Programa 259: Afro Blue, Tony Martin, Albert Vila i Libera (Giulia Valle), dimecres 19 d'octubre de 2016
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
De fet em vaig passar tota la temporada passada a Ràdio Sant Vicenç recordant-lo
i dedicant-li els programes. En aquesta seré més breu i amb només això “Un petó
Cifu” en tindrem prou per dedicar-li-ho de manera implícita. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres
músics.
Doncs ja hi tornem amb un programa nou, fresc, amb quatre projectes
nous, acabats de coure a l’olla amb les millors músiques. Quatre projectes amb
el denominador comú de la qualitat amb treballs personals, música pròpia amb
uns intèrprets extraordinaris, els acompanyants, i quatre magnífics líders al
capdavant, coincidint també en el fet que potenciem les nostres editorials, les
que ens ajuden per fer aquest programa.
Començarem amb el El darrer dels Afro-Blue,
"La Traça Infinita", (Quadrant Produccions, Josep Ramon Jové). Seguirem amb el primer projecte de l'amic Tony Martin, "Mind Trick"
(Little Red Corvette), el darrer disc de l'Albert
Vila "The Unquiet Sky", (Fresh Sound New Talent, Jordi Pujol). i acabarem amb el darrer
de Giulia Valle-Libera,
"Libera" de Temps Record (Josep
Roig).
Amb tota una molt bona colla d'amics músics...
Paula Grande, Enric Peinado,
Giampaolo Laurentaci, Quim Castelló, Aaron Parks, Doug Weiss, Jeff Ballard,
Xavier Figuerola, Gabriel Amargant, Xavier Algans, Pepo Domènech, Ricard Grau,
David Pastor, Edurne Arizu, David Soler, Pablo Selnik, Rusó Sala i Oriol Roca.
Recordar-vos però que per aquest divendres 21 d’octubre tindrem la
oportunitat d’escoltar i veure en directe el magnífic projecte de l’Albert Vila amb un quartet de luxe. Ens
presentarà el “Unquiet Sky” amb en Xavi
Torres, piano; Rai Ferrer, contrabaix i David Xirgu, bateria. Aquest
divendres a la Sala Xica de La Vicentina
a partir de les 22h.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Som-hi doncs amb el primer projecte de la nit amb el treball
“LA TRAÇA INFINITA”
Afro Blue
Editat per Quadrant Produccions
Q00070J
Enregistrat per David
Casamitjana el 19 i 20 de febrer de 2016 a l’Auditori Pau Casals del Vendrell.
Mesclat i masteritzat pel David
i Afro Blue a l’Espai Sonor Montoliu.
Gabriel Amargant, saxo alto
Xavier Figuerola, saxo tenor
Xavier Algans, piano
Pepo Domènech, baix elèctric
Ricard Grau, bateria
Començarem amb la primera balada de la nit, que ja tocava, i és que és
un preciós tema del Xavi Algans i el
que dóna títol al disc....
3. – La traça infinita (X. Algans) 6m59s
Doncs amb aquesta delicada obra d’art melòdica i melancòlica hem
començat el caminar amb els amics d’Afro
Blue. Una llarga intro del mateix compositor ens ha situat al final en la
melodia compartida pels dos vents, en Xavier
Figuerola i el nouvingut al club dels Afro
Blue el magnífic Gabriel Amargant.
La seva incorporació afegeix un canvi estilístic en la formació, una de les
deganes de l’escena catalana. El solo del Biel
és senzillament esclatant. Recordo encara la presentació del projecte al Jamboree i com ell va ser el primer en
iniciar els solos en cadascun dels temes. Em va semblar una deferència amb molt
de gust i delicadesa per part de la resta de la formació, vers una de les joves
veus amb més prestigi del Jazz actual. Xapó nois. Ho vaig dir aquell dia i ho
repeteixo ara mateix. El seu mestre, en Figuerola
el segueix en una magnífica intervenció i so del seu magnífic tenor. I no
oblidem que el mateix Gabriel és
bàsicament un mestre al tenor i soprano i ja ho vegeu, també a l’alto.
Vegem què ens diu en Josep Ramon
Jové des la web de Quadrant ..
“Afro Blue, una de les
formacions veteranes de l’escena del jazz catalana, torna a l’actualitat
discogràfica amb La Traça Infinita, un disc que, a més de presentar el
saxofonista Gabriel Amargant com a nou membre del quintet, suposa un canvi de
rumb musical pel que fa a propostes anteriors. A través de set tracks (sis de
manufactura pròpia i una versió de How Deep Is Your Love dels Bee Gees), Afro
Blue presenta sonoritats que, bevent de la tradició del jazz modern, ens
arriben carregades d’accents contemporanis, profunda expressivitat i encertats
apropaments a altres estils de la música popular afroamericana.”
Seguim doncs amb un altre tema ja una mica més viu, tot i notar realment
el canvi d’estil de la formació, ara no tant amb els aires festius de la música
calenta del carib i sí molt més melòdics sense oblidar el component rítmic en
un altre tema del Xavi Algans,
anomenat....
2.- L’hora extraviada (X.
Algans) 8m12s
Doncs aquesta hora extraviada és una magnífica composició del Xavi, amb canvis rítmics que ens situen
en diversos estats anímics. Ben aviat hem gaudit amb la interpretació del Biel al saxo alto en un tema delicat
inicialment que es va imbuint de vitalitat mica a mica. Un tema minimalista per
secció rítmica cosa que aprofita Biel
per desenvolupar el seu magnífic solo. El seu mestre e l’Esmuc, Xavi Figuerola el
segueix amb el seu característic i potent so a lo Sonny Rollins en un increïble solo, imaginatiu i amb una mostra de
recursos tècnics, riffs i demés virgueries que el situen on ja hi és, a dalt de
tot dels músics de casa nostra, acompanyat d’altres companys. Ricard Grau també ens mostra el seu
complet domini de la bateria i els seus elements percudius més del món calent
del carib.
Com deia abans, els vaig anar a veure el 20 de setembre al Jamboree i aquesta era la presentació
que en va fer el mestre Pere Pons..
“Afroblue torna a la càrrega
amb un nou disc farcit de noves sensacions i la voluntat decidida d’assolir un
espai propi en el mercat del jazz nacional. Per aquest motiu ha invertit el
concepte del que fins ara havien estat les seves propostes i són les
composicions d’autoria pròpia les que predominen per damunt de les versions. De
les set peces que conté l’enregistrament quatre tenen la signatura d’Algans i
dues de Domènech. Tan sols han fet la concessió d’incloure una versió, “How
Deep Is Your Love” dels Bee Gees, amb els arranjaments del propi Algans.
Aquells que els coneixen saben que els Afroblue en directe són irresistibles i
els que no, millor que no s’ho perdin.”
I no ens ho vam perdre, no....i seguirem amb el tema de Xavi Algans, anomenat....
7.- Requeteblues (X.
Algans) 8m49s
Doncs amb el canvi de rumb d’aquesta formació, amb el tempo més
contingut, temes propis i composicions complexes i arranjaments increïbles, ens
anem situant en el seu univers musical, on l’espai sembla més obert i propici
per a les improvisacions individuals i així ho hem pogut constatar amb el
magnífic solo del mestre Figuerola.
Un so personal, característic i intensitat sonora a la vegada que rítmica
l’identifiquen a la primera. Màster, de màsters. El tema, iniciat delicadament
s’ha anat desenvolupant fins arribar a una “trempera” increïble, partint d’un
motiu repetitiu força enganxós. El solo del mestre de mestres amb el seu tenor,
seguint la tònica de minimalisme rítmic, ens permet escoltar-lo amb total
claredat, com si no hi hagués piano, tan poc intervé. Baix i bateria van a
mínims deixant el característic espai sonor pels solistes. Després d’uns
minuts, i en el final del solo del tenor, l’eufòria col·lectiva s’ha desfermat.
Minimalisme sonor i rítmic permeten al compositor desenvolupar el seu solo,
també minimal per arribar a les mateixes cotes sonores en finalitzar-lo. De nou
el riff o motiu principal ens belluga de la cadira arribant al solo del bateria
Ricard Grau per acabar en una mena
d’èxtasi sonor amb tota la formació totalment desbocada i el motiu principal
del tema i final sobtat. Yeah.
Acabarem el projecte dels nostres amics amb el tema d’en Xavi Algans anomenat....
4.- Laverdaque Blues (X.
Algans) 5m21s
I seguint amb la seva característica sonoritat, la d’aquest projecte on
l’anima de l’Algans sembla omplir-ho
tot, hem acabat aquest projecte amb un tema amb els aires més càlids en un tema
tornem a escoltar la mestria del més jove de tots ells i el seu solo al saxo
alto, i parlem del mestre Gabriel
Amargant. Una composició on la calidesa del so del baix del Pepo i percussions diverses del Ricard caracteritza el tema en el latin
jazz, més ponderat que el dels seus projectes anteriors. El solo potent del
saxo tenor ha deixat pas al del bateria i percussionista Grau per després i amb els característics i personals canvis
rítmics, acaben el tema i nosaltres el seu projecte.
Fem un canvi d’estil en el programa, cosa que serà habitual amb el
projecte de Tony Martin...
“MIND TRICK”
Tony Martin Quintet
Editat per Little Red Corvette LRC043
Enregistrat, mesclat i
masteritzat als estudis Musiclan d’Avignonet de Puigventós, Girona.
Regidor i assistent de
gravació, José Martin del Toro
Realització i gravació dels
audiovisuals, l’Aarón Barreiro
Tony Martin, piano i teclats
Paula Grande, veu
Enric Peinado, guitarra
Giampaolo Laurentacci,
contrabaix
Quim Castelló, bateria
Totes les composicions són del Tony
Martin i les lletres són de Paula
Grande.
Dels 8 temes del disc n’he seleccionat quatre amb el ben entès que mireu
d’aconseguir-lo per poder escoltar els altres quatre. Comencem amb el tema...
6.- No Worries (T.
Martin) 4m47s
Un tema suau, instrumental, magnífic i delicat que per començar el
programa crec que ha estat d’allò més bé. Aquesta serà la música que
escoltareu, la d’aquest malagueny que va estudiar entre nosaltres i va
aconseguir la seva titulació de Grau Superior amb mestres com l’Albert Bover, Joan Díaz, Iñaki Sandoval,
etc, etc....Una melodia, motiu principal preciós que dóna pas al solo del líder
al teclat. Amb una base rítmica de contrabaix i bateria força sòlida i súper
ben compensada i assemblada. Així sí que es pot volar i volar. El mateix Giampaolo Laurentacci ens mostra el seu
domini del contrabaix en el seu curt però gran solo. Després hi tornen amb el
motiu principal en un tema que ens situa en una mena de Smooth Jazz.
Tony Martin és originari de Plasencia i és un xaval magnífic, amable i força empàtic. Vaig
tenir la ocasió de veure’l força vegades a les WTF del Jamboree quan les vivia cada dilluns i amb quina
intensitat. Sempre que venia ell, l’Aurelio
Santos el cridava a participar-hi al piano. L’Aurelio va això amb tots els músics que hi van, per descomptat,
però amb el Tony, tenien molt bon
rotllo.
Seguim ara amb el tercer tall del disc anomenat....
3.- Embarrased (T.
Martin) 5m10s
Aquest és un tema amb una melodia que em recorda el jazz fusió tipus Return to Forever i de manera
particular a Flora Purim i demés
relacionades. Amb la delicada veu de la Paula
seguint la melodia, d’una certa dificultat, per les seves giragonses, i que tan
bé ha sabut desenvolupar el seu compositor. Un magnífic arranjament súper ben
acompanyat per la guitarra etèria de l’Enric
Peinado i ell mateix també al piano.
Tony Martin, ara per ara, el tenim donant classes al Conservatorio Superior de la seva
pàtria xica, a la vegada que també donarà classes tipus e-learning a la
prestigiosa Sociedad Liszt Kodály
formant professors de parla hispana, castellà, vaja, amb crèdits ECTS força
importants.
Seguim amb un tema anomenat Blues i aclarirem si es tracta d’un
Blues o no....
2.- Blues (T.
Martin) 4m36s
Doncs sí, sembla que ha estat un Blues. Tema curtet i ja la magnífica
guitarra delicadament distorsionada de l’Enric.
Un gran solo, amb molt gust interpretatiu, cosa evident pels qui el coneixem.
Ficat ell en multitud de projectes, l’hem vist en molts escenaris i projectes i
d’alguns d’ells han sonat aquí les seves músiques. El líder ara s’hi fica amb
el seu Nord, teclat, on s’hi troba la mar de còmode i s’esplaia i gaudeix i ens
fa gaudir. Un tema senzill que no menor,
i sí molt ben composat i arranjat.
El Tony va fer una màster
class de la mateixa manera que jo havia fet un programa de ràdio dedicat al Blues en el Jazz. Ves per on quina
casualitat. Aquest màster el va fer el juny en el Soberao Jazz a Dos Hermanas, Sevilla. Que segueixi així que li
anirà força bé, segur. Una abraçada Tony.
I ja acabem el projecte del Tony
Martin amb el tema anomenat
7.- Thug (T.
Martin) 7m10s
Ja vegeu que la intenció és que no us adormiu ni un bri, ni un segon.
Per això sonen aquestes músiques. Un tema amb el mateix esperit de l’anterior.
Fusió amb molt de gust. Aquí la Paula
Grande s’hi fica també seguint i cantant la melodia, tan rítmica. La guitarra
prístina de l’Enric ens enlaira de
manera delicada, mentrestant la secció rítmica amb el Giampaolo i Quim no para, no para. Ritme sí, però molt delicat.
L’enregistrament trobo que està força ben fet i el primer pla dels solistes
destaca sobre el fons rítmic. Aquí el líder s’hi fica amb el teclat, i de quina
manera ho controla. Encara recordo unes Jams que van fer a un garito de la
Plaça Sant Jaume amb el Tony, Paula, Tom
Warburton i en Quim. Van durar alguns mesos fent-les cada dijous, crec, i
jo mateix que hi havia anat a veure el què. Segur que varen anar parint el que
seria aquest disc.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
I nosaltres seguim ara amb el projecte que escoltarem en directe al Jazz Club La Vicentina amb l’Albert Vila anomenat...
“THE UNQUIET SKY”
Albert Vila
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 497
Enregistat per Michael Brorby
el 4 i 5 de maig de 2014 als Acoustic Sound, Brooklyn, New York.
Els temes 8 i 13 però, es van
enregistrar el 18 de juny de 2014 al Room Bcn.
Produït per Albert Vila
Productor Executiu Jordi Pujol
Albert Vila, guitarra elèctrica
Aaron Parks, piano
Doug Weiss, contrabaix
Jeff Ballard, bateria
Totes les composicions són de l’Albert
Vila.
Doncs dels 14 temes us n’he seleccionat cinc de vitals on podrem gaudir
amb la música d’aquest gran guitarrista. Comencem ja amb el primer tema del
disc anomenat....
3.- New Deal (A.
Vila) 5m13s
Doncs amb aquest tema ens hem situat en el seu món més íntim, el de les
seves composicions a la vegada que amb
la seva interpretació, ell, ara per ara un dels més reconeguts guitarristes peninsulars,
fins i tot europeus. Els mestres americans que l’acompanyen li donen però el
suport adequat amb un solo del pianista Aaron
Parks força interessant. En Doug
Weiss al contrabaix i el gran Jeff
Ballard a la bateria completen una base rítmica de primera fila.
Veiem què ens diuen des de Korea....
“Originalment arrelada a
Espanya, Fresh Sound Records, que per ara està reclutant amb èxit molts fans a
Corea, produeix molts discos que tenen molt a veure amb els Estats Units en
termes de mercat, així com pels músics que hi participen. El nou disc del
guitarrista Albert Vila "The Unquiet Sky, El cel inquiet" també
inclou músics americans com són l’Aaron Parks, Doug Weiss i Jeff Ballard músics establerts en la moguda del Jazz de
Nova York. Per les característiques que els músics acompanyants suggereixen,
així com el seu contorn musical implica, aquesta música te molts elements estilístics d’en Kurt Rosenwinkel, i
Mike Moreo molt actius a l'escena neoyorquina. Una diferència important que
diferencien Vila dels altres dos potser ve de la seva diversa educació musical multinacional
incloent Espanya, Països Baixos, i Estats Units.”
Seguim ara amb un altre increïble tema anomenat....
11.- Old Recipe (A.
Vila) 5m31s
Doncs amb aquest tema farcit de “Swing” ens hem situat en un entorn
divers i el que ens recorda més els temes de Jazz més clàssics, com si aquest
tema de concepció estàndard de 32 compassos AABA fos el seu homenatge. El Swing
és delicat i súper ben clavat pel Walking del contrabaixista Weiss, el delicat so dels plats de Ballard i els acords del Parks. El solo del líder és una
consecució natural a partir del tema i motiu principal. La seva delicada
interpretació i el seu magnífic so aconseguit de la seva impressionant guitarra
de caixa, ens el mostren en tota la seva plenitud. Imaginatiu i mostrant-nos la
seva gran tècnica en la seva perfecte digitació, el gaudim d’allò més en
cadascuna de les notes interpretades. El posterior solo de Parks acaba d’omplir el got musical d’aquest magnífic tema.
“Els temes 'New Deal', i 'Air' ens revelen el so únic del guitarrista Vila,
so que el situa en una categoria estilística original, tot i que el tema "Air"
ens recordi a Pat Metheny. Li van donar un premi de Composició per 'Gym Jam',
tema gravat en l'àlbum debut de Vila. També el ritme complicat amb so i
contorns balancejats de ‘Three Days After’, melodia que inclou un
solo de guitarra nostàlgic que recorda a Ben Monder i el seu ‘Beginning’ amb
una impressionant tècnica i un desenvolupament musical a partir del tema
minimalista ‘Major Issues’ estan entre les 14 composicions del nou disc editat
de Vila, " El cel inquiet. "
MM Jazz Magazine, Corea del Sud
(Setembre de 2016)
Seguim escoltant-lo ara amb el tema anomenat...
7.- Three Days After (A. Vila) 4m44s
Doncs sí, ja ens ho havien dit des del MM Jazz Magazine, que el tema en
qüestió està farcit de ritmes complicats i sons balancejats que ens fan anar
d’aquí cap allà. Una magnífica composició on també podem escoltar els sons més
electrònics del líder també en l’ona més Pat
Metheny. Un tema impressionant i potent que ens mostra la diversitat
creativa d’aquest gran del jazz europeu i també peninsular.
L’Albert Vila és un vell
conegut nostre car ja el vam tenir en aquest programa i per diversos projectes,
els seus i també el que va fer amb la seva amiga Clara Luna des d’aquí un petó ben gran Clara. També ens va visitar ja fa alguns anys al Jazz Club La Vicentina presentant-nos
el seu anterior projecte. Ara per ara el tenim vivint a Europa on sembla que la música, el jazz en particular viu amb bona salut i així doncs
és també la salut dels músics que l’interpreten. I ja vegeu que he parlat d’Europa sense incloure’ns, car, els
esdeveniments polítics i culturals han fet que ja no ens hi puguem situar
moralment, encara que sí pels tractats diversos on sembla que estem dins la UE.
Seguim ara amb el primer tall del disc, un altre tema d’aquest
grandíssim guitarrista i compositor, anomenat....
1.- Therefore (A.
Vila) 4m28s
“Aquest tema, el primer del
disc de l’Albert Vila, et sacseja
d’entrada en un tema ràpid on la seva mestria ens el mostra en el seu magnífic
solo. No es poden “tallar amb el mateix patró” guitarristes com Pat Metheny i Julian Lage, car cada
nota te el seu màxim sentit i configura de manera global el cos de la melodia.
Jo soc un aficionat que s’escolta la música, als guitarristes de manera
particular aquí i ara, i no es deixa imbuir ni influir només per la seva
tècnica i sí incloc també el seu vesant compositiu. En aquest tema, el pianista
Aaron Parks dialoga de manera
permanent amb el líder, aconseguint formar ells dos una magnífica parella.”
Aixó ens ha dit Doug Perkins
de JazzGuitarSociety.
La meva opinió lliga amb la del reconegut crític a més a més d’afegir
que aquest és un tema brillant amb una cadència d’acords marcats pel pianista
que permeten al líder desenvolupar la seva mestria en el seu solo. La secció
rítmica està com sempre impressionant. No oblidem però la intro a guitarra solo
del líder, impressionant. Són uns bèsties aquests paios. Us recordo que podreu
escoltar aquests temes aquest divendres amb uns altres bèsties, aquests nostres
i més estimats, en Xavi Torres, Rai
Ferrer i David Xirgu, els quals acompanyen l’Albert en la seva gira per terres catalanes que començarà
precisament al Jazz Club La Vicentina,
passant per Vilafranca i Sant Cugat.
Acabarem el projecte de l’Albert
Vila amb el tema que el va catapultar a la fama, he, tot i concedint-li el
premi a la millor composició en el seu magnífic...
5.- Gym Jam (A.
Vila) 5m14s
No s’intueix al principi de quina manera es desenvoluparà el tema,
magnífica composició de l’Albert amb
una melodia molt ben trobada, maca i amb uns arranjaments increïbles i a un
tempo de 5/4 m’atreviria a dir. Després dels primers chorus inicia el seu solo
amb una solvència aclaparadora. Un solo que va creixent mica a mica, i sempre
recolzat per una base rítmica impressionant. En Parks inicia el seu solo a posteriori del líder i amb gran mestria.
Asseguraria que els tres americans formen un sòlid trio. Després del curtet
solo d’en Weiss hi tornen amb el
tema i encaren el final d’aquest gran tema, reconegut internacionalment i
premiat. Magnífic Albert i fins el
divendres on gaudirem també de les seves precioses balades.
Enguany podreu escoltar novetats de Temps
Record en aquest programa, però si entreu
al seu web: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres acabem el projecte amb el de la Giulia Valle – Libera..
Ens tornem a trobar amb un canvi estilístic, ara però molt més potent,
molt més evident. Som-hi amb el.....
“LIBERA”
Libera
Editat per Temps Record TR1508-GE16
Enregistrat a Gravacions
Silvestres el 2012
Productor executiu Josep Roig.
Edurne Arizu, acordió
Rusó Sala, veu en els temes 2,
3 i 7
Pablo Selnik, flauta
David Pastor, trompeta
David Soler, guitarra i steel
guitar
Guilia Valle, contrabaix
Oriol Roca, bateria
Totes les composicions són de Giulia
Valle..
Comencem amb el primer tema d’aquest increïble projecte, anomenat...
2.- 2012 (G.
Valle) 8m19s
L’hem començat també amb una mena de vals preciós amb una cadència
d’acords certament inquietant que agafa volada de la mà del gran David Pastor. El temo s’ha desfermat a
la vegada que els sons aguts de la trompeta. Els dos vents toquen el motiu a
l’uníson per tornar després a la calma amb la guitarra especial de les
especials mans del David Soler. Un
tema ideal per començar el seu projecte. De moment calma i tranquil·litat, que
la potència ja vindrà, quiets aquí. Hem pogut escoltar el magnífic so de la
flauta del mestre Pablo Selnik, ben
retrobat després d’uns anys als Andes ensenyant música i flauta alhora que
vivint-hi.
Líbera neix l’any 2010, com
contraposició als treballs fins llavors duts a terme per Giulia amb el “Giulia
Valle Group” i “Giulia Valle Trio”. Es tracta probablement d’un dels projectes
més experimentals de la prolífica carrera creativa de la seva autora, d’un
“work in progress”, una banda que no deixa d’evolucionar conceptualment i també
en nombre d’instrumentistes, aglutinant a més d’alguns dels millors intèrprets
i solistes d’aquest país.
Seguim amb el següent tema, ja amb aires més evolucionats i marcada
potèn cia rítmica en un tema recurrent on el ritme ho és tot i on l’enigmàtic
hi és present, anomenat...
1.- Plein Air (G.
Valle) 4m25s
Potser un dels temes més impressionants que es puguin escoltar. Tema
sense melodia, i tot girant al voltant del ritme persistent i notes del
contrabaix de la líder. S’omple amb incursions diverses, repetitives també,
aconseguint mantenir-nos en vil tot i esperant quelcom que no acaba passant, el
so d’una melodia que mai arriba.
La música, de caràcter
contemporani, engloba des de moments d’abstracció absoluta fins passatges
absolutament lírics o d’intensa activitat rítmica, on el Groove, melodies
incisives, trance i altres tants elements s’agafen de la mà, formant una veu
tan atractiva com singular. L’any 2012 iniciaren l’enregistrament d’aquest
disc, “Líbera”, a l’estudi “Gravaciones Silvestres”. Aquest treball s’anirà
desenvolupant per etapes durant els següents 2 anys, fent una post-producció al
més pur estil “Pop”, sense perdre però el caràcter i la frescor de la música i
els seus intèrprets. Per a aquesta llarga post-producció, Giulia compta amb el
suport tècnic i creatiu del jove i brillant tècnic d’estudi Joel Condal.
Escoltem per acabar el magnífic tema anomenat.....
6.- Danzad pollos, danzad (Chicken Dance) (G. Valle) 7m07s
I quina bellesa melòdica i rítmica, diversa, diferent on l’espontaneïtat
hi és força ben constatada. Creativitat sense relacions musicals. Cada tema
sembla respirar al seu aire. Les interpretacions dels solistes, i en aquest
cas, la del eclèctic i imprevisible David
Soler és brillant i sorprenent per tot plegat, efectes inclosos. Sons
mexicans o similars ens envolten amb una gràcia fresca i divertida.
'Líbera' de Giulia Valle és un
projecte alliberat de rigideses estilístiques, que tant pot ajuntar en un
mateix tema la cadència folklòrica d’una marching band, una fanfarria o un
mariachi com volar lliure pels predis d’un free-jazz amb espurnes
psicodèliques. Gran música.
Ramon Súrio | La Vanguardia –
Barcelona
Volia acabar amb el tema Punk 5.0 per acabar-ho d’ensorrar però no ha
estat possible per manca de temps.....
Doncs res, d’aquesta manera acabem el sorprenent programa, amb la
sorprenent música de Giulia Valle –
Libera. Recordeu que abans hem escoltat als Afro Blue, a Tony Martin, i
a l’Albert Vila i que aquest
divendres 21 d’octubre tindrem l’oportunitat d’escoltar-lo i veure’l en directe amb un quartet de luxe.
Ens presentarà el seu “Unquiet Sky” amb en Xavi
Torres, piano; Rai Ferrer, contrabaix i David Xirgu, bateria. Aquest
divendres a la Sala Xica de La Vicentina
a partir de les 22h.
Doncs res més, gràcies per ser-hi, bona nit i bon Jazz Club de Nit en el
Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 258 Fresh Sound New Talent: Michael Felberbaum, Frederic Borey i Jorge Vistel Quartet, dimecres 12 d'octubre, dia laborable.
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
De fet em vaig passar tota la temporada passada recordant-lo i dedicant-li els
programes. En aquesta seré més breu i amb només això “Un petó Cifu” en tindrem
prou per dedicar-li-ho de manera implícita. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest
programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.
Doncs el programa d’avui, el 258, el dedicarem a l’editorial Fresh Sound New Talent i ho farem amb
tres projectes importants i diversos. Hi ha alguna versemblança en dos d’ells
potser pel seu concepte més contemporani
tot i ser modern el tercer. Estem parlant de: Frederic Borey i el seu “Wink”; el de Michael Felberbaum i el seu “Lego”, aquests dos més similars, i el
darrer més càlid i també súper actual el de Jorge Vistel Quartet amb el seu “Ossain”.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Comencem amb el del guitarrista Italo-Americà Michael Felberbaum anomenat...
“LEGO”
Michael Felberbaum
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 485
Enregistrat per Julien Birot el
26 i 27 de febrer de 2013 a l’Studio Sequenza.
Mesclat i masteritzat per
Julien Birot als Such Production.
Produït per Michael Felberbaum
Productor executiu Jordi Pujol
Michael Felberbaum, guitarra
Pierre De Bethmann,
piano/fender rhodes
Simon Tailleu, contrabaix
Karl Jannuska, bateria
Totes les composicions són de Michael
Felberbaum.
Nascut a Roma, Michael Felberbaum és un guitarrista, compositor i
arranjador italo-americà. A l'edat de quinze anys va realitzar els seus primers
concerts a clubs de jazz romans. Als divuit anys, es va traslladar als Estats
Units on va tocar amb Frank Lacey, Roy Hargrove, Joshua Redman, el poeta Allen
Ginsberg ... Al mateix temps, va estudiar composició i arranjaments a la Berklee
School of Music, on va rebre una llicenciatura en música amb especials honors
Magna Cum Laude.
Comencem amb el tema que dóna títol a l’àlbum, un tema que ens situarà
en el so d’aquest músic, tot i dir-vos que en posteriors temes hi ha
constatades diferències d’estil...som-hi doncs amb el....
9.- Lego (M.
Felberbaum) 8m38s
Doncs aquest tema, que no és una referència a un altre famós destí
danès, és una idea molt reflexiva que sembla reintegrar les idees BOP més netes
i pulcres recollides en un nou i ampli llenguatge de la guitarra que en aquesta
ocasió ens fa pensar en alguns dels primers Ray Russell, tot i que sense el seu
estrèpit ja gairebé oblidat. "Lego" ve d'una arrel antiga i vol dir
"Parlo" o "Vull dir". Un italoamericà, Felberbaum, sembla
tan ben versat en el seu idioma ancestral com ho està clarament en el jazz. És
una barreja subtil, reflexiva.
Brian Morton, Jazz Diari (febrer de 2016)
La reflexió la anem fent a mida que l’anem escoltant a ell, a la seva
guitarra i també posteriorment amb el magnífic so del Fender Rhodes. El motiu
principal sembla l’iniciat per contrabaix i teclat i posteriorment guitarra,
motiu que es desenvolupa abastament amb mestria i magnifica sonoritat.
Escoltem ara el primer tema i tall del disc d’aquest músic i així ens
endinsarem en el seu imaginari musical amb l’anomenat....
1.- Flow (M.
Felberbaum) 9m54s
Doncs de quina manera varia aquest tema. Passa de la delicadesa sonora a
la més moderna concepció estilística electrònica i retorna als estadis sonors
més suaus. Amb un ritme gens fàcil i força complex, en Michael ens introdueix aquesta magnífica composició amb un motiu
principal força ben trobat i fins i tot enganxós. El Fender Rhodes ens situa en
una atmosfera etèria com el seu característic so. La mestria del líder a la
guitarra ens el situa en un nivell força valorat. Un músic que sembla haver
begut de músics relacionats amb la música més Rock on fins i tot ell hi ha
partit La seva evolució estilística el porta més enllà tot i tornant-hi quan
vol, ja que ho pot fer amb la màxima credibilitat. Un tema llarg per començar
aquest projecte on també hem pogut valorar la secció rítmica, marcant el ritme,
poliritme quasi amb total solvència.
Al seu retorn a Europa, es va instal·lar a França, on va tocar i gravar
amb diversos músics com Marc Copland, Johnny Griffin, Steve Lehman, Stefano Di
Battista, Stéphane Belmondo, Pierre de Bethmann, Hervé Sellin, Lee Konitz,
François Théberge, Sylvain Beuf , Olivier Temime, George Brown, Sunny Murray,
François i Louis Moutin, Brice Wassy, l'Orquestra de la Lune, Jean Luc Fillon,
l'absoluta Orkestra Toufic Farroukh, Adel Shams El-Din i St. Germain ...
Michael ha coliderat projectes com ara els 3 Elements trio amb el violoncel·lista
Vam donar Goudaroulis i el bateria John Betsch i un duo amb el trombonista
Daniel Casimir. També ha tocat, compost i arranjat per projectes amb l’Steve
Potts, François Théberge, Jean-Luc Fillon, Michel Donato i amb elEmmanuel Bex
Trio amb Aldo Romano. El 2004, va crear successivament dues bandes sota el seu
nom i enregistrar àlbums exclusivament de les seves pròpies composicions.
Seguim ara amb un tema de clares arrels rockers fins i tot amb els
diversos canvis rítmics, en l’anomenat...
7.- Mint (M.
Felberbaum) 8m17s
Doncs el motiu principal sí ens situa en una altra òrbita musical, en
pèl allunyada del Jazz però no del Jazz-Rock, sobretot en els inicis, després,
esotèries diverses de la mà del teclista i so del Fender Rhodes, amb acords
estratosfèrics del líder i marcat ritme rock de bateria i contrabaix. Aquest
tema ens mostra els possibles orígens musicals del líder, guitarrista i
compositor. Ens recorda a Larry Coryel i no pel seu so i sí pels seus orígens
rockers amb distorsions diverses d’ambdós músics, els quals han “retornat” als
sons més nets i boppers, tot i no en aquest tema, més rocker. Això ho podrem
veure si anem a la botiga Blue Sounds
i l’adquirim, i així podrem copsar diferències substancials entre temes, com
per exemple el primer escoltat i el segon tall que no posaré, anomenat Variations.
Aquest és un tema desenvolupat pel líder en el seu solo primer de manera
delicada i sons eteris per després deixar anar la seva imaginació. El retorn
als orígens melòdics del tema succeeix, finalment.
Veiem què ens diuen des de Jazz
Magazine
"Si un hagués de comparar el jazz de Michael Felberbaum amb un
moviment pictòric, seria com una abstracció de creuar les línies angulars, més
urbanes, a prop del cubisme. Les seves construccions no se’ns revelen
escoltant-lo a la primera, més aviat es reserven posteriorment amb contorsions
increïbles i altres línies de fuga ".
Bertrand Boüard, Jazz Magazine
Acabem aquest projecte amb el
4.- A (M.
Felberbaum) 6m41s
I quin swing ens han servit amb safata, ja d’entrada, el bateria Jannuska i el walking del
contrabaixista Tailleu amb el
pianista De Bethmann. Alhora, la
melodia, a moments a duet amb guitarra i piano o teclat, i sempre el swing
permanent. Aquí, el so de la guitarra de Michael
és totalment jazzístic, el de la seva Gibson
ES-347. Acabar el projecte de Felberbeum
d’aquesta manera tan jazzística ens posiciona front la seva diversitat. No
oblidem les músiques escoltades, i tot i sempre recordar aquest so tan nítid,
el de la seva guitarra, també recordem els moments més rockers amb el so més,
diguem-ne brut. Un tema ideal per acabar el seu magnífic i divers projecte,
aquest Lego que podeu trobar a Blue Sounds, carrer Benet Mateu 26.
Enguany podreu escoltar novetats de Temps
Record en aquest programa, però si entreu
al seu web: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros
i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí
una forta abraçada.
I nosaltres seguim amb un altre projecte Fresh Sound New Talent ara amb el ja conegut nostre i gran
saxofonista francès, en Frederic Borey.
I ves per on que tornarem a escoltar a Michael
Felberbeum el qual col·labora en aquest projecte de Borey.
I he dit conegut pel fet d’haver-lo posat en diversos programes de temporades
anteriors. Som-hi doncs amb el...
“WINK”
Frederic Borey
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 486
Enregistrat i mesclat per
Nicolas Charlier durant l’estiu de 2015 al Gemini Records Studio, Videlles,
France.
Produït per Frederic Borey
Productor executiu Jordi Pujol
Frederic Borey, saxo tenor
Michael Felberbaum, guitarra
Leonardo Montana, piano
Yoni Zelnik, contrabaix
Fred Pasqua, bateria
Aquest és un disc dedicat a les versions de diversos estàndards amb una
visió però força personal. Quasi diria que són temes estàndards arranjats amb
una mirada nova i diferent. No hi ha cap tema propi i tots són estàndards,
alguns més coneguts que d’altres.
Escoltem doncs el primer d’aquests preciosos temes, composat per Cole Porter el magnífic arranjament del
conegut....
6.- Get out of town (Cole
Porter) 7m23s
Un tema que reconeixem en els primers compassos per la melodia però no
pel tempo emprat en l’arranjament. Aquesta és la nova visió que en te el líder,
d’aquests els nostres estimats referents del gran llibre americà de la música,
el Great American Songbook. Un tema
composat, com molts altres, per a un musical, l’anomenat Leave it to me! el 1938. En Borey
n’ha fet una magnífica versió, primer a tempo de balada per després i amb el
seu solo endegar un Swing magnífic i delicat. El solo del mestre francès ha estat espatarrant. Després d’ell, de nou la
seva interpretació melòdica i rítmica d’aquest vell i bell estàndard tocat i
cantat per tants i tantes.
Veiem sinó què ens diu el gran Jerry
Bergonzi d’aquest projecte..
Fred Borey ha escollit cançons conegudes, ha enregistrat estàndards i
els ha situat al món d'avui. Els arranjaments són brillants amb harmonia
moderna, els ritmes i tempos són estranys de vegades i impredictibles,
canviant-nos de manera total els estats d'ànim. Les interpretacions de Fred, inspirat,
pensatiu, amb malenconia de vegades estan sempre fetes de manera emotiva. En
aquest món actual, on la música ens està bombardejant, és molt bo escoltar de
tan en tan una mica de música comprensible, discreta i amb significat. La banda
que s'ha reunit és excepcional. Felicitats estàndard Borey.
-Jerry Bergonzy
Seguim ara amb el magnífic tema i arranjament composat per Gene de Paul en el conegut i anomenat..
3.- You don’t know what love is (G. de Paul) 6m21s
Ens hem tornat a trobar amb un arranjament d’un tema, d’una balada
originalment, amb un canvi estilístic i rítmic important i trencador. Una
versió així d’un tema, deixa de ser versió, per esdevenir un altre tema. En
aquest, el swing hi torna a aparèixer i de quina manera més aclaparadora també
en l’inici del solo del líder. Sembla que aquest és el vertader homenatge, el
no oblidar el swing en aquets magnífics arranjaments. No oblidem pas la
magnífica intervenció de tots els companys, secció rítmica impactant, Pasqua i Zelnik a més a més de la del
pianista Montana en aquest tema tan
increïble amb lletra de Don Rayne i
música de Gene de Paul del 1941,
banda sonora de la pel·lícula d’Abbot i
Costello anomenada Keep ‘Em Flying.
Un tema que ha sonat per innombrables músics i cantants des del 1939 amb en Earl Hines orquestra i Billy Eckstine fins l’actualitat. La
intervenció del pianista, ja en ple èxtasi rítmic a tope de swing, ens enlaire
a cotes encara més altes de ritme i musicalitat.
Frederic Borey resideix a París des del
setembre de 2012, on divideix el seu temps entre la realització, concets
i l'ensenyament. Saxofonista, compositor, a l'edat de 8 anys (1975) va començar
a estudiar música clàssica. Després de diversos anys al Conservatori (Nancy,
París, Besançon), va obtenir el seu diploma Nacional (DE) de saxofon el 1990, i el seu certificat
d'aptitud (CA) el 1992. El 1993, decideix anar-se’n de cap al jazz. La música i
la pedagogia de Jerry Bergonzi són les principals motivacions. Apassionat per
l'ensenyament d'aquesta música, aconsegueix el seu DE jazz el 2001 i la seva CA
Jazz el 2003. A més, coordina el departament de jazz de Chalon sur Saône durant
3 anys i el 2006 va obrir el seu propi departament de jazz a Belfort.
Paral·lelament col·labora en el Didier Lockwood Music Center.
Seguim amb un altre magnífic estàndard, ara de George Gershwin amb un arranjament que el fa quasi irreconeixible
en l’anomenat...
5.- Our Love is here to stay (G. G.) 7m11s
Un altre tema espatarrant. Frederic
Borey amb un so a lo Joe Henderson
més que evident tot i el mestratge de Jerry
Bergonzi. En Joe hauria gaudit
d’allò més amb aquests nous estàndards tot i no ser aquesta la seva manera
d’interpretar-los. En Borey ja ho
veiem, els dissecciona i els reconverteix en altres temes a base de ritmes i
tempos trencadors i complexos arranjaments. Ell i els seus col·legues signen
unes interpretacions magistrals en cadascun dels temes arranjats.
Després dels seus dos primers discos “Pròleg” (2002) i “September Sound'
(2004) com a líder, signa pel segell Fresh Sound New Talent amb “Maria” (2007),
"Lines" (2010) i “The Option” (2012). També va co-fundar UNITRIO amb
Damien Argentieri (orgue Hammond) i Alain Tissot (bateria), i va fer amb el
segell Altrisuoni 'Page 1' (2008) i 'Page 2' (2013). Recentment, també ha co
fundat LUCKY DOG amb Yoann Loustalot (trompeta, corneta), Yoni Zelnik
(contrabaix), Fred Pasqua (bateria) i realitzat el primer àlbum 'Lucky Dog'
(2014) amb el segell Fresh Sound New Talent.
Seguim ara amb un tema, l’únic arranjat pel nostre amic Michael Felberbaum en el tema de Burton Lane anomenat...
7.- I Hear the Music (B.
Lane) 6m03s
Aquest és un altre tema que es va composar allà pel 1940 per a una
pel·lícula ara per una de la Paramount
anomenada Dancing on a Dime. No és
aquest però un dels estàndards més coneguts. Tot i això n’han fet una versió
magnífica, de fet, en Felberbaumn ara,
ha compilat un altre gran tema partint-ne d’un de menor, si se’m permet. El
nítid so de la seva guitarra enlluerna en el seu curt solo i deixa pas a les
intervencions de la resta de companys començant per la del pianista per després
la del líder i saxofonista francès, abans però passant pel tema. En Montana al piano se’ns ha revelat com
un gran pianista i bon partenaire del líder, com també els dos de la secció
rítmica, embolicats amb el líder en d’altres projectes com abans heu escoltat. Borey, magnífic al saxo tenor, un dels
avantatjats alumnes de Jerry Bergonzi,
al qual hem pogut veure diverses vegades i algunes amb l’amic Perico Sambeat.
Acabem el projecte d’aquest mestre del tenor amb el tema de Miles Davis/ Gil Evans anomenat...
9.- Boplicity (M.
D. & G. E.) 3m57s
Aquest és un dels temes que van incloure els dos mestres en l’àlbum
recopilatori Birth of the Cool del
1957 editat per Capitol. En aquest àlbum hi van incloure 12 temes que Miles havia enregistrat en sessions
anteriors amb el seu nonet. El tempo del tema original és força més calmat, més
cool en diríem. Aquí en Borey torna
a disseccionar tot i que no tant, podent-lo reconèixer amb claredat. El ritme i
tempo sí són més vius passant del Cool al Bop, si se’m permet. El swing apareix
i desapareix, no així el Groove que sempre hi és. En Felberbaum il·lumina amb la seva mestria a la guitarra. En escoltar
el solo del pianista apareix de nou el swing i seguirà essent-hi en el solo,
únic, del contrabaixista Zelnik.
Apareix també un solo del baterista Pasqua
en aquest final de tema i projecte acabant amb la melodia, ràpida però
reconeixible de l’estàndard de Miles i Evans.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Doncs nosaltres acabem el programa amb el darrer projecte de Fresh Sound New Talent amb el del
trompetista cubà establert a Madrid i amic nostre, el Jorge Vistel i el seu..
“OSSAIN”
Jorge Vistel Quartet
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 482
Enregistrat, mesclat i
masteritzat per Alberto Alejos “Mintxo” el 18 de maig de 2015 als Estudios PKO
de Madrid.
Produït per Jorge Vistel
Productor executiu Jordi Pujol
Jorge Vistel, trompeta
Sam Harris, piano
Reiner Elizarde, contrabaix
Justin Brown, bateria
Totes les composicions són de Jorge
Vistel
Aquest és un projecte on trobarem al Jorge Vistel més contemporani, més actual. Composicions pròpies que
destil·len qualitat amb un suport imprescindible del seu amic El Negron, i els dos grans músics
americans.
Comencem amb el seu primer tema de la nit, anomenat...
7.- Ceremonia (J.
Vistel) 5m06s
Amb uns inicis intrigants ens hem situat en l’ona musical d’aquest
grandíssim trompetista i alhora compositor, com ara mateix acabem d’escoltar. Amb
la sordina, amb un clar homenatge a Miles
Davis, evidentment, tot i divergir musicalment parlant els dos
trompetistes. Ja quasi al final, i sense sordina, l’hem pogut escoltar amb
aquest so tan càlid de la seva magnífica trompeta.
Nascut a Santiago de Cuba i hereu d'una dinastia musical; Jorge Vistel
coneix els secrets de la seva terra i els combina exquisidament amb el jazz
d'avantguarda. Això es tradueix en un estil contemporani, personal i autèntic.
Després del seu últim treball: CIMARRÓN, publicat per Inner Circle Music el
2014, el segell de Nova York propietat de Greg Osby, segueix la seva línia amb
el seu nou disc, Ossain el 2015. Vistel va començar els seus estudis a una edat
primerenca, i després es va formar a l'Escola Nacional d'Art a Cuba. Va prendre
lliçons al costat amb Steve Coleman, Wynton Marsalis, Nicholas Payton, Steve
Turre i Barry Harris, entre molts d'altres.
Seguim amb un altre tema de marcat estil contemporani anomenat...
6.- Caminos (J.
Vistel) 5m50s
Amb un inici delicat tot i seguin un arpegi o dos, Jorge es posiciona de manera harmònica fent la melodia d’un tema
que parteix dels acords. Sam Harris
al piano es mostra fecund d’imaginació. Un Elizarde
persistent amb una sola nota permet desenvolupar-se al pianista recolzat pel
baterista Justin Brown. Jorge Vistel brilla amb el seu
llenguatge i sonoritat, ben imbuïda de contemporaneïtat. La tècnica la va
aprendre a la bella vella Cuba originària tot i estudiant la trompeta clàssica,
car el Jazz em va dir ell mateix, no s’estudiava en cap escola, i m’imagino que
encara tampoc. El Jazz s’aprenia al carrer, a les Jams possiblement
clandestines del país.
El 2005 va decidir residir a Europa, tocant als escenaris amb gent com Benny
Golson, Roy Hargrove, Doug Hammond, David Murray, Henry Cole, Lewis Nash, Dado
Moroni, Benny Green, Marcus Printup, Stefano Bedetti, Gary Thomas, David
Virelles o Roman Filiu. L'any 2014 va anar de gira amb Alfredo Rodríguez & The Invasion Parade, projecte
patrocinat per Quincy Jones. La seva discografia també inclou Evolution de
Vistel Brothers Quintet amb el seu germà saxofonista Maikel Vistel i Tierra a
la vista; amb un projecte cubà-holandès amb el pianista Edgar van Asselt. Tots
dos àlbums van ser llançats pel segell Fresh Sound Records. A partir de posar
l’Evolution a Jazz Club de Nit ja fa alguns anys, va ser que els vaig poder
portar a casa nostra a fer alguns bolos entre els quals el de la Nova Jazz Cava
i el del Club de Jazz Sant Cugat.
Seguim amb un altre magnífic tema d’aquest gran trompetista cubà,
anomenat..
3.- Delirium Tremens (J.
Vistel) 6m45s
Amb un impressionant so profund i solo del baterista, ens situem dins el
Delirium Tremens més avantguardista possible. Passats dos minutets i escaig i
després d’una aturada rítmica hem escoltat quasi un altre tema, amb la mateixa
modernitat i avantguarda. Compenetració total amb el pianista i una secció
rítmica de contrabaix i bateria potentíssima i també ben lligada fan d’aquest
un altre gran tema on el solo avançat del pianista segueix l’ona del líder. I
haureu observat les dues notes del contrabaixista que el fan encara més
inquietant.
Clubs de jazz i festivals en els quals ha participat:
Espanya: Festival de Jazz de Vitòria, Festival de Jazz de Sant Sebastià,
Festival de Jazz de Madrid, Cafè Central, Cries Room, Jamboree.
Cuba: Jazz Plaza, Festival de Jazz de l'Havana, The Fox and the Crow,
Jazz Café.
Suïssa: Cully Jazz, Saint-Moritz Jazz, Jazz Montreux.
Itàlia: Milano Jazz Festival Latinoamericando.
Altres: Monterey Jazz Festival (Califòrnia), Festival de Jazz de les
Bermudes (Hamilton), Jazz Nad Odra (Polònia), Fusion Festival (Alemanya).
Lombard Duc (França), Porgy and Bess (Àustria), Binhuis (Holanda), Blue Note
(Tòquio), Motion Blues (Yokohama), M Pub (Corea).
Encara ens queda algun tema més o sigui que el posarem, l’anomenat...
9.- Rancheador (J.
Vistel) 3m49s
Els inicis d’aquest Rancheador han estat força melòdics dins la
modernitat del projecte, i així ho hem pogut escoltar amb les notes a intervals
quasi dissonants del trompetista. La rítmica va lligada amb la part harmònica
en un tema amb constants canvis d’acords i centre tonal on no és gens fàcil
posar-te a improvisar. Una rítmica complexa alhora que harmonia en un tema que “camina”
amb un Groove alterat per aquests canvis i variacions i que desapareix
dolçament, fent-nos pensar que en un directe, s’allargarà amb tota seguretat.
Jazz vital en un constant i profund canvi; retorn a les arrels dels seus
propis motius per impulsar la idea original, on Jorge Vistel desenvolupa la
seva inquietud musical amb vehemència fèrtil. Aviat es descarten totes les
idees preconcebudes sota la voluntat de Reinier Elizarde i Justin Brown, un
equip confrontat per les deconstruccions harmòniques originals de Sam Harris.
Això, al seu torn, permet que les exploracions de la veu irada i lliure, ara de
la trompeta, trobi la llavor de les personalitats entrellaçades, il·luminant la
màgia d'aquest ritual rítmic a través del qual es convoca al seu antecessor, a
beure d'ell, de la naturalesa del so.
Acabem ja amb el darrer tema del projecte i així també amb el Programa
258, avui dedicat a l’editorial de casa nostra que ens dóna suport quasi des de
l’origen d’aquest Jazz Club de Nit, Fresh
Sound New Talent, gràcies Jordi
Pujol pel teu suport. Doncs acabem
amb el tema...
2.- Afra (J.
Vistel) 3m30s
Tema començat amb la melodia a duet quasi de trompeta i piano, per
després iniciar el líder el seu solo amb un persistent riff del contrabaixista
i permanent pulsió del baterista en un solo excel·lent del trompetista. Sam Harris al piano s’ha quedat
liderant el trio base amb una gran interpretació i nitidesa en la pulsió de les
tecles, de les 88 tecles en un tema que acaba així, delicadament.
Doncs amb aquest tema hem acabat el primer programa de la 8ena temporada
dedicat a Fresh Sound New Talent en el ben entès que no serà el últim, sinó més
aviat ha estat el primer d’una llista prevista per aquesta temporada.
Recordeu que avui hem gaudit d’allò més amb la música de Michael Felberbaum i el seu “Lego”;
després amb el projecte de Frederic
Borey i el seu “Wink” per acabar amb aquest “Ossain” de l’amic Jorge Vistel Quartet. Espero que hàgiu
gaudit amb aquesta música tan excelsa, moderna i sobretot actual, quasi acabada
de sortir del forn.
Doncs ara sí, gràcies per ser-hi, jo mateix, Miquel Tuset Mallol us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit
en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
