Programa 195: Moonjune Records I, amb Dusan Jevtovic, Dewa Budsana i Moraine, dimecres 25 de febrer de 2015.
0 comentaris
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz
Club de Nit. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en
diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a
radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que escoltareu.
Ja vaig comentar que el darrer programa de cada mes, i mentre el cos
aguanti, el dedicaria a una modalitat del Jazz anomenada Jazz-Rock-Progressiu,
i concretament a la productora i editora Moonjune Records dirigida per l’amic
Leonardo Pavkovik. La història i el perquè de tot plegat ve de ja alguns mesos
quan, després de parlar amb el Xavi Reija i que ell m’enviés el disc “Resolution”,
decidís posar-lo en un dels programes d’aquest Jazz Club de Nit, concretament
el programa 161 de la temporada passada.
A partir d’aquí, vaig continuar posant algun disc dels músics habituals
a les WTF del Jamboree com el baixista i entranyable Bernat Hernández i el seu
disc “BeHer3 en el programa 165. També van estar a punt de sonar les músiques
del Dusan Jevtovic, també editat per
MoonJune, la qual cosa farem . Va ser aleshores que vaig començar a rebre
discos d’aquesta editorial enviats directament des dels eeuu, des de Nova York.
Un d’aquests discos també va sonar en el programa 167, i aquest va ser “INTI”
de la formació Machine Mass on hi col·laborava el gran Dave Liebman.
En Leo m’ha continuat enviant discos i va ser no fa gaire que vaig
decidir agrair-li-ho fent un programa dedicat a les seves produccions.
Avui doncs és el dia en el qual iniciem aquesta proposta, on la música
serà una mica més canyera i els sons seran potser força més potents, i
recordar-vos que serà el darrer dimecres de cada mes. Als puristes del Jazz us
demano que feu un esforç i si no podeu fer-lo, doncs dir-vos que ja ens
retrobarem el proper programa, que serà com els anteriors, farcit de novetats
de Fresh Sound Records, de Quadrant Produccions, dels discos que els mateixos
músics m’envien, i d’algunes joies que tinc jo a casa.
Avui em limitaré a explicar-vos de què van els projectes que escoltareu,
i us deixo a vosaltres el gaudi d’escoltar-los sense les meves pesades
explicacions posteriors de com ha anat el tema, els solos i demés. Vosaltres
mateixos ho podreu esbrinar.
Comencem doncs amb el primer treball de la nit de l’editorial Moonjune
Records amb el projecte de les sonoritats més subtils d’aquest guitarrista
d’Indonèsia, en Dewa Budjana....i el seu treball anomenat..
“SURYA NAMASKAR”
Dewa Budjana
Editat per Moonjune Records MJR063
Enregistrat als Stagg Street Studio, el 25 d’octubre
de 2013 a Los Angeles i al Henson Studio, el 27 de gener de 2013 també a Los
Angeles.
Produït per Dewa Budjana
Productor executiu, IGN Bagus Wijaya Santosa
Productor internacional, Leonardo Pavkovic
Dewa Budjana, guitarra
Jimmy Johnson, baix eléctric
Vinnie Colaiuta, bateria
amb convidats especials:
Gary Husband: sintetitzadors
(tema 1) spacer
Michael Landau: solos
de guitarra (tema 7)
Totes les composicions són de Dewa Budjana.
Escoltem ja el primer tema del disc, el que dóna títol a l’àlbum i que
serà el més delicat, com és habitual..
7.- Surya Namaskar (D.
B.) 7m42s
El setè àlbum en solitari de la llegenda de la guitarra progressiva d’Indonèsia
Dewa Budjana (el seu tercer per MoonJune Records) veu el mestre deixant de
banda l'enfocament dens, l’aproximació als meticulosos arranjaments que
defineixen els llançaments MJR anteriors, a favor d'un sistema més àgil que
brilla amb una rara intensitat i de ple ens col·loca de cara i al bell mig
d’aquest magnífic guitarrista, en Dewa. Recolzat per la llegenda progressiva
del baix fretless, en Jimmy Johnson i els ritmes del mundialment reconegut i
innegablement mestre, el baterista Vinnie Colaiuta. El treball de Budjana és
tan deliciosament impredictible com és de commovedor i convincent.
Seguim amb un altre tema força delicat i preciós...
6.- Campuhan hill (D.
B.) 5m27s
Un projecte ple de girs i ziga-zagues on mai se sap què vindrà, què
escoltarem, Surya Namaskar ofereix una àmplia evidència que Dewa és troba com a
casa en els moments d'espontaneïtat pura, que esquinça a través d'una ranura
punyent; com més dens es troba, més i millor aconsegueix l’orquestració. Explorant
facetes prèviament no revelades de la seva mística artística, aquest àlbum es
destaca en un enfocament més instintiu, sense inhibicions en la seva forma de
tocar la guitarra i fer música. Tot just acabat, presentat, encara fresc i lliurat amb
convicció i urgència, cada cançó és com el seu propi viatge únic i còsmic.
Seguim ara amb aquesta música que ens evoca tantes sensacions i situacions místiques, i ja vegeu que interpretada de manera magistral per tots els seus components...En Dewa ens mostra la seva gran capacitat com instrumentista amb uns temes on les melodies són preciosistes, les composicions i arranjaments fets amb molta sensibilitat i gust, i amb uns acompanyants extraordinaris...Vinie Colaiuta és bestial, un dels bateries referents per aquestes latituds, així com el Jimmy Johnson al baix elèctric.
2.- Duajo & Guruji (D. B.) 6m56s
Si bé, això és així, aquest és sens dubte molt més que un "àlbum de
guitarrista". Més que el seu anterior treball amb MJR, Dewa demostra que
ell és més que el superheroi de les sis cordes, és un cas extraordinari per no només
ser inclòs en la elit dels millors guitarristes, sinó també per ser-ho entre
els més diversos, estilísticament parlant. Exhibeix una àmplia paleta d'estils
però mai a costa de l'emoció o de la cohesió. Aquesta és una música progressiva
polida; com més brillant i creativa és, més gran és el seu abast i
convenciment.
Els acompanyants, com el Gary Husband (al sintetitzador) i la icona de
la guitarra de L.A. en Michael Landau, han col·laborat en inspirades actuacions
com artistes convidats d'Allan Holdsworth "i han estat sidemen del veterà
John McLaughlin. Surya Namaskar és fina ara la declaració més personal d'un
dels guitarristes més complets del món, i un dels més personals compositors. De
fet, aquest projecte és una realització brillant i vital alhora.
Acabem aquest projecte amb el tema més inquietant...
4.- Lamboya (D.
B.) 6m17s
Doncs deixem aquest magnífic i fins i tot sofisticat treball del gran
guitarrista indonesi, en Dewa Budjana per continuar amb el del Dusan Jevtovic,
el qual vaig poder veure en la seva presentació a Barcelona a la seu de Aclam
Records, convidat per ell mateix, com va fer el Xavi Reija en el mateix
indret tot i presentant el seu Resolution.
“AM I
WALKING WRONG?”
Dusan Jevtovic
Editat per Moonjune Records MJR058
Els temes de l’1 al 9, enregistrats per Jesús Rovira
i Joan Berenguer en directe a la Casa Muradas Studios, en algun dia de l’estiu
del 2012, Banyeres del Penedès, Catalunya.
Productor executiu, Leonardo Pavkoviv
Dusan Jevtovic, guitarra i efectes
Bernat Hernández, baix fretless
Marko Djordjevic, bateria
Tots les composicions són de Dusan Jevtovic.
Comencem amb el primer tema que com sempre serà un dels més delicats,
que n’hi ha en aquest disc, com aquest...
6.- Embracing simplicity (D. J.) 6m13s
El debut internacional del guitarrista serbi Dusan Jevtovic és un
emocionant viatge ben assegut però al seu darrere, amb tot de corbes i girs
imprevistos. Am I Walking Wrong?, ens ofereix moments immensos, d’explosiva
potència intercalats amb mostres de dissonàncies agradables, moments d’ambient
contemplatiu, reblats pel rock més progressiu. Aquest magnífic trio ens mostra
una gran capacitat de confiança i ens ja passejar a grans gambades a través
d’un conjunt de temes originals, enganxosos i força accessibles, que són
fascinants i impredictibles.
1.- You can’t sing, you can’t dance (D. J.) 4m19s
En Dusan no perd temps fent-nos veure que és un guitarrista complet, amb
una gran varietat de recursos i tons brillants en el seu arsenal. Amb un
vocabulari que molts guitarristes voldrien, propulsa una sessió que
contínuament s’està desenvolupant a un alt nivell, fent gaudir als fans
d’aquest estil de tocar la guitarra, especialment als qui han, hem, escoltat a
músics d’aquestes sonoritats en èpoques passades, tot i el pas del temps i la
millor tecnologia actual.
2.- Am I Walking Wrong? (D. J.) 4m36s
Contínuament empenyent als companys mitjançant aquest conjunt de temes
d’estructura única i intrigant, Jevtovic desenvolupa els sons amb un estil i
elegància fascinants. Amb la destresa d'un gran tècnic i l'ànima d'un gitano,
la seva obra cabdal és diferent de qualsevol cosa que es pugui esperar, però
sempre concebuda i executada brillantment. Hi ha un munt de sorpreses que ens
aguaiten, i totes són bones!
3.- Drummer’s dance (D.
J.) 4m38s
Els acompanyants són d’igual manera mestres en el seu ofici. Bernat,
també amb projecte propi que ja va sonar en aquest programa, és un dels
referents del baix elèctric havent-se format amb gent com Gary Willis, entre
molts altres. Acompanyant, com el mateix Dusan, en el projecte del Xavi Reija,
demostra la seva versatilitat en els diferents projectes on hi participa.
Contundent és també la participació del gran bateria Marko Djordjevic,
establert a New York, mestre i innovador el qual ha tocat amb gent com el
mateix Willis, però també amb Matt Garrison, Wayne Krantz, Jonah Smith, Bill
Frisell, Lionel Loueke, Aaron Goldberg, and others.
Escoltarem ara per acabar un tema on segur us recordareu del gran Jimi
Hendrix...
4.- One on one (D.
J.) 4m51s
Malgrat les complexitats innates de les cançons i les inclinacions al
desenfocament del gènere, el seu fons, el seu backup mai falla i deixa sempre
la feina perfectament feta. I parlant d’estils musicals, penseu que aquests
abasten una gran quantitat de terreny. Clarament aquesta és la personalitat
d’en Dusan, aquest és el seu espectacle on s’aventura i amb força risc. La seva
banda però, està sempre amb compactada amb ell de manera perfecta.
Deixem aquest magnífic treball tot i recordant-vos que encara queden 6
grans temes els quals podreu obtenir entrant a la web de moonjunerecords.com
Endinsem-nos ara en el darrer projecte de la nit dedicat a Moonjune
Records, editorial creada i dirigida pel Leonardo Pavkovic, des d’aquí una
forta abraçada....amb el grup Moraine i el seu projecte..
“GROUNDSWELL”
Moraine
Editat per Moonjune Records MJR066
Enregistrat per Steve Fisk el novembre de 2014 a
Seattle
Produït per Dennis Rea i Steve Fisk
Productor executiu Leonardo Pavkovic
Dennis Rea, guitarra, electrònica i Mellotron
Alicia deJoie, violí elèctric
James deJoie, saxo baríton, flauta i efectes
Kevin Millard, baix stick
Tom Zgong, bateria
Moltes de les composicions són de Dennis Rea, tot i que n’hi ha també de
la resta de membres de la banda....temes on la potència rítmica es veu
acompanyada per moments de relaxació aconseguint així que la maquinària del
tempo descansi de la mateixa manera també que la nostra ment.
Comencem escoltant un tema de Dennis Rea anomenat
8.- Waylaid (D.
R.) 7m20s
La més recent metamorfosi de Moraine destaca en el seu tema recurrent de
desenfrenada invenció, sense immutar-se per convenció i lliurat de manera
convincent, amb abandó! Deixant tot preconcepte a banda, Dennis Rea i companyia
inicien amb valentia les maneres i formes musicals on, la majoria de les bandes
progressives modernes, només hi podrien somiar.
Amb una gran quantitat de temes originals nous, així com també amb peces
escrites per al grup per compositors com en Daniel Barry i Jon Davis,
Groundswell, certament consolida la posició de la banda com una veu singular
com cap altre en l’actual jazz-rock-progressiu estatus. Aprofitant l'impuls
generat per les seves anteriors realitzacions a MoonJune Records, Moraine es
nodreix de les facetes més exòtiques de l’avant garde i la fusió.
Escoltem un altre tema del líder teòric de la banda, en Dennis
Rea...anomenat
4.- Gnashville (D.
R.) 4m11s
Els seus treballs anteriors, manifest deNsity (MJR028), del 2009 i
l’espectacular projecte que el va seguir el 2012, el Metamorphic Rock: Live at
NEARfest (MJR040), són àlbums que van obtenir centenars de bones crítiques a
tot el món, guanyant a més a més seguidors diversos que van des dels aficionats
al jazz, als metalheads, passant pels amants del món de la música en general.
Els moments de "primerenca Crimsonesque" (referit a King Crimson) intensitat
s'equilibren sovint per un enfocament més oriental de la melodia, la disposició
i el lliurament del conjunt; la música és deliciosament fresca i impredictible
del tot.
Les composicions brillants decorades per temes de gran abast i potència,
els canvis sobtats rítmics, les sensibles dinàmiques de grup i excursions i
solos en solitari dominen aquesta sessió que Moraine revela en un ambient més
psicodèlic, sense deixar de ser col·lectiva i estar tenaçment endollada a la màgia del
moment.
2.- Skein (D.
R.) 3m51s
Els amants de les millors ofertes de la fusió clàssica, rock progressiu,
avant garde, jazz progressiu, free jazz i gèneres de la música oriental es
trobaran molt a gust amb aquesta proposta, però només començaran a penetrar en
la superfície d'aquesta deliciosa amalgama! Una escolta més profunda serà lo
adequat mitjançant la visita al web de Moonjune Records i adquirint per un
mòdic preu la versió digital de tots aquests discos amb la millor qualitat
sonora.
Tots els components de la banda, el líder i guitarrista Rea; la violinista,
Alícia Dejoie; el saxofonista i flautista, James Dejoie; el baixista Kevin
Millard, i l’última incorporació de la banda, el veterà bateria Tom Zgonc,
estan en plena forma, tocant amb una gran inspiració, en aquesta excursió tant especial.
Groundswell és un dels més ambiciosos àlbums del gènere jazz-rock-progressiu d'aquest any. Aquesta és la "nova fusió valent" ... i com el títol podria inferir, estan destinats a deixar un gran senyal!
Acabem amb un tema de la Alicia deJoie anomenat
3.- Fountain of Euthanasia (D. R.) 3m25s
Doncs deixem-ho aquí...jo m’imagino que esteu flipant encara, més o
menys com jo, després d’haver repassat alguns dels temes d’aquests tres grans
discos de Moonjune Records. Ja sabeu que només heu de fer una cosa i aquesta és
entrar al seu web on podreu veure l’extens catàleg d’aquest tipus de música que
jo porto incorporat al meu ADN dels anys 70s i ves per on que ara hi torno. Al
web s’ha de veure, escoltar i finalment col·laborar adquirint els discos que
més us agradin que segur seran molts, sinó tots.
I ja per acabar recordar-vos que aquest divendres tenim un gran
concert-jam session gratuït amb Juan de Diego Trio, amb Juan de Diego,
trompeta; Dani Pérez, guitarra i Joe Smith, bateria...com sempre primer una
hora de concert i després Jam Session amb els músics que vinguin a tocar....un
concert patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, des d’aquí una
forta abraçada a tots que ho fan possible.
Molt bona nit i bon Jazz club de Nit amb Moonjune Records en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 194: Ildefons Alonso, Sébastien Joulie i Miguel Fernández, dimecres 18 de febrer de 2015
0 comentaris
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz
Club de Nit. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en
diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a
radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que escoltareu.
Doncs avui també és dia de presentació de projectes nous, com sempre, i
d’altíssima qualitat, òbviament. Avui us presentaré el darrer projecte del gran
saxofonista Miguel Fernández, disc enregistrat a New York; el primer treball
del bateria Ildefons Alonso que va ser el seu projecte final de carrera de
l’Esmuc anomenat Metrinova i un disc de Fresh Sound Records, el del guitarrista
francès Sébastien Joulie i el seu grup amb el gran saxofonista americà Walter
Smith III.
....recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs som-hi ja amb el treball de l’Ildefons Alonso...
“METRINOVA VOL 0”
Ildefons Alonso
Gravat a Encarnació 2 el 13 i 14 de Setembre per
Ildefons Alonso (8 Pistes Tascam TSR-8 cortesia de Dani Comas i l'RME Octamic
II cortesia de Roger Tarragó).
Lucas Martínez Membrilla - Saxo
Dani Comas Castañer - Guitarra
Marc Cuevas Admetlla - Contrabaix
Ildefons Alonso Valls – Bateria
Aquest és un projecte que vaig tenir el privilegi de veure el dia de la
seva presentació al 23 Robadors, assegut al costat del qui va ser el tutor i
mestre de l’Ildefons, en David Xirgu. Amb un Robadors ple de públic i amics,
vam gaudir d’allò més escoltant aquest projecte, on també hi havia el Cèsar,
pare del Lucas, tots dos havent vingut al JCLV.
Metrinova és un projecte on la clau de tot plegat és la mètrica, la
mesura rítmica, la qual en aquest cas és la protagonista per les seves
constants variacions en cadascun dels temes. Realment és un gran exercici
estilístic on el ritme és el que està constantment essent examinat i modificat.
No sé si ho he dit amb claredat i segur que no ho he explicat tant bé com ho
faria el mateix Ildefons.
Escoltem per començar el tema on el concepte de Metrinova de la part
mètrica del tempo hi és evident, anomenat...The Groovy Bums, o també...
3.- Els Pòtols rítmics (I. A.) 6m37s
Doncs ja heu escoltat com ha començat aquest tema, i com ha continuat.
De fet és força difícil per un músic no professional seguir les variacions
rítmiques proposades per l’Ildefons. Aquestes es van reproduint al llarg del
tema fins i tot amb la primera intervenció del jove Lucas Martínez al saxo
tenor i la posterior i delicada del Dani Comas a la guitarra. Quin so més nítid
i clar i quina digitació la del Dani; gran músic i participant dels projectes
Underpool com la resta de companys. Marc al contrabaix seguint les peripècies
rítmiques portant l’harmonia a bon port.
Dani Comas, mataroní i guitarrista des dels 13 anys que va ser quan va
començar. Llicenciat per la UB Magisteri Musical, ha passat pel Taller de
Músics i finalment es va llicenciar en Grau Superior per l’Esmuc. Es dedica
també a la docència i forma part de grups com "Kase O Jazz Magnetism” i
“Mystic Flugelhorn Band” a banda dels projectes tope jazzísics com és aquest.
I ara escoltarem un tema que el mateix Ildefons ja havia incorporat en
el projecte Underpool 3, i és el tema..
5.- Responsorial (I.
A.) 5m29s
Aquest és un tema que l’Ildefons va composar després de veure en un
museu com havia anat tot l’esclavatge fet pels blancs vers els negres africans.
Va voler fer un homenatge a tota aquesta gent que ho va patir i més encara
considerant de quina manera ho estant vivint, amb la seva música, la que els hi
és pròpia i que és aquesta de la qual tots nosaltres hi estem enamorats. De
passada va col·laborar amb aquest tema per l’enregistrament del Underpool 3.
El contrabaix del Marc ja ens indica que aquest és un tema on el Gospel
sembla que hi sigui de manera total. De fet està fet a base de diversos licks
de pregunta-resposta com ja heu observat. Dani ha iniciat la tanda de solos amb
el seu magnífic i cristal·lí so seguit pel magnífic tenor del Lucas. I al
darrera Marc, Dani i Ildefons fent-li de coixí rítmic i poc després hi tornen
amb el motiu principal del tema, un motiu molt ben trobat melòdicament i
rítmica.
Som-hi ara amb el tema Kleinprints, derivat del Footprints de Shorter i
on l’Ildefons aplica una variant rítmica, la Klein, de Guillermo Klein.
4.- Kleinprints (I.
A.) 6m37s
Aquest és un tema on la variació rítmica hi és des de l’inici marcada
pel contrabaix del Marc. La melodia interpretada pel Lucas ja ens situa al
Footprints de Shorter, però això no dura gaire ja que en Marc s’hi posa de
manera delicada amb el seu solo. Doneu-vos compte que els temes que estem
escoltant tenen tots un tempo mig tirant a baix, ideal per gaudir de les
melodies i variacions rítmiques, tot i que el darrer serà més viu. Lucas
aprofita aquest suport per desenvolupar el seu solo seguint l’harmonia de
Shorter. Ildefons intervé amb mestria en el seu solo, i fixeu-vos en l’aspecte
rítmic que és impressionant. Un nou concepte de fer música, el de la
modificació rítmica en temes com aquest i la creació de melodies amb aquest
contingut mètric en els temes anteriors i el que acabarà aquest projecte.
I escoltem ja el darrer tema d’aquesta formació
liderada per l’Ildefons, gran bateria, tècnic d’enregistrament i millor
persona, i el tema és...
2.- Ten & Changes (I. A.) 5m09s
Doncs ja vegeu que aquest tema segueix amb la difícil concepció rítmica
iniciada pels músics en el motiu principal del tema. Marc i Dani excel·leixen
en els seus solos donant-li peu al jove Lucas a fer la seva aportació. Aquest
so em recorda a un dels grans com el Joe Henderson per dir-ne algun, i és que
aquest noi que ja fa temps que rutlla, ens depararà grans moments musicals en
el futur més immediat, a part del passat i present amb qui ja hem gaudit.
Doncs deixem aquest magnífic projecte de l’ildefons Alonso anomenat
Metrinova tot i desitjant que us hagi agradat i que mireu d’aconseguir-lo i
així ajudar-lo a continuar els seus projectes.
Us deixo un enllaç on el podreu aconseguir fàcilment i per només 4€, tot
i que si voleu el podreu ajudar amb una mica més.
I ja sabeu que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu
26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres,
dvds, vinils....etc.... Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí
a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel
gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta
abraçada...i seguim ara amb el projecte del guitarrista francès Sébastien
Joulie editat per Fresh Sound Records anomenat...
“GREEN WAVES”
Sébastien Joulie Group feat. Walter Smith III
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 448
Enregistrat el 16 i 17 de febrer de 2013 per Olivier
Biffaud.
Produït per Sébastien Joulie
Productor executiu Jordi Pujol
Sébastien Joulie, guitarra
Brice Berrerd, contrabaix
Charles Clayette, bateria
Amb la col·laboració de Walter Smith III, saxo tenor.
Totes les composicions són del Sébastien excepte un parell..
Comencem amb un tema l’entrada inicial del qual és un tant preocupant,
tot i que després el motiu principal no ho és. Aquest disc segueix d’alguna
manera l’aspecte rítmic de l’anterior, tot i que no en el concepte mètric del
tempo, mesures complexes i canviants, però sí amb la manera com el bateria s’ho
manega, tot i ser també el tempo gens senzill....
2.- Cloud 5 (S.
J.) 6m45s
Després dels inicis, en Walter Smith III intervé amb un solo francament
brutal, contrastat pel més tranquil del líder de la formació. Aquest amb un so
a la guitarra diferent del que hem escoltat abans i ara més apagat, tipus John
Abbrecrombie quan aquest va començar a tocar la guitarra amb el polze de la mà
dreta i sense pua, també com Wes Montgomery. El contrabaix Brice ens indica en
tot moment on som harmònicament mentre que el bateria Charles, enriqueix amb
les meravelloses sonoritats dels seus plats..
Us recordo que hi ha d’altres programes com el Saxofon d’en Ramon i
Josep, el Camps de Cotó de l’Andreu Fàbregues, el Jazz para Nictalopes de
l’Enrique Heredia, el Calaix de Jazztre del Jordi Hatero, les Històries del
Jazz de l’Albert Carrique, el que fa a Ràdio Sant Boi i a Ona La Torre en Valentí Sesar, Jazz per a noctàmbuls i No solo Jazz de l’amic
Antonio Narváez, gran fotògraf també, per parlar dels programes carregats de
voluntariat, com també és aquest i que també hi ha programes de ràdio diguem-ne
més institucionals, aquells que pots escoltar a les emissores estatals i/o
autonòmiques i els de països com el nostre com és l’IcatJazz de l’Albert
Talleda i l’amic Toni Pola, i els que fa el mestre de tots, a les escanyes,
Juan Claudio Cifuentes, “Cifu” per els amics, Jazz porque sí i A todo Jazz,
etc... Bé, com sempre dic la oferta és força àmplia i n’hi ha per triar i
remenar..
Escoltem ara el següent tema, marcat també per l’aspecte rítmic, aquest
però ara constant...anomenat..
3.- The Flying Dutch (S.
J.) 7m44s
Certament la preponderància de contrabaix i bateria, com a base rítmica,
és del tot evident. La melodia del tema es veu enriquida per la contundència de
la secció rítmica. Guitarra i saxo tenor executen el motiu principal del tema,
un motiu melòdic però també rítmic. Podríem dir que a la B del tema, el tempo
es dobla i executen un pont magnífic per després tornar a la marcada
contundència, moment en el qual el gran saxo tenor Walter Smith III executa el
seu solo, d’un marcat contingut modern, sense oblidar la tradició en cap
moment. La tradició, aquest concepte que ens apropa a èpoques passades a partir
de les quals tots aquests músics actuals han evolucionat fins al seu propi
llenguatge. Sébastien ens mostra el seu saber a la guitarra en un solo
estratosfèric.
I ara si parlem del Sébastien i del concert que van
fer a St Etiene el 17 de febrer de 2013 dir-vos que després de cinc anys d'existència
i el primer àlbum del grup a trio "The lighthouse",
aquest guitarrista de jazz de Lió torna amb
un nou treball amb la mateixa fórmula:
guitarra, saxofon, bateria i contrabaix. La seva música és flexible i enèrgica i està arrelada
en la tradició, així com a l'escena actual de
Nova York. Walter Smith III va respondre positivament a la invitació de la gira i al nou àlbum que en resultarà,
i que és aquest que esteu escoltant.
Ja per acabar ho farem amb un tema impressionant anomenat Backup tema
del Larry Young..
4.- Backup (L.
Y.) 7m39s
Un tema iniciat ja a un tempo més viu i amb una melodia o motiu
principal que ràpidament ens situen a les mans del gran contrabaixista Brice
Berrerd, el qual ben al mig de la seva participació ja ens indica que hi haurà
tempos doblats com ell mateix fa un moment. Això ho hem vist de manera evident
amb el gran solo del Walter; de quina manera més impressionant es desferma. El
líder però es calma inicialment tot i canviar ràpidament i doblar el tempo,
leit motiv d’aquest tema del Larry Young.
Bé, doncs ja vegeu quin projecte més interessant que hem escoltat aquest
de Fresh Sound Records, i que podeu adquirir a la botiga Blue Sounds del carrer
Benet Mateu 26, al barri de Sarrià, de Barcelona. També podeu mirar tot el
catàleg de Fresh Sounds al seu web...
Acabem el programa d’avui amb el darrer treball de Miguel Fernández,
saxofonista de Pamplona establert a casa nostra des del 2004 on ell i el Chono,
porten el Sax On, un dels millors tallers per arreglar els instruments de vent
i també Sax On s’ha establert com a marca editorial en aquest el seu primer
disc.
“AFRIKAN BLUES”
Miguel Fernández
Editat per Sax On CD 001
Enregistrat el 24
i 25 de gener de 2013 per Michael Marciano al System Two Studios, a New York.
Produït per
Miguel Fernández, Leo Genovese i José Pascual
Miguel Fernández,
saxo tenor
Jason Palmer,
trompeta
Leo Genovese,
piano
Chris Lightcap,
contrabaix
Joe Hunt, bateria
Tota la música és de
Miguel Fernández i en aquest enllaç la podeu escoltar i comprar...http://miguelfernandez.bandcamp.com/album/afrikan-blues
Els de Downbeat li
van posar quatre estrelles i el Joe Tangani ens diu...
Molts instrumentistes intenten explorar l’àmplia gama del so dels seus
instruments, però pocs d’aquests modifiquen el seu instrument per aconseguir
aquesta gama dins la línia de la música
que ells imaginen, cosa que deu haver el Miguel.
Aquest és un projecte internacional que també te el vesant local o
europeu, i aquest és el que vaig poder veure no fa gaire al Jamboree en motiu
de la presentació del projecte del Miguel amb el gran i encara jove
trompetista americà, Jason Palmer.
Aquell dia vam poder veure la formació completa del Miguel, el seu
quartet, a més a més del Jason. I quina formació, amb el Marco Mezquida, piano;
Masa Kamaguchi, contrabaix i David Xirgu, bateria. En directe, aquesta formació va estar immensa i vam poder escoltar quin
gran nivell tenia el jove Palmer, sense parlar-ne de la resta de cracks, Marco,
Masa i David, uns monstres de l’escena actual, sense cap dubte, inclòs el líder
Miguel Fernández, evidentment.
Escoltem ja el primer tema d’aquest magnífic disc, un disc que segur
gaudireu com jo mateix he fet tot i preparant el programa.... i que serà una
meravellosa balada anomenada...
9.- B Class (M.
F.) 5m02s
Amb quina delicadesa hem començat aquest treball del Miguel Fernández,
oi? Només ell i el seu magnífic so, amb espurnes de piano i contrabaix i les
escombretes fregant suaument. En Leo Genovese ple del lirisme que el mateix
Miguel ens mostra en aquesta preciosa peça ideal per començar el seu treball.
La resta de temes inclouen també un parell de balades o similars com són el
tema “Fuga” i el “Mellow me”, tot i que el gruix del projecte està immers en
una sonoritat personal on l’experimentació melòdica hi és del tot present.
Com a mostra escoltarem el magnífic segon tema del disc, el que dóna nom
a l’àlbum, l’Afrikan Blues...
2.- Afrikan Blues (M.
F.) 7m31s
Un tema encetat pel motiu principal a saxo tenor i trompeta, un motiu
melòdic amb component rítmic que ens situa en el tema, amb un pont brutal que
dóna peu al grandíssim solo de Miguel i mentrestant al seu darrera una secció
rítmica impressionant. Jason Palmer, trompetista, recordeu aquest nom que farà
furor..he. Ja quan el vaig veure vaig flipar; quin fraseig més lleuger i
gràcil, fàcil també, aparentment, i amb un gran llenguatge personal com el so
de la seva trompeta. Impressionant, per dir-ho en una sola paraula. Genovese
encapçala la secció rítmica en el seu solo, ben marcat per bateria i contrabaix...quin
tros de tema, mare meva...al final un petit solo de bateria....
Seguim amb el següent tema anomenat...
3.- Jupiter I (M.
F.) 5m31s
Tema amb un motiu curt però a un tempo força viu, on ràpidament Miguel
enceta el seu solo. Què us sembla aquest gran saxofonista de Pamplona però ja
una mica d’aquí? Impressionant, oi? Les composicions ho són de la mateixa
manera que les seves interpretacions. Ja l’havíem tingut a Jazz club de Nit
però fa una mica amb el seu treball Transplanet Species, disc però una mica més
íntim que el que estem escoltant, que és força vital.
Seguim doncs amb un altre tema d’aquest disc i serà el primer anomenat..
1.- The Opener (M.
F.) 4m03s
Tema amb una mena d’atmosfera que embolcalla sobretot pels acords del
piano i per la melodia arrastrada del saxo i trompeta, una mica interpretada
amb un pèl de retard entre ells dos. Arriben ells dos a una mena d’èxtasi i
després cadascun d’ells s’identifica amb el tema a la seva manera.
Convindria que parléssim de Jason Palmer o sigui que és el que faré ara
mateix...
Jason Palmer, compositor, trompetista, arranjador, educador i
actor..mare meva..un dels músics més sol·licitats de la seva generació. A la
tardor del 2011 va fer una gira per la península formant part del East Coast
Tour of The Miles Davis Experience 1949-1959, amb la col·laboració de Blue Note
Records. L’estiu del 2011 Jason va fer una gira per Austria i Alemanya tocant
en molts festivals de la costa est dels eeuu i Canadà amb el Grace Kelly Quintet,
pasant una setmana a Langnau de Suïssa. També el 2011 li van donar un premi en
composició pel Consell Cultural de Massachusetts.
Ha treballat amb icones del Jazz com Roy Haynes, Herbie Hancock, Jimmy
Smith, Wynton Marsalis i la Lincoln Center Jazz Orchestra, Kurt Rosenwinkel (primer
trompetista que ha tocat amb el Kurt), Ravi Coltrane, Geri Allen, Patrice
Rushen, Clarence Penn, Jeff Ballard, Kenny Barron, Phil Woods, Common (icona
del hip-hop), Roy Hargrove, i Lewis Nash...
A més a més de participar en una dotzena de discos com a sideman, Jason
ha enregistrat tres discos sota el seu nom i avui mateix és artista de
Steeplechase Records. El seu debut va ser amb el disc "Songbook"
(Ayva Musica) amb Ravi Coltrane i Greg Osby, dos grans saxofonistes. Aquest
disc va aparèixer el 2008 i va estar en els millors d’aquell any i fins i tot
els de All Music el van posar a la llista dels millors discos de Jazz. Bé,
podríem seguir parlant d’aquest monstre de la trompeta però us ho deixo a
vosaltres, que segur tindreu l’interès de cercar més informació d’aquest gran
músic, Jason Palmer.
Acabem aquest projecte amb un tema el títol del qual és força
eloqüent...
8.- Sé que te gusta, KBI (M. F.) 5m42s
Un tema que comença una mica com l’anterior, amb els dos vents tocant un
pèl amb retard, per marcar més la sonoritat de cadascun d’ells. Ràpidament el
magnífic trio intervé amb el Leo de capdavanter sense oblidar el magnífic
bateria Joe Hunt i en Chris Lightcap al contrabaix. Ells sols fan i desfan,
fins i tot es pot escoltar un trosset característic d’un tema de Keith Jarret
interpretat pel Leo. De fet, Leo és un pianista que ha begut de les aigües de
Keith Jarrett i se li nota sobretot en aquest tema. Miguel s’hi capfica sense
cap mal de cap, seguint les elucubracions rítmiques i volant per sobre
d’elles....els cops a les timbales marquen la mètrica d’aquest tema. Jason
s’afegeix al motiu del tema amb el Miguel i així acaben, delicadament.
Doncs res més, espero que hàgiu gaudit amb la selecció que us he ofert i
recordar-vos que aquest divendres tenim un gran concert de Jazz amb el Fèlix
Rossy Quintet, amb Ben Solomon, saxo tenor; Davis Whitfield, piano; Pedro
Campos, contrabaix i Ofri Nehemya, bateria. A la Sala Xica a partir de les 22h
aquest divendres...Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.
Programa 193: Azzango, Paolo Tomaselli i David Viñolas Trio; dimecres i dijous a les 22h
0 comentaris
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz
Club de Nit. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els dijous en
diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a
radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que escoltareu.
Avui us presentaré un parell de magnífiques novetats de Quadrant
Produccions però abans escoltareu el darrer disc editat i presentat precisament
avui al Campari Milano de la formació que barrejava el Tango i el Jazz en els
seus orígens, i fins i tot ara mateix també, tot i considerant que en aquest
disc el que prima són les composicions dels mateixos músics, amb aires d’aquell
Jazz que feien músics francesos després de la segona guerra. Te doncs un aire a
vell però amb sabor actual.
Dir-vos que aquesta formació els vam tenir al Jazz Club La Vicentina en
la primera temporada, i que vam gaudir molt i molt amb la mestria d’aquest
virtuós de l’acordió, el jove Dimitri Saussard. La gira dels Azzango inclou
diversos locals a part del Campari, l’FNAC El Triangle de Barcelona i
actuacions en diverses poblacions de casa nostra, allargant-se la gira per la
resta de la península en espais com el Jimmy Glas de València, Populart de
Madrid, i acabant-la a la Llibreria el Siglo de Sant Cugat.
“MEDITERRANI”
Azzango
Enregistrat per Jordi Solans del 16 al 20 d’abril als
estudis Nautilus Recordings d’Arenys de Mar.
Editat per Nuevos Medios
Dimitri Saussard, acordió
Roman Baret, guitarra
Josep Manresa, baix elèctric
Sebastien Necca, bateria i cajón.
Azzango neix del desig d'Alix Arrigoni, pianista,
de barrejar la veu harmònica del piano i l'acordió
respectant les particularitats
de cada instrument. Músic improvisador de jazz, Alix
recerca llavors un acordionista amb la mateixa sensibilitat
musical per a desenvolupar un joc interactiu i
el fraseig conseqüent. De fet, el nou camí
obert amb acordió per prestigiosos músics com Richard Galliano, Marc Berthoumieux
o el fet de reinventar el so amb el Daniel Mille
i oferir un nou espai per aquest instrument,
situen l’Acordió en un lloc privilegiat.
Comencem amb el magnífic tango d’en Sebastien Necca
anomenat
2.- Un tango Place Clemenceau (S. N.) 4m29s
Amb aquesta sonoritat a bell ens situarem dins
d’aquest projecte nou. Una formació on cadascun dels membres participa amb la
seva particular visió de la música amb barreges de músiques del sud. Una
delicada peça interpretada de manera
exquisida i una magnífica composició on la simbiosi de guitarra i acordió
aconsegueixen una comunió magnífica.
La trobada amb Dimitri Saussard, acordionista, donarà una direcció final
per al projecte, sobretot en l'elecció del repertori d'estàndards de jazz, peces
musicals del tango argentí i composicions.
I ja sabeu que podeu anar a la botiga Blue Sounds al
carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del
Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc.... Allà hi trobareu els caps de
setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de
dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound
Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol
Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...
Seguim ara amb el primer tall del disc, una peça del
Josep Manresa, el català del grup.
1.- Sur-Prise (J.
M.) 6m56s
Un tema amb aires mediterranis on la simbiosi rítmica
de baix i bateria permeten a la resta de companys desenvolupar les estructures
d’aquesta peça força vital. Guitarra i acordió mostren la seva tècnica així com
també el perfecte control del baix del català Manresa fent una mena d’aturada
rítmica per després tornar-se a desfermar amb el magnífic solo d’en Dimitri a
l’acordió.
L'elecció del ritme s’imposa
llavors naturalment amb en Josep Manresa. Els
seus orígens catalans li permeten
afegir els sons mediterranis interessants, sobretot
en els arranjaments i composicions pròpies.
Sébastien Necca, baterista,
els hi ofereix la versatilitat que marquen els seus poli-ritmes.
El juny de 2010, Alix va deixar la banda i això va fer que Romain Baret prengués el seu lloc. El canvi d'un piano per una guitarra aportà al grup un so nou i un nou color a la seva música.
El juny de 2010, Alix va deixar la banda i això va fer que Romain Baret prengués el seu lloc. El canvi d'un piano per una guitarra aportà al grup un so nou i un nou color a la seva música.
Els membres d’Azzango són tots músics professionals i han estat formats al Conservatori Nacional de l’àrea de Chambéry.
Seguim ara amb el tema 4rt també d’en Josep Manresa,
anomenat...
4.- Différence égallité (J. M.) 6m06s
Un tema iniciat pel baix d’en Josep amb un riff
rítmic melòdic que sembla el motiu principal de fons del tema. Dimitri entra
aviat amb l’acordió i ja d’entrada el tema agafa ja uns aires rítmics força
potents. Aquesta formació incorpora talls rítmics al bell mig dels temes,
permetent reconfigurar la peça. Això implica també unes dinàmiques importants
la qual cosa és d’agrair. En aquest tema això hi és força evident on també
podreu comprovar la gran tècnica i so d’aquest virtuós de l’acordió, Dimitri
Saussard.
Entre composicions rítmiques i boniques melodies, el projecte artístic
del quartet Azzango s’enriqueix de múltiples influències. Una bateria, un baix,
una guitarra i un acordió conformen l’instrumentació i peculiaritat del
projecte i aporten el so característic de la formació que mescla amb un ampli
esperit de llibertat, la frescor del jazz i la sensualitat del tango. Les
composicions es nodreixen de la improvisació que permet l’amplitud de la
concepció harmònica del jazz sense oblidar l’energia i la força de la música en
si mateixa.
Tot i que el seu repertori actual està format gairebé de composicions
pròpies, també apareixen arranjaments de diferents temes populars. Els concerts
d’Azzango transpiren l’emoció i la sensibilitat que brolla de la complicitat
musical i humana dels seus components.
I acabem aquest magnífic treball amb un altre tema de
Josep Manresa anomenat....
9.- Vamos! (J.
M.) 6m57s
Un tema marcat pel ritme del cajón del Sebastien...a
la vegada que per la melodia amb aires força càlids de l’acordió del Dimitri. La
delicada guitarra de Romain s’hi afegeix enriquint força el context i deixa pas
al solo a cajón del bateria Sebastien. La resta de companys li fan un riff
rítmic repetitiu per acompanyar-lo en la solitud. La melodia càlida de
l’acordió del Dimitri ens embolcalla en la seva gestió del seu solo. Tots
plegats tornen a la coda per anar fent cadascun d’ells el seu tros de melodia i
així encarrilar el tema cap el final. Un gran tema per acabar aquesta
presentació d’aquest disc de Nuevos Medios, que avui mateix, ara mateix s’està
presentant al Campari Milano.
Seguim ara amb els projectes de Quadrant Produccions i per tant....recordeu
que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de
Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es,
allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
D’aquests dos projectes primer us presentarem el del guitarrista italià
Paolo Tomaselli anomenat...
“FLOATING BRIDGES”
Paolo Tomaselli
Editat per Quadrant Produccions Q00058J
Enregistrat al The Bunker Studio el novembre de 2014
per Aaron Nevezie.
Produït per Quadrant Produccions
Paolo Tomaselli, guitarra
Clay Lyons, saxo alto
Christian Li, piano
Jared Henderson, contrabaix
Roberto Giaquinto, bateria excepte en el tema 8
Ignacio Rivas Bixio, bateria en el tema 8
Totes les composicions són de Paolo Tomaselli..
Escoltem el primer tema del disc, el qual ja ens situarà en el context
musical, i sonoritats diverses, sonoritats aquestes en concret la del saxo Clay
Lyons que te una certa semblança amb la del gran saxo Jan Garbareck, o al menys
això m’ha semblat a mi en algunes frases.
1.- The Quest (P.
T.) 8m35s
Els inicis amb el so de la guitarra apagada i després amb el saxo alto i
la conseqüent melodia, ens situen en aquest primer tema que es va desenvolupant
seguint, inicialment, camins delicats però que posteriorment han anat canviant
i diversificant-se..
Aquest és un disc que tot ell està impregnat d’un missatge sonor
identificatiu, on el tempo mig serveix al líder i a les seves composicions com
a sustentador de la seva obra sonora. La conjunció i simbiosi dels
instrumentistes, guitarra i saxo alto, sobretot, és total i la compenetració
perfecte, no endebades aquests joves músics van tocar força vegades junts allà
pel nord-est dels eeuu a la millor escola de música, la de Berklee a Boston.
Escoltem el següent tema d’aquest disc editat per Quadrant...tema anomenat
4.- Java Street (P.
T.) 8m19s
Un tema on ben aviat escoltem el riff que li serveix de motiu principal,
un motiu repetitiu força interessant...i on posteriorment amb el solo del líder
es va desenvolupant, mentre la secció rítmica el segueix de manera reposada. El
posterior solo del pianista Christian Li recolza la proposta compositiva i més
encara la d’aquest jove saxo alto amb aquest so tant preciós. I ens retrobem
amb aquell motiu repetitiu tant ben trobat mentre el bateria fa de les
seves...i així acaben aquest magnífic tema...
Sembla que en Paolo, que és nadiu de Milà, s’ha passejat també pels
estats units, per l’àrea de Boston i New York a temporades, essent-ne ara el
seu lloc d’estudi i treball la ciutat de Barcelona. Un home que es fa una sèrie
de preguntes relacionades a la seva pròpia identitat....diu ell....Qui soc jo?
Soc italià perquè vaig néixer a Milà? Puc ser considerat una mica americà
perquè he estudiat i m’he format durant els anys clau del meu desenvolupament
personal? Soc potser una mica català perquè ara mateix vic i també parlo una
mica català? Potser soc una mica sud-americà pel fet d’haver parlat castellà
amb els estudiants de l’Amèrica del Sud que van estar amb mi a Boston i New
York? M’agrada pensar que visc en una metafòric pont flotant que connecta totes
aquestes cultures. És per això que he posat aquest nom a aquest projecte, en
honor a tothom qui connecta diferents mons, cultures i gèneres de música, gent
diversa i sentiments. Crec que aquesta música que escolteu o escoltareu
expressa totes les meves diferents ànimes. La majoria dels temes es van
composar a Brooklyn N.Y. excepte un parell que ho van ser a Boston i una a
Milà.
I acabem aquest projecte amb el darrer tema del disc anomenat
8.- Night shadows (P.
T.) 6m40s
Amb els dos temes anteriors de més de 8 minuts cadascun només m’ha
quedat espai per posar aquest darrer de prop de 7 minuts. Però quin tema
d’aquest gran guitarrista i quin gran solo que ens ha fet el Clay Lyons....
Nascut en una família d'artistes a Madison, Wisconsin, 23 anys d'edat, el
saxo alto Clay Lyons ha estat captivat per la música des de molt jove. Lyons va
començar el seu viatge musical tocant la bateria quan era un nen, després es va
passar al violoncel i piano, i finalment es va instal·lar en el seu instrument
d'elecció, el saxo alto als 12 anys A l'escola secundària, amb l'ajuda del seu
pare i alguns amics, Lyons va descobrir la música de Charlie Parker, i aviat es
va adonar que no hi havia marxa enrere. Amb el temps i després de molta pràctica,
es va convertir en un intèrpret important a la seva escola secundària i a
l'escena del jazz local de Madison, on va estudiar amb el llegendari Richard
Davis. El 2007, Lyons va ser guardonat amb una beca-matrícula completa al
Berklee College of Music, i des de llavors, ha tocat en moltes ocasions a
Berklee i en altres llocs. Lyons ha actuat com a acompanyant i amb els seus
propis grups als Estats Units, Hong Kong i Japó, i actualment es troba cursant
un màster de composició de jazz i de performance d'instruments de vent al
Berklee College of Music de Boston.
Deixem doncs aquest magnífic disc del Paolo Tomaselli i ens endinsarem
ara per acabar amb una altra proposta de Quadrant amb el grup de casa nostra
liderat pel bateria David Vinyoles i que em va fer arribar a les meves mans.
Us recordo que hi ha d’altres programes com el Saxofon d’en Ramon i
Josep, el Camps de Cotó de l’Andreu Fàbregues, el Jazz para Nictalopes de
l’Enrique Heredia, el Calaix de Jazztre del Jordi Hatero, les Històries del
Jazz de l’Albert Carrique, Jazz per a noctàmbuls i No solo Jazz de l’amic
Antonio Narváez, gran fotògraf també, per parlar dels programes carregats de
voluntariat, com també és aquest i que també hi ha programes de ràdio diguem-ne
més institucionals, aquells que pots escoltar a les emissores estatals i/o
autonòmiques i els de països com el nostre com és l’IcatJazz de l’Albert
Talleda i l’amic Toni Pola, i els que fa el mestre de tots, a les escanyes,
Juan Claudio Cifuentes, “Cifu” per els amics, Jazz porque sí i A todo Jazz,
etc... Bé, com sempre dic la oferta és força àmplia i n’hi ha per triar i
remenar..
David Viñolas, músic inquiet que ja porta uns quants anys formant part
de diversos grups i projectes musicals d’àmbits molt diferents, la tardor de
2013 va decidir a presentar en societat el seu projecte més personal, David
Viñolas Trio, i ho va fer dins el cicle Vesprades de tardor de Centelles.
Després de l’estrena en públic i veient la bona acceptació que va tenir,
Viñolas va seguir treballant, composant i arranjant per tenir un repertori
propi que, durant 2014, va anar polint i va presentar en clubs, cicles de
concerts i el festival de jazz de Vic entre d’altres.
L’estiu del mateix any va entrar a l’estudi i va enregistrar el disc Cap
al capvespre, que ara presenta en directe.
La música que ens ofereix aquest trio té diferents girs i textures,
passant pel swing, el groove, el free i la improvisació col·lectiva, utilitzant
ritmes i compassos més propis d’altres estils, sempre investigant, arriscant i
cercant nous colors. La comunicació, el talent i l’energia dels tres músics fa
que no hi hagi un concert igual. En aquest disc es podran escoltar temes que
majoritàriament són composicions del propi Viñolas, del saxofonista Albert
Bartolomé i alguna versió o estàndard arranjats per aquesta formació.
“Cap al capvespre”
David Viñolas Trio
Produït per Quadrant Produccions
Enregistrat el 21 i 22 de Juliol de 2014 al Teatre de
Ca l'Eril de Guisona per Ildefons Alonso.
Mesclat als Estudis Baraka per Marc Parareda i masteritzat
per Ferran Conangla.
David Viñolas – bateria
Albert Bartolomé – saxos alt i soprano (track 4)
Aleix Forts – contrabaix
Amb la col·laboració de Jordi Santanach, clarinet
baix (tracks 1, 5 I 8)
Comencem ja amb el primer tema d’aquest magnífic i modern projecte, amb
la col·laboració del magnífic so del clarinet baix...el que dóna nom al
projecte..
1.- Cap al capvespre (D.
V.) 6m22s
Doncs ja vegeu que estarem immersos en aquesta sonoritat un tant
preocupant, si ens cenyim al contrabaix de l’Aleix Forts...he..El clarinet baix
del Pau hi juga aquí un paper clau de contrapunt a la veu del alto de l’Albert,
i sempre David controlant el tempo i fent-los anar així, a poc a poc...uns sons
que em recorden d’altres que hem posat aquí...bé, després en parlarem, ara però
més coses que ens diu en David..
En David m’ha fet arribar una informació personal i addicional que jo
miraré d’encabir dins el programa..en el ben entès que la que no hi pugui
ficar, la podreu llegir en el blog....vegem què ens diu David Viñolas...
Vaig engegar aquest projecte a trio fa un parell d'anys després d'haver
fet un repertori basat en temes de Thelonious Monk a quartet on van passar
guitarristes i pianistes diversos. La comunicació i la complicitat am l'Aleix i
l'Albert em van fer plantejar un trio sense harmonia i vaig començar a donar-hi
voltes i a treballar-hi. Vam començar tocant estàndards i alguns temes de Monk
i poc a poc el projecte va anar evolucionant cap a terrenys més moderns, vaig començar
a provar temes propis, vam començar a jugar amb el free, la improvisació
col·lectiva, a tocar compassos d'amalgama i a crear el so que més o menys hem
plasmat al disc.
En escriure algunes cançons em va venir al cap la formació de quartet sense
harmonia i el clarinet baix, que tímbricament el trobo molt interessant,
m'encaixava força bé en la sonoritat del trio i el Jordi ho va fer de
meravella. L'alternate track del Capvespre va venir una mica jugant i per
proposta del mateix Jordi Santanach i no vaig dubtar en provar-ho, vam estar 2
dies a l'estudi i va donar per molt, vaig gravar molta música per després poder
seleccionar la que m'encaixés més bé amb el disc.
Sobre el tema Impro #1 (Nit a la Segarra) es tracta d’una improvisació
col·lectiva que vam gravar a la nit després de sopar una estupenda truita de patates
que ens va preparar l'Ildefons, vam engegar i per escalfar vam tocar aquest
track que ens va agradar i aquí està.
Seguim ara amb un tema que tots coneixem, és el Hey Jude de McCartney.
Aquesta versió que inicialment no sembla que ho sigui, ràpidament es transforma
en un magnífic exercici d’improvisació i investigació totalment enriquidor.
Tema de més de 9 minuts on veureu com aquests joves músics desenvolupen el
tema....
6.- Hey Jude (M.) 9m17s
Una magnífica versió, rica en variants i interpretada de manera
exquisida que ens fa veure de quina manera el Jazz és capaç de donar-li la
volta a les diverses músiques i reinterpretar-les de nou amb enriquiments
diversos, rítmics i melòdics. Aquí, el David Viñolas Trio ens ho ha mostrat de
manera ben palesa amb un magnífic arranjament que ens ha situat el tema a una
altra perspectiva.
Doncs i a mi que em sembla que els nostres músics tenen moltes coses en
comú, oi? A part dels estudis hi ha un tarannà en aquestes músiques que em
recorda d’altres projectes entre els quals els de l’Ivo Sans convida amb el
saxo alto del Marcel·lí Bayer, també el projecte del Cèsar Joaniquet de la
setmana passada hi te alguna cosa, un altre enregistrat al Fizz amb el
Marcel·lí Bayer, Ramiro Rosa i demés. Músiques subtils amb protagonistes
diferents ens fan entendre que el Jazz a casa nostra camina de manera ben
sòlida, i sinó escolteu aquest magnífic tema que sintetitza tot el que he dit.
7.- La felicitat de Sadie (D. V.) 4m48s
Doncs jo diria que és un tema força delicat i interpretat en aquesta ona
Lee Konitz, Art Pepper, Paul Desmond, etc...una mena de barreja de cool-west coast
gràcies al magnífic so de l’Albert Bartolomé al saxo alto. Un tema carregat de
swing, que ens permetrà situar-nos en el següent i darrer que escoltarem
aquesta nit, el tema anomenat...
Més coses que ens diu en David...El track Redibuixant el Camí és del
saxofonista Albert Bartolomé, una balada que m'agrada molt, un dia me la va
ensenyar i és un tema que ja portem temps que el toquem.
Vam gravar dues versions:
Hey Jude (Paul McCartney), diu en David, M'agraden molt els Beatles i
vaig agafar aquesta melodia per després deconstruir-la i entrar en terreny
free, un experiment.
Trois Gimnopedies (Eric Satie), les trobo d'una bellesa extraordinària i
em venia de gust tocar-les, realment va ser senzill, proposar a l'Aleix que
interpretés la mà esquerra de la partitura i l'Albert la dreta, posar una mica
de swing i obrir algunes parts a la improvisació. No se si a Satie li hauria
agradat, JEJEJ!
El perquè del títol del disc és que la majoria dels temes que jo he composat
han estat composats en aquesta franja de temps, és una franja de temps que em
dona calma i que em fa pensar, relaxar-me i la solo aprofitar bastant per
treballar temes d'aspecte més creatiu i el disc ha estat pensat i concebut
bàsicament en un grapat de Capvespres.
I voldria dir-vos que hi ha un parell de temes llargs on podreu gaudir
al màxim de les improvisacions d’aquests els nostres músics, els meus nens que
diu l’Andreu, però recordeu que per fer-ho abans heu d’adquirir el disc, i això
ho podeu fer entrant al web de quadrant produccions....
I ara acabem ja amb el darrer tema d’aquesta nit també amb la
col·laboració d’en Jordi Santanach amb el seu preciós clarinet baix, anomenat...
5.- Siempre de hace lo que se puede (D. V.) 5m39s
Doncs amb aquest tema acabem el projecte i programa esperant que hàgiu
gaudit d’allò més amb les músiques que us he presentat, i que han estat tres
treballs força diferenciats però amb el denominador comú de la qualitat i bon
gust en les composicions i molt bones interpretacions de cadascun dels músics
que hi ha intervingut.
Deixem-ho aquí recordant-vos que demà el podreu tornar a escoltar en
diferit a la mateixa hora i que el divendres miraré que ja estigui penjat al
blog del Jazz Club de Nit. Volia comunicar-vos que afegiré un dia de Jazz-Rock
amb material editat per Moonjune Records de l’amic Leonardo Pavkovic des de New
York. No tinc clar si faré un programa més o serà el darrer de cada mes...però
sí que faré aquest programa de Jazz-Rock-Progressive amb un munt de discos que
m’envien des d’allà i que ja tinc, i que crec que els haig de promocionar, en
la justa mesura de les meves possibilitats...
Doncs res més, gràcies per escoltar-nos, ja sabeu que podeu anar al blog
del Jazz club de Nit i tornar a escoltar els programes que vulgueu i que ja en
són 192 i amb aquest seran 193 els programes que portem des del juny de 2009.
Bona nit i bon Jazz club de nit en el Jaç de cadascú.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
