Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I sí, perquè el programa d’avui li tornem a dedicar a Fresh Sound Records i a tres projectes de la seva  Sèrie 1600. Podrem escoltar a Ricard Roda Quartet, i el seu “Asteriscs”, a Gigi Gryce, disc homònim, i a Jackie McLean i el seu “Presenting...”. Escoltarem doncs una música feta ja fa uns quants anys, i per tant, res a veure amb el Jazz actual del programa de la setmana passada, coses que passen aquí a Jazz Club de Nit.

 


Proposo que comencem escoltant a Gigi Gryce i el seu studio àlbum, disc homònim, on només hi ha el seu nom a la portada. Publicat per MetroJazz i enregistrat a la ciutat de Nova York el 1958. Produït originalment per Leonard Feather. Reedició de Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L. I aquí hi tenim a: Gigi Gryce, saxo alto, saxo tenor, saxo baríton, clarinet, flautín, flauta; Hank Jones, piano, celesta; Milt Hinton, contrabaix i Osie Johnson, bateria. I per situar-nos en aquest disc i vida i miracles d’en Gigi Gryce, di-vos que el disc d’abans, aquest  i el de després varen ser aquests: Modern Jazz Perspective (1957), Gigi Gryce (1958) i Saying Somethin'! (1960). I com sempre, al blog hi tindreu l’enllaç a la pàgina web del disc de Fresh Sound Records Sèrie 1600:

https://www.freshsoundrecords.com/gigi-gryce-albums/5017-gigi-gryce-quartet.html .... 

I en aquest projecte l’escoltarem en temes curtets, com passava llavors, en algunes ocasions, i per això proposo que els escoltem en dues de les balades del disc, anomenades... 

1.1.- In a Sentimental Mood (Duke Ellington, Irving Mills, Manny Kurtz) 3m35s.

1.8.- My Ideal (Richard Whiting, Newell Chase, Leo Robin)  2m48s. 

I ja sabeu que abans d'aquest àlbum, el saxofonista Gigi Gryce mai havia enregistrat en res més que no fos el seu saxo alto. I ens diuen al disc que....”Volíem escoltar-lo en sons i estils que mai no s'han associat a ell, va dir el productor Jack Lazare. Així, per primera vegada, Gryce va enregistrar amb flauta, clarinet, saxo tenor i saxo baríton, a més de l'alto, tocant diversos d'aquests instruments en la mateixa melodia a través de múltiples preses. Gryce també va proporcionar al seu grup arranjaments provocatius d'alguns estàndards de jazz coneguts i d’alguns originals. La secció rítmica ofereix un fort suport, amb el pianista Hank Jones contribuint no només com a pianista i compositor, sinó també fent molt perquè aquesta aventura musical desafiant sigui un èxit.”

I quina preciositat de tema que va fer Duke Ellington. El va compondre el 1935 i el va enregistrar amb la seva orquestra el mateix any; i què bé ho va fer Gigi Gryce, què bé ho ha fet amb el saxo tenor. Una ”Intro” a càrrec de Hank Jones i una primera passejada per la melodia a càrrec del tenor del líder, fent-ne les dues A, per després Milt Hinton al contrabaix fer el “pont”, o la B. I el líder ha improvisat en la darrera part del tema, la darrera A. El líder ha fet però un arranjament tal, que Hank Jones al piano ha tornat a fer el pont del tema fent una improvisació molt delicada, deixant que Gryce acabés el tema delicadament. 

I el segon i també preciós tema, Gigi Gryce l’ha fet amb el saxo baríton, seguint amb les seves magistrals interpretacions amb els altres instruments de vent, que no encara el saxo alto. I qui primer va enregistrar aquesta balada va ser en Maurice Chevalier, el 15 d’agost de 1930; després d’ell, milers i per exemple, en Sonny Rollins en un disc enregistrat a finals del 1956 i editat el 1958  anomenat “Tour de Force”. Tema de 16 compassos i de la forma AB. I després de la melodia a càrrec del líder, hem pogut escoltar com ell improvisava i per sobre, en Hank Jones fent-ne la melodia amb la Celesta, aquest instrument tan brillant. Una delícia de temes per començar el programa d’avui. 

I seguim a tot delicat swing ara amb dos temes més, seguits, i que són.. 

2.5.- It don’t mean a Thing (Ellington, Mills) 3m16s.

2.3.- Sea Breeze (Wade Legge) 2m36s. 

I aquest primer tema de Duke Ellington l’ha fet Gigi de nou amb el  saxo tenor, doblant-se i fent-ne una altra veu, enriquint molt més el tema. L’ha iniciat el pianista Jones amb una “intro” al piano i base rítmica de dos. El Swing però, ha aparegut de manera immediata. El solo de Gryce al tenor ha estat magnífic, i fet amb tota la gràcia melòdica relacionada amb el Bop i espurnes de Hard Bop. El tempo mèdium s’hi escau la mar de bé i així el líder l’ha doblat en el seu magistral solo. I el baixista Hinton ha fet una curteta i reeixida impro en la B o pont del tema, mentre que el pianista l’ha seguit en la darrera part del tema. Aquest és un altre arranjament pel que fa als moments dels solos, fent-los segons el seu criteri, i no seguint la lògica de l’estructura del tema. Jones al piano ha estat sobri, percussiu per la pulsió i precís de digitació. 

I amb el segon, el líder ens ha acaronat amb el seu instrument preferit, el saxo alto. I tots els saxos del darrera, tenor i baríton, també els ha fet ell, en preses successives doblant-se ell mateix. De fet, ell l’ha començat amb una “intro” amb el saxo baríton, escoltant-lo després amb el tenor. El pont ha estat molt maco, amb el recolzament de la resta de saxos que ell toca. La improvisació del líder, moderna per l’època que la va fer, i recordem que el disc és del 1958, o sigui que ja feien la passa del Bebop al Hard Bop.  I Hank Jones ha improvisat en el pont del tema, res, 8 compassos a aquest tempo que no li han durat gaire, suficient però per mostrar-nos la seva mestria. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I seguirem de la mateixa manera, amb dos temes curtets, i el primer a tota marxa, d’en Benny Golson i el segon a tot blues, del líder anomenats... 

3.2.- Blues March (Benny Golson) 3m03s.

3.9.- Buba's Blues (Gigi Gryce) 3m01s. 

I quina versió/arranjament ens ha fet en Gigi Gryce d’aquest tema de Benny Golson més impressionant. Haureu notat el so de flauta i clarinet a l’inici del tema, i després com el tema ha tingut uns canvis de to a mida que l’anava desenvolupant. També, com els saxos doblats per ell mateix donen el suport al solista, ell mateix, primer a la flauta. Hank Jones al piano primer, i després el líder al saxo alto han desenvolupat les seves improvisacions, la del primer més curteta, i la del líder magnífica i més llarga, i com ells dos han canviat de to, de mig to crec, en cadascuna de les seves interpretacions. Brutal arranjament com passa en la resta de temes, i els ja escoltats. 

I una mica més viu de tempo és el “Buba’s Blues”, tema del líder el qual l’ha fet amb el saxo tenor a la melodia i improvisacions. Una base rítmica sòlida i Swing magnífic gràcies al “walking” del contrabaixista Milt Hinton, i als copets al plat i xarles del baterista Osie Johnson. Per la seva banda, Hank Jones n’ha fet com sempre una molt bona tasca. Una melodia maca del líder que ha deixat pas a la seva molt bona improvisació, amb un so càlid del seu tenor i un llenguatge magnífic. Jones al piano l’ha seguit també amb una gran improvisació, amb un so ple, digitació percusiva i bones frases aconseguides. Un bon blues del líder. 



Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i tot els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació. 

I ja acabarem aquest projecte amb un parell de temes força vitals el primer de Ray Copeland i el darrer de Hank Jones, anomenats... 

4.12.- Somewhere (Ray Copeland) 2m36s.

4.4.- Bangoon (Hank Jones) 2m43s. 

I ja heu pogut escoltar quin parell de temes més vitals, el primer amb una melodia que ens situa en temps força pretèrits. I el que em continua impressionant és el treball d’haver-se doblat ell mateix amb els múltiples instruments que toca. Hi ha moments que sembla una Big Band, quan només és un quartet. La seva tasca en els arranjaments i tocant els instruments és increïble, i molt més si ens situem a l’època d’enregistrament del disc, el 1958, quan això no era massa habitual, el doblar-se com ell fa. El tema de Ray Copeland, vital, no és massa conegut que diguem. Tot i això l’he trobat força maco, amb els canvis que incorpora, com el del pont on fan un canvi harmònic preciós. El solo del líder al saxo alto és d’aquells de llibre, amb un so espaterrant, alhora que llenguatge jazzístic de primera línia. Però és que després agafa el saxo tenor, i també ens deixa clavats a la cadira, tot i ser molt curteta la seva interpretació, més o menys com la del pianista Hank Jones. 

I he volgut acabar aquest projecte amb el conegut tema de Hank Jones, el qual l’hem escoltat per ell mateix, però també per d’altres músics i potser la versió més reeixida on també hi és ell, és el “Somethin’ Else” de Cannoball Adderley, on hi tenim també a Miles Davis. Tema a tot Bop amb una melodia magnífica però primer amb una “Intro” brutal. Ells ens n’han fet la melodia a duet de piano i saxo tenor, i ells dos són els masters Hank Jones i Gigi Gryce, els dos que “brillen” més d’aquest quartet. I el pianista i compositor d’aquest magnífic tema ha estat qui primer ha iniciat les improvisacions fent-la magnífica i sí, situada en el registre mig del seu piano. I el líder l’ha seguint d’una manera brutal amb el saxo alto. I per fi, i ja ben al final hem escoltat uns “quatres” entre els altres dos mestres, Hinton i Johnson improvisant. I abans de recuperar la melodia, han tornat a fer moments de la “intro” inicial amb el líder doblant-se amb diversos vents. Genial projecte redescobert gràcies a Jordi Pujol i la seva incansable ànsia de recuperar velles glòries i discos. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

 


I seguim ara amb el projecte d’un dels primers saxos moderns que va tenir el nostre país, en Ricard Roda, en el seu disc Ricardo Roda Quartet, “Asteriscs”. Enregistrat a Barcelona l'any 1968. Bonus tracks (#7-9) enregistrats el novembre de 1958 amb Tete Montoliu i su Cuarteto amb Roda de convidat. Produït per a l'edició del CD per Jordi Pujol. Aquí hi tenim dues formacions amb: Ricard Roda (saxo alto, flauta), Ricard Miralles, Tete Montoliu (piano), Enric Ponsa, Eduardo Gracia (contrabaix), Josep Tudurí, Ramón Farrán (bateria). I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/ricard-roda-albums/5463-asteriscs.html ... 

I començarem escoltant-lo a ell amb la flauta, amb el seu quartet on hi tenim a  Ricard Miralles, (piano), Enric Ponsa, (contrabaix), Josep Tudurí, (bateria). i tema a tots Blues anomenat... 

5.5.- Kelly Blues (Wynton Kelly) 4m30s. 

I quin goig escoltar a Ricard Roda en aquest disc del 1968 amb el seu quartet, i fer-ho en aquest primer tema i ell amb la flauta. Un magnífic Blues de Wynton Kelly que el nostre quartet ha interpretat de manera magistral. I ves per on que aquest tema va sonar en un anterior programa i interpretat pel mateix compositor encabit en un vinil de 180gr i també gràcies a Jordi Pujol. En aquell disc del 1959 hi hagué el bo d’en Nat Adderley, fiscorn; Benny Golson, saxo tenor i en Bobby Jasper, flauta. I potser per això en Roda la va voler tocar, pel fet que la flauta en feia la primera part de la melodia en l’original, car després s’hi afegeixen els altres dos vents. 

I el tema l’han iniciat amb una magnífica “intro” a trio de base rítmica per ben aviat aparèixer la coneguda melodia a càrrec de Roda a la flauta. Ell mateix ha seguit fent-ne la seva increïble improvisació, la d’un dels millors músics de Jazz de l’època, amb en Tete. Un bon solo, melòdic, amb un so molt dolç i fraseig jazzístic de primer nivell. I recordem que aquells músics varen aprendre a tocar Jazz a base d’estudiar i escoltar els discos que compraven molt sovint, fora del país. En Miralles ha fet també una bona improvisació, i seguint una mica l’ona de la de Hank Jones, amb notes precises, registre mig del seu piano, pulsació percusiva i un bon llenguatge. I recordeu que Miralles va acompanyar a Serrat una bona colla d’anys. Molt bo el solo del contrabaixista Enric Ponsa, pulsió rítmica, solo melòdic i fet amb molt bon gust musical. I ell i el líder s’han quedat sols a contrabaix i flauta abans de recuperar la melodia d’aquest magnífic Blues de Wynton Kelly. 

I en Jordi Pujol ens diu què....Ricard Roda va ser un excel·lent saxo alto que va brillar a l'escena jazzística de Barcelona a finals dels anys 50 i 60. Aquest CD recull els pocs enregistraments de jazz que va fer aleshores. Juntament amb Tete Montoliu, Roda es va convertir en el guia de tota una generació de jazzistes, i les seves aportacions van ser fonamentals per a l'evolució del jazz, no només a Catalunya, sinó també a Espanya. Es va incorporar a la història del jazz l'any 1948 quan tenia 17 anys, i la única que va aconseguir separar-lo del seu instrument, la seva música i els seus alumnes, va ser la malaltia que va contraure. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I com ja heu escoltat, en aquest mateix CD, Jordi Pujol hi va voler afegir tres bonus tracks de Tete Montoliu y su Cuarteto on hi tenim a: Tete Montoliu (piano), Eduardo Gracia (contrabaix) i Ramón Farrán (bateria), amb la col·laboració de Ricard Roda, saxo alto i per això els escoltarem en el tema de Richad Carpenter que tant vam escoltar de la mà del gran Miles Davis i curtet tema anomenat.. 

6.8.- Walkin’ (Richard Carpenter) 2m55s. 

I Miles Davis va fer un àlbum homònim el 1957, Miles Davis All Stars, “Walkin’”, ell a tot Cool Jazz i amb un septet extraordinari. I a la portada només n’hi van aparèixer 6, cosa que només s’entén pel fet de potser no ésser massa “star” el saxo alto David Schildkraut. I els nostres herois l’han començat amb una intro a trio magnífica, redoble inicial de Farrán, i “walking” de Gracia al contrabaix i swing del baterista per ben aviat aparèixer la melodia de la mà de Roda al saxo alto, i ja amb acords d’en Tete. I fent-ne només un “chorus”, Roda s’ha posat a improvisar amb un so i fraseig a l’estil de Paul Desmond, seguint l’ona cool del disc de Miles. Bona improvisació de Roda en un tema curtet on també en Tete fa la seva, tot i que sembla deixar-li més protagonisme al saxo alto que avui us recordem. Roda i Tete han fet uns “quatres” amb el baterista Farrán per després recuperar-ne la melodia i acabar-lo amb un “walking” del contrabaixista, tal i com l’ha començat. 



El quartet de Roda que apareix en aquest CD inclou Ricard Roda a l'alto i flauta, Ricard Miralles al piano, Enric Ponsa al contrabaix i Josep Tudurí a la bateria. Sovint van tocar junts al club Jamboree, i la seva mestria és la prova que el jazz modern que es va escoltar a Barcelona fa més de 40 anys estava al mateix nivell del que es veia a d’altres llocs d'Europa en espais amb una història del jazz molt més reconeguda. Ricard Roda ens va deixar el 18 de novembre de 2010. Que aquest CD serveixi de modest homenatge a la seva memòria. I això va dir Jordi Pujol. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es . 

I els escoltarem de nou a quartet amb en Ricard Roda (saxo alto), Ricard Miralles, (piano), Enric Ponsa, (contrabaix) i Josep Tudurí, (bateria).   i el magnífic tema de Bronislaw Kaper & Ned Washington, el conegut.... 

7.3.- On Green Dolphin Street (Kaper & Washington) 4m22s. 

I uns dels primers enregistraments d’aquest tema del 1947 el van fer la Jimmy Dorsey Orquestra el mateix any i l’Ahmad Jamal Trio el 1956. I quin altre gran tema van incloure en aquest disc, ara amb el Ricard Roda Quartet i de nou amb una “intro” a contrabaix de l’Enric Ponsa per ben aviat aparèixer la melodia de la mà del líder i magnífic saxo alto Ricard Roda. Un so magnífic, jazzístic fraseig al més alt nivell el que tenia el gran Roda. Un solo brutal, arribant també al registre agut, amb una tècnica l brutal, bon gust alhora que molt melòdic. Ricard Miralles també ha fet una gran tasca en la seva improvisació, i de nou situada en el registre mig del piano. Bona feina de la mà dreta en un solo on no s’ha acompanyat de l’esquerra, i per tant quedant més nítid per la manca dels acords. Gran solo de Miralles amb un swing magnífic, el d’ell i el de la base rítmica de dos que tan bé l’han acompanyat. Després, líder i pianista han fet uns “quatres”, tot i fent un diàleg magnífic, per després recuperar aquesta melodia, que en la seva primera part va a Latin i en el pont a tot Swing. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació. 

I seguirem ara amb el tema que titula el disc del quartet de Roda d’en Ricard Miralles, anomenat... 

8.1.- Asteriscs (Ricard Miralles) 4m06s. 

Doncs aquest és un molt bon tema d’en Ricard Miralles, com heu pogut escoltar, amb una melodia una mica entremaliada alhora que un ritme que a vegades és trencat i a moments va a tot swing amb el “walking” del contrabaixista Enric Ponsa. I el líder n’ha iniciat les improvisacions i ja heu vist de quina manera magnífica l’ha fet. So clar, potent per energia, fraseig tot plegat molt lligat, amb un llenguatge jazzístic de primer nivell. El seu fraseig i so en aquest tema ja no és tan Cool com el “Walkin’” i aquí sí que va a tot Bop. Quin goig de músic que vam tenir, i llàstima que va marxar massa aviat per una malaltia que se’l va endur. Bon enregistrament que van fer el 1968 amb  un estèreo que remarca la individualitat de Roda pel canal dret. En Miralles apareix pel centre, mentre fa el seu magnífic solo, mentre que la base rítmica de dos, contrabaix i bateria van pel canal esquerra. Miralles se’l pot escoltar en aquests temes també a un gran nivell, tan per tècnica com per interpretacions solistes, alhora que amb aquesta seva magnífica composició i gran tema del pianista. 

I seguirem ara amb un preciós i conegut tema de Victor Young anomenat.... 

9.2.- Stella by Starlight (Victor Young) 4m11s. 

I aquest és un tema que Victor Young va compondre el 1944 per ésser la banda sonora de la pel·lícula “Els no convidats” amb Ray Milland, Ruth Hussey & Donald Crisp. I d’aquest tema, ells n’han fet una magnífica “intro”, delicada de tempo, i a piano i saxo alto, aquest amb la melodia, per després reconvertir-se en un tema a tot tempo viu. És un tema que es pot tocar a diferents tempos. Pot ser una balada, però també pot tocar-se a tempo mèdium o en aquest que és més viu. Després de la melodia en Roda ja n’ha iniciat la seva increïble improvisació, amb un solo brutal. Quin plaer escoltar-lo de la manera com ho feia el 1968, i amb els temes on col·labora amb el Tete Montoliu y su Cuarteto, 10 anys abans, o sigui el 1958, mateix any del disc de Gigi Gryce. Miralles ens ha tornat a frapar per la seva mestria, digitació plena, so robust en el registre del mig, i un fraseig magnífic i línies melòdiques trobades. Un altre dels grans de l’època. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I ja acabarem aquesta passejada pel record musical d’en Ricard Roda i ves per on que també amb en Tete Montoliu y su Cuarteto en el curtet tema de Bernie Miller anomenat... 

10.7.- Bernie’s Tune (Bernie Miller) 2m43s. 

"Bernie's Tune" és un estàndard de jazz de 1952. La música va ser escrita per Bernie Miller, amb lletra afegida més tard per Jerry Leiber i Mike Stoller. Es va popularitzar gràcies a l’enregistrament del quartet del saxofonista i compositor nord-americà Gerry Mulligan a l'àlbum homònim de 1952, que també comptava amb Chet Baker a la trompeta, tema que ells van tocar a un tempo més tranquil·let que el dels nostres herois. I aquest és un tema que es podria encabir en el West Coast Jazz per diversos motius, el primer pel fet de fer-ho Mulligan i també per com és el tema, arranjaments i final, tot i que pel tempo emprat per Roda i els seus, i també per les improvisacions del líder i pianista és força més Bopper. El líder s’ha posat a improvisar amb una gran mestria, la mateixa que li portem escoltant ja fa una estona. També en Tete al  piano ens ha mostrat de nou qui era, aleshores, i qui esdevindria posteriorment. Gràcia al contrabaix ha fet també un bona tasca, marcant el “walking” i per tant amb tot el Swing del Món, i també un Farrán a la bateria i amb unes escombretes magnífiques. El mateix contrabaixista ha fet una tasca solista, tal i com ha fet el baterista, acabant el tema delicadament amb una melodia situada en el món clàssic. 

I també podeu anar a Casa Fígari a Gràcia on ja s’hi fan concerts de jazz. I Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.


I acabarem el programa d’avui escoltant a un altre increïble saxo alto, en Jackie McLean i el seu “Presenting....”. Enregistrat per Rudy Van Gelder a Van Gelder Studio, Hackensack, Nova Jersey, 21 d'octubre de 1955. Notes de contraportada: Charlie Mack. Produït per a l'edició del CD per Jordi Pujol. I aquí hi tenim a Jackie McLean (saxo alto), Donald Byrd (trompeta), Mal Waldron (piano), Doug Watkins (contrabaix), Ronald Tucker (bateria). I com sempre, dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc.

https://www.freshsoundrecords.com/jackie-mclean-albums/4484-presenting-jackie-mclean-digipack-edition.html .... 

I aquest compacte té un parell de balades, i podria posar-vos “Lover Man” a quartet, tenint en compte la primerenca influència que tenia el líder de Parker, però proposo que els escoltem a ell i a la resta de companys en el tema a tot Blues i balada del líder, anomenada... 

11.2.- Blue Doll (Jackie McLean) 7m00s. 

I ja heu pogut escoltar quin magnífic Blues ens han fet aquests mestres, i sobretot el líder McLean, ell amb només 24 anyets i ja un so i tècnica a nivell de mestre. El seu fraseig i llenguatge està encara identificat amb el de Parker, tot i escoltar-lo ja amb un llenguatge ben propi. A banda de les línies súper ràpides que ens ha regalat, hi hem notat una gran afinació i so nítid, coses aquestes que canviarien més endavant, tornant-se més agressiu i fins i tot amb un so un tant dissonant. Aquí està líric, fins i tot, a pesar d’aquest fraseig tan ràpid. Un altre “Young Lion” de l’època era en Donald Byrd, el qual també està magistral. Un so nítid, afinació perfecte i fraseig bopper el d’un disc del 1955. Lirisme també en aquest el metall més daurat. So potent alhora que contingut i per això la calidesa, la d’un trompetista que tindria grans moments en la seva carrera posterior. La secció rítmica de Mal Waldron (piano), Doug Watkins (contrabaix) i Ronald Tucker (bateria) estan igualment immensos, fent el primer una precisa i sentida improvisació en el registre del mig, alhora que precioses línies creades. Un magnífic blues de Jackie McLean ideal per apaivagar els ànims després del potent tema de Tete, Roda i companys. 

El saxo alto Jackie McLean va debutar com a líder discogràfic amb aquest àlbum quan tenia 24 anys. El trobem aquí amb ple control dels seus dots musicals i tocant amb molta valentia, empenta, emoció acalorada i un bon ritme. En aquests primers dies, els conceptes i la manera de tocar de Jackie encara reflectien una forta influència del Bird, Charlie Parker, però no estava lluny de trobar el seu propi estil i veu. Sens dubte, val la pena escoltar aquesta formació, i amb la presència del trompetista Donald Byrd, un altre “Young Lion”, és sens dubte un avantatge. Escoltant aquests temes podem entendre per què Byrd i McLean es van convertir més tard en les grans veus del jazz. I això va deixar escrit en Charlie Mack a la contraportada del vinil. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins el 25 de febrer que tindrem a un magnífic quartet liderat per Manuel Krapovitkas amb ell mateix guitarra baixa, Albert Cirera, saxo tenor; Jaume Llombart, guitarra i Carlos Falanga, bateria en un concert organitzat des del  Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta. 

I seguirem escoltant-los ara en un tema de Mal Waldron, tema anomenat... 

12.5.- Mood Malody (Waldron) 6m53s. 

I aquest és també un tema a tot Swing i a tempo mèdium, i pels més aficionats i aficions musicals dir-vos que està escrit en C. I aquest tema, i tot i la llarga discografia de Waldron, no sembla haver-lo editat en cap dels seus discs com a líder, al menys en l’època dels 50-60s del segle passat, cosa bastant estranya, perquè és un gran tema. L’han començat ja amb la melodia a duet de saxo i trompeta i recolzats per la rítmica del trio base. Després de la melodia MacLean s’ha posat a improvisar, ves per on que l’hem escoltat encara més brillant, per so, fraseig i idees creades, les d’aquest jove músic aleshores. Magnífica improvisació del líder amb un so fresc, línies vitals i bon gust interpretatiu. El mateix que ha tingut el trompetista Byrd on de nou l’hem pogut gaudir amb el seu so càlid i improvisació de primera línia la d’aquest bopper en l’ona de Clifford Brown, el qual ens deixà quasi a la mateixa època d’aquest enregistrament. També han brillat Doug Watkins al contrabaix i el compositor i pianista Mal Waldron, de nou amb un so ple centrat en la part central del piano, digitació precisa i mestria. Recuperen el tema i l’acaben delicadament, gran tema de Waldron que no hem escoltat enlloc més que aquí, en aquest disc de Jackie McLean. 

"Originalment publicat el 1955, aquesta és la data de debut de Jackie McLean com a líder. La banda inclou Donald Byrd a la trompeta, el pianista Mal Waldron, Doug Watkins al contrabaix i el bateria Ronnie Tucker. Bebop i encara llavors, data primerenca del hard bop (el Hard bop encara era fresc i nou en aquell moment, i McLean n’estava al capdavant), l'àlbum destaca pels dos originals de McLean: "Little Melonae" i el bell blues "Blue Doll." "Mood Malady" de Mal Waldron és la penúltima del set amb una meravellosa mostra del seu propi ús d'abast harmònic estès dins d'una melodia de hard bop convencional". Thom Jurek – All Music Guide. 



I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:

 https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació. 

I seguirem a tot Swing amb el tema del líder que segurament coneixereu anomenat... 

13.3.- Little Melonae (McLean) 6m27s. 

I d’aquest tema qui en van fer també una versió enregistrada varen ser Kenny Burrell & Jimmy Raney el 1957. El líder mateix té un enregistrament en directe editat anomenat “Dr. Jackle” del 1966, tocant aquest tema a un tempo encara més fast. Doncs i quin gran tema de McLean, a tot Swing, a tot Bop. La seva improvisació ha estat de nou magnífica, amb unes frases súper ràpides, llenguatge sota la influència parkeriana, coses que no li treuen cap mèrit a aquest jove de 24 anys. De la mateixa manera ens ha tornat a impressionar la nitidesa del so de la trompeta de Donald Byrd alhora que el seu fraseig i llenguatge, tot plegat amb gran tècnica i afinació, la de les seves frases i línies creades. I sempre, sempre amb el Swing del “Walking” del contrabaixista de Doug Watkins i el plat “Ride” de la bateria de Ronald Tucker. Mal Waldron ha fet també una gran tasca improvisant, amb un solo i sonoritat del piano encabit en el registre mig, alhora que bon gust, so ple i digitació precisa, com també la línia solista del contrabaixista Watkins abans d’acabar el tema delicadament. 

I ja acabarem projecte i programa amb un tema a tot tempo fast, compost per Jerome Kern i Dorothy Fields, el conegut i anomenat.. 

14.4.- The Way You Look Tonight (Kern-Fields) 6m30s. 

I aquest tema el varen compondre Jerome Kern i Dorothy Fields el 1936 per a la pel·lícula “Swing Time” amb el gran Fred Astaire. I una de les millors versions cantades, a tempo mèdium i a tot Swing, és la de la “Veu”, la del gran Frank Sinatra. I he volgut acabar a tot tempo fast amb aquest estàndard tan conegut, tot i la llarga “intro” on els dos vents han fet de les seves amb una mena d’improvisació a base de pregunta – resposta. I és que la melodia del tema no l’hem escoltat en cap moment. Al principi sí semblen fer-ne alguna frase, però en cap moment l’hem pogut escoltar sencera. Ha estat un tema on la improvisació ha estat la clau de volta de tot plegat, fent els dos vents, MacLean i Byrd, sendes passejades per l’harmonia del tema amb unes magistrals improvisacions a tot tempo fast. El pianista Waldron ha fet també la seva tasca solista, seguint al mig del piano i per això el so ple. Tucker a la bateria a fet uns “quatres” amb els dos vents, per després ells dos a mode de tema compartit, l’han acabat amb una energia brutal, i també fent frases tipus pregunta-resposta. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments. I els dilluns també podeu anar al Jazzman on hi sol haver el gran Pere Ferré Trio. 

Doncs ja hem acabat el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. I us recordo que hem escoltat tres projectes  reeditats per Fresh Sound Records, Sèrie 1600, i que han estat els de Gigi Gryce, Ricard Roda Quartet i el de Jackie McLean. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I vet aquí que al programa d’avui hi podreu escoltar alguns temes de quatre projectes als quals hi he pogut accedir gràcies a en Iouri Lnogradski, un promotor/mànager rus que es va posar en contacte amb mi tot i parlant-me dels músics i projectes que ell representa. Després d’escoltar-los, ja li vaig dir que em semblaven molt bons i que li faria algun programa, o sigui que aquí el teniu. Escoltarem a l’Adrien Chicot, i el seu "Babyland", a l’Altfrid M. Sicking en el seu "I am", a l’Anna Koroleva amb "Antigravity"  i a l’Alon Farber - Hagiga, amb el seu "Reflecting on Freedom” i ja de nou amb un micro conte de Carme de la Fuente.

 


Comencem escoltant doncs el projecte del pianista Adrien Chicot, i el seu "Babyland" publicat el 15 d’octubre de 2021 per Gaya Music Production. Enregistrat, mesclat i masteritzat, doncs no ho he trobat. Produït per l’Adrien Chicot i producció executiva de Gaya Music Production. I aquí hi tenim a: Adrien Chicot / piano, Fender Rhodes, composicions; Julien Alour / trompeta; Ricardo Izquierdo / saxo tenor; Sylvain Romano / contrabaix i Antoine Paganotti / bateria. Tots els temes són del líder Adrian Chicot. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del músic: http://adrienchicot.com i també la d’aquesta editorial francesa:

http://gayamusicproduction.com/artistes/ ..... 

i els escoltarem en un tema llarg i força canviant anomenat... 

1.3.- Birth (Adrien Chicot) 9m07s. 

I ja heu pogut escoltar de quina manera hem començat el programa d’avui, amb un tema llarg i canviant amb una trompeta i saxo tenor, i amb una base rítmica de piano, contrabaix i bateria. Aquest ha estat un tema llarg i complex per les variacions rítmiques que ha tingut, alhora amb la incorporació d’una veu infantil, que per això el tema es diu “Birth”. El tema l’han iniciat amb un “intro” per després aparèixer la melodia a càrrec dels dos vents i els canvis rítmics que el tema incorpora. Els “breaks” rítmics hi han estat presents en diverses ocasions amb uns moments molt delicats, amb el contrabaix sol per ben aviat una dolça melodia amb els dos vents. Els arpegis inicials del líder al piano, repetits ara, han deixat pas a l’inici del solo de l’Adrien Chicot al piano. El suport de contrabaix i bateria, ells dos a moments a tot swing, li han donat tot el seu suport. Gran solo del líder. Un altre “break” ens ha obert les portes al solo del baterista Paganotti i la veu i cançoneta infantil. Contrabaix de nou per donar pas a la improvisació càlida del trompetista Alour, preciosa i sentida improvisació, dolça de tempo i ritme, incrementant-se de mica en mica la qüestió de potència sonora i clímax final. Pel canal esquerra hem escoltat al saxo tenor i després pel dret la trompeta, tot i recuperant la magnífica melodia, la d’un tema força complex pels canvis encabits, recuperant el piano i la melodia inicial per acabar-lo ja de manera força vital, a tot swing, i final delicat.  

Veritable electró lliure de l'escena jazzística francesa, el pianista i compositor Adrien Chicot porta el seu quintet de jazz clàssic a la seva singular i anàrquica creativitat al servei del seu sentiment musical; el jazz directe contemporani en el seu millor moment. En les vuit composicions originals de l'àlbum apareixen múltiples atmosferes. La nostàlgia d'un record d'infantesa manifestada per l'aparició de la flauta i el Fender Rhodes amb un baix de línia hipnòtica, hipnotitzat per el vertiginós rimshot del tema “Cala Carbo”... La transcendència musical a l'espai en el seu frenesí, com en la seva ingravidesa i somnis sobre el tema “Birth”, que convida a percussions africanes i ritme japonès. La gràcia d'un moment suspès en la melodia del  “Sunlight”. L'elasticitat de la veu del trio harmònic a “Low Latency”. Tots aquests moments estan marcats pel  joc animat i tendre del pianista-compositor, imbuït aquí d'una lluminosa alegria. Els músics que ballen junts al voltant dels temes donen el cos, que és flexible i ferm, a cada títol del disc. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i fins i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació. 


I seguirem amb un altre magnífic tema d’aquest pianista francès, anomenat..
 

2.5.- The Rooster in the hat is watching TV (Adrien Chicot) 5m21s. 

I amb quina rítmica seqüència ha començat aquest tema, amb el baterista marcant el canto de la caixa, i posteriors canvis que hi hem escoltat. Una bona composició del líder i pianista francès, com ho són totes. Melodia feta a duet dels dos vents, tan en les primeres tongades del tema, com després també al final amb canvi rítmic, i tot plegat previ al solo del líder, ara al Fender Rhodes. I quina preciosa sonoritat que té aquest piano elèctric que va aparèixer a mitjans 60s del segle passat, revolucionant l’estètica de les músiques que es feien aleshores. L’Adrien n’ha fet una delicada aportació solista, amb gust, imaginació i utilització dels sons d’aquest teclat magnífic que tanta gent va utilitzar com són: Chick Corea, Joe Zawinul, Herbie Hancock, etc, etc. El solo del trompetista, Julien Alour pel canal dret, situat en el registre mig i a moments pujant als més aguts, ha estat també molt reeixit. I el saxo tenor cubà Ricardo Izquierdo ha aparegut per l’esquerra, de quina manera magistral l’ha fet, amb un so magnífic alhora que llenguatge. I després, tots plegats recuperant el tema per situar-nos-en cap el final, i amb quin canvi rítmic l’han acabat delicadament. 

Ricardo Izquierdo va néixer a Cuba. Admès a la prestigiosa "Escuela National de Artes - E.N.A", va continuar aprofundint en els seus coneixements i millorant les seves qualitats com a instrumentista, sobretot al costat d'Herbie Hancock i Steve Coleman. Arribat a París l'any 2001, col·labora amb artistes francesos i internacionals, com Jason Palmer, Jeff Ballard, Bojan Z, Baptiste Herbin, etc. 

Julien Alour va néixer a Quimper. Va estudiar música clàssica fins a obtenir la medalla d'or l'any 1999. Des de l'any 2001 es dedica al jazz i col·labora amb Eric Legnini, Daniel Mille, Jacques Schwarz-Bart, Rhoda Scott, Aldo Romano, Panam Panic etc. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 



I acabarem amb aquest primer projecte amb el tema vital anomenat... 

3.7.- Brain Eaters (Adrien Chicot) 4m14s. 

I amb quin tema a tot Neo-Bop i espurnes de Funk i bona composició del pianista Chicot hem acabat aquest el seu projecte. Un gran tema on de nou han tornat a brillar els instrumentistes, els vents i el líder, de nou al piano. Una base rítmica sòlida amb uns grans moments de Swing els ha acompanyat en tot moment. La melodia l’han fet els dos vents a duet, seguint les evolucions harmòniques i rítmiques del tema de Chicot. Pel canal esquerra hem escoltat el primer solista, el cubà Izquierdo al saxo tenor, músic del qual no en sabíem res, com tampoc de tots els que estan sonant avui en aquest programa especial dedicat a la producció/management d’en Iouri i el seu  “Music4Review”. Magnífic solo d’Izquierdo, melòdic, alhora que amb arpegis diversos i escales inversemblants, bon llenguatge, tècnica a dojo i mestria. La mateixa que ens ha mostrat el francès Julien Alour pel canal dret i amb la trompeta. Bon so, idees i gust musical la d’aquest trompetista. El líder ha aparegut pel canal central amb un solo al piano força reeixit, amb un suport magnífic de contrabaix i bateria, amb el típic “walking” del primer, tot i que no durant tot el tema, coses aquestes de l’arranjament del líder. Recuperen la melodia a duet, amb canvis rítmics inclosos i l’acaben delicadament. 

Fill del baixista Bernard Paganotti, Antoine Paganotti va començar a aprendre música als 9 anys. L'any 1999 es va incorporar com a cantant al grup francès Magma fins al 2008. Continua tocant com a bateria en molts projectes com són els de Pierre Perchaud, Christophe Panzani, Baptiste Trotignon, Kenny Wheeler, Benny Golson, Chris Cheek, Jérémy Pelt, Pierrick Pédron, Vincent Peirani, etc. 

Nascut a Marsella, Sylvain Romano ha compartit des d'aleshores escenari amb Lee Konitz, Johnny Griffin, Al Foster, Roy Hargrove, Tom Harrell.. Pel que fa als Jazzmen de França, ja no els podem comptar: Pierrick Pedron, Jacky Terrasson, Stéphane Belmondo, Thomas Enhco, André Ceccarelli, Simon Goubert, etc.

 


I ara us proposo escoltar les músiques del vibrafonista Altfrid M. Sicking "I am" publicat el setembre de 2021 per Mons Records. Enregistrat per Bernward Müller el 29/30 d'octubre de 2020 a MundArt Tonstudio Münster. Mesclat per B. Müller i AM Sicking al Soundatelier Studio Münster, masteritzat per B. Müller i produït per AM Sicking. I aquí hi tenim al líder Altfrid M. Sicking, marimba i vibràfon; Sebastian Altekamp, piano; Ingo Senst, contrabaix i Christian Schoenefeldt, bateria. I de convidats en alguns temes hi tenim a  Christian Kappe, trompeta i fliscorn (#1,5,7,8), Martin Classen, saxo tenor (#1,5,7) i Markus Passlick, percussió (#2,4,7). Totes les composicions són del líder Altfrid M. Sicking. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del músic: https://www.amsicking.de/ en alemany, però, i de la discogràfica https://monsrecords.de/en/altfrid-m-sicking-i-am-en/ en anglès. 

I començarem escoltant-los en una preciosa composició amb uns grans moments de swing i demés ritmes en el tema on hi participen Christian Kappe, trompeta i Martin Classen, saxo tenor, anomenat.. 

4.5.- On The Road Again (Altfrid M. Sicking) 6m10s. 

Doncs ja heu pogut copsar que hem començat el seu projecte ja a un tempo mèdium molt delicat, obviant les balades per fer avui el programa diferent i més rítmic. Aquest tema incorpora també canvis rítmics, havent començat amb una “Intro” del quartet base per després els vents començar la melodia que han compartit en el “pont” amb el líder Sicking i a tot Swing, per després tornar al ritme inicial així com trencat i resta de tema amb trompeta i saxo tenor. Kappe a la trompeta ha fet la seva improvisació, magnífica en el registre mig en els inicis per després pujar una mica de registre, fent-ne un parell de chorus amb els canvis rítmics que incorpora el tema. Bon llenguatge i melodia creada, i exquisida improvisació. Classen al saxo tenor ha fet la seva amb la particularitat que el Swing no l’ha abandonat en cap moment. Aquí no han fet el canvi rítmic que els hi hem escoltat abans, i també n’ha fet dos chorus, amb una remarcable tècnica i bon so. El líder sí ha recuperat els canvis rítmics en la seva improvisació, fent-la molt percussiva per com ha colpejat les làmines del seu vibràfon, i també executant-la amb un molt bon gust musical. Recuperen el tema, i al final encara hem pogut escoltar el solo del baterista Schoenefeldt acabant-se el tema així, coses que us dic que en un directe, el tema s’allargassaria segons públic i músics. 

Altfrid M. Sicking, el vibrafonista alemany i especialista en marimba publica el seu àlbum tant valorat per tothom, ara com a líder, amb composicions exclusivament originals; la formació, propera al Modern Jazz Quartet, ofereix uns magnífics arranjaments amb terrenys dissenyats de manera molt conscient per a un desenvolupament solista relaxat. Amb “I AM”, Altfrid M. Sicking ha complert un desig molt estimat durant la pausa pandèmica: després de dècades com a sideman, solista permanent a la Götz Alsmann Band i com a professor universitari a Münster i al Folkwang d'Essen, el vibrafonista i especialista en marimba va reunir uns quants companys amics preferits per gravar un àlbum sota el seu propi nom exclusivament amb les seves pròpies composicions. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja han començat la temporada i on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web: https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació.

 


I seguirem amb aquesta trempera i tema on hi participa la formació a base a quartet més el percussionista Markus Passlick anomenat.... 

5.2.- I Love These Days (Altfrid M. Sicking) 5m47s. 

I ja heu pogut comprovar de quina subtil manera han fet aquest tema, amb tots els aires calents dels ritmes del Carib, iniciat també amb una “Intro” magnífica. Un tema farcit de “sabor” per la qüestió rítmica on el quartet base es veu reforçat per en Passlick ell amb les seves percussions diverses i “tumbadores”. De fet, el mateix baterista Schoenefeldt s’ha posat també del seu costat, fent una màquina rítmica magnífica i precisa. La primera part de la melodia ha aparegut de les mans del líder Altfrid al vibràfon, per després i en el pont aparèixer el pianista i després acabar el tema tots dos, tot plegat previ a la improvisació del líder al vibràfon. Una trempera rítmica increïble amb bateria i percussions, i per descomptat la feina del contrabaixista Ingo Senst. El líder al vibràfon ens ha acaronat amb una preciosa improvisació, vital, amb un bon llenguatge, amb el Jazz per totes bandes. També el pianista Altekamp ha fet una tasca solista, començant fent un “break” delicat a quartet amb un vibràfon “silent” i sí, una base rítmica que de mica en mica es va animant. Un magnífic solo al piano i uns “background” al seu darrere increïbles. Vibrafonista i pianista recuperen la melodia i d’aquesta manera arribar al final d’aquest preciós tema i fer-ho de cop. 

Com a músic de concert i d'estudi ocupat amb WDR Bigband, Charlie Mariano o Romy Camerun, entre d'altres, Sicking sap com tractar amb diversos estils i gèneres i dóna a l'ambient clàssic entre el swing i el neo-cool una actualització elegant: balades, temes avançats amb un atractiu bop i infusions llatines que fomenten el moviment i ball. Un àlbum rodó i animat amb encant vintage, gravat en directe durant dos dies amb una alegria que es fa evident a l’hora de l’escolta. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 



I ja els acabarem d’escoltar amb el primer track del disc i hi tenim de nou a Christian Kappe, trompeta i Martin Classen, saxo tenor, anomenat.. 

6.1.- Song for Alf (Altfrid M. Sicking) 6m44s. 

I quin altre gran tema per acabar amb aquesta formació liderada per aquest vibrafonista alemany, tots ells alemanys, i per tant, també ho és el seu Jazz, el Jazz que es fa allà. La melodia no és cap cosa del altre món, no. És senzilla sí, una part, i que no és pas simple, no. El tema sembla haver-se “construït” a partir de la frase inicial repetida dues vegades per després fer el “pont”, acabant-lo recuperant les primeres passes. El líder al vibràfon n’ha iniciat les improvisacions feta també amb una gran mestria, bon gust, frases ben trobades i tot plegat amb un sentit rítmic brutal. I sempre, sempre la base rítmica de piano, contrabaix i bateria  donant-li el seu suport. Classen al saxo tenor ens ha copsat de nou, i més pel so, que s’emmarca en el que solen fer els saxos tenors més propers al Jazz Avantgarde, per com li sona així com una mica “enregollat”, paraula inexistent però que utilitzem sovint. Kappe a la trompeta l’ha seguit amb una gran improvisació, farcida de tècnica, bones frases i maneres i estil, tot plegat força bop. El baterista Schoenefeldt ha tingut també uns moments de lluïment previ al tema i final d’aquest tema, ideal per acabar el seu projecte. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I després d’aquest projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente....gràcies Carme per tornar-hi amb nosaltres després d’aquest  merescut descans, i gràcies per fer-ho com sempre amb la teva calidesa i sempre amb les músiques del programa en els teus curtets contes.

 


I seguirem amb aquests projectes tan interessants i ara ho farem amb la saxofonista russa Anna Koroleva "Antigravity",  publicat el 12 de setembre de 2021 per l’editorial Jazzist.  Enregistrat, mesclat i masteritzat per Andrey Levin als Mosfilm Music Studios. Produït per Anna Koroleva, productor executiu: Araik Hakobyan. I aquí hi tenim a: Anna Koroleva, saxo alto; Anton Baronin: piano; Daria Chernakova: contrabaix i Vartan Babayan: bateria. Tots els temes són d'Anna Koroleva. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web https://jazzist.club/antigravity-eng/ del disc. 

I ja els escoltarem, a ella i companys en el tema anomenat... 

7.4.- Aqua de Coco (Anna Koroleva) 7m21s. 

Doncs ja heu escoltat de quina manera més dolça hem començat el seu projecte. Ho hem fet amb un tema càlid, amb el baterista amb copets al canto de la caixa simulant percussions caribenyes o similars. L’ha iniciat la contrabaixista Chernakova amb una “Intro”, per després escoltar ja la líder al saxo alto fent-ne la melodia. Un tema on la líder ha deixat el protagonisme als seus companys, en bona part del tema, i primer amb la improvisació de la contrabaixista, la qual ens ha agradat força per com de melòdica l’ha feta. Bona pulsió rítmica, bon gust musical deixant espais pels silencis amb un baterista donant-li el suport i el pianista silent, amb acords puntuals. Ell mateix l’ha seguida amb una bona improvisació, percussiva, amb acords i situada en el registre mig del teclat. Les seves excursions a dreta i esquerra del centre amb escales inversemblants han estat molt reeixides. I al final del tema, la líder ha recuperat unes seccions de la melodia, que els hi ha servit per fer uns “quatres” amb el baterista per després sí, fer ella uns moments d’improvisació barrejats però amb el motiu principal del tema i acabar-lo diluint-se en el silenci. Bon tema de l’Anna Koroleva. 

Aquesta és la música original d'una saxofonista alto, compositora i directora d'orquestra russa, i aquesta vegada es tracta d'un disc post-bop acústic sinuós centrat al voltant de la interpretació dramàtica del saxo de Koroleva. La seva música original és un cop d'ull a les obres de lluminàries com Eric Dolphy i Paul Bley. La saxofonista, pianista i vocalista Anna Koroleva presenta el seu nou disc “Antigravity”. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 


I seguim amb un altre tema d’aquesta magnífica creadora i saxofonista, anomenat.... 

8.2.- 14 (Anna Koroleva) 6m51s. 

I ves per on quin canvi més brutal de tema vers l’anterior, sobretot també per la improvisació en clau Dolphy de la líder. Un Swing impressionant també ens ha acompanyat durant tot el tema gràcies al “walking” de la contrabaixista. Un quartet on tots els membres brillen de manera individual, coses que fan de la líder més una companya de projecte que no pas la “jefa”. Així és doncs que tothom té el seu espai per improvisar, i potser menys el baterista, que en aquest tema ha fet la permanent tasca de màquina rítmica. Un tema que ha començat amb la líder ja amb la melodia del tema i el Swing de la base de dos. Una melodia força entremaliada, gens trillada, a vegades altisonant, assonant, seguint com deia l’estela del nostre heroi Eric Dolphy i més en aquesta ona ha estat la seva improvisació. L’Anna Koroleva ens ha noquejat amb un solo brutal, moderníssim de factura, quasi situat en l’Avantgarde, on ens ha mostrat les seves idees i creativitat, alhora que gran tècnica i increïble sonoritat. El pianista Anton Baronin també ens ha recordat a un altre dels grans, en Keith Jarrett, i sí, a vegades aquest quartet ens recorda el seu quartet americà. Bona feina del pianista, com a solista i com a acompanyant en la resta del tema, com en la improvisació de la contrabaixista Daria, reeixida, ben marcada, amb una precisió de sonoritat pròpia però potser també gràcies a l’enginyer de so, Andrey Levin. 

Dins d'aquest paisatge creat amb amor, Anna Koroleva deixa espai per a la seva pròpia expressió artística. Anna prospera en la improvisació i l'exploració creativa constant. Un cop acabat el tema, el seu quartet es posa en marxa. Quan es queda en solitari, Koroleva no segueix un camí predeterminat sinó que es dispersa en un grapat d'idees noves. Els altres les recullen, les desenvolupen, i després el quartet ho porta tot a una conclusió lògica. L'enginyer de so Andrey Levin, cofundador de Jazzist, podria ser anomenat el cinquè membre del quartet de Koroleva. El seu treball impecable va fer que el so de "Antigravity" fos cristal·lí i vibrant. La part artística de l'àlbum va ser creada pel dissenyador de renom mundial Victor Melamed. Araik Hakobyan, director d'art del Kozlov Jazz Club (un altre cofundador de Jazzist), es va convertir en el productor executiu. A Anna Koroleva li encanta el diàleg musical creatiu. "Antigravity" és fruit de la col·laboració entre aquells que toquen magistralment i escolten amb sensibilitat. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 


I ja acabarem el seu projecte amb el tema anomenat... 

9.1.- Meet Today (Anna Koroleva) 7m35s. 

I amb aquest quartet hem fet una passa endavant per estil musical més que modern que la líder li ha inculcat a les seves composicions i sobretot les seves interpretacions. I sí, aquest és el Jazz que es fa a Russia, i ja veieu quins trossos de músics que hi tenen allà, cosa que ja sabíem. Un tema llarg, de més de 7 minuts on de nou les improvisacions de la líder i pianista han estat brutals, i en aquest tema, també la del baterista, i ella i ells han estat Anna Koroleva, saxo alto; Anton Baronin, piano i Vartan Babayan, bateria. I el baterista és qui primer l’ha començat amb els coptes al canto de la caixa, cosa que utilitza molt en el seu llenguatge. També les notes soltes de saxo alto, piano i contrabaix, totes a l’uníson en la primera part del tema, que no en la B, o el pont, o la segona part del tema, on la líder s’ha esplaiat ella sola. Ella mateixa ha seguit amb una altra impressionant i moderníssima improvisació. La secció rítmica ens ha tornat a situar en un entorn càlid, pels ritmes, situats en el centre del ritme “sabrosón”, mentre ella volava cada vegada més enllà en una improvisació brutal arribant a la meitat del tema amb una trempera incommensurable. El final de la improvisació de la líder, ja més relaxada, ha deixat pas a la improvisació del pianista, de nou magnífica, amb una pulsió rítmica brutal, percussiva, alhora amb les dues mans fent-nos vibrar a l’hora que amb la dreta solista. Un tema on la contrabaixista Daria Chernakova ha fet la magnífica tasca de donar tot el seu suport a la resta de companys. I sí, el baterista s’ha lluït al final del tema amb una magnífica improvisació. Molt bon projecte aquest, el de l’Anna Koroleva, l’haurem d’anar seguint. 

Aquest “Antigravity” és el seu segon treball a Jazzist, un nou segell discogràfic amb seu a Moscou, Rússia. Han passat dos anys des del llançament de l'àlbum anterior de Koroleva, "Ocean Inside", on l'Anna combinava el piano jazz modern amb la música popular russa. "Antigravity" és totalment diferent i la seva música ens recorda de vegades el quartet americà de Keith Jarrett. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ves per on que nosaltres ja fins el divendres 25 de febrer a les 22h que tindrem el Manuel Krapovitkas Quartet, amb Manuel Krapovitkas, guitarra baixa i composicions; Albert Cirera, saxo tenor; Jaume Llombart, guitarra i Carlos Falanga, bateria un un concert organitzat des del  Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament i amb l’entrada gratuïta.

 


I ara ja acabarem el programa d’avui amb el darrer projecte i que serà el de la  formació israeliana liderada per Alon Farber - Hagiga, "Reflecting on Freedom". Publicat el 17 de setembre de 2021 per Origin Records. enregistrat per Bill Tsur at Barbo Studios el 18 i 19 d’agost de 2020, Ramat Gan, Israel, mesclat per Bill Tsur a Tel Aviv, masteritzat per Aran Lavi als TanTan Studios, Tel Aviv . Produït per Alon Farber. I aquí hi tenim a: Alon Farber, saxos soprano i alto; Yehonatan Cohen, saxo tenor, flauta, clarinet; Oded Meir, trombó; Eden Giat, piano; Assaf Hakimi, contrabaix i baix elèctric i Roy Oliel, bateria. Convidats especials: Sarai Zak-Levi, veu ha (#1,3,7) i Rony Iwryn, percussió (#1,2 3,7,8). I hi ha temes del líder però també n’hi d’altres, cosa que ja us diré. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82829 ... 

I els escoltarem ja amb un tema on hi participen els dos convidats Sarai Zak-Levi, veu i Rony Iwryn, percussió tema de Matti Caspi i lletra de Shimrit Or  i arranjat pel líder Alon Farber anomenat... 

10.7.- You’ll See The Way (M. Caspi, S. Or) 7m49s. 

I d’aquest darrer projecte he volgut escollir els temes més trempats, com ha estat aquest, on també la rítmica ha estat força càlida, ara però situada a Israel. I ja heu pogut escoltar la càlida veu de Sarai Zak-Levi  i les percussions d’en Rony Iwryn. Un tema molt maco, per melodia, i sobretot la del canvi harmònic que s’ha produït en el pont. La veu de la cantant ens ha semblat preciosa, bonica i dolça i trobo que s’hi escau la mar de bé en aquest projecte majorment instrumental, tot i que ella hi col·labora en dos temes més. El contrabaixista està immens, marcant de manera clara la pulsió rítmica durant tot el tema. Alhora, en Yehonatan Cohen a la flauta ha estat immens, fent una preciosa improvisació, molt bonica alhora que farcida de tècnica. I després d’ell ha aparegut el líder Alon Farber al saxo alto, magnífic, amb un molt bon so i millor improvisació. I m’agrada molt, molt el canvi tonal que el tema incorpora, i més les improvisacions, i la del líder més encara en aquesta part del tema. I és que aquest projecte el lidera ell acompanyat del grup i concepte anomenat Hagiga. Bona tasca solista del líder, molt bona la secció rítmica, amb el suport del percussionista. Un tema llarg de melodia i que de nou han recuperat amb la veu de Sarai Zak-Levi i al final, tot i que de manera velada, les percussions d’en Rony, ell present però durant tot el tema. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es .

Aquest és un combo israelià que, com diu, "celebra la divergència cultural de la seva herència israeliana" amb una varietat de cançons originals d'inspiració ètnica en un complex jazz modern. Aquesta música està influenciada pel swing, la música marroquina, el funk i la música brasilera. Ara, entrant ja en la seva tercera dècada com a conjunt, el fundador d'Hagiga, el saxofonista Alon Farber, va buscar "Freedom Jazz Dance" d'Eddie Harris com a inspiració i com a tema per al seu quart enregistrament, "Reflecting on Freedom". Hagiga es delecta amb la diversitat de sabors i colors musicals que conformen la "banda sonora israeliana". Amb una primera línia emocionant de tres trompes, que recorda alguns conjunts de Dave Douglas o Booker Little, s'aprofiten de manera generosa del swing, el marroquí, el funk i la música brasilera per crear el seu so ampli i molt personal. Les atrevides composicions de Farber reflecteixen els seus anys a l'avantguarda de l'escena del jazz d'Israel, inclosa la cofundació de l'Orquestra de Jazz d'Israel i la recepció del Premi del Primer Ministre per a Compositors de Jazz, i el seu temps als Estats Units mentre estudiava a Berklee, on va guanyar el premi Wayne Shorter per a compositors. "Hagiga ha estat al capdavant de la miraculosa corba d'embolcall del jazz israelià des de fa uns anys". - Barry Davis.

 


Seguim amb un altre magnífic i potent tema que l’Eddie Harris va anomenar “Freedom Jazz Dance”, el qual va servir de referència a l’Alon Farber per fer el seu tema i projecte que ara escoltareu... 

11.2.- Reflecting on Freedom (A. Farber & E. Harris) 7m07s. 

I quina versió més brutal n’ha fet el líder del tema de l’Eddie Harris, increïble la “marxeta” d’aquest tema i formació. Una “Intro” ja amb tot el ritme i els acords i notes del pianista, i ben aviat la melodia del tema a dos vents i contestada per l’altre, el trombonista, tots plegats fent l’entrada al primer solista. I ara el flautista Yehonatan Cohen ha agafat el saxo tenor i ja heu vist de quina brutal manera ens n’ha fet la seva improvisació. Un llenguatge modern, potent, so estripat a voluntat. Tot i això, el tema em sembla una tasca col·lectiva per com tots plegats hi col·laboren en els moments previs a les impros. El solo del saxo alto i líder Alon Farber ha estat de nou immens, modern de factura, i tècnica a dojo, amb un fraseig modern, llenguatge brutal i bon gust. I sempre i abans dels solos dels companys, tots  plegats fent una feina col·lectiva brutal. I així també hem pogut escoltar, ara ja de manera més relaxada, el solo del pianista Eden Giat. Càlid a mode de contrast amb els altres més “heavis”, alhora que fet de manera exquisida. I com els companys l’han recolzat així molt delicadament a mode de “background”. Aquí el baixista sembla haver agafat el baix elèctric, per com l’hem escoltat en aquest tema tan “Funky. I després de nou la canya de tots plegats per acabar el tema de cop. 

I a l'hebreu Hagigain significa "celebració" i a la nostra música celebrem la divergència cultural de la nostra herència israeliana. És aquesta "celebració" única del jazz original israelià la que és Hagiga. AlonFarber - Hagiga va ser fundada l'any 2001 per Alon Farber i Dani Benedikt, i des de llavors han publicat tres àlbums: "Exposure" i "Optimistic View" van ser editats per Fresh Sound Records (Barcelona). Nathan Halaway, de jazzreviews.com va nomenar Hagiga "un dels grups més excel·lents que ha produït el segell Fresh Sound". "New Directions", editat per QFTF (Berlín), va fer que el saxofonista internacionalment aclamat Eli Degibri digués: "Pren-te el teu temps, aquesta banda captiva l'oient a través d'un viatge deliberat, fascinant i meravellós". El setembre de 2021, el nou àlbum de Hagiga "Reflecting on Freedom" es va publicar en un dels segells de jazz més importants del món, "Origin Records". 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.

 


I ja acabarem aquest projecte i programa d’avui a tot “fast Swing” i tema del líder Alon Farber anomenat... 

12.5.- Fresh Start (Alon Farber) 4m36s. 

I he volgut acabar aquest programa a tot swing però d’aquesta manera tan vital per tempo. I ves que aquest tema del líder ha estat increïble. Una melodia curteta i entremaliada que ben aviat ha deixat pas al primer i brutal solo del saxo tenor d’en Yehonatan Cohen. Quina manera de tocar l’instrument més bèstia, en un solo immens, ràpid de tempo i amb una tècnica magistral, alhora que un gust jazzísitc sense cap mena de dubtes. I què bé que hem pogut escoltar el solo del trombonista Oded Meir, i ja heu pogut escoltar de quina manera l’ha fet, a tot tempo fast, el d’aquest tema brutal del líder Alon Farber. Gran solo de Meir al trombó, per so, per tècnica, per com devia anar la seva “vara”, amunt i avall seguint les prèvies idees del músic, cosa difícil i com de perfecte afinació l’ha fet sonar. Un tema on el líder sembla haver deixat la presència solista als companys, alhora que hem escoltat al baixista a tot “running” més que “walking” per com fa córrer la màquina rítmica a tot Swing, i ara amb el contrabaix, el bo d’en Assaf Hakimi. I el pianista Eden Giat també ha fet una tasca solista immensa, on ens ha mostrat que quan vol és càlid i quan vol és de lo més bopper, com han estat la resta de companys. 

Hagiga ha actuat en festivals de jazz locals i internacionals i llocs, com ara el Festival de Jazz de París, el Festival de Jazz de Copenhaguen, el Festival de Jazz del Mar Roig, el Festival Internacional de Jazz de Jerusalem, el Festival OCT-LOFT (Shenzen, Xina), el Festival Internacional de Jazz de Tel AvivEl B-flat (Berlín) i aparadors internacionals israelians. Al llarg dels anys, Hagiga ha col·laborat amb artistes de gran talent i importants com Omri Mor, Eli Degibri, Anat Cohen, el trompetista Avishai Cohen, Ofer Ganor, Omer Klein, Amit Friedman, Amos Hoffman i molts altres. Alon Farber, el líder de la banda, va estudiar composició de jazz al Berklee College of Music de Boston, i ha rebut el premi del primer ministre israelià per a compositors de jazz (2016) i el premi Wayne Shorter per a compositors (1998). És un dels fundadors de l'"Israeli Jazz Orchestra" en la qual toca el saxòfon principal, i també exerceix d'arranjador i compositor associat "AlonFarber Hagiga ha estat al capdavant d'aquell miraculós sobre que impulsa la corba del jazz israelià des de fa uns anys" ( Barry Davis –escriptor de jazz, Jerusalem Post, antic col·laborador de Downbeat. Des de notes de folre fins a l'àlbum "Reflecting on Freedom"). 

Doncs ja hem acabat el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi, i ves per on que amb unes músiques provinents d’una plataforma anomenada Music4Review de la mà d’en Iouri Lnogradski qui es va posar en contacte amb mi per oferir-me la possibilitat de promocionar-les, i esclar, una vegada escoltades no les podia obviar. I aquests projectes han estat els del vibrafonista, Altfrid M. Sicking, el pianista Adrien Chicot, la saxofonista Anna Koroleva i el també saxofonista i grup Alon Farber – Hagiga havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Nota 79, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |