Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.  

I aquesta setmana, el programa anirà de tres projectes de Jazz Contemporani, quasi més situats en l’Avantgarde i fins i tot el Free Jazz, o sigui que ja us podeu preparar per escoltar unes músiques força interessants, impactants i exemptes del típic Swing. Doncs aprofitant la presència de Luís Nacht (el dimarts al Jamboree em va cedir el seu disc i el divendres va tocar a 23 Robadors) i que Javier Moreno, que també em va cedir el divendres 12 un disc a trio enregistrat a Portugal en la mateixa, o similar ona de Jazz Contemporani, vaig pensar que havia de fer-los un programa. I també tenia guardat al calaix un disc que vaig adquirir al baterista Kresten Osgood a l'Auditori, Sala 3 Tete Montoliu, després de veure un concert, també de Jazz Contemporani que ens va fer l'Álvaro Torres Trio & Philipp Gropper. O sigui que el programa anirà d'això, de Jazz Contemporani, Jazz Avantgarde, no només pel fet de fer-se ara, sinó pel seu "estil". Els tres projectes són:  "Canto de Montañas" de Luis Nacht editat per Fresh Sound Records, "Responde Tu", de Vessel Trio editat per Porta Jazz, i el de "The Universal Quartet", amb Yusef Lateef, editat per Blackoutmusic. I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

 


Començarem amb el projecte dels “The Universal Quartet” editat per l’editorial danesa Blackoutmusic. Enregistrat al Focus Recording Studios el 13 i 14 d’agost de 2008, Copenhage, Dinamarca. Mesclat i masteritzat al gener de 2009. Produït per Kasper Tranberg i Kresten Osgood. I aquí hi tenim a Kasper Tranberg, trompeta; Yusef Lateef, flauta alto en C, Oboè, Saxo tenor, i diversos instruments més; Adam Rudolph, Congues, flautes i perscussions, i Kresten Osgood, bateria i percusions. Les composicions dels temes, les comparteixen els seus membres, o sigui que ja us ho diré en el seu moment. 

I em sembla que podem començar amb un tema de Lateef & Rudolph anomenat... 

1.8.- Andromeda (Yusef Lateef & Adam Rudolph) 4m09s. 

I déu n’hi do de tema per començar el programa d’avui, que ves per on anirà d’això. I aquest quartet ens ha sorprès per la delicadesa de la flauta de Lateef, iniciant el tema amb unes constants percussions, també força delicades de volums. La trompeta amb sordina de Trandberg i Lateef seguint amb la flauta, han anat desenvolupant-lo en un tema que podria durar l’estona que volguessin, car, els dos vents cavalquen suaument per sobre de les percussions, i aquestes podrien anar fent sense parar fins ad infinitum. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja han començat la temporada i on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:

https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació.


 

I seguirem així de contemporanis amb el projecte dels Vessel Trio, “Responde Tu”, editat per Porto Jazz i enregistrat per Ruca Lacerda i Joao Guimaraes al Largo Recording Studio el 27 de maig de 2019, a Porto i mesclat i masteritzat per Joao Guimaraes. I aquí hi tenim a Hery Paz, saxo tenor; Javier Moreno, contrabaix i Marcos Cavaleiro, bateria. Dels sis temes, tres són d’Hery Paz, Moreno i Cavaleiro en  comparteixen un, i els Vessel Trio en tenen dos. Escoltem-los en el tema col·lectiu anomenat... 

2.5.- Mezcal (Vessel Trio) 5m18s. 

I de percussions, a percussions, i també força delicades les que ens ha fet aquest trio d’asos. Una llarga introducció al tema feta pel baterista Cavaleira, ell amb tot d’estris percussius, fet tot amb força delicadesa. El saxo tenor de Paz l’ha seguit amb una sonoritat a tot Free Jazz, com sembla tot plegat, en aquest tema del trio, que probablement hagin fet d’una tirada i sense masses pautes, i doncs a tot Free Jazz. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 


I per això seguirem ara amb el projecte del Luís Nacht Quartet, “Canto de Montañas”. Editat el 2021 per Fresh Sound Records FSR5112. Enregistrat de nou per Joao Guimaraes a Porta Jazz, Porto, el 16 de desembre de 2018. Mesclat i masteritzat per Luis Bacqué als Bacqué Recording, N.Y. Produït per Luís Nacht, productor executiu Jordi Pujol. I aquí hi tenim a Luís Nacht, saxo tenor; Sergio Wagner, trompeta; Demian Cabaud, contrabaix i Fermin Merlo, bateria. Tots els temes són de Luís Nacht excepte el #3 que és de Sergio Wagner. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/luis-nacht-albums/53912-canto-de-montanas-digipack.html de Fresh Sound Records. 

Escoltem-los en la mateixa ona i potser encara més heavy en el tema compost pel líder Luís Nacht i anomenat... 

3.5.- Madre Pereza (Luis Nacht) 6m28s. 

I seguint de manera delicada, ens hem trobat amb aquest quartet que he tingut la oportunitat de veure un parell de vegades, una al Jamboree i l’altre a 23 Robadors. Al Jamboree el Luis em va cedir el disc i així és que l’estem escoltant en primícia. Vam tenir l’agradable sorpresa d’escoltar al trompetista Sergio Wagner, al qual no coneixíem, i dir-vos que ens va entusiasmar força. La seva nítida sonoritat, fraseig inversemblant alhora que llenguatge improvisant en els directes que li hem vist ha estat espaterrant. La combinació del so del saxo tenor del líder Nacht amb la trompeta de Wagner, és magnífica. I el tema l’han anat desenvolupant tots quatre, delicadament, per després Demian Cabaud desenvolupar un magnífic solo, i sempre amb el baterista Merlo acompanyant-lo delicadament. Un tema de Nacht molt interessant, amb sons humans diversos, tot plegat barrejat amb intel·ligència i bon gust, en un tema també amb tots els aires del Free Jazz, Jazz Contemporani i Avantgarde. Una mixtura de tots tres, per no oblidar-nos de cap d’ells. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/, la de la seva agenda. 

I després d’escoltar-los a tots tres, ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per la teva implicació poètica en les músiques del programa.

 


I tornem a recuperar al  “The Universal Quartet” I recordem que hi tenim a Kasper Tranberg, trompeta; Yusef Lateef, flauta alto en C, Oboè, Saxo tenor, i diversos instruments més; Adam Rudolph, Congues, flautes i perscussions, i Kresten Osgood, bateria i percusions. Els escoltarem en el tema col·lectiu del quartet, anomenat... 

4.7.- Nine Dreams (The Universal Quartet) 3m40s. 

I amb aquest tema d’aquest també increïble quartet, ens trobem amb una trompeta, la de Kasper Tranberg i un saxo tenor, ara, el de Yusef Lateef. El concepte és força similar, el de les percussions tot just per sota, i de manera delicada acompanyant als dos vents. El tema però, l’han començat els dos solistes amb una “intro” a mode de pregunta i resposta, ara tu, ara jo, pel cap d’una estoneta aparèixer la bateria d’en Kresten Osgood. Aquest és un projecte on no hi ha contrabaixista, ja ho haureu notat. Els dos percussionistes, Kresten i Adam Rudolph omplen l’espai sonor amb els seus sons i ritmes, tot plegat a un tempo força maco, vital, vaja. La netedat del so, per manca d’instruments harmònics, coses que passen avui en els tres projectes, ens situa en un ambient sonor especial, i més encara aquest, que no té contrabaix. I hem escoltat com el diàleg dels dos vents ha seguit fins el final, que han acabat de cop. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.


 

I seguim amb les músiques del projecte dels Vessel Trio, “Responde Tu”, I aquí hi tenim a Hery Paz, saxo tenor; Javier Moreno, contrabaix i Marcos Cavaleiro, bateria. Escoltem-los amb el tema de Hery Paz que titula el projecte... 

5.1.- Responde Tu (Hery Paz) 6m21s. 

I anem seguint amb el tarannà del programa d’avui, i ja hem vist com aquest trio ha començat el tema, primer amb contrabaix i bateria a mode d’”intro”, per després afegir-s’hi el saxo tenor i compositor del tema. Saxo tenor i contrabaix s’han quedat sols una bona estona, fent una mena de diàleg, fins el moment d’un canvi, que podia ser el pont, on ja hi ha intervingut el baterista. Un tema força interessant per com en són les seves melodies. Hery Paz n’ha iniciat les improvisacions, tot plegat amb una bona base rítmica aixoplugant-lo, sí, però també, amb cadascú fent també la seva improvisació, que aquestes músiques van d’això, de llibertat interpretativa. Alhora, com que són uns gran tècnics, el resultat és així de magnífic. Una molt bona improvisació col·lectiva, i un bon tema de Hery Paz. I el tema l’ha acabat delicadament el mateix que l’ha començat, el Javier Moreno al contrabaix. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació. 



I de nou amb el saxo tenor argentí i projecte a quartet, Luís Nacht Quartet, “Canto de Montañas”. I recordem que són Luís Nacht, saxo tenor; Sergio Wagner, trompeta; Demian Cabaud, contrabaix i Fermin Merlo, bateria. I el tema propi del líder és... 

6.4.- Dejen soñar (Luís Nacht) 6m28s. 

I un altre tema iniciat delicadament per saxo tenor i contrabaix, Luis Nacht i Demian Cabaud fent ells dos una introducció preciosa i delicada. El baterista Merlo hi ha aparegut posteriorment, també amb la delicadesa de tots els bateristes que estem escoltant en aquest programa. Tema a trio durant la major part del temps, on podem constatar la mestria del líder al tenor. El tema, o melodia principal ha començat quan ha aparegut la trompeta de Sergio Wagner, delicada, també. Moments dolços amb trompeta i contrabaix, aquest darrer improvisant i el primer donant-li un color més brillant. El baterista s’hi ha afegit també, i després, amb el líder al tenor, arribant al final d’aquest “Dejen soñar” de Nacht. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.


 

I hi tornarem amb l’altre quartet, “The Universal Quartet” I recordem que hi tenim a Kasper Tranberg, trompeta; Yusef Lateef, flauta alto en C, Oboè, Saxo tenor, i diversos instruments més; Adam Rudolph, Congues, flautes i perscussions, i Kresten Osgood, bateria i percusions. Els escoltarem en el tema de Yusef Lateef anomenat..... 

7.9.- Clustigous (Yusef Lateef) 5m51s. 

Doncs déu n’hi do com ha canviat la qüestió del tempo, de la potència ara dels percussionistes en aquest tema de Lateef. I tot i les semblances entre aquest projecte i el de Nacht, recordeu que aquests temes es van enregistrar el 2008, déu n’hi do de la modernitat del quartet. Bé, hem d’anar més enrere, molt més  enrere, per recordar a l’Ornette Coleman, ell el primer que va beure i mamar de la música contemporània de l’època, la del segle XX, coses que també havia fet Eric Dolphy, ell en un context no tant Free. I els dos vents, saxo tenor i trompeta han aparegut junts a l’inici, per ben aviat ésser el trompetista Tranberg qui s’ha posat a improvisar, i de quina brutal manera ho ha fet. L’energia dels percussionistes li ha donat ales, i així ell ho ha fet, volar i volar. Lateef l’ha seguit amb el tenor de la mateixa manera, amb frases lligades, ràpides i enèrgiques. Ell que com a multiistrumentista fent un Jazz més convencional ha tocat amb quasi tothom dels màsters del Jazz. I vet aquí que aquesta “vena” Free no li coneixíem tant. Al final els percussionistes s’han quedat sols fent de les seves, amb congues i demés estris, arribant al final ells dos, acabant el tema com l’han començat, amb el motiu curtet dels dos vents. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

 



I ara tindrem la oportunitat d’escoltar un tema llarg compost per Marcos i Javier dels Vessel Trio, “Responde Tu”, I aquí hi tenim a Hery Paz, saxo tenor; Javier Moreno, contrabaix i Marcos Cavaleiro, bateria. I el tema es diu... 

8.3.- Obama + Lu (Javier Moreno, Marcos Cavaleiro) 10m51s. 

I seguint amb el tempo viu, ens hem trobat amb un llarg tema de quasi 11 minuts, amb una gran improvisació col·lectiva de tots tres. La melodia però l’han iniciat de seguida, fent-la saxo tenor i contrabaix, per després Paz iniciar les improvisacions. I com he dit abans, els altres dos l’han seguit de la mateixa manera, de manera col·lectiva. El saxo tenor s’ha quedat sol posteriorment amb un break delicat, fent de nou el motiu principal del tema. Uns moments de calma que han aprofitat per desenvolupar una altra part del tema, encara de manera tranquil·la. Javier Moreno ha fet la seva improvisació acompanyat dels plats del baterista Cavaleiro, que per això aquest tema és d’aquest dos. Gran improvisació del contrabaixista madrileny que vam veure no fa massa al Casino de Granollers i per això sona aquest disc, perquè ell me’l va voler cedir.  Les coses però han tornat als orígens enèrgics amb el saxo tenor Hery Paz, estirant tots tres el tema de la mateixa manera que han fet a l’inici. Després ha aparegut de nou la calma, per arribar al final d’aquest llarg “Obama + Lu” de Moreno i Cavaleiro. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es doncs això.


 

I recuperarem el projecte del quartet del Luís Nacht Quartet, “Canto de Montañas”. I recordem que són Luís Nacht, saxo tenor; Sergio Wagner, trompeta; Demian Cabaud, contrabaix i Fermin Merlo, bateria. I ara els escoltarem amb una bona estona de bon swing en el tema del líder, anomenat.... 

9.7.- Vidurria (Luís Nacht) 7m38s. 

I seguint amb l’energia i ara amb un bon swing. El tema l’ha començat el baterista de manera delicada, per ben aviat el “walking” del contrabaixista Cabaud i tot el swing. Els dos vents ja s’hi han posat a mode de diàleg, i ves per on que al Sergio Wagner li hem reconegut una frase, la inicial del “Stablemates” de Benny Golson. Uns mestres ells dos, el líder i saxo tenor Nacht pel canal esquerre, i el trompetista Wagner pel dret. Sons diferenciats, l’un greu, l’altre brillant, net i més agut. Merlo a la bateria ha fet també una bona improvisació, no gens trallera, delicada, mostrant-nos les seves habilitats. Cabaud també ha fet la seva aportació solista, reeixida, càlida, amb incursions del saxo, i posteriors de la trompeta. El swing ha tornat a aparèixer, tot i acompanyant el magnífic solo de Sergio Wagner a la trompeta. Al final, tranquil·litat, delicadesa, tot i encarant el final, encara molt més delicat i dolç. El tema l’ha acabat el baterista, més o menys com l’ha començat. Gran tema d’aquest quartet, del líder, vaja. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.

 


I ja per darrera vegada els escoltarem a tots tres i per això ho farem amb el quartet i projecte de Luís Nacht Quartet, “Canto de Montañas”. I recordem que són Luís Nacht, saxo tenor; Sergio Wagner, trompeta; Demian Cabaud, contrabaix i Fermin Merlo, bateria. Els escoltarem en el tema compost pel líder i anomenat... 

10.1.- A Malaby A (Luís Nacht) 7m08s. 

Doncs déu n’hi do de tema. L’han iniciat amb tota l’energia i seguint el motiu principal, per després encetar un break tranquil·let amb els dos vents fent notes llargues, mentre el contrabaix seguia amb tota la vitalitat. I no l’ha deixat, no. Cabaud ha seguit amb la mateixa trempera, vitalitat i improvisació, mentre el baterista ha fet també el mateix. El diàleg dels dos vents ha seguit així una estoneta, fins arribar al magnífic so i solo de la trompeta de Wagner. Ell, amb la base de dos, ens ha tornat a meravellar per com de nítida és la seva sonoritat, fresca, i magnífic el seu llenguatge modern, contemporani. Nacht s’hi ha posat després d’ell amb tota la seva tècnica, bon gust contemporani, so controlat, gens estripat, fins i tot diria que dolç, el del seu tenor. Mostra també les ganes de fugir d’estereotips, no endebades ens va dir al Jamboree, que allò que diuen que és Jazz, per a ell, és només música folklòrica, la de la seva terra, com folklore és el Blues. El tema ha seguit el mateix tarannà, fins arribar al break final, on tot sembla haver-se aturat, i així de suaus arribaran al final del tema de Luís Nacht. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/, la dels seus esdeveniments.

 


Escoltarem també per darrera vegada el “The Universal Quartet” I recordem que hi tenim a Kasper Tranberg, trompeta; Yusef Lateef, flauta alto en C, Oboè, Saxo tenor, i diversos instruments més; Adam Rudolph, Congues, flautes i perscussions, i Kresten Osgood, bateria i percusions. I el tema és del baterista Osgood, anomenat.... 

11.1.- Clustonics (Kresten Osgood) 5m10s.

I bon tema aquest del baterista Osgood. Ell i en Rudolph han fet de nou les tasques de la bateria i percussions. I és que el tema ha començat amb un motiu descendent a càrrec dels dos vents, i ja les percussions a tope, tot i que suaus de volum. Els dos vents l’han seguit desenvolupant fins arribar al moment de la improvisació solista del gran Yusef Lateef. Ell ha seguit tirant del tema, i ves per on que els dos percussionistes semblen haver-se desmadrat, car hi han anat a totes. Lateef ha seguit amb una empenta increïble, frases inversemblants, so estripat a voluntat, llenguatge contemporani, i tot plegat amb la base dels dos percussionistes que ha anat a més, per potències diverses. Una gran demostració que ens ha fet en Yusef Lateef. Al final, break, amb curteta intervenció del baterista i retorn al motiu principal inicial, i final del tema del baterista Kresten Osgood. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 


I ja acabarem el programa d’avui escoltant també per darrera vegada als Vessel Trio, “Responde Tu”, I aquí hi tenim a Hery Paz, saxo tenor; Javier Moreno, contrabaix i Marcos Cavaleiro, bateria, en el tema compost pel saxo tenor Hery Paz  i anomenat... 

12.6.- Agno 3 (Hery Paz) 6m28s. 

I amb aquest tema tan potent i a tot Swing per “walking” del contrabaixista i plats i demés del baterista, clourem el programa d’avui. I el que seria la melodia l’han interpretat als inicis, saxo tenor i contrabaix, Hery  Paz i Javier Moreno. El saxo tenor de l’Hery Paz ens ha tornat a impressionar en la seva llarga improvisació, per llenguatge, per so robust, una mica en l’ona de Joe Henderson, que no per l’estil, ja ho sabem. Gran tema, vital, i magnífica la feina feta pel saxo tenor. Els moments finals han estat però pels dos de la base, contrabaix i baterista, i més aquest darrer que després s’ha quedat sol fent un magnífic solo de bateria. Potser en Cavaleiro, ha estat qui més s’ha acostat als típics solos dels bateristes de Jazz, els qui interpreten estàndards. Bona part de la seva intervenció ha estat però, continguda, i fent redobles a la caixa i timbales, alhora que amb un magnífic control sobre els diversos plats. Bon control rítmic, bona tècnica, i què bé acabar un programa de ràdio amb un solo de bateria, coses que no solen passar gaire, no. De fet però, el tema l’han acabat recuperant el curtet motiu principal, el saxo tenor de Paz i el contrabaix de Javier Moreno. Gran tema per acabar el seu projecte i programa d’avui. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

Doncs ja hem acabat el programa d’avui, i com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi. I ves per on que ha sigut un programa amb un Jazz Contemporani ben Avantgarde, i amb moments de Free Jazz, res a veure amb les músiques del programa de la setmana passada, coses aquestes que passen aquí, al Jazz Club de Nit. Recordem que hem escoltat als The Universal Quartet, als Vessel Trio i al Luís Nacht Quartet, amb un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, nosaltres ja fins el gener del 2022, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Doncs després del programa de la setmana passada amb tres projectes a tot Jazz modern, el d’avui estarà dedicat a tres de joves valors actuals, amb músiques diverses com són les del baterista gallec Denis Suárez, “El Libro Negro”, les del contrabaixista basc Fran Serrano Quintet, “0202”, i les del trompetista català Òscar Latorre, “A Pathway To Become”.

 


Començarem amb el projecte molt personal de Denis Suárez, “El Libro Negro”, farcit de músiques que ens recorden qüestions serioses, les relacionades amb La Bíblia i demés peculiaritats i els títols dels temes així ens ho indiquen, com són “Gólgota”, “Anastasis”, “El Canto de Moisés”, “Post Tenebras” i alguns altres, que no essent tan evidents, també n’estan relacionats. Els temes tenen canvis rítmics, les més de les vegades, essent melòdicament bastant majestuosos, per les interpretacions de tots ells però també pel dramatisme i/o seriositat del missatge global. El tema que ens remet al folklore de la seva terra és “Foliada e Muiñeira do Derradeiro da Terra”. “Vaiomer Elohim” comença suament amb el baix per ben aviat aparèixer una càlida veu femenina i esdevenir quelcom més. “Miriam” té un ritme funk contingut, amb un magnífic Groove per posteriorment afegir-s’hi un dolç piano. Amb “El Canto de Moisés -  Reprise”, ens trobem primer amb un delicat saxo alto, per després aparèixer un ben marcat i delicat Funk, coses que fa el líder i també el pianista de manera més evident. “Not in my Strengh”, “No en la meva corda”, té uns aires medievals ja des dels inicis amb la melodia a càrrec pel piano, per posteriorment entrar la qüestió rítmica amb la màxima energia.

I els músics són: Jofre Fité: piano i teclats; Joel Ríos: guitarra elèctrica; Alan Pribizchuk: baix elèctric. Colaboracions: Gala Lluesma: veu en Vaiomer Elohim; Raúl Lacilla: tin whistle (flauta irlandesa) i gaita gallega en Foliada e Muiñeira do Derradeiro da Terra i Edu Pons: saxo alto en El Canto de Moisés - reprise i Denis Suárez: bateria i composició. 

Començaré doncs  el programa d’avui amb el tema de Denis Suárez, com ho són tots, anomenat... 

1.4.- Míriam (Denis Suárez) 5m18s. 

I aquest primer tema es basa en el “Cantares 4” de la Bíblia, com tots els temes d’aquest projecte. Cadascú determina què ha de fer i creure en aquest món, que per això som lliures de decidir, aquestes qüestions, que no pas d’altres, com experimentem a Catalunya de sempre i més d’ençà uns anys. Míriam però, resulta ser el nom del seu amor de joventut, i per això aquest “Cantares 4”, que glosa la bellesa, l’amor per la dona estimada. El tema té un permanent marcatge rítmic pel líder Suárez ell a la bateria, tot i que força suau, al final però amb un reeixit solo. Ell mateix l’ha començat d’aquesta manera per ben aviat afegir-s’hi piano i baix. Els delicats acords del piano han donat pas a la melodia del jove pianista. El baix de l’Alan té un tarannà de marcatge rítmic com el del baterista. El solo del pianista és força reeixit amb la mà dreta, lleugera i gràcil, mentre amb l’esquerra ha deixat anar alguns acords. Un break posterior, amb una mena de pizzicato del piano o potser guitarra ha deixat pas al solo del líder i així acabà el tema, “Míriam”. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 



Doncs seguirem amb el projecte del contrabaixista Fran Serrano, “0202” autoeditat, amb tot l’esforç que això implica i enregistrat a l’Estudi Pottoko de Beasain. I aquí hi tenim a Alberto Arteta, saxo tenor; Dani Artetxe, guitarra; Adrián Royo, piano; Fran Serrano, contrabaix i Juanma Urriza, bateria. Un projecte amb cinc composicions originals i l’arranjament d’un estàndard. El Fran m’ha fet arribar el disc, però també una àmplia documentació, notes per a la premsa i comentaris dels temes i demés, o sigui que tirarem de tota aquesta informació. 

Vitòria, maig del 2021. 2020 va ser l'any que la música en directe es va aturar. Un any traumàtic que alguns artistes van emprar per articular les seves creacions des d'un altre punt de vista completament diferent de tot allò viscut anteriorment: d'això, i de moltes altres coses, en parla el primer treball discogràfic del contrabaixista i compositor vitorià Fran Serrano, Fran Serrano Quintet: 0202, acabat i editat aquest mes de maig. 

Escoltem-los ja en el seu primer i delicat tema, el que ha arranjat sobre el conegut “I’ll Be Seeing You” de Sammy Fain, tema que quasi n’ha resultat un altre, anomenat.... 

2.4.- Te estaré viendo (S. Fain & F. Serrano) 4m23s. 

I amb quina recreació ens han acaronat. El tema original és “I’ll be seeing you”, i per això “Te estaré viendo”. I sí, la melodia de l’Alberto Arteta així ens ho ha mostrat. Ben aviat Adriàn al piano ha seguit la delicadesa amb què l’han iniciat, amb la seva bonica improvisació. El contrabaixista i líder Fran Serrano ha fet també una impro melòdica i molt sentida, de sentiment, com n’és tot el tema. El guitarrista Artetxe ens ha acaronat amb els seus delicats arpegis, fins el moment del solo del pianista. Al final, Arteta  ens ha fet una curteta i molt bonica improvisació, amb els arpegis del guitarrista, per recuperar el final de la melodia d’aquest “Te estaré viendo”, acabant-lo delicadament. Un tema que ens mostra el tarannà tranquil i delicat del projecte, tot i haver-hi canvis que ja escoltarem. 

I ell ens diu....Te estaré viendo” és un arranjament del conegut estàndard I'll be seeing you, L'arranjament se centra en crear una atmosfera basada en la rítmica entre els diferents instruments, donant peu a una conversa musical entre amics, de manera natural i espontània. 

0202 és el títol d’aquest treball i fa referència a l'any 2020 vist des d'una altra perspectiva. Aquest és l'any en què es va produir el canvi a la vida del compositor en els seus viatges entre Vitòria i Barcelona. El tema, que no he posat, es va gestar en un viatge amb tren, a manera de reflexió sobre la situació d'aquell any i es basa en una melodia entre el què és malenconiós i el que és alegre, que no obstant plasma una visió positiva de la vida malgrat la confusió i el desconcert que va suposar l’any passat. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/

 


I seguirem amb els projectes, i el darrer és el de l’Òscar Latorre, “A Pathway To Become”. Enregistrat per Daniel Somaroo a Basilea, el 30 i 31 de juliol de 2020, mesclat i masteritzat per Quim Kato Puigtió. Produït per Òscar Latorre. I aquí hi tenim a Òscar Latorre, trompeta; Jean-Lou Treboux, vibràfon; Sebastián de Urquiza, contrabaix y Jordi Pallarés, bateria, i les col·laboracions de: Francesca Gaza (veu); Iannis Obiols (piano i sintetitzador) Paulo Almeida (bateria), Devin Daniels (saxo alto). Música original de l'Òscar Latorre. Editat per SeedMusic resultant ésser el segon que aquesta editorial catalana ha fet dedicat als joves músics de Jazz, per tant, aquest és el Seed Jazz 002, que el 001 és de Lucía Fumero, “Universo Normal”. 

I ell mateix ens diu: “Aquest disc neix de la inquietud per conèixer-se, de mostrar el que sóc i de buscar el camí que vull seguir expressant-ho musicalment des d’una visió honesta i transparent”. Ara mateix ho comprovarem, per descomptat, amb el tema anomenat.. 

3.3.- Balance (Òscar Latorre) 6m54s. 

I ja ho esteu escoltant, seguim així de dolços. Un tema molt maco, amb l’Òscar fent-ne la melodia tot i acompanyat pel vibràfon de l’amic Jean-Lou, ell qui havia tocat sovint al Jamboree. La base rítmica del Sebastián de Urquiza i del Jordi Pallarés, (a qui vam veure aquest diumenge passat a Rubí, tot i acompanyant a Víctor Oller Trio amb la Carla González, contrabaix) ha estat subtil en els moments de la melodia, i més consistent en els solos, tot i que no massa. El líder ha fet la primera improvisació, càlida, delicada, i seguint el tarannà de la melodia. Òscar s’està situant en el Jazz europeu, que per això l’escola de Bassel, i més reconeixements que li vindran. Després del solo de Jean-Lou, ell mateix ha recuperat la dolça melodia, per anar-lo acabant delicadament fent un preciós “turn-around”. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 


Recuperaré el projecte de Denis Suárez, “El Libro Negro”, i recordem que són Jofre Fité: piano i teclats; Joel Ríos: guitarra elèctrica i Alan Pribizchuk: baix elèctric i Denis Suárez: bateria i composició. 

Els escoltarem en un dels temes amb canvis rítmics inversemblants, el magnífic... 

4.2.- El Canto de Moisés (Denis Suárez) 4m45s. 

I aquest “Canto de Moisés” es basa en l’”Exodo 15: 1-21”. Tema aquest amb una molt bona pulsió rítmica, amb un bon Funk, tot i haver-hi breaks que el fan més interessant, i el primer després de l’exposició del tema, a càrrec del líder i baterista, el qual ens mostra el seu domini de l’instrument executant un bon solo a la bateria. El tema ha començat però amb el motiu principal i uns delicats redobles de Denis a la bateria, i sempre amb la pulsió i compenetració amb el baixista Allan. El tema ha anat creixent en intensitat, amb el bon solo del jove pianista, fins arribar al break comentat. Un tema que han fet en format trio de piano, baix i bateria, car m’ha semblat no escoltar al guitarrista Ríos. El pianista recupera el “majestuós” tema per seguir desenvolupant-lo i ja per arribar al final. Un bon tema del Denis alhora que delicat a moments i potent quan ha convingut. 

I ell mateix em va dir..... Com veuràs en els texts que t'envio, la jugada conceptual és que cada tema està inspirat en un passatge de la Bíblia, per això totes les referències que trobaves.  A nivell estilístic, el centre és el jazz modern, y les influencies van des de el rock progressiu al funk y lofi hiphop, així com les músiques ètniques de diverses tradicions (como la del pròxim orient, l’afrocubana i gallega). 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ 



Seguim ara amb el projecte de Fran Serrano, “0202”, i recordem que hi tenim a Alberto Arteta, saxo tenor; Dani Artetxe, guitarra; Adrián Royo, piano; Fran Serrano, contrabaix i Juanma Urriza, bateria. Els escoltarem en el magnífic tema anomenat... 

5.1.- El Camino (Fran Serrano) 8m42s. 

Doncs aquest tema del Fran m’ha semblat també molt interessant. Llarg, de prop de 9 minuts, on hi ha hagut temps de tot. Primer fent ell una “intro” a contrabaix sol, prèvia al tema, on l’hem pogut escoltar amb harmònics i una perfecte afinació. L’ha acabat amb la rítmica adequada, la que posteriorment han seguit els seus companys, el guitarrista marcant-lo a mode de pizzicato. Arteta n’ha fet la primera exposició melòdica del tema, aquest, a un ritme trencat, un ternari no massa simple i amb bona trempera. L’inici de la seva improvisació ha estat marcat per la dolçor, cosa que posteriorment ha anat canviant, car de mica en mica, el solo ha esdevingut més i més potent en tots els aspectes, el de la seva execució i el de l’aspecte rítmic. Un bon solo de l’Alberto que  ha deixat pas al del jove guitarrista Artetxe. Aquest s’ha bellugat en l’ona d’alguns projectes de John Scofield, per només parlar d’un. Un solo marcat per la intensitat emotiva que ben aviat ens ha mostrat, alhora que també pel bon gust, fraseig, a vegades un tant rocker, sense oblidar però l’arrel, el Jazz. I el tema l’han acabat amb Arteta recuperant la melodia amb tots els companys, arribant al final delicadament. “El camino”, amb la secció rítmica fent feina de magnífic suport per a gaudi dels dos solistes, saxo tenor i guitarra. 

I ell mateix ens diu que....El Camino” és un tema basat en el recorregut personal i musical de l'autor que recull les emocions viscudes amb les persones que s'ha trobat al llarg de la seva carrera. La introducció fa referència a la soledat en què de vegades es troba el músic a la cerca de la seva identitat. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

 


I recuperem a l’Òscar Latorre, “A Pathway To Become”. I aquí hi tenim a Òscar Latorre, trompeta; Jean-Lou Treboux, vibràfon; Sebastián de Urquiza, contrabaix y Jordi Pallarés, bateria, i la col·laboració de Devin Daniels (saxo alto). I els escoltarem en el tema anomenat.. 

6.1.- Rhine’s Flow (Òscar Latorre) 6m34s 

I acabem d’escoltar un altre bon tema, i ves que quasi l’ha acabat el Jordi amb un bon solo, tot just abans de recuperar el motiu principal, i llavors si, acabar-lo dolçament. I és que el tema té un motiu principal força entremaliat, melodia gens fàcil, farcida de motiu rítmic també. Un tema iniciat pel vibràfon de Jean-Lou i melodia a càrrec del líder Latorre. Aquí hi col·labora Devin Daniels al saxo alto, i aquest també s’hi ha afegit a la melodia al costat de l’Òscar. El saxofonista alto és qui primer s’hi ha posat amb les improvisacions, i la seva ha estat molt reeixida, moderna, amb un so brillant, molt maco, alhora que amb una bona mostra de la seva tècnica per com de ràpid ha anat el seu fraseig, alhora que bon gust en la seva interpretació. I sempre, sempre, la base rítmica de vibràfon, contrabaix i bateria fent la seva magnífica feina de suport. El líder ha seguit les improvisacions, i la seva ha estat magnífica, amb una delicadesa i frases lligades, una magnífica sonoritat, bon llenguatge i història explicada, relacionada sempre amb la melodia del tema. Solo del Jordi a la bateria, i final d’aquest molt bon tema de l’Òscar Latorre. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.


 

I ara fem un salt estilístic, i és que el projecte del Denis Suárez es força profund, tot plegat al voltant dels textos de la Bíblia. I és Denis Suárez, “El Libro Negro”, Jofre Fité: piano i teclats; Joel Ríos: guitarra elèctrica; Alan Pribizchuk: baix elèctric i Denis Suárez: bateria i composició. 

Els escoltarem en el tema divers per ritmes anomenat... 

7.6.- Post Tenebras (Denis Suárez) 6m18s. 

I aquest tema es basa en el “Lucas 2: 2-80”, i ja heu pogut constatar de nou la trempera rítmica pel seu Groove, i no pel tempo què és mèdium. Un tema que han fet a quartet amb una bona interpretació del guitarrista Ríos, el qual ens ha presentat la melodia del tema alhora que n’ha fet una molt bona improvisació. El tarannà melòdic és així com una mica hebreu, cosa relacionada amb el fons del seu projecte tot i relacionant els seus temes en diferents passatges de la Bíblia. La melodia té també un tarannà profund, majestuós, cosa que es veu desenvolupat abastament pel solo del guitarrista Ríos. Les percussions emprades pel líder ho acaben de “vestir” tot. El pont del tema és molt bonic, amb el seu preciós canvi tonal. La melodia del tema, amb les notes soltes del guitarrista primer i el pont després, se’ns va quedant a dins, per la seva bellesa.

Ríos ha estat sens dubte el protagonista principal, mentre que la resta de companys l’han aixoplugat des dels inicis. El seu solo, magnífic i posterior a la presentació del tema ha estat fet amb molt bon gust i dolçor, com n’és el tema. Espurnes de folk americà en el pont, i demés boniques referències estilístiques, les que ens ha fet aquest jove guitarrista. Bon tema del Denis, que segueix el tarannà del projecte, per la seva majestuositat. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es


I ara escoltarem de nou el projecte del contrabaixista Fran Serrano, “0202”, i recordem que hi tenim a Alberto Arteta, saxo tenor; Dani Artetxe, guitarra; Adrián Royo, piano; Fran Serrano, contrabaix i Juanma Urriza, bateria. I el tema en qüestió és l’anomenat.. 

8.3.- Parece que si (Fran Serrano) 6m16s. 

I com que ja teníem “mono” de Swing, vet aquí que Fran ens l’ha regalat amb aquest magnífic tema, on també han doblat el tempo en la reeixida improvisació de l’Alberto Arteta. El tema però ha començat més delicadament amb la intervenció d’ell mateix amb una frase inicial. El ritme ha aparegut ben aviat, tot plegat encara molt delicat. Melodia feta pel saxo tenor, afegint-s’hi el guitarrista en el “pont”. Ells dos l’acaben amb una mena de “Vamp”, apareixent un “break” delicat a l’inici del solo d’Arteta. I allò que deia, el Swing ha aparegut ben aviat amb el “walking” del líder al contrabaix, en Fran Serrano, mentre el baterista ha anat fent de les seves, quasi improvisant, pels motius rítmics desenvolupats. Gran solo d’Arteta, amb una energia i sonoritat un tant estripada, a voluntat, so robust i llenguatge jazzístic de primera línia. Un llarg solo a partir del qual les coses s’han temperat, no durant pas gaire, car el guitarrista ens ha sorprès per la seva elèctrica sonoritat i curtet solo. I així han arribat al final, deixat quasi en suspensió. Bonic tema del Fran, ell i la resta de la base rítmica donant-los el suport adequat a Arteta i al final a Artexte a la guitarra. 

I Fran ens diu sobre aquest tema què.....“Parece que si” és un tema que barreja el jazz tradicional, el jazz modal i el blues, donant lloc al concepte pregunta-resposta entre els instruments i la improvisació. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.

 


I de nou amb l’ l’Òscar Latorre, “A Pathway To Become”. I aquí hi tenim a Òscar Latorre, trompeta; Jean-Lou Treboux, vibràfon; Sebastián de Urquiza, contrabaix y Jordi Pallarés, bateria.. El tema que escoltarem és el... 

9.7.- Reencounter (Òscar Latorre) 7m02s. 

I de Swing a Swing amb aquest gran tema de l’Òscar. I aquí els hem escoltat en format quartet de trompeta, vibràfon, contrabaix i bateria en un tema on hem recuperat la “tradició”, també per les seves improvisacions. El tempo és mèdium, una mica viu, cosa ideal per “sentir i viure” el Swing amb uns canvis magnífics. L’ha iniciat el líder fent-ne la melodia amb frases contestades per Jean-Lou. El Swing ha aparegut però en el magnífic “pont”, ja ho sabeu, la B del tema. L’Òscar ha estat qui primer n’ha iniciat les improvisacions, i ja heu pogut escoltar de quina manera més subtil ha fet la seva. El so càlid de la seva trompeta és una mostra de la seva tècnica. El seu fraseig, modern, creatiu, melòdic. La seva sonoritat en el registre mig, què és on ens l’ha fet, preciosa, càlida, no em cansaré de repetir-ho. Jean-Lou ha seguit amb la seva, i sempre amb el “walking” del contrabaixista Urquiza i el Swing del Jordi a la bateria. Gran solo del vibrafonista suís, amic nostre, encabit en el Jazz post Bop, fet amb un gust exquisit. Bon fraseig, tècnica, creativitat, tot plegat seguint el tarannà del tema del líder i trompetista. I el darrer solo, magnífic també, a càrrec del contrabaixista Sebastián de Urquiza, tot plegat amb una dolçor preciosa, amb acords puntuals del vibrafonista, i un contingut colpeix de la bateria de Pallarés. Tema de nou, Swing en el pont i final acabat delicadament. Gran tema de l’Òscar Latorre. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 


I ja per darrera vegada els escoltarem a tots tres, i primer el sorprenent projecte del Denis Suárez, “El Libro Negro”, Jofre Fité: piano i teclats; Joel Ríos: guitarra elèctrica; Alan Pribizchuk: baix elèctric i Denis Suárez: bateria i composició. 

I el tema amb el qual els escoltarem per darrera vegada, és... 

10.3.- Not in my Strengh (Denis Suárez) 5m14s. 

I amb aquest altre tema potent del Denis, basat en el “1ª Samuel 17:40-50 de la Bíblia, ara, ens hem allunyat del Swing que es pot escoltar en d’altres temes del programa si l’escolteu en la versió completa, la que podeu trobar al blog del programa. El tema té però una trempera impressionant, per com el motiu principal el va repetint el teclista Fité. La mare dels ous de tot plegat sembla ser la qüestió rítmica. Tot i això el tema l’han iniciat delicadament piano i baix, fent-ne la melodia que a mi m’ha semblat amb reminiscències medievals, al líder no, ja m’ho va dir, però per això hi ha les orelles, per escoltar i dir la teva. Fité ha fet una bona tasca amb el teclat, amb els acords, alhora que també amb les línies melòdiques del tema, també en les del pont. El ritme trepidant, és però la faceta important del tema, que per això el líder és el baterista. Entremig, també un break, amb una “reentré” brutal, per com el baixista ens ha fet sentir els més greus, i també amb el ritme incorporat. La tasca que ha fet el baixista Allan ha estat imprescindible, ell, al costat del líder a la bateria i Fité al teclat. Un tema fet a trio, car la guitarra no m’ha semblat haver-la escoltat, al menys de manera evident. Tema potent, en l’ona dels altres del seu projecte, el de Denis Suárez, alumne del Taller de Músics ESEM, com ho són tots, crec. I ell i el baixista, ves per on que van venir al Festival de Jam Sessions que fem cada estiu a Sant Vicenç dels Horts, organitzat pel Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament  del poble. Endavant Denis Suárez. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 


I també escoltarem el darrer tema del projecte de Fran Serrano, “0202”, i recordem que hi tenim a Alberto Arteta, saxo tenor; Dani Artetxe, guitarra; Adrián Royo, piano; Fran Serrano, contrabaix i Juanma Urriza, bateria. I el tema es diu... 

11.6.- Cuando todo comienza (Fran Serrano) 5m39s. 

I al Fran li encanta començar els temes d’aquesta manera, fent-nos obrir les oïdes, dient-nos, nois i noies, estigueu atents que ara en ve una de bona. I així ha estat el cas, en un altre tema divers, canviant, però farcit de Jazz, tema de ritme un tant trencat, ternari a moments, i que incorpora algun “break”, com el primer i ja amb el solo de l’Alberto Arteta al saxo tenor. El tema l’ha iniciat però el pianista, després de la “intro” del líder, on ja hem copsat l’aspecte rítmic. El guitarrista ha aparegut puntualment amb algun acord, la sonoritat del qual ja ens indicà com serà la seva improvisació posterior. Primer però l’ha feta el saxo tenor Arteta, improvisació que ha anat agafant empenta de mica en mica, alhora que amb el suport de la base rítmica de piano, guitarra, contrabaix i bateria. Gran solo de l’Alberto, arribant al registre agut i estripant de nou el seu so, alhora que amb creativitat a dojo. Qui ens ha sorprès ha estat el guitarrista Ríos, el qual amb una sonoritat semblant a la del Pat Metheny d’una determinada època, ha acabat d’omplir l’espai amb la seva creativitat i bon gust, tot i la sofisticació electrònica del seu so. Un solo encabit en la Fusió que féu el mestre, i tants d’altres, fins i tot abans que ell. Arteta recuperà la melodia, alhora que la tranquil·litat, i així van arribant al final del tema, que acabaran de cop. Gran tema i projecte de Fran Serrano. Us convido a seguir-lo, de la mateixa manera que us ho dic de Denis Suárez i Òscar Latorre, tres exponents del Jazz que es fa ara mateix, cadascun d’ells amb la seva peculiaritat i personalitat. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja han començat la temporada i on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:  https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming

 



I ja per acabar el programa d’avui, escoltarem el darrer tema i que serà el del projecte de l’Òscar Latorre, “A Pathway To Become”. I aquí hi tenim a Òscar Latorre, trompeta; Jean-Lou Treboux, vibràfon; Sebastián de Urquiza, contrabaix y Jordi Pallarés, bateria. Escoltem-los en el tema anomenat.... 

12.6.- Liberation (Òscar Latorre) 4m49s. 

I de quina manera hem acabat el programa d’avui, amb tot el tempo del món, i difícil de seguir per la velocitat del tema. Un ritme “Latin” existent ja en la “intro” i melodia del tema, que els ha acompanyat durant les seves execucions. La melodia és també molt entremaliada, per veloç, però també per com en són els seus intervals. Jordi a la bateria i Sebastián al contrabaix, han estat els artífexs de l’inici, apareixent ben aviat Òscar i Jean-Lou fent-ne tot el tema, amb el “pont” inclòs. Aquest darrer és qui primer ens ha fet la seva improvisació, magnífica també, amb el suport imprescindible de la base rítmica de dos. Gran solo de Jean-Lou, on ens ha apropat el món càlid de les diverses illes del Carib. Un tema on el líder ha restat en segon pla, deixant el protagonisme solista al vibrafonista suís. I després del solo d’aquest, han recuperat el tema, acabant-lo diluint-se en el silenci, coses que diem sempre, que en un directe, allargassarien el tema segons públic i músics. Gran tema i projecte de l’Òscar Latorre i gran intervencions de la resta de companys, Jean-Lou Treboux, vibràfon; Sebastián de Urquiza, contrabaix y Jordi Pallarés, bateria. Endavant Òscar. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda, i al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ 

Doncs ja hem acabat el programa d’avui i com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. I us recordo que hem escoltat a Denis Suárez, Fran Serrano i Òscar Latorre. 

I ves per on que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |