Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts de nou a la temporada 2026-2027 del Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.


I per començar la nova temporada què millor que posar-vos la música excelsa que publiquen els amics d’Errabal Jazz i per això el disc «Feréstec» de La Banda del Poble Nou i el «Familia Barakaldology» del Aritza Castro Project i també amb el disc de Temps Record de l’amic Francesc Capella, «Material Sensible».

Doncs comencem amb el disc publicat el 2026 per Errabal Jazz, dels amics de La Banda del Poble Nou i títol de disc prou significatiu, «Feréstec» enregistrat per Fredrik Carlquist el 14 de juliol de 2025 a l’Institut Joan Salvat Papasseit de Barcelona. Amb Juan de Diego, trompeta i composicions; Pau Domènech, clarinet baix; David Parras, tuba; Santi Colomer, bateria. Al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web de Juan de Diego https://juandediego.com.

I aquesta és una formació atípica per diversos motius; el primer i evident és que és una Brass Band, sense piano ni contrabaix, o sigui que si el Santi es pengés la caixa i portes els plats, no sé com, però podrien fer una d’aquelles magnífiques «Marching Band». També pel fet que tots els temes són del Juan, ell que també n’és l’ideòleg del grup. Majorment els temes són a tempo no massa viu si n’exceptuem un parell, que en són una mica. El tarannà principal és molt tranquilet amb temes amb un Groove impressionant. Les melodies segueixen l’ona, salvant les distàncies, de l’esperit de l’Ornette Coleman per «amelòdiques» i també per l’esperit de Llibertat que es respira.

Hi ha però un tema que et «corprèn» quan l’escoltes, per la gran càrrega emotiva que inclou pel fet de ser una mena de marxa fúnebre, i tema anomenat «Metífico» amb grans solos de Pau al clarinet baix, Juan a la trompeta amb sordina, i redobles màgics de Santi. Un altre de tempo més o menys igual és «Mikro» aquest però amb aires més positius on s’albira alguna esperança per la bellesa de la pròpia melodia. Un dels temes amb més càrrega dramàtica, política i humanitària és el sorprenent «Gaza y el arte», on Juan ens recorda la barbàrie comesa per la majoria del poble israelià. Sentiment que es barreja amb ràbia.

Doncs ja els començarem escoltant en aquest tema, també sense comentar-ne els ets i uts, que vosaltres ja ho enteneu tot.

1.3.- Gaza y el arte (Juan de Diego) 5:51.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I més temes són aquests «Feréstec» que titula el disc, també a un tempo mèdium i ritme ternari, amb la melodia feta pel Juan i Pau a duet i profunditat del so de la tuba de David i la frescor de la creativitat de Santi a la bateria. A partir d’ara la cosa agafa un tarannà més Free, si això és possible. Per això ens trobem amb el primer track, melodia típica de Juan de Diego on David i Santi ompliran els espais buits amb la seva sonoritat i rítmica, tema anomenat «Al barri hi ha de tot». Seguim amb «Corre, corre», tema iniciat per Pau i David a duet de vents i fent el que serà el motiu principal, per ja Juan començar les improvisacions i la base doblar el tempo.

Doncs escoltem-los en aquest magnífic tema de Juan..

2.2.- Corre, corre (Juan de Diego) 4:57.

I encara ens queden tres temes, dos vitals decididament, i una mica menys el tema homònim del grup, tema però que és potent, «La Banda del Poble Nou». De nou però ens situem en un entorn «Fresc» i «Lliure», fins i tot «Divertit», amb un Santi a la bateria bastant «culpable» i el que més, Juan, paridor de tot plegat. Aquí es respiren aires de Coleman per improvisacions col·lectives i demès motius. I més vital és «Petrovic en Atxuri» on Santi els porta a tots on ell vol, és clar que amb el suport de David a la tuba. Aquest és un dels tres temes més curtets, de 3 minutets i escatx amb una bona trempera rítmica i melodia encoratjadora i positiva, d’aquelles que et revitalitzen. I un altre de curtet i potent, alhora que «Fresc», «Divertit» i amb una càrrega rítmica imponent és el darrer trak del disc i tema anomenat «Osimbo».

I ja per acabar d’escoltar-los ho farem en dos temes seguits i tot just comentats...

3.4.- Petrovic en Atxuri (Juan de Diego) 3:19.
4.9.- Osimbo (Juan de Diego) 3:03.

Quin gran treball que ens han fet aquests, els nostres amics, Juan, Pau, David i Santi o sigui que felicitats nois i abraçades a tots quatre.

Ara però ens situarem en un entorn d’una major seriositat, on la música ens captivarà per d’altres motius que els fins ara escoltats; aquests seran la musicalitat més «ortodoxa», entre cometes, i l’excel·lència interpretativa més «purista», també entre cometes. També notarem una millor qualitat de la gravació pel fet de fer-ho en estudis de gran volada, com ben aviat escoltareu.


I segueix-ho amb el disc de Francesc Capella, «Material Sensible» publicat el 2026 per Temps Record enregistrat el 13 i 14 de febrer de 2026 per Daniel Val al Medusa Studio, Barcelona. Els temes #7 i 8 enregistrats el 15 de març del 2026 i mesclats per Gerard Porqueres al HeartWork Recording Studios, El Prat de Llobregat. Masteritzat per Ferran Conangla. Amb Francesc Capella, piano; Joan Motera, contrabaix i Joan Terol, bateria. Fotografies de l’interior del CD fetes per l’amic Hal Masonberg.

I aquest és un disc majúscul en diversos aspectes. El més evident és el de la interpretació a piano del Francesc, on es pot apreciar clarament la seva mestria i gran sensibilitat. Destaca la digitació precisa, però també la pulsió rítmica en molts dels temes, com per exemple el primer track «The Turtle and the Butterfly». No m’oblido pas dels dos companys excelsos amb els quals ha fet aquest treball, Joan Motera al contrabaix i Joan Terol a la bateria, dos cracs en els seus respectius instruments. Sobre aquest i tots els temes, Francesc ha deixat escrits uns curtets comentaris del perquè i com.

Una altre de les meravelles a tempo delicat és el segon track «Empty Chairs» on ens parla dels què ja ens han deixat, els músics, homes i dones, i com de buides queden les cadires i diu ell: «Tants músics amb un vincle professional que quasi ha esdevingut parentiu, i que per llei de vida ens van deixant. La imatge d’un escenari amb una Big Band en la que cada cop hi ha més cadires buides, faristols vacants, partitures que ja no interpretarà ningú.» I un altre dels temes interessants del disc és «El Caminante» amb un bon marcatge rítmic i tempo mèdium on s’aprecia clarament l’aspecte rítmic, així mo trencat, que dic ja en aquests casos. I ell ens diu això: Caminar, per el que està fet l’ésser humà, pot ser viatjar, peregrinar, passejar, descobrir o conversar. Pot ser introspecció o curiositat, assolir coneixement i saviesa.»

Doncs ja els escoltarem en aquests temes:

5.2.- Empty Chairs (Francesc Capella) 6:02.
6.3.- El Caminante (Francesc Capella) 6:46.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I del «The Turtle and the Butterfly» ens diu això: «Una preciosa papallona sobre la closca mig enterrada d’una tortuga a una platja de Guinea. Metàfora del temps, bellesa efímera i atemporalitat arcaica en una sola imatge.» I un dels més vitals és «Last Call» conjuntament amb el «Shanghai Blues». I del primer ell ens diu això: «El món d’aeroports i estacions, un ecosistema de persones i vehicles en trànsit, provisionalitat suspesa en el temps.»
I per ja deixar-los d’escoltar ho farem en aquests temes..

7.1.- The Turtle and the Butterfly (Francesc Capella) 6:19.
8.5.- Last Call (Francesc Capella) 5:07.

i és clar que encara hi ha més i magnífics temes, i per això us recomano que el cerqueu i adquiriu a la web de Temps Record.


I ja encarem el final del programa d’avui, el primer d’aquesta temporada, amb el disc «Familia Barakaldology», el de l’Aritza Castro Project. Enregistrat per Sweet Saul Music el 22 de juliol de 2024 a Larrabasterra, Biscaia, País Basc. Edició de so, mescles i masterització de Saul Santolaria. Amb Aritza Castro, bateria i composicions; Alberto Arteta, saxo tenor i soprano; Marcos Sakines, piano, Wurlitzer; Eric Surmenian, contrabaix. Produït per Aritza Castro.

I en aquest disc ens situem en un context un pèl més melòdic, suposo jo que per la utilització dels saxos de l’Alberto, però també pels temes delicats que també hi ha en el disc. Alguns dels quals són «Nafarroa N.14», «Conservatorio» i un pèl més vius són «Parque Rojo» i «Camino a Bermeo». Amb més consistència rítmica i diversitat de breaks és el 2n track i Swing brutal, «Arteagabetti N.20». I un tema interpretat a saxo soprano és «Hijos de Almachar» tema força vital. Però és clar que hi ha un tema amb un marcatge rítmic sorprenent amb molt de Groove, «Zuazo O’Groove» i interpretacions amb el teclat Wurlitzer. I el tema més vital és el que titula el disc «Barakaldology».


Doncs ja els escoltarem en aquests temes..

9.3.- Parque Rojo (Aritza Castro) 7:25.
10.1.- Camino a Bermeo -G.E.M.- (Aritza Castro) 5:05.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I ara ja els deixarem d’escoltar i nosaltres acabar el primer programa d'aquesta temporada, en els temes..

11.8.- Zuazo O’Groove (Aritza Castro) 5:28.
12.6.- Barakaldology (Aritza Castro) 4:26.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa que començaran la temporada de cara a l’octubre.
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja ben aviat, el 25 de setembre on iniciarem la 18a temporada amb el Víctor de Diego Quartet a la Sala Xica a partir de les 22h, entrades a taquilla i a Entrapolis. Us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |