Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit programa de ràdio aquí
a Ràdio Ràdio Sant Vicenç 90, amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el nostre
programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla,
realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres
músics i editorials.
Doncs farem un programa dedicat a dos trompetistes
ben propers a nosaltres com són el Voro
García i Guillermo Calliero. Tot i que el primer viu i treballa a València, Voro és un músic molt proper a nosaltres per la vinculació una bona
temporada a Begues i amb tota la
colla que compartien vivències i música amb en Jordi Rossy al capdavant de tots ells. Guillermo viu i treballa entre nosaltres, tot i visitar el seu
país, Argentina una o dues vegades
l’any, passant-s’hi alguns mesos en total. Tots dos han vingut al Jazz Club La Vicentina i d’això no en
fa massa, tot i recordar què amb el Voro
vam fer un dels darrers concert-jam, magnífic, i amb el Guillermo vam gaudir d’un magnífic concert, ambdós realitzats a la Sala Xica amb un molt bon ambient.
Abans de començar el programa us voldria recordar el
concert inaugural de la 9ena temporada del Jazz
Club La Vicentina que farem a l’auditori municipal del Molí dels Frares en un concert patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, amb el quartet
liderat pel jove i gran trompetista Òscar
Latorre, amb Toni Saigi, piano; Marc
Cuevas, contrabaix i Roger Gutiérrez, bateria. Un concert gratuït que
començarà a les 22h en aquest magnífic espai. Us hi esperem.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es
fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Doncs començarem el programa amb el projecte de Voro García anomenat...
Voro García
Editat per
JAZZ ACTIVIST JA03
Enregistrat
per Jordi Colomé el 23 i 24 d’abril de 2011 al Jorge Rossy’s Studio a Begues.
Produït per
Voro García i Carlos López
Voro García, trompeta
Enrique
Oliver, saxo tenor
Leo Genovese,
piano
Dee Jay
Foster, contrabaix
Jorge Rossy,
bateria
Un disc enregistrat tot just després que comptéssim
amb la seva primera participació amb un quartet de luxe, vinguts de Begues essent la segona Jam Session que
vam fer a La Cuina d’en Toni. Una
formació amb Jaume Llombart, Dee Jay
Foster, Jo Krause i el mateix Voro
García. Aquest és un disc de nou temes amb els aires musicals d’haver
passat Voro una bona estada al Berklee College of Music i haver
obtingut les màximes qualificacions. Les millors sonoritats del ja llunyà 2011
però no pas escoltant-lo ara, on les músiques que escoltareu ens seran força
properes en el temps, així era la seva modernitat ara ja fa més de 6 anys.
Dels nou temes n’hi ha alguns de caire més lent com
són “Borero” i “Habitació d’Aigua”, ambdós temes de Voro García. Tot i això, us proposo encetar les músiques del tercer
programa d’aquesta temporada amb un preciós tema de l’Enrique Oliver també amb un tarannà delicat, anomenat...
4.- Borero (E. Oliver) 6m41s
Ja vegeu quina delícia per començar el programa. Una
melodia preciosa amb una seqüència descendent per arribar al repòs, en dos
chorus, i després i canviant de tonalitat fer el “pont” amb la mateixa
seqüència. El compositor és qui ha iniciat els solos, desenvolupant el seu amb
un magnífic i càlid so jo diria que com aquell de Wayne Shorter. El líder de la formació l’ha seguit amb clara i
nítida sonoritat alhora que magnífic fraseig. Què podríem dir d’aquest magnífic
pianista americà Leo Genovese, músic
que hem pogut escoltar en anteriors programes i sempre en discos de Fresh Sound New Talent alhora que vàrem
aprofitar la seva gira de 2016, on va fer una màster classe al Taller de Músics i un concert al Jamboree el 2 de juny. Magnífica
tècnica i delicada pulsió alhora que creativitat la d’aquest músic americà,
després del qual, Enrique torna a la
“coda” per acabar el preciós tema de seqüències descendents.
Seguim ara amb un tema una mica més viu, i ho farem
amb el tema de Voro García
anomenat...
3.- Josep (V. García) 4m40s
Tot i haver-hi també un magnífic tema farcit de
swing, també del líder i anomenat “Los Superfluos”, m’he decantat per aquest de
caire lleugerament funk i amb un ritme ternari, tema iniciat a mode d’intro per
Genovese i seguidament amb els dos
vents fent la gens fàcil melodia, i no per això magnífica. Oliver s’ha “llançat” literalment al buit amb un solo impressionant
on la tècnica de notes de molt curta durada ha anat de la mà del bon gust i
creativitat. Voro s’hi ha posat més
dolçament, però amb igual modernitat i sonoritat, ell que va fer un disc sobre Woody Shaw i que nosaltres vam posar en
un anterior programa. Genovese
d’igual manera i qualitat acaba d’omplir de pulcritud els solos d’aquest tema
que els dos vents s’encarreguen d’acabar
amb un Turn Around magnífic i delicat. I ves per on la mestria d’una
base rítmica que sembla que no hi sigui, però que fa que tot plegat vagi tot
molt més que rodat, i parlem del gran contrabaixista malagueny establert a Begues com el Jordi Rossy, gran màster de la música en general, en aquest
projecte al capdavant de les baquetes, unes de les millors de casa nostra.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el
seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb
un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment
Jazz, passant pel Flamenc i la
Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim ara sí amb un altre tema de tarannà funk i
ritme ternari que us recordarà de ben segur el “Senor Blues” de l’Horace Silver en aquest tema de Voro García anomenat...
1.- Begues Blues (V. García) 6m38s
I doncs sí que un agraeix que finalment ara, el 2016,
hagi pogut sortir aquesta meravella enregistrada el 2011, i ja suposo que les
qüestions econòmiques hauran estat cabdals. O sigui que força contents que hagi
sortit i jo força content que el Voro
me’l donés pel programa en la seva darrera visita al Jamboree amb un grup de luxe amb Chris Cheek, Peter Bernstein, Dee Jay Foster, Jordi Rossy. Doncs
primer una intro a secció rítmica i després el tema homenatge al “Senor Blues”
amb els dos vents alhora, per després el líder i compositor iniciar el seu
preciós solo, magnífic i farcit de referències a la melodia i amb l’harmonia
perfectament delimitada, ajudant doncs a seguir-lo. Ja sabeu que a vegades la
creativitat del solistes és un pèl complicada de situar en el tema, i això són
coses que hem d’entendre car, així ells han “vist” el tema. Afortunadament els
solistes solen situar-se sobre l’harmonia, com és el cas dels nostres herois i
així també hem pogut escoltar el magnífic solo de l’Enrique Oliver, un gran saxofonista tenor malagueny, habitual a les
nostres sales de concerts i jams, ell que en el moment d’enregistrar el disc
tenia 25 anyets, i ves per on que el líder en tenia 32. Després de Genovese i el seu reeixit solo els dos
vents ens tornen a portar ben a prop de “Senor Blues” amb la melodia de “Begues
Blues”.
I un disc amb d’altres temes magnífics com el
divertit “Merken” de Genovese, i el
més vital encara de Dee Jay Foster
l’anomenat “Hillbilly Pop”, nosaltres acabarem amb un altre homennatge, aquesta
vegada al gran Sonny Rollins i el seu calipso “Saint Thomas”, amb el tema
de Voro anomenat Kalipso amb K.
2.- Kalipso (V. García) 5m53s
De la web de SedaJazz
de València hi podeu llegir vida i
miracles d’aquest gran trompetista valencià que tant estimem:
Un tema vital de ritme càlid i melodia senzilla però
no per això simple, i menys encara el “pont”, entremaliat i ben trenat, amb
notes repetitives molt ben aconseguides per captivar i després de nou la A. El
solo de l’Enrique ara sí, que el
veiem amb els aires adequats de Rollins,
mestre que va se les va veure amb el gran Coltrane,
contemporanis ells dos, havent-li dedicat aquest darrer el tema “Like Sonny” a Rollins. El líder, igualment ens fa
“ballar” i “dansar” encara que no ho vulguem, tanta vitalitat ens transmet amb
el seu solo, el seu tema amb K. Genovese
ens segueix enlluernant amb la seva pulcritud estilística, bones maneres i
ritmes càlids, i no oblidem que gràcies als dos grandíssims màsters Foster i Rossy aquest tema i tots els
altres han caminat de la millor manera possible. Tema que s’han encarregat
d’acabar els dos vents amb un final magnífic, més aviat una C que la A inicial.
Magnífic tema, magnífic projecte del Voro
García tot i no haver-vos posat els altres cinc magnífics temes, els quals
espero que pugueu escoltar una vegada havent-lo aconseguit. La recerca per
internet és prou fàcil.
I nosaltres seguim però abans deixeu-me que us digui
que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I acabarem el programa amb l’altre gran trompetista,
el Guillermo Calliero, màster que
ens va acompanyar el gener del 2016 a la Sala
Xica amb una formació magnífica amb l’Albert
Bover, Horacio Fumero i Nicolás Correa. El seu projecte el vam poder veure
en directe no fa gaire a les festes de Cerdanyola
en un magnífic pati i espai, en un concert gratuït i ple de públic.
El projecte del Guillermo
es diu
“S.A.P VOL 1”
“S.A.P VOL 1”
Guillermo
Calliero
Editat per
Fresh Sound World Jazz FSWJ 048
Enregistrat
entre el setembre i octubre de 2016 als BucBonera Studios, Barcelona; La
Consulta, Reus i Dejavu, Buenos Aires.
Produït per
Federico Mazzanti i Guillermo Calliero
Productor
Executiu, Jordi Pujol
Guillermo
Calliero (trompeta, fliscorn),
Federico
Mazzanti (teclat),
Gabriel
Amargant (saxo tenor),
Martín
Laportilla (baix elèctric),
Nicolás Correa
(bateria),
Ernesto
Aurignac (saxo alto),
Toni Belenguer
(trombó),
Horacio Fumero
(contrabaix),
Roger Blavia,
Humberto Perdomo (percussió),
Bobby Shew
(trompeta),
Luis Salinas
(guitarra).
Foto de la
portada de Josep Tomàs.
Amb la majoria d’arranjaments a càrrec de Guillermo Calliero, Federico Mazzanti i
en el segon tema José Reinoso.
Em torno a trobar amb un altre projecte amb tots els
temes magnífics i on se’m fa difícil seleccionar el què sonarà i el què no. El
tema de l’Enrico Rava, “Theme for Jessica”,
és magnífic, ja suposo que ho sabeu, així com l’arranjament que han fet de
“Flor de Lino” de Héctor Stampon,
cosa que sabreu quan adquiriu aquesta meravella a la botiga Blue Sounds o per
internet entrant directament al web:
http://www.freshsoundrecords.com/guillermo-calliero-albums/6554-sout-american-project-sap-vol-1.html
Comencem doncs amb el tema de l’amic i gran
contrabaixista argentí i català per voluntat vital pròpia, Horacio Fumero i el seu tema on hi col·labora Toni Belenguer anomenat...
8.- Chajà (H. Fumero) 5m00s
Doncs ja veieu quin magnífic tema va compondre l’Horacio amb una intro rítmica a càrrec
del teclat de Federico i melòdica de
Calliero, essent el primer
l’encarregat de fer el “pont” i els dos metalls la melodia principal amb Toni Belenguer el primer en fer el
solo, magnífic el del trombonista valencià, amb un canvi rítmic inclòs, tot i
que no massa evident. Moments curts swingats entremig del conjunt a ritme
ternari. Calliero ha sonat com els
“àngels”, així és la gran tècnica d’aquest mestre argentí que ja va passar pel Berklee College of Music establint-se a
casa nostra on té tots els amors possibles, sense oblidar les seves arrels al
seu país. Tots plegats hi ha tornat amb la melodia principal i així l’han
acabat, magnífic tema de l’Horacio
Fumero que per començar aquest projecte està molt i molt bé.
Projecte de nou temes anomenat South American Project Vol 1 i per tant n’hi haurà al menys un
altre més i les músiques tenen aquestes arrels, sempre però amb les
improvisacions jazzístiques, havent-hi només un sol estàndard de jazz. La
resta, milongues amb Jazz, tangos i fins i tot el bolero del darrer tema, anomenat
així, “Bolero”, l’única balada. El projecte és força viu, amb tots els temes,
menys un, a un tempo mig, mig-alt, permetent-nos només fer una molt curta
“capcinadeta” amb el Bolero d’1 minut i mig. Les col·laboracions de luxe a
vegades en només un tema de gent com l’Ernesto
Aurignac, Toni Belenguer, Horacio Fumero, Roger Blàvia, Humberto Perdomo, Bobby
Shew i Luis Salinas fan d’aquest un projecte de gran magnitud, la de tots
aquests músics a més a més de la formació base a quartet. Tot i aquest darrer comentari,
dir-vos que el directe a Cerdanyola
el van fer a sextet amb l’Amargant i
Perdomo.
Escoltem doncs el següent tema d’aquet S.A.P. de Calliero, una preciosa cançó del gran Carlos Gardel anomenada...
2.- Golondrinas (C. Gardel) 5m08s
Doncs aquesta és una cançó, un tango originalment de Carlos Gardel, millorada a un nivell
estratosfèric gràcies a l’arranjament del pianista, compositor uruguaià, l’amic
José Reinoso. La preciosa melodia,
fins i tot és molt més maca que la original cantada per Gardel. Federico ha estat qui ha fet un gran solo al teclat amb algunes
frases d’altres cançons conegudes. El baixista Laportilla, reconegut a tots els nivells i peça clau, igual que el
teclista i bateria, en els projectes de Calliero,
ha demostrat el perquè és un dels més reconeguts en això del baix elèctric,
realitzant un solo melòdic seguint de ben a prop aquesta. El líder l’ha seguit
després d’una frase introductòria amb el teclista, amb un magistral solo i
càlid so del seu fiscorn, quasi cantant-lo podríem sense cap dificultat, tal ha
estat la manera melòdica de fer-lo. Les percussions de Perdomo han acabat el tema delicadament.
Seguim ara amb l’únic estàndard del projecte,
convenientment arranjat i quasi reconvertit “en una altra cosa”, tal és el
magnífic treball realitzat pel Federico.
El tema és del gran Victor Young i
s’anomena...
6.- Street of Dreams (V. Young) 5m54s
Doncs amb un ritme càlid on les percussions tenen
vital importància, aquest estàndard de Young
es veu reconvertit a un altre tema rítmicament i fins i tot melòdica, car l’any
1932 Young el va compondre com un
Foxtrot. El gran guitarrista Grant Green
va fer un disc amb el nom d’aquest tema, allà pels anys 50s 60s del segle
passat, i el nostre amic i teclista Federico
ha estat qui ha fet aquest magnífic arranjament. El solo de Guillermo ha estat brutal i segueix
impressionant-nos cada vegada que l’escoltem. La melodia immiscida en tots els
seus solos ens mostra de quina manera ha après ell a solejar utilitzant tots
els recursos tècniques a l’abast de pocs trompetistes. Federico al teclat està immens, i ves per on que van tenir clar que
aquest treball s’havia de fer amb el teclat, el mateix que ell utilitza en els
directes, i no fer-ho amb piano i després que tot sonés diferent. Gran decisió
la de fer el disc per després sonar igual en els directes. El líder ha fet uns
“quarts” amb bateria i percussions tornant després a la melodia, preciosa
d’aquest magnífic tema, doblant-se Guillermo
a fiscorn i trompeta, diria jo. Magnífic final, també.
I després d’aquest estàndard seguim ara amb un tema d’arrels italianes, tema de Fred Bongusto anomenat....
3.- Se tu non fossi bella come sei (F. Bongusto) 3m45s
El baix elèctric de Martín Laportilla ha encetat aquest tema amb lletra de Bongusto. Una balada cantada pel mateix
Bongusto, cançó italiana dels anys
60s que ves per on Guillermo devia
haver escoltat de petit a casa seva, no oblidem que el seu pare va ser qui li
va ensenyar a tocar la trompeta. Un tema amb lletra de Bongusto però sembla que l’autoria del qual és de Mogol, V. Pallavicini, Locatelli. De nou Federico ha reconvertit un tema en “una altra cosa”, imbuint-li un
ritme de vals, un ternari complex, ideal per a desenvolupar els solos de tots
ells, i primer el del líder, i ja ho sabem, magnífic com sempre. Però vet aquí
que el nostre heroi ara ha estat el gran Gabriel
Amargant en un solo curt però farcit de bon gust i tècnica, molt gran, la
d’aquest gran músic. Un so a lo Henderson
ha deixat pas a moments percussius per ben aviat tornar a la coda i fer la
melodia inicial per així acabar aquest tema, reconvertit a quelcom més que varen fer els seus autors.
I acabem el projecte i programa d’avui, amb el primer
tall del disc, si fos de vinil, tema compost per Guillermo Calliero i Federico Mazzanti anomenat..
1.- MilonJazz (G. C. & F. M.) 3m30s
Doncs amb aquesta milonga – jazz dels dos
compositors, teclista i trompetista, acabem el programa d’avui, tot i esperant
que us hagi agradat la proposta, avui dedicada a dos magnífics trompetistes
l’un a València i l’altre a cavall
entre Barcelona i Buenos Aires, Voro García amb el seu magnífic
“Roommates”, enregistrat el 2011 i afortunadament recuperat i editat el 2016
amb una formació de luxe, ja ho heu escoltat. Doncs poques més coses dir
d’aquest treball de Calliero que no
hagi dit ja i ara només us queda a tots vosaltres ajudar-los a seguir donant la
vida pel Jazz mirant d’adquirir els seus treballs de la manera que sigui, a
través d’internet o a les botigues de Jazz, poques, que encara hi ha, i
concretament pel Calliero a la
botiga Blue Sounds del carrer Benet Mateu 26 del barri de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.
Abans d’acomiadar el programa us voldria recordar el
concert inaugural de la 9ena temporada del Jazz
Club La Vicentina que farem a l’auditori municipal del Molí dels Frares en un concert patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, amb el quartet
liderat pel jove i gran trompetista Òscar
Latorre, amb Toni Saigi, piano; Marc
Cuevas, contrabaix i Roger Gutiérrez, bateria. Un concert gratuït que
començarà a les 22h en aquest magnífic espai. Us hi esperem.
Ara sí agrair-vos la vostra presència aquí o al blog
del programa que ja sabeu que és jazzclubdenit.blogspot.com.es, jo Miquel Tuset i Mallol qui us ha
explicat interessos comuns, ha realitzat i seleccionat les músiques esperant de
tot cor que us hagin agradat lo suficient per tornar-nos a trobar en aquesta
emissora la setmana vinent. Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit programa de ràdio aquí a Ràdio Molins 91.2 Ràdio Sant
Vicenç 90.2 Ràdio Abrera 107.9 amb
un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre
amic Cifu. A ell li dediquem el
nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”.
Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us
parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels
nostres músics i editorials.
Si la setmana passada vàrem incidir en el Blues amb aires Jazzístics en
el primer programa de Jazz Club de Nit
d’aquesta temporada, en el segon que ara mateix
estem fent, ho farem amb els ritmes càlids i melodies de dos projectes
que tenen aquesta similitud que no procedència. Us proposo que escoltem el
primer disc del guitarrista canari Octavio
Hernández, projecte editat per Kike
Perdomo per 96K Music, Tenerife,
i el també primer disc del percussionista català Fran Palomo, disc editat per Temps
Record amb aires plens de la càlida Cuba.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
El projecte de l’amic Octavio
es diu...
“TUNE HAPPINESS”
Octavio Hernández
Editat per Kike Perdomo per 96K
Music, Tenerife
Enregistrat als Estudis Casa
Murada, Tarragona
Mesclat i masteritzat per
Ferran Conangla als estudis FCM, Barcelona
Produït per Octavio Hernández
Kike Perdomo, saxo tenor,
soprano i Rhodes (EPTBH)
Audun Waage, trompeta
Octavio D. Hernández, guitarra,
Rhodes (EPTBH) e iqrskahen (Grisgris)
Giampaolo Laurentacci,
contrabaix
Juan Luís Castaño, bateria
I col·laboracions de
Mel Semé, veu (Ponta de Areia)
i (EPTBH)
Babacar Gayé (EPTBH)
Tots els temes estan compostos per l’Octavio excepte “Ponta de Areia”, què és de Milton Nascimento.
L’Octavio fa tota una sèrie
d’agraïments, entre els quals destacarem a dos dels seus professors de
guitarra, Vicenç Solsona i Dani Pérez.
Octavio Hernández (Las Palmas de Gran Canària, 1977)
La seva relació amb la música comença des de primerenca edat
principalment des de dos vies d'influència ben diferents: d'una banda el
folklore canari i per un altre el jazz, blues i rock. El 2001 es trasllada a
Barcelona sent la seva formació fins arribar a aquesta ciutat totalment
autodidacta. Ja establert a Barcelona pren classes d'instrument de músics tan
rellevants en l'escena musical catalana i espanyola com Jordi Bonell, Viçens Solsona o
Dani Pérez i comença els seus estudis al Taller de Músics on completa els cursos d'harmonia amb Vicens Martín, combos amb Joan Monné i Viçens Solsona, llenguatge
musical amb Martí Ventura i Cristina
Canet i arranjaments amb Publio
Delgado.
Escoltem ja el primer tema del programa d’avui que porta per títol el
suggerent de..
7.- Koito en Kyoto (O.
Hernández) 7m42s
Doncs ja veieu que hem començat amb bon peu, i és que aquest projecte de
8 temes, tots bastant llargs dels quals dues diguem-ne baladetes, una força
espectacular amb la veu de Mel Semé
en una cançó preciosa amb aires folklòrics brasilers, que per això és de Milton Nascimento anomenada “Ponta de
Areia” amb una intervenció magnífica de Kike
Perdomo al saxo soprano. L’altre tema delicat anomenat “Nu” és d’autoria
pròpia de l’autor on sembla que amb només, les escombretes i el saxo tenor de kike Perdomo n’hi ha prou per transportar-te
a un espai de pau total. Però si ens situem en el tema que heu escoltat
coincidireu amb mi que la melodia principal senzilla i curta és força enganxosa
i dons perquè està molt ben trobada així com també el ritme, una mica beat. La
secció rítmica precisa de Laurentacci i
Castaño se’ns endu sense remissió darrera de l’espectacular, per delicat
també, solo del líder a la guitarra. Magnífic solo de l’Octavio per velocitat, llenguatge jazzístic i so. Kike Perdomo del qual li hem posat
projectes en programes anteriors, és un dels millors i reconeguts saxofonistes
peninsulars i per descomptat el que més llueix les canyes a les illes Canàries,
d’on són ell i el líder. Magnífic tema per començar el programa d’avui, el qual
acaben igualment amb el motiu principal, abans però escoltant una mica la
trompeta del Audun Waage.
Paral·lelament als seus estudis al Taller
de Músics participa en seminaris i classes magistrals amb Chris Higgins, Seamus Blake, Kurt
Rosenwinkel, David Friesen i participa en el seminari de Zarautz 2001 amb Perico Sambeat, Javier Colina, Iñaki
Salvador entre d'altres. El 2005 es trasllada a Nova York ciutat on pren classes de Johnathan Kreisberg un dels guitarristes més importants en el
panorama jazzístic actual. El 2012 acaba els seus estudis complementaris de
música a l'Escola Superior de Música de
Catalunya, ESMUC rebent classes de músics de la talla de Dani Pérez, Joan Monné, Agustí Fernández,
Eladio Reinón, Pep O'Callaghan, Francesc Capella, Joan Díaz, etc. .
Seguim amb més música d’aquest guitarrista canari anomenat Octavio Hernández ara amb un tema
anomenat..
5.- Stuck in the Groove (O. Hernández) 5m23s
Ritmes trencats i igualment la melodia principal se’ns presenta gens
melosa ni fàcil, i aquesta és la proposta de Hernández. Els dos vents, trompeta i saxo tenor, s’embranquen ja en
la melodia completa, tot just abans de sorgir delicadament el so delicat de la
guitarra del líder en el seu solo. Una base rítmica potent i calibrada li
permeten desentendre-se’n i desenvolupar la seva creativitat, que ja veieu,
sembla serinacabable. Hem tingut el plaer d’escoltar a aquest trompetista
nòrdic establert a les illes, el magnífic Audeun
Waage a qui per cert havíem vist força a les ara desaparegudes WTF del
Jamboree. I d’això ja fa alguns anys, tampoc us penseu que masses.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
El tercer i penúltim tema que escoltarem d’aquesta formació segueix una
mica les estructures “trencades”, entre cometes del tema anterior, tot i ser-ne
evidentment un altre, l’anomenat...
3.- Next Stop (O.
Hernández) 6m13s
Contrabaix i guitarra, amb una bateria / percussió al darrera, obren
aquest tema on, ben aviat, els dos vents interpreten la melodia a mitges,
podríem dir i sí, com hem dit abans així com “trencada”. Melodia de la qual
n’identifiquem l’autoria, tot i recordant el tema anterior. Kike Perdomo ens torna a demostrar el
perquè és qui és, un tros de saxofonista amb un so situat a l’ona Joe Henderson i amb un clar llenguatge
personal. Els dos vents, de nou, omplen de sons l’espai tot just abans d’un
“break” impressionant. I ja hi tornen a ser, tots dos, per deixar pas al líder
amb la seva aportació solista. I ja heu escoltat com el contrabaixista Laurentacci va per un cantó amb un lick
repetitiu mentre el baterista no para de crear sons, car els ritmes ja hi són.
Al final, els dos vents acaben aquest també magnífic tema.
En l'àmbit professional ha participat en nombrosos projectes des del seu
propi quartet, Now Quartet, amb el
qual ha compartit escenari amb músics com Santi
de la Rubia, Mariano Steimberg, Tom Warburton, Joan Terol, César Joaniquet i
Miguel Serna o el Kike Perdomo
Quartet amb Abe Rábade i Juan Luis
Castaño passant pel hiphop amb IFS-Crew, funk i música cubana amb Mel Semé, mestissatge amb Radio Malanga o afrobeat amb Alma Afrobeat Ensemble entre d'altres. Ha
tingut oportunitat de compartir escenari al Festival
de Jazz de Canàries amb el Charlie
Moreno Group, al Canàries Jazz
Showroom amb Aldo Caviglia i Paco
Perera. També en el Canàries Jazz
Showroom de 2013 i presentant el seu treball a guitarra només sobre la
figura de Thelonious Monk amb una
estupenda acollida i el 2014 amb Eight
Songs For Nine Years de Takeo
Takahashi i Cavendish. Actualment lidera el seu propi quartet, OH4t, amb Miguel "Pintxo" Villar al saxo, Giampaolo Laurentaci al
contrabaix i Carlos Falanga a la bateria i el seu trio Haziram Trio amb Aldo
Caviglia i Giampaolo Laurentaci. Com a sideman participa activament en el
quartet de Kike Perdomo, el Takeo Takahashi Group amb Miguel "Pintxo" Villar i Juan
Pablo Balcázar i en Cavendish, formació de acidjazz i soul de Canàries.
I acabem aquest projecte amb un altre tema, on la melodia principal ens
recorda qui n’és l’autor. El tema en qüestió es diu...
2.- Snaj! (O.
Hernández) 5m58s
Amb el motiu principal del tema, el base i també el del contrabaixista,
comença el lider aquest tema. Ben aviat els dos vents ens en fan la melodia amb
la versió ampliada. El pont, on haureu comprovat que hi ha hagut un canvi
harmònic, és també força reeixit. Us recordaré que la majoria de temes
d’estructura de 32 compassos, tenen bàsicament dues parts, una A que es pot
repetir dues vegades, o sigui que es fa durant 16 compassos, i una B, o el
pont, on hi ha sol haver un canvi harmònic evident, que sol ser de 8 compassos.
Després el tema pot tornar a la A inicial o pot acabar amb una variació
d’aquesta A que llavors anomenen C. Espero no haver-vos embolicat més del
compta amb aquesta explicació teòrica, però crec que és prou adequat que
coneixeu aquests conceptes. Seguint amb el tema dir-vos que ens tornem a trobar
amb una composició d’una certa complexitat harmònica sobretot en el pont, on
haureu pogut copsar de quina manera evident canvia el tema. Després, solo del líder,
també magnífic i pulcre per seguir-lo amb el saxo tenor el gran Kike Perdomo en un altre solo
espaterrant de concepció moderna. Les notes bàsiques ens permeten escoltar al Juan Luís Castaño en un curt però
reeixit solo, baterista que havia coordinat les Jam Sessions de Jazz del JazzSí Taller de Músics durant força
temps. Al final, de nou els dos vents hi tornen amb la melodia per acabar el
tema el líder d’una revolada arpègica.
Deixem aquest projecte ja.....
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
El projecte que tanca aquest segon programa de la temporada 2017-18 és
d’un percussionista català enamorat dels ritmes de l’illa de Cuba havent-se envoltat de músics
d’allà per a desenvolupar-lo i s’anomena...
“BLACK WAY”
Fran Palomo
Editat per Temps Record
Enregistrat per Roberto
Hernández Sardui el juliol de 2015 a Egrem Studios, La Habana, Cuba
Mesclat i masteritzat per Alex
Gomez als Störung Studios
Productor executiu Fran Palomo
Fran Palomo, congues i
percussions menors
Michel Herrera, saxos alto,
tenor i soprano
Alejandro Meroño, piano
Rafael Aidamo, baix elèctric
Alain Ladron de Guevara,
bateria
Eduardo Bringues, trompeta
Javier Pino, veu #4
Reinaldo Elosegui “El Yako”,
veu #9
Delvis Ponce, saxo alto #7
Carlos Enrique Veitia fiscorn
#1
Totes les composicions són de Fran
Palomo
Un projecte de 10 temes, tots magnífics i marcats pels ritmes més càlids
de la illa caribenya, on se’m torna a complicar la selecció dels que sonaran i
dels que no, tal és la qualitat de tots ells. De fet, us recomano que entreu a
tempsrecord.cat el busqueu i l’adquiriu, car no us en penedireu, i d’això me
n’encarregaré jo amb la selecció que faré. Un tema que no us posaré és
l’anomenat “La maldad” car és un tema on Fran
ens fa un solo de percussió de tres minuts i mig, un magnífic solo però.
Comencem doncs amb les músiques d’aquest projecte i ho farem amb el tema
on comptarem amb la veu de Javier Pino
en el tema més “tranquil” del projecte, al menys en els inicis, amb l’anomenat..
4.- El camino de Chango (F. Palomo) 6m47s
Doncs aquetes són les músiques i ritmes d’aquest compositor i
percussionista català, privilegiat ell que ho ha pogut enregistrar a Cuba. I quin tema i veu del Pino i amb quina llengua africana ens
ha cantat, cosa autèntica abans de la colonització i hispanització de l’illa.
Els ritmes marcats pels cops a les congues s’acompanyen de les notes d’aquest
altre gran saxofonista anomenat Michel
Herrera, brutal. El líder, a les percussions hi és, hi serà sempre, de
manera permanent en els temes que escoltareu, alhora que el baterista anomenat,
no us ho perdeu Ladron de Guevara,
aix, que no s’ho prengui malament el noi. Al final hem tornat a escoltar les
prèdiques de Pino i no oblideu que
el “Vudú” hi tenia molta tirada en aquesta meravellosa illa. Doncs ja veieu com
les gasta l’amic Fran Palomo.
Fran Palomo, percussionista i compositor Català, presenta el seu últim
disc “Black way” (Temps Record 2017), gravat en els famosos estudis Egrem de
l’Havana, Cuba. El seu talent innat per tocar barregen el virtuosisme amb la
manera melòdica d’acompanyar i improvisa amb un gust i una dinàmica molt
personal. Un fabulós àlbum on es barreja el jazz contemporani d’influències
americanes amb la música afrocubana, aportant a aquest gènere una mica fresc i
diferent. Per a aquest disc va comptar amb la presència del talentós
saxofonista Cubà Michel Herrera, un dels músics mes famosos a l’avantguarda de
l’escena jazzística de l’illa, com també de talentosos músics que han estat
premiats en la seva terra en innombrables ocasions. Després del seu primer
àlbum “Alma y Clave”, gravat amb el grup Reparto Caribe, que va ser la seva
primera formació com a director, llança el seu segon disc “Black Way”
convertint-se així en el primer percussionista espanyol a gravar un disc de
latin jazz a la illa de Cuba. A més presenta el seu vídeo promocional Fran palomo-
Black Way, a través del canal del segell discogràfic Temps record per YouTube,
on barreja imatges del procés de gravació amb imatges de l’Havana al ritme de
la seva música. Per a tots aquells amants del latin jazz, un àlbum que a ningú
deixarà indiferent.
Seguim amb les músiques i ritmes d’aquest percussionista català que ha
tastat les mels de Cuba, i ho farem
amb un magnífic tema anomenat...
7.- Resolviendo (F.
Palomo) 6m58s
I de quina manera han començat el tema. Un motiu principal marcat per baix
i percussió i aquesta vegada amb el saxo alto de Delvis Ponce després seguint la melodia d’un tema certament força
evolucionat. La base rítmica evidentment hi és per l’autoria del projecte tot i
els breaks existents, o sigui canvis i aturades rítmiques. La presència de l’Alejandro Meroño al piano ara la notem
força més, i ells dos, pianista i saxo alto comparteixen uns “vuits”, o sigui,
improvisacions de cadascú que els duren 8 compassos i que comparteixen els dos
magnífics músics. Després, tema principal mentre el líder i compositor es
desferma en un magnífic solo a les congues i potser percussions menors. Ponce al saxo alto hi torna i ja amb el
pianista i resta de músics tornen als inicis per anar-lo acabant, la qual cosa
fan delicadament.
Francisco José Colomo Dueñas. Nascut a Barcelona el 19 de Gener de 1977.
Va començar amb la música a molt primerenca edat a casa on sempre va tenir
l'oportunitat d'interactuar amb diferents instruments. La seva atracció pel
llatí jazz, va venir a través d'un antic programa de ràdio cridat a tot jazz,
emès per la cadena ràdio nacional d'Espanya i presentat pel famós director de
cinema Fernando Trueva. El disc que va marcar la seva vida en aquest gènere va
ser el de tito ponts anomenat "Golden llatí jazz" gravat al village
garden de Nova York, on per primera vegada escolto el so del fantàstic i
inigualable Giovanni Hidalgo ia partir d'aquí es va enamorar del so de les
tumbadoras. Músic empíric de formació autodidacta, on va cursar els seus
estudis de tot just un any a l'escola "taller de musics" de Barcelona
en l'àrea de percussió afrocubana de la mà del mestre Alberto Cabello. Va
començar a tocar molt d'hora com a professional en la que va ser primera
orquestra de salsa anomenada la guayabera. Toco en diverses bandes locals com
Baia salsera, Manchas de salsa, Cubaneo i col·laboracions amb algunes mes.
Seguim encara que no acabem i ho farem amb el magnífic tema anomenat...
6.- Hotel la Soberbia (F.
Palomo) 5m57s
Doncs un altre tema força interessant per concepció rítmico-melòdica. En
Michel Herrera està immens per
sonoritat i ritme, el qual comença per les mans del líder i compositor. Herrera desenvolupa un magnífic solo
trenat de dificultat tècnica alhora que gust melòdic, i és que coneixem a molts
saxofonistes cubans i tots són increïbles. Quina majestuositat interpretativa
farcida de ritme la del Michel Herrera.
Un tema viscut pràcticament per ell sol, sense oblidar la resta de músics que
l’han acompanyat, que evidentment també hi ha estat, però és que la seva sonoritat
ha brillat abastament durant tot el tema.
El 2007 segueix els seus estudis al CNSEA, escola adherida al programa
d'estudis de l'institut superior d'art de l'Havana (Cuba), on va cursar dos
anys a l'àrea de percussió folklòrica cubana amb el mestre Alejandro Carbajal.
Però realment on va aprendre va ser en els barris rumberos com el d'Atarés on
va conèixer al difunt "macho" el qual el va introduir en el veritable
art del tambor, aprenent el seu sentit i el seu significat religiós. En aquesta
estada de gairebé dos anys va tenir la sort de ajuntar-se amb grans mestres i
aprendre de la seva extensa experiència musical, com ara: Roberto Concepció,
Jose Luis Quintana, Yaroldy, Adel González, Pepe Espinosa, Eliel Lazo, Roicel
Riberon, Keiser, Dreiser , Maximino, Macho, Cusito, Taberas, etc. A l'illa va
tenir l'oportunitat de participar al 24a festival "Jazz plaça" amb la
formació del pianista Argentí Tito Oliva.
I ja acabem projecte i programa d’aquest magnífic percussionista però
també gran compositor en Fran Palomo.
Hem escollit el tema magnífic anomenat “La Llegada” per acabar el programa a
tot ritme..som-hi dons.
3.- La Llegada (F.
Palomo) 6m13s
I de quina manera el piano ens situa en aqueta preciosa melodia, estareu
d’acord amb mi, que sí què és una preciosa melodia. La entrada del saxo tenor
curteta, ens la ofereix amb tota la seva extensió percussiva. Després Michel Herrera ens introdueix en un
riff ràpid i deu ni do de lo complex. La permanent percussió, ben marcada també
per baix elèctric, piano i bateria, serveixen de gran coixí on deixar-se caure
el Michel Herrera i desenvolupar el
seu magnífic solo. Trempera brutal en aquest darrer tema del projecte i també
del programa d’avui. La delicadesa del piano ens ha tornat a situar en la
melodia d’aquest tema que per acabar trobo que ha estat magnífic.
En el seu retorn a Barcelona l'any 2009 forma juntament amb el seu amic
i pianista argentí Cristian Torres la banda de llatí jazz anomenada Reparto
Caribe, amb la qual van gravar el seu primer disc "Alma y Clave".
Alguns dels temes es van extreure del directe realitzat en el primer festival
de salsa i latin jazz de Barcelona. Paral·lelament va formar part com a
conguero del grup Adjazzentes, dirigit pel pianista i compositor colombià Teo
Grajales fins a l'any 2012 i del sextet de latin jazz dirigit pel pianista
uruguaià Eduardo Tancredi. Al 2015 torna a l'illa de Cuba per gravar el seu
primer disc en solitari i hi roman durant gairebé un any per a la seva
elaboració. Al 2017 surt el seu primer disc anomenat Black Way a través del
segell Temps Record. Temes compostos pel músic català i arranjats
majoritàriament pel saxofonista cubà Michel Herrera el qual també col·laborà en
la gravació del disc. El seu talent innat per tocar barregen el virtuosisme amb
la manera melòdica d'acompanyar i improvisa amb un gust i una dinàmica molt
personal.
Bé doncs, ja hem acabat el segon programa d’aquesta temporada esperant
igualment que us hagi agradat i espero doncs que ens tornem a escoltar de nou
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 i jo, Miquel Tuset i Mallol qui us ha presentat, realitzat i escollit les
músiques d’aquest programa que per cert, primer han estat les del guitarrista
canari Octavio Hernández i acabant
amb el projecte del percussionista català enregistrat a Cuba amb força gent d’allà, en Fran
Palomo. Doncs rés més, gràcies per ser-hi, molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit programa de ràdio aquí a Ràdio Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb
un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre
amic Cifu. A ell li dediquem el
nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”.
Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us
parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels
nostres músics i editorials.
Un programa on el Jazz i les músiques afins són les protagonistes, així
doncs el Blues i derivats. Tot i això, dir-vos que de tant en tant farem
programes de Jazz-Rock, amb l’editorial Moonjune
Records i programes de Lliure Improvisació gràcies a l’editorial Discordian Records tot això fet amb
l’ànim d’informar-vos de les diverses mogudes musicals que hi ha per aquests
mons.
Aquest és un programa amb una relativa llarga història de només 8 anys i
amb 290 programes a l’esquena que darrerament havia durat dues hores. Enguany
canviarem el format reduint-lo a una hora i per tant aquelles llargues
explicacions i biografies passaran a la història i les podreu cercar als
enllaços que us posaré al blog del programa, que per si no ho sabíeu és: jazzclubdenit.blogspot.com.es.
Com que aquest és el primer programa del nou format així us ho explico, en el
ben entès que ens els propers ja no farà falta fer-ho.
Comencem dons avui un programa que li dedicarem a una de les
discogràfiques de casa nostra i estem parlant de Temps Record. D’aquesta editorial podrem escoltar avui un parell de
treballs encabits en el món del Jazz i el Blues.
Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
El primer treball que us proposo escoltar és el de l’amic i gran
pianista Marc Ferrer anomenat
ANOTHER WAY
Marc Ferrer, Pep Rius, Olivier
Rocque
Editat per Temps Record
Enregistrat i mesclat per Sergi
Felipe el 10 i 11 de març de 2017 a l’Estudi Underpool.
Producció i arranjaments de
Marc Ferrer, Pep Rius, Olivier Rocque.
Marc Ferrer, piano
Pep Rius, contrabaix
Olivier Rocque, bateria.
Aquest és un disc amb 12 temes dels quals 9 estan composats pels membres
del trio. És bàsicament un treball personal on la creació hi és predominant
alhora que les magnífiques interpretacions dels tres músics, tots tres
reconeguts en el món del Jazz i R&B. Marc
Ferrer forma part de projectes com The
Big Jamboree, i tots els relacionats amb el Big Dani Pérez i Agustí Burriel alhora que el seu projecte a trio.
D’ell ja li vam posar el seu primer disc 3
Coffees presentat al Jamboree on
hi vam assistir, i això va passar ara fa alguns mesos. Per si voleu saber-ne
més us poso l’enllaç i que és marcferrer.cat.
Comencem escoltant el seu projecte què és una altra manera d’acostar-se
al Jazz, un altre camí diu ell com a títol de projecte, partint de les
essències més profundes del Blues, i així és com comencem el programa, amb un
magnífic blues compost a dues mans amb el Pep
Rius i el líder anomenat..
3.- Red Number’s Blues (M. F. & P. R.) 4m41s
Doncs ja vegeu de quina manera hem començat, dolçament al menys en els
inicis tot i haver evolucionat, en el pont cap uns camins inesperats però
preciosos, és el blues dels números vermells amb alguns canvis harmònics, en el
pont on Pep Rius desenvolupa un
curtet i magnífic solo. Marc
però,està present tota l’estona amb la seva particular i nítida pulsió farcida
de swing. Tot i haver començat amb aquest magnífic blues, en aquest disc hi ha
un altre blues, aquest però inconstitucional, i no perquè ho diguin a Madrid,
no, perquè el Marc l’ha anomenat
així “Sweet Unconstitutional”. També ret homenatge a més a més a alguns temes
que han estat cabdals també en el món del pop com és el “The House of Rising
Sun” i per la gent de Molins els hi haurà de recordar als Dracs i al Jordi el seu
cantant que la cantava en català. I un record pel Miquel que ara fa un any que ens va deixar. Ves per on, quan ell
tenia novia a Sant Vicenç i tocava amb els Dracs, jo cantava amb els Indómitos
de Sant Feliu.
Seguim ara amb una mica més de ritme, així poc a poc com acostumem a fer
en aquest programa,i ho farem amb el tema del líder que intitula aquest
treball..
1.- Another Way (M.
Ferrer) 4m30s
Ves per on que quasi ens hauríem posat a ballar un rock amb una mica més
de trempera. Un tema, l’estructura del qual és la d’un blues, però ves que va
aparèixer Chuck Berry i va canviar
tot, també amb el Rei Presley. En
aquest disc hi ha també el tema “Estratagemma” amb dues emes del Pep és també una delicada cançó on ell
mateix fa un magnífic solo al contrabaix. També en la mateixa línia podrem
escoltar, si l’adquiriu entrant al web de Temps Record, el tema del líder en
record al pare i al fill, “Father and Son”, una altra preciosa i delicada
melodia. Hi ha també una referència als ritmes més càlids provinents de Cuba sense oblidar la proximitat amb New Orleans lloc on es va cuinar tot i
aquest és el tema compost a dues mans del Marc
i Pep anomenat...
8.- Cuban Affraid (M.
F. & P.R.) 4m30s
Doncs com a mixture de races, de cultures, de ritmes, Cuba va ser cabdal també en el món del
Jazz, car d’allà van sortir cap els EEUU els ritmes caribenys barrejats amb el
Jazz de la mà de Mario Bauzá, Ernesto
Tito Puentes i allà van trobar a Dizzy
Gillespie entre d’altres que ho van conjuminar i va sorgir el que després
s’anomenaria Latin Jazz. Aquest tema
és una barreja també on el concepte Latin hi és però d’una determinada manera i
sí més evident potser a mida que va avançant. El solo del Pep dóna pas a aquest canvi més latin, fins i tot salsero, on la
percussió i solo del baterista Rocque
ens tornen a situar en la melodia, molt ben trobada per cert d’aquest “Temor
Cubà”.
Acabarem aquest projecte amb un tema vital de Duke Ellington, Don George i Johnny Hodges el conegut...
2.- I’m Beginning to See the Light (E. & G. & H.) 3m36s
Un tema compost el 1944 que ben aviat ja agafar l’embranzida adequada
donada la popularitat que va adquirir, tema cantat per quasi tothom entre ells,
elles, la gran Ella Fitzgerald de la
qual enguany fa 100 anys del seu naixement. Els nostres herois ens en fan una
magnífica interpretació, i el picar de mans ja ens indica el què hem de fer,
aixecar-nos i bellugar-nos. Interessant la manera com l’han concebut
iniciant-se quelcom de diferent en començar Marc a fer el seu solo, magnífic per cert i en l’estil més buesy. Pep amb el seu solo ens diu, eps
companys que aquí estic jo, contrabaixista i guitarrista per si no ho sabíeu i
compositor. Pep Rius músic i artista
gràfic.
Doncs deixem el treball d’aquests tres músics i seguirem amb el següent
treball i darrer del programa. Eps però no us espanteu que anem més o menys per
la meitat, o sigui que encara tenim una bona estona de música.
Abans però deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per
veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres,
dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a
l’amic Enrique Heredia, mentre que
la resta de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada.
El projecte que us presento ara el lidera una gran cantant més de Blues
que de Jazz, acompanyada d’un pianista més de Blues que de Jazz però amb una
secció rítmica, contrabaix i bateria més de Jazz que de Blues. El resultat de
tot això es diu
JAZZ NATURE
Txell Sust & August
Tharrats Trio
Editat per Temps Record
Enregistrat per Didier Richard
als Vertigo Studios de Llinars del Vallès
Producció de Castell Sant
Antoni i Temps Record
Txell Sust, veu
August Tharrats, piano
Nono Fernández, contrabaix
Xavi Hinojosa, bateria
Aquest és un disc de 10 temes amb composicions pròpies de Txell i August amb arranjaments de Nono i Xavi, en una barreja perfecte de
Blues i Jazz. I com que sembla haver estat produït també pels caves Castell Sant Antoni què millor que anomenar-lo
Jazz Nature. De fet, els de la
família Canals, propietaris d’aquestes caves, fan referència als criteris
d’autenticitat, harmonia i qualitat de la marca per a sponsoritzar aquesta
banda i projecte, car la seva música segueix aquests criteris perfectament,
sorgint doncs una magnífica experiència: es recomana escoltar amb bona
companyia i unes copes del nostre gran cava.
Comencem doncs amb una preciosa balada anomenada..
4.- Good Luck (T.
S. & A. Th.) 5m32s
Bon tema per anar-nos situant en el context musical d’aquesta formació.
Bona veu i entonació d’aquesta cantant que recentment va acompanyar a la Big Band del Maresme dirigida pel
pianista Gerard Nieto. August ens ha fet un magnífic solo, ell
sobrevolant el swing tan ben marcat pel Nono
i Xavi. El Blues és lo seu. Un pianista que no oblida les estructures
jazzístiques i així és que sap estar-s’hi, amb elles. Amb el Nono han fet uns quarts compartint solo
i després Txell ens ha situat de nou
en el tema, tema potent per començar.
No oblidem però que Txell
està en això de la música des de fa alguns anys, essent una reconeguda cantant
i havent enregistrat el seu primer disc amb l’August Tharrats Blues Trio, el “Blue Time”, el 1995. Ha enregistrat
spots publicitaris per a diverses marques. Amb La Vella Dixieland va enregistrar “Hot Time” el 1999. També Sust havia acompanyat a l’Alejandro Sanz a les seves gires on
feia de “corista”, una corista de luxe, i el 2001 s’incorpora a la gira d’aquest
músic anomenada “El alma al aire”. El 2002 enregistra el seu primer disc en
solitari amb el guitarrista Jean Paul
Dupeyron. El 2004 torna amb l’Alejandro
a la gira “No es lo mismo”. Amb Armand
Sabal-Lecco, a finals del 2006, versionen i graven 4 videoclips de quatre
cançons de Llach i Bonet per al programa de poesia Tons del Canal 33. El 2007
torna amb Sanz per fer la gira “El
tren de los momentos”, i hi tornarà el 2009 amb el “Looking for Paradise”. El
2010 edita el seu segon disc “Ciutadana Universal” produït per l’Armand Sabal-Lecco. Ha fet actuacions
en petit format, amb projectes diversos i ha actuat a la Nova Jazz Cava de Terrassa
amb aquest projecte que estem escoltant diverses vegades des de llavors fins
ara.
Escoltem un altre tema d’aquesta magnífica parella...
5.- No Durty Came (T.
S. & A. Th.) 3m50s
Un tema que ens recorda la melodia d’un altre, però lleugerament, i ben
clares són les diferències en el pont. Sust
el canta així com una mica darrera del temps accentuant el swing. August desenvolupa el seu solo tot i
situant-nos en el Blues però amb frases ben Jazzístiques, no endebades ell ha
“begut” de totes les fonts, havent escoltat a Fats Waller, Art Tatum per només dir-vos-en un parell dels de Jazz.
Txell hi torna amb la melodia, com
sempre fan, ja ho sabeu, i així acaben aquest tema.
L’August és, sens dubte, el pioner del Blues i Boogie Woogie piano a Catalunya. Nascut a Barcelona l’any 1956, als 4 anys descobreix el Blues escoltant els discos de Ray Charles, Louis Armstrong, Lionel Hampton... és autodidacta, això ha fet que s’apropi a aquesta música amb humilitat, creant un llenguatge personal. Potser per això músics de la talla de Teddy Edwards, Gene 'Mighty Flea' Connors o B.B.King, l’han felicitat per la seva manera de tocar Blues. Admirador dels pianistes de l’escola de Kansas City com Jay McShann, destaca la seva qualitat interpretativa i honestedat sobre l'escenari. Músic amb gran capacitat de comunicació, capaç de captivar els espectadors amb un estil personal, replet de Blues, Swing i Boogie Woogie.
Escoltem un altre tema d’aquesta magnífica formació, anomenat....
3.- Inhale Exhale (T.S.
& A. Th.) 3m52s
Amb els inicis de piano i escombretes Txell Sust ha començat aquest tema anomenat inhala exhala, una
melodia curta però molt ben trenada i interpretada i més al final del tema a
ple pulmó, moment en el qual l’August
desenvolupa el seu solo ben recolzat pel walking del contrabaixista Nono Fernández, el qual realitzarà el
seu farcit de llenguatge jazzístic, magnífic solo, tornant amb el pianista a
preparar el camí per tornar-nos a trobar amb la melodia inicial amb Sust a tot pit.
L’August va ser
el pianista del grup Big Mama - The Blues Messengers fins el setembre de 1992,
formació amb la que es va donar a conèixer dins el panorama nacional. Aquell
mateix any crea el seu propi trio, un any després inicia la seva col.laboració
amb la cantant Txell Sust amb qui ha gravat 3 CD’s (Blue Time, Gran Hotel
Havana, Non Stop). Tharrats és membre de la formació Tandoori Lenoir, amb la que
enregistra un Cd homònim amb els temes més reconeguts d’aquesta banda d’All
Stars. En el terreny internacional, Tharrats ha acompanyat a importants
'bluesmen' com Louisiana Red o Johnny Mars, el trombonista Gene Conners,
Sherley Johnson o el guitarrista Guitar Crusher. Alhora ha participat en
diversos Festivals Internacionals de Blues i Jazz a Suïssa, França, León,
Saragossa o Terrassa, entre d’altres, a més de produccions especials com per
exemple en formació de duet amb Amadeu Casas.
Seguim ara amb l’únic tema instrumental del disc, tema de l’August a tot swing l’anomenat...
7.- Thrio (A.
Tharrats) 5m27s
Un Blues ben senzill de melodia, com solen ser-ne molts, i amb les bases
suficients per a fer-ne un bon desenvolupament en els solos, que és on es veu
la creativitat dels músics. Aquí l’August
ens mostra el seu gust jazzístic a la vegada com juga amb igual facilitat amb
el Blues. Nono Fernández ens torna a
situar en el context harmònic i de quina manera ho fa, és clar que amb el
suport rítmic de l’amic Xavi Hinojosa
el qual està soberg en tot el projecte fent la “feina” encomanada, que la
màquina rutlli a tot swing i ves si ho aconsegueix. En aquest tema també ens
mostra el domini de les escombretes, precises i amb un swing brutal, moments
després tornen a buscar la senzilla melodia per així acabar el tema. Un tros de
tema instrumental.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
I acabarem projecte i programa amb el primer tall del disc,
l’anomenat...
1.- Better with you (T.
S. & A. Th.) 2m50s
Amb aquest tema més viu acabem el programa d’avui, el primer d’aquesta
temporada, ideal el tempo per anar-nos-en a dormir amb un bon swing i segur tot
i recordant les bones músiques que avui heu escoltat aquí a Jazz Club de Nit. Si fem una mica de
memòria recordareu que el primer treball que hem escoltat ha estat el de Marc Ferrer Trio, amb Pep Rius i Olvier Jacque un treballa
anomenat “Another Way”, editat com el de Txell
Sust & August Tharrats Trio per Temps
Record. Una editorial de casa nostra, de Terrassa concretament que té un magnífic i divers catàleg podent-lo
investigar entrant al seu web tempsrecord.cat i així podreu adquirir els discos
que heu escoltat avui i els que veieu que us interessin.
Doncs res més, gràcies per ser-hi, ja sabeu que podeu entrar al blog del
programa jazzclubdenit.blogspot.com.es on podreu tornar-lo a escoltar,
descarregar-lo i escoltar-ne els de les anteriors temporades. Espero que us
hagi agradat la proposta musical en el ben entès que cada setmana serà diferent,
així doncs, Miquel Tuset i Mallol jo
mateix, qui ha realitzat el programa, us agreixo la vostra presència a l’altre
costat i us espero la setmana vinent aquí mateix. Bona nit i bon Jazz Club de
Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)