Programa 698: Marta Sánchez, Torrecillas-Vázquez-Von Schultz i Esther Fernández & 13 Ensemble, dimecres 4 de novembre de 2026

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del Programa:

 
Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I avui faré un programa diferent dels habituals, i dedicat al Jazz més d’avantguarda, el que ens oferiran Marta Sánchez, «For The Space You Left»; Jorge Torrecillas, «Physis» i Ester Fernández & 13 Ensemble, «Traffic is the New Silence».


Comencem parlant del disc de Marta Sánchez, «For The Space You Left». Publicat el 17 d'abril de 2026. Enregistrat a Opus Studios, a Berkeley (Califòrnia), per Adam Muñoz el febrer de 2024. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington a Bass Hit Studio. Marta Sánchez - piano preparat. Tots els temes han estat compostos per ella. Produït per Marta Sánchez. Productor associat: Mark Weiss. Il·lustració i disseny: TJ Huff (huffart.com). Fotografia de la portada: OGATA.

Aquest disc de piano preparat en solitari va sorgir de períodes d'aïllament i solitud, marcats per dos paisatges emocionals ben diferents. El projecte va començar el 2017 durant una residència a MacDowell, on vaig anar amb la intenció d'experimentar amb la preparació del piano i d'enfrontar-me a una por que arrossegava des de feia temps: tocar el piano tota sola. Sempre m'havia sentit incòmode exposant-me tota sola davant l'instrument, i crear un projecte en solitari em va semblar la manera més directa d'afrontar aquesta por —i de créixer gràcies a ella. En aquell moment, m'interessava traslladar el meu llenguatge compositiu —basat en capes, ritmes entrellaçats i contrapunt— a un únic timbre. La preparació del piano va ser la solució: alterant-ne el so, podia crear múltiples veus internes i transformar un sol instrument en un petit ecosistema de textures contrastades. L'estada a MacDowell va ser una experiència intensa i solitària. Vivia tota sola en una cabana aïllada, envoltada de boscos i tempestes de neu; sovint passava dies sencers sense veure ningú. Aquest aïllament, sumat a una sensació de vulnerabilitat i inseguretat personal, va influir profundament en la música que hi vaig escriure. Les peces d'aquell període transmeten una malenconia serena, fragilitat i una obertura crua.

I dels temes del disc he pogut copsar que n’hi ha de delicats de tempo i d’altres de més vitals. O sigui que proposo que la escoltem en algun dels primers, i així poder valorar la seva sensibilitat tocant el seu piano modificat i tunejat. I doncs escoltem-la en un d’aquests temes que de ben segur us impressionaran..

1.7.- The Regret (M. S.) 5:15.

I 10-n’hi-C quina sensibilitat que Marta ens ha regalat alhora també una mena d’elegància interpretativa, tot i la sonoritat sovint un tan estranya, la del seu piano tunejat. Certament és, va ser un exercici d’aproximació al seu jo, al seu interior, enfrontada ella al piano, i no sempre amb la millor disposició personal, com ens ha explicat ella mateix, pel seu aïllament en una zona inhòspita.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I seguirem més vitals amb....

2.6.- Echolord (M. S.) 4:04.
3.1.- Frost Bloom (M. S.) 4:17.

Després de la residència, em vaig centrar a compondre per a altres projectes —música per a conjunt, obres per a quintet— i les peces per a piano sol van quedar inacabades. No va ser fins a l'inici de la pandèmia que aquesta música va tornar a prendre vida. Durant les primeres setmanes de confinament, vaig escriure a un amic proper suggerint-li que era el moment de dedicar-nos, per fi, als nostres projectes en solitari. Ens vam reptar a escriure una peça per setmana, una manera de mantenir el compromís mutu i l'energia creativa en uns temps plens d'incertesa. Un cop més, escrivia en aïllament, però el context emocional havia canviat: la música composta en aquest període reflecteix un món interior més intens, marcat per la pèrdua, l'amor, la incertesa i els interrogants existencials. Si les peces de MacDowell neixen de la solitud i la manca de confiança, les peces de la pandèmia sorgeixen d'una saturació emocional: cicles obsessius, abstracció i una vida interior exacerbada. En conjunt, l'àlbum explora dues formes de solitud, filtrades a través de diferents òptiques emocionals. En les primeres etapes, cada peça es va compondre a partir d'una preparació del piano molt específica i complexa. No obstant això, després d'interpretar la música en directe per primera vegada, va quedar clar que canviar les preparacions entre peces no era pràctic, ja que sovint requeria llargues pauses. Per solucionar-ho, vaig replantejar la configuració i vaig optar per una preparació més senzilla i flexible, capaç de servir per a la major part del repertori amb només ajustos mínims. Per respecte als instruments i atenent les preocupacions dels espais on es fan els concerts, totes les preparacions utilitzen materials suaus i no invasius, com ara paper, pasta adhesiva (tipus Blu-Tack) i cinta adhesiva.

I ja l’acabarem d’escoltar en un dels temes més vitals..
.
4.9.- One For Blake (M. S.) 4:17.

I ha estat molt potent per la seva rítmica, aquest «One For Blake», on ella ens ha colpejat de manera reiterativa amb la seva mà dreta, mentre l’esquerra feia el motiu principal en els més greus, i després com s’ha posat a improvisar. Brutal, i per això, ideal tema per ja deixar-la d’escoltar i també felicitats Marta Sánchez per aquest gran i arriscat treball.


I parlant del disc de Jorge Torrecillas, «Physis». Publicat el 9 de maig de 2026 per Plus Timbre especialistes en música improvisada i experimental. Enregistrat el 6 de febrer de 2025 a Estudio Libres, Buenos Aires, Argentina. Mesclat i masteritzat per Sam Nacht a Estudio Libres. Amb Jorge Torrecillas: saxo tenor i alt; Pablo Vázquez: contrabaix i veu; Marcelo von Schultz: bateria. https://plustimbre.bandcamp.com/album/physis.

No hi ha massa informació sobre aquest projecte, més aviat cap ni una, que ens parli dels seus ets i uts, o sigui que ho deixaré al vostre criteri. Sí que us dic que, tal i com hem escoltat en els temes de Marta Sánchez, el Swing està totalment desaparegut, cosa evident en aquest tipus de música. Sí que estem front un disc a trio de saxos, contrabaix i bateria, com féu Sonny Rollins, però no amb el seu estil de música. Seguirem amb l’esperit de l’avantguarda més descarada, cosa que ben aviat notareu tot i escoltant la seva música. Són 9 temes agosarats, lliures de concepció, amelòdics (o sigui sense melodia, tal i com l’entenem). 

Comencem doncs amb el seu primer track, i ja tota una declaració d’intencions i tema anomenat.

5.1.- Caliope (T. V. S.) 5:01.

I sí que hem fet una passa endavant respecte el piano sol de Marta Sánchez, oi? Aquí el trio s’ha esplaiat amb sonoritats punyents, les dels saxos de Jorge, i la companyia rítmica dels dos companys, i el baixista Vázquez amb un solo a contrabaix brutal amb el qual ha acabat el tema!

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I ara els escoltarem amb..

6.6.- Polimnia (T. V. S.) 4:50.
7.3.- Erato (T. V. S.) 3:09.

I quines músiques més interessants que ens han ofert aquest trio de cracs en aquesta música experimental i improvisada. Estem escoltant Jazz Avantgarde i no Free Jazz del que feia Ornette Coleman i els seus a finals dels anys 50s del segle XX.

I ja els acabarem d’escoltar en el tema....

8.5.- Melpomene (T. V. S.) 5:22.

Brutal també aquest tema d’aquest trio de màsters en això de les músiques improvisades, o sigui que felicitats nois Jorge Torrecillas, Pablo Vázquez i Marcelo Von Schultz.


I ara ja ens situarem a les acaballes del programa escoltant alguns temes d’un altre projecte força agosarat, el de la formació liderada per Ester Fernández, 13 Ensemble i disc «Traffic is the New Silence». Publicat el 15 de maig de 2026. Enregistrat en directe a l'Amare, a La Haia, el 5 de maig de 2025. Mesclat per Valters Vagotiņš-Vagulis. Masteritzat per Giovanni Agosti. Amb Antonio Onieva (flauta), Antonio Sánchez Torralbo (saxo alt), Nadine Serhalawan (saxo soprano), Guillermo López (saxo tenor i clarinet) i Eduardo Doreste Velázquez (clarinet baix i saxo alt). Amb Mireia Costa (violí), Jieun Park (violí), Sofia Chatzi (viola), Emma Zarzuela Castro (violoncel), Demetrio Schintu (vibràfon), Abhinav Khokhar (contrabaix) i Leo Michael Bird (bateria). Ester F. Mata (composicions, direcció i electrònica). Fotografia de Kirill Mikhnevich. Disseny gràfic de Binomi Design. https://esterfmata.bandcamp.com/album/traffic-is-the-new-silence.

*Traffic Is the New Silence* és l'àlbum de debut de 13 Ensemble, un col·lectiu de 13 membres liderat per la compositora, intèrpret i directora Ester F. Mata. L'àlbum explora un univers sonor singular on el minimalisme hipnòtic es troba amb textures cinematogràfiques, tot impulsat per un enfocament altament interactiu —i sense instruments harmònics fixos— en la interpretació de conjunt. Combinant jazz modern, una orquestració eclèctica, electrònica i improvisació, l'Ester compon tant *amb* el conjunt com *per* al conjunt. Les peces estructurades s'obren a la interacció en temps real, en què els músics donen forma a la música mitjançant senyals, improvisació, electrònica, paraula parlada i sons quotidians. El resultat és una experiència auditiva rica i immersiva que difumina la línia entre composició i improvisació, convidant l'oient a endinsar-se en un paisatge sonor en constant evolució.

Doncs resulta que en aquest projecte hi ha 5 temes, tres de llargs de més de 10 minuts, i dos de més curtets. És complicat parlar de ritmes i tempos en aquest tipus de músiques, però sí que n’hi ha algun que el podríem situar a un tempo força delicat, tot i les seves diverses variacions, la qual cosa notareu ben aviat, car ara mateix sonarà i amb un cor que no pararà de bategar.

9.3.- Leave The Door Open (Esther Fernández) 6:25.

I què bonica aquesta composició per començar-los a escoltar. Delicada sí, però amb el ritme del cor amb pulsió permanent, la qual cosa ens parla de VIDA.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I ja els deixarem d’escoltar en el tema més llarg, essent el que titula el disc i anomenat...

10.4.- Traffic Is The New Silence (Esther Fernández) 12:58.

I sí que amb aquest tema ens han captivat també, com en el primer, però aquest essent més potent, més punyent en alguns moments, i també melòdic, i grans interpretacions de tots ells, i amb un piano extraordinari ja en els inicis, ideal tema per deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, o sigui que felicitats Esther Fernández i a tots els 13 Ensemble.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 20 de novembre que tindrem un concert de Jazz amb el quartet liderat pel saxo tenor Ernie Orts amb Neter Calafati guitarra, Juan Carlos Buchan contrabaix i Carlos Falanga bateria, i això passarà a la Sala Xica a partir de les 22h. Entrades a taquilla i a Entrapolis. Us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |