Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Doncs una setmana més amb un programa temàtic, amb unes músiques res a veure amb les de la setmana passada, coses que passen a Jazz Club de Nit. Així doncs que el programa d’aquesta setmana anirà dedicat a “Quatre maneres diferents de tractar el concepte de la Big Band”. Tindrem per una banda a la Chema Peñalver Big Band i el seu "Mode On", editat per SedaJazz i a l'Asier Olabarrieta i el seu "Retrato para Big Band", editat per Segell Microscopi. I per una altra banda, a la "Orquestra Galega de Liberación" (enviat a casa pel Xacobe Martínez), autoeditat, mentre que el de Rodrigo Faina & Change Ensemble i el seu "Different Roots" està editat per Red Piano Records. Escoltarem doncs a quatre Big Bands amb tot de composicions pròpies. I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I dir-vos que al blog hi trobareu tota la informació ampliada,  relacionada amb els projectes que avui escoltareu i més música que no hàgiu pogut escoltar per qüestions de tempos, els més reduïts de Ràdio Molins de Rei i Ràdio Abrera. 


I comencem amb les seves músiques i ho farem primer amb el projecte de la Chema Peñalver Big Band, que va fer el clarinetista i compositor durant la pandèmia. Disc editat el 2021 per SedaJazz i ho va enregistrar Juan Vicente Miguel Ortells des del 18 fins el 20 de desembre de 2020 a La Guarida Estudio, Vilareal, Castelló. Sergio Peiró ho vsa masteritzar als SP Estudios, Real de Gandía, València. I aquí hi tenim a: Manolo Díaz, Toni Porcel, Juan Moscardó i Adolfo Cebreiro, trompetes; Javie Llopis, Carlos Valls, José Javier Oliver i Óscar Torres, trombons; Fran Conde, Celso Sorribes, Rafa Palomar, Iván Pitarch i Inma Martínez, saxos; Cayetano Balfagón, piano; Natxo Navarro i Dani Fernández, contrabaix; Manel Chust, percussió llatina; Jesús Gallardo, bateria, i al líder Chema Peñalver, clarinet, composició, arranjaments i direcció musical. 

I comencem el projecte d’en Chema Peñalver amb un deliciós boleret a tempo mèdium slow, anomenat.. 

1.6.- Agridulce (Ch. Peñalver) 5m26s 

Doncs déu n’hi do, què maco que hem començat, amb aquest bolero “Agridulce” així delicat i amb una melodia molt bonica. Què bonic el so del clarinet del líder, compartint la melodia amb d’altres companys de la Big Band, que crec jo que ella i ells, havien estat alumnes seus alguna ocasió. Després de presentar-nos la melodia, ell mateix ha encetat els solos amb un de molt bonic amb profusió d’arpegis i escales i motius preciosos, alhora que un gust i delicadesa més que evidents. Bon i modern fraseig al clarinet, un instrument que sempre ens situa en el Jazz ballable, el que feia Benny Goodman, però no només. En Juan Moscardó al fiscorn ha fet també un preciós solo, amb una sonoritat molt càlida i bon missatge explicat, amb maneres delicades també i bon fraseig. I ja per acabar, el solo de Fran Conde a la flauta també ha estat molt maco. I sempre, recolzant-los la base rítmica, amb les percussions ben marcades tot i que suaus de potència sonora, com el tema requereix. 

Hem escoltat per primera vegada a aquest gran clarinetista, en Chema Peñalver, amb qui tenim una amistat virtual, la que ofereix Facebook. Aquí és on vaig veure que havia fet aquest projecte, i després de felicitar-lo per la feina feta, va ser ell qui va optar per enviar-me aquest i tres més dels seus projectes com a líder. Vaig tenir el plaer d’escoltar-lo parlar d’aquest i dels altres projectes en el programa AeropuertoJazzCafé que Jose Nebot fa a les Illes Canàries. 

I ell mateix ens diu que, “durant el període de confinament imposat per la pandèmia de la Covid-19, vaig compondre un repertori original i completament inèdit per a la orquestra de Jazz per excel·lència: la Big Band. Poc després de la reclusió, essent conscient dels riscos però sense perdre mai el sentit comú, vaig assumir el desafiament de l’enregistrament. Vaig aconseguir reunir 18 músics, valents i emprenedors, vaig organitzar quatre assajos i el desembre de 2020 vam enregistrar aquest “Mode On”, el meu sext treball discogràfic com a líder. Mai a la meva vida he estat tan il·lusionat amb un projecte. Moltíssimes gràcies a totes i a tots els que han fet possible aquest repte”. Chema Peñalver. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.


 

I un altre magnífic projecte és el de l’Asier Olabarrieta, “Retrato para Big Band” editat per Segell Microscopi. Disc enregistrat per David Casamitjana, Marc Sangés i Albert Luna en el teatre Foment Cultural de Súria, el 3 i 4 de juliol de 2020. Mesclat i masteritzat per D. Casamitjana a l’Espai Sonor Montoliu. Aquí hi tenim a: Sergi Vergés, direcció. Roger Mir, Fran Ramos, Martí Carrasco, César del Val, Carlos Santos, saxos; Joan Mar Sauqué, María Antonia Gili, Arnau Morell, Albert Clapés, trompetes; Pablo Martín, Miguel Moisés, Max Tato, Joan Codina, trombons. Guillem García, piano; Miquel de Riba, guitarra; Juan Pastor, contrabaix i Asier Olabarrieta, bateria. 

I en aquest projecte hi tenim 9 temes compostos i arranjats per l’Asier Olabarrieta, feina feta com a “Projecte final de carrera” del Conservatori del Liceu, amb tot el suport del món d’un dels seu mestres, i segur que tutor seu en el projecte, el nostre estimat Sergi Vergés, qui també els va dirigir. I us haig de dir que el dia de la presentació a l’Auditori del Liceo, allà que hi vam anar amb l’amic Joan Recolons. I d’això en fa no gaire, tot i semblar que va ésser en una altra vida. 

Doncs comencem amb les músiques d’aquest projecte del jove Asier Olabarrieta i ho farem amb el tema força delicat anomenat.... 

2.3.- Entre cuatro paredes (A. Olabarrieta) 7m39s 

Un tema que ha acabat amb una potència increïble, tot i el tempo mèdium, havent-lo començat molt més delicadament, amb un motiu principal recurrent, amb sons de la guitarra  d’en  Miquel i reforçat per la base rítmica. Posteriorment l’han desenvolupat els vents, en diverses tongades, primer els trombons i després trompetes i canyes. La pulsió rítmica, ben marcada tot i el tempo mèdium slow, recolza el “soli” dels trombons, que s’han marcat una bona intervenció. El motiu principal de nou deixarà pas al magnífic solo d’en Roger Mir al saxo alto, molt maco de sonoritat i ben trenat, amb un gust exquisit, alhora que bona exposició de l’harmonia del tema. El solo posterior, també magnífic ha estat a càrrec del trombonista  Miguel Moisés, el qual ha brillat també. I el tema segueix els derroters inicials, recuperació de motiu principal ara però amb el contrabaix i saxo baríton, i algun més dels més greus, per anar-ho ampliant, i també amb la potència rítmica del líder a la bateria marcant el “beat”, amb la guitarra d’en Miquel i el Riff repetitiu dels vents, afegitó de trompetes, i demés en un final brutal. Gran tema de l’Asier Olabarrieta. 

I d’altres delicats temes d’aquest projecte són “Noche plateada”, amb una melodia molt bonica i a tempo slow, una baladeta, vaja, i on ens trobem un gran solo d’en Martí Carrasco al saxo tenor, qui ha iniciat també la melodia. També és molt interessant el “Dejà Vu”, amb un marcatge inicial força suau alhora que persistent en el motiu principal per ben aviat aparèixer el solo de Pablo Martín al trombó, i després el de la trompetista mallorquina Maria Antonia Gili. 

Retrato para big band El bateria i compositor Asier Olabarrieta presenta el seu debut discogràfic titulat Retrato para Big Band, un treball integrat per música composta i arreglada per ell per a formació de big band i gravada juntament amb 17 dels millors músics joves de l'escena jazzística barcelonina. Amb només 23 anys, Asier es desmarca amb un treball decidit i sòlid malgrat la seva joventut. Un disc que destaca per la seva frescor, la seva riquesa en matisos i recursos musicals i les seves grans interpretacions. Encara que hi ha diferents influències clarament presents en la seva música, com el jazz més tradicional en els temes “Al cruzar la puerta” o “Seguramente quizás”, o el rock i el soul en “Contigo” o “Rompe el silencio”, la feina feta segueix mostrant gran coherència i personalitat, gràcies tant a la tasca personal d'Asier com a compositor i arranjador com a les magnífiques interpretacions que ofereixen els músics que l'acompanyen.  

Asier Olabarrieta (Pamplona, 1997)

Nascut en el si d'una família de músics (tant el seu pare com la seva mare ho són) va aprendre a tocar de manera autodidacta el piano, la guitarra i a cantar, a més de fer classes de bateria i de teoria dels 7 als 16 anys. Als 17 anys es trasllada a Barcelona per estudiar un grau superior de bateria jazz al Conservatori de Liceu, recolzat per la beca "joves promeses" atorgada per la fundació de música Ferrer Salat. Allà rep classes dels músics de jazz més importants de país, com Horacio Fumero, Marc Miralta, David Xirgu, Giulia Valle, David Mengual o Sergi Vergés. Animat per aquest últim, comença a compondre i arreglar música per a formació de big band. Després es gradua en el conservatori presentant aquest repertori com recital de fi de carrera, la qual cosa li mereix ser reconegut amb el premi extraordinari de la seva promoció. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.


 

I després de la presentació d’aquests dos projectes, diguem-ne que “normals”, entre cometes, ara farem un sal estilístic endinsant-nos en l’aspecte més modern de la música i del concepte Big Band. Així és que ara escoltarem el innovador projecte de Rodrigo Faina & Change Ensemble, i el seu “Different Routes”.  Un projecte enregistrat per Erik de Reus a Studio de Reus, Rotterdam. Editat i mesclat per REX als estudis Rex de Madrid i masteritzat per Manuel Pajaro i Rodrigo Faina. I aquí hi tenim a tota una colla de músics com són: Fanny Alofs, veu; Marieke Franssen, flauta travessera; Ilse Eijsink, Lars Wouters, clarinet Bb, clarinet baix; Paul van der Feen, saxo soprano i alto; Kees Krabben, saxo alto; Iman Spaargaren, saxo tenor; Nils van Haften, saxos soprano, tenor, baríton (Solista a If I'm to live); Stefanie Liedtke, fagot; Marc Kaptijn, trompeta, fiscorn; Gerard Kleijn, fiscorn (Solista a At night); Erwin ter Bogt, trompeta, fiscorn; Victor Belmonte, trombó, trombó baix; Daniel Quiles Cascant, trombó; Dave Kutz, tuba; Guillermo Celano, guitarra elèctrica (solista a A Room Full of People); Folkert Oosterbeek, piano, Rhodes; Clemens van der Feen, contrabaix; Marcos Baggiani, bateria, percussió addicional; Jasper Le Clercq, violí; Nina Hitz, violoncel; Rodrigo Faina, director d'orquestra, guitarra elèctrica. Metropole Orkest dirigida per Jules Buckley. Totes les composicions de Rodrigo Faina. Produït per Rodrigo Faina. 

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a aquest projecte:

www.changeensemblemusic.com, https://rodrigofaina.com/change-ensemble-2/ 

I comencem amb el canvi estilístic ja comentat, que d’això va el programa d’avui, el de donar-vos a conèixer la diversa música de quatre Big Bands. El tema que proposo que escoltem és el... 

3.2.- Deep, dark and blue (R. Faina) 6m05s 

Doncs i quina música més profunda, farcida de sentiment, alhora que plena d’història. I és que en Rodrigo Faina va compondre tot aquest projecte amb la seva Argentina natal a les espatlles, com ja comentaré o podreu llegir al blog. Una música relaxada, que ens situa en un estat de pau, de meditació, de memòria. També hi ha moments que ens trasbalsa tot i que ho fa sense pressió, dolçament i paulatinament augmentant-ne el volum dels vents, i les seves notes llargues, de fet, igualment que han fet ja en els inicis del tema “profund, fosc i blau”, com sembla que n’és el mar. Una melodia recurrent que se’ns fica al cap, la qual però, també té uns canvis tot i que molt delicats i quasi imperceptibles. Hi ha uns moments amb un descens harmònic molt bonic, en el que podria ser el pont del tema, o punt de canvi, aquí no gaire tonal, car tot es mou en els mateixos paràmetres. El break delicat del pianista Oosterbeek  en l’entremig del tema ha estat molt bonic, i poc ens l’esperàvem. Una mostra del que fa aquest Change Ensemble amb Rodrigo Faina. 

Different Roots, el primer àlbum de Change Ensemble, està inspirat en l’adolescència i infància de Rodrigo Faina a l’Argentina, on la literatura de Julio Cortazar i Jorge Luis Borges va anar de la mà del jazz i va tenir un paper fonamental en la vida de Rodrigo. Cada tema està inspirat en la literatura i incorpora orgànicament alguna forma d’improvisació. La música del disc evoca sentiments i sensacions que ens queden després d’haver llegit cada història i pretén portar-nos a un lloc fantàstic que només existeix en la ment del compositor. El so, l’espai i un cert lirisme són el fil conductor de tot el disc i algunes peces desperten una profunda sensació de nostàlgia que alguns oients podrien associar a la música de tango. La instrumentació de la major part del disc està clarament arrelada a la música jazz. Es podria dir que el conjunt és una mena de big band extensa, tot i que la innovadora característica de l’escriptura orquestral porta l’oient a llocs inesperats. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I ja per acabar la presentació de projectes, farem una passa més endavant pel que fa la modernitat, i així és que us presentaré a la Orquestra Galega de Liberación, en un disc enregistrat en directe i interpretat a base d’improvisacions en temps real, sense res pactat des del punt de vista musical. Un projecte enregistrat en directe per Xurxo Pinheiro al Teatre Principal de Santiago de Compostela el 12 de setembre de 2020. Produït per Xacobe Martínez, que va ser qui m’ho va enviar a casa. I aquí hi tenim a: Xacobe Martínez Antelo, direcció; Max Gómez, Lar Legido, bateríes; Javier Pereiro, trompeta; Olivier Cano, saxo alto; Xosé Miguélez i Diego Alonso, saxo tenor; Rosolino Marinello, clarinet baix; Patricia de Lorenzo, Rubén Fernández, Sheila Patricia, veus; Antonio Bravo, Manuel Cebrián, guitarres; Elena Vázquez, violí; María José Pámpano, viola; Macarena Montesinos, violoncel; Saúl Puga,  contrabaix; amb la col·laboració el dia del concert de Fidel Vázquez, il·luminació i Iván Barreiro, fotografia. 

I aquesta eclèctica Big Band musical, i d‘alliberació en tots els aspectes, varen fer un concert poques vegades realitzat, si no únic, sense cap premissa prèvia, només la única, crec, la de escoltar-se i escoltar als demés, mirar i deixar fluir. Van sortir finalment 10  temes, tots ells amb l’esperit de la llibertat interpretativa i creació instantània. 

Escoltem-los doncs amb un dels temes del seu directe, i no amb el que el van començar, i sí amb el que guarda una relació de tempo slow o similar amb els escoltats fins ara. I el tema en qüestió és... 

4.4.- Apuntamentos sobre o distanciamiento social (O.G. de L.) 4m56s 

I aquest va ser el quart tema que van crear in situ, a l’escenari del Teatre Principal de Santiago de Compostel·la. Déu n’hi do de lo ben creat el tema, amb una rítmica d’una certa persistència, i les excursions melòdiques dels vents, dirigides, o més aviat “conduïdes” per les sàvies mans del “conductor” que no director en aquests projectes de lliure improvisació, on aquest, sense dit res, i només amb els moviments de mans i braços aconsegueix que els músics vagin per determinats derroters. I al principi hem escoltat sons estranys i veus, i silencis, i saxo, i ja la bateria, i les notes profundes del contrabaix de Saúl Puga, i després, les veus de elles i ells, amb els acords de les guitarres de Bravo i Cebrián, les bateries de Gómez i Legido, aquests darrers amb un protagonisme principal durant tot el tema. El violí d’ Elena Vázquez ha destacat també en la seva delicada intervenció. I el tema ha seguit el tarannà rítmic amb d’altres intervencions conduïdes pel Xacobe Martínez, i mantenint una dinàmica similar en un tema que a molts us sonarà estrany, essent aquestes, coses que passen en un món musical allunyat dels estereotips i estereotics. A casa nostra hi hagué també una orkestra, en “K”, que va estar-se a 23 Robadors desenvolupant un projecte més o menys similar ara ja fa alguns anys. 

L'Orquestra Galega d'Alliberament està conformada per un ensemble de 17 músics residents a Galícia reunits al voltant de la música d'avantguarda, a la recerca de noves formes de creació espontània, i amb la improvisació com a font d'investigació. Un elenc que no necessita presentació en estar constituït per artistes i intèrprets reconeguts en els diferents àmbits del món clàssic, del jazz, de les músiques d'avantguarda i de la performance. 17 músics amb un recorregut vital i una trajectòria internacional que en poques ocasions trobem il·luminant un projecte tan contemporani, tan ambiciós i tan ancorat en el nostre hàbitat musical d'avantguarda. En aquest any 2021 vam llançar el primer treball discogràfic de l'Orquestra, enregistrat en directe en la seva estrena mundial a Santiago de Compostel·la. Tota la música d'aquest concert va ser improvisada al moment i composta a temps real mitjançant tècniques d'improvisació dirigida. Cap material venia pactat, après, o compost prèviament. El nostre primer disc és el concert íntegre de principi a fi. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I després d’haver encetat el programa passejant-nos per un dels projectes de cada Big Band, ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.........

Gràcies Carme per sempre fer-ho amb la mateixa dolçor i sempre relacionat amb les músiques del programa.



I el canvi que farem ara amb les músiques càlides de l’amic Chema Peñalver serà bastant bèstia, coses aquestes del programa d’avui. Així és que recuperem el seu projecte “Mode ON” i ja sense comentar-vos tots els músics i només parlant-ne dels que destaquin en els temes, en el tema que serà el que titula el disc... 

5.1.- Mode On (Ch. Peñalver) 3m54s 

Doncs déu n’hi do quin altre tema ens ha fet el bo d’en Chema i amb quina marxeta més maca. El ritme, la persistència, el tempo, tot plegat té una trempera magnífica, i al final amb els metalls a tot drap acabant-lo de cop. De fet, el motiu principal de la línia de baixos el fa la Inma amb el saxo baríton. El que seria la melodia del tema la fan però les trompetes primer, afegint-s’hi les canyes (saxos) després. I amb el pont s’hi afegeixen tots plegats. I ja la darrera A del tema a càrrec dels saxos i ja donar pas als solos. En aquest tema, el líder és l’únic responsable de les intervencions solistes fent-ne un de molt ben trenat. Ens ha mostrat la tècnica sobrada que té, a base d’arpegis inversemblants en el registre agut, passejant-se però també pel registre greu. Gran instrumentista en Chema Peñalver, com hem pogut comprovar, alhora que compositor, amb mestria també per la qüestió rítmica, a la qual li dóna una gran importància en aquest projecte de tempos i ritmes diferents, entre els quals els relacionats amb el món Latin, i per tant amb el Latin Jazz. 

I un tema amb aires llatins és el “Casco antiguo”, amb una melodia compartida per saxos i trompetes, anar-se alternant, i amb uns solos magnífics com són els del líder Chema Peñalver, ell magnífic al clarinet amb aires de bolero. També el de Javier Llopis, trombó; Fran Conde, al saxo alto amb un so magnífic i finalment el de Manel Chust, a les timbales. I a tot swing hi ha el “First Lady”, amb aires dels anys 30s i solo de Peñalver al clarinet. I més vital de tempo és el “Slave” amb melodia a tres bandes, les de saxos, trompetes i trombons, i amb ritme de sardanes entremig per la secció rímica i solos de Peñalver, Toni Porcel, trompeta i Celso Sorriner, saxo alto. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es


 
I seguim amb la música ara de l’Asier Olabarrieta i projecte “Retrato para Big Band” i ho farem amb un tema anomenat... 

6.7.- Tarde o temprano (A. Olabarrieta) 4m57s 

I quina altra bona composició ens ha fet l’Asier i ara a un tempo una mica més viu, amb un bon Groove i canvis de ritme diversos i magnífic solo al saxo tenor a càrrec de César del Val. El tema l’han acabat dolçament amb espurnes solistes del pianista Guillem García. I ha estat ell qui l’ha començat després d’una descàrrega energètica a càrrec dels vents. Ell n’ha fet la primera intervenció solista a piano, mostrant-nos les seves bones maneres i bon gust. Un solo pausat, bonic, amb una pulsió rítmica maca, la de la base de contrabaix i bateria. La melodia del tema, o curiositat, ha aparegut després i barrejada amb la seva interpretació, i han estat els vents qui  l’han feta. I el que dèiem, el llarg solo de César del Val al saxo tenor ha estat més que reeixida, ha estat immensa, amb un bon so, bon fraseig i llenguatge. I què bé ho fan aquests nois i noies del Conervatori del Liceu, i això em recorda que els vam tenir en una Festa Major d’Hivern a Sant Vicenç dels Horts. I després d’ell, el que seria el pont on canvia més o menys tot, on el ritme deixa de ser constant i va a batzegades, en un canvi no només rítmic que deixa pas de nou al tema i pianista, acabant-lo delicadament. 

Destaquen els solos de Joan Mar Sauqué a “Al cruzar la puerta” i també en el bonic tema “Contigo”. També és molt maca la melodia de “Recuerdo” amb solo delicat de Miquel de Riba a la guitarra i el preciós de Martí Carrasco al saxo tenor. També resulta clau el gran treball d'acompanyament a càrrec de la base rítmica amb Guillem García al piano, Miquel de Riba a la guitarra, Juan Pastor al contrabaix i el mateix Asier Olabarrieta a la bateria. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ara ja fins el 17 d’abril a  la Sala Xica on comptarem amb en Ramón Ángel Rey, Jon Robles i Manel Fortià, els quals ens presentaran el seu disc “Abril 10/18” i com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.



I seguim amb els canvis perquè ara recuperem a Rodrigo Faina & Change Ensemble i el seu “Different Routes”. Escoltem-los doncs amb el tema anomenat.... 

7.4.- A room full of people (R. Faina) 8m55ss

I ja heu pogut escoltar de nou quin canvi d’estil i quin altre gran tema d’aquesta Change Ensemble portada de la mà del Rodrigo Faina. Un tema que resulta fins i tot inquietant, amb uns inicis que s’han desenvolupat vers la potència sonora i rítmica per la bateria de Marcos Baggiani. I després de la irrupció d’aquest, a la guitarra hem escoltat a Guillermo Celano, el qual ens ha fet un “solaco” increïble, per modernitat, per efectes sonors encabits en el Jazz-Fusió però també per com ho ha “pelat”, per com l’ha fet. Quin tros de tema, marcat per la rítmica persistent de la secció homònima, i també escoltant les notes llargues dels vents i demés instruments, seguint l’harmonia canviant del tema, coses aquestes que semblen la mare dels ous de tot plegat, o marca d’identitat del projecte. Un tema llarg amb recurrències però també amb recerques diverses i canvis de tempo just al final, amb un crescendo que ens estaborneix. Un tema amb el qual gaudiríem d’allò més veient-los en un directe. El final però, s’ha anat diluint a l’espai delicadament, i més o menys com l’han començat, amb les veus i vents a mode crida a les sirenes. 

I aquest projecte comença amb el tema “Opening”, i ho fan molt delicadament, amb les notes llargues i dolces, emprades abastament en aquest projecte i una melodia preciosa i un tan melancòlica. Un altre dels temes en la mateixa ona delicada és el “If I’m to live”, iniciat amb una cadència harmònica descendent que es va repetint, afegint-s’hi però més i més transcendència per les veus incorporades.



I recuperem de nou a la “Orquestra Galega de Liberación” i el seu concert en directe i improvisat allà mateix i només conduït pel Xacobe Martínez. Escoltem-los després dels aplaudiments i xerrades amb el públic i/o músics fent una mena de “performance” en el tema.... 

8.9.- Supertrascendente (O.G. de Liberación) 6m44s 

Doncs ves per on que el tema ha estat també potent, rítmicament parlant, després d’iniciar-lo a base de veus diverses i instruments mantenint llargament una persistent nota una bona estona. I ens hem trobat amb els dos bateristes amb un téte a téte increïble, alhora que la intervenció a crits dels seus companys, tot plegat parit in “situ” i conduït per les sàvies mans d’en Xacobe. Sobreposades a les bateries, hem pogut escoltar els “nyaps” i gemecs dels vents, barrejats amb els bateristes i a moments sols, i també la intervenció de les guitarres de Bravo i Cebrián tot i que poca estoneta. El break entremig a base cordes fregades i veus processades aconsegueixen sorprendre’ns per la gosadia i bona gestió del directe. Tots plegats, amb bateristes i vents a base dels esmentats gemecs, han arribat al final del tema, d’un tema exemple de com les gasten aquests joves músics embolicats tots ells en aquest entorn de la màxima llibertat musical. 

I els amics de la Orquestra Galega de Liberación varen crear in situ “Vintage Spacewalk”, una obra amb aires clàssics cantada dolçament per Sheila Patricia i profusió posterior de metalls iconoclastes. I també és així d’íntima “Be music, my friend”, amb la veu de Sheila dolça i repetitiva envoltada de sons que simulen ocellets i demés meravelles de la natura. Més Free, com és tot el projecte, és la “Intro, a liberdade”, curteta intro que deixarà pas al propi tema “Liberdade”, recitada aquesta paraula amb la insistència necessària perquè se’ns fiqui al cap, i amb la trompeta de Pereiro fent unes cabrioles sòniques interessants. I el tema en sí, l’iniciarà el clarinet, per després trompeta i més instruments fent tots ells una mena de  “lick” repetitiu i persistent ampliat després per veus diverses, tot explicant-nos el missatge relacionat amb la llibertat, amb tots els aires àcrates i llibertaris de l’acràcia. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana o sigui que serà qüestió de mirar-ne la seva programació a la pàgina web de jazzterrassa.



I seguim recuperant els projectes o sigui que ara farem de nou un salt estilístic important de la mà de la Chema Peñalver Big Band, i projecte “Mode On”. Escoltem-los doncs en el tema.... 

9.7.- Carga y descarga (Ch. Peñalver) 6m19s 

Doncs déu n’hi do amb quina càrrega i descàrrega rítmica més impressionant,amb “solis” de saxos, gran i potent solo a la trompeta de Manolo Díaz, allà a dalt del registre agut i quasi súper agut, cosa difícil. Després els “quatres” entre trombó i saxo alto de Javier Llopis i Fran Conde, magnífica demostració de compenetració. També ha brillat el pianista Cayetano Balfagón, ell a tot “Latin Jazz”, i pel darrere els “Solis” dels vents. I això dels solis dels vents és una part de l’arranjament on aquests instruments fan una línia melòdica equivalent a un solo, però que està escrit per l’arranjador. I les percussions també han aparegut, i ho han fet per les mans de Manel Chust i les seves congues. I recuperen el tema tots plegats i l’acaben de cop. Quin gran tema d’en Chema Peñalver. 

I un tema amb aires de l’època del swing és el “Café Swing”, gran tema ideal per fer ballar als “bojo” del lindy-hop, amb solos del líder Peñalver a tot Benny Goodman, i també els de Juan Moscardó, trompeta; Iván Pitarch, saxo tenor i Natxo Romero, contrabaix. I el “Clarinet a la cool” l’inicia el contrabaix amb el motiu principal per ben aviat escoltar la melodia amb aires “cool” a càrrec del líder al clarinet, amb moments i aires de samba. Els solos posteriors seran els d’ell mateix, Toni Porcel, fiscorn i Celso Sorribes, saxo alto. Un tema molt bonic i molt ben interpretat per tots ells i ella. I finalment, el “Moolongoo” és un tema força divertit i vital, amb melodies compartides de canyes i metalls, bona idea que Chem ha sabut implementar en molts dels seus temes. Els solos els iniciarà el líder al clarinet, per després fer-ho la única dona i gran músic, na Inma Martínez, saxo baríton; seguir el Fran Conde, saxo alto; Carlos Valls, trombó i Manolo Díaz, trompeta.



I seguim així de musicals “ortodoxos” amb el “Retrato para Big Band” de la mà de l’Asier Olabarrieta amb la colla de músics que l’acompanyen, i els escoltarem amb el tema amb canvis diversos anomenat... 

10.4.- Al cruzar la puerta (A. Olabarrieta) 7m22s 

I quin altre magnífic tema ens ha fet l’Asier iniciat dolçament però després amb tempo doblat i swing espaterrant. I és que la melodia ja ha aparegut de la mà dels metalls, mentre que saxos (les canyes) l’han recolzat també. Però això ha durat un sospir, car ja ens hem trobat amb el tempo doblat i els saxos amb el seu “soli” i recolzament de trompetes, tots plegats preparant el solo del jove crac Joan Mar Sauqué, el qual ens ha estabornit per com l’ha desenvolupat, seguint l’estela de Clifford Brown al qual ell admira, més o menys com nosaltres. Brutal solo del Joan que ha deixat pas al d’un altre “mostru”, ara però de les canyes, i concretament la del seu saxo alto, i aquest és en Roger Mir, el qual recordarem sempre com a líder del seu projecte recuperant la música que varen fer els “Super Sax 2.0”. Magnífic solo d’en Roger a qui vam tenir amb el seu projecte en un llunyà Festival de Jam Sessions a SVdH. El pianista Guillem García ha estat també precís i delicat, alhora que lleugerament percussiu i amb un bon llenguatge. En definitiva, un gran tema de l’Asier on al final recuperen el tempo inicial. 

I un dels temes “canyeros” és el “Rompe el silencio”, tema que ha resultat estar fet a base de treball col·lectiu de les diferents seccions de vents, o sigui amb els”solis” de cada secció, que recordeu que són uns solos escrits per ésser tocats per saxos, les canyes o pels metalls, trompetes i trombó. Tot i això hi ha un parell de solos, el del Joan Codina, al trombó i el de César del Val, saxo tenor, magnífics tots dos. I un altre tema vital de tempo és el “Seguramente quizás”, on el Fran Ramos fa un reeixit solo al saxo alto amb aires força moderns, com també els posteriors de Miquel de Riba, guitarra i el del Juan Pastor, contrabaix. 

I encara ens queda fer un darrer salt d’estil vers la modernitat més agosarada, ara la del projecte “Different Routes” de Rodrigo Faina & Change Ensemble així és que proposo que escoltem el tema anomenat.... 

11.8.- Dreams (R. Faina) 7m38s 

Doncs aquest tema està ficat com a bonus track, i déu n’hi do de la canya que té, increïble i amb quins canvis entremig, quins breaks curtets que incorpora. I ha començat delicadament però ben aviat hem vist de quin pal anaven, quan hem escoltat la persistència rítmica per la secció homònima i amb una bateria i també contrabaix increïbles tots dos que fan caminar el tema d’una manera brutal. La guitarra, ara sí del líder Rodrigo Faina ha estat també increïble, tot i que no massa estona, llàstima. També diferents instruments han mantingut la pulsió potent i persistent. En el primer break hem pogut escoltar un contrabaix a tot drap fent un “walking” insistent que no sembla haver aturat en cap moment. I break melòdic i dolç al bell mig del tema, però que ben aviat tornaran les aigües al mar esvalotat i desfermat. I més breaks a base de notes soltes percusives del piano, i tornem-hi, que no ha estat res. I el contrabaix, i la bateria, i la resta de músics del Change Ensemble i escoltant les tecles del piano percusivament, i la insistència rítmica d’aquest bonus track anomenat “Dreams” amb el qual ens acomiadament d’aquest projecte. 

I més temes que hi ha amb aires d’un intimisme plàcid són “An installment of time” iniciat per la veu de Fanny Alofs alhora que envoltada per la resta de músiques delicades, les de la resta d’instruments. I un tema molt bonic i amb un ritme persistent tot i que molt suau, i amb una cadència harmònica que a moments em recorda un tema de Peter Hammill, el “A Louse is not a home”, coses que poden passar. 

I ara sí, i ja per acabar el programa d’avui dedicat a la diversitat de les músiques de quatre Big Bands, proposo que escoltem el darrer tema de la nit, el del projecte de la “Orquestra Galega de Liberación”, en el tema amb el qual varen començar el concert, sense presentacions ni aplaudiments i ja encabits en els persistents ritmes del tema... 

12.1.- Chamada (O.G. de L.) -11m 

Doncs déu n’hi do també quina persistència rítmica la d’aquests joves músics establerts a Galícia, que no gallecs ells i elles. Varen començar d’aquesta manera, amb aquesta potència i quines bones conduccions els va fer en Xacobe. Un tema que comencen a base de cordes fregades i nota més o menys comuna, per ben aviat aparèixer un canvi tonal, i un altre, i un altre, i posteriors incursions individuals d’instruments per després barrejar-se tots plegats a base de col·lectivitat interpretativa. Percussions diverses recurrents, sons de violins fregats repetitius, aparició dels dos bateristes, dels vents, amb els més baixos també, amb les guitarres amb sons estratosfèrics impressionants, i amb quina potència més increïble tot plegat. I quin motiu recurrent més bonic els hi ha indicat el conductor que no director. I les guitarres elèctriques, i els bateristes i la trompeta solista de Pereiro, magnífica la seva sonoritat i exposició. I mentrestant, la persistència rítmica impressiona per això mateix, per la insistència. Fins i tot sense els bateristes, les cordes fregades han acompanyat al trompetista. Per després tornar-hi de nou tots plegats en una simbiosi col·lectiva increïblement potent i creativa. Magnífic tema per acabar el programa d’avui, un d’aquells que et fan pensar en la infinitud de la música, la qual ens acompanyarà fins el final dels nostres dies. 

I un dels temes iniciats pel saxo tenor de Xosé Miguélez és el “XL kind of men”, fet molt delicadament i quasi unipersonal, afegint-s’hi després alguns dels metalls i canyes, així com molt delicat i profund. I un tema que comença amb veus estranyes i inquietants, per després sorolls dels bateristes és el “O que garda sempre ten”, “El que guarda, sempre te”. Després s’hi afegirà saxo tenor, clarinet i tots plegats seguint-ne l’evolució conduïda pel Xacobe. I finalment, “Somos Un” l’inicia la trompeta de Pereiro per després afegir-s’hi alguns de la resta de companys, nois i noies en un altre tema força inquietant on el so del saxo tenor de Miguélez destaca com el de la trompeta, i després els dels dos guitarristes. 

I us recordo que hem escoltat a la Chema Peñalver Big Band, i el seu “Mode On”, a l’Asier Olabarrieta amb el seu “Retrato para Big Band”, a Rodrigo Faina & Change Ensemble i els seus “Different Routes” i a la “Orquestra Galega de Liberación” havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I doncs ja tenim una bona notícia relacionada amb el Jazz Club la Vicentina. Sembla que després de reunions diverses s’ha pogut arribar a un acord entre l’Ajuntament i la que serà la nova junta de la Societat Cultural La Vicentina i així doncs que els concerts organitzats des del Jazz Club LV, se seguiran fent als mateixos espais, cosa que fins no fa gaire no estava gens clar. Gràcies a l’Ajuntament pel suport durant aquests darrers anys. 

I avui farem un programa temàtic de totes, totes. I és que podreu escoltar la música de quatre discos que en va enviar el trompetista suec Anders Bergcrantz, tots ells de la seva editorial Vanguard Music Boulevard. En podrem escoltar dos de la seva filla Iris Bergcrantz, "Young Dreams" i "Different Universe", i dos d'ell mateix,  "Elevate" i el que fa tocant la música de Anna-Lena Laurin, "The Painter" i aquesta setmana sense micro conte, que no sempre pot la Teresa. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç de la página web d’aquesta magnífica editorial sueca, Vanguard Music Boulevard.


I comencem amb les músiques d’aquests projectes, i primer delicadament amb un dels projectes de l’Anders, el “The Painter”, on ell interpreta la música de l’Anna-Lena Laurin, la seva parella i mare de les seves dues filles. Disc editat com tots per Vanguarg Music Boulevard i aquest és del 2013. Aquí hi tenim a l’Anders Bergcrantz, trompeta; Robert Tjaderkvist, piano, Patrick Gundstrom, contrabaix i Ulrik Ording, bateria, a més de la Norrlandsoperan Symphony Orchestra dirigida per Mats Rondin. Un projecte dedicat a Vincent Van Gogh. L’Anna-Lena  sempre havia admirat la seva manera de pintar i li va afectar molt la manera tràgica com va morir. “The Painter” consta de 5 moviments, o temes, i que són “I. Cypress”, “II. Absinth Minded”, “III. Sunflowers”, “IV. Touches” i “V. Twlight”, en total 44 minuts d’una música que no us deixarà pas impassibles on la música a l’estil clàssic, o millor dir “contemporani” es barrejarà amb el jazz durant les improvisacions bàsicament del líder a la trompeta. I d’aquest projecte proposo que escoltem el primer tema del disc, i sembla una bona idea escoltar-lo tot i pensant amb en Vincent Van Gogh, anomenat.... 

1.1.- I. Cypress (Anna-Lena Laurin) 9m47s 

Doncs déu n’hi do com hem començat, amb aquesta composició de Anna-Lenna Laurin, la dedicada a Vincent Van Gogh. I tot i els moments delicats inicials, i després a càrrec del fagot, la composició va adquirint una mena de majestuositat. La pulsió rítmica la tenim present gràcies també a la secció rítmica, vaja, la bateria de Ording. El moment on Anders inicia el seu solo és també d’una intensitat esfereïdora. Ell, s’ha esplaiat abastament amb la seva primera part i interpretació, per tornar-hi després d’una altra intervenció d’aquesta magnífica Norrlandsoperan Symphony Orchestra, i ho ha fet primer dolçament. Una molt bonica composició, on el nostre estimat músic ha brillat tot i acaronant-nos amb el seu delicat so. Hem escoltat també la magnífica improvisació, curteta, la del pianista Tjaderkvist, fent una mena de duet amb el líder. Aquest l’ha desenvolupat d’una manera evident i ja quasi fins arribar al final d’aquest I. Cypress de l’Anna-Lena, la seva dona. I ells dos, pares de les dues filles, Rebecca i Iris. 

I d’aquest projecte simfònic alhora que modern, hi ha d’altres parts d’aquesta “suite” com són el II. Absinth Minded, tema amb una bona vitalitat iniciat per sons de clarinet i diverses canyes de la magnífica Norrlandsoperan Symphony Orchestra. Hi haurà canvis diversos entremig, com la potent del baterista i solo de l’Anders i la de la interpretació solista al piano de l’Anna-Lena. I també és molt bonic el III. Sunflowers iniciat per una flauta delicada i dolça i preciosa melodia posterior i canvis posteriors amb potència dels metalls de la orquestra en un altre tema llarg de més de 9 minuts.



I ara escoltarem la veu de Iris Bergcrantz i el seu projecte “Young Dreams” editat el 2020 a Malmö, Suècia. Aquest és un projecte enregistrat entre l’octubre de 2017 i setembre de 2019  en diversos espais i segons els temes, o sigui que aquests són els espais: Gula Studion (Malmö),  Norrlandsoperan (Umeä), Helsinborg Concert Hall, HHH Music, (Copenhage), Oda Studio, (Estocolm). Igualment varen estar diverses les mescles, cosa que no cal comentar. De les 8 cançons que hi ha, 2 són tradicionals, cantades en suec, com són també un parell de temes més. N’hi ha doncs tres cantades en anglès, dues molt curtetes, i les tres composicions amb música i lletra de la líder Iris Bergcrantz. 

I començarem amb les músiques d’aquest projecte amb el tema que titula el disc, tema compost per ella mateixa, lletra i música, així com també n’ha fet els arranjaments, i amb músics com Calle Brickman, piano; Anders Fjeldsted, contrabaix; Andreas Fryland, bateria i el KVARTS String Quartet, cordes fregades, ella mateixa a la veu, i la seva germana Rebecca amb efectes i sampling. 

Som-hi doncs amb el preciós...

 2.1.- Young Dreams (Iris Bergcrantz) 4m49s 

I ja heu pogut escoltar quina composició ha fet Iris, i que bé i bonic canta, Iris Bergcrantz. I quin preciós acompanyament el del KVARTS String Quartet, i com han acabat el tema, delicadament, de la mateixa manera que l’han començat. Però entremig hi ha hagut diversitat i pulsió, la del contrabaix primer i després amb la bateria, tot i que molt dolça. També el punteig d’algun violí ens corprèn. El que més, però, la veu de la jova Iris. Tot i que més o menys a la meitat del tema hem gaudit d’allò més amb la part instrumental, la de les cordes fregades i més amb el solo al piano, el de Calle Brickman. La melodia ha aparegut de nou, i aquesta ves per on que té uns aires folklòrics preciosos. Que maco també aquest tema per seguir endinsats en aquesta atmosfera musical. 

I hi ha d’altres meravelles d’aquest projecte com és ara el “Nu Har Jag Fatt Den Jag Vill Ha”, a duet de veu i piano inicials, per després omplir l’espai musical amb la profunditat del contrabaix i la dolçor de les escombretes. I el “Head in the Clouds”, el fan només les veus de les dues germanes Rebecca i Iris amb efectes especials de la primera. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.



I seguim també amb l’Iris Bergcrantz i ara amb el projecte “Different Universe”. Disc enregistrat i editat el 2015 a Malmö, Suècia. Aquí tenim a Iris Bergcrantz, veu; Anders Bergcrantz, trompeta, Conn Multi Vider, percussions i chors; Anna-Lena Laurin, gran piano; Fender Rhodes, Sintetitzador Moog; Anders Fjelsdted, baix elèctric i contrabaix i Johan Kolsut, bateria. Hi ha convidat especial de nom Victor Lewis, bateria i d’altres músics com Stefan Bellnas, contrabaix i Rebecca Bergscrantz, chors en el primer track, “If You Fail, I’ll Always Stay”. És de suposar que tota la música i lletra és de Iris Bregcrantz. Aquest és un projecte de 5 temes amb un de molt curtet “Aurora’s Dream” de 34s i el “Different Universe” de quasi 13 minuts, mentre que els altres tres són d’entre 6 i 8 minuts. 

Escoltema-la ja amb el primer track, tema que comença delicadament però que tindrà d’altres derroters força heavys, tema on hi col·laboren els músics convidats entre ells el magnífic bateria Victor Lewis.... 

3.1.- If You Fail, I’ll Allways Stay (Iris Bergcranctz) 6m40s 

I ja heu pogut escolat la magnífica veu de l’Iris i composició força moderna i agosarada. I tot i iniciar el tema delicadament, després s’ha desenvolupat amb més energia, tot i mantenir el tempo. L’entrada de l’Anders en el seu solo a trompeta ha estat espaterrant. La base ha seguit amb la mateixa cadència harmònica, amb una pujada de tres acords i baixada de dos a l’arrel, amb la bateria marcant una rítmica potent. Però el tema l’ha iniciat dolçament Iris cantant i acompanyada pel gran piano de Anna-Lena Laurin. El motiu principal i cadència ja l’hem pogut identificar, el que seguirem escoltant fins el final amb les variacions adequades. Ens ha agradat molt la veu de Iris, i més encara la manera com compon, com ho feia el 2015 o potser ja d’abans. I els cors els fa la seva germana Rebecca i no oblideu que el baterista convidat en aquest tema és l’americà Victor Lewis, increïble “capo” de tots els tambors i plats, i que també hem escoltat a Stefan Bellnas al contrabaix. I de quina manera més dolça l’han acabat, més o menys de la mateixa manera que l’han començat. Magnífic tema i més que en vindran, avui amb tot el programa dedicat a la Música de la Família Bergcrantz. 

I d’aquest projecte hi ha d’altres delicats temes com el “They Say”, iniciat per una magnífica “intro” a contrabaix i acords del Fender Rhodes, per ben aviat escoltar la delicada veu de l’Iris. I el més curtet és el que fan instrumental l’Anders, Anna-Lena i demés “Aurora’s Anthem” de només 34 segons. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.



I el darrer de l’Anders Bergcrantz és l’anomenat “Elevate” editat el 2020. I en aquest projecte hi ha un tema enregistrat al Norrlandsoperan, Umea, Suècia, el 12 i 13 de juny de 2018, el que va fer amb la Norrlandsoperan Symphony Orchestra dirigida per Ingar Bergby. Els altres es varen enregistrar entre el 31 de juliol i el 4 d’octubre de 2019, aquests darrers a l’Studio Three de Copenhague. I en aquests darrers hi havia músics com ell mateix, Anders Bergcrantz, trompeta fiscorn i corneta; Tomas Frank, saxo tenor (#1,2,4); Anders Chico Lindwall, guitarra (#1,2,4); Sven Erik Lundeqvist, piano; Lass Lundström, contrabaix; Niclas Campagnol, bateria; Rebecca Bergcrantz, veu (#3); Iris Bergcrantz, veu (#5,9) i la Norrlandsoperan Symphony Orchestra dirigida per Ingar Bergby (#9). Un projecte amb 9 temes, tots compostos per l’Anders i quasi una hora de música molt intensa, que de ben segur us agradarà força. Hi tenim el tema més curtet de 1m10s mentre que el més llarg és de 10m08s, dels temes amb el combo, i el que fa amb la orquestra és de quasi 10m. 

Doncs proposo que escoltem el tema més llarg, anomenat.... 

4.4.- Demons (Anders Bergcrantz) 10m08s 

I ara, amb el projecte súper modern de l’Anders ens hem situat en un context de Jazz Contemporani, tot i que, en alguns aspectes, en el rítmic, em recorda una mica el Jazz-Fusió que feu Miles Davis a finals dels anys 60 del segle XX. Tot i això, les improvisacions dels membres d’aquest combo han estat increïbles, i actuals. I el darrer solo que hem escoltat ha estat el del guitarrista Anders Chico Lindwall, aquest sí, en l’ona del Jazz-Rock-Fusió. I encara al final, el pianista Lundeqvist, s’ha barrejat amb tota la banda, a mode d’improvisació col·lectiva, i tot això abans de recuperar el motiu principal, el de la línia de baixos i guitarra, alhora que la melodia a càrrec dels vents, trompeta i saxo tenor, i acabar el tema delicadament. L’han començat però amb el motiu o línia de baixos i melodia a càrrec del líder a la trompeta. El canvi del pont, tot i ser curtet, repetit dues vegades és increïble, quina potència. Quin “Groove”, tot i que lent de tempo, però que se’ns emporta irremissiblement. I el primer solo, i com l’ha iniciat, ha estat brutal...amb quins sons el líder l’ha començat, passats per sintetitzadors diversos. Després d’ell, i al saxo tenor, en Tomas Frank també ens ha deixat palplantats. Anders, ara sí amb el so “normal” de la seva trompeta, en un solo brutal, afegint-s’hi el saxo tenor, modificant-ne després el so de la trompeta, i tots dos en una magnífica improvisació col·lectiva. I ja després, la guitarra, la bateria, mare de 10 sr, quin  tros de tema. Grandíssim el nostre amic Anders Bergcrantz que recordo li vam fer el primer especial Nadal 2020, amb el vinil que li vaig adquirir en el concert a trio que va fer uns mesos abans a 23 Robadors, amb el Gonzalo del Val, i baixista irlandès. 

I una baladeta molt maca d’aquest projecte és “Forever” amb una melodia molt bonica interpretada pel líder a la trompeta. El saxo tenor Tomas Frank en fa la part del pont, o la B del tema. Després improvisaran i primer el pianista Sven Erik Lundeqvist. I també delicada i molt curteta de 1m10s és la balada “City of Roses”. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.



I ara recuperem el projecte de l’Anders, el “The Painter”, on ell interpreta la música de l’Anna-Lena Laurin, amb ell mateix trompeta; Robert Tjaderkvist, piano, Patrick Gundstrom, contrabaix i Ulrik Ording, bateria, a més de la Norrlandsoperan Symphony Orchestra dirigida per Mats Rondin. I d’aquest projecte dedicat a Vincent Van Gogh, i poseu-vos còmodes que escoltarem una altra delícia anomenada.... 

5.5.- Twlight (Anna-Lena Laurin) 8m05s 

Doncs ja heu pogut escoltar una altra magnífica composició de l’Anna-Lena, primer molt delicada, però de quina manera s’ha desenvolupat. El “Groove” també hi és, el marcat per la línia base amb els metalls més greus, trombons, i contrabaix de Gundstrom. La melodia ha aparegut a base de cordes fregades i demés instruments i el so magnífic de la trompeta de l’Anders. La potència de la orquestra simfònica, la repetició de motius per la marimba, sembla, i com va pujant tot de potència, tot i haver-hi canvis preciosos. I sempre apareix el so de la trompeta del líder, solista, per després fer-ho la resta de músics d’aquesta gran orquestra. I la calidesa de la composició es veu ampliada per la potència dels moments més brillants. I al final, motiu repetitiu, moments d’intensitat, i un final espaterrant. Difícil el comentar un tema com aquest, i si és llarg, doncs encara més. Escoltant-lo atentament se’n gaudeix molt més, d’aquest i de totes les músiques. 

I si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.


 
I seguim de nou amb els projectes de la seva filla Iris Bergcrantz, i ara serà el més folklòric “Young Dreams” amb ella mateixa veu, Anders Bergcrantz, trompeta i Anders Fjeldsted, contrabaix en el tema tradicional arranjat per Anders Fjeldsted i ella mateixa, anomenat.... 

6.2.- Kling Klang, blockan slar (Tradicional) 4m18s 

 Doncs què maca la pulsió del contrabaixista, ja d’entrada tot i indicant-nos com anirà el tema. La veu d’ella, també ens ha frapat, primer cantant sense lletra, però ben aviat notant el “Kling Klang”, cantant ella en suec, suposo, perquè podria ser una llengua encara més antiga, la dels primers pobladors, homes del gel. Trobo molt interessant aquesta recuperació, la del folklore del seu país, passat pel sedàs de la modernitat dels seus arranjaments. Iris canta la mar de bé, té una veu preciosa i afinació perfecte, i amb el recolzament del seu pare a la trompeta, doncs trobo que ha estat deliciós aquest tema. 

I un altre tradicional és l’anomenat “Vi Salde Vara Hemman”, iniciat dolçament per la veu d’Iris i contrabaix i piano, arranjament fet per tot el quintet de l’Iris i tema cantat en suec, suposo. Com també canta el “Hur Kan Jag Saga?”, música d’ella, lletra de Karin Boye i arranjat per la seva mare Anna-Lena. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es



I seguim amb la música d’aquesta família d’artistes, i ara de nou amb la modernitat d’Iris Bergcrantz i el seu “Different Universe” amb Iris Bergcrantz, veu; Anders Bergcrantz, trompeta, Conn Multi Vider, percussions i chors; Anna-Lena Laurin, gran piano; Fender Rhodes, Sintetitzador Moog; Anders Fjelsdted, baix elèctric i contrabaix i Johan Kolsut, bateria. Escoltem-la doncs en una altre composició molt rellevant, i tema més llarg, de més de 12 minuts, anomenat.... 

7.5.- Different Universe (Iris Bergcrantz) 12m50s 

I de quina manera més delicada han acabat aquest tema, amb ella cantant-lo suaument, més o menys com l’ha començat. Ara bé, ja heu escoltat entremig la “tralla” amb la qual ens han sorprès, i corprès. La melodia ha estat cantada per ella, i amb una línia de baixos de motiu principal, i també amb els chors de la seva germana Rebecca.  I com va creixent d’intensitat, i com puja el tempo i ja llavors sí que estem front un nou tema, una nova versió de l’original. La pulsió rítmica és brutal, els efectes emprats a base de sintetitzadors sobre la trompeta del líder així ens ho han mostrat. I potser és el Conn Multi Vider, aparell que diu l’Anders que usa. I quina canya la música que va fer Iris allà pel 2015. El solo de l’Anders a la trompeta sintetitzada és brutal, què bé que controla l’assumpte dels efectes. I la seva parella, l’Anna-Lena ha estat qui ha fet la seva aportació solista amb el Fender Rhodes, i quin so més bonic que té aquest instrument, i quin bon solo que ens ha fet l’Anna, ella compositora de música de l’entorn “clàssic”, la música clàssica contemporània que es fa ara. Gran interpretació solista de l’Anna, i de nou, sons sintetitzats, i sempre la base rítmica amb una trempera increïble. I parlant del tempo i ritme, el solo que ens ha fet el baterista Kolsut ha estat també increïble, allò que diem, per acabar-ho d’adobar, per després, com ja he comentat, aparèixer de nou la dolça veu de Iris Bergcrantz i acabar aquest tema tan impressionant. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.



I escoltem de nou el projecte de l’Anders Bergcrantz anomenat “Elevate”, amb Anders Bergcrantz, trompeta fiscorn i corneta; Tomas Frank, saxo tenor; Anders Chico Lindwall, guitarra; Sven Erik Lundeqvist, piano; Lass Lundström, contrabaix i Niclas Campagnol, bateria en el tema que titula el disc... 

8.1.- Elevate (Anders Bergcrantz) 8m55s 

I de nou ens retrobem amb la modernitat de la proposta de l’Anders Bergcrantz, i tot i ser el tempo mèdium high ja heu pogut comprovar el Groove del tema, a tot Jazz-Fusió embolcallat de contemporaneïtat. Una melodia encetada pel líder després de la ”intro” delicada que han fet tots plegats. Guitarra i baix han fet la línia de baixos i motiu principal, el rítmic-harmònic. El líder ha fet després la melodia, i també hem pogut constatar el canvi tonal en el pont o la B del tema. Ell mateix ha iniciat la improvisació tocant el cel allà dalt del registre més agut. I què difícil és tocar la trompeta en aquest registre i mantenir-ne l’afinació, coses aquestes que fan els mestres com ell, i com d’altres de casa com és ara en David Pastor, per parlar del que més toca allà a dalt, i fins i tot més amunt. El solo del líder ha estat a més farcit de bon gust, per sonoritat, però també per la història que ens ha explicat amb les seves línies melòdiques creades. Brillant, potent, creatiu i tècnic, i molts més  qualificatius li podríem afegir. Anders Chico l’ha seguit amb la guitarra, i què bé ho ha fet també, farcit de Jazz-Rock, gran tècnica i sonoritat seguint l’estela de músics com Mike Stern, Jeff Beck, per parlar dels que em venen ara mateix al cap, ells mestres en això del Jazz, del Rock, de les fusions, vaja. I ja per acabar-ho d’arrodonir, el solo del saxo tenor Tomas Frank ha estat també brutal, seguint també l’estil de la modernitat del tema i solos anteriors, mostrant-nos una tècnica esfereïdora. I abans de retrobar de nou la melodia principal, el baterista ha fet també un solet molt ben trenat. En definitiva, una gran composició de l’Anders i millors interpretacions de tots plegats. 

I un tema a tempo mèdium és el cantat per l’Iris i anomenat “Bagatella”, a un ritme ternari simple, o sigui, a ritme de vals preciós, amb una magnífica improvisació del líder a la trompeta. I més o menys al mateix tempo i ritme tenim el “Simplicity”, aquest però instrumental, amb una melodia molt bonica i sembla que amb el so més dolç i càlid del fiscorn del líder. I un pèl més de tempo te el preciós “Maple Syrup”, i amb un magnífic swing, sobretot en les improvisacions, la primera la del pianista Sven Erik Lundeqvist. 

I hi tornem amb el projecte “Young Dreams” de l’Iris Bergcrantz, i recordeu que és força melòdic alhora que amb aires folklòrics, i els escoltarem en el tema de la líder anomenat.... 

9.5.- Was it written on the stars? (Iris Bergcrantz) 6m32s 

I en aquest tema l’hem escoltat a ella cantant i també a Calle Brickman, piano; Anders Fjeldsted, contrabaix; Andreas Fryland, bateria i el Vindla String Quartet, cordes fregades. I quin altre gran tema ens han fet, i quina altra magnífica composició de Iris. L’han començat però molt delicadament, si el comparem com l’han interpretat amb moments d’una intensitat remarcable, i sempre amb la veu delicada de la líder. Un tema que sembla tenir dues parts, la primera melòdica i amb el quartet de corda, i la segona amb la improvisació a càrrec de Calle Brickman al piano, acompanyant-lo la base rítmica de contrabaix, Anders Fjeldsted  i bateria, Andreas Fryland. I quin solo ens ha fet el pianista, i amb quina pulsió rítmica l’ha fet gràcies als dos de la base rítmica. Afegir-s’hi el quartet de cordes al trio base, i ja finalment amb la veu de la líder, ha aconseguit pujar el  nivell d’emotivitat d’aquest tema de Iris. I quin final més bonic amb les cordes fregades. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ara ja fins el mes d’abril, encara per concretar el dia, però amb el projecte “Abril 18”, amb Ramón Ángel Rey, Jon Robles i Manel Fortià, concert que hem hagut de posposar diverses vegades per la malparida Covid-19, i com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.



I seguim amb Iris Bergcrantz, però ara amb el projecte “Different Universe”, amb Iris Bergcrantz, veu; Anders Bergcrantz, trompeta, Conn Multi Vider, percussions i chors; Anna-Lena Laurin, gran piano; Fender Rhodes, Sintetitzador Moog; Anders Fjelsdted, baix elèctric i contrabaix i Johan Kolsut, bateria. Els escoltarem en el sorprenent tema anomenat... 

10.3.- Time Was Spent (Iris Bergcrantz) 7m34s 

I quin tema més impressionant ens ha tornat a fer la Iris Bergcrantz, ple de potència, de modernitat, recordeu però que és del 2015 aquest magnífic projecte. I ha acabat amb l’Anders fent referències al “Bolero” de Maurice Ravel, i amb una canya final impressionant. Ha començat més tranquil, però, i amb un ritme així com trencat, però no hem tardat massa en trobar-nos amb els sons estratosfèrics de la trompeta de l’Anders, passats aquests sons pel Conn Multi Vider, un catxarret d’efectes especials que han convertit el so de la seva trompeta en quelcom més bèstia. Després sí que l’hem pogut escoltar amb el seu so “normal”, i amb un altre solo espaterrant, brutal. La base rítmica de baix, teclat i bateria li han donat un immens suport, i de quina manera. I recordeu que als teclats hi ha la mare de l’Iris, i que a la trompeta hi ha el seu pare. Quina família musical més potent. I el tema ha fet una altra passada per la modernitat dels sintetitzadors a càrrec de l’Anna-Lena, i la trompeta passada per efectes tot plegat farcit de contemporaneïtat i una gran tècnica de tots els executants, alhora que magnífica composició de l’Iris Bergcrantz. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana o sigui que serà qüestió de mirar-ne la programació.



I ja acabem el programa d’avui amb el projecte de l’Anders Bergcrantz anomenat “Elevate”, amb Anders Bergcrantz, trompeta fiscorn i corneta; Tomas Frank, saxo tenor; Anders Chico Lindwall, guitarra; Sven Erik Lundeqvist, piano; Lass Lundström, contrabaix i Niclas Campagnol, bateria en el tema.... 

11.5.- Danse (Anders Bergcrantz) 4m40s 

I quin tema tan bonic, de melodia vital, i amb la veu de nou de l’Iris recolzant ara al seu pare, car ell, també ho ha fet en els projectes d’ella. Un tema i melodia feta a duet de veu i trompeta, notant també el pont i canvi tonal, fet això al principi i al final del tema. Entremig però hem gaudit de les improvisacions magnífiques, la primera la del líder a la trompeta. Un tema amb una molt maca trempera i vitalitat alhora que amb uns canvis harmònics molt macos, ideals per desenvolupar-hi una improvisació creativa, com així mateix ens ha fet l’Anders en el seu brutal solo. I l’Anna-Lena l’ha seguit al piano amb una altra magnífica execució, delicada, un puntet percusiva, i feta amb molt bon gust musical, el gust exquisit que te aquesta família de músics, de creadors, d’artistes suecs. I a la capçalera del rètol del programa deia jo: Programa 448, amb la música de la família Bergcrantz. I així ha estat el programa d’avui. 

I el darrer tema “Fountain in Youth” és el que interpreta amb la magnífica Norrlandsoperan Symphony Orchestra, amb moments increïbles per delicats, com aquells de Miles Davis fent el seu “Sketches of Spain” i similars d’ell, arranjats per Gil Evans. 

I per acabar-ho d’adobar, us recordo que de la família  Bergcrantz hem escoltat dos projectes de l’Iris, “Young Dreams” i “Different Universe”, que hem escoltat també algun tema de l’Anders tocant temes de l’Anna-Lena Laurin en el projecte “The Painter” i també a l’Anders amb el seu projecte “Elevate”. I com sempre dic, espero que us hagi agradat força el programa d’avui, on us he mostrat la música que ha fet, i que fa aquesta família de creadors suecs. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina (doncs sí, i serà el mes d’abril), La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |