CLAUDIO MARRERO
“CREAM GROOVE”

Claudio Marrero, saxo tenor i soprano
Jose Alberto Medina, Fendre Rhodes i Hammond
Mariano Steinberg, bateria i percussió

Productor: Claudio Marrero
 
Claudio Marrero és un saxofonista canari nascut l’any 1988. Va començar els seus estudis musicals al petit poble de Firgas, a la illa de Gran Canaria, col·laborant a la banda de música del seu poble. Als 13 anys va començar a tocar el clarinet però ràpidament va optar pel saxo. Després va ampliar els seus estudis en el Conservatori de Las Palmas de Gran Canaria on va començar els estudis de música clàssica amb l’Esteban Ponce. Va fer “master classes” amb grans mestres del saxo clàssic com són Arno Borkamp i Frabrice Morreti i l’any 2009 completa els seus estudis de clàssica amb el Jazz i la música moderna. Decideix ampliar els seus estudis de música moderna i ho fa al Taller de Músics de Barcelona on rep classes de Marc Sort i Vicent Macian

1.- Cream Groove                (C.Marrero)               7m26s

El 2010 ingressa a l'ESMUC on rep classes d’en Xavi Figuerola i Eladio Reinón. Posteriorment va anar participant en projectes de més envergadura com són les “Big Bands” havent tocat amb Bob Sands, Perico Sambeat, Arturo Sierra, Jamie Davis, Tim Garlam. Actualment te el seu propi projecte anomenat “CREAM GROOVE” on presenta composicions pròpies amb influències que van des del Jazz, Funk, Hip-Hop, Afro-Beat, etc..a més a més d’un tema del gran Joe Henderson i un altre del seu amic i company de projecte Mariano Steinberg. En aquest projecte hi ha també un altre “gran” de l’escena catalana d’avui dia, el també canari Jose Alberto Medina.

2.- Improve                            (C.Marrero)               4m43s

Aquest projecte “CREAM GROOVE” va sorgir a mida que aquests tres músics es van anar trobant en els diversos locals de Barcelona on es fan Jam Sessions, i diu el Claudio.....”Vaig decidir crear alguns temes pensant en aquesta formació i en la música que sorgia quan ens trobàvem, inspirant-me també per la seva qualitat  humana i musical. Així va néixer CREAM GROOVE, música que queda plasmada en aquest disc. CREAM (CREMA) per a mi que soc canari, és una paraula que vol indicar que una cosa “MOLA”, i què és el que mola? doncs el GROOVE, la música negra, etc...i aquests són els ritmes amb els quals “juguem” en CREAM GROOVE; busquem melodies que no estiguin harmònicament girades unides a sons elèctrics, els sons dels teclats del Jose Alberto Medina i la força rítmica del Mariano Steinberg, i tot això, fer-ho córrer al voltant d’un GROOVE....
4.- Sparkle Green                (C.Marrero)               4m54s

En aquest projecte ens movem des del Funk, Afro-Beat, Drum&Bass, Boogaloo, etc... Això va ràpid i ara mateix ja estan sorgint noves idees, més fresques, ja que enregistrar fa que evolucionis i vulguis sonar “més madur”. No descartem fer més discos, però ara per ara, estem molt contents amb aquest primer disc, anem de gira per les Illes Afortunades i a veure què passa de cara a l’any vinent per la península i Catalunya.

5.- Black Narcisus                (J.Henderson)           4m36s
7.- Bubblicius                        (M. Steinberg)           5m28s


PERICO SAMBEAT
“ELÀSTIC”

Perico Sambeat, saxos alt, soprano i  tambourine.
André Fernandes, guitarra
Eric Legnini, piano i piano Fender.
Thomas Bramerie, contrabaix.
Jeff Ballard, bateria  percussió.

Producció: Produccions Contrabaix
Distribució: Karonte
KAR-7838
 
Tots els temes són composicions de Perico Sambeat.

ELÀSTIC. Perico Sambeat ens ofereix en aquesta proposta diverses composicions originals arrelades en el Jazz Contemporani, en la seva vessant més avantguardista i dinàmica, amb un marcat sentit del Groove i de les sonoritats més ballables d’aquest estil de Jazz, aquest músic polifacètic ens ofereix una nova entrega de la seva versatilitat musical, que li permet dominar diferents registres del Jazz Contemporani, sense perdre la seva particular personalitat única. La mestria instrumental de tots els components d’aquest quintet garanteix intervencions solistes de gran creativitat i expressivitat, a la vegada que estableix un diàleg fluid, ple d’energia i impacte musical. La incorporació d’efectes i pedals electrònics, acaba d’arrodonir la vessant expansiva d’aquest projecte, que connecta tan amb el públic amant del Jazz contemporani més tradicional, com amb el públic neòfit.

2.- Elàstic                              (P.S)               8m22s
3.- Ouija                                 (P.S.)              8m22s

El saxofonista alt Perico Sambeat està considerat un dels grans músics de Jazz de la península. Aquest “títol” que li han donat  els millors “crítics” i que evidentment li donem nosaltres, se l’ha guanyat a pols i així ens ho mostra la seva extraordinària carrera professional, tant aquí com fora. Amb més de 20 discos com a líder i prop d’un centenar com acompanyant, destaquen els seus treballs amb grans figures com són Brad Mehldau, Kurt Rosenvinkel, Tete Montoliu, Michael Brecker, Pat Metheny, Dave Douglas, Bob Sands, ChrisKase, George Colligan, Chano Domínguez, Llibert Fortuny, Lluís Vidal , Albert Sanz i un llarg etcètera.  Amb més de 20 anys de carrera professional, aquest gran músic, és el saxofonista peninsular de major projecció internacional. Atresora una forta base clàssica, havent iniciat els seus estudis de música moderna en el Taller de Músics de Barcelona, on va tenir mestres de la talla de Ze Eduardo. El 1991 es va traslladar a Nova York on va ingressar a la New School, on va tocar amb mestres com Lee Konitz, Jimmy Cobb o Joe Chambert.

8.- Dilema                             (P.S.)              5m47s

La seva prolífica carrera l’ha portat a participar en festivals i programacions de clubs d’arreu del món, i a enregistrar discos entre els quals destaquen Uptown Dance amb el Mike Mossman Quintet; Cruce de Caminos amb Gerardo Núñez; Friendship amb Brad Meldhau, Kurt Rosenwinkel i JeffBallard, editat per ACT, Flamenco Big Band, amb Miguel Poveda i Javier Colina entre d’altres,  editat per Universal-Verve, Andando segon disc de CMS Trio amb Javier Colina i Marc Miralta, Baladas amb el seu quartet, Borja Barrueta, Bernardo Sassetti i de nou Colina, i el seu últim disc Elàstic a quintet amb André Fernandes, Jeff Ballard, Eric Legnini i Thomas Bramerie. Aquests tres darrers discos editats per Contrabaix/Karonte.

9.- Bugalú                              (P.S.)              4m47s

En reconeixement a la seva feina ha rebut nombrosos premis, inclòs el de millor solista (1990); millor saxofonista per votació popular (2001) de l’Associació de Músics de Jazz de València, així com el de millor saxofonista també per votació popular per l’Associació de Músics de Jazz de Catalunya en dues ocasions (1994 i 2000): va obtenir el “tercer premi SGAE” de composició de “jazz llatí” a La Havana (2002); i el Bird Award a l’artista que mereix un major reconeixement en el Festival North Sea (2003). Darrerament, el sextet de Perico Sambeat ha rebut el premi al millor grup de Jazz  “en directe” concedit pel grup de premsa especialitzada Enderrock.


GENI BARRY TRIO
“I WANT TO TALK ABOUT YOU”

Geni Barry, vibràfon
Albert Bover, piano
Horacio Fumero, contrabaix 

Editat per Fresh Sound Records secció Swing Alley    
SA-015 
Enregistrat a la Nova Jazz Cava de Terrassa el 12 de maig de 2007 per Oriol Bacardit

Nascut a Barcelona, es familiaritza amb el Jazz molt aviat. Rodejat de Jazzmens i professors particulars, va aprendre distintes formes d’harmonitzar  i el llenguatge jazzístic, tot i aquesta educació, va ser bàsicament autodidacta. Els seus mestres més influents han estat Tete Montoliu i Bobby Hutcherson, tot i això, ell diu que sempre està aprenent dels bons músics amb els qui comparteix escenari. Va escriure un llibre a mode de tractat de terminologia i tècnica anomenat “Manual práctico de Jazz” (Editorial Mitre), també va escriure articles de tècnica i opinió a la “Revista de Jazz”, “Guitarra actual” i a la desapareguda “Megadrums”. És un professional de la “Robòtica Industrial” i la “Electrònica”, la qual cosa li va permetre construir-se el seu propi vibràfon de concert.

1.- I want to talk about you   (Billy Ecstine)         8m41s

Música i Estils: Juga amb el llenguatge del “Be-Bop” i “Hard-Bop”, i també fa incursions en el “Latin Jazz” i “Funky” amb arranjaments propis basades amb harmonies amb sentit pianístic boper.
Formacions: Ha tocat a duo amb piano i guitarra. Trios amb piano i contrabaix. Quartets amb guitarra o piano, contrabaix i bateria. Quintets de Latin Jazz amb  piano, contrabaix, bateria i percussió llatina. Quintets de Jazz amb piano o guitarra, contrabaix, bateria i saxo o trompeta.
Músics: Participa amb els músics més representatius de l’escena Jazzística peninsular.
Pianistes: Tete Montoliu, George Arvanitas, Albert Bover, Joan Díaz, Germàn Kucich, Joan Monné, Roger Mas, Alain Guiu.
Vibrafonistes: Bobby Huchterson, Claude Gillot.
Contrabaixistes: Luigi Trussardi, Horacio Fumero, Miguel Angel Chastang, Nono Fernández, Jordi Gaspar,  Ray Ferrer, David Mengual, Alexis Cuadrado, Giulia Valle, Tom Waburton, Gonzalo Tejada.

4.- Stablemates                    (Benny Golson)       8m52s
Bateristes: Peer Viboris, Aldo Caviglia, Marc Miralta, David Gómez, Xavi Maureta, Jo Krause, David Xirgu, Jordi Gardeñas, Julian Vaugan, Pau Bombardó, Angel Pereira.
Percussionistes:  Ricardo Hochberger, Nan Mercader, Dani Forcada, Enildo Rasua.
Guitarristas: Albert Cubero, Dave Michel , Manolo Bolau, Javier Juanco, Jordi Bonell, Jordi Farrés.
Organistes:  Benjamín León, Lluis Coloma.
Trompetistes:  Raynald Colom, Josep Mª Farrás, Mathew Simon, Juan de Diego.
Saxofonistes:  Ricard Roda, Bob Sands,  Alfons Carrascosa, Bobby Stern, Juan Chamorro, Dave Pibus, Toni Solá, Victor de Diego, Guim Garcia Balasch .

5.- Have you Meet miss Jones       (Richard Rogers)      10m08s

Big Band de Terrassa: Especial Terry Gibbs. ( Geni Barry , vibráfono )

ACTUACIONS
Palau de la Música de Barcelona; Jazz Cava de Terrassa; Auditori Nacional de Mallorca; T.V.E.1 Madrid Jazz en España Geni Barry quartet ( 75 minuts); Clamores Madrid; Galileo Galilei Madrid; Bogui Jazz Madrid; Cova del Drac Barcelona; Club Good Bait de Santander; Auditori de Sabadell; Jazz Cava Huchette Paris (6 diess) ; Club Altxerri Jazz  Donosti ; La Bilbaina Jazz Club Bilbao ; Distrito Jazz Bilbao; Teatre Grec Barcelona; Jamboree Barcelona; Bel Luna Barcelona; Festival internacional de Barcelona ; Festival internacional de Terrassa; Festival internacional de Albacete; Festival internacional de Reus; Festival Jazz de Arenys; Festival Jazz Memorial Tete Barcelona; Homenatge Tete Montoliu de Andorra. Festival internacional de Big Bands (Pertuis - Francia); 22 Festival Internacional Jazz de Calvi (Còrsega); Festival Jazz de Figueres; Festival Jazz de Terol; Festival Jazzamora; Festival les Vinyes (Subirats); Festival Mas i Mas; Festival Jazz Vall d'Uixó; Festival JazzBelorado; Festival Jazz Aranda del Duero; Festival Jazz de Sitges. Totes estes actuacions a nom de Geni Barry.



DISCOGRAFIA
Disc “Giant Steeps” a nom propi y formació de quintet. Editat por el Taller de Músics de Barcelona.
Disc “Yes Or No” Editat por Blue Moon Inner Jazz (divisió internacional) a nom propi i formació de quintet.
Disc “A Touh of Jazz “ de José Garber i Xavier Garriga.  (participació) . Gravació “ Jazz en España Geni Barry quartet “ para T.V.E.1 Madrid.
Disc “I Want to Talk About You” a formació trio amb Albert Bover piano i Horacio Fumero contrabaix. .Gravat en directe el 12.5.2007 a la Nova Jazz Cava Terrassa.
Disc "Snake with surprise " - GENY BARRY & DANIEL CROS es un disc ple de vitalitat y bon swing que conté tots els elements d’un disc de Jazz.

Albert Bover: Va estudiar harmonia i piano clàssic a Barcelona. Després va estudiar jazz a Barcelona i a Nova York amb Fred Hersch, Barry Harris, Sal Mosca i Jackie Byard. Ha tocat amb Al Foster, Art Farmer, Harold Land, Kenny Wheeler, Mark Turner, Seamus Blake, Eddie Henderson, Sonny Fortune, Jesse Davis, Marc Johnson, Jeff Ballard, Guy Lafitte, Ed Thigpen, Oliver Jackson, Ralph Moore, Roy Hargrove, Idris Muhammad, Julian Arguelles i Scott Hamilton; i amb músics d´aquí com Perico Sambeat, Chano Domínguez, Javier Colina, Albert Sanz i Guillermo Mcgill. Ha col·laborat en projectes amb músics de flamenc com Miguel Poveda i Chicuelo, i de música andalusí com Dris el Maloumi. Ha participat a quasi tots els festivals de Jazz del país i ha actuat per Europa, Marroc i Japó. Toca actualment a trio amb Masa Kamaguchi i David Xirgu, i a duo amb Horacio Fumero. Forma part dels grups de Gorka Benítez, Horacio Fumero, Julian Vaughn i Vicente Espí. Ha gravat com líder en formació de trio Esmuc blues, Live in Jamboree, a duo amb Horacio Fumero i a piano sol Old bottle, new wine. Com acompanyant a discs de Perico Sambeat, Gorka Benítez, Chris Kase, Bruce Arkin, Bob Sands, Xavi Maureta, etc. És professor de piano del àrea de Jazz de l'Escola Superior de Música de la Universitat de Catalunya (ESMUC). Compositor i intèrpret de la banda sonora de la pel·lícula “Tren de sombras” de José Luis Guerín. Albert Bover és "Artista Steinway".

Horacio Fumero. Nascut a Cañada Rosquín, província de Santa Fe, Argentina¸ el 1949. Va estudiar en el “Conservatorio Manuel de Falla” de Buenos Aires i en el “Conservatoire Superieur” de Ginebra, Suissa. El 1973 va viatjar cap a Europa amb Gato Barbieri per a participar en el Montreux Jazz Festival, i realitzar diverses gires pels principals Festivals de Jazz de Europa. (Varsovia, Roma, Paris, Estocolmo, Madrid, Zagreb, Copenhagen). Va viure a Ginebra on va continuar els seus estudis i va col·laborar amb la Orquestre a’ Cordes de Laussane i amb diversos grups de Jazz de Suissa. El 1980 es va establir a Bacelona i a partir del 1981 va formar part del trio estable de Tete Montoliu, amb qui va treballar de manera ininterrompuda fins la mort d’aquest. Com a “freelance” va poder tocar amb músics com: Freddie Hubbard, Johnny Griffin, Horace Parlan, Danilo Perez, Joe Newman, Harry “sweets” Edison, Philip Catherine, Geoge Cables, Idris Muhammad, Bobby Hutcherson, Cedar Walton, Sal Nistico, Jerome Richardson, Oliver Jones, Woody Shaw, Benny Golson, James Moody, etc. Ha actuat com a solista amb la Orquestra de Cambra del Teatre Lliure de Barcelona, la Orquestra Simfònica de Granada, la ONE (Orquesta Nacional de España), la Orquest de Cámara “Andrés Segovia” de Madrid; també ho ha fet amb Lalo Schiffrin i la OCB (Orquestra Sinfònica de Barcelona). En el camp del flamenc ha treballat amb artistes com Chano Dominguez, Martirio, Chicuelo, Mayte Martin, Ginesa Ortega, con Miguel Poveda. Va enregistrar el compacte “Coplas del querer” que va estar guardonat com a millor àlbum de cançó espanyola en els premis de la música 2010 amb el recent estrenat duo amb el Pedro Javier Conzález, guitarra. Treballa habitualment amb la majoria de solistes residents en el nostre país: Lluis Vidal, Albert Bover, David Xirgu, Gorka Benítez, Jorge Pardo, José Reinoso, Antonio Serrano, Manel Camp, Jordi Bonell, Raynald Colom, etc.
Mentre que amb músics argentins, sol col·laborar amb Rodolfo Mederos, Pablo Mainetti, Adrián Laies, Susana Rinaldi, Horacio Ferrer, Luis Salinas, Liliana Herrero, etc. Horacio Fumero viu a Barcelona,  i és professor de la Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i del Conservatori Superior del Liceu de BCN.



Un altre programa dedicat a l’editorial Fresh Sound Records en la seva secció New Talent.

ALBERT CIRERA & TRES TAMBORS
“ELS ENCANTS”
Editat per Fresh Sound Records New Talent           FSNT-411
Enregistrat i mesclat per Pere Aguilar als estudis Nòmada 57 el 20 i 21 d’abril de 2011.
Produït  per Albert Cirera
Productor executiu Jordi Pujol

Albert Cirera, saxo tenor
Marco Mezquida, piano
Marko Lohikari, contrabaix
Oscar Domènech, bateria

Totes les composicions són d’Albert Cirera

1.- Ornett’s Museum            8m49s

Notes:

"En l’estrena com a líder del saxofonista Albert Cirera, composta per peces originals, se sent la tradició del jazz. Ell i la seva banda –atenció al pianista Marco Mezquida– fan servir amb habilitat el llenguatge. I molt més important, desprenen alegria. Aquest és el seu principal èxit."

-Roger Roca (El Periódico, Sept. 2012)

"Albert Cirera i tres tambors, és el nom suavitzat de “Cireren tres tambors” proposat originàriament per un dels amics del grup.

Cal dir que aquests tambors no venen, sinó que hi van, a la guerra, amb els seus instruments com armes ben preparades, amb els arguments de les seves amplies i diverses idees, solida i coherentment lligades, amb una excel•lent dinàmica i una conjunció plenament llibertària.

Un gresol amb proporcions diferents de blues, rock, jazz, free-jazz i música improvisada..., més una fina capa d’ironia. Tot plegat genera un magma de fragàncies, atmosferes i textures que recorda el assaborit, per un en el seu dia, amb les propostes de Roscoe Mitchell and the Note Factory, Tarbaby o el darrer quartet de Daniel Humair, per citar-ne tres.

2.- Tempo Di Prati                           6m27s

Presentaven “Els encants” (Fresh Sound New Talent, 2012), d’ell van desgranar peces tant interessants i potents com, “Ornette’s Museum”, “Paco el Bala” (dedicada a un empaquetador mega ràpid de croquetes ) o “Beautiful” (balada exquisida de tall clàssic).

Les quatre feres, d’esperit obert i desfermat, van comptar en les dues peces finals, “El camí més curt” (dedicada a Wayne Shorter) i “Mandinga”, amb la col·laboració d’un altre músic de calibre parell , el trompetista Julián Sánchez.

Resulta sorprenent i gratificant veure i escoltar com aquests cinc joves han arribat assimilar, pair i fer-se seu, un bon tros del discurs jazzístics més important de les darreres dècades."

-Joan Cortès (Scoop.it! Octubre, 2012)

7.- Paco el Bala                               4m31s

Originari d’Igualada, aquest saxofonista tenor eclèctic i aventurer, ens mostra una gran sensibilitat. Albert Cirera s’inicia en la música l’any 1987 a l’Escola de Música d’Igualada amb el violí, ja que el saxo arribaria més tard, cap a l’any 1993. Es trasllada a Barceloba per estudiar Jazz. Més tard aconsegueix una beca Erasmus i passa un any al Conservatori de La Haia, estudiant Jazz. Quan torna passa per l’Esmuc on es gradua. Ha actuat en diversos festivals de Jazz, així com en nombrosos Clubs de Jazz. Projecte Zero, Happy House, Spice Berberchos, són alguns dels projectes vinculats a Albert Cirera. El seu so és personal i intransferible, havent-se convertit en una peculiaritat més de la “nocherniega” de Barcelona.

Deme Gómez -Saxsoundsmagazine.com (16 Octubre, 2012)

6.- Beautiful                                      7m13s


SERGI SIRVENT OCTOPUSY CATS
“INFERÈNCIES”

Editat per Fresh Sound Records New Talent   FSNT-413
Enregistrat per Miquel Roger a l’Auditorium Anacrusi Recording Studio a Jafre, Girona, el 30 i 31 de març de 2012.
Enregistraments també al The Samurai Hotel Studio, Brooklyn, New York.
Produït per Sergi Sirvent Escué
Productor executiu Jordi Pujol.
Booking: Galbany Produccions.

Totes les composicions són de Sergi Sirvent.

Tot i haver-hi variacions en la composició de la formació en cadascun dels temes, els músics que formen part d’aquest projecte són:

Sergi Sirvent. Piano
Jordi Gaspar contrabaix
Jordi Gardeñas bateria
Jaume Llombart, guitarra
Voro García, trompeta i fiscorn
Hugo Astudillo, saxos alt i soprano
Albert Cirera, saxos tenor i soprano
Pau Doménech, clarinet baix i flauta

CD 1

Sobre aquest primer tema ques escoltarem, segon del CD1, Sergi ens diu que va ser composat amb la idea de tenir només una successió d’acords com si fos una successió de colors.

02. Interlúdic                         8m20s

Com el títol ens diu, (transcending) es tracte de transcendir el so, ficant-nos dintre de la música i ascendint a algun lloc indeterminat.

03. Trascending                   10m35s

CD 2

Sobre el següent tema, tercer del CD2, (concèntric) ens diu en Sergi que és un tema molt divertit per tocar, és maco per ell mateix. Es tracta de barrejar diferents cercles, repetits en diferents longituds, però que també es podrien relacionar amb la concentració, ja que és difícil d’escoltar.

03. Concèntric                      9m43s


"[...] Inferències és un projecte de gran banda, o de jazz de cambra, que reflecteix la inquieta personalitat musical de Sirvent, que fa nou anys ja va tenir una experiència amb el gran format al disc "9 Muses" (2003).

“Era un projecte molt interessant. Vam fer un parell o tres de concerts i es va quedar així. Només en va quedar constància al disc 9 muses. Érem molt més joves i no teníem tants recursos”, diu Sirvent. Ara reprèn l’aventura des d’una altra perspectiva. L’any 2009 va fer un disc de piano sol, "El pes de les balances", que “d’alguna manera enllaça amb l’octet”.

Inferències seria una mica el que vaig fer amb el piano sol però amb una gran formació, sobretot amb instruments de vent”, assegura el pianista. Per tirar endavant el projecte va triar músics de vent que fossin poli-instrumentistes per “poder tenir varietat en el timbre”. En aquest octet l’acompanyen Pau Doménech (clarinet i flauta), Hugo Astudillo (saxos), Albert Cirera (saxos i tenora), Voro García (trompeta), Jaume Llombart (guitarra), Jordi Gardeñas (bateria) i Jordi Gaspar (contrabaix).
Les composicions de Sirvent filtren estructures del jazz i la música contemporània, la improvisació i la pauta clàssica. Wayne Shorter i Béla Bartók són influències que viatgen en tots dos sentits. “Sempre vaig canviant i buscant, però sóc molt d’escriure la música que tinc a dins”, diu. Aquest moviment constant dóna coherència a tot el que fa."

X.C. -Diari Ara (Cultura, Nov. 17, 2012)

Sergi Sirvent, un octet al cos

"Fa un parell d’anys li preguntàvem a Manel Camp, que de pianística en sap un niu, qui creia, entre els joves pianistes catalans de jazz, que marcava la diferència, i la seva resposta va ser instantània: Sergi Sirvent. Demà, Sirvent, que assegura tanmateix que mai no s’ha sentit “pianista pianista”, sinó que s’ha acabat adonant que “l’autèntic instrument és el propi cos”, puja a l’escenari de Luz de Gas per presentar, dins el 44è Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona, el disc Inferències (Fresh Sound New Talent), fet amb un format poc habitual en temps de crisi: l’octet.

“Al principi era difícil que ens els assajos hi fóssim tots, però més que un problema, això ens va permetre visualitzar el que anàvem fent des d’angles prou diversos”, explica Sirvent, que situa la formació, anomenada Octopussy Cats, entre les big bands i la música de cambra.
 
Es va proposar, d’entrada, tocar amb set músics amb qui no hagués coincidit en cap projecte, i assumint la condició d’alquimista que requereix –segons diu– teixir una banda així, va acabar configurant un projecte que li ha permès posar a prova les seves inquietuds compositives. “Quan, fa un parell d’anys, vaig fer un disc a piano sol, ja tenia un octet al cap, amb la diferència que totes les veus les feia jo. Ara he donat resposta a les necessitats que tenia de sentir aquestes veus amplificades.”

Pianista de jazz arrelat, també, a la música contemporània, els reptes de Sirvent per divulgar el seu discurs als músics que l’acompanyen no han estat menors. “El més important era que entenguessin el concepte de l’obra, ja que s’articula en temes llargs que es basen en temes més petits –explica–. Són clau els canvis de dinàmiques, els matisos... els vents, per exemple, toquen tota l’estona, la qual cosa no és gaire habitual en el jazz, on després de fer un solo descanses.”

Instruït a la New School University de Nova York amb músics com Reggie Workman, Fred Hersch i Charles Tolliver, Sirvent cita Lee Ann Ledgerwood quan se li demana per un consell que encara tingui ben present. “Em deia que, si toques un estàndard, t’ha d’agradar i te l’has de fer teu. Els temes són com els amics, hi ha gent amb que t’entens i n’hi ha que no.”

Guillèm Vidal -El Punt Avui   (Suplement Cultura / Emergents, Nov. 16, 2012)


GIULIA VALLE GROUP
“LIVE”
Editat per Fresh Sound Records New Talent    FSNT-415
Enregistrat per JoaquimPuigtió en un concert al Jamboree Jazz Club el 1er de juny de 2012.
Producció artística Giulia Valle
Management: Galbany Produccions.
Productor executiu Jordi Pujol

Giulia Valle, contrabaix i líder
Martí Serra, saxos tenor i soprano
Gorka Benítez, saxo tenor sax i flauta
Marco Mezquida, piano i teclats
David Xirgu, bateria

Totes les composicions de Giulia Valle.

1.- Intro                       03m23s 
2.- Drama’n Bass     12m20s

En aquest enregistrament en directe al Jamboree Jazz Club de Barcelona, el Giulia Valle Group ens presenta un programa mesurat i consistent, d’una gran fluïdesa i  tot amb composicions originals de la seva líder.
D’una bella concepció i executat de manera brillant, ha estat realitzat amb grans interpretacions personals, amb composicions vibrants que van des de temes amb gran propulsió rítmica fins a magnífiques i reflexives balades.
De manera clar, Giulia ens reafirma les seves qualitats com a compositora i instrumentista, i ens mostra tot el seu talent, el qual ha anat desenvolupant després de llargs anys de treball. El seu concepte musical conté profunditat emocional i bellesa transcendent, ple d’un toc inusual, d’una agredolça malenconia.
La música generada per aquesta potència entusiasta d’un grup totalment cohesionat es veu transportada en tota la seva força i potència. No solament per la excel·lència dels solos, sinó també per la manera com els membres del grup treballen plegats, sentint cadascú la música dels altres i donant-se suport mutu.

Hi ha moments extraordinàriament brillants com és el cas de la interpretació instintiva entre els dos homes dels vents, Gorka Benítez i Martí Serra, un al tenor i l’altre al soprano. Intèrprets de gran capacitat i d’una improvisació molt imaginativa, ells desenvolupen les seves idees amb una sensibilitat emocional, oferint-nos dels seus magnífics instruments colors addicionals els quals s’afegeixen a l’harmonia del grup. Reforçats per una gran secció rítmica, ells mantenen un esperit d’eloqüència competitiva, construint tensió i riquesa en llargues línies melòdiques; en alguns passatges ells se superposen amb la resta del grup en improvisacions col·lectives. Gorka utilitza la faluta afegint encara més una altra dimensió a la música.
Al piano, Marco Mezqiuda, ens mostra la seva sensibilitat i comprensió dels canvis de contorn melòdics, i així contrastar deliciosament la seva veu en aquesta sessió. Els seus solos fan que el grup ampliï el marge de colors i de possibilitats de textures.

 Molt de l’èxit d’aquesta música se li pot atribuir a la secció rítmica, mitjançant d’una líder i contrabaixista, Giulia Valle, de gran solvència i maneres, amb un to ferm, fresc i exuberant i percudint el seu contrabaix. Afegit a això, la mestria en les polirítmies d’en David Xirgu a la bateria. I el millor de tot els originals multi tempos parits per Giulia, la qual sempre hi és present, encenent el foc sota els vents de canyes, i subministrant imaginació, precisió i gust a través d’aquesta sessió.
Això és el que fa que aquestes temes siguin tan excitants, perquè el Grup de Giulia Valle és un dels pocs que toca per la seva audiència. Cada membre de la formació fa perfectament el que s’espera que faci en cada cas. Tan sigui tocant amb una potència incendiària, de manera suau o creant atmosferes especials, tot això fa que aquest grup sigui tan especial.

(Traducció aproximada del text que Jordi Pujol va penjar al seu web i en la ressenya d’aquest magnífic disc)

8.- Berenice              4m38s

“BRISA”
JAVIER MORENO new york ensemble
Editat per Fresh Sound Records New Talent       FSNT-382
Enregistrat per Joe Marciano al Systems Two Studios, NYC el 2009
Produït per Javier Moreno
Productor executiu Jordi Pujol

Tots els temes són de Javier Moreno.

Javier Moreno, contrabaix i composicions
George Dulin, piano i fender rhodes
Tony Moreno, bateria
I la col·laboració especial de
George Garzone, saxo soprano (2) i saxo tenor (6 i 8)


En el seu blog i te escrit això ....

Tristeza en el asfalto.

Te encuentro y tu me encuentras, bebes de mis adentros,
de la hiel amarga,  del pasado, y del pozo de azul profundo.
Casi negras son mis lágrimas al enfrentarme
con tu inconfundible hálito de soledad...

Y sin embargo, por momentos te busco y te vislumbro a lo lejos...
graciosa figura de escarcha oscura, estás allí, al borde del abismo;
Una luna morada te alumbra, y me haces sentir dichoso de mi alegría,
porque sin ti, ella se convierte en el polvo eterno del cuál se alimenta el
infinito ...

2.- Menilmontant       (J.M.)              6m56s

Javier Moreno és un contrabaixista nascut a Madrid i amb residència més o menys estable a Nova York, on és molt actiu dins l’escena jazzística de la ciutat com a “sideman” o com a líder de diverses formacions la qual cosa li permet enriquir la seva sensibilitat musical i creativitat.
A nivell internacional, Javier ha tingut la oportunitat de treballar amb artistes com són George Garzone, Gerald Clever, Abbasy Rez, Tony Moreno, Badal Roy, Didier Ithursarry, Mat Maneri, Craig Taborn, Joe Morris, Ralph Lalama i Tony Malaby.

3.- Brisa                     (J.M.)              8m04s

En l’escena jazzística de l’estat espanyol, Javier ha col·laborat amb reconeguts artistes com són Federico Lechner i Albert Bover entre molts altres, mentre que en l’ambient Flamenc ho ha fet amb artistes com són ara Carmen Linares, Agustín Carbonell "El Bola", Javier Ruibal, David Dorantes i Esperanza Fernandez.
Com a director musical i compositor, està treballant en projectes de teatre multidisciplinaris inspirat pel llibre de Federico Garcia Lorca “Poeta en Nova York” anomenat  “Wearing Lorca’s”. Obra que es podrà veure el desembre de 2012 en el Duke Theatre de Broadway (Manhattan).

6.- Igor’s doubt          (J.M.)              7m24s

Javier va estudiar contrabaix clàssic al Conservatori de Música al carrer Ferraz de Madrid. Posteriorment va marxar al Real Conservatori de Música de La Haia per a obtenir el seu graduat en Jazz. Finalment va ser admès a la Universitat de Nova York per seguir el Master en Jazz Performance i Composició.
Javier ha estudiat amb mestres com: Kenny Werner, Ralph Alessi, Ron McClure, Hein Van De geyn, Larry Grenadier, Eric Revis i Ben Street. Ha participat en seminaris com els del Banff Centre de Canadà dirigit per Dave Douglas.
Entre les beques i premis rebuts en suport de la seva carrera tenim: Beca completa atorgada per la Fundació Caja Madrid, Beca "Tete Montoliu" atorgada per l'IEA i el d'una entitat privada atorgada pel "Centre Banff de les Arts Creatives" al Canadà.
Entre 2011 i 2012 Javier ha realitzat tres àlbums com a líder. “Brisa”  (Fresh Sound New Talent), "Kunveno" "From the other side" amb  Clara Luna, Albert Bover i Xavi Maureta, i  "Bajo Cero" amb Eva Novoa i Ramón Prats (New Mood Jazz) i actualment està preparant el seu nou projecte que es farà el 2013.

8.- Duessertation      (J.M.)              7m53s


“UNCLE JUNE”   BE IT  AS I SEE IT
GERALD CLEVER
Editat per Fresh Sound Records New Talent           FSNT-375
Produït per Gerald Clever
Productor Executiu Jordi Pujol
Enregistrat als estudis Scrootable Labs, el 21 d’octubre de 2009 per andy Taub. Mesclat i masteritzat per ell mateix i Ben Liscio als Brooklyn Recording

Totes les composicions són de Gerald Clever.

Gerald Cleaver (bateria, percussió, veus), Andrew Bishop (flauta, saxo soprano, clarinet baix, saxo tenor), Tony Malaby (saxo soprano, saxo tenor), Craig Taborn (piano), Drew Gress (contrabaix), Mat Maneri (viola). Ryan MacStaller (guitarra a #1 & 8), Andy Taub (banjo a #11), Jean Carla Rodea (veu a #8 & 11) i John Cleaver (veu a #8).

El disc es composa de dues parts, To  Love i He Said. Posaré integrament la segona part on comença recitant un poema que diu.....

HE SAID
“He Said
I See
The eyes see
Craters
Filling up
With good things falling down
Just because you said it
Doesn’t mean you mean it
Unless of course
You you said it
And you mean it
Now as I see it
Now as eyes see it
All that is left
Truth Telling Truth.”

08.- He Said                                                 (G.C.)             1m54s

Gerald Clever, Detroit, 4 de maig de 1963. Gerald és un producte de la rica tradició musical de la ciutat. Inspirat pel seu pare, el bateria John Cleaver, va començar a tocar la bateria de molt petit. També va tocar el violí a l’escola elemental i la trompeta ja de jove a la Junior High School i posteriorment a la High School. A l’època d’adolescent va adquirir una incalculable experiència tocant amb els mestres de Jazz de Detroit, com són ara Ali Muhammad Jackson, Lamont Hamilton, Earl Van Riper, i Pancho Hagood.

09.- Gremmy                                                (G.C.)             6m33s

Mentre esperava per entrar a la Universitat de Michigan per estudiar música principalment, li van concedir una subvenció per estudiar Jazz des del National Endowment for the Arts amb el bateria Victor Lewis. Es va graduar el 1992 i va començar a donar classes en el mateix Detroit on va poder treballar amb en Rodney Whitaker, A. Spencer Barefield, Marcus Belgrave, Donald Walden, Wendell Harrison, i amb músics que els varen visitar com són ara Hank Jones, Tommy Flanagan, Barry Harris, Kenny Burrell, Frank Foster, Cecil Bridgewater, Ray Bryant, Eddie Harris, Dennis Rowland, Howard Johnson, Diana Krall i Don Byron.

10.- Charles street quotidian                      (G.C.)             6m20s

El 1995 va acceptar feina com a professor assitent dels Estudis de Jazz de la Universitat de Michigan, i el 1998 també es va ajuntar al grup de professors de la Facultat de Jazz de la Universitat de l’estat de Michigan. Se’n va anar a New York el 2002.

11.- 22 minutes (the wedding song)          (G.C.)             4m56s

Ha tocat o enregistrat amb músics com, Franck Amsallem, Tim Ries, Henry Threadgill, Roscoe Mitchell, Lotte Anker, Reggie Workman, Marilyn Crispell, Matt Shipp, William Parker, Craig Taborn, Kevin Mahogany, Charles Gayle, Mario Pavone, Ralph Alessi, Jacky Terrasson, Jimmy Scott, Muhal Richard Abrams, Dave Douglas, Tim Berne, Jeremy Pelt, Ellery Eskelin, David Torn i Miroslav Vitous, entre d’altres.
El seu disc “Adjust” enregistrat el 2001 per Fresh Sound New Talent, va ser nominat en la categoria del millor disc debutant per la Jazz Journalists Association. L’altre disc, "Gerald Cleaver's Detroit", també de Fresh Sound New Talent, és un homenatge a la seva ciutat i finalment als grans bateries de Detroit, Roy Brooks, Lawrence Williams, George Goldsmith i Richard "Pistol" Allen. Cleaver lidera els grups Violet Hour, NiMbNl, Uncle June i Farmers By Nature.

12.- From A Life Of The Same Name       (G.C.)             6m14s

 
PERSONAL TONAL”
RUSS LOSSING

Editat per Fresh Sound Records New Talent   FSNT- 365
Enregistrat el 4 de març de 2009 per Joe Marciano al Systems II, Brooklyn, Nova York.
Produït per Russ Lossing
Productor Executiu Jordi Pujol

Russ Lossing, piano
Loren Stillman, saxo alt
John Hebert, contrabaix
Eric McPherson, bateria


Dels 10 talls del disc, 7 són composicions pròpies...
Russ Lossing ha penetrat el món del Jazz Modern, de la improvisació i composició d’avui i dia i podem trobar-hi un dels artistes més estimulants i innovadors. Russ Lossing està cridant l'atenció a tot el món per la seva visió única, de profunda integritat i pensativa veu humanista. És conegut per la seva musicalitat examinadora. És un líder provocatiu creant alternatives a les concepcions musicals enquistades. La seva veu individual, com a intèrpret i compositor, sobresurt dels camps del Jazz i de l’Avant-Garde emergents en la música que es fa avui dia. 

1.- Personal Tonal                (Russ Lossing)                     6m27s

Participar en els treballs de Lossing és poder conversar de manera elegant: un contrapunt que implica oient, músic i compositor de la mateixa manera. Posseïdor d’un inherent sentit de la forma, ell fa que els elements estructurats de la música siguin creatius. Russ va començar a articular aquesta perspectiva a través de la composició, fen força gires i concerts al final de l’adolescència  i a l’inici de la vintena. Ha realitzat el fet del plaer de tocar; encara més, incrementant el sentit refinat i el desig madurat que li demanava la seva pròpia veu. Una gran, única i personal veu del jazz improvisat ha aparegut. Russ Lossing ha composat més de 400 obres i és particularment sol·licitat per tot el món com a pianista de jazz i compositor. Ha fet 12 discos com a líder i ha participat en més de 30 treballs com a acompanyant, “sideman”, col·laborant  amb els músics més aclamats mundialment com són Paul Motian, Dave Liebman, John Abercrombie,  Mat Maneri i Mark Dresser. Lossing ha fet 4 discos com a líder sota el prestigiós segell discogràfic Suís de l’avant-garde, el HatHut Records

2.- School Days                    (Örnette Coleman)               6m49s

Ha composat 21 banda sonora per a pel·lícules, des de curts avant-garde fins a llargs documentals per a la PBS, BBC, així com per a pel·lícules dramàtiques pel mercat americà i per la resta del món. Manté una agenda bastant carregada per fer actuacions en clubs i festivals arreu del món. La seva manera innovadora, dinàmica i arriscada com a compositor i executant en viu, el fa aparèixer en molts diferents tipus de concerts. Ha estat una figura en molts dels millors festivals de Jazz d’arreu. Ha tocat en els millors locals de Nova York, com el Village Vanguard, on ho va fer integrat en el quintet del desaparegut Paul Motian. Russ  Lossing s’ha refermat com a un mestre innovador. La seva experiència com a pianista clàssic i de Jazz li ve de dècades d’esforç i treball seriós en ambdós disciplines. Aquestes riques experiències les trasllada directament als seus estudiants Ha dirigit multitud de classes de treball i master classes dins els Estats Units i per Europa. Tenint des de sempre una passió per la teoria de la música i el seu anàlisi, Russ Lossing ha desenvolupat la seva pròpia sintaxi per improvisar i compondre: una perspectiva que li permet la capacitat de barrejar la música escrita i improvisada a les obres amb molta  facilitat

3.- Turn                                  (Russ Lossing)                     5m58s

Donada la seva capacitat evolvent de la sempre inquisitiva ment, Russ busca nous projectes en els quals poder explorar la seva visió creativa, tan si és el líder de la seva formació com si va de “sideman”. Ha desenvolupat les seves pròpies estructures a través del so, fent que les percepcions auditives tinguin referències psicològiques relacionades amb la melodia, des de la  complexa fins la simple, amb construccions formals d’harmonia i ritme. Manté una “fe” formal en la necessitat del què ell diu que és la “intuïtiva forma de la teoria”. Una creença en la restauració del pensament intuïtiu del discerniment i la participació amb la música. En una era on la música contemporània s’ha convertit en una habilitat especialitzada, Russ encara dóna un valor excepcional a les orelles i al cor. La ment segueix la complexitat de les seves composicions. No obstant això, hi ha una qualitat suau enervant, una expressió profunda i apassionada que sorgeix d'aquest única auto-exploració de l’artista.
-Barbara Droubay,  N.Y.C.
 
10.- Scrapple From The Apple (Charlie Parker) 5m51s            27m


El tonal és una illa. I en aquesta illa hi ha de tot. Hi ha un tonal personal per a cadascú de nosaltres, i n’hi ha un de col·lectiu per a tots nosaltres per un temps determinat que li podem dir el tonal dels temps.

Hi ha, parlant de manera planera, dues cares per a cada tonal. Una és la part de fora, la franja, la superfície de l’illa. Aquesta és la part relacionada amb l’acció i l’actuació, el costat més aspre. L’altre part és la decisió i el judici, el tonal interior, més delicat i més complex.

El tonal adequat, correcte, és un tonal on els dos nivells estan en perfecta harmonia i equilibri. Al principi, un ha de parlar-li al tonal. És el tonal qui ha de cedir el control. Però això s’ha de fer amb satisfacció. En altres paraules, el tonal es fa per renunciar a coses innecessàries com l'auto importància i la auto indulgència, cosa que només ens enfonsa en l'avorriment.

El problema més gros és què el tonal s’aferri a aquestes coses quan hauria d’estar content d’alliberar-se d’aquesta porqueria. La feina consisteix  en convèncer el tonal per esdevenir lliure i fluid. Això és el que el bruixot necessita abans que res més, un tonal lliure i fort. 

                       Don Juan
                      Contes de Poder , Carlos Castaneda

 

blogger templates |