Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs ja hi som de nou amb un altre programa dedicat a les nostres
editorials i amb projecte súper actuals. Avui podrem escoltar també dues veus
femenines, primer amb Sommeliers i
el seu “Quinze d’abril” amb la veu de Rocio
Seligrat disc editat per Temps
Record. Després gaudirem amb la proposta de Defne Sahin i el seu “Unravel”, treball editat per Fresh Sound New Talent. Després ens
situarem en l’imaginari musical del nostre estimat amic Dani Pérez i el seu “Resumen”, editat per Underpool i acabarem amb un altre treball de FSNT del pianista i compositor Victor
Gould anomenat “Clockwork” acompanyat d’una colla de cracs americans.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Comencem doncs amb el projecte d’aquest quintet de noies de casa nostra
amb la veu de Rocio i les cordes i
canya de les demés... Dir-vos però, que aquest és un dels discos que em va
deixar el meu estimat cosí Albert Tuset
o sigui que allà on estiguis Albert, i
m’imagino que amb els Climents (pare
i germà) com deia la teva germana Montse,
molt bon Jaç....
“QUINZE D’ABRIL”
Sommeliers
Editat per Temps Record TR1532-GE15
Enregistrat per Jan Valls i com
assistent, Juanjo Alba als Estudis Medussa.
Mesclat i masteritzat per
Ferran Conangla
Produït per Josep Roig per a Temps
Record
Rocio Seligrat, veu
Maria Tió, violí
Teresa Nogueron, clarinet
Laia Reverté, violoncel
Marta Puig, piano
Aquest és un grup de noies que manté la formació instrumental i de veu
però actualment amb alguns canvis de personal. Si la formació que us he
comentat és la del disc, no és ben bé aquesta la formació actual per fer
concerts. Per parlar-vos de totes elles em remetré al seu web on hi la formació
actual.
Però parlem del concepte Sommelier
“Com en el món del vi, el sommelier, encarregat de mostrar i fer arribar
el producte al client, nosaltres fem arribar la música clàssica d’una manera
diferent, a un públic més ampli.”
I ens diuen als qui tenim el disc a les nostres mans....
“A tu, que tens el nostre disc entre les mans, volem dir-te que per
nosaltres tot va començar un 15 d’abril quan unes instrumentistes clàssiques i
una noia del món del Jazz van assajar un parell de temes i en va sorgir màgia.
El resultat, aquest que escoltaràs. A tu, que t’acompanyarem en algun moment
del teu dia, nit o viatge, i que has confiat en nosaltres comprant aquest petit
tros de la nostra ànima, només podem dir-te una paraula: gràcies. Tu hi has
posat la confiança, nosaltres hi posarem la música!” Sommeliers.
Comencem doncs amb aquest projecte on també hi ha algun estàndard de
jazz. El primer tema que us proposo és un tema amb música i lletra de Rocio Seligrat i arranjaments de Joan Monné, anomenat...
3.- Nit d’estels (R.
S. & J. M.) 2m50s
Doncs amb aquesta preciosa cançó de Rocio
arranjada pel Joan, ens hem situat
en aquesta atmosfera càlida d’aquesta proposta tan ben cantada per la
compositora, la qual se’ns ha mostrat sòlida i segura amb una preciosa i potent
veu alhora que nítida afinació.
Cinc noies traslladen la seva sensibilitat musical en dotze petits temes
que mariden jazz i clàssica amb pinzellades de l’univers pop. Sommeliers
festegen en català, italià i anglès cançons pròpies i versions com “My Way” de
Frank Sinatra. Una formació clarament clàssica de violí, violoncel, piano,
clarinet i veu per trencar barreres de gènere i generacionals. Això ens deien
els d’Enderrock a la revista nº244 de gener de 2016.
Rocio Seligrat Hernàndez, veu. Barcelona
Titulada Superior en Interpretació de jazz i música moderna (cant) a
l’ESEM Taller de Músics.
Teresa Nogueron Obiol, clarinet. Sant Carles de la Ràpita.
Llicenciada en interpretació a l’ESMUC amb Josep Fuster. Màster en
Interpretació a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst de Frankfurt
(Alemanya) amb Laura Ruiz.
Nosaltres ja hem recolzat propostes de maridatge de la música clàssica i
el Jazz en diverses ocasions, entre les quals i per parlar només d’un nom
dir-vos que ha estat l’Òscar Jairo
qui hem escoltat en dos programes anteriors on el Jazz i la música clàssica van
fer aquest maridatge.
Seguim amb una altra de les propostes d’aquestes noies agosarades ara
amb un estàndard de T. Layton i
lletra de H. Creamer i arranjat pel Joan Monné i interpretat per elles amb
l’anomenat...
9.- After You’re Gone (T. L. & H. C.) 3m51s
Amb aquest primer estàndard composat fa molts i molts anys, el 1918, ja
vegeu i enregistrat per Maryon Harris
el 22 de juliol del mateix any, és un dels primers enregistraments i estar
situat en el Jazz més clàssic, jo ho veieu. Enregistrat també per multitud
d’artistes entre els quals Bessie Smith,
Louis Armstrong, Fats Waller, Benny Goodman, Coleman Hawkins, Django Reinhard
& Stephan Grapelli i un llarg etc tots però situats en el context més
clàssic. Les nostres heroïnes ens n’han fet una preciosa versió amb el canvi
rítmic inclòs, amb la preciosa veu de Rocio Seligrat la qual es mostra ferma i dolça a la vegada i amb molt bon gust
interpretatiu. Dir-vos que vam tenir a Rocio
Seligrat en el Cinquè Festival de Jam Sessions formant part del combo del Taller de Músics, o sigui que des
d’aquí un petó Rocio. Una cantant
súper ben acompanyada per la resta de músics dones amb, piano, clarinet, violí
i violoncel. El swing en el canvi rítmic a meitat de tema ens ha transportat
molt, molt enllà en el temps, amb només piano i veu. Les incursions de les
cordes han donat color a la situació endegant posteriorment un solo arranjat i
col·lectiu
Laia Reverté Folch, violoncel. La Sénia
Titulada Superior de Música pel CSM Rafael Orozco de Còrdova amb Álvaro
Campos. Màster en Musicologia i Educació Músical a la UAB.
Seguim amb més música i ara amb el tema amb música de B. Kaempfert lletra de M. Gabler i arranjaments de Jordi Nus amb l’anomenat...
4.- L.O.V.E. (B.
K & M. G. i J. N.) 2m45s
Doncs amb aquesta música m’ha semblat veure una peli del gran Charles Chaplin, així m’han situat en
un entorn força llunyà. A esmentar el magnífic solo de Maria Tió al violí. Tot i la llunyania trobo que no està gens fora
de lloc i ho veig com un homenatge, com totes les altres peces de l’entorn
Jazzy.
I parlant de les que no surten en aquest disc però formen part
actualment del projecte tenim a...
Patricia Romero Barber, piano. Menorca
Graduada a l’ESMUC amb Vladislav Bronevetzky. Cursant el màster
d’Estudis Avançats en Interpretació a la mateixa escola superior.
Violeta Paulina Sánchez
Villegas, violí. Mèxic
Graduada al Conservatorio de Las Rosas de Morelia (Mèxic) sota la tutela
de Guellya Dubrova. Màster en Música com Art Interdisciplinari a la Universitat
de Barcelona.
I seguim encara amb un parell de temes més, primer amb el conegut tema,
vaixell insígnia de Frank Sinatra
amb música de Claude François i
lletra en anglès de Paul Anka amb
arranjaments de Jan Fité en el
conegut...
11.- My Way (C.
F. & P. A. i J. F.) 2m42s
I amb aquest tema, vaixell insígnia de Sinatra, elles ens han volgut mostrar que aquest també és el seu
camí, el de la música i el dels homenatges. El canvi rítmic arranjat per Fité ens han situat en un tema diferent
pel swing aportat però que elles han sabut presentar adequadament.
I nosaltres ja acabem aquest magnífic projecte amb un preciós tema a
ritme de tango amb música de Bernat
Català i lletra de Pascual
Chinchilla anomenat..
7.- Abril (B.
C. & P. Ch.) 5m30s
I amb aquest tango delicat en els inicis però ben aviat viu, ens han
tornat a mostrar el seu potencial, ja energia cinètica desenvolupada en el
treball. Després d’un inici delicat se’ns han emportat ben amunt pel clímax
aconseguit per la potent veu de Rocio,
cordes i clarinet...el solo de violí i clarinet tot i dialogant, aturant el
tempo és realment molt ben aconseguit, per després tornar al clímax màxim per
la veu de la cantant. Moments diversos de canvis rítmics i emocionals ens fan
dir, collons de tema. Felicitats noies, impressionant. Molta Sort.
Doncs ja heu vist quina magnífica proposta us he presentat, la d’una
formació de cinc dones músics, la qual cosa no hauria de ser excepcional però
malauradament sembla que sí ho és, car no hi ha massa formacions de dones
músics en l’àmbit del Jazz i demés fusions. Sembla que és l’assignatura pendent
i no només d’aquest país i també en el més enllà.
Bé, doncs deixem-les a elles i seguirem amb ella, ara amb una delicada cantant
que em recorda una mica a Flora Purim
en aquells discos de ECM i demés
dels anys 70s amb l’adequada modernitat de l’actualitat vivencial i musical.
Abans però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
“UNRAVEL”
Defne Şahin
Editat per Fresh Sound New Talent FSNT 503
Enregistrat per LuisBacque
l'abril de l'any 2015 al Sear Sound Studios, Nova York.
Mesclat per Pete Rende
Masteritzat per NateWood
Produït per Guillermo Klein
& Defne Shain
Producció executiva: Jordi
Pujol
Defne Şahin, veu, arranjaments
Fabian Almazan, piano
Petros Klampanis, contrabaix
Henry Cole, tambors
entre els convidats especials
Guillermo Klein, el piano al #
6
Keisuke Matsuno, guitarra en #
4 i 6)
Arranjaments de Defne Sahin,
excepte # 2,5,8,9 i 11 de Guillermo Klein.
Nascuda i criada a Berlín, cantant i compositora, Defne Şahin està desenvolupant ràpidament una reputació
internacional com a intèrpret versàtil i creativa, que dibuixa les músiques i
influències del temps passat per ella immersa en diferents països i cultures.
Ja ben aviat Defne s'ha passat estades a Turquia, Espanya, Brasil i Nova York,
i es troba com a casa amb el jazz, la bossa nova, el pop i la música
tradicional mediterrània.
Comencem aquest delicat projecte amb una de les més precioses balades de
l’American Song Book, composada per Carmichael
& Mercer amb arranjaments d’ella mateixa amb la coneguda....
7.- Skylark (H.
C. & J. M. I D. S.) 5m42s
Aquest tema el va composar Carmichael
el 1941 i Mercer va tardar prop d’un
any fins trobar la millor lletra. Sembla que a la lletra es mostra l’Affaire de
l’escriptor amb Judy Garland, essent
però Anita O’Day amb Gene Kruppa Orchestra qui la va
enregistrar el novembre del mateix any. Bing
Crosby, Linda Rondstat, i molts més, de manera instrumental fins
l’actualitat, l’han interpretat i interpreten. La nostra heroïna ens ha mostrat
la seva veu, molt més ponderada que la de Rocio
i amb un registre mig però també amb delicada veu i bones improvisacions. Ja se
sap, la veu és un instrument més que primer desenvolupa el tema i després
improvisa sobre les harmonies del mateix com tots els altres instruments. Fabian Almazan al piano ha omplert de
magnífiques notes en la seva impro i d’acords potents en la del baterista en un
arranjament fascinant. Al final de nou la delicada veu d’aquesta cantant
berlinesa.
El seu àlbum debut “Yaşamak – To Live with the Words of Nâzım Hikmet”, que
compta amb llocs suggestius de la poesia de Hikmet, va ser editat per la publicació de Jazz altament
estimada a Alemanya, Jazz Thing Next Generation per Double Moon Records. L'àlbum va ser
llançat posteriorment a Turquia sota el segell Kalan Muzik, i ha estat lloat pels mitjans com "el començament
d'una carrera reeixida." Jazzthetik. El pianista i compositor argentí Guillermo Klein ha produït aquest, el
segon àlbum de Defne Şahin “Unravel”
(Fresh Sound Records), que van gravar amb Fabian
Almazan, Petros Klampanis i Henry Cole a Nova York.
Defne s’ha presentat en nombrosos clubs i festivals de tot
Europa, Brasil, Estats Units i Sud-àfrica. Les seves actuacions inclouen
concerts al Carnegie Hall de Nova York, JazzFest Berlín i el Festival de Jazz
d'Istanbul. Defne ha compartit escenari amb músics de tot el món, incloent Shai Maestro, Jay Clayton, Elias Stemeseder
i Joe Sanders. Per cert, a Shai
Maestro l’hem pogut veure al Jamboree
no fa massa amb el nostre amic Albert
Vila.
Seguim amb una altra delícia d’aquesta cantant Berlinesa però amb les
músiques de tot el món dins el seu cor, amb el primer tall del disc, tema que
intitula el disc, de composició pròpia i dedicat a Bettina Schubert...
1.- Unravel (D.
Sahin) 5m01s
I amb aquest el primer tall del disc i intitulat igual, ens hem situat
en un entorn musical que em recorda propostes com les de Flora Purim i d’altres escoltades en aquells discos de ECM o similars amb Chick Corea. I quin tema més inquietant, o al menys així m’ho ha
semblat a mi. La melodia, primer sense lletra i després amb quatre curtes
frases, donen pas a la improvisació del pianista, per poc després cantar-la la
l´dera alhora amb el piano en un tema que trobo força profund i preciós-
Ha rebut nombrosos premis com a cantant, directora i compositora,
incloent el Premi d'Estudi del Senat de Berlín 2010 i la beca d’Elsa Neumann. El 2011,va ser
convidada a participar al Popcamp per la Fundació Alemanya de Música.
Actualment és artista resident a l'Acadèmia
de Cultura Tarabya de l'Oficina d'Afers Exteriors alemany a Istanbul.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
I nosaltres ja acabem aquesta delícia de projecte amb un altre tema de
la líder de la formació anomenat..
4.- No Words To Say (D.
Sahin) 6m08s
I amb aquesta altra delícia de tema marcadament rítmic, i melodia sense
lletra cantada alhora amb una desconeguda fins ara guitarra, aconsegueix omplir
l’espai sonor de manera especial. Un tema on ens ha acompanyat Keisuke Matsuno a la guitarra en un
solo força delicat a la vegada que amb el duet amb la veu tot i interpretant la
melodia. Almazan al piano
desenvolupa un magistral solo, mentre veu i guitarra l’acompanyen delicadament,
en un tema on al final hi ha espai per a gaudi del baterista, que també tenen
dret a gaudir, pobres...ai si m’escolta algun...he...al final hi arriben veu i
guitarra de manera delicada. Quin tros de tema per acabar aquest projecte.
Els mentors i mestres anteriors de Defne
inclouen a David Friedman, Judy Niemack,
Kurt Rosenwinkel, John Hollenbeck, Julia Hülsmann i Carme Canela, amb qui
va estudiar a la Universitat de les Arts a Berlín, així com a l'Escola Superior
de Música de Catalunya, ESMUC. El 2014
va rebre el seu grau de Mestratge en Música en l'execució de Jazz Vocal a la prestigiosa
Escola de Música de Manhattan, on va estudiar amb Theo Bleckmann, Gretchen Parlato, Phil Markowitz i Dave Liebman. Se
li va concedir una beca substancial del Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic,
de la Fundació Heinrich Böll i de l'Escola de Música de Manhattan. Dir-vos
també que Theo Bleckmann va venir al
Jamboree fa quatre dies.
I nosaltres deixem aquesta grandíssima intèrpret i compositora per
endinsar-nos ara amb el projecte de l’amic i gran guitarrista Dani Pérez editat per Underpool i parlant d’aquesta editorial....
Però ja sabeu que si voleu escoltar projectes alternatius de músics de
casa nostra, podeu entrar al web de Underpool
https://www.underpool.org/ , editorial
dirigida per Sergi Felipe i Pep Mula
els quals van endegar aquest projecte ara fa quatre anys, i amb les seves
paraules...
“UnderPool és un segell discogràfic independent centrat en jazz i
músiques improvisades. Amb seu a Barcelona, es crea al 2013 arrel de l'estudi
de gravació del mateix nom. La idea d'UnderPool és donar distribució la música
d'artistes així com ajudar als músics a produir els seus propis discos de forma
independent. El segell també aposta per les produccions pròpies creant una
sèrie d’àlbums per volums, on es convida a músics a una sessió d'estudi on es
graven els temes escrits per a l'ocasió.”
“RESUMEN”
Dani Pérez Trio
Editat per Underpool UNDP-020
Enregistrat per Jordi Matas el
25 de maig de 2015 en directe a 23 Robadors.
Masteritzat per Yves Rousell
Dani Pérez, guitarra
David Mengual, contrabaix
David Xirgu, bateria
Producció de Underpool
Tots els temes són de Dani Pérez.
I em torno a trobar amb un projecte del qual se’m fa difícil decidir-me quines
músiques posar o no, tal és la bellesa de totes....i aquí teniu una mica de la
seva biografia extreta de la web de La
Bilbaina de Jazz on van presentar aquest projecte el 2 de febrer passat...
“Guitarrista nascut el 1967 a Buenos Aires, als 14 anys comença a
prendre classes particulars de guitarra, harmonia i improvisació amb Lito
Epumer (Lito Vitale), James Tobies (Stan Getz, Nancy Wilson), i Pino Marrone
(Joe Farrel, Joe Diorio, Dianne Reeves, professor del GIT de Los Angeles) entre
d'altres.
També ha assistit a Master Classes impartides per Pat Metheny, Jimmy Ponder, John Abercrombie, Kurt Rosenwinkel, Scott
Henderson i Kenny Werner. Va residir a Euskadi des de 1989 fins el 1997,
col·laborant amb Itxaso González,
Vocal-Feel, Andrej Olejniczak, Sorkunde Idigoras, Gonzalo Tejada, Iñaki
Salvador, Santi Ibarretxe, Angel Celada, Víctor Celada, Jose Agustín Guereñu,
Joaquín Chacón, Mikel Andueza, Iruña Big Band i formant un trio i un
quartet al seu nom. A la vegada, va impartir classes de guitarra, improvisació
i harmonia moderna al Centre d'estudis musicals Bedmar, a Bilbao i a Jazzle, a
Sant Sebastià.....i seguirem...però..
Comencem ja amb aquest magnífic projecte farcit de Groove, de Blues, de
Jazz del més alt nivell, el d’aquest grandíssim guitarrista que vam tenir al
JCLV amb la formació de Juan de Diego
amb el baterista americà establert a Berlin,
Joe Smith els quals ens van acompanyar en un Concert-Jam patrocinat per
l’ajuntament de SVdH, i fem-ho amb el primer tema, una cançó folk segons ell...
4.- Folk Song (D.
Pérez) 7m01s
Doncs amb aquesta preciosa cançó folk, que no folklòrica, ens hem situat
en el projecte delicat també de Dani
Pérez, primer amb els acords i melodia i ben aviat amb el profund solo de David Mengual al contrabaix en un tema
a ritme de vals. Els aplaudiments ja ens diuen que estem a 23 Robadors. Els sons eteris del líder sorgeixen amb nítida
claredat i millors les notes soltes, a lloc totes, en un solo on el reconeixem,
car aquests són els seus tan personals sons alhora que precisos. Veure’l
executar els solos sense mirar gens el mànec i tocant sovint a tempos
estratosfèrics, que també fa, és quelcom que supera la realitat.
Veiem què ens diuen des de Underpool....
“El guitarrista Dani Pérez publica "Resum" (Underpool 2016),
el seu tercer disc com a líder, acompanyat pel seu trio habitual, format pels
reconeguts David Mengual i David Xirgu.
Les set composicions que formen part de "Resumen" sorgeixen de les
vivències, desitjos i anhels més íntims de Dani
Pérez, que descriu amb la seva música l'univers que l'envolta, la banda
sonora que ell mateix volgués escoltar, on ens mostra un poderós llenguatge tan
admirat pel seu públic. Mengual i Xirgu,
també motors d'aquest projecte, mostren la seva complicitat i es converteixen
en els interlocutors perfectes, convertint la música d'aquest trio en un referent
de tota una generació de músics. "Resumen" va ser gravat en viu a 23Robadors per Jordi Matas, el quart element d'aquest projecte, com reconeix el
mateix Dani Pérez.
Seguim amb el tema que dóna nom a l’àlbum....
2.- Resumen (D.
Pérez) 8m57s
Doncs ja he escoltat quina delícia de tema ens ha ofert el líder i
acompanyants. Un Groove permanent delicat però existent que no ha parat en tota
la exposició del tema. Una melodia senzilla que no simple ens ha situat ben
aviat en una aparentment total improvisació. Les mans de Xirgu semblen acaronar els estris percudius car no semblen les
baquetes més sorolloses. Tot i que mica a mica sí que sonen aquestes, les seves
eines. Quin gaudi permanent escoltant aquest mag de les sis cordes, acords
inversemblants i notes pulcres i nítides alhora que ben folrades de groove
gràcies als dos Davids. Si un d’ells
acarona la percussió, l’altre improvisa fent-li costat al líder. Un tema de 9
minuts que semblen passar molt de pressa i que no ens cansaríem de seguir-lo
escoltant en les seves incursions imaginatives i precises.
I seguint amb la informació dels amics de La Bilbaina de Jazz.....
“El guitarrista Dani Pérez
ens presenta "Resumen" (Underpool 2016), el seu tercer disc com a
líder, acompanyat pel seu trio habitual, format pels reconeguts David Mengual i David Xirgu. Dani Pérez, va arribar a Bilbao des de Buenos Aires a finals dels 80's. I només 'aterrar', ja vam
comprendre que era un músic especial, fora del comú, un geni afable se'ns havia
vingut a sobre. Al 97 es va traslladar a Barcelona
on ha desenvolupat una carrera que ha merescut el reconeixement de tots els més
grans. Dani punteja les sis cordes
de la guitarra amb una sensibilitat expressiva que tan aviat ens trasllada a
l'univers preciosista del millor Metheny
com a la foscor etèria dels Abercrombie i
Frisell més profunds. Un estil
intransferible que va deixar empremta en treballs com Ugrix (Jazzle, 1997), de
David Xirgu; Micamale (FSNT, 2000), del quartet homònim, o en solitari, Buenos
Aires - Barcelona Connection (FSNT, 2003) i The Komeda Project (Jazzle, 2002).
Al desembre de 2001, Pérez va inaugurar trio amb dos companys de viatge, David
Mengual i David Xirgu, conformant un
trident jazzístic de proporcions majestuoses, una triada d'excel·lents
improvisadors que torna a pujar a un escenari després de molt temps.”
I nosaltres continuem i ho farem amb dos Blues el primer, el d’ara,
dedicat al seu amic Juan de Diego
anomenat doncs...
6.- Juan’s Blues (D.
Pérez) 8m01s
I aquest és el Blues dedicat al Juan
de Diego. Magnífic, eteri, delicat i seguint la línia del Groove controlat
i precís sense escarafalls. I quan el so no és eixordador sovint la música
creix en amplitud de mires i s’instal·la a l’olimp dels 10s. I com ha canviat
el so d’aquesta guitarra reconvertint-se en molt més electrificada gràcies als
estris de pedals diversos. El llenguatge jazzístic també ha canviat
esdevinguent quelcom de magistral. Juan
estarà content tota la seva vida amb aquest homenatge a la seva figura. I quins
amics més amics, quasi com germans.
I ens diu el mateix Dani Pérez....
“Amb David Mengual al
contrabaix i David Xirgu a la
bateria com a companys de viatge, vaig emprendre fa anys aquest periple
musical. Des d'aquest moment ens hem trobat en múltiples ocasions i en
diferents aventures artístiques. En la majoria d'elles amb el risc com a
ingredient bàsic. Aquesta història en comú ens fa més còmplices en cada nova
etapa, més intuïtius, transcendint el formal. En aquesta nova expedició estem
experimentant amb un nou catàleg de composicions pròpies, que en la seva
declaració primigènia aporten claredat i sintaxi, i en la interpretació, un nou
viatge “experiencial” amb cada nou count
off.”
I acabem ja amb el darrer Blues, el primer tall del disc, deixant-me
tres temes pel camí entre els quals el farcit de swing “Nunca solo” de més de
12 minuts...bé doncs acabem amb el...
1.- Blues Tres (D.
Pérez) 7m01s
Doncs amb aquest altre blues més curtet, un blues de tres, d’ells tres,
a un ritme una mica més viu, hem acabat el projecte delicat del mestre Dani Pérez. El ritme marcat pel David Xirgu fa caminar el tema, i quan
desenvolupa el seu solet, són els altres els qui el fan caminar. Un trio que
s’entén amb els ulls closos, la qual cosa em recorda un altre trio, de piano,
contrabaix i bateria.
I ja acabant, des de Bilbao...”El
1997 es traslladà a Barcelona, on ja formava part del David
Xirgu Quartet, i comença a col·laborar amb David Mengual a "Monkiana", amb Benet Palet, Carme Canela, Alexis Cuadrado, Gorka Benítez, Bill
McHenry, Jules Bikoko, Víctor de Diego, Joan Abril, Chris Higgins, Spetec,
Orquestra de Cambra del Teatre Lliure sota la direcció de Lluís Vidal, Quimi Portet, i un llarg etcètera. També a
Barcelona, col·labora com a
professor de guitarra, i combos a l'escola Blue Trane, i des del curs 2003/04
està impartint guitarra a l'Escola Superior de Música de Catalunya, s'incorporà
el 2008 al Conservatori Superior Liceu i realitza diversos cursos i Master
Classes. També forma part del professorat que imparteix els seminaris de jazz
del festival de Jazz de Getxo, Zarautz, El Taller de Músics, Pontevedra,
Tenerife-Els Realejos, i un llarg etcètera.”
En fi, ja ho sabeu per si no ho sabíeu...estem davant d’un “monstre” de
la guitarra, de la música en general.
https://www.underpool.org/resumen-dani-perez
https://www.underpool.org/resumen-dani-perez
I nosaltres acabem programa amb el projecte de Fresh Sound New Talent, el del pianista i compositor Victor Gould però abans...
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Som-hi doncs amb el projecte final, el qual ens situarà en una altra
perspectiva musical, ideal per acabar el programa i espero que no sigui massa
trencadora vers les músiques escoltades anteriorment...som-hi doncs amb..
“CLOCWORK”
Victor Gould
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT-502
Enregistrat per Max Ross el 14 de desembre de 2015 i 19 de
gener de 2016 en el System Two, Brooklyn, Nova York
Mescla i masterització de Dave
Darlington
Co-productors: Victor Gould i
Myron Walden
Producció executiva: Jordi
Pujol
Victor Gould, piano
Jeremy Pelt, trompeta
Godwin Louis, saxo alt
Myron Walden, saxo tenor
Anne Drummond, flauta
Ben Williams, contrabaix
E. J. Strickland, tambors
Pedrito Martínez, percussions
Yoojin Park, violí
Heejin Chang, viola
Verónica Parrales, cello
Totes les composicions són de Victor
Gould excepte Nefertiti que és
de Wayne Shorter.
Ens trobem ja ho vegeu amb quasi una Big Band, que no ho és però sí que
és una formació nombrosa amb una proposta magnífica farcida de ritmes diversos,
i les percussions ja ens diuen que seran probablement molt càlids. Comptem amb
una sèrie d’improvisadors de primer nivell, ja ho vegeu. Un Jeremy Pelt que va venir amb el seu
quintet al darrer Jazz Tardor de Lleida, i que també vam poder veure al Jamobree acompanyant al gran Louis Hayes. Som-hi doncs amb aquesta
proposta on també hi ha espai per a les balades, alguna, car és
eminentment un projecte força viu....
Podríem començar amb “Chaancé”, preciosa balada i tema delicat per
seguir els projectes anteriors, però ens situarem amb l’aspecte rítmic i més
propi d’aquest projecte i per tant us proposo escoltar el setè tall del disc,
l’anomenat....
7.- Apostole John (V.
Gould) 9m00s
Doncs amb aquest tema de ritme tan persistent i deu ni do lo estrany,
ens hem situat en un altre concepte musical on ves per on hi participen tots
els implicats, una banda doncs de 12 músics amb vents, metalls, cordes i
percussions diverses. Amb els inicis un pèl intrigants i rítmics hem anat
avançant mica a mica en la seva proposta i ja, amb la melodia del tema sencer
amb pont inclòs més melòdic fins i tot. El solo del líder només amb percussions
i el persistent riff del baixista, motiu sembla ser principal del tema, ens el
mostra com a gran pianista que és en Victor
Gould on les cordes afegeixen color càlid a la seva interpretació. La
majestuositat del saxo tenor de Myron
Walden és impressionant amb un solo espatarrant i sempre amb la pulsió
permanent del motiu principal del tema. Després d’ell, hi tornen amb els inicis
inquietants i després més melòdics del pont. Al final, cordes i vents
acompanyen les incursions del baterista....Un magnífic tema que començar aquest
projecte.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I des de All About Jazz ens
dieu el Dan BILAWSKY
“Hi ha un munt de peces que fan que els rellotges en moviment no
s’aturin. Cada una té la seva pròpia funció, harmoniosament alineades amb les
altres, i cadascuna ajuda a sostenir els propis conceptes de temps i flux. Es
pot treure una analogia amb claredat d'aquests mecanismes dels rellotges, al
jazz en general, però és rarament i tan obvi per les orelles com és en aquest
disc en particular..”
Seguim amb un altre tema, el primer tall del disc i que dóna títol al
projecte...
1.- Clockwork (V.
Gould) 7m39s
Aquest primer tall del disc iniciat amb la secció rítmica afegida la
percussió de Pedrito Martínez ens
mostra el color Latin del projecte. Ben aviat, després de la presentació
melòdica del tema ja hem pogut escoltar el magnífic i modern so del saxo alto
de Godwin Louis en un solo
impressionant de tècnica, velocitat interpretativa i gust mostrant-nos tota una
sèrie de recursos. Amb un so que a moments m’ha fet pensar amb un soprano, tot
i no haver-n’hi cap en el llibret del disc. Per més que hi penso diria que és
el soprano, i hauria de ser el del Myron
Walden doncs, car saxo tenor i soprano estan en el mateix to. En fi, coses
que passen...o ens tornem sords o algú s’equivoca, que dec ser jo. El solo del
líder ens el torna a presentar com un jove mestre el qual te tot el futur a les
seves mans. Al final, espai per a gaudi de la percussió de Pedrito amb un vamp repetitiu dels vents....
I seguin amb els d’All About Jazz....
“El debut del pianista Víctor Gould utilitza una varietat d’engranatges, pinyons i reguladors per ajudar a presentar les seves
pròpies idees. Un mai sap quina d'aquestes parts ens presentarà. La combinació
d'alt octanatge de Gould, el baixista Ben Williams, el bateria E. J. Strickland
és al centre de cada escena, però ells s'uneixen, en diferents moments, a una
varietat d'altres músics amb instruments com saxofons, trompeta, flauta, cordes
i percussió, els quals ajuden a crear una malla sònica intricada i afegir una
varietat de colors tonals a la barreja. És un llenguatge embriagador, el del
jazz modernista i el gran art, tot en un.”
I acabem amb el cinquè tall del disc, l’anomenat...
5.- The Return (V.
Gould) 7m55s
Doncs ja vegeu de quina manera hem acabat, amb un swing espatarrant
després de la presentació del tema amb els seus propis canvis melòdics i
rítmics. El solo del saxo alto Godwin
Louis magnífic, trenat i lligat amb un so modern i concepció rítmica
precisa, ha donat pas al del líder, amb la mateixa mestria i delicada pulsió
rítmica, amb una mà esquerra on se li han pogut escoltar clarament els acords
emprats mentre la dreta volava literalment per tot el teclat. Un solo del
contrabaixista al bell mig de tema ens ha servit per adonar-nos de la seva
mestria, ja constatada en els temes anteriors i la seva perfecte pulsió acompanyant
al baterista. Ell mateix al final enceta un espai que li és propi mentre la
resta l’acompanya de manera persistent i desenvolupa un magnífic solo per
arribar ja al final. Tres temes llargs, d’onze que hi ha en aquest magnífic
projecte de FSNT el qualus recomano com tots els anteriors, i per això aquí us
poso l’enllaç al web de l’editorial i del disc en concret.
Des de Jazz Speaks i la seva
secció Jazz Gallery ens diuen tot
això.....
“El pianista Víctor Gould
s’està establint ràpidament com una força musical a tenir en compte, situant-se
dalt l’ona en la famosa escena de jazz de Nova York i arreu del món. Gould és titulat pel Berklee College of Music i l'Institut de Jazz Thelonious Monk, a
més d'una llarga llista de premis honorífics. Des de llavors, ha passat un
temps considerable com a membre del Donald Harrison Quartet i ha comptat amb el
beneplàcit d'Esperanza Spalding, Terence
Blanchard, Branford Marsalis, Nicholas Payton, Ralph Peterson i molts
altres. Ara, resident a Nova York, Gould és membre del Wallace
Roney Quintet i ja ha enregistrat el seu primer àlbum la qual cosa va
passar el març de 2014.”
Doncs nosaltres ja hem acabat el programa i em sembla que ho hem fet
francament a bon ritme, com sempre que és possible. Avui heu escoltat primer el
projecte de cinc dones artistes i músics, les Sommeliers i el seu “Quinze d’Abril”. Després, i també amb una veu
femenina amb la Defne Sahin i el seu
“Unravel” per seguir amb el de l’amic Dani
Pérez i el seu “Resumen” amb els seus amics David Mengual i David Xirgu i hem acabat amb el potent i rítmic
treball de Victor Gould i el seu
“Colckwork”. Crec que ha estat una bona proposta, amb una primera part llarga i
més delicada per arribar al clímax rítmic amb el projecte final.
Doncs rés més, espero que hàgiu gaudit amb la proposta, selecció de
músiques i comentaris informatius de qui us ha parlat, Miquel Tuset i Mallol. O sigui que fins la setmana vinent, si
encara hi som, molt bona nit i bon Jazz
Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
