Programa 277: Serra & Sirvent; Mike Baggetta; Kronix i La Orquesta de Ida y Vuelta, dimecres 15 de març de 2017
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.
Doncs avui hi tornem amb un programa dedicat a dues de les nostres editorials amb dos projectes cadascuna d’elles. Mike Baggetta i el seu “Spectre” i Peter Van Huffel i Alex Maksymiw i “Kronix” són les dues propostres “trencadores” de Fresh Sound New Talent mentre que el darrer projecte de Sergi Sirvent & Martí Serra, “Diürna” i la Orquesta de Ida y Vuelta amb el seu “Modupué” són els projectes de Quadrant Records. El programa consistirà en una primera part delicada amb Serra i Sirvent i així encetar la versió d’estàndards i temes propis d’aquests dos mestres de l’escena de casa nostra, mestres amb projectes la concepció dels quals es pot emmarcar en el Jazz eclèctic i d’autor. Després seguirem amb el Jazz Contemporani dels dos projectes de Fresh Sound per després acabar el programa amb un projecte col·lectiu parit a Granada, força entretingut, de ritmes càlids, idea d’un altre pencaire de la música anomenat Fernando Wilhelmi.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.
I ara ja per començar el programa us proposem una delícia estilística i de maneres delicades a càrrec de dos dels nostres millors instrumentistes un pèl iconoclastes amb el seu projecte no tan iconoclasta anomenat....
“DIÜRNA”
Sergi Sirvent & Martí Serra
Editat per Quadrant Records Q00073J
Enregistrat per Miquel Roger el 25 d’agost de 2015 a l’Estudi Auditòrium de Jafre, Baix Empordà.
Mesclat per Miquel Soler i Martí Serra
Produït per Sergi Sirvent i Martí Serra
Producció executiva de Josep Ramon Jové per a Quadrant Records
Sergi Sirvent, piano
Martí Serra, saxos tenor i soprano
Comencem sense més dilacions amb el primer tema de la nit, la magnífica balada de Sirvent anomenada...
3.- Daylight Ballad (S. Sirvent) 4m22s
Una balada de concepció diürna, per això podria ser el títol del projecte, però també encabida per dret propi en una de les més boniques composades per un músic actual i de casa nostra. Una preciosa composició de Sergi que Martí interpreta a la perfecció al tenor amb la màxima calidesa, l’adequada per aquesta cançó.
Veiem què ens diu en Josep Ramon Jové des de Quadrant....
Després d’anys treballant plegats en diversos projectes, el saxofonista Martí Serra i el pianista Sergi Sirvent s’han unit per fer “Diürna”, un disc a duo que els presenta en un exercici carregat de llibertat creativa. Amb un repertori format per composicions originals dels dos músics i incursions en partitures de Shorter, Strayhorn i Evans, aquests dos músics proposen un seguit de temes cuinats a partir d’una profunda comunicació que els permet avançar per camins on la improvisació té un paper important. Un disc singular que presenta un univers musical carregat de personalitat i identitat pròpia.
Seguim amb el segon tema d’aquest altre duet, amb el preciós estàndard anomenat....
1.- A Flower is a Lovesome Thing (B. Strayhorn) 7m15s
Tot i ser la introducció de més d’un minut ens hem esperat amb totes les ganes d’escoltar la melodia d’aquesta preciosa balada de Billy Strayhorn, ja ho sabeu, la mà dreta de Duke Ellington i qui va composar també “Lush Life” i tantes altres cançons totes magnífiques. Encara recordo als meus amics Monographic Trio els quals cada mes a 23 Robadors ens presenten un projecte i el darrer va estar dedicat a Billy Strayhorn i ves per on que un dels temes va ser aquest preciós “A Flower is a Lovesome Thing”...i també el “Lush Life” entre d’altres. El tema que hem escoltat es va enregistrar per primera vegada el 1941 sota el nom “Passion” i sembla que va ser Johnny Hodges qui la va convertir en balada per la seva manera d’interpretar-la. Posteriorment i ja el 1956 ho va fer Vince Guaraldi Trio i moltíssims més ja amb el nom definitiu. Els nostres herois ens fan una preciosa versió on la melodia de nou està interpretada pel Martí i el seu tenor. Piano i saxo, vet aquí la senzillesa que no simplicitat, com veureu ben aviat amb les properes formacions a trio i duet. Sergi ens situa en un context divers del de la balada amb una profunditat sonora i rítmica a base d’una seqüència repetitiva i percudida d’acords mentre que Martí hi intervé en un primer cor i de manera magistral en la seva improvisació. Una meravella, i ja en portem dues que per començar el programa està la mar de bé.
Seguim però amb una mica més de trempera amb el tema de Sirvent anomenat....
5.- Arrows (S. Sirvent) 4m52s
Amb aquest tema Martí ens il·lumina amb el seu soprano a la vegada que el compositor Sirvent amb els acords rítmicament ponderats tot i seguint l’harmonia del tema. Després una mena d’interrupció rítmica ens situa en una melodia situada en el pont, m’atreveixo a dir. El magnífic so del soprano omple de calidesa aquesta música elaborada, una música on el perquè de tot plegat sembla ser l’aspecte rítmic, però no només, i gràcies a aquest mestre de les canyes nascut a Badalona. Martí Serra és un músic que ens ha acompanyat en algunes ocasions al JCLV i a qui hem pogut escoltar en diversos escenaris tot i participant en diferents projectes. Ell mateix és autor d’obres personals com el “Tea Time” en formació de quartet i el darrer “Cançons Mecanoscrites” amb els Pintors d’Ànimes. Ha participat en tots els projectes de Joan Vidal primer amb el “Coleridge’s Dream Suite”, “illussionary Rhytms” i “Així parlà Zarathustra”, dos dels quals hem pogut veure al JCLV. Amb el seu amic Sirvent van formar duet el 2014 en un projecte presentat al desaparegut Mandacarú. Forma part del Giulia Valle Grup amb el qual s’ha passejat per bona part del planeta. Quan feia 50 anys del “A Love Supreme”, Jordi Gardeñas va muntar un grup per tal d’homenatjar disc i músic amb el Remembering Coltrane, i un llarg etcètera que inclou la docència.
I nosaltres acabem el projecte d’aquests dos mestres i amics amb el tema de Bill Evans anomenat...
2.- Walkin’ Up (B. Evans) 4m19s
Un tema que Evans va incloure en el seu disc del 1962 “How My Heart Sings!” acompanyat de Chuck Israels i Paul Motian, després de la malaurada desaparició de Scott LaFaro en un accident de trànsit dos dies després d’haver acompanyat a Stan Getz en el “Festival de Newport” i només 10 dies després d’enregistrar l’obra mestra de Bill Evans "Sunday at the Village Vanguard". Aquest és un tema que Evans interpreta amb una totalitat de swing i a un tempo una mica més viu que el dels nostres amics. El swing hi és també, tot i que no tota l’estona, en la versió de Serra – Sirvent tot i les variacions rítmiques a mode de ritme trencat. Obra magnífica del mestre americà, aquell que va decidir com havia de ser el nou format del trio. Sergi Sirvent pianista, compositor, líder de formacions diverses des del trio bàsic, també el duet com en aquest projecte editat i abans en actuacions diverses. La formació Octopussy Cats en octet i temes propis, el disc “El pes de les balances”, i d’altres editats per Fresh Sound New Talent, configuren en part la llarga trajectòria d’aquest músic aficionat també a tocar la trompeta amb la qual va venir ara ja fa prop de 8 anys a la inauguració del JCLV on va acompanyar a la meva filla Marina ella cantant i quan devia tenir 14 anyets. Unexpected va ser el seu inici en trio per després seguir amb HAT, del qual crec haver-li posat un disc en un molt anterior programa. El seu trio actual és amb Horacio Fumero i David Xirgu, dos pesos, els més pesants en els seus instruments i músics de referència per a tothom.
Bé, doncs deixem a aquest parell de mestres però si voleu , us deixo l’enllaç al web de Quadrant per així poder-lo aconseguir....
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
I seguim doncs amb els projectes de més estil contemporani, el primer subtil, delicat i estratosfèric pels sons electrònics i demés meravelles, del guitarrista Mike Baggetta i el seu..
“SPECTRE”
Mike Baggetta
Editat per Fresh Sound New Talent FSNT 499
Enregistrat i mesclat per Aaron Nevezie l’octubre de 2015 al The Bunker Studio a Brooklyn, NYC.
Masteritzat per David Torn
Produït per Mike Baggetta
Productor executiu Jordi Pujol
Mike Baggetta, guitarra i processadors de so en viu
Jerome Harris, guitarra baixa acústica
Billy Nintz, bateria i percussions
Veiem què ens en diu Mark F. Turner des de All About Jazz....
Mike Baggetta ha produït una sèrie d'enregistraments de qualitat en els últims anys però, “Spectre” pot ser el seu projecte més convincent fins ara. El guitarrista s'endinsa en alguns processaments de so "en viu" els quals inclouen una gran varietat de textures delicades, captura de mostres en temps real i loops, sens dubte influenciat per l'artista de gravació d’ECM, David Torn que ha estat l’artífex d’aquest enregistrament.
Comencem amb un d’aquests temes que segur us copsaran per la seva senzillesa que no simplicitat, i sí modernitat agosarada...amb el tema..
3.- The Only Blues (M. Baggetta) 8m02s
Doncs de moment suposo que us heu quedat frapats, més om menys com m’estic jo després d’haver escoltat de quina manera han interpretat aquest tema. El líder n’és el compositor i magnífic dominador dels estris electrònics però és que els seus dos companys enlluernen per la seva delicada implicació i mestria. L’únic Blues del projecte, segons Baggetta tot i ser un Blues força atípic i contemporània la seva visió.
Tot i que les ventures establertes en misteriosos paisatges sonors estan arrelades en el “melodicisme”, igualment això posa en relleu la inventiva del trio de Baggetta amb el baixista Jerome Harris i el bateria Billy Mintz. El preciós so de Baggetta matisat de jocs és magistral, mentre que les trampes rítmiques i sensibles de Mintz a la bateria i l’inusual baix acústic d'Harris donen major equilibri i emoció.
L'atmosfera s’aconsegueix ben aviat i segueix sent compatible amb l’intimisme tot i ser espaiós i eteri. La música sembla passar per transicions entre diversos plans sense esforç a les pistes d'un altre món del seu "Spectre", i temes com "The Only Blues" semblen ser supra terrenals com també la mena d’informe de com està el temps en el tema "Passage".
I acabem ara amb un altre tema que segur ens farà gaudir d’allò més de la modernitat proposada, tema llarg anomenat....
4.- Passage (M. Baggetta) 10m09s
Els sons persistents del processador en viu alhora que les seves pròpies incursions a la guitarra es barregen amb la permanent pulsió rítmica del bateria Mintz i les notes de la guitarra baixa de Harris. Una insistència rítmica tal, ens fa estar sempre amatents i mentre escoltem les meravelles sonores del líder i gran guitarrista Baggetta. El baixista omple en el més fons de profunditat sonora, la d’una guitarra acústica de quatre cordes i gran caixa. Al nostre amic Jordi Gaspar li hem vist i escoltat en directe els seus magnífics sons. Melodies que es van construint, les del nostre heroi a la guitarra, a base de notes llargues i trossets melòdics d’una senzillesa esclatant car no simplicitat.
"La nova gravació del poeta de la guitarra de Nova York, Mike Baggetta amb el seu potent trio vira agosaradament i de manera convincent de la pacient llibertat elegíaca, cap un terrat que traspua Rock sense la menor vacil·lació o disculpa. Un, no es pot resistir als seus innombrables encants. Guai!" Nels Cline, Guitarrista
"Aquest és un dels discos de guitarra més frescos que he escoltat en molt de temps. Molt recomanable!" Ben Monder, Guitarrista
També hi ha d’altres temes com la joiosa "Leavin’ On Your Mind", que emana melancolia per com Baggetta estableix un tema molt guitarrero amb igual manera d’interpretar la de Harris i Mintz. La música ha de tenir algun lloc, encara que sigui per uns moments, i “Spectre” us ofereix el bitllet pel viatge. Paraula de Mark F. Turner de All About Jazz.
Aquí us poso l’enllaç al web de Fresh Sound on podreu veure’n més informació, crítiques positives, i si voleu també el podreu adquirir...
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.
I seguim amb l’altre projecte d’aquesta editorial de casa nostra ara amb el
“KRONIX”
Peter Van Huffel & Alex Maksymiw
Editat per Fresh Sound New Talent FSNT 488
Enregistrat i mesclat per Christian Heck e 22 de febrer de 2015 a Maarweg Studio, Colonia.
Masteritzat per Fedge.
Produït per Kronix
Productor executiu Jordi Pujol
Peter Van Huffel, saxo alto
Alex Maksymiw, guitarra
Escoltem ja el primer tema d’aquest duet de mestres contemporanis amb l’anomenat....
7.- Drift (P. Van H. & A. M.) 6m07s
Doncs amb aquest tema ja ens hem situat en l’univers musical d’aquest duet de músics canadencs d’ascendència europea què és on finalment han anar a parar, a Berlin. Amb un ritme suau i persistent a la guitarra a base d’acords a tempo de negra, cosa simple en ella mateixa, Van Huffel al saxo alto desenvolupa la melodia amb un canvi harmònic força interessant. Una melodia a partir de la qual sembla que a moments improvisi. Amb el seu silenci, sembla que el tema esdevingui quelcom de diferent ara amb els arpegis del guitarrista Maksymiw, immiscit ara en una sonoritat aèria i delicada. Els acords inicials ens situen de nou a la sonoritat compartida amb l’alto i així encaren el final del tema, ideal per situar-nos en la seva sonoritat.
KRONIX és el projecte del duo Peter Van Huffel i Alex Maksymiw. S'hi destaquen els dos artistes com músics individuals únics i com a grans compositors intel·lectuals. El repertori interpretat pel duo està farcit principalment de les seves pròpies composicions, moltes de les quals han estat adaptades a aquest entorn més íntim des de formats originals amb grups més grans. Això es reflecteix de manera rítmica i energètica per la música exploratòria realitzada pels dos músics, veritablement dotats, que treballen junts en perfecta simbiosi. Tot i que tots dos són nadius canadencs que van assistir a la mateixa universitat per a estudis musicals, Van Huffel i Maksymiw van tocar per primera vegada junts a Ucraïna i Polònia a finals de 2012. Han estat treballant junts però com a duo des què Maksymiws es va traslladar a Berlín l'estiu de 2013 on Van Huffel resideix des de 2008.
Seguim amb més diversitat musical, la del projecte d’aquests dos cracs amb el tema...
3.- Slow Burn (P. Van H. & A. M.) 5m15s
Amb una mica més de tempo ens hem tornat a posicionar al voltant de la sonoritat d’un saxo alto i una guitarra. La modernitat de la melodia del vent de canyes és evident i de la mateixa manera la incursió rítmica de tots dos amb els acords de més rock distorsionat. Melodia i arpegis donen pas a la improvisació de l’alto on se’ns fa difícil a vegades situar-nos en el tema o en la impro del mateix, tal és la llibertat interpretativa d’aquests dos mestres. El so del vent està ben bé situat en el més modern dels estils, on la contemporaneïtat és evident. El final ens sembla reconèixer la primerenca melodia.
Veiem què ens diu Thierry Giard de la web de culturejazz de França.
"Una altra història d'amics que es perden de vista i acaben tenint molt a dir, tot i que mentrestant, cadascun va seguir el seu camí musical de manera rica i constructiva. La història sagrada dels músics. Van fer els seus estudis musicals a la mateixa universitat al Canadà, però Alex Maksymiw va ser atret lluny de l'altre costat de l'Atlàntic per les seves arrels d'Ucraïna. Per la seva banda, Peter Van Huffel va seguir el camí d’una manera gairebé similar en establir-se a Berlín el 2008. És a Ucraïna i Polònia on tots dos han muntat aquest duo canadenc des de fa uns tres anys. Avui, a Berlín, Kronix ha esdevingut ja una entitat dual i aquest duo té un registre, potencial musical i sonor força captivador com demostra aquest disc. A aquests dos músics no els manquen els recursos o la imaginació: l’apartat tècnic de la seva execució instrumental està constantment al servei de la seva música amb colors i textures canviants.
Continuem amb la proposta d’aquest duet de cracs amb el tema...
6.- The Dreamer (P. Van H. & A. M.) 3m29s
Tema viu des dels inicis i melòdicament ric i modern a la vegada que amb una rítmica canviant després amb els acords distorsionats del guitarrista. La interpretació dels dos músics alhora en una melodia esfereïdora de tempo dóna pas a la intervenció del saxo alto passat pel sedàs electrònic, doblat, mentre el guitarrista desenvolupa un nítid i magistral solo. Al final, tots dos s’hi troben per acabar el tema més o menys com l’han començat..
Fa sis anys (ja!) que nosaltres seguim el camí costerut i contrastat seguit pel saxofonista Peter Van Huffel. Des del quartet Like the Rusted Key fins el trio Boom Crane passant pel punk-jazz de Gorilla Mask....Alex Maksymiw és un descobriment més recent amb un disc sòlid, “Without a word” però també formant part del quartet del baixista d'Ucraïna Konstantin Ionenko. Tan l’un com l’altre no ens han deixat mai indiferents, i units en aquest duo en realitat fan que la suma dels seus talents ens proposen una variant moderna del diàleg en l'àmbit del jazz, lliure però controlat, on la música també pot jugar amb el silenci, on la força del joc també sembla un murmuri. Un èxit ". Thierry Giard (24 de març de 2016) http://www.culturejazz.fr
I nosaltres acabem amb un altre tema trencador per la concepció i interpretació, tema del qual n’han fet una presa alternativa i és la que us proposo, amb l’anomenat...
10.- Anyhow alternate take (P. Van H. & A. M.) 4m13s
I parlant del tema....amb una introducció marcada per la sonoritat que fins i tot sembla dissonant de saxo i guitarra, poc després però, i amb un duet estratosfèric de tempo, ens han situat en uns indrets clarament europeus musicalment parlant i propers a Ucraïna jo diria o als Balcans on la música “Klemer” hi perviu amb clares arreles gitanes. Improvisacions de tots dos alhora, ens remeten a una sonoritat fins ara no escoltada, on la llibertat interpretativa va de la mà amb la diversa sonoritat, la d’un instrument de vent de canyes i la d’una guitarra tope distorsionada. El tempo, esfereïdor, sembla també el perquè de tot plegat. Així anem per la vida? Al final es troben de nou amb les arrels esmentades.
Aquí teniu l’enllaç al web de Fresh Sound i així poder adquirir aquest magnífic treball d’aquests dos cracs....
Deixem doncs aquest projecte però abans...
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I nosaltres acabem programa amb un canvi estilístic evident on la modernitat interpretativa anirà de la mà de ritmes càlids del sud amb el projecte col·lectiu anomenat...
“MODUPUÉ”
Orquesta de Ida y Vuelta
Editat per Quadrant Records Q00076J
Enregistrat per Fernando Javier Romero i Alejandro Barragán el 18, 19 i 20 de juny de 2016 als estudis FIR de Granada.
Mesclat per Fernando Javier Romero i Fernando Wilhelmi.
Quadrant Produccions
ANTONIO GONZÁLEZ, ROGELIO GIL, saxo alto
PEDRO CORTEJOSA, saxo tenor
SERGIO ALBACETE, saxo baríton
VALENTÍN MURILLO, flauta
MANUEL “LIPI” CALVO, ALBERTO MARTÍN, trompeta
JULIÁN SÁNCHEZ: trompeta i fiscorn
MIGUEL BARRONES, MOISES FERNÁNDEZ, trombó
GUILLERMO MORENTE, contrabaix
FERNANDA TÁSSIA, EDU LÓPEZ, ALEX OLIVEIRA, veu
RAFAEL GARCÉS, DAVID LENKER, JOSÉ MARÍA PEDRAZA, piano
JUAN MANUEL CISNEROS, piano
MIGUEL ÁNGEL CORRAL, guitarra
ENRIQUE LUGONES: percussió (batà, rebolo, bongó …)
JAVIER IGLESIAS: percussió (batà, pailas, repic …)
JESÚS SANTIAGO: percussió (batà, tumbadoras, pandeiro …)
JOSÉ CARLOS OLMO: percussió (batà, pailas, repic …)
FERNANDO WILHELMI: flauta, flauta contralt, saxo soprano, percussió (güiro, tamborim …), composició, arranjaments i direcció.
Comencem amb un preciós tema cantat per un dels tres, que no ens ho diuen, en el tema anomenat..
3.- Bonita (F. Wilhelmi) 6m23s
Doncs ja vegeu de quina manera hem canviat les músiques i és que en aquest programa ens hi cap tot, tot, el que tingui la qualitat adequada. Projectes auto editats per músics que comencen, per músics que porten força temps, projectes d’editorials conegudes, no tant, de Jazz, de Free, de Jazz Rock, etc...Els ritmes càlids són però delicats al menys de moment, i les intervencions solistes de gran volada, les del mateix líder Fernando, saxo soprano; Antonio González, saxo alto i David Lenker, piano. Aquesta és una preciosa composició amb un ritme cadenciós i de rítmica dolça amb una lletra força maca, com el títol, “Bonita”...i que el líder resumeix en “Un sueño feliz”...
L’ànima de tot plegat és però el Fernando Wilhelmi, el qual ens diu a mode de presentació....“Aquest disc resum el treball dels meus darrers anys, composicions noves al costat de d’altres més antigues les quals he tornat a elaborar recentment per aquesta formació. És un mosaic de músiques mestisses que neixen de les gents que van i venen, que s’enduen i porten, i pel camí canten, ballen i somien.
Modupué! Gràcies a tots els amics que han fet possible que pugui mostrar-vos la collita d’aquest somni cultivat.
Modupué! Gràcies a tots els que heu ajudat amb les vostres fotos, dibuixos, somriures, traguets de “cachaga”, paciència, saviesa i amor.
Modupué! Gràcies a tots els mestres que ens han regalat les seves collites de ritmes i cançons per ajudar-nos a viure.”
I seguim amb aquest projecte, on la similitud dels ritmes i la seva calidesa ens acompanya sense deixar-nos marxar massa de pressa i ara amb el tema de Tom Jobim & Dolores Duran amb arranjaments del líder Wilhelmi en el preciós...
10.- Estrada do Sol (T. J. & D. D.) 6m44s
El líder ens diu d’aquest tema que és una obra mestre de dos gegants, la lletra ho diu tot i el sentiment rima amb “Ahora es ahora” i el “Lado Positivo”, dos temes més d’aquest disc. Aquest és un tema de Jobim interpretat també a un ritme força més viu essent un tema totalment encoratjador, vital i de ritme quasi trepidant i recitat inicialment, sense música per la grandíssima Elis Regina en un programa enregistrat el 1973. Quan comença a cantar, només l’acompanya un piano i el tempo és a moments de súper balada, lenta i dolça per després ser un pèl més viva. Els nostres herois en fan una versió a tempo mig magnífica amb uns solos impressionants de Sergio Albaceta, saxo soprano; Julián Sánchez, fiscorn i els tambors Batá arranjats i dirigits per Enriquito Lugones. Què podem dir del gran trompetista Julián Sánchex que no sapigueu, doncs això, què és un dels grans metalls peninsulars. La veu és doncs la de la Fernanda Tássia, delicada com el tema.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.
I des de quadrant ens diu el Josep Ramon Jové...
“Fernando Wilhelmi presenta “Modupué”, el segon projecte discogràfic de la Orquesta de Ida y Vuelta. La proposta explora diferents cultures, des dels sons d’Àfrica i Andalusia a la calidesa del Latin Jazz de sempre. Comptant amb excel·lents improvisadors i cantants, Wilhelmi aconsegueix un indubtable grapat de petits miracles musicals. Ho fa amb un concepte totalment obert. El resultat no deixarà ningú indiferent.”
Seguim amb un tema de ritmes similars i cadències dolces amb el tema anomenat...
1.- Camino de agua (F. Wilhelmi) 6m55s
Ens diu ell que “tot viatge segueix un camí. El d’aquesta música parteix d’Andalusia, demana permís a Eleggua, amo de tots els camins, i a Yemayà, ama del mar, per ajuntar les terres i éssers distants en l’espai, però no tan llunyanes en el llenguatge universal de la música.” Un altre tema amb una melodia preciosa, la interpretada per tots els vents i no hem pogut escoltar els solos del líder Fernando, flauta contralt; Valentín Murillo, flauta; David Lenker, piano i els tambors Batá arranjats i dirigits per Enriquito Lugones.
“Son cubà, danzón, mambo, samba, bossa nova, bolero, jazz, ritmes de la tradició yoruba afrocubana, tanguillos de Cadis, etcètera, componen un mosaic musical que dóna sentit al nom de l'orquestra. Ampliem el format tradicional americà, amb un grup de percussionistes que fan possible la interpretació de diversos estils amb un so autèntic: tumbadoras, pailas, bongó, güiro, per a la música cubana, rebolo, pandeiro, surdo, cuíca, repic de mão, per la música de Brasil, Chekeré i tambors Batà per a la música de tradició africana. Un repertori nascut de l'exquisit bagatge del flautista, compositor i director Fernando Wilhemli que ens porta la riquesa de la trobada de les cultures i les seves músiques. La fusió d'Àfrica i Europa en terres americanes, tot això sumat a les nostres arrels andaluses”, deien els del Jazz Cádiz en la presentació del grup el juliol de 2016.
I acabem el projecte i programa amb el tema també del líder anomenat....
9.- Abre caminos (F. Wilhelmi) 6m32s
Ben aviat hem pogut escoltar el magnífic solo al saxo alto de Rogelio Gil, el líder i compositor a la flauta, l’Alberto Martín, trompeta i Rafael Garcés, piano en un altre tema farcit de bon gust sense xabacaneries rítmiques que ben bé hi podrien ser. Els ritmes en quasi tot el projecte són mesurats i per això potser em resulten tan agradables. Si hi afegim les diferents individualitats doncs convindreu amb mi que és un projecte molt i molt agradable i molt ben realitzat.
I dir-vos que tot això sorgeix a partir de la Big Band del Conservatori Professional de Música de Granada i de la mà del seu director Fernando Wilhelmi, qui després d'anys insistint en la necessitat de trencar barreres pel que fa als estils musicals que s'estudien en l'ensenyament públic, compta per fi amb el suport decidit de la directiva del centre. Integrada gairebé per estudiants, l'orquestra gaudeix ja de prestigi malgrat la seva encara curta existència. El seu debut al març de 2007 davant cinc grups escolars de diversos col·legis i instituts, en col·laboració amb el conservatori de Dansa, marca un camí en el qual la formació de joves músics, la divulgació d'estils "oblidats" per les grans empreses discogràfiques, i el plaer artístic en si mateix, tenen igual importància. A finals d'abril, la seva segona actuació en el Dia internacional de la Dansa, amb l'espectacle "Ballant a Lorca", va inundar de colors, de sons i d'emocions el Palau de Congressos, on no van quedar seients buits. Batejada després com "Orquesta de Ida y Vuelta" toca un repertori, compost o arranjat majoritàriament pel director de l'agrupació i basat en les diverses músiques que van sorgir de la fusió de les cultures d'Àfrica i Europa en terres americanes, incloent també les nostres arrels andaluses, com ja hem explicat abans.
I en un altre context de coses aprofito per dir-vos que Marina Tuset dintre d’una estona, crec que cap a la una de la matinada, participarà en un homenatge a Ella Fitzgerald anomenat “Singin’ & Swingin’” esdeveniment que es farà al Teatre Berklee Performance Center, BPC a Boston i sembla que es podrà veure per “Streaming” on line. N’han escollit a 10 després del casting adequat per fer-li l’homenatge i pel que es veu cantarà un tema sola, un altre amb un noi i dos amb tota la colla. O sigui que d’entrada felicitar-la doblement, primer com a pare i després com aficionat al Jazz. Un petó videta i endavant les atxes. Podeu posar al google, berklee, bpc, ustream i us sortirà el següent enllaç pe poder-ho veure...
Doncs això és tot per avui. Primer amb el projecte delicat de Sirvent i Serra per després el projecte de Mike Baggetta Trio, l’únic projecte canyero i que potser no ha encaixat gaire en el programa, en fi, després el duet de Kronix i per acabar amb un canvi d’estil vers la calidesa del sud amb la Orquesta de Ida y vuelta. Sembla que avui hem aconseguit acabar el programa més delicadament que habitualment fem, car sempre intentem acabar a ritme trepidant. Avui ens hem volgut balancejar fins el final amb aquestes músiques cadencioses i precioses i així acabar amb un bon sabor de boca orella.
Gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, aquí Miquel Tuset i Mallol qui us ha parlat quasi tota l’estona, i com sempre, espero que hàgiu gaudit amb la proposta i selecció de les músiques, la qual cosa a vegades és força difícil i que avui no ho ha estat gens. Fins la setmana vinent si encara estem per aquí i molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
