Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.

El seu Jazz entre amigos a TVE2 què és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que ens podeu escoltar a Ràdio Sant Vicenç 90.2 o per Internet entrant a la web de l’emissora, http://www.radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe cada setmana, els dimecres i diumenge a les 22h i fins les 23h i minuts posteriors variables segons el programa. Aquí Miquel Tuset i Mallol, qui us parla...avui us oferiré com sempre les novetats que tinc a l’abast, les que m’envien o em donen personalment els nostres músics i les que  m’envien les nostres editorials.

Avui fem el darrer programa de la temporada estable des de Ràdio Sant Vicenç. Això no vol dir que no fem més programes, no. Els programes que faci fins acabar els discos pendents per aquesta temporada els penjaré directament al blog del Jazz Club de Nit, de la mateixa manera que vaig fen amb tots els programes què prèviament s’han escoltat via ràdio o per Internet.
En aquest programa 253 comptarem amb tres projectes actuals, el primer del guitarrista Rotem Sivan el qual ja ha sonat en d’altres ocasions en aquest programa, en un disc de Fresh Sound New Talent. Després podreu escoltar el segon treball realitzat pel nostre pianista Tomàs Fosch, disc autoeditat, amb tot l’esforç que això representa i finalment podreu escoltar el darrer disc de la Giulia Valle enregistrat en viu al San Francisco Jazz Center i editat amb la col·laboració de Artte, Taller de Músics, Jamboree, Dep Cultura de la Generalitat, i algú més.

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..

I parlant de Fresh Sound començarem com he dit amb el darrer treball del guitarrista israelià Rotem Sivan, anomenat..


“A NEW DANCE”
Rotem Sivan Trio

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 480
Enregistrat el 29 i 30 de gener de 2015 a l'Atlàntic Sound Studio, Brooklyn, Nova York.
Mesclat per James A. Farber
Masteritzat per FSNT
Produït per Rotem Sivan
Productor Executiu: Jordi Pujol

Rotem Sivan, guitarra
Haggai Cohen-Milo, contrabaix
Colin Stranahan, bateria.
Convidats:
Daniel Wright, veus en # 8
Oded Tzur, saxo tenor al # 10.

Excepte tres temes, els set restants són composicions de Rotem Sivan.

Escoltem ja el primer tema d’aquest modern guitarrista i modern projecte, tema de Thelonious Monk anomenat...

7.- In Walked Bud     (T. Monk)       6m53s

Doncs ja vegeu de quina manera més delicada hem començat el programa d’avui...i quin magnífic arranjament de Rotem Sivan sobre el tema de Monk. Canvis rítmics, melodia interpretada pel contrabaix per després arrencar amb un walking impressionant, i tot això mentre el líder ens mostra el so estratosfèric de la seva guitarra i el bateria amb un swing actual amb intervencions permanents a caixes, doblant tempo, etc...una meravella i ja quasi al final amb l’electrònica a tot drap, amb homenatge inclòs a Pat Metheny, sense dubtar-ho i potser anant un pèl més enllà.

Quan es tracta de l'originalitat i del pur i virtuós talent, pocs guitarristes poden competir amb Rotem Sivan, la sensació del jazz establert a New York. El seu trio té una manera casual, elegant de presentar les molt intricades idees musicals. Es necessita un talent únic per crear música de jazz que és alhora accessible complex i profund, i sense un aparent esforç personal. Rotem Sivan ha aconseguit fer-ho amb el seu trio, mitjançant la fusió del jazz amb la música clàssica, mediterrània i popular.

Seguim amb un altre tema, d’aquest disc que fa una passa endavant en la sonoritat i concepció musical actual, en la contemporaneïtat amb el tema del mateix Rotem anomenat..

9.- Fingerprints         (R. Sivan)       4m10s

Seguim amb el to delicat tot i que no els ritmes, entretallats aquests a més a més de les diverses complexitats poliritmiques del Colin Stranahan. Un tema aquest que aparenta absència de melodia, el tema però sí que hi és tot i que curtet en els inicis per després iniciar un soliloqui el guitarrista durant bona part del camí deixant al baterista els darrers moments de brillantor.

El darrer treball de Sivan “A new Danve”, ha sortit editat per Fresh Sound New Talent, amb Haggai Cohen-Milo i Colin Stranahan. El nou disc presenta un nou so urbà-nòmada que es fa ressò de sabors dels diferents llocs on el trio s’ha aventurat mentre estava de gira.

Seguim amb un altre tema i aquest un magnífic arranjament d’un estàndard preciós de Earl Brent & Matt Dennis, el conegut...

3.- Angel Eyes          (E. B. & M. D.)          4m50s

Un altre tema on ens trobem al contrabaix fent la melodia...els sons i estil del guitarrista semblen venir del futur, de la mateixa manera que les intervencions dels seus dos companys, de manera especial la immensitat del Colin Stranahan sense oblidar la mestria d’en Cohen-Milo. Després de la magistral intervenció de Rotem la quietud ve de la mà melòdica del contrabaixista encarant el final del tema.


La ment fresca de Rotem Sivan i la seva visió única i excepcional, ja han cridat l'atenció de grans noms com Peter Bernstein, Ari Hoenig i Ben Street, els quals ja han compartit escenari amb Sivan, en esplèndides actuacions i en nombroses ocasions. El trio ha actuat en els millors clubs de l’àrea com ara Blue Note, Birdland, Smalls, així com en diversos festivals i clubs de tot el món, actuant amb regularitat per tot Europa i Amèrica, on el llenguatge musical i d'acoblament del trio transcendeix les fronteres culturals.

Acabem el projecte d’aquest increïble guitarrista amb el darrer tema, el què dóna títol al disc, obra del líder...

1.- A new dance       (R. Sivan)       5m35s

Doncs ja vegeu com s’ha anat desenvolupant el tema, partint d’una certa i delicada melodia iniciada pels dos cordistes, mentre els suaus tocs del baterista omplien l’espai sonor, un espai que s’ha anat tornant més i més potent i rítmicament entremaliat. Un tema aquest amb el mateix esperit i concepció moderna dels anteriors, tal és el projecte, disc on hi ha espai també per les balades com la magnífica i ultra lenta I fall in love too easily amb temes magnífics com el composat pel líder anomenat One for Aba i demés meravelles que hauríeu d’escoltar tot i adquirint aquest gran disc a la botiga Blue Sounds del carrer Benet Mateu 26, al barri de Sarrià-Sant Gervasi.

I nosaltres seguim ara amb el darrer projecte de l’amic i gran pianista Tomàs Fosch anomenat.....


“MASO”
Tomàs Fosch Sextet

Editat per Temps Record    TR1554-GE16
Enregistat el juny de 2015 al Panhandle Studio, Denton, Texas.
Mesclat per Erik Herbst, editat per Miquel Mestres i masteritzat per Marc Palet.
Productor executiu, Tomàs Fosch Margalef

Gianni Gagliardi, saxo tenor
Álex Fraile, saxo alto
Estela Ortíz, veu
Tomás Fosch, piano i teclats
Mike Luzecky, contrabaix
Lupe Barrera, bateria.

Aquest és un projecte parit des de la diversitat musical de la zona de Texas on en Tomàs s’hi va estar un parell danys mamant des del Hip-Hop al Jazz passant pel R&B com després ens explicarà ell mateix....Dir-vos que ja li vam posar el seu primer treball i ja fa dies, i que al Tomàs el vaig començar a escoltar i tractar a les WTF  del Jamboree on hi anava sovint cada dilluns quan encara cursava els seus estudis de Grau Superior crec que a l’Esmuc. Les jams li van anar de perles per desenvolupar-se en diferents situacions musicals proposades pels companys i polir aquells vicis i demés impureses, per després esdevenir ell, el més dels impurs com escoltarem en aquest treball barreja de tradició i modernitat i no només dins el concepte del jazz.

Escoltarem per començar dos temes enllaçats car ben bé parlen del mateix o quasi..d’un tema de Duke Ellington....

3.- Sophisticated interlude              (D. Ellington)             1m46s
4.- Sophisticated Lady                    (D. Ellington)             7m37s

Doncs amb l’interludi a piano solo sí ens hem situat en el clàssic tema de Duke, tot i que les coses han canviat en la continuació del magnífic arranjament del mateix tema, ja ara amb tota la formació i la veu dolça de l’Estela Ortíz. El ritme delata la transformació estilística a la vegada que l’arranjament ens situa en un àmbit incert, inicialment, però on ens hi anem trobant cada vegada més a gust. El magnífic so del teclat del líder i el seu estil rítmic encabit tot en una precís solo del Tomás, deixa pas al magnífic so del tenor de l’amic Gianni per després situar-nos en el també gran solo del alto de l’Alex. La veu de l’Estela entra ben bé en el pont del tema, la B, per seguir amb la A, i acaben tots ells amb una mena de vamp o turnaround, què algú m’ho expliqui, tots en una catarsi col·lectiva impressionant. Atenció als dos saxos d’aquest projecte, magnífics tots dos amb l’Alex Fraile  a l’alto i amb Gianni Gagliardi al tenor.

Segons ens diu Tomás en el llibret interior...MASO és el meu segon àlbum i sorgeix d’una llarga estada als Estats Units. Dos anys cursant un màster a Denton, a la Universitiy of North Texas m’han permès compartir música i experiències amb professionals increïbles d’arreu dels EUA i de tot el món.


Seguim ara amb un tema de Cole Porter anomenat.....

6.- You do something to me            (C. Porter)                 5m55s

Doncs si parlàvem de diversitat en aquest magnífic estàndard ho hem pogut constatar tot i deixant-nos imbuir pel més pur estil del Jazz i interpretat amb tots els ets i uts necessaris per situar-nos en el context adequat. Un gran tema i improvisació del Tomás interpretat quasi sense tocar una coma, una puntuació o similars, i així ens diu ell i mostra l’amplitud de la proposta en aquest el seu segon treball. Concepció clàssica amb els coneguts quarts del bateria en un tema a trio pelat on la mestria de tots tres se’ns ha fet evident, Mike Luzecky, contrabaix i Lupe Barrera, bateria.

L’àrea de Dallas/Fort North és un lloc musicalment molt efervescent, una escena on hi conviuen des del Jazz més “straight ahead” fins al “Hip-Hop” i “R&B” més actuals. Durant tot aquest temps he tingut la sort d’escoltar, com deia un amic meu, la “música del futuro”.


El següent tema, un estàndard també, està tractat amb els aires de barreges estilístiques comentades, aconseguint però un resultat extraordinari, i sinó, escoltem el tema de l’Arthur Schwartz el conegut i estimat..

8.- Alone Together   (A. Schwartz) 7m55s

I quin magnífic arranjament d’aquest estimat estàndard on hi ha modificacions rítmiques i melòdiques sobretot amb els dos vents. Un tema que ben bé ha esdevingut quasi un altre, i sí per la manera com el líder ha sabut transformar-lo, amb moments on sembla que el tempo s’aturi per “caure” de cop. Menció especial al gran bateria per com i de quina manera ha entès el missatge del líder, i parlo del Lupe Barrera el qual està immens en aquest tema i en tots els del disc. Tomás al piano de cua està sobri, per no utilitzar-hi efectismes superflus i sí aquelles notes que hi ha de ser. Un solo encabit en tot un complex entramat rítmic força difícil de “quadrar” i què ell ha realitzat a la perfecció i amb elegància. Fraile al saxo alto està igualment immens, i que bo què és aquest músic, per cert un altre músic situat a l’àrea de North Texas on segurament haurà cursat també algun màster o ja l’haurà acabat, o ja s’hi ha quedat definitivament. Per cert, un músic amb projectes a quartet quan s’estava per aquí amb el Marco Mezquida, Gonzalo del Val i Nuno Campos, un home l’Alex, de Miranda de Ebro com el nostre amic del Val.

Acabem el projecte, magnífic, del Tomàs Fosch Sextet amb el primer tall del disc, composició pròpia anomenada....

1.- Silent Duck          (T. Fosch)                  7m16s

Doncs amb aquest increïble tema hem acabat el projecte de l’amic Tomás Fosch. Per cert, una melodia que em sona potser d’haver-la escoltat per aquí, no ho sé, potser m’equivoco. Després del motiu principal, el tema es desferma amb un swing abassegador i amb un Fraile també desbocat realitzant un grandíssim solo i sempre donant-li el suport necessari la precisa màquina rítmica. El líder s’hi embranca també a Concept Trio amb un Lupe extraordinari i un walking immens del Mike. El solo del baterista és d’aquells que et fa exclamar “collons noi” quina manera de controlar-ho tot i quins redobles més ben trenats i lligats. Els dos vents i piano tornen als inicis amb la melodia, i aquí el Gianni ha fet vacances obligades, tot i acabant també amb un turnoraund i que es va apagant mica a mica, tema aquest que s’allargaria en un directe de manera irreparable, afortunadament.

Ha sigut una immensa sort poder reunir aquest sextet, i enregistrar-lo a Panhandle Studios, estudi on han gravat figures com Norah Jones o Snarky Puppy. L’àlbum està format per temes originals de jazz contemporani, arranjaments d’estàndards del “Great American Songbook” amb influències “R&B/Neo-Soul”, així com una versió de Radiohead o de Thelonious MonkBe easy.

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada..i parlant de Quadrant...

Doncs ara sí que ja anem acabant el programa i ho farem amb el darrer disc de la contrabaixista ítalo-catalana Giulia Valle amb el seu sòlid projecte a trio, disc que em va cedir ella mateixa el passat 2 de juny a l’Ateneu Sant Feliuenc en un concert programat per Contrabaix....


“LIVE IN SAN FRANCISCO”
Giulia Valle Trio

Editat per Artte “edició limitada”
Enregistrat per Lincoln Andrews & Maya Finlay el 17 i 18 de juny de 2015 al San Francisco Jazz Center.
Mesclat i masteritzat per Dave Bianchi al Dry Town Studio Barcelona.
Management de Rosa Galbany.
Hi col·laboren Jamboree, Institut Ramon Llull, Generalitat de Catalunya....

Giulia Valle, contrabaix
Marco Mezquida, piano
David Xirgu, bateria

Totes les composicions són de Giulia Valle excepte el tema Joya què és de Marco Mezquida.

Giulia Valle (San Remo, Itàlia. 1972)
Compositora i contrabaixista, establerta a Barcelona des dels 5 anys, s’ha format al Conservatori Superior de Música del Liceu i al Taller de Músics, a París amb en François Rabbath i a N.Y. amb Ben Street i Bruce Barth.

Titulada Superior per l’Esmuc (convocatòria única de titulació per a músics professionals de Jazz i música moderna). Entre els anys 1996 i 2003 ha obtingut diverses beques per assistir a diversos seminaris com a convidada, així com una beca de la Generalitat de Catalunya que li ha permès realitzar llargues estades d’estudi a Nova York.

Doncs com és habitual, mirarem de començar amb el tema més delicat i em sembla que és el tall segon del disc...tema de Giulia el qual van tocar enllaçat amb el tercer, anomenats...

2.- Opening               (G. Valle)       9m57s
3.- Break a Loop      (G. Valle)       8m17s

Aquest Opening és ben bé una mena d’obertura on la mestria de Marco al piano s’enlaira a mida que passen els minuts...amb ell, contrabaixista i baterista l’acompanyen en aquest caminar cap al clímax...abans però, i ben bé al mig del tema, un repòs, on la melodia agafa un altre tarannà quasi folklòric, en aquesta preciosa composició de la líder. No hem d’oblidar que aquest és un projecte enregistrat en directe en un dels emblemàtics clubs de San Francisco, i per tant, la tensió es nota a l’ambient. Al final ella mateixa es queda sola davant el perill del llunyà oest amb una sobrietat aclaparadora al contrabaix, i canvi rítmic començant el tercer tema, intervenint Marco picant les mateixes cordes del piano, emmudides convenientment. Una melodia magnífica i potent, on el mestre de les baquetes Xirgu es desferma de manera majestuosa, un tema que incorpora un canvi rítmic, suavitzant-se també, tot i que per poca estona. Pianista, contrabaixista i baterista, cadascú de manera lliure s’acompanyen en aquesta nova demostració de compenetració. Marco juga també amb un teclat el qual, i amb el piano, emplena de modernitat els sons d’aquest Break a loop.
Parlar de com en són de mestres els tres és una tasca difícil per resumir-la en poques ratlles, tot i que jo crec que vosaltres ja els coneixeu abastament. Dos temes enllaçats en directe que heu pogut escoltar així igualment.

I vegeu què ens en diu ella mateixa d’aquest projecte.....

"Durant aquest últim any m'he bolcat bastant en el format del trio, en contraposició a nous projectes que abasten una més àmplia instrumentació, i amb la intenció de mostrar el meu discurs musical de forma més sintètica i interactiva. Així doncs, envoltada de dos grans músics, Marco Mezquida i David Xirgu, tots dos ja membres del reconegut i prolífic "Giulia Valle Group", proposo un seguit de noves composicions així com temes "revisitats" que ja vaig gravar amb el grup anteriorment esmentat. Està sent un procés creatiu meravellós, espero que pugueu gaudir-ne tant com nosaltres."


Doncs nosaltres acabarem el projecte de la Giulia Valle Trio i programa d’avui, darrer de la 7ena temporada amb un altre tema impactant i llarg de prop de 10 minuts, i per això només n’hauré posat tres, per la llargària de cadascun d’ells i perquè mireu d’aconseguir els treballs d’aquesta magnífica compositora la qual, i en tots els discos anteriors ha enregistrat amb Fresh Sound New Talent i com a mostra us penjaré al blog quins són els anteriors treballs i també l’enllaç al seu web..


2004 – “Colorista” (Fresh Sound Records), amb Giulia Valle Group.
2007 – “Danza Imprevista” (F.S. Records), amb Giulia Valle Group.
2008 – “Enchanted House” (F.S Records), amb Giulia Valle Trio (Jason Lindner i Marc Ayza).
2010 – “Berenice” (F.S Records), amb Giulia Valle Group.
2012 – “Live” (F.S Records), amb Giulia Valle Group.

Acabem doncs amb una altra obra mestres anomenada....

7.- Chacarera Búlgara         (G. Valle)       9m43s

Tema aquest vibrant i vital, com tota la música de la Giulia, també amb aires europeus evidents pels ritmes i melodies. David desenvolupa altre cop tot un seguit de recursos melòdics i rítmics a l’abast de pocs, no endebades ell és “el mestre” de molts bateristes des ja fa força temps. Una altra aturada rítmica per reposar i per desenvolupar noves idees, com si aquesta fos la clau de volta del projecte de Giulia. L’espai pel repòs engrandeix encara més les posteriors melodies i ritmes, i ara també l’hem pogut escoltar amb l’arc al contrabaix amb una sonoritat majestuosa enaltida pels acords del jove pianista. El ritme “beat” incorporat del no res, bé, sí, de la imaginació de Xirgu cavalcant tots ells amb una mena de frenesí que arribarà al clímax final en el tema que dóna la impressió va ser el darrer de l’actuació abans del bis amb el tema Joya de Mezquida.

Com a contrabaixista, el seu ventall de col·laboracions inclou artistes de la talla de Carme Canela, Miguel Poveda, John McNeil, Martirio, Jason Lindner, Perico Sambeat, Antonio Canales, David Megual, Mayte Martín, Guillermo Klein, Bill Mc Henry, Gorka Benitez

Com a compositora i autora, ha estat premiada en diverses ocasions, i és considerada como una de les figures més emblemàtiques del jazz actual europeu.

Doncs amb aquest magnífic tema hem acabat projecte i programa tot i desitjant que ho hàgiu gaudit. Hem començat amb el més íntim projecte del guitarrista Rotem Sivan Trio, per després gaudir d’allò més amb el projecte del pianista de casa nostra el qual va aprofitar la seva estada a Fort North a Texas per arrodonir la seva carrera a més a més d’enregistrar el seu segon treball, i hem acabat amb aquesta meravella de la Giulia Valle Trio disc enregistrat al San Francisco Jazz Center en una de les seves gires pels EEUU.

Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog, ens podreu escoltar la resta de programes entrant al blog del Jazz Club de Nit, i igualment que passeu unes magnífiques vacances i ens retrobarem a l’inici de la 8ena temporada.
Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.

El seu Jazz entre amigos a TVE2 què és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que ens podeu escoltar a Ràdio Sant Vicenç 90.2 o per Internet entrant a la web de l’emissora, http://www.radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe cada setmana, els dimecres i diumenge a les 22h i fins les 23h i tants minuts...aquests darrers són variables, afortunadament.

Doncs per aquesta setmana tenim dos esdeveniments musicals a casa nostra, l’un encabit en l’Estiu de Cultura, el divendres a les 22h al Molí dels Frares, i protagonitzat per la Marina Tuset Quintet amb Víctor Mirallas, saxo tenor; Kquimi Saigi, teclats; Joan Pasqual, baix elèctric i Dídak Fernández, bateria. I un dia després i a la Sala Xica celebrarem el 7è Aniversari del Jazz Club La Vicentina i ho farem amb la cantant americana de Philadelphia establerta a Catalunya de fa temps, Violetta Curry. L’acompanyaran Jaume Vilaseca, piano; Dick Them, contrabaix i Guillem Arnedo, bateria. Doncs ja ho veieu, dos esdeveniments d’envergadura a Sant Vicenç dels Horts, els quals podreu gaudir amb tota seguretat...

Doncs ja hi tornem com sempre amb un programa farcit de novetats dels nostres músics i de les nostres editorials i serà doncs amb el treball de Fresh Sound Records del pianista americà Richard Sears Trio Skyline, que ves per on l’altre dia, davant de 23 Robadors me’l va presentar l’amic Gonzalo del Val. Seguirem amb el projecte primer de Juanjo Fernández Quintet anomenat Frozen Frame, disc editat per Quadrant Produccions. Acabarem el programa amb el darrer projecte dels RS Faktor anomenat Akúfeno, disc editat per Errabal Jazz.

Comencem el programa de la mà del jove pianista americà en un disc editat per Fresh Sound...i parlant d’ells...

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..

El projecte del pianista Richard Sears.....anomenat...


“SKYLINE”
Richard Sears Trio

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 479
Enregistrat i mesclat per Sam Jones el 24 i 25 de juny de 2014 al Redwood Room a Los Gatos, Califòrnia.
Mesclat per Peter De Wagter
Produït per Richard Sears
Productor executiu Jordi Pujol

Richard Sears, piano
Martin Nevin contrabaix
Evan Hughes, bateria

Comencem ja sense més dilacions amb la música del programa d’avui, una música que serà diversa, primer amb la què més ens aproparà al Jazz, així tal qual, amb aquest trio de piano, contrabaix i bateria....

Som-hi doncs amb el primer tema, per anar-nos introduint en les seves sonoritats dolses i us posaria la coneguda balada interpretada per Bird i composada per Rainger & Robin anomenada 6.- Easy Living però no ho faré, caldrà que us feu amb el disc, i sí que podreu escoltar força swing en el primer tema del mateix Sears anomenat...

3.- En Passant          (R. Sears)                  3m50s

Docs amb aquesta meravella de composició pròpia hem començat el programa d’avui, amb la música de Richard Sears, iniciada amb una quasi suite dolça per després arrencar amb un temperat swing i la intervenció del Martin Nevin al contrabaix, per després entrar amb una màxima suavitat la música del piano, sí, amb un swing controlat...al final però, han tornat als orígens del tema, amb reminiscències clàssiques.

En Richard és un músic ara de Brooklyn però que va créixer a l’ombra de les muntanyes de Santa Cruz. Està creixent amb molta força en l’escena del Jazz i s’ha distingit com un ferotge improvisador i compositor ambiciós. Amb aquest disc de Fresh Sound ha aconseguit que la crítica l’aclami i vegi en ell a una de les més importants realitats. En la última dècada Sears ha tocat amb gent com Chick Corea, Joshua Redman, Eric Revis i Billy Hart. Com a compositor ha rebut encàrrecs de la Fundació Aaron Copland i la Societat de Jazz de Los Angeles per una Suite de sis parts en honor d’Albert "Tootie" Heath, que es va estrenar amb la llegenda de la bateria a l'Angel City Jazz Festival de 2013.

Seguim amb un altre magnífic tema, aquesta vegada no del jove compositor i sí d’un dels més clarividents i qui va donar, conjuntament amb algú més, el senyal de sortida de cap al Free, l’Ornette Coleman amb el tema anomenat....

5.- Tears Inside         (O. Coleman)            6m04s

I quin magnífic tema de l’Ornette tema aquest encara dins dels arquetipus del Blues però que ja va interpretar diguem-ne a la seva manera i a un tempo ostensiblement superior al que ens ha presentat el Richard i amb la seva formació aleshores trencadora sense instrument harmònic. La interpretació calmada del jove pianista amb les dues mans fent la melodia permet relaxar-nos, sense preses, i deixar-nos portar pel marcat swing de la secció rítmica en un tema on descobrim de quina manera s’ha plantejat el tema, amb les dues mans treballant alhora...


Havent crescut a Los Gatos, es va deixar inspirar per la abundant oferta de Jazz que es feia a la badia trobant mestres i mentors que el van encaminar en el piano com Smith Dobson i Geoffrey Keezer. Es va traslladar a Los Angeles el 2005 per estudiar a la Thornton School of Music de la USC, i va buscar improvisadors veterans, forjant relacions importants amb Roy McCurdy, Atzar Lawrence, Putter Smith, i el més important Albert Heath. El 2012 quan encara s’estava a Los Angeles, Richard va gravar un LP directe al disc del segell independent Stones Throw amb el baterista Louis Cole, de la banda Knower, i amb multi-instrumentista Sam Gendel, guia espiritual darrere del projecte psicodèlic INGA.

Aquest músic jove ens vol mostrar també de quina manera es pot acostar, aproximar al Jazz contemporani i ho fa d’una excel·lent manera i ho podreu comprovar en aquest tema, també propi anomenat.....

4.- Sturm        (R. Sears)                  5m51s

Aquest Sturm, podria ser ben bé un Storm, de tempesta, tot i que ja vegeu que bastant controlada. El jove mestre ens mostra de nou la seva debilitat de tocar amb les dues mans la mateixa melodia aconseguint els contrastos sonors adequats. Després però i en el seu solo, ha deixat la mà esquerra quasi aturada  una bona estona i amb la única solista, la dreta, ens ha mostrat el seu tarannà més agosarat improvisant de manera contemporània, i no estic parlant de l’època i sí de l’estil introduït allà pels finals dels 60s i principis dels 70s i que afortunadament encara molts músics interpreten aquest tipus de Jazz.

Richard segueix mantenint un profund compromís musical amb els seus contemporanis, i a Nova York, realitza concerts regularment amb els seus companys com els saxofonistes Roman Filiu i Ben van Gelder, el contrabaixista Martin Nevin i el baterista Craig Weinrib. Actualment, Richard manté una bona agenda amb actuacions i dedicat a l’ensenyament i ho fa als EUA i a l'estranger. A l'abril de 2016, va donar un concert de piano a Tanger pel Dia Internacional de Jazz, presentat conjuntament amb la UNESCO i l'Ambaixada dels Estats Units del Marroc. Richard és un executant destacat i compositor en residència al  Festival Internacional JazzUV a Xalapa, Mèxic el 2015. Actualment, Richard és membre de la facultat en la Nova Escola de Música Contemporània a Nova York, i el Taller de Jazz de Stanford a Califòrnia.

Acabem el projecte del Richard tot i dient-vos que queden encara uns magnífics temes els quals hauríeu de poder escoltar després d’haver adquirit el disc a la botiga de Blue Sounds del carrer Benet Mateu 26, de Barcelona, al barri de Sant Gervasi. Bé, acabarem amb el tema amb el segon tall del disc, també composició pròpia anomenada...
  
2.- Golden Hour        (R. Sears)      4m52s

Tema aquest iniciat també delicadament, ja però amb un tempo viu, ideal per acabar el programa havent pogut escoltar les “bones maneres” què té el nostre jove pianista, jove però ja amb un bon historial al seu darrera, gràcies sobretot a la seva mestria al piano. Aquest ha estat un tema amb un magnífic swing i amb un llenguatge modern en les improvisacions del nostre heroi. Una composició molt ben aconseguida que s’ha fet notar en el moment que el líder ha deixat pas al walking del contrabaix, i de quina manera ha canviat tot plegat i més després amb ell mateix en plena impro, ben reforçada per una secció rítmica compacte i precisa, ideal per transportar-lo a l’infinit de la seva imaginació.

I ara seguirem nosaltres amb un projecte jo diria que radicalment diferent, tot i esperant que us endinseu amb la música, diferent, de la proposta següent  amb el projecte de Quadrant...i parlant d’aquesta editorial....

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada..i parlant de Quadrant...


“FROZEN FRAME”
Juanjo Fernández Quinteto

Editat per Quadrant Produccions        Q00067J
Enregistrat, per Giuliano Gius Cobelli a l’Escola de Música de Casp (EMC). Mesclat i masteritzat als TAAK Studio.
Produït per Josep Ramon Jové per Quadrant Produccions.

Juanjo Fernández, piano i composicions
Alexander  Reichardt, saxo alto
Jordi Casas, clarinet
Emanuele Tiziani, guitarra i arc
Giorgio Fausto Menossi, bateria.

Aquest és un treball que han presentat al Jazzsi entre d’altres espais, i el tema que ara escoltareu ha sonat en el programa de divulgació científica Efervesciencia...escoltem-lo doncs, aquest el primer d’aquesta proposta certament molt personal, amb el tema anomenat....

5.- Domingo en Outeiro       (J. F.)              3m40s

Doncs amb aquesta música un tant malenconiosa i amb un tarannà majestuós hem començat amb el projecte del Juan Fernández. Realment aquest és un projecte que destil·la “classicisme” per les quatre parets.

Vegem què ens diu el Josep Ramon des de la web de Quadrant...

Frozen Frame és el títol del disc que presenta el pianista i compositor Juanjo Fernandez, un projecte en formació de quintet que deixa clar que el seu líder és un creador obert i difícil d’encasellar. Escoltar el disc suposa endinsar-se en territoris on, sempre amb el jazz com a denominador comú, regnen la fusió i el mestissatge. En Frozen Frame el jazz de tradició moderna camina de la mà amb sonoritats i trames rítmiques properes a la música contemporània o simplement es deixa escoltar com fusió amb majúscules. Es tracta sens dubte d’un projecte singular, original i ple de personalitat pròpia.

Seguim amb un altre tema un tant inquietant i també amb el tarannà similar...

3.- Hay quien escriba mil palabras al dia?           (J. F.)              5m51s

El piano inicial ha donat el senyal de partida de la melodia, aquesta amb notes llargues i ben arrastrada per la constància rítmica. És ben bé què sembli que l’autor ens vulgui fer pensar alguna cosa profunda. El saxo alto i clarinet ens embolcallen amb les seves notes, i mentrestant, el baterista, amb les simples escombretes i el seu ritme persistent a la vegada que la permanent pulsió del contrabaix se’ns emporten...a un altre punt delicat, dolç on el guitarrista, de manera suau dóna pas al solo del Alexander al saxo alto, amb un bon fraseig i permanent motiu melòdic d’aquest i el clarinet...un tema que s’acaba de cop, així mateix.


Seguim doncs amb un altre tema d’aquest disc força especial....

8.- 5:40 A.M.             (J. F.)              6m24s

Doncs de quina manera se’ns ha anat emportant aquest tema, persistent i rítmica fins arribar a un punt mort que ràpidament agafa vida i de quina manera. Realment que és ben bé una mena de suite de 6 temes dins del tercer i així, de manera gràfica ens ho fan veure amb una clau, aquelles que escrivíem a les escoles. El primer que us he posat i aquest darrer estarien inclosos, si ho he entès bé en el segon, el tall tercer, el de les 1000 paraules escrites en un dia.

I és així, sense poder-vos dir massa coses del Juanjo que anirem acabant el projecte d’aquest compositor del qual li hem estrenat el seu primer treball, tot un repte emmarcat entremig del jazz i aires clàssics...
El quintet, barreja de nacionalitats, m’ha semblat que dos d’aquí, dos italians i un alemany, destil·la “savoir faire” melòdic i rítmic, i les composicions tenen el denominador comú de l’estil musical de l’autor, són força personals i aquesta és una música que és important per la seva indiscutible personalitat i imaginació. Les improvisacions, tot i que no massa extenses, són reeixides i es veu la seva submissió a la composició, la mare dels ous.

Acabem doncs amb el primer tall del disc, un tema curtet de menys de 4  minuts amb un títol llarg i significatiu....

1.- Breve introducción al correcto manejo de la sierra de arco            3m52s

Doncs amb la mateixa constància rítmica l’hem començat i acabat, i entremig el so del clarinet i les notes llargues d’una altra melodia malenconiosa, la qual, gràcies a la rítmica permanent no ens deixa caure en cap estat tristot. El clarinet és aquí el so dominant a la vegada que el ritme. Jordi Casas n’és el seu intèrpret i ben bé que ho broda, ja cap el final amb l’altre vent d’acompanyant. Un tema, la rítmica del qual ens el fa ideal per acabar aquest, el primer projecte del Juanjo Fernández. Un disc aquest que podeu aconseguir entrant a la web de Quadrant Produccions....

Acabem ja el programa 252 amb el darrer projecte de la nit, un projecte sorprenent per la seva música però més encara per com s’ha fet. Aquests companys de RS Faktor són com un col·lectiu que agermana les músiques de l’atlàntic i del país basc. Les tres formacions diferents que han enregistrat aquest projecte ho han fet en tres sessions diferents, dues a Coruña i una a Beasain...som-hi doncs amb aquest projecte..


“AKÚFENO”
RS Faktor

Editat per Errabal Jazz    ER 082
Enregistraments al Bruar Estudio de A Coruña per Xabier Ferreiro “The Man” el 15 de novembre de 2014 i 25 d’abril de 2015.
Enregistraments a Pottoko Studio de Beasain per Freddie Peláez el 20 de desembre de 2015.
Mescles, màster i producció musical realitzades el 15 i 17 de gener de 2016 al Bruar Estudios per Xabier Ferreiro.

Hi ha dues formacions, RS Atlantic Faktor i RS Basque Faktor els músics dels quals us comentaré en cada tema, però sí que el líder hi és en tots els temes.. Rubén Salvador, tronpeta eta flugelhorna.

Totes les composicions són del Rubén Salvador excepte Outubro què és de l’Hilario Rodeiro.

Comencem ja amb aquest projecte certament complex com heu pogut escoltar amb tres formacions diferents enregistrant en tres dies diferents, i sempre amb el líder i tronpeta eta flugelhorna, així en basc com està escrit en el magnífic llibret del disc. La idea és que pugueu escoltar les diverses melodies i estils que hi ha en aquest disc, o sigui que començarem amb l’únic tema cantat i ja ho sabeu, per la Lucía Souto amb la formació RS Atlantic Faktor amb:
Miguel Cabana, bateria; Simón García, kontrabaxua; Nani García, pianoa; Lucía Souto, ahotsa i Rubén Salvador, tronpeta eta flugelhorna.

En el tema dedicat a la seva germana petita anomenat evidentment....

6.- Veronica              (R. Salvador)             5m12s

Doncs Veronica es deu dir la seva germana petita, i amb aquesta delicada bossa l’ha recordat tot i explicant-nos que sempre ha estat al seu costat i que li ha donat sempre el suport necessari. La veu de la Lucía Souto és l’adequada per transmetre-li l’amor del germà, el qual ens ha mostrat el seu càlid so del seu flugelhorna. El contrabaixista Simón García ho ha endolcit amb un solo força melòdic. En fi una preciositat de tema per començar aquest projecte.

Rubén Salvador. Trompeta - Flugelhorn.

Titulat superior en Trompeta Clàssica i Jazz.
Ha estudiat amb professors com Chris Kase, Bob Sands, Jordi Rossy, Iñaki Salvador, Víctor de Diego, Andreij Oleijnizack, Joaquín Chacon, Guillermo Klein, Miguel Blanc o Mariano Díaz i participa en nombroses masterclass amb Winton Marsallis, Randy Brecker, Tim Haggans, Joe Magnarelli, Walter White, Dick Oatts, Mathew Simons, Perico Sambeat, David Pastor o Raynald Colom.

Experiència docent a les Escoles de Música de Donosti, Corunya, Amurrio, Araia, Zarautz i Conservatori de Música de Miranda d'Ebre.
Professor Titular del V, VI i VII Seminari de Jazz i Musica Moderna de Burela.

Seguim ara amb el primer tall del disc, també amb la formació RS Atlantic Faktor amb:
Miguel Cabana, bateria; Simón García, kontrabaxua; Pablo Añon, saxo altoa; Iago Mouriño, pianoa i Rubén Salvador, tronpeta eta flugelhorna.

En el tema “Sense joc”..un joc de paraules per denominar la combinació de compassos d’amalgama sobre els quals es basa aquesta composició, i on la seva melodia, va solcant com si fos un vaixell en un dia de molt mala mar, però amb el capità tot i tranquil i ben calmat.

1.- Jokorik Gabe      (R. Salvador)             5m46s

Doncs amb una mica més de tempo però també de manera delicada i l’inconfusible so del piano elèctric que ben bé podria ser un Rhodes, ha començat aquest tema amb la línia de baixos iniciada pel contrabaixista Simón García. Els dos vents han iniciat el motiu principal del tema per ben aviat ficar-s’hi el líder amb la seva trompeta en la seva improvisació, la d’un trompetista que ha aprés entre d’altres dels nostres amics David Pastor i Raynald Colom. El saxo alto Añon fa una magnífica aportació amb un so modern i amb un bon llenguatge jazzero. Les delicades sonoritats del piano elèctric, ara amb el Iago, omplen l’espai amb acords eteris i notes celestials, tot això amb una base rítmica sòbria per ben aviat tornar-hi els dos vents amb la melodia principal i anar acabant amb un turnaround...

Toca amb formacions de Pop, Rock, Cantautor com Kiko Veneno, Los Enemigos, Xoel Lopez, Mike Farris, Juan Carlos Perez, Gontzal Mendibil, La Otxoa, Gat Charro, etc, i de Soul, Funk, Reggae, com Mauri Sanchis, Ortophonk, Potato, Begoña Bagmatu, etc ...
Pren part de l'elenc de músics en els musicals "Bilbao-Bilbao" i "Arrupe".

Pel que fa al jazz, ha tocat sota la direcció de Bob Sands, Dusko Goykovich, Dick Oatts, Miguel Blanco, Bobby Martínez, Jesús Santandreu, Iñaki Askunze o Francisco "Latino" Blanco, en diferents Big Bands.

Seguim ara amb la formació RS Atlantic Faktor amb Miguel Cabana, bateria; Simón García, kontrabaxua; Nani García, pianoa; Lucía Souto, ahotsa i Rubén Salvador, tronpeta eta flugelhorna en el tema dedicat a l’extrem atlàntic de Galícia allà a les “Torres d’Hèrcules”, on el compositor vol plasmar tots els elements terra, mar i aire i fer-ho amb els instruments piano, contrabaix i melodia (trompeta i veu)..

8.- Hercules Tower               (R. Salvador)             8m01s

Doncs un tema que m’ha recordat a l’amic Juan de Diego i el seu Trakas tant pel so com l’estil rítmic i melòdic, si se’m permet. Un tema magnífic amb un permanent Groove i crec que la millor improvisació que li he escoltat al líder en aquest disc. Molta marxa, tot i que trobo que està controlada relativament...un solo del pianista Nani García força reeixit amb una secció rítmica força compenetrada, tot i deixant-li pas al bateria per desfogar-se, que ja li tocava, i després tornen als inicis, amb la veu de la Lucía acompanyant als vents.


En l’apartat del Jazz ha tocat amb músics de la talla d'Iñaki Salvador, Andreij Oleijnizak, Ion Robles, Agustin Guereñu, Gonzalo Tejada, Hasier Oleaga, Roberto Pacheco, Miguel Cabana, Nani Garcia, Roberto Somoza, Gonzalo del Val i un llarg etc ...
Participa en nombrosos projectes de jazz, però el mes destacable és el seu propi R.S.Faktor, el qual ha tocat en prestigiosos festivals de Jazz com el de Sant Sebastià, Vitòria, Salamanca o Elorrio.

Acabem el projecte del Rubén Salvador amb la RS Basque Faktor, Hilario Rodeiro, bateria; Javier Mayor, kontrabaxua; Satxa Soriazu, pianoa i Julen Izarra, saxo tenorra amb un tema que va compondre després d’arribar a Galícia una vegada es va familiaritzar amb l’entorn, amb la feina sota control i tocant amb els músics de la ciutat...un moment de felicitat o sigui...

7.- Boa Onda            (R. Salvador)             5m35s

Doncs ja vegeu quin tros de tema, melodia curta per després encetar un swing imparable, el qual ha servit al Julen Izarra per embrancar-se en el seu solo amb un so impressionant i bons recursos tècnics. Un swing permanent que serveix de base als solistes per desenvolupar, com ha fet també el líder a la trompeta i el pianista Soriazu també de manera magistral. Un molt bon tema per acabar projecte i programa...i recordar-vos que entrant a la web de Errabal Jazz podreu aconseguir aquest magnífic projecte.

Aquest projecte va treure al mercat el disc "Starting", el qual va rebre nombroses i bones critiques, a més a més del Premi Especial del Jurat a Millor disc de Jazz del País Basc per la Fundació BBK Jazz, premi lliurat pel mateix Juan Claudio Cifuentes "Cifu". Pel que fa a enregistraments, té més de 40 discos gravats de diferents estils i músiques. Actualment acaba de sortir al mercat el seu nou disc "Akufeno" el qual està rebent grans critiques i acceptació per part del públic...aquest que hem escoltat...

Doncs ja hem acabat el programa i espero com sempre que us hagi agradat tot i la diversitat d’estils, començant pel trio de jazz amb el Richard Sears, per després ficar-nos en el personal projecte del Juanjo Fernández Quinteto i acabar amb aquest del Rubén Salvador...bé abans d’acomiadar-me us voldria recordar els dos concerts que tenim aquesta setmana al nostre poble, l’un encabit en l’Estiu de Cultura, el divendres a les 22h al Molí dels Frares, protagonitzat per Marina Tuset Quintet amb Víctor Mirallas, saxo tenor; Kquimi Saigi, teclats; Joan Pasqual, baix elèctric i Dídak Fernández, bateria, i un dia després a la Sala Xica, celebrarem el 7è Aniversari del Jazz Club La Vicentina i ho farem amb la cantant americana de Philadelphia establerta a Catalunya de fa temps, Violetta Curry. L’acompanyaran Jaume Vilaseca, piano; Dick Them, contrabaix i Guillem Arnedo, bateria. Doncs ja ho veieu, dos esdeveniments d’envergadura a Sant Vicenç dels Horts, els quals podreu gaudir amb tota seguretat...


Ara sí que ho deixem estar, o sigui que gràcies per ser-hi aquí o al blog del Jazz Club de Nit, molt bona nit a tothom i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.

El seu Jazz entre amigos a TVE2 què és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que ens podeu escoltar a Ràdio Sant Vicenç 90.2 o per Internet entrant a la web de l’emissora, http://www.radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe cada setmana, els dimecres i diumenge a les 22h i fins les 23h i tants minuts...aquests darrers són variables, afortunadament.

Doncs ja hi tornem a ser amb un programa farcit de novetats, la dels nostres músics i de les nostres editorials, i hi tornem amb Fresh Sound New Talent, i el projecte de músics polacs amb seu al mateix país, el del líder i contrabaixista Pawel Wszolek anomenat Choice. Després seguirem amb els nostres TAK!, primer projecte d’aquesta formació liderada pel Manel Fortià i Roger Martínez, si ens atenem a la composició dels temes, un disc autoeditat i anomenat Free – can – do, un simpàtic i explícit joc de paraules. Acabarem el programa amb el darrer treball de l’Alberto Arteta Group, disc editat per Errabal Jazz i anomenat The Legacy.

Abans de començar voldria recordar-vos que aquest dissabte 11 de juny inaugurem el 7è Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts, a les 21h30m al pati de Can Comamala, amb els combos de Grau Superior del Taller de Músics i Conservatori del Liceu. Com sempre fem, primer tocaran una estona cadascun d’ells tot i oferint-nos el treball que han fet durant el curs, per després encetar una Jam Session entre ells i els músics que vinguin a tocar.

Som-hi ja amb el primer projecte d’aquests músics polacs, disc editat per Fresh Sound New Talent...i parlant d’aquesta editorial.....

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..

Doncs som-hi ja amb les seves músiques, dolces músiques que per començar el programa ens aniran força bé....el projecte es diu...


“CHOICE”
Pawel Wszolek

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 478
Enregistrat i mesclat per Blazej Domanski i Maciej Pietranik al Preisner Studio, Niepotomice.
Produït per Pawel Wszolek
Productor executiu Jordi Pujol

Pawel Wszolek, contrabaix
Lukasz Kokoszko, guitarra
Sebastian Zawadzki, piano
Szymon Madej, bateria
Totes les composicions són de Pawel Wszolek

Som-hi ja amb el primer tema....anomenat....

1.- Psalm       (P. W.)            5m40s

Doncs sí que el títol ens situa en la música escoltada, és ben bé la música d’un salm. I ja hem pogut constatar la maduresa interpretativa i compositiva d’aquest jove contrabaixista, en el tema i improvisació, magistral, per cert. El tema te un Groove permanent, un tempo vital, amb una secció rítmica que fa que tot això no pari i tiri sempre endavant. Un solo del pianista, Sebastian impressionant, ben recolzat pel bateria Szymon i el contrabaix del líder Pawel, després d’haver escoltat la nítida guitarra del Lukasz tot i recordant al mestre Pat Metheny.

Vegem què ens diuen els especialistes d’aquest projecte....el Dave Jones de Jazz Diary...

"Aquest és un exemple de gran èxit d'un àlbum conduït per un baixista, amb totes les composicions del líder de la banda, que també produeix l'àlbum, amb l'ajuda d'actuacions d'alta qualitat, inloent-hi la gravació, mescla i masterització. Tampoc hi he trobat un comunicat de premsa subministrat amb el CD, el llibret interior, però pel que he pogut comprovar a la xarxa , aquesta banda s’ubica a la ciutat de Cracòvia, al sud de Polònia, la llar de nombrosos i magnífics clubs de jazz i amb una escena de jazz de molt alt calibre.....”

Seguim amb el següent tema d’aquest disc anomenat.....

6.- Two in one           (P. W.)            5m04s

Doncs ja vegeu quina delícia de tema i música ens ofereixen aquests joves músics, concretament el líder nascut el 1991 o sigui amb 25 anyets....Delicadesa en la interpretació i maduresa de tots quatre. Un so nítid i pulcre el del guitarrista, amb un fraseig força modern i una improvisació ben a prop de l’harmonia, la qual cosa s’agraeix. Un tema que va agafant força interpretativa a mida que passen els minuts...i que en algun moment, harmònicament, m’ha semblat escoltar quelcom relacionat amb el flamenc, potser alguna escala frígia.

I continuem amb els comentaris del Dave Jones....

“.....La música és melòdica i accessible, i, com era d'esperar, en un estil europeu contemporani. Hi ha una mica de guitarra bastant  a l’estil “Methenyesque”, i molt subtil de l’alumne avançat  Lukasz Kokoszko, tot i què els temes es concentren al voltant de la excel·lent execució del piano de Sebastián Zawadzki, per aquest, és prou difícil ser el nucli del so de la banda, però no ser el líder o compositor. Té un estil inconfusiblement de piano de jazz modern, però no hi ha similituds òbvies amb els seus contemporanis.


En general, la subtilesa dóna pas a una mica més  de dinàmica i intensitat a mida que vas escoltant els temes de l'àlbum, sobretot en “Two in One” i “Pax”, i val la pena l'espera. El bateria Szymon Madej aconsegueix la seva oportunitat de brillar en “Revolution” amb un potent però controlat solo acompanyat per contrabaix i piano, i  de manera apropiada, el líder Wszołek completament en solitari ofereix una melòdica intro d’aquest tema, la qual cosa és digne de reconeixement. Finalment, em va agradar bastant la nova manera de presentar la llista de pistes a la contraportada, amb la numeració que té l'aspecte de punts del dòmino ".
David Jones -jazz Diary (octubre de 2015)

Acabem aquest projecte amb un magnífic tema, llarg i farcit de ritme anomenat...

8.- Revolution            (P. W.)            10m32s

I quina magnífica introducció a contrabaix solo ens ha fet el líder del projecte....i més impressionant ha estat la continuació, on el motiu principal, repetitiu, fet per piano i contrabaix ha donat pas a la melodia feta pel guitarrista, tot i encarant el tema amb força rítmica. Després d’un break han encetat com si fos la segona part del tema seguida també d’una aturada rítmica, moment en el qual hem tornat a escoltar la magnífica intervenció del pianista...i després...el tema segueix amb el Groove adequat, de manera delicada, per anar-se embalant mica a mica tot i escoltant al pianista. Ja en plena èxtasi rítmica s’hi ha posat el guitarrista Lukasz, tot i mostrant-nos la seva pulcritud interpretativa i melòdica concepció dels seus solos. Mentrestant, piano, contrabaix i bateria el segueixen en una total compenetració rítmica i vital. El final ha deixat un espai al baterista per poder mostrar tot el seu saber solitari. Un magnífic tema per acabar el projecte d’aquesta jove formació ubicada a Polònia, la del contrabaixista Pawel Wszolek.

Doncs nosaltres seguirem ara amb el projecte dels nostres músics..anomenat...


 “FREE-CAN-DO”
Tak!

Autoeditat
Enregistrat per Jordi Vidal als Estudis Laietana el 25 i 26 de novembre de 2015.
Mesclat i masteritzat per Adrià Vidaña.

Roger Martínez, saxos alto i soprano
Joan Solana, piano
Manel Fortià, contrabaix
Marc Bódalo, bateria
Amb la col·laboració de:
Vicent Pérez, trombó (1, 3 i 10)
Gabriel Amargant, saxo tenor (3)

Totes les composicions són del Manel Fortià, excepte els temes 4 i 9 que són del Roger Martínez.

TAK! és un projecte musical format per quatre músics actius dins l’escena musical barcelonina els quals inicien aquesta proposta la tardor del 2011 amb la intenció de buscar un so i personalitat pròpia dins el món del jazz. L’element més important d’aquesta banda però, és sens dubte la constant comunicació i la bona entesa entre els músics dalt l’escenari, que provoca un resultat fresc i agradable per a l’oïent.

Aquest és un magnífic projecte, amb 10 temes impressionants els quals ens han mostrat la capacitat del Manel sobretot, però també la del Roger pel que fa  a compondre música. Dels 10 temes se m’ha fet prou difícil extraure’n els tres o quatre que escoltareu. Un  projecte amb dos o tres temes amb aires i tempos relaxats com el magnífic Cirrus Magníficus del Manel on ens mostra el domini que te dels sons amb l’arc del seu contrabaix, una magnífica i tendra balada. També és excel·lent el segon tall del disc, Fin de ciclo?, tema suau amb una preciosa melodia i també del Manel Fortià. D’aquests tres us n’he seleccionat el darrer, un homenatge fet de contrabaixista a contrabaixista, de Fortià a Mingus, on hi col·labora el jove i gran trombonista valencià Vicent Pérez, en el tema anomenat...

10.- O.S.C. (to Charles Mingus)     (M. Fortià)      5m43s

Doncs els aires de Mingus ben bé què hi són i s’hi noten. No endebades aquest va ser un altre dels “maleïts” (per alguns dels crítics blancs) que va posar la música “panxa enlaire”. A la vegada, sempre li reconeixeré que volgués que l’acompanyés l’inefable Eric Dolphy. Aquest és un tema barreja de balada, inicial, amb d’altres conceptes rítmics. Melòdicament és innegable l’honor que li fa el Manel a Mingus. En Roger, vol emmirallar-se a Dolphy amb el seu so, i prou que se ho aconsegueix.

Amb aquest ens hem posat en dansa amb la música del Tak Quartet, i de quina manera seguirem, ben aviat ho comprovareu....

Les influències actuals del jazz modern i d’avantguarda o pinzellades d’altres estils musicals podem trobar-les dins les composicions pròpies del grup explotant sempre al màxim les sonoritats i timbres de cada instrument.

Tot i els pocs anys de trajectòria, han actuat a les sales més importants i festivals més reconeguts com ViJazz Penedès, Jamboree, Nova Jazz Cava de Terrassa, Cicle “Música als Parcs” de Barcelona, Festival de Jazz de Girona o Sunset Jazz Club, entre d’altres.

Un altre dels temes impressionants és l’anomenat Primitivo on el classicisme del piano contrasta amb la melodia i canvis rítmics. Seguim amb més temes d’aquest increïble treball ara amb el tema anomenat....

3.- Tak! Suite?          (M. Fortià)                 7m47s

Doncs i quina magnífica suite. Una preciosa melodia embolcallada d’un tempo ternari, ja no sé si simple o complex, tot i que jo diria que és un 5x4. El tempo és ben bé la clau de volta del tema, la concepció del qual possiblement contempli primer això, de quina manera farem bellugar al personal, i després quina melodia els acaronarà. Aquesta, és preciosa. Les intervencions solistes millors, ara amb en Gabriel Amargant al saxo tenor, donant-los el cop de mà adequat per encara millorar el seu projecte. I quin tema i solo del Biel més impressionant, arribant a un clímax brutal ben bé al final del tema.


El maig de 2013 enregistren el seu primer disc “TAK!” als estudis de la Fundació Mans Paideia a A Coruña, després de guanyar el concurs Jazz Fusion organitzat per aquesta fundació amb la col·laboració d’FNAC. Free-Can-Do és el segon àlbum de Tak! estrenat a principis de 2016. Està format de 10 composicions pròpies on queda clar que la banda ja ha assolit una maduresa i un so propi en comparació amb el disc debut.

Seguim amb més música d’aquest magnífic quartet i projecte ara amb el tema vuitè del disc en una altra magnífica composició del Manel anomenada...

7.- Bcn Hell                (M. Fortià)                 8m56s

I aquest tema....de quina manera ha començat més impressionant...amb quina profunditat aconseguida per les notes baixes, ben baixes de la mà esquerra del pianista i les dues del contrabaixista. Magnífica introducció amb uns arpegis descendents i sons d’ultra tomba del saxo alto del Roger, amb aquests “crits” de tots dos, saxo i contrabaix. Majestuositat de tema, així de clar. Composició reeixida del Manel el qual en aquest projecte se’ns ha mostrat com un gran compositor, amb una personal concepció de melodies i ritmes, situant-nos ben bé en un determinat projecte, aquest, el compartit però amb el Roger i demés companys. El Joan Solana és un altre dels artífexs de l’èxit d’aquest projecte, aportant les seves bones maneres en el toc de les 88 tecles a la vegada que el Marc Bódalo a la bateria, ells, tots tres amb el Manel essent una perfecte base rítmica la qual dóna el perfecte suport rítmic al projecte.

Temes amb molta energia, influències del post-rock, aires flamencs i pinzellades d’improvisació lliure es sumen a la sonoritat jazzística del grup per deixar una empremta sonora. A més a més, en aquesta ocasió compten amb la col·laboració de luxe de dos dels màxims referents en els seus instruments a Barcelona, com són el Vicent Pérez al trombó i el Gabriel Amargant al saxo tenor.

I ara acabarem aquest magnífic projecte amb una de les dues composicions del Roger Martínez anomenada.

9.- Vull un te negre   (R. Martínez)              3m18s

Un tema quasi de solo total de bateria, que ja tocava, el magnífic que ha fet el Marc Bódalo en una composició curta del Roger escoltant les músiques de tota la banda ben bé al final del tema, la qual cosa em fa pensar que potser hagi estat així per problemes de minutatge, potser no, i sí que tinc clar que aquest és un tema que s’allargarà de manera convenient en els directes.

Abans d’aquest tema però, tot i enllaçant-lo, us volia posar el primer tall del disc, Hangover, tema del Manel, la qual cosa hauria arrodonit encara més les músiques escoltades, però no ho he fet amb l’ànim sa que sempre intento comunicar-vos, en fer-vos adquirir els projectes físicament tot i ajudant als nostres estimats músics, considerant com és el cas, que aquest és un projecte autoeditat, o sigui que si us plau, entreu al web de:


i mireu d’ajudar-los adquirint aquesta meravella...

I la deixem finalment aquesta meravella i ara ens endinsarem en el darrer projecte, però abans.....

Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada..i parlant de Quadrant...

Acabem el programa amb el projecte del músic Alberto Arteta, anomenat...


“THE LEGACY”
Alberto Arteta Group
Editat per Errabal Jazz    ER 084
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Jacques Hermet i Jerome Cotte el 6 i 7 de febrer de 2016 a l’Studio du Moulin, Montcabrier, França.

Alberto Arteta, saxo tenor
Luís Giménez, guitarra
Satxa Soriazu, piano
Kike Arza, contrabaix
Juanma Arriza, bateria

Totes les composicions són de l’Alberto Arteta excepte “My Romance” què és de Richard Rodgers.

L’Alberto Arteta comença els seus estudis de Jazz al Conservatori Superior de Música Pablo Sarasate, on acaba els seus estudis superiors amb Matrícula d'Honor i Premi de Fi de Carrera al millor estudiant de la seva promoció.

Després resideix a Amsterdam, on estudia "Saxòfon Jazz Bachelor" al Conservatorium Van Amsterdam, rebent classes de Dick Oatts, Gerald Clayton, Ferdinand Povel, Dave Douglas, Gary Foster i Don Menza entre molts altres, i rebent el premi al millor instrumentalista de la seva promoció.

El 2014 grava BAT, el primer disc al seu nom amb el seu grup "Alberto Arteta Group", amb el qual ha recorregut gran varietat de cicles i festivals de jazz.

Començarem amb el darrer tall del disc, crec que de la millor manera possible, amb el preciós tema de Richard Rodgers anomenat....

10.- My Romance     (R. Rodgers)             6m35s

Doncs amb aquesta magnífica balada hem començat a escoltar el so càlid d’aquest músic basc, i ho hem fet amb l’únic tema que no és propi d’ell. L’homenatge que ell ha fet als clàssics també l’hem volgut fer nosaltres, i segur que ho haureu gaudit. Hem pogut escoltar el fraseig lleuger i gràcil d’aquest mestre basc. Un arranjament magnífic, on entremig del seu magnífic solo hi ha encabit un canvi rítmic amb el swing que ens faltava escoltar aquesta nit, avui, tota ella plena de Groove. No se’ns escapa la magnífic secció rítmica de contrabaix i bateria, el primer amb un walking precís i el segon amb el swing adequat. Contrabaixista que ha seguit amb un magnífic solo, melòdic i amb una pulsió impecable, per després encarar de nou la melodia i acabar.

Després de l'èxit de BAT, el 2016 grava The Legacy que ve a ser un punt i seguit en la carrera musical d'Alberto, el qual ha estat presentat en públic amb una agenda encara més atapeïda que amb el seu primer CD.

Ha tocat a les millors sales i festivals de jazz del país, i participat en una extensa llista de treballs discogràfics, dels quals cal destacar: Anaut - Time goes on (2016), Jorge Garrido Monk Trio - Vintage (2015), Mauro Urriza Group - Blues for Oteiza (2014), Kike Arza Quintet - Currículum (2013), Anaut - 140 (2012), Broken Brothers Brass Band - In the mud (2014), The life we ​​deserve (2012) i molts altres.


Seguim amb el tema que dóna títol a l’àlbum....

4.- The Legacy          (A. Arteta)      8m15s

Doncs ben bé que ens hem trobat amb el projecte de l’Arteta amb aquest tema tan entretallat en tota la seva durada, més però en els seus inicis. Entremig, la melodia, amb saxo tenor i guitarra, aquesta amb una pulcritud similar a la del primer projecte escoltat. Tema que s’ha aturat rítmicament parlant al bell mig, tot i haver-hi allò que el fa caminar, el Groove. L’Alberto se’ns ha mostrat modern en la concepció harmònica del tema i més en la realització del seu solo, potent i estripat en els aguts a voluntat. Ves a saber quin serà el llegat. Luís Giménez a la guitarra, amb un so un punt apagat, coses de l’electrònica i un llenguatge magnífic a la vegada que imaginatiu. Després d’ell, de nou el tema, melodia a duo de guitarra i saxo tenor i final.
Actualment compagina la tasca de músic amb la de professor de saxòfon Jazz al Conservatori Superior de Música de Navarra i col·labora en diferents projectes musicals com: Alberto Arteta Group, Jazzy Leap Band, Kike Arza Trio, Anaut, Jean Marie Ecay Quartet, Jorge Garrido trio, Kike Arza Quintet, Ulrich Calvo Group i molts altres.

Seguim ara amb el primer tall del disc, el rítmic i anomenat....

1.- Zuri Beltz              (A. Arteta)      6m51s

Doncs ja vegeu quina magnífica composició d’aquest músic de país basc. Rítmic, quasi a tempo beat, i sense el quasi, tot i entendre que les “coses” van d’una altra manera. Canvis rítmics de nou al bell mig del tema, per esdevenir quasi una balada amb una melodia preciosa, la que fa el líder. Després, de la mateixa manera és el guitarrista qui s’hi ha embrancat...amb un ritme quasi de marxa fúnebre, i aquí el significat del tema, “En blanc i negre” ens ho explica més tot. Potser fa referència a una època passada. Després però, hi ha tornat amb la melodia d’aquest gran tema i així l’han acabat.

Doncs amb aquest tema tan variat rítmicament parlant ens hem situat ben a punt d’acabar el projecte de l’Alberto Arteta, músic basc, amb un magnífic so en el seu saxo tenor. Però ho farem amb tres temes força curts de menys d’1 minut, on els diferents músics, dos a dos, fan una demostració de lliure improvisació...

Els de Errabal Jazz ens ho acabaran d’explicar força bé, però això ho penjaré al blog...Acabem doncs ja amb aquests tres temes enllaçats...

8.- Hiru Heren                       (A. Arteta)      0m22s
6.- Heren Bat             (A. Arteta)      0m30s
3.- Bi Heren               (A. Arteta)      0m18s

Voilà, doncs ja vegeu que podem començar per un estàndard, seguir amb temes propis de més o menys concepció moderna per acabar amb aquests tres de lliure improvisació. Aquestes són les virtuts d’aquest magnífic músic basc, al qual encara no hem tingut ocasió de veure’l en directe.

Vegem què ens diuen des de Errabal Jazz...

Tornant a The Legacy, posàvem en relleu les especials qualitats del Arteta compositor: les seves composicions respiren, recolzades en melodies que recorren sovint a armadures rítmiques en ostinato que van obrint-se a poc a poc, com un paisatge rocós que dóna pas a una vall o a la costa. Així succeeix en el tall inicial, Zuri Beltz, on a més a més ens trobem per primera vegada amb la deliciosa guitarra de Luís Giménez. En PC Jauna, un dels meus talls favorits del disc, Alberto i Luis entrecreuen línies melòdiques de manera admirable. També resulta especialment atractiu l'interessant i intricant bastida rítmica del tall que titula l'àlbum, on novament tots dos comparteixen el lideratge solista.

Azken Aurreko Aitorpena es construeix al voltant d'una deliciosa melodia en uníson. Aquí la part llaminera del pastís se l'emporta el contrabaix sòlid i eloqüent de Kike Arza. Dezagun Gutzi Dezagun Beti fa gala també de les mateixes qualitats de moviment i dinàmica estructural, i per tant ens regala dues bones intervencions solistes d'Arteta i el fantàstic pianista Satxa Soriazu. 1512 arrenca amb un dibuix rítmic amb aroma a marxa perfectament desenvolupat per Juanma Urriza, sempre atent i amb recursos més que sobrats per donar-li al grup aquest suport que tot bon bateria sap crear.

A la manera de petites guindes d'amaniment en aquest saborós guisat, The Legacy es veu esquitxat per diversos breus interludis de tot just alguns segons, fonamentalment a duos: Bi Heren (tenor i bateria), Hiru Heren (guitarra i baix) o el solo de Soriazu en Heren Bat.

Resumint, hi ha moltes raons per gaudir aquest disc: és honest, personal i serveix de testimoni al creixement exponencial d'un músic i una banda que té moltes coses interessants a dir. De manera que si els teus passos i els seus es creuen pel camí, no cometis la imprudència de passar de llarg: Alberto Arteta és d'aquests músics als quals un no es pot permetre el luxe d'ignorar.

Doncs això ha estat tot companys, tot i esperant que hàgiu tornat a gaudir d’un altre programa de ràdio tot i escoltant jazz, el jazz que es fa ara i el que fan els nostres i els de d’altres indrets peninsulars i europeus. Primer amb el contrabaixista basc Pawel Wszolek, després amb els nostres nois el Tak Quartet i acabant amb l’Alberto Arteta. Ben aviat tot això estarà penjat al blog del jazzclubdenit.blogspot.com.es.

Abans d’acomiadar-me voldria recordar-vos que aquest dissabte 11 de juny inaugurem el 7è Festival de Jam Sessions a Sant Vicenç dels Horts, a les 21h30m al pati de Can Comamala, amb els combos de Grau Superior del Taller de Músics i Conservatori del Liceu. Com sempre fem, primer tocaran una estona cadascun d’ells tot i oferint-nos el treball que han fet durant el curs, per després encetar una Jam Session entre ells i els músics que vinguin a tocar.

Bona nit, gràcies per ser-hi aquí o al blog de programa, bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol

 

blogger templates |