Molt bona nit a tothom, benvinguts totes i tos al programa de Jazz del Baix Llobregat que fem els dimecres a partir de les 22h i demà dijous en diferit a la mateixa hora....Jazz club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i per online a la nova web radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe....aquí el currant qui us parla, qui decideix la música que escoltareu, qui la manipula, qui la penja al blog del Jazz Club de Nit...Miquel Tuset i Mallol, per servir-vos....

Comencem el programa 186, que ja en són uns quants i avui us presentaré dues novetats de músics de casa, o que viuen i treballen a casa i un disc d’un gran saxofonista americà també molt vinculat a casa nostra, habitual en moltes de les formacions de músics d’aquí i amic de molts d’ells....

La primera novetat és el projecte més delicat i que vaig poder veure no fa massa a la Nau Ivanow i en vaig sortir encantat. Us haig de dir que la proposta ja m’agradava d’entrada, tot i no saber com i què cantava la Violetta Curry, i m’agradava pel motiu de saber quins eren els altres components de la proposta. Estem parlant del disc anomenat....


“HONORING MY ROOTS”
Violetta Curry

Editat per Culture Works Records
Enregistrat a cal Ninyo, Sant Boi, el 31 de gener de 2014 per Ricard Ros

Violetta Curry, veu
Jaume Vilaseca, piano i teclat
Dick Them, contrabaix
Ramón Díaz, bateria
I la col·laboració de Jeppe Rasmussen, saxo tenor.

Tots els arranjaments són de Jaume Vilaseca.

Un trio consolidat, el del Jaume Vilaseca al qual vàrem poder escoltar fa quatre dies a la Sala Xica en un Concert-Jam Session iniciat amb la música de Genesis en clau de Jazz, projecte pensat i arranjat pel Jaume i que ens va deixar clavats a la cadira. En aquest treball que avui us presento s’hi va afegir el gran saxo tenor Jeppe Rasmussen, assidu en anys anteriors també a les WTF del Jamboree de cada dilluns.

Comencem amb la música del disc amb un tema que no és ben bé un estàndard de Jazz, i que en Dick inicia amb profundes notes al contrabaix, tema compost per Marilyn i Alan Bergman amb la música de Michel Legrand i que pertany a la banda sonora de la pel·lícula “The Thomas Crown Affair” del 1968.

5.- The windmills of your mind        (M. B. i A. B. & M. L.)           5m14s

Una magnífica entrada del Dick al contrabaix per després seguir amb tres notes descendents, motiu principal del seu instrument...Violetta entra després amb la melodia amb la seva sensual veu i el Jaume l’acompanya amb el teclat i el Ramón amb les suaus masses marcant el ritme i permetent a la veu principal enlairar-se per sobre d’ell, per sobre d’ells. Jaume inicia un delicat solo mentre Violetta l’acompanya en segon pla i així acaba aquest preciós tema...

Seguim doncs amb el tema compost per Tadd Dameron però amb una nova lletra de la mateixa Violetta...en el tema

2.- If you could see me now (T.D & V. C.)             3m58s

Un Tadd Dameron del 21 febrer 1917 que va ser un compositor de jazz, arranjador i pianista del qual en va dir Dexter Gordon que era el."Romàntic del moviment bop”, mentre que Scott Yanow va dir d’ell que va ser "el arranjador / compositor definitiu de l'era del Bop".
Violetta a la vegada, us haig de dir que és nascuda a Philadelphia, que el seu pare Paul Curry va ser músic, pianista i arranjador i que va mamar el Jazz des de ben petita. Un home que va compartir escenari amb cantants com Ella Fitzgerald, Sarah Vaughn, Nancy Wilson, etc...Un home que va enregistrar diversos discos i per parlar-ne d’un el que va fer amb el Fats Waller, “Paul Curry Friens of Fats Waller”, enregistrat el 1959.


Seguim ara amb un altre magnífic tema, compost pel gran Hoagy Carmichael, anomenat...

3.- The Nearness of you      (H. C.)            5m52s

Tema on el Jaume toca el teclat i que han interpretat a un ritme un pèl més viu de l’original, i on la Violetta ens ha captivat amb la seva veu i us haig de dir que encara captiva més en directe, per la seva presència, simpatia i comunicació que te amb el públic.
Un disc aquest que esteu escoltant que és un homenatge als clàssics, als compositors dels grans estàndards americans i on la Violetta honora les seves arrels, així és diu el disc.
Violetta que va aterrar a la península el 1985 per acabar els seus estudis i ho va fer a Granada. Entre el 1987 i 2003 canta en diversos grups, no en clau de Jazz i al final va venir a Barcelona i sembla que s’hi va quedar. Es va trobar amb el Jaume i segons ella mateixa diu, va ser el millor que li podia passar. Amb el Jaume ella va retrobar el camí musical que havia perdut momentàniament i van enregistrar a duet el 2006 el disc anomenat “Unconditional Love”.
Cantar és per la Violetta no només una manera de guanyar-se la vida, sinó una manera de viure-la. Un vehicle per l’autoconeixement, per la cura emocional i cultiu de la seva creativitat.

Seguim amb el primer tema del disc, tema dels grans compositors Rogers & Hart, el conegut..

1.- I Didn’t Know What Time It Was           (R.R & L. H.)              3m35s

Tema ja amb un clar swing iniciat des de l’inici pel trio del Jaume, Dick i Ramón i continuat per la veu potent, amb ànima però amb molt cos de la Violetta. Melodia i tema cantat que deixen pas al solo del Jaume a piano, solo curtet però clarificador de la mestria d’aquest gran músic. Després s’hi afegeix Violetta i posteriorment acaben el tema amb un Moltes Gràcies, veu de Violetta.

Degut a l’amor que la Violetta sent per la música, ha fundat una organització que intenta ajudar la gent a descobrir, alliberar i desenvolupar la seva vertadera veu, i així arribar a un nivell d’autoacceptació i poder experimentar una transformació presonal. Aquesta organització es diu “Voces para la transformación de la Tierra”, una transformació que realment fa falta a banda de la transformació ecològica, imprescindible, i que sembla que s’està allargant massa en el temps, tant que potser ja no hi haurà marxa endarrera..

Acabem amb un dels temes més interpretats en les Jam Sessions, tema del Harry Warren, i on ara sí podem escoltar a Jeppe Rasmussen al tenor..de fet el Jeppe també toca en el tema “Never will I marry”...

9.- There’ll never be another you    (H. W.)            4m24s

"There Will Never Be Another You" és una cançó popular amb música de Harry Warren i lletra de Mack Gordon que van fer per a la Twentieth Century Fox i el seu musical Iceland (1942) protagonitzat per Sonja Henie i John Payne. Una cançó que va passar al cinema i que Chet Baker va enregistrar el 1954 i a partir de llavors es va convertir en un dels estàndards de jazz més interpretats, sobretot  a les Jams...
Violetta Curry, cantant, una gran veu, amb sentiment, amb tècnica, amb personalitat i un gran feeling i comunicació en directe, acompanyada d’un gran trio de grans músics amb el Jaume Vilaseca, Dick Them i Ramón Díaz. Un projecte del qual hem escoltat alguns temes i que espero que pugueu escoltar-ne la resta tot i adquirint-lo i gaudint-lo o regalant-lo per aquestes festes i per a totes les festes.

Deixem doncs a la Violetta i continuem amb el programa i ho fem amb la proposta que ens arriba de New York amb un gran saxofonista que aquests dies ha estat, o potser encara està per aquí...

i aquest és el Noah Preminguer....i del qual us posaré el disc que portava al Jamboree el dimecres de la setmana passada. Un dia on la Clara Luna i el Rob García, bateria americà van presentar alguns temes amb una formació de luxe amb el mateix Noah, Marco Mezquida, Masa Kamaguchi i Andreu Zaragoza. Després de parlar una mica amb el Noah abans del concert em va cedir el disc que ara mateix escoltareu.


“BEFORE THE RAIN”
Noah Preminguer

Editat per Palmetto Records el 2011.
Enregistrat al Maggie’s Farm per Matt Balitsaris
Produït per Matt Balitsaris i Noah Preminguer

Noah Preminguer, saxo tenor
Frank Kimbrough, piano
John Herbert, contrabaix
Matt Wilson, bateria

Totes les composicions són de Noah Preminguer excepte les indicades.
Aquest és un disc on es barreja la tradició i la modernitat; disc que bàsicament et dóna pau, en la majoria de temes, propis i estàndards, i et fa estar força atent en els més moderns. Disc farcit de balades, temes lents on no has de fer res més que deixar-te anar i escoltar sense posar cap trava. I per comprovar-ho aquí en teniu una mostra...amb el tema del Noah anomenat com el mateix disc...

3.- Before the Rain               (N. P.)             8m27s

Estareu d’acord amb mi que aquest tema et deixa en un estat de pau indestriable. L’inici a càrrec d’un profund contrabaix ja et situa a l’espai i lloc adequats, amb una melodia preciosa a càrrec d’en Noah. Gran introducció a una part del món de Noah on hem pogut escoltar la mestria dels solistes, Frank al piano i el mateix Noah al tenor.

Us vull recordar  que podeu anar a la botiga de Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc....tot el de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...

Després del bolo del Jamboree, i en formació de quartet i el Tom Warburton substituint al Masa Kamaguchi, varen seguir tocant a La Font del Balç, moguda organitzada pel Gemi de la Berguedana de Jazz. Després se’n van anar cap a Girona, al Sunset Club i després ves a saber on...

Seguim ara amb una balada impressionant on podreu valorar el lirisme d’aquest gran mestre del saxo tenor...és una cançó popular publicada per primera vegada el 1936. Segons una versió de la partitura original, els crèdits de composició deien: "Lletra i música de Sammy Cahn, Saul Chaplin i L.E. Freeman". Una altra versió explica, immediatament sota el títol, el següent: "amb Acordió Piano". Segons aquesta versió, els crèdits de composició diuen: Lletra i música de Mann Holiner, Alberta Nichols, Sammy Cahn, Saul Chaplin i LE Freeman. I la versió del Noah és la darrera..


5.- Until the real thing comes along           (H. N. C. Ch i F)        6m06s

Doncs un tema delicat, carall i sí que m’agrada aquest adjectiu que sempre utilitzo, delicat, delicada. Així és aquest tema i segur que l’heu gaudit amb la magnífica melodia i els solos d’en Noah i Frank, mentre les escombretes del Matt i les precises notes del contrabaix del John, han fet de coixí suau per on s’han passejat les notes dels solistes. Un tema interpretat per tants músics que acabaríem el programa i encara els estaríem nombrant...entre els quals la Billie Holiday, Frank Sinatra, Ella Fitzgerald, Fats Waller, etc...

Anem doncs ja amb temes més moderns i vius i ha faré posant-vos el tema 4rt del disc, tema del Noah, iniciat per una melodia a saxo ja no tant estàndard i mentre, suaument de volum, el Matt doblava o triplicava el tempo del solista...i ja veure-ho com canvia tot ben aviat....modernitat a dojo...

4.- Abreaction           (N. P.)             6m43s

Això que acabeu d’escoltar podríem dir perfectament que és Jazz contemporani, i no ens equivocaríem gaire, no. Us heu fixat el bateria com va tota l’estona?...i el solo del pianista Frank? Impressionant el canvi d’estil i de quina manera més natural passen d’un a l’altre. Un tema que sembla pensat per a gaudi i esplai del bateria...tema modern de concepció i interpretació...

I ja acabarem aquest projecte amb un altre tema de concepció similar però ara no del Noah i sí de l’Ornette Coleman, l’home del Free Jazz....però no patiu que aquest tema no serà de Free Jazz, només una mica de l’anomenat Jazz Avant-Garde....he..he

7.- Toy Dance           (O. C.)                        5m02s

I sí que hem continuat amb la modernitat, i més encara oi?.. El creador per excel·lència d’aquest tema i d’altres amb aires més moderns encara va ser un visionari i valent músic que va veure que la música no havia d’anar pels camins establerts i sí que en podia seguir uns altres que encara s’havien de dibuixar. Ell els va començar a dibuixar, però tampoc en va marcar les directrius perquè evidentment no n’hi havia d’haver. En aquest tema el saxofonista segueix una línia melòdica mentre el bateria va al seu aire, sense cap swing de moment. Després, en el solo del piano i no pas sempre el podem identificar aquest swing, reduït i momentani....mestre Coleman...aquest tema el va interpretar en el disc "New York is Now ", gravat als A & R Studios, Nova York el 29 d'abril i 7 de maig de 1968 amb l’Ornette Coleman (saxo alto, trompeta); Dewey Redman (saxo tenor); Jimmy Garrison, (contrabaix) i Elvin Jones (bateria)....mare meva quina formació i quin disc més impressionant...

Ja sabeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové...

I acabem el programa amb el primer treball del jove saxofonista Vernau Mier...encara estudiant el Grau Superior a l’Esmuc i acompanyat també per gent d’aquesta escola de música, com el Manel Fortià, el qual presentarà el que serà el seu treball de fi de curs acompanyat de Marco Mezquida.

Amb tot just 20 anys, Vernau Mier (Girona, 1994) és un prometedor saxofonista i compositor de jazz que després de formar-se en diferents àmbits musicals des de la música barroca, d’arrel o guitarra clàssica, presenta el seu disc debut, amb composicions originals però declarant-se ell mateix..

“Ídol de Parker, Miles, Cannonball o Coltrane, “figures increïbles que van marcar un abans i un després en la història del jazz ja que van canviar el camí de la música buscant dins ells mateixos i intentant trobar alguna cosa nova. Això és el que jo també he intentat fer a petita escala. No només tracta d'intentar imitar als millors, sinó de trobar la teva pròpia veu que et defineixi.”

El projecte es diu...


“NEBULOSES D’AZIMUT”
Vernau Mier Quintet

Enregistrat al Sunset Jazz Club de Girona el 15 i 16 de juliol de 2014 per Pol Maresma.
Edició i producció per micromecenatge iniciada el dia de gravació i finalitzada al cap de 40 dies...com totes.

Vernau Mier, saxo alto
Lucas Martínez, saxo tenor
Toni Saigi, piano
Manel Fortià, contrabaix
Marc Bódalo, bateria

Totes les composicions són de Vernau Mier

Jo al jove Vernau el vaig conèixer ara deu fe tres anys a l’escola “El Musical” de Bellaterra. Allà hi van organitzar un curs d’improvisació, i jo com aprenent que era i soc encara, m’hi vaig apuntar a veure si en treia l’entrellat. Com aficionat que era i soc, vaig anar a parar al primer nivell, mentre que els nanos que hi havia, entre els quals el Vernau i també l’Òscar Latorre, crac de la trompeta que devia tenir 16 anys (ahir en va fer 19) els varen col·locar al màxim nivell. Amb això us podeu fer la idea del nivell del Vernau, aleshores i molt més ara mateix en aquest disc...doncs feta una primera presentació us proposo que escoltem el primer tema que us he seleccionat d’aquest magnífic disc....

3.- Watkins                (V. M.)            6m10s

Ja vegeu amb quina destresa ha composat el tema, i quina melodia més senzilla i preciosa, curta, però intensa que dóna pas a la sèrie d’improvisacions i que ell mateix enceta. El so del seu alto és magnífic, i acompanyat del també jove crac Lucas Martínez al tenor, doncs fan una gran parella de vents. Lucas va venir ja va alguns anys, devia tenir-ne 16, amb el combo del Taller de Músics en el Festival de Jam Sessions que fem l’estiu. Posteriorment va venir amb un combo al Jazz club La Vicentina on hi havia en Raynald Colom, ni més ni menys...
Dir-vos que aquest és un projecte inspirat en compositors de Jazz contemporanis com són el Chris Cheek, Perico Sambeat, Eli Degibri, Esbjon Svenson o Gorka Benítez, i segons en Vernau explica “, “aquests artistes, encara que són molt diferents entre ells, han definit d'alguna manera la sonoritat del grup.”
Seguim amb el tema quart del disc anomenat..

4.- Sicari        (V. M.)            7m08s

Un tema ja més viu amb un motiu inicial recurrent per després iniciar els dos vents i amics la melodia. Certament una melodia força elaborada i ben construïda que permet posteriorment iniciar els solos combinats els dels dos saxos. Mentre, al darrere una secció rítmica impressionant amb el Toni Saigi, piano, músic ja amb el Grau Superior de Jazz fet al Taller de Músics, i del qual en vaig poder veure el Treball de Fi de Curs a La Nau, treball dedicat a Bill Evans. Un precís i delicat solo al contrabaix del Manel Fortià, músic que va engegar les Jams Sessions al Carmelitas conjuntament amb el Sebastian Domínguez i Dani González, l’un a Mèxic i l’altre a alguna illa paradisíaca del pacífic...Manel també va venir un any al Festival de Jam Sessions que fem l’estiu i patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts...

D’aquest disc ens diu el mateix Vernau...

“el disc pretén ser un reflex de les experiències musicals que he viscut els últims anys, alhora que marca el camí que vull seguir. D'aquí ve el títol del disc, ja que l'azimut és l'angle que es forma entre una posició d'origen i una estrella, sent el disc un retrat de qui sóc ara i on vull anar.”


Acabem aquest projecte i programa amb el segon tema del disc anomenat...

2.- A les closques                (V. M.)            7m08s

Tema viu d’entrada, amb aires càlids rítmicament parlant i que te una mena de break al bell mig per deixar pas a la relaxada improvisació del Toni Saigi...un altre dels músics que ha vingut als Festivals de Jam Sessions i ho ha fet dos anys seguits i sempre amb els combos del Taller de Músics....
El solo del Toni  mica a mica es va animant de nou arribant a la rítmica original permetent una simbiosi conjunta a mode de clímax final, situació ideal per acabar el tema i programa....reconec que m’hauria agradat posar més temes del Vernau, però han sigut més de 20 minuts de música i ens han quedat 6 temes per posar, o sigui que us recomano que mireu d’aconseguir-lo a qualsevol de les botigues del país perquè val la pena.

Doncs res, espero que hàgiu gaudit d’aquest programa com jo ho he fet preparant-lo i ara fent-lo i ja sabeu que si voleu demà el podreu escoltar en diferit a la mateixa hora i el divendres ja el tindreu al blog del Jazz Club de Nit.

Us recordo que hem escoltat el projecte de la Violetta Curry, “Honoring my Roots”, el de Noah Preminguer, “Before The Rain”, i aquest darrer del jove Vernau Mier “Nebuloses d’Azimut”....i dir-vos que aquest divendres tenim el darrer concert-jam a la Sala Xica de La Vicentina amb el gran Geni Barry Trio, amb Geni Barry, vibràfon; Nono Fernández, contrabaix i Javier Juanco, guitarra..a partir de les 22h...us hi esperem...

Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú...

Molt bona nit a tothom, benvinguts totes i tos al programa de Jazz del Baix Llobregat que fem els dimecres a partir de les 22h i demà dijous en diferit a la mateixa hora....Jazz club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i per online a la nova web radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe....aquí el currant qui us parla, qui decideix la música que escoltareu, qui la manipula, qui la penja al blog del Jazz Club de Nit...Miquel Tuset i Mallol, per servir-vos..

Comencem el programa 185 amb tres novetats i amb músics de casa nostra primer amb la delicada obra mestre de Jorge Rossy Quintet, disc i vinil que ell mateix em va donar un diumenge del Festival L’Hora del Jazz que es fa els diumenges de setembre a la Plaça de la Vila de Gràcia.



“IRI’S BLUES”
Jorge Rossy Quintet

Editat per Moskito Rekords       MR-004
Enregistrat el 12 i 13 de gener de 2012 per Michael Brorby als Acoustic Recording, Brooklyn, N.Y.

Jorge Rossy, piano
Fèlix Rossy, trompeta
Raffi Carabedian, saxo tenor
Ben Street, contrabaix
RJ Miller, bateria

Totes les composicions són de Jordi Rossy, Jorge Rossy.

En aquest disc, em comentava el Jordi, que volia canviar la sonoritat de les anteriors propostes amb l’Albert Sanz i el seu hammod, i ara si, amb contrabaix i el seu piano com a únic instrument harmònic. Pel que fa a les improvisacions dels músics, són això i res més...no hi ha res predeterminat, i tampoc un so determinat que condicioni per on han d’anar les improvisacions...és un deixar fluir, un deixar anar permanent...

La biografia d’en Jordi Rossy la penjaré al blog....tot i dir-vos algunes coses..

Parlar d’en Jordi segur que ja ho hem fet algunes vegades, sense anar més lluny, ho vàrem fer una mica en el programa anterior parlant sobre el disc del Guillem Arnedo Band. De totes maneres dir-vos que és un dels de les primeres fornades (o segones) de gent que va anar al Taller de Músics a formar-se com a músic i que ho va fer convertint-se en un magnífic bateria, un dels millors de l’estat escanyol...ja sabeu que no es pot dir mai que un músic és el millor en determinat instrument o com a cantant, sense caure en el parany de les comparacions, sempre odioses.

Comencem amb el primer tema del disc, a tempo de bolero, un ritme calent que li agrada de manera especial al Jordi, i on en aquest disc n’hi ha d’altres més com el tema anomenat Bolero que no el posarem i l’haureu d’escoltar després d’haver adquirit el projecte hi incorpora un vinil amb alguns dels temes....tot un detall...som-hi doncs amb el...
1.- Recuerdo             (J. R.)             6m29s

Preciós tema iniciat delicadament pel piano...al Jordi també li agrada començar els discos amb els temes més delicats i aquest és una mostra. Iniciada la intro, el bolero apareix més que irromp de manera suau...la melodia va sorgint i ja aviat apareix el magnífic solo del contrabaixista Ben Street i després deixar pas al so melós del saxo tenor del Raffi Carabedian...després Jordi al piano ens mostra la seva virtuosa capacitat musical...i tots plegats al final tornen a la coda per anar acabant el tema...preciós per començar el programa, no trobeu?

Jordi va formar part del trio de Brad Meldhau durant 10 anys recorrent tot el món i triomfant amb una formació, aleshores no massa coneguda però que al llarg de tot aquest temps es va convertir en el trio a seguir, a imitar, a escoltar.
Va enregistrar diversos discos anomenats The Art of the Trio amb el Brad i el Larry Grenadier al contrabaix. Aleshores li va agafar les ganes de provar un altre instrument (ja ho havia fet amb la trompeta, ara abandonada definitivament per qüestions de llavi, si no la toques, no hi ha llavi i ja no es pot tocar), i seguint el comentari, l’instrument va ser el piano. Quan anava de gira amb el Brad portava un teclat i a estones anava aprenent. Una vegada abandonada la formació, Jordi es va tancar a Begues i allà va anar desenvolupant el seu aprenentatge fins que ja va poder muntar formacions i tocar en directe.

Sempre és interessant parlar amb els músics, i poder-ho fer amb el Jordi i que et comenti algunes coses sobre el disc doncs és tot un luxe. El següent tema que escoltareu està dedicat (irònicament) a un tal Acebes en un record infaust sobre els atemptats de Alcaeda a Madrid..tema antic que el Jordi va voler treure del bagul i afegir-lo en aquest magnífic disc.

2.- Linias de investigación              (J. R.)             3m05s

Seguint amb les intros a piano solo, aquest tema també l’ha tingut i també per poc temps, suficient per canviar la melodia a dues mans i després ja amb un ritme més viu, i una melodia embolcallant, aérea, ja dona pas als primers solos, després compartits pels dos vents...i un ritme constant que ens porta a bellugar tot el cos, i aviat s’acaba tornant als motius inicials, melòdics i preciosos.



Aquest disc és del 2012, moment en el qual ja havia fet dos discos anteriors a piano. El primer Wicca de Fresh Sound ja l’havíem posat ja fa temps i el segon anomenat Iulianus Suite i editat per Contrabaix/Caronte el 2010 amb la figura de Chris Cheek impressionant,  RJ Miller bateria, Albert Sanz, orgue hammond i amb el Fèlix a la trompeta en alguna col·laboració en formació a quartet+fill va encarrilar aquest disc Iri’s Blues, el seu primer a quintet tot i que els de Contrabaix el tenen catalogat com a disc a quintet, i segons paraules d’en Jordi, el primer disc a quintet real és aquest que estem escoltant.

Un disc complet on el seu fill Fèlix interpreta els temes, certament amb melodies no gens fàcils, amb una gran mestria, i d’això ja fa dos llargs anys. Fèlix amb 17 anys a punt dels 18 va estar genial, on les seves improvisacions segueixen l’estela de les mateixes melodies, pel que fa a la idea general de grup..i actualment un dels trompetistes més moderns i amb un llenguatge propi evolucionat.

Seguim ara amb el tema que dóna títol al disc... Tot i el títol, la melodia principal i tema és a ritme de vals...i de nou, un inici a piano solo, ara només marcat per senzills acords i que ràpidament donen pas al vals inicial..

 5.- Iri’s Blues             (J. R.)             6m13s

Després del vals ens hem situat en una altra perspectiva rítmica, barrejada de swing i també ritme ternari mentre Raffi desenvolupa el seu magnífic solo, profund sempre en el registre mig-baix i en comptades ocasions en els aguts.

Us recordo que hi ha d’altres programes com el Saxofon, el Camps de Cotó, el Jazz para Nictalopes, el Calaix de Jazztre, les Històries del Jazz, Jazz per a noctàmbuls i No solo Jazz de l’amic Antonio Narváez, gran fotògraf també, per parlar dels programes carregats de voluntariat, com també és aquest, i que també hi ha programes diguem-ne més institucionals, aquells que pots escoltar a les emissores estatals i/o autonòmiques i els de països com el nostre com és l’IcatJazz, els que fa el mestre de tots a les escanyes, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu” per els amics, Jazz porque sí i A todo Jazz, etc... Bé, com sempre dic la oferta és força àmplia i n’hi ha per triar i remenar..

Un aspecte d’en Jordi del qual ja vàrem parlar en el programa anterior és la seva afició actual a tocar el vibràfon, i ho va fer en el disc del Guillem Arnedo Band, i ho fa actualment, compartint piano i vibràfon...i quan ve un monstre del Jazz per Europa el criden a ell per fer les bateries, i així ho va fer el 2012 en el tour europeu del mestre Wayne Shorter, i el mateix any que el Marcel·lí Bayer va treure el seu primer disc Nonet amb Lee Konitz, amb el qual en Jordi Rossy va anar a fer alguns bolos per Europa.

I ja acabem aquest projecte Iri’s Blues de Jorge Rossy Quintet amb el tema sleepy que amb una intro delicada es convertirà a tutto swing a posteriori....

4.- Sleepy                  (J.R.)              7m04s

Doncs un tema on tot i haver-hi algun break rítmic entremig enriquint molt més l’estructura del tema, està farcit de swing..un tema on el jove Fèlix ens continua mostrant el gran nivell d’aquest noi, aleshores amb 17 anyets...un Raffi Carabedian amb un so ona Ben Webster, amb un so apagat, contingut però amb un magnífic fraseig...i sempre al darrera la secció rítmica de contrabaix, bateria i acords precisos al piano...

Bé, i tot i que encara falta una setmana us voldria recordar que el 19 de desembre tenim el concert-jam amb Geni Barry Trio al Jazz Club La Vicentina. Un concert inicial de prop d’1 hora a càrrec del trio amb Geni Barry, vibràfon; Nono Fernández, contrabaix i Javier Juanco, guitarra. Concert gratuït patrocinat per l’ajuntament del nostre poble i posterior Jam Session amb els músics que vindran que seran una bona colla.

Seguim ara amb el projecte Underpool Dos!, projecte on Sergi Felipe s’encarrega de tot, enregistrar, editar i fins i tot tocar i composar algun tema. No només hi ha ell en el projecte com ja veurem però sí que és l’alma matter...

Ja sabeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové...



“UNDERPOOL DOS”

Editat per Underpool
Enregistrat el 12 i 13 d’agost de 2013 als Underpool Studio per Sergi Felipe.

Pol Omedes, trompeta
Víctor Correa, trombó
Sergi Felipe, saxo tenor i flauta
Pau Domènech, clarinet baix
Dani Comas, guitarra
Juan Pablo Balcázar, contrabaix
Carlos Falanga, bateria

Segona reunió a Underpool amb un septet que ens oferiran 7 obres composades per la sessió. Gaudiu de la música..

Doncs així són els projectes Underpool, es munta una formació i cadascun dels músics hi participa amb alguns temes. De fet, he tingut la sort de veure en directe dos d’aquests projectes, aquest mateix al Tinta Roja del poble sec i el Underpool Tres al Vintitrès Robadors amb una altra formació. La història funciona d’aquesta manera...enregistren un disc i fan un bolo presentació i aquí s’ha acabat des de Underpool. L’altra cosa és si la formació vol continuar i fer algun bolo....

Aquest Underpool Dos es van presentar a Tinta Roja, un preciós local del Poble Sec on Sergi Felipe va fer les presentacions de rigor (també ho va fer al Robadors amb el Tres) i on hi havia Víctor Correa, trombonista que vivia els seus darrers dies per aquestes llars, i feia el darrer concert per després marxar amb la seva novia a Mèxic, on ara mateix hi viu i espero que hi treballi. Des d’aquí una abraçada Víctor.

Escoltem els dos primer temes seguits d’en Sergi Felipe, temes relacionats amb un cas real del mateix Sergi on una gran febrada el devia ver al·lucinar almenys...he..el cas és que va composar aquests dos temes...

1.- Avenç de la febró part 1            (S. F.)             1m31s
2.- Avenç de la febró part 2            (S. F.)             6m37s

Els primers quasi dos minuts formen part de la manera indefugible avença la febró, mentre que en la segona part ja ens endinsem en el swing amb tota la formació...i un riff del clarinet baix del mestre Pau Domènech que permet a la resta seguir la melodia d’aquest....després d’uns compassos s’hi ha ficat el Dani a la guitarra...estil depurat i puntuació nítida i clara i un molt bon fraseig d’aquest gran de la guitarra per deixar pas a l’enrabiada de l’afectat per la febrada, i de quina manera ho diu quan introdueix el seu solo...ja se’l nota força emprenyat...després d’ell el mestre dels trombons Correa amb un magnífic solo, melòdic i farcit d’acords i escales perfectament construïdes..després tots ells tornen a la coda per fer el tema i anar-lo acabant...Un magnífic tema, que ves per on, segueix el swing del disc anterior del Jordi Rossy...

El proper tema que escoltarem serà el que va composar Juan Pablo Balcázar dedicat a les dues heroïnes de la pel·lícula Telma i Louise, anomenat

4.- Dos chicas malas           (J. P. B.)         4m08s

Tema iniciat per un motiu clar i punyent pel contrabaix i clarinet baix, mentre els sons estranys de la guitarra i els seus efectes distorsionants permeten rebaixar la tensió i deixar el so de la flauta travessera omplir l’espai...després de nou el riff del contrabaix i clarinet i seguint la flauta i guitarra..i el trombó inicia un motiu nou, decadent, ben marcat per la bateria del Carlos; després el solo del Pol, força maco i ben construït....i mentre el continuatto del trombó i així acabar-lo després d’uns motius alegres i força frees...

Ja us he dit que Víctor Correa és trombonista i potser també que era, és encara, el líder de la formació DO Ensemble the next generation, formació amb la qual vàrem gaudir d’allò més al JCLV amb gent jove com el Toni Saigi, Òscar Latorre, gran trompetista que ara tot just farà 19 anyets, Pedro Campos al contrabaix, un altre jove crac..etc...

Però seguim amb els temes i escoltem ara el tema Falla del Víctor Correa, en honor al gran mestre Manuel de Falla.

6.- Falla          (V. C.)            4m48s

Tema iniciat per la bateria i després els acords del Dani Comas...com a intro de la melodia interpretada per tota la formació i amb canvis rítmics força interessants. Dani Comas inicia el seu solo ja amb un magnífic swing de contrabaix i bateria. Acords precisos i punteig clar és la característica d’un bon guitarrista (n’hi ha més) i aquest és el cas del Dani. Víctor al trombó segueix amb un impressionant solo ben recolzat per la secció rítmica...a tope de swing i després el motiu incial interpretat per tots i mentre Carlos a la bateria, deixa anar alguns cops màgics i finalment s’acaba el tema...



De Pol Omedes no direm gaire rés ja que ho vàrem fer en un anterior programa no fa ni quatre dies...Dani Comas és un guitarrista eclèctic al qual li agrada el concepte Free i així ho he pogut constatar en les sessions que es fan al Vintitrès Robadors els dijous a partir de les 19h30m i coordinades i organitzades per l’amic Ramon Prats..

Ara seguirem amb el tema del Pol, tema que ja vam posar en un anterior programa a més a més amb la mateixa formació però com que és tan bó, el torno a posar....és el tema dedicat a l’Ornette i així mateix es diu..

7.- Per l’Ornette        (P. O.)            8m54s            26m

Un tema complex amb grans canvis rítmics i estilístics...iniciat per una mena de suite instrumental per després, i mitjançat el contrabaix del Juan Pablo, començar el tem a “caminar” mentre Víctor inicia la seva aportació...després el mateix Pol ja s’immisceix de ple dret en el tema, primer compartit amb el trombó del Víctor i després Pol es treu de la màniga un motiu preciós amb aires mexicans, si se’m permet Pol, que repeteix i repeteix, i ja solet es queda amb el swing i mentre Dani fent uns delicats acords. Tema que encara ens depararà moments brillants mitjançant Pol i demés companys com el solo de bateria del Carlos, impressionant....un tema magnífic amb el qual no he tingut cap dubte de si tornar-lo a posar o no...ja l’heu escoltat...un tros de tema dedicat al gran Ornette Coleman....i el seu FREE...

I ara ja per acabar ho farem amb un altre disc imprescindible, el que va fer el Roger Mas a l’Auditorium de Jafre on va poder tocar un dels millors pianos de l’estat, un impressionant Steinway de llarga cua i millor so. Resulta que la secció rítmica, piano, contrabaix i bateria hi van arribar uns dies abans, i mentrestant d’allà va sorgir un disc “Time after Time” el qual ja vàrem posar en un anterior programa...ara li toca al culpable de tot plegat...el disc anomenat Ameba........però abans recordar-vos que podeu anar a la botiga de Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc....tot el de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada...


“AMEBA”
Roger Mas Quintet

Editat per Fresh Sound Records New Talent    FSNT 449
Enregistrat el 10 de juliol de 2013 a l’Auditorium de Jafre.
Produït per Roger Mas
Productor executiu Jordi Pujol

Raynald Colom, trompeta
Santi de la Rubia, saxo tenor
Roger Mas, piano
Dee Jay Foster, contrabaix
Jo Krause, bateria

Totes les composicions són de Roger Mas...

Comencem pel primer tema del disc, força delicat també i que ens situarà en l’atmosfera adequada...

1.- My Deepest Ocean        (R. M.)            6m59s

Una atmosfera encantadora per la música i per les composicions d’aquest mestre que ens ha acompanyat el que més vegades al JCLV amb diverses formacions i la darrera amb el seu trio de mestres amb el Tom Warburton i el Marc Ayza...una melodia dibuixada pels dos vents per després iniciar els solos Roger i mentre al darrera Jo i DeeJay enriquint d’allò més l’univers....un univers sonor que es pot escoltar en escoltar a aquest magnífic pianista i als seus acompanyants...el solo d’un d’ells, el gran Raynald Colom, delicada melodia i improvisació amb un so inconfusible....so Ray podríem dir, i sense enlairar-se massa estona aguts..preciós en el registre mig....acords i melodies del piano per tornar als orígens...i arribar al final...

Santi de la Rubia, saxo tenor, que ens va acompanyar en un llunyà concert al JCLV amb l’Albert Vila Quintet...mestre de saxo, el podeu trobar a l’Escola El Musical de Bellaterra, amb els amics Montse Roig i Eladio Reinón...

Seguim amb el següent tema una mica més viu, amb aires orientals, si se’m permet...el tema

3.- Detmold Warrior             (R. M.)            6m36s

Tema iniciat també pels dos vents amb un bon swing, amb un Raynald impressionant, ara sí, pujant cap allà amunt i amb el seu so característic, és ben bé que Raynald ha trobat un so que l’identifica i això ho aconsegueixen pocs músics. De la mateixa manera que identifiquem la pulsació nítida del gran piano gràcies a les mans d’en Roger. Pianista eclèctic també que col·labora en quantitat de projectes com a sideman entre els quals el Carles Benavent Trio el qual obrirà la festa de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna en motiu de la doble celebració, els 25 anys i l’entrega de premis als músics més votats pels mateixos socis de l’associació, i això passarà demà i jo que hi aniré, of course. I quin solo ens ha deixat el gran Jo Krause, mestre de tants i tants joves bateries que corren ara per tot arreu....i mentrestant els dos vents fent el riff oriental inicial, per després tornar a la coda, iniciar la melodia i ja acabar el tema..

Continuem amb aquest gran projecte d’en Roger Mas i el seu quintet amb el tema cinquè, iniciat primer pausadament a base d’acords i una línia melòdica delicada per entrar aviat amb el tema més viu...tema que dóna nom al disc...

5.- Ameba     (R. M.)            8m28s

Després dels inicis ja hem pogut escoltar el magnífic so Joe Henderson del Santi de la Rubia..tema comença a caminar passats els primers minuts amb el solo aeri del Raynald, magnífic solo, després del qual el swing s’ha marcat més amb el solo del Roger...aquest piano realment sona d’allò més bé..te un so més ple, jo diria, donat per la gran caixa de ressonància de la gran cua...Després una aturada rítmica, eloqüència al piano delicada i de nou els motius principals del tema per tornar als orígens i al final....



Què en podríem dir d’en Raynald Colom que vosaltres no sabéssiu...un dels millors i més personals metalls de l’estat escanyol. Ja fa més de 10 anys que se’l pot escoltar en incomptables projectes com a sideman i encapçalant els seus projectes. Sovint se’l pot escoltar, jo ho he pogut fer en diverses ocasions al Jamboree, convidat per músics estrangers o no a pujar i tocar amb ells algun tema, ja al final i també en el segon passe. Això va passar amb el saxofonista Jesse Davis, amic seu i darrerament amb el saxo alto també, el francès Gaël Horellou.

Ja per acabar escoltarem el tema quart del disc, el títol del qual ja ens indica que mentre esperaven als dos vents, el trio de la secció rítmica devia fer de les seves, aquest tema i potser els altres que van configurar el disc a trio...

4.- Jafre a la espera (R. M.)            6m07s            28m11s

Un tema carregat de swing per acabar el projecte del Roger és el que tocava...un tema força reeixit, ben construït rítmicament gràcies a les sàvies mans dels dos mestres de la secció rítmica...i mentrestant en Roger interpretant magistralment la seva improvisació enriquida per una magnífica mà esquerra mentre la dreta destria les notes per obtenir-ne les millors melodies, i Santi de la Rubia ens mostra aquí el seu preciós so i gran fraseig, amb uns arpegis descendents i d’altres oscil·lants seguint una línia harmònica força rica. Jo Krause hi torna en el seu precís i delicat solo, a base de plats i demés estris percudius....i després la melodia de nou i així arribar al tema i finalitzar-lo, i també el programa....que espero us hagi agradat molt, com m’ha agradat a mi i al Pepe Castrillo que avui ens ha acompanyat a l’emissora..i res dir-vos que hem estat força contents de tenir-vos ben a prop i que aquest programa tornarà a sonar el dijous, demà, a la mateixa hora i ara sí, desitjar-vos bona nit i bon Jazz club de Nit en el Jaç de cadascú...Miquel Tuset i Mallol.






Molt bona nit a tothom, benvinguts totes i tos al programa de Jazz del Baix Llobregat que fem els dimecres a partir de les 22h i demà dijous en diferit a la mateixa hora....Jazz club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i per online a la nova web radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe....aquí el currant qui us parla, qui decideix la música que escoltareu, qui la manipula, qui la penja al blog del Jazz Club de Nit...Miquel Tuset i Mallol, per servir-vos..

De nou ens retrobem per presentar-vos altra cop tres novetats de gent de casa i també de no gaire lluny. Deixeu-me que us en faci cinc cèntims i us faci la mateixa presentació que he fet al Facebook resumida....

Programa 184 a Jazz Club de Nit amb Guillem Arnedo Band & Celeste Alías featuring Jorge Rossy amb el "_Let's Sing Again" de Swit Records; Michele Faber i el seu "Journey Back" de Mar Vista Jazz; Gaël Horellou i el seu "Brooklyn" featuring Ari Hoenig de Fresh Sound Records New Talent....

I comencem ja amb el treball del Guillem Arnedo


“LET’S SING AGAIN”
Guillem Arnedo Band & Celeste Alías featuring Jorge Rossy

Editat per Swit Records
Enregistrat als Jordi Rossy Estudis a Begues, Barcelona entre el febrer i juliol de 2013 per Ferran Conangla.
Productora executiva Miriam Guardiola

Celeste Alías, veu
Jordi Rossy, piano i vibràfon
Dee Jay Foster, contrabaix
Guillem Arnedo, bateria
I amb la col·laboració de Jaume Llombart en els temes 1, 8 i 11.

Ens diu el Michael Kanan....

Hi ha moltes coses per apreciar en aquesta gravació: destaca però la seva senzillesa; cada element musical és compartit i mai forçat; el seu ritme és lleuger, sense ser agressiu i el so del grup te un ampli espai, permetent que cadascú pugui afegir alguna cosa a la història amb confiança i maduresa suficients per a no interferir en la melodia. A més a més, els arranjaments son simples i donen lloc a una emoció sincera, deixant que les cançons parlin per si mateixes. Irònicament, aquest respecte per la lletra i la composició permet que la individualitat de cada músic brilli intensament, com la llum refractada a través d’un prisma. El Gran llibre de cançons americà, The Great American Songbook (com Mozart, Bach i Stravinsky) no necessita modernitzar-se. Tot i això aquest disc no és la imitació d’un so ja històric. Aquests són interpretacions honestes de clàssics atemporals, que s’escauen molt bé actualment. Celeste, Jordi, Dee Jay i Guillem han creat una gravació farcida de swing, enèrgica, senzilla i lírica que tant la pot gaudir l’aficionat més exigent com l’oïdor casual, encara novell en això del Jazz.

Un disc amb 12 temes, estàndards, pocs d’ells coneguts i la majoria no tant i que, ves per on, m’he decantat per posar-vos els que no ho són tant...i així els coneixerem més i millor..
Un disc d’allò més relaxat que com diu el Michael Kanan amb músiques de sempre però cantades amb el gust i sensibilitat actuals.

Anem a escoltar un dels temes, estàndard sí, i d’un dels compositors que estarien a la llista dels 10 millors i més prolífics, el Hoagy Charmichael i el seu tema..

2.- I Get Along Without You Very Well       (H. C.)            3m03s

Una preciosa balada, no massa escoltada, però sí interpretada per una bona colla de monstres del Jazz, i fora del Jazz com la Petula Clark, una cantant anglesa de pop/rock/folk que allà pels anys 60s ens portava a tots ben enamorats...he...un tema que Hoagy Carmichael va composar ee 1939, amb lletres basades en un poema escrit per Jane Brown Thompson la identitat de la qual com l'autora del poema va ser durant molts anys desconeguda, i que va morir la nit abans que la cançó fos presentada a la ràdio per Dick Powell. Chet Baker la va cantar en el seu disc Chet Baker Sings...Billie Holiday en el Lady in Satin..etc..

Celeste Alías ens mostra tota la seva delicadesa cantant tota aquesta sèrie d’estàndards amb un ben marcat swing, i al darrera el Jordi Rossy a piano o vibràfon, gran músic i un dels més versàtils, valent pel que fa a enfrontar-se a instruments d’allò més diversos, tot i la similitud d’aquests dos, ja sabem d’on ve ell, gran bateria, un dels més representatius del Jazz del país, i havent passat també per la trompeta ara heretada pel seu fill Fèlix, jove monstre actual.

Seguim ara amb el tema de Tobias i lletra de Billie Holiday...

3.- No Regrets          (Tobias, Ingraham)               2m48s

Un tema que la Billie va cantar amb l’orquestra de l’Artie Shaw allà pel 1936 amb només 23 anys...i que la nostra formació ens interpreta amb una gran consistència rítmica, magnífic swing marcat indicant-nos així la seva llunyana procedència...Dee Jay impressionant amb un walking pautat, Guillem amb les escombretes i el Jordi sobri i precís, i Celeste captivadora amb un clar sabor a vell cantat ara de nou..

Anem ara amb un tema clarament pertanyent a una peli que parla del retorn d’un home després de la guerra de secessió...

4.- The Call of the Canyon              (B. Hill)           4m18s

i ja vegeu aquí amb el Jordi al vibràfon inicialment, en un tema delicadíssim on la permanent pulsió del Dee Jay i la delicadesa del Guillem a les escombretes permeten doblar al Jordi a piano i vibràfon...mentre suaument la veu de la Celeste va caminant per sobre les aigües gens turbulentes. Billy Hill va ser un compositor que es va fer famós composant temes per a pel·lícules de l’oest essent-ne una de les més famoses “The Glory of Love” enregistrada per Benny Goodman el 1936, Count Basie el 1937, etc...

Us recordo que hi ha d’altres programes com el Saxofon, el Camps de Cotó, el Jazz para Nictalopes, el Calaix de Jazztre, les Històries del Jazz, per parlar dels programes carregats de voluntariat, com també és aquest, i que també hi ha programes diguem-ne més institucionals, aquells que pots escoltar a les emissores estatals i/o autonòmiques i els de països com el nostre com és l’IcatJazz, els que fa el mestre de tots, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu” per els amics, Jazz porque sí i A todo Jazz, etc... Bé, com sempre dic la oferta és força àmplia i n’hi ha per triar i remenar...


Aquesta formació està liderada pel Guillem Arnedo, gran bateria al qual he vist una pila de vegades a les WTF del Jamboree i on sempre ens havia demostrat tot el seu valor. Ell però és un músic implicat en diversos projectes musicals o no, essent membre de la junta de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna, associació que enguany ha fet 25 anys d’existència i que ho celebrarem tots plegats el proper 11 de desembre a la sala Art’e del carrer Muntaner a partir de les 21h30m...El Guillem el vàrem escoltar no fa gens acompanyant el Joan Sanmartí en el seu disc Cuïlla conjuntament amb l’Oriol Roca al contrabaix..

Seguim ara amb un altre d’aquests estàndards no massa coneguts pel gran públic...amb el tema de Jimmy Varner i lletra de Stan Sheppard...

5.- Love Lies             (V. S.)             3m18s

Aquí amb una gran interpretació del Jordi al piano...i un magnífic swing marcat per la secció rítmica i com sempre una magnífica veu de la Celeste...tema del qual és difícil trobar-ne quelcom de clarificador...tot i dir-vos que el ja enregistrar el gran Jack Teagarden el 1961 amb tota una colla de mestres en el disc Mis’ry and the blues..

Dee Jay Foster, músic a cavall entre el sud i el nord, resident a temporades a Begues, crec que encara hi viu, però amb constants viatges cap a Málaga, d’on és la seva mare, i amb constants incursions en multitud de projectes com el darrer de l’Ernesto Aurignac, UNO del qual en vam posar alguns temes fa quatre dies.

Un tema una mica més conegut és el que ara escoltareu, un tema del gran Cole Porter, un dels de la llista dels 10 primers...iniciat suaument i després de la intro amb un marcat i viu ritme...el ja més conegut...

8.- Get out of town    (C. P.)            3m57s

Seguim ara amb el darrer treball de la pianista americana Michele Faber, establerta a casa nostra de fa una colla d’anys i amb qui vam gaudir en un no gaire llunyà Concert-Jam al Jazz Club La Vicentina acompanyada del Curro Gálvez i Enrique Heredia, concretament el 30 de maig d’enguany.

El treball és...



“JOURNEY BACK”
Michele Faber

Editat per Mar Vista Jazz
Enregistrat als estudis Mar Vista Jazz a Barcelona pel Fredrik Carlquist.
Productor executiu Manu Valcarce.

Michele Faber, piano
Pere Loewe, contrabaix
Joe Smith, bateria
I la col·laboració de....
Fredrik Carlquist, saxo tenor en els temes 1, 2, 4 i 8
Doug Mac Donald, guitarra en els temes 3, 5 i 7

Amb tot de temes propis excepte el Jeanine del Duke Pearson i el magnífic Estate de B. Martino...

Ja sabeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové.

D’ella podem dir que...
és una pianista de jazz amb unes credencials impecables, havent treballat amb els grans del jazz, però que també ha forjat el seu propi camí musical.

Amb un lirisme melòdic segur i un sentit rítmic natural, se sent com a casa en molts entorns. Els estàndards hi són sempre presents en el seu repertori, però portant-los al seu ric vocabulari harmònic i única interpretació. Michele és també una prolífica compositora, arranjadora i lletrista. Els seus dos últims àlbums individuals "Here We Go Again" i el que ara escoltarem  "Journey Back" demostren clarament la seva destresa compositiva. Va tenir sort d'haver estat introduïda al jazz per la llegendària pianista Mary Lou Williams a la Universitat de Duke, i més tard va continuar la seva tutela sota la direcció de Warne Marsh, Gerald Wiggins, i Kent Glenn. Ràpidament es va convertir en una cobejada sideman i acompanyant de vocalistes, i va ser la pianista escollida per Leroy Vinnegar en els seus concerts a duo.

Comencem doncs amb un tema que ens fa posar a tots la pell de gallina..és el magnífic Estate...a trio...de Bruno Martino...

6.- Estate       (B. Martino)               5m42s

Aquest magnífic tema interpretat amb tot el lirisme possible per la Michele, Pere i Joe, és una cançó italiana escrita el 1960 per Bruno Martino (música) i Bruno Brighetti (lletra). Un tema menor en el seu moment a Itàlia però que amb el temps s’ha convertit en un estàndard de jazz en tot el món en gran mesura a través de la interpretació que en va fer en João Gilberto. El títol es refereix a l'estiu, i la lletra descriu un amor perdut durant l'estiu i els amargs records que vénen a cada temporada des de llavors.

Seguim en format trio per a continuar assaborint la tendresa d’aquesta gran pianista i millor persona, entranyable en els meus records...i ho fem amb el darrer tema del disc composat per ella mateixa...i dedicat al Manu Valcarce.

9.- Dream Love (for Manu)             4m17s

Ja vegeu que estem immiscits en un programa càlid i sensual, des del disc del Guillem Arnedo i ara amb el de la Michele...un amor de somni?...un somni ple d’amor? Tan se val...un preciós tema amb el qual la Michele tanca, clou el seu disc però no pas nosaltres que seguirem amb els altres temes i els magnífics col·laboradors com el Fredrik Carlquist...i ho farem en el tema primer del disc que dóna títol a l’àlbum...

1.- Journey Back      (M. F.)            3m54s


Tema ja una mica més viu, farcit de swing amb un gran Fredrik al tenor, músic aquest que va passar pel JCLV presentant-nos el seu disc dedicat a la figura de Lester Young, amb figures com el Joan Chamorro, Garry Fimister i Xavi Hinojosa ja fa una colla de mesos...Michele aquí ens mostra tot el seu swing i clares idees en la improvisació...

Entre els músics amb els quals ha treballat hi ha en Buddy Collette, Gabe Baltazar, Jack Sheldon, Warne Marsh, Ray Pizzi, i Lorez Alexandria. Els seus propis trios han inclòs noms com Roy McCurdy, Harold Jones, Larance Marable, Tony Dumas, Richard Simon i Andy Simpkins.
Ara, des de ja fa uns anys, resideix a Barcelona on segueix creixent personalment i musicalment. Amb les seves diferents formacions, trio, quartet, quintet i el seu propi grup brasiler, Màgia brasilera, continua delectant al públic amb una música que fresca i viva i sempre amb un magnífic swing.

I ara per acabar amb aquest magnífic projecte fem-ho amb el gran tema del Duke Pearson el Jeanine...

5.- Jeanine                (D. P.)            4m49s            25m

Tema amb una melodia interpretada pel Doug amb un so apagat del Doug tal i com ho va inventar Wes Montgomery, coneguda melodia farcida de ritme i swing a un tempo força viu, i on la Michele s’encarrega d’iniciar els solos, impressionant, per deixar pas al mateix Doug i així embolcallar-nos pe aquest so tan especial...un molt bon solo del Doug...d’un músic que no veiem gaire pels espais nostres...llàstima...

Bé, deixem el gran projecte de la Michele i aprofito abans a saludar-la des d’aquí, que segur que ens està escoltant...Un petó Michele i felicitats per aquest magnífic disc....

Seguim ara i ja per acabar el programa d’avui i ho fem amb un disc de Fresh Sound Records...però abans recordar-vos que podeu anar a la botiga de Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc....tot el de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

Acabem doncs amb el darrer projecte del gran saxofonista alto francès Gaël Horellou, al qual vaig poder veure a un pam al Jamboree el passat dimecres, nit Fresh Sound i amb la sort de fer-ho assegut just al costat del mateix Jordi Pujol Baulenes, ànima, cos i tot del Fresh Sound i del qual us recomano que llegiu la seva gran obra escrita Jazz en Barcelona, 1920-1965 de l’editorial Almendra Music.


“BROOKLYN”
Gaël Horellou featuring Ari Hoenig

Editat per Fresh Sound New Talent                FSNT 455
Enregistrat per Michael Perez Cisneros al Peter Karl Studio de New York el 25 de juny de 2013.
Produït per Gaël Horellou
Productor executiu, Jordi Pujol

Gaël Horellou, saxo alto
Etienne Deconfin, piano
Viktor Nyberg, contrabaix
Ari Hoenig, bateria

Totes les composicions són de Gaël Horellou excepte el tema 7 que és del Tad Dameron....

Ara mateix us comento la informació del concert al Jamboree que va penjar el Pere Pons en motiu de la nit Fresh Sound..

Amb més de trenta anys d’història, el segell català Fresh Sound ha esdevingut una de les discogràfiques de jazz més respectades i admirades a nivell internacional. Una prova fefaent ha estat la distinció que li ha concedit l’Academie du Jazz de France com a millor segell europeu en la seva especialitat. Per a celebrar-ho el San Miguel Jamboree Jazz Club Festival ha escollit una de les seves millors propostes de nous talents provinents del país veí i que es concreta en el quartet del saxofonista Gael Horellou. El músic presentarà els temes de la seva particular aventura nord-americana abocades en un disc que ha titulat convenienment amb el nom de “Brooklyn”.

Començarem recordant-vos que ja vam posar el disc “Time after time” del Gaël amb el Perico Sambeat en el programa 145 al qual us recomano que també li feu una escoltada...i en aquest començarem amb el tema primer del disc per a mantenir la pulsió dels darrers temes de la Michele Faber...fem-ho amb el tema anomenat...

1.- K               (G. H.)            6m35s

Doncs ja vegeu quin tros de saxofonista que és el Gaël. Un quartet que vaig tenir la ocasió de veure i escoltar al Jamboree amb l’única variant del bateria que no va ser el Ari Hoenig i sí l’Antoine Paganotti...un concert del qual en vaig fer una petita crònica i vaig enregistrar en vídeo un magnífic tema llarg que ves per on serà el darrer que escoltareu, més endavant...Una formació sòlida, com es va veure, amb un líder al piano de la secció rítmica i amb un jove contrabaixista que ho va fer força bé, de la mateixa manera que ara ho acaba de fer. L’Etienne el dia del Jamboree va mantenir una bona comunicació rítmica amb el bateria Antoine igualment que ara en aquest disc..Magnífiques interpretacions del quartet, especial menció el solo de l’Ari a la bateria, i per descomptat la del líder, gran saxo alto, i la resta de la secció rítmica amb un gran Etienne i de suport el contrabaix del Viktor...

Seguim amb la videta rítmica, i ho farem amb el tercer tema del disc, un magnífic blues anomenat....

3.- Dutch Blues         (G. H.) 7m58s

Una melodia no massa complicada, després del reiteratiu riff inicial, fins i tot fàcil d’aprendre i que li serveix de cos per muntar tot un tema amb un ritme impressionant i més encara els seus solos, i els de la resta de companys. Del Gaël, en Jordi Pujol Baulenas em va deixar ben clar que era una persona honesta i un músic seriós i amb una gran presència escènica acompanyada d’un saber estar relaxat i encoratjant sempre la música dels seus companys. Aquí l’Etienne ens mostra de quina manera domina les 88 tecles, amb un gran swing i bones idees plasmades sobre el teclat de manera contundent. Després del solo inicial de l’Etienne ben recolzat per l’Ari i el Viktor, és el Gaël qui s’endinsa en l’estructura del blues i brilla allà dalt de tot. Els moments per brillar el bateria han estat força intensos i la combinació compartida amb la resta, ideal, i mentre el solo del bateria, Gaël ha mantingut el fàcil riff inicial a mode de sostenutto...després de nou la melodia, tema complet, per fer un punt i seguit....

No podrem posar més temes dels dos anteriors i el següent, tema el més llarg de quasi 14 minuts amb canvis rítmics i melòdics importants com si de dos temes lligats es tractés....anomenat



6.- Mangroove Special        (G. H.) 13m53s         27m

La mateixa idea general de parir un tema a partir d’una senzilla melodia per donar cos i ampliar-lo a partir d’aquí i construir una magnífica obra. Tema amb un gran swing, a ritme ternari, on el contrabaix i els cops al canto de la caixa de la bateria construeixen la base rítmica. I després del solo de l’Etienne tornen a l’inici, i entremig tot i semblar arribar al final ens ha arribat el canvi...o la continuació del tema abans però recordant-nos el Lush Life i després....Uau....Una altra història, una història acollonant, tema boper a tope, amb canvis rítmics i control dels mateixos a càrrec de piano, contrabaix i bateria, a base de cops rítmics mentre el líder va fent com si res passés, però i sí que passa, i de quina manera...i després de tot plegat un gran solo de bateria Ari Hoenig emmartellat per saxo, piano i contrabaix...abans però solos inversemblants dels companys en un tema bestial, el directe del qual és d’allò més impactant...i així acabem el programa d’avui..

Un programa que espero que hàgiu gaudit com jo i que l’hem començat amb el darrer treball de Guillem Arnedo Band & Celeste Alías featuring Jorge Rossy amb el "_Let's Sing Again" de Swit Records; Michele Faber i el seu "Journey Back" de Mar Vista Jazz i ara mateix ja hem deixat el Gaël Horellou i el seu "Brooklyn" featuring Ari Hoenig de Fresh Sound Records New Talent.
Doncs recordar-vos que demà tornarà a sonar en versió diferida a la mateixa hora des de Ràdio Sant Vicenç 90.2, emissora municipal de Sant Vicenç dels Horts.
Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú..Miquel Tuset i Mallol.





 

blogger templates |