homenatge a John Coltrane i el seu “A Love Supreme”...

10.- PT. 1 Aknowledgement –
Tributo a “A Love Supreme”           (M. Olivera)               6m38s

Doncs amb aquest magnífic homenatge a l’obra mestre “A Love Supreme” han volgut recordar a aquest geni de la música que va encarar la seva vida musical vers la espiritualitat en aquest gran treball i posteriors. Michael, en aquest “Ashé” que vol dir “benedicció, sort, amor i pau” segueix la estela de Coltrane amb tot el respecte i a la deguda distància. Ariel se’ns mostra aquí proper a Coltrane tot i que no pel tema i sí pel “My Favourite Things” que aquest va interpretar al soprano. Una improvisació bestial, emotiva que podria haver durat molt més, en els directes és així, i que s’atura per poder escoltar la veu de Miryam Latrece en una crida als bons esperits a fi i efecte d’acompanyar-nos en les nostres vides amb tot l’“A Love Supreme”. Un final delicat que ens recorda que molta part de la música ha estat així de suau i emocional.

Doncs nosaltres deixem aquest projecte per endinsar-nos en el darrer de la jove cantant de casa nostra Maria Lamata la qual me’l va cedir un dia sortint de 23 Robadors....i que sigui aquest el meu homenatge a la "Dona Treballadora" però abans...
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Projecte amb alguns dels nostres “Joves Lleons”..anomenat...


“ETS UN DESASTRE”
Maria Lamata

Editat per Microscopi       MIC061
Enregistrat a l’Estudi Ground de Cornellà de Ter
Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla

Maria Lamata, veu, composicions i arranjaments
Andreu Moreno, bateria i percussió
Miquel Álvarez, baix elèctric
Kquimi Saigi, hammond, piano i rhodes
Albert Carrique, saxos i clarinets
Òscar Latorre, trompeta
Isidre Palmada, trombó
Núria Balaguer i Clara Gorrias, cors

Ja ho he dit però us ho recordo, totes les composicions i arranjaments són de Maria Lamata.

I del web d’Enderrock hem trobat el comentari que li fan d’aquest disc...

Maria Lamata és una cantant nascuda al Maresme que ha begut de les influències del jazz, el funk i el pop anglès per teixir l’entramat de les seves cançons originals, totes sorgides de l’experiència vital. Ara ens presenta el seu primer disc, deu cançons on es despulla a través de les seves melodies i de la manera d'enfocar les lletres a través de la poesia. A més s'acompanya d'una banda de grandíssims intèrprets que l’ajudaran a desenvolupar un so i una estètica propis. Les cançons destil·len humanitat, parlen de l'error de l'ésser real; dels defectes i de les virtuts de tots nosaltres amb un filtre de reflexió, ironia i humor per sobre de tot. De com riure's dels propis defectes, de com treure pes a les desavinences que ens presenta la vida.

Doncs sí, s’acompanya de molts d’alguns del millors cracs joves del moment, i ella mateixa també ens mostra tot el seu saber amb aquest disc personal, el primer...escoltem doncs el primer tema que seguirà l’estela de la delicadesa de l’anterior projecte, ara però amb una mica de soft funk....i sort que me adonat que un tema en català no podia cantar-se en anglès, o sigui que el tema del cinquè tall del disc no és “Fantasmes” sinó “Confused”...i aquí el teniu..

5.- Confused             (M.Lamata)               3m24s

Amb una preciosa veu i millor afinació hem pogut escoltar la música de Maria en un tema farcit de ritme suau on hi podem trobar l’escola de Steve Wonder i demés mestres d’aquests estils on el ritme incita el ball, o els temes es pensen per ver bellugar la gent. Una veu maca i personal embolcallada d’una bona música, popular però bona. Els vents dels joves amics i mestres recolzen el tema, així com els cors de les dues amigues, mentre que als teclats hi tenim a un altre crac, Kquimi Saigi.

Una banda plena de figures com l’Albert Carrique i Òscar Latorre, ambdós Olesans ja il·lustres, amb els quals hem compartit diversos festivals de Jam Sessions que fem a Sant Vicenç dels Horts, i als quals he pogut seguit i veure el seu creixement personal i musical. Ells dos estan acabant el Grau Superior a l’Esmuc, i a qui els espera una vida de lluita i èxits, espero i desitjo.

Seguim amb una mica més de soft funk ara amb el tema...

7.- Oda al temps       (M.Lamata)               3m57s

Un tema en català, que amb la nostra llengua es pot cantar també en qualsevol estil de música, i amb aquest tema ben bé que ho hem pogut comprovar. “Amic meu, donem unes hores més..” i el piano repetitiu de Kquimi deixa anar la secció de vents amb un riff força potent i en crescendo on tots plegats semblen desfermar-se en una voràgine col·lectiva de solos.

Si abans he parlat dels dos joves cracs ara comentar-vos què en Kquimi Saigi, vell conegut nostre, està embolicat en projectes diversos com els de Marina Tuset, Paula Grande, on amb la companyia de Arnau Figueres i Joan  Pasqual “Pascu” formen una base rítmica potentíssima i molt ben conjuntada.


Seguim encara amb el mateix estil soft funk en un altre tema en català anomenat...

8.- Fantasmes                      (M. Lamata)              4m07s

Amb aquest “Fantasmes” ens anem endinsant poc a poc en aquest ritme persistent però força temperat. “la fe és una excusa per no creure al sentiment, Fantasmes d’avui, fantasmes de sempre”..un tema que va agafant “cos” rítmic, fins arribar al break a partir del qual els vents inicien un riff i posteriorment podem escoltar a l’Òcar Latorre jo diria que amb el “fiscorn” per la seva calidesa, interpretar un magnífic solet. I acaben el tema de manera delicada.

I nosaltres acabem programa amb la seva música i ritme, tot això encabit en el primer projecte d’aquesta jove cantant molt ben acompanyada d’una colla de cracs, tot i que trobo en falta algun solo més llarg i més solos d’aquests joves lleons, deu ser coses del projecte, que ben bé podria ser el seu de final de carrera, i ara estic suposant..anem a veure, a escoltar què ens passarà en aquest proper tema que serà el que intitula el disc i és el primer tall...

1.- Ets un desastre               (M. Lamata)              3m41s

Doncs mica a mica anem pujant el tempo, ja ho veieu. Les músiques segueixen el curs normal del projecte, totes elles encabides en un “totum quantum” o “concepte global”, no endebades, si no ens apartem ni de ritmes ni de melodies és perquè formen part d’un projecte global. Crec que Maria ha estat honesta amb la proposta i la música és de qualitat a la vegada que les interpretacions dels joves cracs, i en aquest tema la de l’Albert Carrique al saxo alto en un magnífic solo i posteriors intervencions tot i acompanyant la cantant.

I què dir-vos del jove baixista Miquel Álvarez. Aquest músic valencià ens va acompanyar en el darrer concert-jam al JCLV formant part del Voro García Quartet on ja ens va demostrar de quina manera domina l’scat tot i improvisant amb el seu contrabaix i entonant a la perfecció. Un mestre per l’edat que deu tenir, no gaire més de vint anys.

I nosaltres ja ho deixem aquí, tot i desitjant que us hagi agradat el programa d’avui dedicat a projectes molt personals i que han anat agafant cos rítmic a mida que han evolucionat les seves músiques. Primer hem escoltat a Víctor Correa i el seu “Strong Bone” amb quartet de corda. Després el projecte de Jairo Ortega Trio i el seu “Easy to love”, per seguir amb el primer treball del Michael Olivera anomenat “Ashé” i acabar amb aquest “Ets un desastre” de la jove Maria Lamata ben acompanyada de joves promeses, ja relalitats, tots ells i ella mateixa, a la qual, als quals, desitgem que els hi vagi força bé, evidentment que a tots els altres músics que avui hi han participat.

Ara sí, jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui ha seleccionat les músiques, realitzat i presentat aquest programa amb els comentaris per fer-vos-ho tot més amè i informar-vos del què considero important. Molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

0 Comments:

Post a Comment



 

blogger templates |