Programa 697 - Jazz Terrassa: David Allyn i Judy Niemack amb la Big Band Jazz Terrassa, dimecres 28 d'octubre de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I avui faré un programa dedicat a Jazz Terrassa i a un parell de produccions, de discos que van fer ja fa una colla d’anys. Perquè passa que un dia hi vas, i te’n donen un, i un altre dia hi va un altre, li’n donen un altre, i te’l regala (gràcies Rafa i Olga), i per això aquest programa. Estic parlant dels discos «Playing The Field» de David Allyn & B.B. Jazz Terrassa i del «What’s Goin’ On?» de Judy Niemack & B. B. Jazz Terrassa, i avui amb un micro conte de Carme de la Fuente.


I començaré amb el més antic, el de "Playing The field" de David Allyn & B.B. Jazz Terrassa publicat per Picap S.L. i  gravat el novembre de 2002 a la Nova Jazz Cava de Terrassa i als estudis de l'Òscar Roig. Mesclat i masteritzat al Laboratori de So de Metrònom. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Ferran Conangla que també va fer la producció tècnica, mentre que la producció artística la va fer John DuBuclet i la producció executiva, Jazz Terrassa. Textos al CD de Susanna Carmona.

Direcció musical: John Dubuclet. Veu: David Allyn. Trompetes: David Pastor, Dennis Hernández (solista a #4,10), Lluís Figuerola, Josep Gomariz. Trombons: John DuBuclet (solista a #10), Josep Tro, Enric Mestre (tots els temes excepte #7,9,10), Xavier Anglada (a #7,9,10), Sergi Vergés (a #2,6,8,11,12,14). Saxos: Carlos Nostro (solista saxo alt a #4,7,10,13), Alfons Carrascosa (solista saxo alt a #6), Cesc Miralta (solista saxo tenor a #4,10), Enric Alegre, Joan Chamorro. Piano: Francesc Burrull. Contrabaix: Nono Fernández. Bateria: Pau Bombardó. Trompa: Lluís Romo (a #13). Arpa: Joan Manel Chouciño (a #13).

I el disc compta amb 15 temes curtets i 42m12» de música, car, no hi sol haver solos en formacions de cantant i big band, i si n’hi ha, algun i curtet. També dir-vos que la majoria de temes tenen un tempo viu tot i haver-hi algunes balades de George Handy anomenades «Yerxa» tema a més instrumental i preciós, i «Forgetful» aquest amb la seva profunda veu. Un altre delicat és «Someone To Light Up My Life» de A. C. Jobim & G. Leeds. També és així «Prelude To The Dawn» de J. Myrow. I un tema que sembla aventurar-se en d’altres derroters musicals és «Dalvatore Sally» també de Handy.


O sigui que ja els escoltarem en algunes temes enllaçats, i primer els que van a tempo de balada, i aquests són:

1.7.- Yerxa (George Handy) 3:50.
2.9.- Forgetful (Segal & Handy) 2:50,
3.11.- Someone To Light Up My Life (A. C. Jobim & G. Leeds) 2:10.
4.13.- Prelude To The Dawn (J. Myrow) 3:21.
5.3.- Dalvatore Sally (George Handy) 2:40. 

I ja hem pogut escoltar aquests quatre temes tan bonics i interpretats tan magistralment pel mestre però també pels membres de la BBJT i concretant amb Carlos Nostro i els seus solos a saxo alt en els temes «Yerxa» i «Prelude To The Dawn».

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Es presentava en societat l’octubre de 2000 en un concert celebrat a la Nova Jazz Cava de Terrassa i, des d’aleshores, no ha deixat de treballar a la recerca d’un so propi. Concerts amb músics de renom internacional com Robin Eubanks, Randy Brecker, Carmen Lundy, Michael P. Mossman, Denis Rowland, David Allyn, John Nugent o John Mosca entre d’altres, han posicionat aquesta banda com una de les orquestres de Jazz amb més qualitat del panorama nacional, Un programa musical ampli i divers, així com la qualitat dels seus solistes, són alguns dels trets més remarcables de la Big Band Jazz Terrassa. Sota la direcció del trombonista californià John DuBuclet i la tasca organitzativa de Jazz Terrassa un dels clubs de Jazz amb més trajectòria dins el ventall internacional.

I un Blues també hi és, i a un tempo un pèl més viu i anomenat «I Never Had The Blues». I ja la resta de temes van des del tempo mèdium fins els més vitals, o sigui que escoltarem uns quants temes magnífics d’aquest disc com és el preciós «Dream a Little Dream of Me» de Andre, Schwartz, Kahn. I més o menys és així «Picnic in The Wintertime» de George Handy. També el tema de Coleman & Leigh, «The Best is Yet To Come» i també «Fly me To The Moon».

Escoltem-los doncs en els temes...

6.15.- I Never Had The Blues (S. Allen) 3:06.
7.2.- Dream a Little Dream of Me (Andre, Schwarts, Kahn) 1:50.
8.5.- Picnic In The Wintertime (George Handy) 3:00.
9.8.- The Best is Yet To Come (Coleman & Leigh) 3:30.
10.6.- Fly Me To The Moon (B. Howard) 2:20.
11.4.- Tonsilectomy (George handy) 3:45. 

I quina colla de temes acabem d’escoltar a tot delicat Swing i amb solistes com Alfons Carrascosa al saxo alt en el «Fly Me To The Moon» i el darrer tema amb un solo a saxo tenor de Cesc Miralta.


I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Fa dos anys naixia la Big Band Jazz Terrassa. El Club de Jazz Terrassa reunia a destacats solistes del panorama actual i s’engrescava en el projecte John Dubuclet, experimentat director musical, etc, etc. i més coses que es poden llegir al llibret del disc, text tot de la gran Susanna Carmona.

I parlant de David Allyn...
En aquest món impersonal i mediàtic en què vivim, sovint sembla que el més vistós i de més novetat preval sobre el veritablement valuós. Encara que David Allyn mai hagi gaudit de l’èxit popular que han aconseguit molts dels seus col·legues, la seva carrera professional, que començà fa uns 60 anys amb Jack Teagarden, Stan Kenton i Count Basie, ha aconseguit, ja fa temps, l’aclamació crítica que solament reben els artistes més selectes. Les col·laboracions i amics íntims de David han estat músics de la vàlua de Johnny Mandel, Al Cohn, Johnny Richards, Gerry Mulligan i Bob Brookmeyer. Les gravacions d’Allyn als anys 50 i 60 van buscadíssimes, mentre el seu fraseig musical i afinació són ja llegendaris. A banda, el seu treball com assessor en centres de desintoxicació li ha proporcionat una intensa satisfacció personal. David torna als estudis de gravació amb la Big Band Jazz Terrassa per a gravar una selecció de temes del seu repertori, alguns dels quals mai han estat enregistrats comercialment. Tota una primícia...


I ja la resta de temes són més vitals, i és clar que també amb tot el Swing del món, com ara els que ara escoltareu, és clar que n’hi haurà alguns que no podran sonar, coses del temps del programa...i ja els acabarem d’escoltar en aquests temes..
.
12.10.- Two Spoos In An Igloo (E. Finckel) 2:42.
13.12.- Change Partners (Irving Berlin) 2:16.
14.1.- Playing The Field (S. Allen) 3:16.
15.14.- Goody Goody (M. Malneck & J. Mercer) 1:36.

I quina marxeta que em pogut gaudir amb aquests darrers temes, ideals per ja deixar-los d’escoltar i per això gràcies mestre David Allyn i la colla de mestres de casa que l’han acompanyat i felicitats a tots ells.

I després d’aquestes magnífiques músiques enregistrades fa tants anys i encara actuals, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per acaronar-nos amb la teva càlida veu tot i explicant-nos les teves històries relacionades sempre amb el programa.


I ara ja escoltarem alguns temes de l’altre disc enregistrat a la Nova Jazz Cava de Terrassa, "What's Goin' On?" amb Judy Niemack  & Big Band Jazz Terrassa aquest el 2005 i publicat per Temps Record i enregistrat per Ferran Conangla & David Casamitjana. Ajudants: Oriol Bacardit & Alfons Soriano. Mesclat i masteritzat al Laboratori de So de Metrònom per Ferran Conangla. Textos al CD de Susanna Carmona. Coordinació de la producció: Jaume Borràs. Producció executiva: Jazz Terrassa.

Direcció musical: Peter Herbolzheimer. Veu: Judy Niemack. Trompetes: David Pastor (solista a #12), Matthew Simon (solista a #3), Denis Hernàndez (solista a #10), Lluís Figuerola. Trombons: John DuBuclet (solista a #5), Josep Tro, Enric Mestre, Sergi Vergés. Saxos: Carlos Nostro, Alfons Carrascosa (solista saxo alt a #12), Xavier Figuerola (solista saxo tenor a #9,11; flauta en G a #4,9), Guim Garcia Balash (solista saxo tenor a #7,8), Joan Chamorro (solista saxo baríton a #1). Guitarra: Dave Mitchell (solista a #1). Piano: Xavier Algans. Contrabaix: Nono Fernández. Bateria: Pau Bombardó. Guitarra: Jean François Prins (solista a #4). Baix elèctric: Ignasi Zamora (a #4,7,9). Percussió: Daniel Forcada (a #4,7,9).

I en aquest disc una mica posterior hi ha també una colla de temes, que són 12, que també són més llargs pels solos que hi ha quasi a cada tema, inclosa és clar la cantant Judt Niemack que improvisa en Scat, i també pel fet d’haver enregistrat alguns dels temes en directe a la Nova Jazz Cava de Terrassa i també perquè els temes són més moderns. Hi ha també temes a tempo delicat de balada com és el preciós «Some Other Time» de Leonard Bernstein, Betty Comden, Adolph Green del musical del 1944 «On The Town». També és així de delicada «One More Time» de Eduardo del Barrio & Dianne Reeves. I també van fer el preciós i conegut «The Man I Love» dels germans d’or George Gershwin & Ira Gershwin. I és clar que una balada preciosa és «Angel Eyes» de Matt Dennis & Earl Brent.

Doncs crec que els podem escoltar en..

16.2.- Some Other Time (L. Bernstein, B. Comden/A. Green) 5:27.
17.6.- One More Time (Eduardo del Barrio & Dianne Reeves) 4:21.
18.8.- The Man I Love (George Gershwin & Ira Gershwin) 5:13.
19.11.- Angel Eyes (Matt Dennis & Earl Brent) 7:00. 

I quina meravella de temes hem pogut escoltar, i què maca la veu de Judy Niemack a qui hem pogut escoltar alguna vegada al Begues Camp que organitza Jordy Rossy cada agost a Begues i col·laboradors com Roger Mas, Jaume Llombart etc. És clar que també hem escoltat solistes, i aquests han estat Guim Garcia Balash saxo tenor a «The Man I Love» i Xavier Figuerola al saxo tenor en «Angel Eyes».


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.

I sí que hi ha un tema, el que titula el disc, «What’s Goin’ On?» de Marvin Gaye i companys, un clàssic del Soul adaptat al Jazz. I a aquest tempo, més o menys hi ha el magnífic «Fever» d’Eddie Cooley & John Davenport, pseudònim d’Otis Blackwell i marcatge rítmic i intro de flauta en G increïble a càrrec de l’amic Xavier Figuerola i col·laboracions d’Ignasi Zamora baix elèctric, Dani Forcada percussió i Jeanfrançois Pins guitarra. I així de delicat és «I Wish You Love» de Charles Trenet (música original francesa de "Que reste-t-il de nos amours ?") & Albert Beach (lletra en anglès). I a tot Swing i un pelet més de tempo és el tema de Cole Porter, «Love For Sale». També és així el primer track i tema de Judy Niemack & Dan Tepfer compartint lletra amb ella, «New York Stories».

Doncs ja els escoltarem en alguns d’aquests temes...

20.4.- Fever (Eddie Cooley & John Davenport) 4:59.
21.10.- I Wish You Love (Charles Trenet & Albert Beach) 3:38.
22.1.- New York Stories (Judy Niemack & Dan Tepfer/Judy Niemack) 6:04.
23.5.- Love for Sale (Cole Porter) 4:39. 

I de nou ella i ells ens han corprès per com de bé ho han fet en aquests diferents temes i quines interpretacions més reeixides, amb solos de Xavier Figuerola a la flauta en G i Jeanfrançois Prins guitarra i tema «Fever; Dennis Hernández trompeta a «I Wish You Love»; Judy Niemack en Scat, Joan Chamorro saxo baríton i Dave Mitchell guitarra a «New York Stories»; John DuBuclet trombó a «Love For Sale».

La veu ha estat sempre una bona aliada de les Big Bands i la de la californiana Judy Niemack és excepcional. La premsa nord-americana l’ha qualificat de gloriosa, versàtil, provocativa i d’extrema sensibilitat. La seva passió pel jazz orquestral l’ha portat a enregistrar amb la BBJT un treball en què desenvolupa totes les seves qualitats com a solista. En poques ocasions coincideix director i arranjador en una mateixa persona. Aquest ha estat, però, el cas del nou treball enregistrat. Peter Herbolzheimer, alemany d’origen romanès, porta tota una vida dedicada a les big bands, experiència que queda reflectida en una gran capacitat per ajudar les seccions, donar vida a les harmonies i treure el millor de cada músic.


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 20 de novembre que tindrem un concert de Jazz amb el quartet liderat pel saxo tenor Ernie Orts amb Neter Calafati guitarra, Juan Carlos Buchan contrabaix i Carlos Falanga bateria, i això passarà a la Sala Xica a partir de les 22h. Entrades a taquilla i a Entrapolis. Us hi esperem.

I ja la resta de temes són ja més vitals començant pel «Night in Tunisia» de Dizzie Gillespie també amb Ignasi Zamora i Dani Forcada baix elèctric i percussió. Una mica més vital és «Them There Eyes» de Maceo Pinkard i el que més, el magnífic tema de Ray Noble «Cherokee».

Escoltem-los doncs en els temes..

24.7.- Night in Tunisia (Dizzy Gillespie &Frank Paparelli) 4:56.
25.3.- Them There Eyes (M.Pinkard, D. Tauber/W. Tracey) 4:02.
26.12.- Cherokee (Ray Noble) 6:59. 

I quines gran interpretacions que ens acaben de fer ella i ells, en uns temes vitals i carregats també de Swing i és clar que fen solos increïbles com ara el de la mateixa Judy Niemack en Scat i de Guim Garcia Balash al saxo tenor, aleshores el seu instrument abans de canviar al saxo alt. I de nou Judy Niemack en Scat i també el bon amic Matthew Simon n’ha fet un de molt reeixit a la trompeta en «Them There Eyes» i David Pastor trompeta i Alfons Carrascosa saxo alt a «Cherokee».

La qualitat sonora d’una producció discogràfica és essencial. En aquest treball hem comptat amb l’experiència i el rigor professional de Jeanfrançois Prines, guitarrista d’origen belga, actualment establert a Berlín, on toca de forma regular amb el seu trio i sovint amb Lee Konitz. Han treballat colza a colza amb Ferran Conangla, un vell amic de la BBJT que ha lluitat de valent per assolir el millor.

Doncs res, que amb aquests temes els hem acabat d’escoltar i per això gràcies i felicitats noia, lady Judy Niemack i tota la colla d’amics que formaven en aquell temps la Big Band Jazz Terrassa i que malauradament van haver de dissoldre evidentment per l’excessiu cost de manteniment d’una Big Band estable en un local com la Nova Jazz Cava de Terrassa. I és clar que també hem acabat el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 696 - AMJM: Eva Verde, Marta Garrett, Elisenda Julià, Anggie Obin, dimecres 21 d'octubre de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I aquesta setmana faré un programa especial, dedicat a l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna, la AMJM. Enguany van fer el seu 36a Festival l’Hora del Jazz – Memorial Tete Montoliu i nosaltres que hi vàrem ser, de dues maneres, la primera assistint a algun dels seus concerts, i la segona, i ja com Associació Jazz Club Sant Vicenç fent un dels concerts de la seva programació, el de Jossy Botte & Giusepe Campisi Quartet, tot un honor. El dia que hi vam poder anar, i en acabar el concert, em van lliurar tres dels discos de músics que hi havien participat, i per això aquest programa. Ja em vaig preocupar jo de cercar el quart, per acabar-ho d’arrodonir.

Així doncs que en el programa d’avui podrem escoltar dos projectes a duet, de portada de disc, el d’Eva Verde – Danilo Tarso, «CHRYSALIS» de Segell Microscopi i el de Marta Garrett & Lennardo Mezzini, «assanhado» aquest amb diverses col·laboracions, i de The Changes. Acabarem el programa amb dos projectes més amplis, a quartet el de Elisenda Julià, «Give Me the Simple Life», i el «LUZ» de Anggie Obin a quintet. És doncs un programa eclèctic per la diversitat d’estils entre els diferents projectes.


Comencem doncs amb el disc d’Eva Verde – Danilo Tarso, «CHRYSALIS» publicat el 2024 per Segell Microscopi. Enregistrar el 6 i 7 de febrer de 2023 a l’estudi Virus, Siena, Itàlia. Mesclat i masteritzat per Alessandro Guasconi. Amb Eva Verde, veu i composicions; Danilo Tarso, piano i composicions. Producció d’Eva Verde i Danilo Tarso.

Dir-vos que, en l’esmentat festival d’enguany, ells dos van presentar un projecte a quartet i encara no publicat, per això, a la carpa de la AMJM tenien aquest del 2024. Aquest «CHRYSALIS» és doncs un compendi de la música que feien llavors, on les composicions pròpies d’ells dos ens els mostren en la seva essència. Hi ha també un parell de magnífics estàndards, 1r track de Cole Porter i tema «So in Love», i el 9è de Antonio Carlos Jobim, el preciós «Luiza». Sí que els temes a tempo delicat són majoria, tot i haver-n’hi alguns de vitals, com són ara «Potser una papallona» i «Nunca es como parece», temes que tenen una certa similitud rítmica i vocal, amb lletra de l’Eva i música de Danilo. D’ells dos hi ha també un parell de delicades composicions, «Inside My Mind» i el darrer track, «Sogno e Realtà», amb Andrea Beninati al violoncel.

I dels dos estàndards se’m fa difícil posar-ne un o l’altre, car ambdós són preciosos. Ara bé, la versió que en fan del tema de Jobim és una meravella, i per això els començarem escoltant en aquest...

1.9.- Luiza (Antonio Carlos Jobim) 6:33.

Estareu d’acord amb mi que ha estat una meravella de reinterpretació la que ens han fet tots dos d’aquesta preciosa cançó de Jobim. Primer vocal, després a piano, i després tots dos. Una delícia com canta Eva i com l’acompanya Danilo.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Hi ha una cançó tradicional italiana, de la Puglia, a tot delicat vals, anomenada «Bella ci Dormi». Els tres temes d’Eva són «Ets del Mar», «Estimada» i «Espriu», tots amb un determinat i aproximat tarannà rítmic, el més delicat, el del primer tema. I hi ha un tema de Danilo «Ancestor» on Eva canta la melodia, a duet amb Danilo tot i fer-ho sense haver-hi cap lletra. Després ella improvisarà en «Scat», mostrant-nos la seva més que evident habilitat.


Doncs ja els seguirem escoltant en «Espriu» de l’Eva i el «So in Love» de Porter...

2.3.- Espriu (Eva Verde) 3:25.
3.1.- So in Love (Cole Porter) 3:22.

I sí que aquests temes que hem escoltat ens mostren les qualitats vocals d’Eva, sí, però també les de Danilo al piano, ell també en les improvisacions.

I ja per deixar-los d’escoltar els podrem escoltar en el tema més vital, on ells dos fan un exercici musical de compenetració i tema anomenat..

4.7.- Nunca es como parece (Danilo Tarso, Eva Verde) 4:00.

I aquest vital tema ens els han mostrat potents, rítmics, inventius i valents a l’hora de compondre’ls, ideal tema per deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats Eva i Danilo.


Doncs després d’aquestes boniques i personals cançons de l’Eva i Danilo, seguirem amb el disc de Marta Garrett & Lennardo Mezzini, «assanhado» publicat el 13 de març de 2026 per The Changes. Enregistrat i mesclat per Otger Ibars a Radi Studios. Masterizat per Jan Valls. Amb Marta Garrett, veu; Leonardo Mezzini, guitarra i la col·laboració en diversos temes de Juan Pastor, contrabaix; Giuseppe Campisi, baix elèctric; Joan Terol, bateria i percussió i Lara Tannus, pandeiro, ells també fent cors en alguns temes. Disseny de Paula Graell. Fotografia de Laura Maneiro.

Pel que fa a músiques, dir-vos que els 8 temes tenen diversitat d’estils que van des dels temes brasilers, que n’hi ha cinc, a un de Stevie Wonder anomenat «Evil». Marta hi col·labora en un tema «My Love» encabit en la cançó d’autor i situat en un entorn de música popular, com és també «Enyorança», de Maria Casanovas, Marta i Leonardo. Situant-nos en els de tempo delicat, a tempo de balada, hi tenim una meravella de cançó de Antonio Carlos Jobim anomenada «Olha Maria». Igualment dolça és «Evil» de Wonder. També és així de bonica «Enyorança», cantada en català. I més o menys així de delicada és també la composició de Marta, «My Love». I tot i començar delicadament, després el tema agafarà una delicada trempera a tota Samba, i canvis posteriors que hi haurà, i estic parlant del tema, que de fet són dos temes enllaçats, tot i que jo només us posaré el primer i que ara mateix escoltareu, de Caetano Veloso i Dorival Caymmi anomenat..

5.1.- Desde que o Samba Terra (C. Veloso & D. Caymmi) 5:14.

I quin tema més bonic, primer amb ells dos a duet de veu i guitarra, tot molt dolç, per ja després entrar els convidats Juan Pastor, contrabaix, Lara Tannus, pandeiro i és clar que una colla més als cors.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Assanhado és la victòria de l’instint sobre la raó. És deixar que les ganes de fer el que el cos i el cor demanen t’emportin, i importin més que qualsevol dubte o expectativa. Assanhado és confiar cegament en l’experiència i connexió, en els anys de carinyo, en la cançó. És ràbia, crit i reivindicació, ancorats en l’esperança, memòria i amor.

I un altre dels temes brasilers, i amb una potència rítmica és el tema de Leci Brandao i anomenat...

6.4.- Zé do Caroço (Leci Brandao) 4:58.


I quina trempera de tema que acabem d’escoltar amb una gran intervenció vocal de Marta i un brutal solo a guitarra elèctrica de Leonardo. Magnífics.

I ja els deixarem d’escoltar en un altre tema brasiler interpretat a un tempo endimoniat, compost per Waldir Azevedo & Ruy Pereira Costa anomenat..

7.2.- Brasileirinho (W. Azevedo & R. P. Costa) 3:46.

Impressionant demostració d’habilitats, vocal i guitarrística dels dos líders, ideal tema per deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats noia i noi, Marta Garret i Leonardo Mezzini i és clar que també a la resta de companys, Lara Tannus, Juan Pastor, Giuseppe Campisi i Joan Terol.


I ara podríem dir que ens situarem en una hipotètica segona part del programa, pel fet que les formacions estables ja són més àmplies, i per això el disc d’Elisenda Julià, «Give Me The Simple Life» publicat aquest 2026 per una mena de secció, suposo jo, Sidepool, dins el segell Underpool. A aquest quartet els vam veure en l’anterior Festival l’Hora del Jazz però va ser en aquest on ja tenien el disc publicat que els companys de l’AMJM, concretament en Sergi, em va lliurar. Enregistrat per David Casamitjana a l’Espai Sonor Montoliu. Masteritzat per Ferran Conangla. Amb Elisenda Juilà, veu; Guillem García, piano; Camil Arcarazo, contrabaix i Joan Moll, bateria. Produït per Elisenda Julià.

I sí que en aquest disc ens endinsarem en el món dels estàndards de Jazz i quasi que estrictament situats en la dècada dels anys 30s del segle XX, època daurada, d’altra banda, per la gran qualitat i quantitat de composicions, també propiciada per la llibertat de creació que Roosvelt oferí sense cap mena de limitacions, coses que passarien després d’ell. Aquí trobarem també joies, com és el tema de l’Antonio Carlos Jobim anomenat «Modinha», una delícia de només 1m47s. I a aquest delicat tempo de balada hi ha el tema de Gigi Gryce – John Hendricks, «Reminiscing», una vertadera delicadesa també per la càlida veu de l’Elisenda. Més meravelles són «I Wish I Knew», de Harry Warren – Mack Gordon. I tot i començar delicadament «Can’t We Be Friends» de Kay Swift – Paul James, després dels primers compassos, el tema entrara a tot delicat Swing i tempo un pèl més viu.

I per això els escoltarem en...

8.12.- Modinha (A. C. Jobim) 1:47.
9.10.- Can’t We Be Friends ( Kay Swift & Paul James) 3:09.

I si el primer tema ha estat brodat per l’Elisenda, en el segon, ella i els companys han estat brillants.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I amb similar Swing tenim el primer tema del medley de «A Beautiful FriendShip / I Could Write a Book» de D. Kahn – S. Styne / R. Rodgers – L.Hart, car en el segon doblaran el tempo inicial, també a tot Swing. I delicadament comença la Intro del 1er track «They All Laughed» dels germans d’or George & Ira Gershwin seguint després a un bon Swing i tempo mèdium slow. I igualment fa «Easy Love» de Cole Porter, primer delicadament i després a tempo doblat i ritme ternari en els inicis.

I per això els escoltarem en...

10.1.- They All Laughed (George & Ira Gershwin) 3:57.
11.6.- Easy To Love (Cole Porter) 3:27.

Quin goig l’haver escoltat aquests temes, primer amb una Intro delicada i després a tot Swing, també força delicat i a tempo mèdium. Quina formació més compenetrada, i què bons solistes són tots ells, i ella, és clar.


I ja la resta de temes tenen tots un tarannà més vital de tempo i és clar que a tot Swing. I aquests són: «Sometimes I’m Happy» de Vincent Youmans – Irving Caesar; «Give Me The Simple Life» de Rube Bloom – Harry Ruby on Elisenda ens fa una magnífica improvisació a tot SCAT; «I Hear Music» de Burton Lane – Frank Loesser. I més vitals són «It’s Crazy» de Timmie Rogers – Al Fields amb un gran solo de Camil al contrabaix tot just acabada la melodia. I sí que el més vital és «Thou Swell» de Richard Rodgers – Lorenz Hart, una de les millors parelles de compositors, l’un la música i l’altre la lletra.

O sigui que per ja deixar-los d’escoltar ho farem en aquests dos darrers temes..

12.7.- It’s Crazy (Timmie Rogers – Al Fields) 3:23.
13.9.- Thou Swell (Richard Rodgers & Lorenz Hart) 2:22.

Doncs amb aquests dos magnífics temes, el darrer força vital de tempo, els acomiadem alhora que felicitem per la molt bona feina feta, Elisenda Julià, Guillem García, Camil Arcarazo, Joan Moll, una formació que vam tenir el març d’enguany a la Sala Xica.


I ja per acabar el programa, us proposo fer un salt estilístic quasi al buit, car podrem escoltar alguns temes del disc estrictament publicat en vinil per Underpool, «LUZ» de l’Anggie Obin, on les composicions de la líder ens situaran en el Jazz Contemporani. Publicat el 26 de juny de 2026. Enregistrat en directe al Teatre de l'Aurora (Igualada) el 4 de juny de 2025, durant el 13è Estival de Jazz d'Igualada. Enregistrament, mescla i masterització a càrrec de Sergi Felipe, Underpool Studio. Amb Anggie Obin, flauta; Bill McHenry, saxo tenor; Miguel «Wiwi» García, piano; Masa Kamaguchi, contrabaix i Estefania Chamorro, bateria. Totes les composicions són d'Anggie Obin. Art de la portada i disseny de la funda del vinil: Fátima Tocornal. Disseny: Julia Neddermann. Fotografia de la portada: Paul Gibert. Fotografia de la contraportada: Marc Vila. https://www.underpool.org/releases/aanggie-obin/

I ves per on que Anggie va ser seleccionada pels gestors de l’Estival d’Igualada 2025 per fer una obra d’autoria pròpia, amb premi final de gravació i publicació en vinil. El resultat varen ser 5 temes, 3 de llargs, i 2 de normalets, que per això va ser un directe. Els acompanyants varen ser d’excepció, com heu pogut escoltar, i per això els temes van sortir com ho van fer. Amb el primer track «For Mr. G» de poc més de 6 minuts albirem que devien començar l’actuació; una meravella de composició, molt delicada de tempo amb improvisacions remarcables de Bill i Masa i és clar que amb el magnífic so de la flauta de la líder Anggie. També el darrer tema i Blues amb aires de Gospel «Ballot or The Bullet» és una composició remarcable, carregada de profunditat melòdica i emocional.

O sigui que ja els podem començar escoltant en aquest magnífic tema...

14.5.- Ballot or The Bullet (Anggie Obin) 10:10.

I què impressionant aquest tema ja d’entrada; et quedes en un estat quasi meditatiu tot i escoltant-lo, i esperant la següent nota, el següent cop de mà, tot i portant el lent tempo i ritme, tal i com varen fer el públic assistent a l’Estival de Igualada el juny del 2025.

Amb un so únic i característic, Anggie Obin presenta *Luz*, un àlbum que reafirma la seva veu dins l'escena del jazz contemporani i la consolida com una de les figures emergents més prometedores del jazz llatinoamericà actual. La música de *Luz* està profundament arrelada a l'herència panamenya de l'artista, alhora que incorpora influències de diversos llenguatges musicals que convergeixen en el jazz contemporani. El resultat és una obra amb una identitat artística ben definida, que uneix tradició i modernitat amb una sensibilitat musical singular.

El tercer tema que van tocar, «La Eucaristia», curtet també de 5m i mig, és delicat també de tempo, amb una primera melodia feta per la flauta de la líder, i un rerefons del saxo tenor de Bill. Té una profunditat quasi mística, per com ens situa en una determinada atmosfera. I sí que el Jazz Contemporani el podrem tastar també en el quart tema «Luz Boom», on la rítmica ternària és força important, alhora que les improvisacions de Miguel «Wiwi» García al piano i el saxo tenor de Bill. I ves per on que en el segon «Flash Of The Spirit» s’hi varen posar a tot Swing, i més que es nota en les improvisacions, la primera la de Bill.

I per això ja els acabarem d’escoltar en aquest gran tema...

15.2.- Flash Of The Spirit (Anggie Obin) 10:10.

Doncs sí que ens ha impressionat també aquest gran tema de l’Anggie, sí, ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi, i per això felicitats noies Anggie Obin i Estefania Chamorro i nois Bill Mc Henry, Miguel «Wiwi» García, Masa Kamaguchi.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 20 de novembre amb l’Ernie Otts Quartet amb ell mateix saxo tenor; Neter Calafati, guitarra; Juan Carlos Buchan, contrabaix i Carlos Falanga, bateria. Us hi esperem. Entrades a Taquilla i a Entrapolis.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 695 Italy Jazz: "Close to Mars" (J. Taylor...); "Secret Garden" (Enrico Braco....); "Afrikalia" (Rossi & Zechini), dimecres 14 d'octubre de 2026.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:


Aquest programa i qui us parla, diu això: «Ei, vosaltres dos, atureu les guerres, mala gent». Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

I de nou un programa dedicat al Jazz que es fa a Itàlia i per això escoltarem tres projectes de discogràfiques amigues i els seus artistes, músics, com són: Cam Jazz i disc «CLOSE TO MARS» amb Taylor, Danielsson, France; Notami Jazz i disc «AFRIKALIA» de Rossi & Zechini; A.MA Records i disc «SECRET GARDEN» de Braco, Poeti, Sciommeri featu. Matt Renzi i doncs amb un micro conte de Carme de la Fuente.


Comencem el programa amb el disc publicat per Cam Jazz i disc «CLOSE TO MARS» amb Taylor, Danielsson, France. Producció artística: Ermanno Basso. Enregistrat i mesclat per Johannes Wohlleben a Ludwigsburg l'octubre de 2006 als Bauer Studios. Masteritzat per Danilo Rossi. Amb John Taylor (piano), Palle Danielsson (contrabaix) i Martin France (bateria). Tota la música és de John Taylor, excepte el tema 9, de Kenny Wheeler. Tots els temes © KEPACH Music S.r.l. (p) 2025 KEPACH Music S.r.l. Sota llicència de CAM CINE TV MUSIC, Inc. Fotografies de Peter Bastian. Fotografia de portada per cortesia de Luca Theodoli.

Doncs quin goig poder escoltar aquesta meravella de treball recuperat per la gent de Cam Jazz. Un disc emblemàtic sobre la figura de John Taylor i insignes companys. Un treball en l’ona dels que feia també el Esbjorn Svensson Trio però amb el personal segell de Taylor. El projecte segueix un tarannà determinat; tots els temes guarden una relació entre ells. És l’esperit del títol del disc, «Prop de Mart». I no és que la música sigui estratosfèrica, com a vegades dic. Close to Mars ens situa en un entorn melòdic farcit de ritme, sovint trencat, gràcies a la gestió de Martin a la bateria i el contrabaix de Danielssen, ambdós traspassats, com també en John, ell el 2015. Un dels temes delicats de tempo i el més curtet és «Ritual»; una delícia de composició pel pianíssim del líder i les escombretes del bateria. «Ballada» és delicat també i més llarg, 5 minuts d’excelsa música amb tots tres en perfecte i dolça comunió. És clar que el tema que titula el disc «Close to Mars» és també d’una profunditat d’allò més aclaparadora amb una línia melòdica preciosa i dolçor rítmica.

És per això que ja els començarem escoltant en aquest tema, i com faig darrerament, sense comentar el tema, que vosaltres ja ho enteneu tot. Som-hi doncs amb aquest...

1.8.- Close To Mars (John Taylor) 6:55.

Quina delícia que acabem d’escoltar per començar el programa, aquest tema que titula el disc «Close to Mars».
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

Hi ha un tema més amb aquest tarannà íntim i és «Spring», tot i anar-se desenvolupant a mida que passa el temps amb més contingut rítmic. És així també de dolç en els inicis el 4r tema, «Oats» i també amb un puntet més de trempera en els canvis posteriors. D’altres temes amb un pèl més de tempo són els dos primers tracks, «Obstinate» i «Summer», el primer amb un obstinato de la mà esquerra fent aquest motiu recurrent i principal, i començant delicadament. El segon ja amb un tarannà rítmic, melòdic i harmònic d’entrada força interessant. Val a dir que aquests dos aspectes darrers ho aplico a tots els temes del disc.

Per això mateix els escoltarem en aquests dos temes seguits...

2.1.- Obstinate (John Taylor) 5:27.
3.2.- Summer -Phases- (John Taylor) 4:52.

I quins dos temes més interessants que acabem d’escoltar, on l’aspecte rítmic ha estat també molt important. És clar que ambdues melodies i els aspectes harmònics han definit també els temes.


La mort del pianista John Taylor el 2015 va privar el jazz britànic d'un dels seus exponents més singulars: un improvisador i compositor que combinava amb seguretat formes folklòriques i clàssiques amb un enfocament propi i poc convencional del *swing*. Tanmateix, el llegat discogràfic de Taylor —ja de per si considerable— no és estàtic. *Close To Mars* és un enregistrament en trio realitzat a Ludwigsburg el 2006 i publicat ara per CAM JAZZ, el segell que Taylor va triar durant l'última i molt creativa dècada de la seva vida. Acompanyat pel veterà contrabaixista Palle Danielsson i per Martin France —un bateria d'una musicalitat excepcional—, tots dos malauradament traspassats (una altra prova del pas del temps), Taylor interpreta vuit composicions originals (i una del seu difunt amic Kenny Wheeler). Aquest disc no només farà les delícies dels seus seguidors de sempre, sinó que també donarà a conèixer la seva obra a una nova generació que no va tenir l'oportunitat de veure'l actuar. No es tracta encara d'una publicació històrica, però sí d'una d'important i agredolça. *Close To Mars* ens mostra John Taylor en la plenitud de la seva maduresa: familiar, però alhora audaç... (Brian Morton).

Un tema amb contingut contemporani i qüestió rítmica adequada és «In February», on tots tres semblen coincidir improvisant plegats, en una improvisació col·lectiva. I ves per on que el tema més vital és el darrer, per això mateix ja els deixarem d’escoltar en aquest gran tema del seu gran amic Kenny Wheeler anomenat..

4.9.- Ever After (Kenny Wheeler) 4:16.

Sorprenent tema de Wheeler que Taylor va voler incloure en aquest disc, i no ens estranya, no, per la seva modernitat i amb una mica més de vitalitat que els seus propis. Gran tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que moltes gràcies màsters John Taylor, Palle Danielssen i Martin France.

Doncs després d’aquestes meravelloses músiques, sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Gràcies Carme per explicar-nos-ho sempre amb la teva poètica i càlida veu.


Seguim el programa amb un altre d’aquests discos publicats a Itàlia, i ho farem amb el disc de A.MA Records publicat el 3 de juliol de 2026 i disc «SECRET GARDEN» de Enrico Braco, Francesco Poeti, Armando Sciommeri featu. Matt Renzi. Enregistrat per Clive Simpson a Extrabeat Recording el juliol de 2025. Amb Enrico Bracco (guitarra), Francesco Poeti (baix elèctric), Armando Sciommeri (bateria) i Matt Renzi (saxo tenor). Temes 1, 5, 7 i 8 compostos per Francesco Poeti. Temes 2, 4, 5 i 6 compostos per Enrico Bracco © i A.MA Edizioni, 2026. Tema 3 d'Irving Berlin.

I ves per on que aquest és un disc que respira delicadeses extremes per la calidesa de les seves músiques. Bracco i Poeti signen unes composicions que parlen de la seva delicada manera d’entendre la música, al menys en aquest darrer disc. Tots els temes tenen, més o menys, un tarannà plàcid, de tempo tranquil, tot i notar-se el Groove que hi ha als temes, allò que fa que el tema camini, em diu la meva filla Marina. Així de delicats hi tenim temes com «Flow» i «Finestrelle», els que més. També «Durante» té aquests ritmes suaus i també «Blue» respira igual, amb un pèl més de vitalitat. 

I per això ja els escoltarem en aquest darrer tema compost per Enrico Braco...

5.4.- Blue (Enrico Braco) 6:11.

I què em dieu d’aquesta meravella, oi? Una delícia de tema, de composició, d’interpretacions d’aquest trio de guitarra, saxo tenor i bateria, formació un tant atípica.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
Sunset Jazz Club, Girona:
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.


I la resta de temes segueixen la mateixa dolçor tot entre els quals hi ha una magnífica interpretació del tema d’Irving Berlin, el preciós «How Deep is the Ocean». I hi ha un altre tema que ens recorda el «All The Things You Are» de Jerome Kern anomenat «All Intervals You Are» de Francesco Poeti. I un pèl més vital és la revisió que fa Braco de «Stella by Starlight» aquí anomenat «Stella Variation». 

Doncs proposo que els escoltem en aquests dos temes seguits....

6.2.- Stella Variation (Enrico Braco) 6:32.
7.7.- All Intervals You Are (Francesco Poeti) 4:04.

Estareu d’acord amb mi que aquestes revisions fetes de estàndards de Jazz tenen una personalitat ben marcada, la dels dos compositors, i més diria jo, la del grup i disc, car té tot ell un tarannà ben definit, com estem escoltant.

El trio Secret Garden és el fruit d'una col·laboració consolidada entre tres músics molt actius en l'escena jazzística italiana. El seu repertori inclou composicions originals d'Enrico Bracco i Francesco Poeti, que combinen a la perfecció gràcies al seu caràcter melòdic i a la seva profunditat expressiva. La seva escriptura posa un èmfasi especial en l'exploració harmònica i rítmica no convencional, sense perdre de vista la gran musicalitat i el caràcter cantable de les seves peces.

La seva música s'inspira en diversos corrents estilístics: des de l'ambient jazzístic de Nova York fins a les atmosferes més etèries d'influència europea, passant pel repertori de la gran tradició jazzística, amb una referència especial a l'estil "cool" de Lennie Tristano. No és casualitat que hagin decidit incloure —a més de l'estàndard "How Deep Is the Ocean" d'Irving Berlin— *contrafacts* basats en la inspiració melòdica i harmònica de temes com "Stella by Starlight" i "All the Things You Are". L'àlbum es veu enriquit per la presència del saxofonista nord-americà Matt Renzi, un músic d'estil molt personal amb qui els tres líders del grup han col·laborat en diverses ocasions.


I ja els acabarem d’escoltar en el magnífic tema de Francesco Poeti anomenat...

8.5.- ​​Surf (Francesco Poeti) 6:10.

I sí que aquest tema és un pelet més vital i amb quin Swing que l’han fet més increïble, gràcies al Walking del baixista Poeti ell també el compositor. I quina sort haver pogut comptar amb el saxo tenor americà Matt Renzi, que pel cognom déu tenir arrels italianes. Ideal tema per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Enrico Bracco, Francesco Poeti, Armando Sciommeri i és clar que a Matt Renzi.


I ja acabarem el programa d’avui amb el darrer disc publicat per Notami Jazz publicat el 6 de juny de 2026 i disc «AFRIKALIA» de Mike Rossi & Roberto Zechini. Enregistrament en directe en concert, mescla i masterització de Dario Aspesani. Productor: Toto Ciccotelli de Notami Jazz. Amb Mike Rossi (saxo tenor, saxo soprano, flauta) i Roberto Zechini (guitarra elèctrica, guitarra acústica, efectes).

I com més endavant entendreu, el duo Afrikalia ve de la llarga col·laboració entre dos músics, l’un italià, en Roberto i l’altre sudafricà, en Mike Rossi. Un duo de guitarra i saxos, gens habitual, però que inclou ja els aspectes de l’harmonia i ritme, per la guitarra, i de la melodia pel saxo i també guitarra. Dels 6 temes del disc, recordeu que és una gravació en directe, n’hi ha un que sobrepassa els 13 minuts i segon track, «Mente Sovrana» el qual incorpora molts canvis. Ara bé, un dels més dolços de tempo i de melodia és el que Mike interpreta al saxo soprano, amb una melodia que et posa la pell de gallina, i anomenat «Il Mentecatto» i tema de Roberto. Un altre amb aquest tarannà de tempo delicat és «Buongiorno le Marche» tema de Mike i que aquest toca amb el saxo tenor, tema que va agafant corpulència, la del so del tenor. I sí que també hi varen incorporar un «Tango» titulat així mateix, amb Mike amb el saxo soprano ja fent la melodia a l’inici, i posterior improvisació. Roberto ho farà després. I ves per on que varen fer un Blues amb el qual obren la llista de temes en aquest disc, i tema anomenat «40 Club».

I per això, i perquè és un gran tema, ja els començarem a escoltar en aquest tema del saxofonista..

9.1.- 40 Club (Mike Rossi) 7:20.

I què bo, haver-los escoltat en aquest magnífic tema a tot Blues i magnífiques improvisacions, amb el guitarrista fent també la línia de baixos i la rítmica, a la vegada, mentre que Mike al saxo tenor desgranava un reguitzell de notes. I què subtil el solo del guitarrista Roberto.

I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

I sí que hi ha aquell tema que us he comentat, el més llarg de més de 13 minuts, i per això ara mateix l’escoltareu, anomenat....

10.2.- Mente sovrana (Roberto Zechini) 13m49.

Meravella de llarg tema per com els dos músics interactuen entre ells, ajudant-se, col·laborant l’un en l’aspecte rítmic mentre l’altre fa el melòdic. També s’acoblen la mar de bé durant les corresponents improvisacions, essent dos en un, i per això els temes els surten tan rodons.
El duo AFRIKALIA representa un diàleg sonor que fusiona el jazz contemporani i la improvisació espontània amb influències culturals africanes i italianes. La seva sinergia neix d'un vincle profund entre Itàlia i Sud-àfrica, una relació que ha evolucionat amb el temps fins a convertir-se en una amistat fraternal. Aquesta publicació té una història de fons llarga i bonica: és una instantània musical del viatge que hem compartit al llarg dels anys. Des del 2012, quan en Mike em va convidar a Sud-àfrica per a una sèrie de 22 concerts, la nostra col·laboració artística ha florit gradualment fins a esdevenir una amistat duradora. No hi ha un repertori únic i fix que defineixi Afrikalia; hem actuat arreu d'Europa i l'Àfrica en escenaris molt diversos —des de cicles de concerts i festivals fins a clubs— i sovint hem col·laborat amb els mons del teatre, la literatura i la fotografia. Al llarg de la nostra trajectòria creativa, hem conegut innombrables artistes que s'han unit a nosaltres en diverses ocasions per a concerts i actuacions. El juliol del 2025, durant el World Land Festival de Falerone (a la regió de Les Marques) —dirigit per Dario Aspesani—, vam ser convidats a actuar i a enregistrar el concert en directe que esteu escoltant ara. Després de parlar del projecte amb en Toto Ciccotelli, de Notami Jazz, l'equip de producció va decidir publicar aquest enregistrament en format de llibre, oferint així una visió de les nostres vides com a artistes.

I ja només ens queda un tema, un pel més vital i per això ja els deixarem d’escoltar en el tema anomenat..

11.5.- SO SO (Mike Rossi, dedicat a Roberto Zechini) 8:05.

Ja heu escoltat la introducció que ha fet Mike Rossi el qual li ha dedicat al seu amic italià Roberto Zechini. Magnífic tema de Rossi el qual ens ha frapat pel potent so del seu tenor. I és clar que gran feina de Roberto a la guitarra fent la cosa rítmica i la solista, improvisant tots dos com hem escoltat avui. O sigui que ideal tema per deixar-los d’escoltar i felicitats nois Mike Rossi i Roberto Zechini i nosaltres acabar el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.

Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
Nova Jazz Cava: Terrassa
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 18 de juliol que començarem el 17è Festival de Jam Sessions a SvdH a l’Auditori del Molí dels Frares amb alumnes de G.S. de quatre de les millors escoles de música de casa nostra, ESM Jam Session, ESEM Taller de Músics, ESMUC i Conservatori del Liceu. Entrada gratuïta a partir de les 20h. Us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |