Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. De fet em vaig passar tota la temporada passada a Ràdio Sant Vicenç  recordant-lo i dedicant-li els programes. En aquesta seré més breu i amb només això “Un petó Cifu” en tindrem prou per dedicar-li-ho de manera implícita. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs ja hi tornem amb un programa nou, fresc, amb quatre projectes nous, acabats de coure a l’olla amb les millors músiques. Quatre projectes amb el denominador comú de la qualitat amb treballs personals, música pròpia amb uns intèrprets extraordinaris, els acompanyants, i quatre magnífics líders al capdavant, coincidint també en el fet que potenciem les nostres editorials, les que ens ajuden per fer aquest programa.
Començarem amb el El darrer dels Afro-Blue, "La Traça Infinita", (Quadrant Produccions, Josep Ramon Jové). Seguirem amb el primer projecte de l'amic Tony Martin, "Mind Trick" (Little Red Corvette), el darrer disc de l'Albert Vila "The Unquiet Sky", (Fresh Sound New Talent, Jordi Pujol). i acabarem amb el darrer de Giulia Valle-Libera, "Libera" de Temps Record (Josep Roig).

Amb tota una molt bona colla d'amics músics...
Paula Grande, Enric Peinado, Giampaolo Laurentaci, Quim Castelló, Aaron Parks, Doug Weiss, Jeff Ballard, Xavier Figuerola, Gabriel Amargant, Xavier Algans, Pepo Domènech, Ricard Grau, David Pastor, Edurne Arizu, David Soler, Pablo Selnik, Rusó Sala i Oriol Roca.

Recordar-vos però que per aquest divendres 21 d’octubre tindrem la oportunitat d’escoltar i veure en directe el magnífic projecte de l’Albert Vila amb un quartet de luxe. Ens presentarà el “Unquiet Sky” amb en Xavi Torres, piano; Rai Ferrer, contrabaix i David Xirgu, bateria. Aquest divendres a la Sala Xica de La Vicentina a partir de les 22h.

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Som-hi doncs amb el primer projecte de la nit amb el treball


“LA TRAÇA INFINITA”
Afro Blue

Editat per Quadrant Produccions        Q00070J
Enregistrat per David Casamitjana el 19 i 20 de febrer de 2016 a l’Auditori Pau Casals del Vendrell.
Mesclat i masteritzat pel David i Afro Blue a l’Espai Sonor Montoliu.

Gabriel Amargant, saxo alto
Xavier Figuerola, saxo tenor
Xavier Algans, piano
Pepo Domènech, baix elèctric
Ricard Grau, bateria

Començarem amb la primera balada de la nit, que ja tocava, i és que és un preciós tema del Xavi Algans i el que dóna títol al disc....

3. – La traça infinita             (X. Algans)                6m59s

Doncs amb aquesta delicada obra d’art melòdica i melancòlica hem començat el caminar amb els amics d’Afro Blue. Una llarga intro del mateix compositor ens ha situat al final en la melodia compartida pels dos vents, en Xavier Figuerola i el nouvingut al club dels Afro Blue el magnífic Gabriel Amargant. La seva incorporació afegeix un canvi estilístic en la formació, una de les deganes de l’escena catalana. El solo del Biel és senzillament esclatant. Recordo encara la presentació del projecte al Jamboree i com ell va ser el primer en iniciar els solos en cadascun dels temes. Em va semblar una deferència amb molt de gust i delicadesa per part de la resta de la formació, vers una de les joves veus amb més prestigi del Jazz actual. Xapó nois. Ho vaig dir aquell dia i ho repeteixo ara mateix. El seu mestre, en Figuerola el segueix en una magnífica intervenció i so del seu magnífic tenor. I no oblidem que el mateix Gabriel és bàsicament un mestre al tenor i soprano i ja ho vegeu, també a l’alto.

Vegem què ens diu en Josep Ramon Jové des la web de Quadrant ..

“Afro Blue, una de les formacions veteranes de l’escena del jazz catalana, torna a l’actualitat discogràfica amb La Traça Infinita, un disc que, a més de presentar el saxofonista Gabriel Amargant com a nou membre del quintet, suposa un canvi de rumb musical pel que fa a propostes anteriors. A través de set tracks (sis de manufactura pròpia i una versió de How Deep Is Your Love dels Bee Gees), Afro Blue presenta sonoritats que, bevent de la tradició del jazz modern, ens arriben carregades d’accents contemporanis, profunda expressivitat i encertats apropaments a altres estils de la música popular afroamericana.”

Seguim doncs amb un altre tema ja una mica més viu, tot i notar realment el canvi d’estil de la formació, ara no tant amb els aires festius de la música calenta del carib i sí molt més melòdics sense oblidar el component rítmic en un altre tema del Xavi Algans, anomenat....

2.- L’hora extraviada            (X. Algans)                8m12s

Doncs aquesta hora extraviada és una magnífica composició del Xavi, amb canvis rítmics que ens situen en diversos estats anímics. Ben aviat hem gaudit amb la interpretació del Biel al saxo alto en un tema delicat inicialment que es va imbuint de vitalitat mica a mica. Un tema minimalista per secció rítmica cosa que aprofita Biel per desenvolupar el seu magnífic solo. El seu mestre e l’Esmuc, Xavi Figuerola el segueix amb el seu característic i potent so a lo Sonny Rollins en un increïble solo, imaginatiu i amb una mostra de recursos tècnics, riffs i demés virgueries que el situen on ja hi és, a dalt de tot dels músics de casa nostra, acompanyat d’altres companys. Ricard Grau també ens mostra el seu complet domini de la bateria i els seus elements percudius més del món calent del carib.

Com deia abans, els vaig anar a veure el 20 de setembre al Jamboree i aquesta era la presentació que en va fer el mestre Pere Pons..


“Afroblue torna a la càrrega amb un nou disc farcit de noves sensacions i la voluntat decidida d’assolir un espai propi en el mercat del jazz nacional. Per aquest motiu ha invertit el concepte del que fins ara havien estat les seves propostes i són les composicions d’autoria pròpia les que predominen per damunt de les versions. De les set peces que conté l’enregistrament quatre tenen la signatura d’Algans i dues de Domènech. Tan sols han fet la concessió d’incloure una versió, “How Deep Is Your Love” dels Bee Gees, amb els arranjaments del propi Algans. Aquells que els coneixen saben que els Afroblue en directe són irresistibles i els que no, millor que no s’ho perdin.”

I no ens ho vam perdre, no....i seguirem amb el tema de Xavi Algans, anomenat....

7.- Requeteblues      (X. Algans)                8m49s

Doncs amb el canvi de rumb d’aquesta formació, amb el tempo més contingut, temes propis i composicions complexes i arranjaments increïbles, ens anem situant en el seu univers musical, on l’espai sembla més obert i propici per a les improvisacions individuals i així ho hem pogut constatar amb el magnífic solo del mestre Figuerola. Un so personal, característic i intensitat sonora a la vegada que rítmica l’identifiquen a la primera. Màster, de màsters. El tema, iniciat delicadament s’ha anat desenvolupant fins arribar a una “trempera” increïble, partint d’un motiu repetitiu força enganxós. El solo del mestre de mestres amb el seu tenor, seguint la tònica de minimalisme rítmic, ens permet escoltar-lo amb total claredat, com si no hi hagués piano, tan poc intervé. Baix i bateria van a mínims deixant el característic espai sonor pels solistes. Després d’uns minuts, i en el final del solo del tenor, l’eufòria col·lectiva s’ha desfermat. Minimalisme sonor i rítmic permeten al compositor desenvolupar el seu solo, també minimal per arribar a les mateixes cotes sonores en finalitzar-lo. De nou el riff o motiu principal ens belluga de la cadira arribant al solo del bateria Ricard Grau per acabar en una mena d’èxtasi sonor amb tota la formació totalment desbocada i el motiu principal del tema i final sobtat. Yeah.

Acabarem el projecte dels nostres amics amb el tema d’en Xavi Algans anomenat....

4.- Laverdaque Blues          (X. Algans)                5m21s

I seguint amb la seva característica sonoritat, la d’aquest projecte on l’anima de l’Algans sembla omplir-ho tot, hem acabat aquest projecte amb un tema amb els aires més càlids en un tema tornem a escoltar la mestria del més jove de tots ells i el seu solo al saxo alto, i parlem del mestre Gabriel Amargant. Una composició on la calidesa del so del baix del Pepo i percussions diverses del Ricard caracteritza el tema en el latin jazz, més ponderat que el dels seus projectes anteriors. El solo potent del saxo tenor ha deixat pas al del bateria i percussionista Grau per després i amb els característics i personals canvis rítmics, acaben el tema i nosaltres el seu projecte.

Fem un canvi d’estil en el programa, cosa que serà habitual amb el projecte de  Tony Martin...


“MIND TRICK”
Tony Martin Quintet

Editat per Little Red Corvette    LRC043
Enregistrat, mesclat i masteritzat als estudis Musiclan d’Avignonet de Puigventós, Girona.
Regidor i assistent de gravació, José Martin del Toro
Realització i gravació dels audiovisuals, l’Aarón Barreiro

Tony Martin, piano i teclats
Paula Grande, veu
Enric Peinado, guitarra
Giampaolo Laurentacci, contrabaix
Quim Castelló, bateria

Totes les composicions són del Tony Martin i les lletres són de Paula Grande.

Dels 8 temes del disc n’he seleccionat quatre amb el ben entès que mireu d’aconseguir-lo per poder escoltar els altres quatre. Comencem amb el tema...

6.- No Worries          (T. Martin)                  4m47s

Un tema suau, instrumental, magnífic i delicat que per començar el programa crec que ha estat d’allò més bé. Aquesta serà la música que escoltareu, la d’aquest malagueny que va estudiar entre nosaltres i va aconseguir la seva titulació de Grau Superior amb mestres com l’Albert Bover, Joan Díaz, Iñaki Sandoval, etc, etc....Una melodia, motiu principal preciós que dóna pas al solo del líder al teclat. Amb una base rítmica de contrabaix i bateria força sòlida i súper ben compensada i assemblada. Així sí que es pot volar i volar. El mateix Giampaolo Laurentacci ens mostra el seu domini del contrabaix en el seu curt però gran solo. Després hi tornen amb el motiu principal en un tema que ens situa en una mena de Smooth Jazz.

Tony Martin és originari de Plasencia i és un xaval magnífic, amable i força empàtic. Vaig tenir la ocasió de veure’l força vegades a les WTF del Jamboree quan les vivia cada dilluns i amb quina intensitat. Sempre que venia ell, l’Aurelio Santos el cridava a participar-hi al piano. L’Aurelio va això amb tots els músics que hi van, per descomptat, però amb el Tony, tenien molt bon rotllo.

Seguim ara amb el tercer tall del disc anomenat....

3.- Embarrased        (T. Martin)                  5m10s

Aquest és un tema amb una melodia que em recorda el jazz fusió tipus Return to Forever i de manera particular a Flora Purim i demés relacionades. Amb la delicada veu de la Paula seguint la melodia, d’una certa dificultat, per les seves giragonses, i que tan bé ha sabut desenvolupar el seu compositor. Un magnífic arranjament súper ben acompanyat per la guitarra etèria de l’Enric Peinado i ell mateix també al piano.


Tony Martin, ara per ara, el tenim donant classes al Conservatorio Superior de la seva pàtria xica, a la vegada que també donarà classes tipus e-learning a la prestigiosa Sociedad Liszt Kodály formant professors de parla hispana, castellà, vaja, amb crèdits ECTS força importants.

Seguim amb un tema anomenat Blues i aclarirem si es tracta d’un Blues o no....

2.- Blues        (T. Martin)      4m36s

Doncs sí, sembla que ha estat un Blues. Tema curtet i ja la magnífica guitarra delicadament distorsionada de l’Enric. Un gran solo, amb molt gust interpretatiu, cosa evident pels qui el coneixem. Ficat ell en multitud de projectes, l’hem vist en molts escenaris i projectes i d’alguns d’ells han sonat aquí les seves músiques. El líder ara s’hi fica amb el seu Nord, teclat, on s’hi troba la mar de còmode i s’esplaia i gaudeix i ens fa gaudir. Un tema senzill que no menor,  i sí molt ben composat i arranjat.

El Tony va fer una màster class de la mateixa manera que jo havia fet un programa de ràdio dedicat al Blues en el Jazz. Ves per on quina casualitat. Aquest màster el va fer el juny en el Soberao Jazz a Dos Hermanas, Sevilla. Que segueixi així que li anirà força bé, segur. Una abraçada Tony.

I ja acabem el projecte del Tony Martin amb el tema anomenat

7.- Thug          (T. Martin)                  7m10s

Ja vegeu que la intenció és que no us adormiu ni un bri, ni un segon. Per això sonen aquestes músiques. Un tema amb el mateix esperit de l’anterior. Fusió amb molt de gust. Aquí la Paula Grande s’hi fica també seguint i cantant la melodia, tan rítmica. La guitarra prístina de l’Enric ens enlaira de manera delicada, mentrestant la secció rítmica amb el Giampaolo i Quim no para, no para. Ritme sí, però molt delicat. L’enregistrament trobo que està força ben fet i el primer pla dels solistes destaca sobre el fons rítmic. Aquí el líder s’hi fica amb el teclat, i de quina manera ho controla. Encara recordo unes Jams que van fer a un garito de la Plaça Sant Jaume amb el Tony, Paula, Tom Warburton i en Quim. Van durar alguns mesos fent-les cada dijous, crec, i jo mateix que hi havia anat a veure el què. Segur que varen anar parint el que seria aquest disc.

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..

I nosaltres seguim ara amb el projecte que escoltarem en directe al Jazz Club La Vicentina amb l’Albert Vila anomenat...


“THE UNQUIET SKY”
Albert Vila

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 497
Enregistat per Michael Brorby el 4 i 5 de maig de 2014 als Acoustic Sound, Brooklyn, New York.
Els temes 8 i 13 però, es van enregistrar el 18 de juny de 2014 al Room Bcn.
Produït per Albert Vila
Productor Executiu Jordi Pujol

Albert Vila, guitarra elèctrica
Aaron Parks, piano
Doug Weiss, contrabaix
Jeff Ballard, bateria

Totes les composicions són de l’Albert Vila.

Doncs dels 14 temes us n’he seleccionat cinc de vitals on podrem gaudir amb la música d’aquest gran guitarrista. Comencem ja amb el primer tema del disc anomenat....

3.- New Deal             (A. Vila)          5m13s

Doncs amb aquest tema ens hem situat en el seu món més íntim, el de les seves composicions  a la vegada que amb la seva interpretació, ell, ara per ara un dels més reconeguts guitarristes peninsulars, fins i tot europeus. Els mestres americans que l’acompanyen li donen però el suport adequat amb un solo del pianista Aaron Parks força interessant. En Doug Weiss al contrabaix i el gran Jeff Ballard a la bateria completen una base rítmica de primera fila.

Veiem què ens diuen des de Korea....

“Originalment arrelada a Espanya, Fresh Sound Records, que per ara està reclutant amb èxit molts fans a Corea, produeix molts discos que tenen molt a veure amb els Estats Units en termes de mercat, així com pels músics que hi participen. El nou disc del guitarrista Albert Vila "The Unquiet Sky, El cel inquiet" també inclou músics americans com són l’Aaron Parks, Doug Weiss i Jeff Ballard  músics establerts en la moguda del Jazz de Nova York. Per les característiques que els músics acompanyants suggereixen, així com el seu contorn musical implica, aquesta música te molts  elements estilístics d’en Kurt Rosenwinkel, i Mike Moreo molt actius a l'escena neoyorquina. Una diferència important que diferencien Vila dels altres dos potser ve de la seva diversa educació musical multinacional incloent Espanya, Països Baixos, i Estats Units.”

Seguim ara amb un altre increïble tema anomenat....

11.- Old Recipe        (A. Vila)          5m31s

Doncs amb aquest tema farcit de “Swing” ens hem situat en un entorn divers i el que ens recorda més els temes de Jazz més clàssics, com si aquest tema de concepció estàndard de 32 compassos AABA fos el seu homenatge. El Swing és delicat i súper ben clavat pel Walking del contrabaixista Weiss, el delicat so dels plats de Ballard i els acords del Parks. El solo del líder és una consecució natural a partir del tema i motiu principal. La seva delicada interpretació i el seu magnífic so aconseguit de la seva impressionant guitarra de caixa, ens el mostren en tota la seva plenitud. Imaginatiu i mostrant-nos la seva gran tècnica en la seva perfecte digitació, el gaudim d’allò més en cadascuna de les notes interpretades. El posterior solo de Parks acaba d’omplir el got musical d’aquest magnífic tema.

“Els temes 'New Deal', i 'Air'  ens revelen el so únic del guitarrista Vila, so que el situa en una categoria estilística original, tot i que el tema "Air" ens recordi a Pat Metheny. Li van donar un premi de Composició per 'Gym Jam', tema gravat en l'àlbum debut de Vila. També el ritme complicat amb so i contorns balancejats  de  ‘Three Days After’, melodia que inclou un solo de guitarra nostàlgic que recorda a Ben Monder i el seu ‘Beginning’ amb una impressionant tècnica i un desenvolupament musical a partir del tema minimalista ‘Major Issues’ estan entre les 14 composicions del nou disc editat de Vila, " El cel inquiet. "

MM Jazz Magazine, Corea del Sud
(Setembre de 2016)

Seguim escoltant-lo ara amb el tema anomenat...              

7.- Three Days After         (A. Vila)           4m44s

Doncs sí, ja ens ho havien dit des del MM Jazz Magazine, que el tema en qüestió està farcit de ritmes complicats i sons balancejats que ens fan anar d’aquí cap allà. Una magnífica composició on també podem escoltar els sons més electrònics del líder també en l’ona més Pat Metheny. Un tema impressionant i potent que ens mostra la diversitat creativa d’aquest gran del jazz europeu i també peninsular.

L’Albert Vila és un vell conegut nostre car ja el vam tenir en aquest programa i per diversos projectes, els seus i també el que va fer amb la seva amiga Clara Luna des d’aquí un petó ben gran Clara. També ens va visitar ja fa alguns anys al Jazz Club La Vicentina presentant-nos el seu anterior projecte. Ara per ara el tenim vivint a Europa on sembla que la música, el jazz  en particular viu amb bona salut i així doncs és també la salut dels músics que l’interpreten. I ja vegeu que he parlat d’Europa sense incloure’ns, car, els esdeveniments polítics i culturals han fet que ja no ens hi puguem situar moralment, encara que sí pels tractats diversos on sembla que estem dins la UE.


Seguim ara amb el primer tall del disc, un altre tema d’aquest grandíssim guitarrista i compositor, anomenat....

1.- Therefore             (A. Vila)                     4m28s

“Aquest tema, el primer del disc de l’Albert Vila, et sacseja d’entrada en un tema ràpid on la seva mestria ens el mostra en el seu magnífic solo. No es poden “tallar amb el mateix patró” guitarristes com Pat Metheny i Julian Lage, car cada nota te el seu màxim sentit i configura de manera global el cos de la melodia. Jo soc un aficionat que s’escolta la música, als guitarristes de manera particular aquí i ara, i no es deixa imbuir ni influir només per la seva tècnica i sí incloc també el seu vesant compositiu. En aquest tema, el pianista Aaron Parks dialoga de manera permanent amb el líder, aconseguint formar ells dos una magnífica parella.”

Aixó ens ha dit Doug Perkins de JazzGuitarSociety.

La meva opinió lliga amb la del reconegut crític a més a més d’afegir que aquest és un tema brillant amb una cadència d’acords marcats pel pianista que permeten al líder desenvolupar la seva mestria en el seu solo. La secció rítmica està com sempre impressionant. No oblidem però la intro a guitarra solo del líder, impressionant. Són uns bèsties aquests paios. Us recordo que podreu escoltar aquests temes aquest divendres amb uns altres bèsties, aquests nostres i més estimats, en Xavi Torres, Rai Ferrer i David Xirgu, els quals acompanyen l’Albert en la seva gira per terres catalanes que començarà precisament al Jazz Club La Vicentina, passant per Vilafranca i Sant Cugat.

Acabarem el projecte de l’Albert Vila amb el tema que el va catapultar a la fama, he, tot i concedint-li el premi a la millor composició en el seu magnífic...

5.- Gym Jam             (A. Vila)                     5m14s

No s’intueix al principi de quina manera es desenvoluparà el tema, magnífica composició de l’Albert amb una melodia molt ben trobada, maca i amb uns arranjaments increïbles i a un tempo de 5/4 m’atreviria a dir. Després dels primers chorus inicia el seu solo amb una solvència aclaparadora. Un solo que va creixent mica a mica, i sempre recolzat per una base rítmica impressionant. En Parks inicia el seu solo a posteriori del líder i amb gran mestria. Asseguraria que els tres americans formen un sòlid trio. Després del curtet solo d’en Weiss hi tornen amb el tema i encaren el final d’aquest gran tema, reconegut internacionalment i premiat. Magnífic Albert i fins el divendres on gaudirem també de les seves precioses balades.

Enguany podreu escoltar novetats de Temps Record en aquest programa, però si entreu  al seu web: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

I nosaltres acabem el projecte amb el de la Giulia Valle – Libera..
Ens tornem a trobar amb un canvi estilístic, ara però molt més potent, molt més evident. Som-hi amb el.....


 “LIBERA”
Libera

Editat per Temps Record            TR1508-GE16

Enregistrat a Gravacions Silvestres el 2012
Productor executiu Josep Roig.

Edurne Arizu, acordió
Rusó Sala, veu en els temes 2, 3 i 7
Pablo Selnik, flauta
David Pastor, trompeta
David Soler, guitarra i steel guitar
Guilia Valle, contrabaix
Oriol Roca, bateria

Totes les composicions són de Giulia Valle..

Comencem amb el primer tema d’aquest increïble projecte, anomenat...

2.- 2012         (G. Valle)                   8m19s

L’hem començat també amb una mena de vals preciós amb una cadència d’acords certament inquietant que agafa volada de la mà del gran David Pastor. El temo s’ha desfermat a la vegada que els sons aguts de la trompeta. Els dos vents toquen el motiu a l’uníson per tornar després a la calma amb la guitarra especial de les especials mans del David Soler. Un tema ideal per començar el seu projecte. De moment calma i tranquil·litat, que la potència ja vindrà, quiets aquí. Hem pogut escoltar el magnífic so de la flauta del mestre Pablo Selnik, ben retrobat després d’uns anys als Andes ensenyant música i flauta alhora que vivint-hi.

Líbera neix l’any 2010, com contraposició als treballs fins llavors duts a terme per Giulia amb el “Giulia Valle Group” i “Giulia Valle Trio”. Es tracta probablement d’un dels projectes més experimentals de la prolífica carrera creativa de la seva autora, d’un “work in progress”, una banda que no deixa d’evolucionar conceptualment i també en nombre d’instrumentistes, aglutinant a més d’alguns dels millors intèrprets i solistes d’aquest país.

Seguim amb el següent tema, ja amb aires més evolucionats i marcada potèn cia rítmica en un tema recurrent on el ritme ho és tot i on l’enigmàtic hi és present, anomenat...

1.- Plein Air               (G. Valle)                   4m25s

Potser un dels temes més impressionants que es puguin escoltar. Tema sense melodia, i tot girant al voltant del ritme persistent i notes del contrabaix de la líder. S’omple amb incursions diverses, repetitives també, aconseguint mantenir-nos en vil tot i esperant quelcom que no acaba passant, el so d’una melodia que mai arriba.
La música, de caràcter contemporani, engloba des de moments d’abstracció absoluta fins passatges absolutament lírics o d’intensa activitat rítmica, on el Groove, melodies incisives, trance i altres tants elements s’agafen de la mà, formant una veu tan atractiva com singular. L’any 2012 iniciaren l’enregistrament d’aquest disc, “Líbera”, a l’estudi “Gravaciones Silvestres”. Aquest treball s’anirà desenvolupant per etapes durant els següents 2 anys, fent una post-producció al més pur estil “Pop”, sense perdre però el caràcter i la frescor de la música i els seus intèrprets. Per a aquesta llarga post-producció, Giulia compta amb el suport tècnic i creatiu del jove i brillant tècnic d’estudi Joel Condal.


 Escoltem per acabar el magnífic tema anomenat.....

6.- Danzad pollos, danzad (Chicken Dance)       (G. Valle)       7m07s

I quina bellesa melòdica i rítmica, diversa, diferent on l’espontaneïtat hi és força ben constatada. Creativitat sense relacions musicals. Cada tema sembla respirar al seu aire. Les interpretacions dels solistes, i en aquest cas, la del eclèctic i imprevisible David Soler és brillant i sorprenent per tot plegat, efectes inclosos. Sons mexicans o similars ens envolten amb una gràcia fresca i divertida.

'Líbera' de Giulia Valle és un projecte alliberat de rigideses estilístiques, que tant pot ajuntar en un mateix tema la cadència folklòrica d’una marching band, una fanfarria o un mariachi com volar lliure pels predis d’un free-jazz amb espurnes psicodèliques. Gran música.

Ramon Súrio | La Vanguardia – Barcelona

Volia acabar amb el tema Punk 5.0 per acabar-ho d’ensorrar però no ha estat possible per manca de temps.....

Doncs res, d’aquesta manera acabem el sorprenent programa, amb la sorprenent música de Giulia Valle – Libera. Recordeu que abans hem escoltat als Afro Blue, a Tony Martin, i a l’Albert Vila i que aquest divendres 21 d’octubre tindrem l’oportunitat d’escoltar-lo  i veure’l en directe amb un quartet de luxe. Ens presentarà el seu “Unquiet Sky” amb en Xavi Torres, piano; Rai Ferrer, contrabaix i David Xirgu, bateria. Aquest divendres a la Sala Xica de La Vicentina a partir de les 22h.

Doncs res més, gràcies per ser-hi, bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. De fet em vaig passar tota la temporada passada recordant-lo i dedicant-li els programes. En aquesta seré més breu i amb només això “Un petó Cifu” en tindrem prou per dedicar-li-ho de manera implícita. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs el programa d’avui, el 258, el dedicarem a l’editorial Fresh Sound New Talent i ho farem amb tres projectes importants i diversos. Hi ha alguna versemblança en dos d’ells potser pel seu concepte més contemporani  tot i ser modern el tercer. Estem parlant de: Frederic Borey i el seu “Wink”; el de Michael Felberbaum i el seu “Lego”, aquests dos més similars, i el darrer més càlid i també súper actual el de Jorge Vistel Quartet amb el seu “Ossain”.

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..

Comencem amb el del guitarrista Italo-Americà Michael Felberbaum anomenat...


“LEGO”
Michael Felberbaum

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 485
Enregistrat per Julien Birot el 26 i 27 de febrer de 2013 a l’Studio Sequenza.
Mesclat i masteritzat per Julien Birot als Such Production.
Produït per Michael Felberbaum
Productor executiu Jordi Pujol

Michael Felberbaum, guitarra
Pierre De Bethmann, piano/fender rhodes
Simon Tailleu, contrabaix
Karl Jannuska, bateria

Totes les composicions són de Michael Felberbaum.

Nascut a Roma, Michael Felberbaum és un guitarrista, compositor i arranjador italo-americà. A l'edat de quinze anys va realitzar els seus primers concerts a clubs de jazz romans. Als divuit anys, es va traslladar als Estats Units on va tocar amb Frank Lacey, Roy Hargrove, Joshua Redman, el poeta Allen Ginsberg ... Al mateix temps, va estudiar composició i arranjaments a la Berklee School of Music, on va rebre una llicenciatura en música amb especials honors Magna Cum Laude.

Comencem amb el tema que dóna títol a l’àlbum, un tema que ens situarà en el so d’aquest músic, tot i dir-vos que en posteriors temes hi ha constatades diferències d’estil...som-hi doncs amb el....

9.- Lego         (M. Felberbaum)       8m38s

Doncs aquest tema, que no és una referència a un altre famós destí danès, és una idea molt reflexiva que sembla reintegrar les idees BOP més netes i pulcres recollides en un nou i ampli llenguatge de la guitarra que en aquesta ocasió ens fa pensar en alguns dels primers Ray Russell, tot i que sense el seu estrèpit ja gairebé oblidat. "Lego" ve d'una arrel antiga i vol dir "Parlo" o "Vull dir". Un italoamericà, Felberbaum, sembla tan ben versat en el seu idioma ancestral com ho està clarament en el jazz. És una barreja subtil, reflexiva.

Brian Morton, Jazz Diari (febrer de 2016)

La reflexió la anem fent a mida que l’anem escoltant a ell, a la seva guitarra i també posteriorment amb el magnífic so del Fender Rhodes. El motiu principal sembla l’iniciat per contrabaix i teclat i posteriorment guitarra, motiu que es desenvolupa abastament amb mestria i magnifica sonoritat.

Escoltem ara el primer tema i tall del disc d’aquest músic i així ens endinsarem en el seu imaginari musical amb l’anomenat....

1.- Flow          (M. Felberbaum)                  9m54s

Doncs de quina manera varia aquest tema. Passa de la delicadesa sonora a la més moderna concepció estilística electrònica i retorna als estadis sonors més suaus. Amb un ritme gens fàcil i força complex, en Michael ens introdueix aquesta magnífica composició amb un motiu principal força ben trobat i fins i tot enganxós. El Fender Rhodes ens situa en una atmosfera etèria com el seu característic so. La mestria del líder a la guitarra ens el situa en un nivell força valorat. Un músic que sembla haver begut de músics relacionats amb la música més Rock on fins i tot ell hi ha partit La seva evolució estilística el porta més enllà tot i tornant-hi quan vol, ja que ho pot fer amb la màxima credibilitat. Un tema llarg per començar aquest projecte on també hem pogut valorar la secció rítmica, marcant el ritme, poliritme quasi amb total solvència.

Al seu retorn a Europa, es va instal·lar a França, on va tocar i gravar amb diversos músics com Marc Copland, Johnny Griffin, Steve Lehman, Stefano Di Battista, Stéphane Belmondo, Pierre de Bethmann, Hervé Sellin, Lee Konitz, François Théberge, Sylvain Beuf , Olivier Temime, George Brown, Sunny Murray, François i Louis Moutin, Brice Wassy, l'Orquestra de la Lune, Jean Luc Fillon, l'absoluta Orkestra Toufic Farroukh, Adel Shams El-Din i St. Germain ... Michael ha coliderat projectes com ara els 3 Elements trio amb el violoncel·lista Vam donar Goudaroulis i el bateria John Betsch i un duo amb el trombonista Daniel Casimir. També ha tocat, compost i arranjat per projectes amb l’Steve Potts, François Théberge, Jean-Luc Fillon, Michel Donato i amb elEmmanuel Bex Trio amb Aldo Romano. El 2004, va crear successivament dues bandes sota el seu nom i enregistrar àlbums exclusivament de les seves pròpies composicions.


Seguim ara amb un tema de clares arrels rockers fins i tot amb els diversos canvis rítmics, en l’anomenat...

7.- Mint           (M. Felberbaum)       8m17s

Doncs el motiu principal sí ens situa en una altra òrbita musical, en pèl allunyada del Jazz però no del Jazz-Rock, sobretot en els inicis, després, esotèries diverses de la mà del teclista i so del Fender Rhodes, amb acords estratosfèrics del líder i marcat ritme rock de bateria i contrabaix. Aquest tema ens mostra els possibles orígens musicals del líder, guitarrista i compositor. Ens recorda a Larry Coryel  i no pel seu so i sí pels seus orígens rockers amb distorsions diverses d’ambdós músics, els quals han “retornat” als sons més nets i boppers, tot i no en aquest tema, més rocker. Això ho podrem veure si anem a la botiga Blue Sounds i l’adquirim, i així podrem copsar diferències substancials entre temes, com per exemple el primer escoltat i el segon tall que no posaré, anomenat Variations. Aquest és un tema desenvolupat pel líder en el seu solo primer de manera delicada i sons eteris per després deixar anar la seva imaginació. El retorn als orígens melòdics del tema succeeix, finalment.

Veiem què ens diuen des de Jazz Magazine

"Si un hagués de comparar el jazz de Michael Felberbaum amb un moviment pictòric, seria com una abstracció de creuar les línies angulars, més urbanes, a prop del cubisme. Les seves construccions no se’ns revelen escoltant-lo a la primera, més aviat es reserven posteriorment amb contorsions increïbles i altres línies de fuga ".

Bertrand Boüard, Jazz Magazine

Acabem aquest projecte amb el

4.- A    (M. Felberbaum)       6m41s

I quin swing ens han servit amb safata, ja d’entrada, el bateria Jannuska i el walking del contrabaixista Tailleu amb el pianista De Bethmann. Alhora, la melodia, a moments a duet amb guitarra i piano o teclat, i sempre el swing permanent. Aquí, el so de la guitarra de Michael és totalment jazzístic, el de la seva Gibson ES-347. Acabar el projecte de Felberbeum d’aquesta manera tan jazzística ens posiciona front la seva diversitat. No oblidem les músiques escoltades, i tot i sempre recordar aquest so tan nítid, el de la seva guitarra, també recordem els moments més rockers amb el so més, diguem-ne brut. Un tema ideal per acabar el seu magnífic i divers projecte, aquest Lego que podeu trobar a Blue Sounds, carrer Benet Mateu 26.

Enguany podreu escoltar novetats de Temps Record en aquest programa, però si entreu  al seu web: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

I nosaltres seguim amb un altre projecte Fresh Sound New Talent ara amb el ja conegut nostre i gran saxofonista francès, en Frederic Borey. I ves per on que tornarem a escoltar a Michael Felberbeum el qual col·labora en aquest projecte de  Borey. I he dit conegut pel fet d’haver-lo posat en diversos programes de temporades anteriors. Som-hi doncs amb el...


“WINK”
Frederic Borey

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 486
Enregistrat i mesclat per Nicolas Charlier durant l’estiu de 2015 al Gemini Records Studio, Videlles, France.
Produït per Frederic Borey
Productor executiu Jordi Pujol

Frederic Borey, saxo tenor
Michael Felberbaum, guitarra
Leonardo Montana, piano
Yoni Zelnik, contrabaix
Fred Pasqua, bateria

Aquest és un disc dedicat a les versions de diversos estàndards amb una visió però força personal. Quasi diria que són temes estàndards arranjats amb una mirada nova i diferent. No hi ha cap tema propi i tots són estàndards, alguns més coneguts que d’altres.

Escoltem doncs el primer d’aquests preciosos temes, composat per Cole Porter el magnífic arranjament del conegut....

6.- Get out of town    (Cole Porter)             7m23s

Un tema que reconeixem en els primers compassos per la melodia però no pel tempo emprat en l’arranjament. Aquesta és la nova visió que en te el líder, d’aquests els nostres estimats referents del gran llibre americà de la música, el Great American Songbook. Un tema composat, com molts altres, per a un musical, l’anomenat Leave it to me! el 1938. En Borey n’ha fet una magnífica versió, primer a tempo de balada per després i amb el seu solo endegar un Swing magnífic i delicat. El solo del mestre francès ha  estat espatarrant. Després d’ell, de nou la seva interpretació melòdica i rítmica d’aquest vell i bell estàndard tocat i cantat per tants i tantes.

Veiem sinó què ens diu el gran Jerry Bergonzi d’aquest projecte..

Fred Borey ha escollit cançons conegudes, ha enregistrat estàndards i els ha situat al món d'avui. Els arranjaments són brillants amb harmonia moderna, els ritmes i tempos són estranys de vegades i impredictibles, canviant-nos de manera total els estats d'ànim. Les interpretacions de Fred, inspirat, pensatiu, amb malenconia de vegades estan sempre fetes de manera emotiva. En aquest món actual, on la música ens està bombardejant, és molt bo escoltar de tan en tan una mica de música comprensible, discreta i amb significat. La banda que s'ha reunit és excepcional. Felicitats estàndard Borey.

-Jerry Bergonzy

Seguim ara amb el magnífic tema i arranjament composat per Gene de Paul  en el conegut i anomenat..

3.- You don’t know what love is      (G. de Paul)               6m21s

Ens hem tornat a trobar amb un arranjament d’un tema, d’una balada originalment, amb un canvi estilístic i rítmic important i trencador. Una versió així d’un tema, deixa de ser versió, per esdevenir un altre tema. En aquest, el swing hi torna a aparèixer i de quina manera més aclaparadora també en l’inici del solo del líder. Sembla que aquest és el vertader homenatge, el no oblidar el swing en aquets magnífics arranjaments. No oblidem pas la magnífica intervenció de tots els companys, secció rítmica impactant, Pasqua i Zelnik a més a més de la del pianista Montana en aquest tema tan increïble amb lletra de Don Rayne i música de Gene de Paul del 1941, banda sonora de la pel·lícula d’Abbot i Costello anomenada Keep ‘Em Flying. Un tema que ha sonat per innombrables músics i cantants des del 1939 amb en Earl Hines orquestra i Billy Eckstine fins l’actualitat. La intervenció del pianista, ja en ple èxtasi rítmic a tope de swing, ens enlaire a cotes encara més altes de ritme i musicalitat.


Frederic Borey resideix a París des del  setembre de 2012, on divideix el seu temps entre la realització, concets i l'ensenyament. Saxofonista, compositor, a l'edat de 8 anys (1975) va començar a estudiar música clàssica. Després de diversos anys al Conservatori (Nancy, París, Besançon), va obtenir el seu diploma Nacional (DE)  de saxofon el 1990, i el seu certificat d'aptitud (CA) el 1992. El 1993, decideix anar-se’n de cap al jazz. La música i la pedagogia de Jerry Bergonzi són les principals motivacions. Apassionat per l'ensenyament d'aquesta música, aconsegueix el seu DE jazz el 2001 i la seva CA Jazz el 2003. A més, coordina el departament de jazz de Chalon sur Saône durant 3 anys i el 2006 va obrir el seu propi departament de jazz a Belfort. Paral·lelament col·labora en el Didier Lockwood Music Center.

Seguim amb un altre magnífic estàndard, ara de George Gershwin amb un arranjament que el fa quasi irreconeixible en l’anomenat...

5.- Our Love is here to stay (G. G.)            7m11s

Un altre tema espatarrant. Frederic Borey amb un so a lo Joe Henderson més que evident tot i el mestratge de Jerry Bergonzi. En Joe hauria gaudit d’allò més amb aquests nous estàndards tot i no ser aquesta la seva manera d’interpretar-los. En Borey ja ho veiem, els dissecciona i els reconverteix en altres temes a base de ritmes i tempos trencadors i complexos arranjaments. Ell i els seus col·legues signen unes interpretacions magistrals en cadascun dels temes arranjats.

Després dels seus dos primers discos “Pròleg” (2002) i “September Sound' (2004) com a líder, signa pel segell Fresh Sound New Talent amb “Maria” (2007), "Lines" (2010) i “The Option” (2012). També va co-fundar UNITRIO amb Damien Argentieri (orgue Hammond) i Alain Tissot (bateria), i va fer amb el segell Altrisuoni 'Page 1' (2008) i 'Page 2' (2013). Recentment, també ha co fundat LUCKY DOG amb Yoann Loustalot (trompeta, corneta), Yoni Zelnik (contrabaix), Fred Pasqua (bateria) i realitzat el primer àlbum 'Lucky Dog' (2014) amb el segell Fresh Sound New Talent.


Seguim ara amb un tema, l’únic arranjat pel nostre amic Michael Felberbaum en el tema de Burton Lane anomenat...

7.- I Hear the Music              (B. Lane)                   6m03s

Aquest és un altre tema que es va composar allà pel 1940 per a una pel·lícula ara per una de la Paramount anomenada Dancing on a Dime. No és aquest però un dels estàndards més coneguts. Tot i això n’han fet una versió magnífica, de fet, en Felberbaumn ara, ha compilat un altre gran tema partint-ne d’un de menor, si se’m permet. El nítid so de la seva guitarra enlluerna en el seu curt solo i deixa pas a les intervencions de la resta de companys començant per la del pianista per després la del líder i saxofonista francès, abans però passant pel tema. En Montana al piano se’ns ha revelat com un gran pianista i bon partenaire del líder, com també els dos de la secció rítmica, embolicats amb el líder en d’altres projectes com abans heu escoltat. Borey, magnífic al saxo tenor, un dels avantatjats alumnes de Jerry Bergonzi, al qual hem pogut veure diverses vegades i algunes amb l’amic Perico Sambeat.

Acabem el projecte d’aquest mestre del tenor amb el tema de Miles Davis/ Gil Evans anomenat...

9.- Boplicity               (M. D. & G. E.)          3m57s

Aquest és un dels temes que van incloure els dos mestres en l’àlbum recopilatori Birth of the Cool del 1957 editat per Capitol. En aquest àlbum hi van incloure 12 temes que Miles havia enregistrat en sessions anteriors amb el seu nonet. El tempo del tema original és força més calmat, més cool en diríem. Aquí en Borey torna a disseccionar tot i que no tant, podent-lo reconèixer amb claredat. El ritme i tempo sí són més vius passant del Cool al Bop, si se’m permet. El swing apareix i desapareix, no així el Groove que sempre hi és. En Felberbaum il·lumina amb la seva mestria a la guitarra. En escoltar el solo del pianista apareix de nou el swing i seguirà essent-hi en el solo, únic, del contrabaixista Zelnik. Apareix també un solo del baterista Pasqua en aquest final de tema i projecte acabant amb la melodia, ràpida però reconeixible de l’estàndard de Miles  i Evans.
  
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs nosaltres acabem el programa amb el darrer projecte de Fresh Sound New Talent amb el del trompetista cubà establert a Madrid i amic nostre, el Jorge Vistel i el seu..


 “OSSAIN”
Jorge Vistel Quartet

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 482
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Alberto Alejos “Mintxo” el 18 de maig de 2015 als Estudios PKO de Madrid.
Produït per Jorge Vistel
Productor executiu Jordi Pujol

Jorge Vistel, trompeta
Sam Harris, piano
Reiner Elizarde, contrabaix
Justin Brown, bateria

Totes les composicions són de Jorge Vistel

Aquest és un projecte on trobarem al Jorge Vistel més contemporani, més actual. Composicions pròpies que destil·len qualitat amb un suport imprescindible del seu amic El Negron, i els dos grans músics americans.

Comencem amb el seu primer tema de la nit, anomenat...

7.- Ceremonia          (J. Vistel)                   5m06s

Amb uns inicis intrigants ens hem situat en l’ona musical d’aquest grandíssim trompetista i alhora compositor, com ara mateix acabem d’escoltar. Amb la sordina, amb un clar homenatge a Miles Davis, evidentment, tot i divergir musicalment parlant els dos trompetistes. Ja quasi al final, i sense sordina, l’hem pogut escoltar amb aquest so tan càlid de la seva magnífica trompeta.

Nascut a Santiago de Cuba i hereu d'una dinastia musical; Jorge Vistel coneix els secrets de la seva terra i els combina exquisidament amb el jazz d'avantguarda. Això es tradueix en un estil contemporani, personal i autèntic. Després del seu últim treball: CIMARRÓN, publicat per Inner Circle Music el 2014, el segell de Nova York propietat de Greg Osby, segueix la seva línia amb el seu nou disc, Ossain el 2015. Vistel va començar els seus estudis a una edat primerenca, i després es va formar a l'Escola Nacional d'Art a Cuba. Va prendre lliçons al costat amb Steve Coleman, Wynton Marsalis, Nicholas Payton, Steve Turre i Barry Harris, entre molts d'altres.

Seguim amb un altre tema de marcat estil contemporani anomenat...

6.- Caminos              (J. Vistel)                   5m50s

Amb un inici delicat tot i seguin un arpegi o dos, Jorge es posiciona de manera harmònica fent la melodia d’un tema que parteix dels acords. Sam Harris al piano es mostra fecund d’imaginació. Un Elizarde persistent amb una sola nota permet desenvolupar-se al pianista recolzat pel baterista Justin Brown. Jorge Vistel brilla amb el seu llenguatge i sonoritat, ben imbuïda de contemporaneïtat. La tècnica la va aprendre a la bella vella Cuba originària tot i estudiant la trompeta clàssica, car el Jazz em va dir ell mateix, no s’estudiava en cap escola, i m’imagino que encara tampoc. El Jazz s’aprenia al carrer, a les Jams possiblement clandestines del país.

El 2005 va decidir residir a Europa, tocant als escenaris amb gent com Benny Golson, Roy Hargrove, Doug Hammond, David Murray, Henry Cole, Lewis Nash, Dado Moroni, Benny Green, Marcus Printup, Stefano Bedetti, Gary Thomas, David Virelles o Roman Filiu. L'any 2014 va anar de gira amb Alfredo Rodríguez  & The Invasion Parade, projecte patrocinat per Quincy Jones. La seva discografia també inclou Evolution de Vistel Brothers Quintet amb el seu germà saxofonista Maikel Vistel i Tierra a la vista; amb un projecte cubà-holandès amb el pianista Edgar van Asselt. Tots dos àlbums van ser llançats pel segell Fresh Sound Records. A partir de posar l’Evolution a Jazz Club de Nit ja fa alguns anys, va ser que els vaig poder portar a casa nostra a fer alguns bolos entre els quals el de la Nova Jazz Cava i el del Club de Jazz Sant Cugat.

Seguim amb un altre magnífic tema d’aquest gran trompetista cubà, anomenat..

3.- Delirium Tremens           (J. Vistel)       6m45s

Amb un impressionant so profund i solo del baterista, ens situem dins el Delirium Tremens més avantguardista possible. Passats dos minutets i escaig i després d’una aturada rítmica hem escoltat quasi un altre tema, amb la mateixa modernitat i avantguarda. Compenetració total amb el pianista i una secció rítmica de contrabaix i bateria potentíssima i també ben lligada fan d’aquest un altre gran tema on el solo avançat del pianista segueix l’ona del líder. I haureu observat les dues notes del contrabaixista que el fan encara més inquietant.


Clubs de jazz i festivals en els quals ha participat:

Espanya: Festival de Jazz de Vitòria, Festival de Jazz de Sant Sebastià, Festival de Jazz de Madrid, Cafè Central, Cries Room, Jamboree.

Cuba: Jazz Plaza, Festival de Jazz de l'Havana, The Fox and the Crow, Jazz Café.

Suïssa: Cully Jazz, Saint-Moritz Jazz, Jazz Montreux.

Itàlia: Milano Jazz Festival Latinoamericando.

Altres: Monterey Jazz Festival (Califòrnia), Festival de Jazz de les Bermudes (Hamilton), Jazz Nad Odra (Polònia), Fusion Festival (Alemanya). Lombard Duc (França), Porgy and Bess (Àustria), Binhuis (Holanda), Blue Note (Tòquio), Motion Blues (Yokohama), M Pub (Corea).

Encara ens queda algun tema més o sigui que el posarem, l’anomenat...

9.- Rancheador         (J. Vistel)       3m49s

Els inicis d’aquest Rancheador han estat força melòdics dins la modernitat del projecte, i així ho hem pogut escoltar amb les notes a intervals quasi dissonants del trompetista. La rítmica va lligada amb la part harmònica en un tema amb constants canvis d’acords i centre tonal on no és gens fàcil posar-te a improvisar. Una rítmica complexa alhora que harmonia en un tema que “camina” amb un Groove alterat per aquests canvis i variacions i que desapareix dolçament, fent-nos pensar que en un directe, s’allargarà amb tota seguretat.

Jazz vital en un constant i profund canvi; retorn a les arrels dels seus propis motius per impulsar la idea original, on Jorge Vistel desenvolupa la seva inquietud musical amb vehemència fèrtil. Aviat es descarten totes les idees preconcebudes sota la voluntat de Reinier Elizarde i Justin Brown, un equip confrontat per les deconstruccions harmòniques originals de Sam Harris. Això, al seu torn, permet que les exploracions de la veu irada i lliure, ara de la trompeta, trobi la llavor de les personalitats entrellaçades, il·luminant la màgia d'aquest ritual rítmic a través del qual es convoca al seu antecessor, a beure d'ell, de la naturalesa del so.

Acabem ja amb el darrer tema del projecte i així també amb el Programa 258, avui dedicat a l’editorial de casa nostra que ens dóna suport quasi des de l’origen d’aquest Jazz Club de Nit, Fresh Sound New Talent, gràcies Jordi Pujol pel teu suport.  Doncs acabem amb el tema...

2.- Afra           (J. Vistel)       3m30s

Tema començat amb la melodia a duet quasi de trompeta i piano, per després iniciar el líder el seu solo amb un persistent riff del contrabaixista i permanent pulsió del baterista en un solo excel·lent del trompetista. Sam Harris al piano s’ha quedat liderant el trio base amb una gran interpretació i nitidesa en la pulsió de les tecles, de les 88 tecles en un tema que acaba així, delicadament.

Doncs amb aquest tema hem acabat el primer programa de la 8ena temporada dedicat a Fresh Sound New Talent  en el ben entès que no serà el últim, sinó més aviat ha estat el primer d’una llista prevista per aquesta temporada. 

Recordeu que avui hem gaudit d’allò més amb la música de Michael Felberbaum i el seu “Lego”; després amb el projecte de Frederic Borey i el seu “Wink” per acabar amb aquest “Ossain” de l’amic Jorge Vistel Quartet. Espero que hàgiu gaudit amb aquesta música tan excelsa, moderna i sobretot actual, quasi acabada de sortir del forn.

Doncs ara sí, gràcies per ser-hi, jo mateix, Miquel Tuset Mallol us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |