Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Avui comptarem amb quatre projectes les músiques dels quals aniran agafant un caire cada vegada més rítmic, començant dolçament amb el projecte de Claes Magnet Trio, “Close to Silence”. Seguirem amb un altre del trio Sperrazza, Sacks & Kamaguchi ara amb el “Play Tadd Dameron”. Seguirem amb el Luís González Trio  i convidats amb el seu “Made in New York”, i acabarem a bon ritme amb el darrer treball de l’Ivó Oller anomenat “Way”.

Però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Comencem ja amb la delícia d’en Claes Magnet


“CLOSE TO SILENCE”
Claes Magnet Trio

Editat per Quadrant Records     Q00074J
Enregistrat per Toni París i Carles Xirgo durant el mes de juny de 2016 a Estudi de Gravació 44.1, Aiguaviva, Girona.

Claes Magnet – piano
Juan Carlos Buchan – contrabaix
Quico Samsó – bateria

Totes les composicions són de Claes Magnet.

Veiem què ens en diu el Josep Ramon Jové des de la web de Quadrant..

“Claes Magnet és un pianista emergent de l’escena catalana del jazz. Close To Silence, el seu primer disc, un projecte en el qual l’ús del minimalisme i el silenci són eixos transversals de les seves composicions. Magnet entén la música com el mirall més sincer i introspectiu de l’ànima. Les seves composicions, mesurades i austeres, són també melodies que oscil·len entre el jazz i el pop, improvisades i honestes. Magnet reconeix obertament l’influència de l’estètica dels pianistes del segell ECM. Li agrada la creació d’ambients contemplatius a través d’un so íntim.”

Doncs sí, així serà el projecte que escoltarem durant uns quants minuts, i començarem amb aquesta proposta tan delicada, una de les que més haurem escoltat mai aquí a Jazz Club de Nit.

Escoltem doncs ja la primera cançó d’aquest disc tan proper al silenci, tal era el segell ECM que a sí mateix es definia com “The Sound Next To Silence”, amb el tema que dóna títol a l’àlbum tot i recordant-vos que si pot ser, apagueu els llums i no només per com ha pujat el MW/h.

5.- Close to Silence             (C. Magnet)               6m14s

Doncs amb aquesta preciosa cançó hem començat el nostre programa d’avui, havent-nos situat ben a prop del més romàntic dels pianos. Aquest sí és el so més proper al silenci, amb aquestes notes soltes tan espaiades en el temps, en el tempo. Una preciosa cançó amb el tarannà de ECM i que ens recorda que aquest músic ha fet tres bandes sonores de treballs cinematogràfics com Els pintors catalans a Cerdenya, Tiempo de Mente i Un món numèric amb directors com Marco Antonio Pani, Daniel Muñoz o Roger Comella. El Juan Carlos Buchán i l’amic Quicu Samsó fan una magnífica tasca de suport, tot i ser tan personal aquest treball, seria quelcom de diferent sense la col·laboració d’aquests dos gran músics.

CLAES MAGNET TRIO neix com a formació a principis de 2016. Claes Magnet, pianista i compositor del trio, decideix liderar el seu primer projecte musical per donar forma a les seves composicions inspirades per pianistes del segell europeu ECM com Bobo Stenson, Marcin Wasilewski o Tord Gustavsen.

Escoltem ara el primer tall del disc, tema anomenat...

1.- En el bosque       (C. Magnet)               5m57s

Doncs ja heu pogut comprovar amb quina delicada melodia hem continuat el projecte d’aquest pianista emergent, que ha escoltat i “begut” de les fonts de l’editorial alemanya, la magnífica ECM. Amb les músiques d’aquesta editorial i amb les de Miles Davis i Weather Report qui us parla va començar en això del Jazz, allà pels anys 70s. El camí va ser invers i després vaig tornar als inicis per entendre-ho més bé del tot i deixem-ho aquí que seria molt llarg d’explicar.


Un projecte, el del Claes molt i molt personal emmarcat en un univers sonor plàcid i un punt melancòlic. Les composicions segueixen totes aquesta dinàmica, i és per tant un disc recomanable per escoltar amb la màxima atenció.

Va compaginar els seus estudis musicals amb un Grau Superior de Realització d’Audiovisuals. En l’encreuament de l’escena musical i el terreny audiovisual van sorgir els primers encàrrecs com a compositor audiovisual. L’element paisatgístic, la creació d’ambients i els elements visuals sempre han estat presents en la seva música.

Acabem aquest íntim projecte, haurem posat tres temes de sis que en té, amb el darrer tema del disc anomenat...

6.- Après la tempête            (C. Magnet)               7m31s

Doncs amb aquest darrer tema que hem escoltat en Claes ha fet una passa endavant, estilísticament parlant, allunyant-se del concepte més clàssic de la música i endinsant-se en un concepte més modern de composició i melodia. El tempo només s’ha vist doblat o potser més i tot en el precís solo del Juan Carlos al contrabaix. Fins i tot, en Quicu Samsó a la bateria ha semblat que es desfermés, que sí, i només les mescles han fet que soni força per sota del líder amb el piano perquè és evident que aquest instrument és i ha de ser el so més escoltat. Una melodia amb un determinat to triomfant, tot i que molt mesurat, ens indica que aquesta és una música per a la esperança.

El Juan Carlos, mexicà ell i establert a casa nostra és un contrabaixista que ha pogut compaginar projectes de música clàssica i jazz passant pel rock. Un músic que ha publicat una bona colla de discos i que s’ha passejat per alguns dels millors festivals de jazz amb èxit.

I finalment, l’amic Quicu Samsó, amb qui jo com aficionat he pogut tocar a les Jam Sessions del Dr. Lagarto a Sant Cugat, esdeveniment organitzat pel Guillem Jubany, gran guitarrista i millor xaval. Quicu ve del Taller de Músics i ha participat de projectes com Macromassa, Koniec, Moisés Moisés i ha tocat amb Pau Riba, Gatos Locos i en els festivals de  jazz de Vitoria, Berlín, Le Mans, etc.

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..

I nosaltres seguim ara amb el treball farcit de swing de la música de Tadd Dameron interpretada per aquest intrèpid trio d’amics, dels quals ja els hi hem posat els seus anteriors treballs dedicats a d’altres mestres de la història del jazz. En programes anteriors hem posat els “Play Johnny Mandel” i “Play Cy Coleman”, i avui li toca a...



  
“PLAY TADD DAMERON”
Sperrazza, Sacks & Kamaguchi

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 491
Enregistrat per Michael Brorby el 30 de juny de 2015 als Acoustic Recording Studio.
Produït per “The Trio”
Productor executiu Jordi Pujol

Jacob Sacks, piano
Masa Kamaguchi, contrabaix
Vinnie Sperrazza, bateria

Totes les composicions són de Tadd Dameron

Tadley Ewing Peake "Tadd" Dameron (21 febrer 1917-8 març 1965) va ser un compositor de jazz, arranjador i pianista. El saxofonista Dexter Gordon l’anomenava el "romàntic" del moviment del Bop mentre que Scott Yanow va escriure que Dameron era l’"arranjador i compositor definitiu de l'era del Bop”.

Aquest projecte que conté 11 temes, es basa en la recuperació i revisió de l’obra de Dameron de determinats discos, i concretament de l’anomenat “Mating Call” que va fer amb John Coltrane, John Simmons i Philly Joe Jones. Cinc de les sis composicions de Dameron del seu disc estan incloses en aquest treball.
Comencem el projecte d’aquest trio d’antics coneguts, de fet sí que conec personalment al Masa i fins i tot ha vingut un parell de vegades al Jazz Club La Vicentina...doncs això, que comencem amb una balada inclosa en el disc “Mating Call” del mestre americà anomenada...

9.- Soultrane             (T. Dameron) 6m16s

Un tema delicat, més fins i tot que en la versió original on el tempo és una mica més viu i on John Coltrane està immens. Aquells eren els seus anys dels “Sheets of Sounds”, “Capes de Sons”, terme inventat pel crític Ira Gitler i que va utilitzar per primera vegada en les notes escrites a la contraportada del disc de John Coltrane anomenat precisament Soultrane i on, ves per on, no hi va incloure el tema que acabem d’escoltar. Els nostres herois ens en fan una magnífica versió, destacant la pulcritud i nitidesa del pianista Sacks i com toca una mica darrera de tempo accentuant el swing. Masa desenvolupa el seu solo de la manera tan personal com ell fa, i me l’imagino com sempre abraçat a la Berra tot i escoltant-lo.

Nascut a Cleveland, Ohio, Dameron va ser l'arranjador més influent de l'era del bebop, però també va escriure partitures per als intèrprets, músics de swing i hard bop. Les bandes a les quals els hi arranjava els temes  eren gent com Count Basie, Artie Shaw, Jimmie Lunceford, Dizzy Gillespie, Billy Eckstine, i Sarah Vaughan. Ell i l’autor Carl Sigman va escriure "If you could see me now" per Sarah Vaughan i es va convertir en una de les seves primeres i millors cançons que l’identificaven. Segons ell mateix, les seves majors influències van ser George Gershwin i Duke Ellington.

Seguim amb una altre tema del disc “Mating Call”, l’anomenat...

1.- On a misty night              (T. Dameron) 7m12s

Un tema on el swing sembla que el porti el “walking” del nostre amic contrabaixista quasi més que les escombretes del baterista Sperrazza. Després de la preciosa melodia és Sacks qui primer enceta la tanda de solos i amb quina subtilesa i swing, i com abans, tocant darrera de beat per accentuar el swing. Coltrane està immens en aquest tema del disc “Mating Call” de Dameron on la melodia la interpreta amb la seva particular concepció de la balada a mig tempo, i després ens enlluerna amb el seu magnífic solo, una manera de interpretar que aniria modificant posteriorment.

A finals de la dècada de 1940, Dameron va escriure arranjaments per la big band de Gillespie que va fer l'estrena premiere a gran escala amb la descomunal peça orquestral “Soulphony in Three Hearts”  al Carnegie Hall el 1948. També el 1948, Dameron va portar al seu propi grup a Nova York, que incloïa Fats Navarro; l'any següent Dameron va ser al Festival de Jazz de París amb Miles Davis. Des de 1961 el van requerir per als enregistraments de Milt Jackson, Sonny Stitt i Blue Mitchell.

Seguim ara amb un tema amb força més tempo amb el tema que intitula l’esmentat disc de Dameron...

2.- Mating Call          (T. Dameron) 7m16s

Un tema aquest interpretat al mateix tempo de l’original i on aquest trio ens ha mostrat el seu estat de gràcia. Iniciat pel Masa amb un Riff repetitiu, motiu principal rítmic del tema i on ben aviat el pianista interpreta la melodia sencera. Un tema estàndard de concepció on Dameron va encabir-hi aquest ritme aràbig en un tema que em sona en l’ona “Caravan”. En la versió original però hi va encabir el swing després de la intro, tot i això, nosaltres l’hem escoltat amb aquest ritme permanent, l’iniciat amb el riff del Masa i ens ha semblat una bona proposta, i tant.  


Dameron també va arranjar i tocar per al músic de rhythm and blues Bull Moose Jackson. Tocant amb Jackson a la vegada que Benny Golson, el qual es va convertir en un compositor de jazz  de propi dret,  Golson va dir que Dameron va ser la influència més important en la seva forma de composar. Dameron va compondre diverses estàndards de bop, incloent "Hot House", balades com "If You Could See Me Now", "Our Delight", "Good Bait” (composta per Count Basie i arranjada pe ell), i "Lady Bird". A les bandes que Dameron va liderar hi va haver destacats músics com Fats Navarro, Miles Davis, Dexter Gordon, Sonny Rollins, i Wardell Gray.

Acbem ja aquest projecte amb un altre tema del disc “Mating Call” de Dameron en el tema més viu de tempo, l’anomenat...

6.- Super Jet             (T. Dameron) 5m05s

Un tema súper jet de tempo, que en la versió original Coltrane se’n va vers les altures interpretatives amb una magnífica improvisació. Els nostres amics però ens en fan les seves, també magnífiques improvisacions, a destacar la del pianista Sacks potser més que la resta de companys, i això passa en tots els temes del disc on el piano és quasi omnipresent. No oblidem pas la feina dels dos companys, Kamaguchi, contrabaix i Sperrazza, bateria que és magnífica, i ja heu vist de quina manera ho han fet aquests dos mestres en els seus solos d’aquest tema i també dels anteriors. El motiu principal del tema torna després dels seus solos i ben bé que ens ha recordat l’època Bop del mestre compositor Tadd Dameron.

Després de formar un altre grup propi amb Clifford Brown el 1953, Dameron va desenvolupar una addicció als narcòtics al final de la seva carrera. Va estar reclòs temps (1959-1961) en una presó federal a Lexington, Kentucky. Dameron va patir de càncer i va tenir diversos atacs de cor abans de morir de càncer el 1965, a l'edat de 48.

I nosaltres seguim ara amb un dels treballs que vaig rebre de l’amic Luís González tot i dient-vos que un altre ja va sonar en un anterior programa de Jazz Club de Nit. Som-hi doncs amb el projecte d’aquest pianista resident a l’àrea gironina..


“MADE IN NEW YORK”
Luís González Trio

Editat per PSM Music       PSM 31328-CD
Enregistrat per David Stoller el 25 i 26 de març de 2016 al Samurai Hotel Studio NYC.
Masteritzat per Ferran Conangla.

Luís González, piano
Joan Solà-Morales, contrabaix
César Martínez, bateria

Amb la col·laboració en alguns temes de:
Gilad Heckselman, guitarra
Lucas Martínez, saxo tenor
Lau Noah, veu

Aquest és un projecte majorment personal amb quasi tots els temes del Luís tot i haver-hi temes d’altri i arranjaments del mateix Luís González.

El trio neix de la necessitat de tenir una formació experimental a on aplicar i provar els coneixements, les inquietuds i la musicalitat dels tres components. La formació de trio és la ideal ja que permet una gran flexibilitat y compenetració entre els músics. I d’aquesta ben entesa, tan personal com musical, neix el grup amb el qual Luis, Joan i César comparteixen assajos, discussions, discos, actuacions…

Comencem amb el primer tema d’aquest magnífic trio composat per  Richard Whiting, Leo Robin i Newell Chase anomenat..

2.- My Ideal                (Whiting, Robin & Chase)               5m11s

Un tema preciós interpretat per una bona quantitat de músics com Chet Baker, John Coltrane, balada a mig tempo i on hem pogut escoltar al guitarrista Gilad Heckselman en una bella interpretació. El nostre trio s’ha vist acompanyat per aquest jove guitarrista israelià amb seu a New York, músic que ha desenvolupat una gran carrera als EEUU i on ha tocat amb gent com Chris Potter, Mark Turner, John Scofield, Esperanza Spalding, etc. Balada iniciada per ell mateix amb un so força delicat i dolç, i que ha deixat pas al primer solo del líder Luís González, home del sud que s’ha desenvolupat al nord. Un so potent, digitació precisa i llenguatge jazzístic propi i ben treballat el d’aquest pianista que porta a terme moltes de les Jam Sessions que es fan al Sunset Jazz Club de Girona.

Luis González neix a Jerez de la Frontera el 20 de desembre de 1980.

Comença els seus estudis musicals al Conservatori de Girona als 7 anys i els continua al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, sota la tutela del concertista Michel Wagemans, obtenint el Títol Superior de Piano amb Matrícula d’Honor (2004), el Títol Superior de Solfeig (2003) i el Títol Professional de Composició (2003). Durant aquest temps assisteix a diferents seminaris, cursos i master classes amb mestres com Joaquín Achúcarro, Luiz de Moura, Alexis Golovine, Andrea Luchessini o Jean Pierre Dupuy. Al llarg d’aquests anys toca en diversos festivals de Catalunya com a solista, acompanyant a artistes de renom i en vàries orquestres.

I nosaltres continuem amb aquest projecte ara amb un altre tema del líder, el primer tall del disc, l’anomenat..

1.- Frigi Blues           (L. González) 7m30s

Doncs així només pel títol podríem deduir que és en Blues amb l’escala Frígia. No ho assegurem no sigui que la....ejem. El tema però està molt ben trenat, rítmicament i per descomptat melòdicament. Tornem a tenir l’amic guitarrista israelià resident a New York, en Gilad Heckselman. El so aconseguit per aquest guitarrista ens fa semblar en com deu tocar les cordes, amb quina púa vull dir, a banda d’obtenir aquest so estratosfèric. Així és el solo del líder que ha seguit el del guitarrista i ja finalment hem pogut escoltar el del jove saxo tenor, magnífic el Lucas. Sapigueu que quan només tenia 17 anys va venir al JCLV amb el seu pare César, Toni Pujol, Raynald Colom i algú més que ara no recordo. Luís en aquesta composició ha tornat a situar-nos ben bé al sud, tot i els viatges llampec a lo més profund del Jazz. La entrada a piano, post intro, ha estat sorprenent i magnífica alhora que la de la resta de músics. Després...doncs ja ho heu escoltat. Preciós tema.


Després d’aquesta etapa de formació clàssica, als 25 anys comença a interessar-se pel jazz i la composició i decideix ampliar els seus estudis al Conservatori de Música de Perpignan on l’any 2009 obté el D.E.M Jazz (Diploma Estudiant de Música) amb la menció Tres Bien, sota els ensenyaments de Serge Lazarevitch i Philippe Coromp. A partir d’aquest moment, comença una intensa carrera com a músic de jazz, la qual el porta a New York per formar-se amb músics de la talla de Bruce Barth, Kevin Hays o George Cooligan, i captar l’essència del jazz en una ciutat tan vital i culturalment activa.

L’any 2008 comença amb un projecte de llarga trajectòria com és el seu propi trio: Luis González Trio. Amb la intenció de crear un so de grup, personal i creatiu, ho fa juntament amb César Martínez (bateria) i Joan Solà-Morales (contrabaix). El 2009 graven el seu primer disc, “Cançons”: una revisió molt personal de cançons tradicionals catalanes amb harmonies i ritmes experimentals que serán la base de la sonoritat del trio, qui fusiona els llenguatges clàssic, jazzístic i contemporani. Segons la crítica d’All about Jazz de New York, “més que una compilació de diferents textures, Luis González aconsegueix una manera de barrejar-les en un sol discurs i so propis”.

Acabem aquest projecte amb el magnífic tema de Astor Piazzola arranjat pel Luís el conegut

7.- Libertango           (A. Piazzola)             6m36s

Tema de marcada importància rítmica, tango reconduït i gran efusió de sons de la secció rítmica alhora que melodia reconeixible, i ara sí, amb total plenitud del saxofonista Lucas Martínez, en un tema on s’esplaia des del principi amb  la melodia fins desenvolupar un magnífic solo. Un solo curt del líder, tan ben trenat com els anteriors i amb la mateixa pulsió i nitidesa, donen pas a la melodia i així arribar al final. Gran tema i millor interpretat.

Luis González Trio compta amb 5 discos, en formació de Trio, Quartet, Quintet i Sextet, incloent a artistes com Cris Joanico, Rocío Romero, Lucas Martínez, l’Orfeó Català, el Cor Vivaldi, etc. D’altra banda, Luis González ha participat amb altres projectes musicals de diferents estils i orígens com Soniketeké (flamenco jazz), We Free Zone 4tet (jazz fusió), Sepharazz Mishpaha (jazz sefardita), Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra de Cambra de l’Empordà, Orquestra Jove de la Selva,… amb qui ha actuat al Festival Internacional de la Porta Ferrada, el Festival de Jazz de Girona, el de Figueres, de Calella i cicles de música a Córdova, Calhorra i Menorca, així com Holanda i França.

Actualment realitza una gran tasca pedagògica a les escoles municipals de música de Sant Feliu de Guíxols i Maçanet de la Selva, centrant la seva atenció en classes d’harmonia, composició i piano jazz i desenvolupant l’habilitat de compositor i arrenjador amb composicions per a orquestra de corda, coral, quartet de clarinets i altres formacions que han estrenat obres i arranjaments seus, amb els quals, com en els seus propis discos, crea composicions que cada vegada intenten tenir un so i una estètica més personals.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I nosaltres acabem ja el programa i ho farem amb el darrer treball del trompetista de Mataró, Ivó Oller en un disc anomenat...


“WAY”
Ivó Oller

Editat per Quadrant Records     Q00072J
Enregistrat per David Casamitjan el març de 2016 a la Sala Clap de Mataró.
Producció d’Ivó Oller i Eduard Iniesta

Ivó Oller, trompeta
Martí Ventura, piano, hammond
Bernat Guàrdia, baix elèctric
Pere Foved, bateria
Com a formació base i després hi ha tota una colla d’amics que participen en diversos temes i que us aniré comentant...

Veiem què ens en diu el Josep Ramon Jové des del web de Quadrant..

“Way és la nova entrega discogràfica del trompetista Ivó Oller. A través d’un repertori de vuit temes que combina títols d’autoria pròpia amb peces signades per George Harrison, els germans Gerswhin o, entre d’altres, Martí Ventura, aquest músic ens proposa la seva visió del jazz en una clau original i singular. Acompanyat per un elenc d’instrumentistes d’alta qualitat, Oller incideix amb força en el panorama del jazz estatal a través del seu nou disc. El disc ha estat masteritzat al mític estudi londinenc Abbey Road.”

WAY “Pel camí”
Ivó Oller ens presenta el seu segon treball, un àlbum confeccionat amb temes propis, composicions originals i alguna versió, que es vesteix d’un look molt més elèctric al qual el trompetista ens té acostumats. A partir d’una base sòlida en forma de quartet, Oller obre aquest treball a músics que han estat presents en algun dels molts moments de la seva trajectòria. Sense que soni a retrospectiva (més aviat és un punt i seguit en la seva carrera), Oller busca plasmar en aquest àlbum totes aquelles influències, experiències compartides i anècdotes dels personatges amb què el músic s’ha anat trobant “pel camí”…

Comencem deixant-nos precioses balades i això em recorda que aneu a aconseguir els discos que heu escoltat avui a les corresponents webs i sinó botigues de discos,  i ho farem amb el conegut tema dels germans Gershwin però amb la col·laboració de Matthew Simon, Jaume Peña, Guillermo Calliero i la magnífica veu de Marian Baraona en el tema...

7.- Summertime        (G. & I. Gershwin)                 5m48s

Un magnífic tema i un millor arranjament, reconvertit a alguna cosa més que una coneguda cançó. El ritme ben marcat pel Pere Foved dóna pas a la delicada veu de Marian Baraona. La seqüència de solos dels metalls l’ha iniciat en Mathew Simon, per després fer-ho el líder Ivó Oller. Després d’ells dos el potent arranjament ens permet escoltar la potència dels metalls alhora que la veu i l’orgue del Martí. Després hi tornen els solos dels metalls ara amb el Jaume Peña per després fer-ho el Guillermo Calliero. Sha de dir que tots quatre han tocat en algun moment plegats a la Barcelona Jazz Orquestra i quin magnífic arranjament Ivó, felicitats de veritat, trobo que està força ben aconseguit. La veu de Marian ens situa de nou cap el final del tema acabant-lo de cop. Magnífic.

Ivó Oller Soler – Mataró, 1972
Becat i llicenciat en Professional Music per la Universitat Berklee College of Music (Boston, EUA), on es va formar en composició, Music Synthesis i Performance. La seva experiència com a trompetista inclou actuacions amb la Barcelona Jazz Orquesta (Acompanyant Jon Faddis, Nicholas Payton, Benny Golson, Frank Wess, Jesse Davis), Barcelona Big Latin Band, Big Band Jazz Terrassa (amb la qual ha actuat amb Carmen Lundy, Laura Simó, Carme Canela i Christina Machado), Big Acoustic Band (Dirigida per Alfons Carrascosa) Omara Portuondo, Michael Philip Mossman, Dani Nel·lo, La Locomotora Negra, a diferents musicals com “Follies”, “Merrily” i “Chicago” (amb Àngels Gonyalons i Mar Regueras), Orquestra Plateria, Marcel Casellas, Miqui Puig, la gira 2004-06 amb David Civera i la participació a diversos festivals llatins a Massachusetts (EUA) i al “Made in Catalunya” (Nova York). A festivals i cicles de jazz com el de Barcelona, Terrassa, Grec, Granollers, Ramatuelle i Marciac (França), Tarragona, Girona, Ciutat Vella (Barcelona), Calella, Torroella de Montgrí, el del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el de Roses…

Seguim ara amb el tema de l’amic Vicens Martín anomenat..

4.- Maresme Rules              (V. Martín)                  4m11s

I ves per on que tornem a tenir la secció dels quatre metalls i la formació base ara sense la Marian. Un tema de l’amic Vicens, compositor i arranjador embolicat en mil i un projectes de formacions reduïdes a Big Bands com la seva Vicens Martín Dream Big Band i demés projectes. Un tema festiu que per anar acabant el programa anirà força bé. Iniciat pels quatre metalls, i amb la base rítmica d’orgue, baix i el beat del bateria Pere Foved. Ara és l’Ivó qui ha encetat la tanda de solos dels metalls, magnífic solo com els que vindran com el següent del Matthew Simon. I de nou una mena de break per tornar amb els solos ara amb el Jaume Peña per acabar-los el Guillermo Calliero. Quina secció de trompetes més bèstia, quin llenguatge jazzístic i fraseig que tenen aquests músics  i quin ritme permanent per sota d’ells en un altre tema potent i molt ben trenat. Felicitats Vicens.


Ha enregistrat una trentena de CDs dels quals podem destacar la recent grabació amb Nicholas Payton i la Barcelona Jazz Orquesta fent de Lead trumpet, la grabació amb “La Fura dels Baus” i amb segells discogràfics com “Fresh Sound”, “Discmedi”, “Picap “, vàries col·laboracions amb TV1, TV3, Tele 5 i Antena 3; Ha musicat tres documentals “Memòria d’una convicció”, “Mirant al Sud” i “Dignitat” amb “Clack Produccions” i també va ser escollit per la composició i grabació d’un projecte per a Big Bands de la SGAE. Ha gravat la música de Micka Luna per la banda sonora “Los Pelayo”. Lidera el seu propi quintet de jazz amb el que ha grabat un CD integramnet amb temes originals i també ha participat en la grabació del programa “Jazz a l’estudi” de TV3.
I nosaltres acabem projecte i programa amb el primer tall del disc, tema magnífic també del líder que s’anomena....

1.- Groovin’ for Bernat         (I. Oller)          5m22s

I de quina manera hem acabat oi? Un tema increïble farcit de Groove i dedicat al Bernat. Els dos vents fent la melodia i per sota la secció rítmica a cop de canto de caixa, orgue i baix, per iniciar els solos el líder amb el bon savoir faire que ja ens ha mostrat en els temes anteriors. Martí Serra torna a brillar en el seu solo amb una demostració de tècnica sorprenent i més el seu llenguatge jazzístic. Martí Ventura amb l’orgue es deixa endur per la insistència rítmica de baix i bateria, Bernat i Pere, i realitza un solo impressionant farcit de groove. La melodia dels vents se’ns emporta cap al final, apoteòsic per acabar el projecte i programa.

Doncs nosaltres ja hem acabat el programa, el qual s’ha anat desenvolupant des de la delicadesa sonora del projecte del Claes Magnet Trio al projecte dedicat a Tadd Dameron, per seguir amb el Luís González Trio i acabar amb el de l’Ivó Oller. Un programa magnífic gràcies a les músiques dels nostres músics i gràcies a les nostres editorials que els hi ofereixen la possibilitat d’enregistrar i editar els seus projectes.

Ens tornem a trobar la setmana vinent aquí i sapigueu que al blog jazzclubdenit.blogspot.com.es hi trobareu tota la informació d’aquest i de tots els programes anteriors, textos, portades de discos i àudios.

Doncs res més, espero que hàgiu gaudit amb el programa i la selecció de les músiques i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui ha realitzat aquest programa i ha parlat pels colzes us desitjo molt bona nit i molt bon Jazz club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2.  aquí a Ràdio Abrera 107.9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs aquesta setmana hi tornem amb un programa dedicat a les nostres editorials i als projectes dels nostres músics. Així és que podreu escoltar també un programa divers on la música es passejarà per diversos estils i tot plegat serà un programa delicat. Les veus femenines hi tindran cabuda amb el projecte de la jove Paula Domínguez i amics, el grup AIRE i el disc “Cachitos de papel” editat per Temps Record. La magnífica Laura Simó ens presenta el seu darrer treball a quartet AFTERGLOW editat per Quadrant Produccions. Una delicada obra a duet de guitarres diverses i percussions anomenat CAMÍ DE SEDA editat també per Temps Record i finalment, i no parlo de l’ordre d’emissió, podrem escoltar el darrer treball enregistrat a les fosques anomenat A OSCURAS Improvisando un treball editat pel segell del Sergi Sirvent anomenat Selffish Records. Abans de començar us voldria recordar que aquest dissabte a les 19h i a la Sala Xica tenim el primer concert de la Festa Major d’Hivern amb el Víctor de Diego Organ Trio, amb Abel Boquera, orgue i Carlos Falanga, bateria. No us oblideu, aquest dissabte a les 19h a la Sala Xica.

I començarem el programa amb un projecte enregistrat a les fosques per tres intrèpids músics acostumats ells a les més estranyes circumstàncies...


“A OSCURAS Improvisando”
Sirvent, Mengual, Rosa

Enregistrat per Jordi Vidal el març de 2016 a Laietana Estudios.
Editat per Selffish Records

Producció de Sergi Sirvent

Sergi Sirvent, piano
David Mengual, contrabaix
Ramiro Rosa, bateria

Aquest treball me’l va fer arribar el Ramiro després d’interessar-se en saber si li podria posar el projecte, tot i no tenir format físic. Evidentment li vaig dir que sí, que aquí tenim tota la llibertat d’exposicions possibles. Aquest és un projecte que convindria escoltar a les fosques, tal i com ells el van enregistrar. O sigui que comencem amb la intro i el tema del 1933 composat per Bernice Petkere anomenat....

1.- Close your eyes              (B. Petkere)              9m52s

Una intro que ens situa en la penombra, o al menys ens convida a escoltar-los a les fosques, que és com ells el van enregistrar. Un tema que havien cantat multitud de cantants d’ambdós sexes entre els quals el gran Tony Bennett. La intimitat i intimisme aconseguits en aquesta interpretació d’aquest trio de mestres és inqüestionable. I han passat quasi 10 minuts i no ens n’hem ni adonat.

En aquest trio hi tenim a dos membres que comparteixen projectes, en Sergi Sirvent i Ramiro Rosa. El primer d’ells dos i gran pianista, en Sirvent lidera el seu trio amb el Ramiro Rosa i Jordi Mestres i també amb l’Horacio Fumero i David Xirgu.

I el Ramiro m’ha explicat....
Amb en Sergi i David toquem diverses vegades de manera totalment improvisada és a dir, sense ni tan sols convenir en una llista de temes o un ordre. Durant aquests bolos vaig observar que ningú de nosaltres es mirava, és a dir David i jo amb els ulls tancats i Sergi d'esquena al piano. Això em va donar la idea de fer un enregistrament a les fosques. Vam convenir una llarga llista de temes que els tres coneixem i ens vam trobar a can Vidal, i en unes hores vam gravar els temes com si fos un bolo sense públic, i a les fosques. Bàsicament la idea del projecte és que l'espectador també ho escolti a les fosques per tallar la interferència de lo visual en l'apreciació de la música.

I nosaltres seguim ara amb un altre d’aquests temes que tots tres coneixen i que van anar sorgint l’un darrera l’altre i aquest és el conegut de Cole Porter...

3.- I Love You            (C. Porter)                 6m57s

I d’aquest conegut tema de Porter composat el 1944 pel musical Mexican Hyride ens n’han fet la seva interpretació a un tempo viu i amb un magnífic swing marcat pel “ride” del Ramiro i “walking” del David. La melodia i improvisació del mestre Sergi Sirvent ha estat subtil i delicada. Mengual al contrabaix ha iniciat el seu caminar ben sol en el seu solo, per després afegir-s’hi Sirvent a base d’acords i demés delicadeses, per intervenir-hi després el Ramiro. I sí, me’ls vull imaginar tocant a les fosques a l’Estudi Laiteana i amb el Jordi Vidal escoltant-ho i enregistrant-ho tot a la primera, com si d’un concert es tractés, només amb ell i potser algú més de públic.

Si d’en Sergi Sirvent en tenim constància diversa, pels seus projectes però també pels seus discos, alguns d’ells posats en aquest mateix programa, dir-vos que del David Mengual també li sabem els seus projectes. Ell mateix lidera la David Mengual Free Spirits Big Band havent-li posat els seus discos aquí, al Jazz Club de Nit. A la vegada lidera el David Mengual Slow Quartet amb músics com Miguel “Pintxo” Villar, Oriol Roca, Toni Vaquer, etc. Formació variable segons les possibilitats dels músics i que ara mateix crec que està fent una gira per la península a quintet amb la magnífica Carme Canela. I nosaltres acabem aquest sorprenent projecte sense poder-vos posar el What is you are, revisió del What is this thing called loved¸ tema increïble de més de 19 minuts. Acabarem doncs amb el magnífic tema de Miles Davis, del qual en van fer dues versions, el Solar, i nosaltres que hem escollit la segona versió....

5.- Solar 2      (M. Davis)                  4m48s

I quina subtil versió han fet d’aquest conegut tema. Iniciant-lo amb una mena de Intro encara sense el swing posterior i que sí l’hem trobat en escoltar el walking de l’insigne contrabaixista i ride del gran baterista. Ramiro Rosa, ha estat l’ànima d’unes Jam Sessions que es feien al Fizz, local musical del Carrer de Balmes. Alhora també forma part del trio base de les Jams Sessions que se solen fer al Big Bang del barri del Raval. Ell forma part de moltes projectes com el que te amb l’Elisabet Raspall i Jordi Mestres anomenat “El Colectivo”, del qual ja li vam posar el seu projecte.

I deixem aquest íntim i increïble projecte d’aquest magnífic trio i seguim...
Però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Així doncs que ara seguirem amb el quartet AIRE, en un projecte a cavall del flamenc i del jazz i demés músiques càlides....amb...


“CACHITOS DE PAPEL”
Aire

Editat per Temps Record            TR1610-GE16
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Josep Roig al Temps Record Estudi, Terrassa.
Producció artística de Aire
Producció executiva de Temps Record S.L.
Produït per Temps Record S.L.

Paula Domínguez, veu
Vicenç Solsona, guitarres
Matías Míguez, baix elèctric
Joan Palà, percussions

Aquest és el projecte que ens presenta la Paula Domínguez, ben recolzada pels seus amics i companys de projecte. Comencem escoltant a aquesta camaleònica cantant i creadora amb un tema esdevingut estàndard de jazz però que ella, ells, han sabut portar al terreny d’aquest projecte, en el tema..

9.- Hojas muertas     (Jacques Prevert/Johnny Mercer)  3m48s

Amb una intro magnífica a la guitarra pel Vicenç Solsona, ens hem situat en els càlids ritmes proposats a base de les percussions, dels bongos, del jove crac Joan Palà. Paula, amb aquest tema, no ha volgut oblidar el Jazz que ella tant bé ha estudiat i amb aquesta versió s’apropa més a les seves arrels. Tenir en un mateix projecte a un dels millors guitarristes actuals, en Solsona, és tot un luxe, tot i ser-ne part ell mateix com els altres del projecte Aire. Te un blog que val la pena visitar i que és “lapaudominguez”..he....he. http://lapaudominguez.blogspot.com.es/

Un dels projectes de la Paula el va fer amb el mestre Ramon Escalé.
El Gospel i el Flamenco... Dos móns aparentment llunyans però amb més punts de connexió del que d’entrada podríem suposar: la passió, la força, el lament, la joia, l’autenticitat. Això és el que ens proposen Paula Domínguez i Ramon Escalé: barrejar les dues sonoritats potenciant tot allò que les uneix. Versionant des d’antics Spirituals fins a temes del tot contemporanis, aquest projecte neix d’un treball de recerca en les arrels per projectar-se a un mestissatge on els dos móns es complementen i enriqueixen.

Seguim ara amb el tema que dóna títol al projecte, tema de la Paula...

3.- Cachitos de papel          (P. Domínguez)         3m02s

Baix i guitarra enceten aquest tema de la inquieta cantant malaguenya establerta a casa nostra. Una melodia força maca interpretada pels dos amics en això de les cordes i demés. No oblidem que Matías Míguez és un  dels baixistes més sol·licitats de l’escena actual, ell argentí de cor i català d’adopció i opció personal. Embolicat amb mil i un projectes tals com Vigorous, Aprés Minuit (Cece Ciannotti), Amadeu Casas Trio, etc, etc...actiu durant força temps a les WTF del Jamboree, sí, les que es fan cada dilluns i a les quals us convido a assistir-hi. 


Ells dos, Matías i Vicenç conjuntament amb la Paula van portar a terme unes sessions anomenades Back Beat Sessions una colla de dijous al The City Bar (Grand Hotel Central), Via Laietana, 30. Barcelona.
Seguim ara un tema que ves per on li agrada a la Juana sobretot cantada per la seva estimada Luz Casal en el tema...

5.- Un año sin amor             (Nino Ferrer)             3m56s

Doncs s’ha de reconèixer la bellesa d’aquesta cançó i com de bé l’ha interpretat, l’han interpretat tots quatre. La veu de la cantant flota per sobre els ritmes càlids dels seus companys. Els arpegis del guitarrista i un com si fos un walking del baixista han acaronat la cantant, la qual es deixa portar per la rítmica precisa del Joan Palà. Els canvis rítmics del tema el fan encara més remarcable i sobretot la veu de la cantant malaguenya.

Un altre projecte a duo, veu i guitarra són els Cantes de ida y vuelta com ara us explico....En la tradició del flamenc, els cantes d'anada i tornada són aquells que van evolucionar amb una evident influència de sonoritats pròpies de l'altre costat de l'Atlàntic. Parlem d'estils com la guajira, la vidalita o la colombiana, que es van desenvolupar després que alguns artistes flamencs viatgessin, fa ja més d'un segle, a Llatinoamèrica. En aquest context s'inscriu la nova proposta de Paula Domínguez, de qui s'ha dit que és una veu moderna que ha trobat el seu espai en les músiques d'arrel. Després de moure's en interessants projectes de soul, jazz o pop, la malaguenya ha decidit apostar per un format intimista, proper al públic, i per un repertori de genuïna tradició flamenca, però que emergeix amb una perspectiva contemporània. Acabem aquest projecte amb el tema propi anomenat...

7.- Luna nueva          (P. Domínguez)         4m31s

I amb aquest tema acabem el projecte dels Aire amb la Paula, Vicenç, Matías i Joan. Un disc diferent amb una mirada diferent i sons i ritmes diversos interpretat magistralment pels nostres amics i músics. Dir-vos que d’altres projectes de la Paula són Lenacay, formació de Flamenco-Jazz amb el Carlos Torijano, pianista i líder del projecte, i també del seu més personal Torijano.

El Vicenç Solsona el vam tenir en aquest programa amb el seu amic i també gran guitarrista Jordi Farrés amb el seu disc “Guitarreando”. En fi, que hem escoltat a uns grans músics en un projecte força interessant i diferent, on el Jazz el Flamenc i d’altres melodies s´han donat la càlida mà. I nosaltres seguim, però abans....

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..

Bé, doncs, nosaltres seguirem amb més música i ara ho farem amb...
El projecte delicat a duet de dos grans músics no precisament encabits en l’univers sonor del Jazz en aquest projecte, tot i sí reconèixer en alguns temes la seva influència. Estem parlant del duet Vidal Pereira en el seu disc anomenat...


“CAMÍ DE CASA”
Vidal | Pereira DUET

Editat per Temps Record            TR1583-GE16
Enregistrat per Jordi Vidal a Estudi Laietana.
Produït per Àngel Pereira i Narcís Vidal, desembre 2015 – gener 2016

Narcís Vidal, guitarres espanyola, acústica 12 cordes, sitar, banjo, ukelele, baix acústic i bombo legüero.
Àngel Pereira, vibràfon, marimba, cajón, djembé, darbuka, udu, shaker, esquellot i plats.

Tots els temes són de Narcís Vidal.

Aquest és un disc amb l’empremta de Temps Record pel que fa a editar discos dels diversos vessants musicals, important sobretot la qualitat dels músics i les seves músiques. En aquest cas escoltareu unes cançons d’una gran bellesa alhora d’escoltar a dos mestres en els seus corresponents instruments, que ja heu vist que en són molts. Un disc amb quinze cançons cadascuna d’elles amb la suficient entitat i bellesa per ésser escoltades, la qual cosa ja sabeu que és impossible, o sigui que ja tornem a tenir el problema de la selecció, sempre inevitable. Espero doncs fer-la de manera que us agradi.

D’entre els molts projectes on ha participat en Vidal tenim aquest grup de recent creació format per dos músics d’una  dilatada carrera. La peculiar sonoritat de la formació (guitarra espanyola i vibràfon/marimba) dota a la proposta d’un gran atractiu. Formació acústica, àgil, equilibrada, de sonoritat càlida i suggerent. Repertori original de Narcís Vidal, carregat de lirisme, d’emoció, però també d’energía i força. Vidal i Pereira es retroben en aquest projecte comú després d’haver integrat formacions de llarga i brillant trajectòria.

Escoltem ja el primer tema d’aquest guitarrista iconoclasta anomenat....

5.- Pluja menuda      (N. Vidal)       5m05s

Doncs amb quina delícia melòdica i rítmica ens han captivat aquests dos músics, l’un amb la guitarra i l’altre amb la marimba, crec jo. Ben bé ens ha semblat a moments estar en una illa dels mars del sud. Una cançó molt delicada per començar el seu projecte, ideal per fer-ne la seva presentació.

En Narcís Vidal és un músic de llarga trajectòria i perquè us feu una idea va ser membre fundador del grup Madagascar, amb noms tan il·lustres com en David Xirgu, Xavier Figuerola i Guillermo Prats. Músic que ha participat en formacions d’estils diversos des del Folk, Latin, Brasil, Orquestra, Jazz Band i Jazz. Un altre projecte a duet és el realitzat amb Vicenç Solsona en un disc anomenat “Unreleased” amb col·laboracions de Carme Canela i David Xirgu. Des de l’any 1981 actuacions en clubs i festivals amb diversos grups instrumentals com són Quartet de Quatre, Quinta Avenida (Festival de Jazz de Barcelona), Elefunk, Doble V, Berlín (Mercè), Madagascar (Mercè, Festival de Jazz de Köln, Festival de Jazz de Leverkusen, Festival de Jazz de Barcelona, etc, etc..

I seguim amb un altre tema, el que dóna nom al disc, el preciós...

13.- Camí de casa               (N. Vidal)                   5m55s

Doncs si els inicis han estat senzills, simples quasi diria jo, el tema s’ha anat desenvolupant amb la melodia, força maca i més maco ha estat el pont, amb una seqüència descendent d’acords que han agafat cos i clímax. El solo del Narcís, precís i nítid com la seva puntuació, ha estat acompanyat pels sons brillants del vibràfon de l’Àngel i després, i de manera reiterada el pont seqüència descendent d’acords..i així de cap al final. Una delícia de tema.
Un altre projecte a duet amb la dolça i contundent sonoritat de Narcís Vidal a la guitarra, hi posa la veu, saxo i clarinet Glòria Torres, suggerint molt bones vibracions, interpreten un repertori de versions arranjades de diversos autors i estils com ara amb el POP, amb temes de Simon & Gardfunkel, Sting, Stevie Wonder,J ohn Mayer, Alan Parsons, Grover Washington Jr...i la JAZZ-BOSSA-FUNK amb temes de Antonio Carlos Jobim, Cole Porter, Grover Washington Jr...

En aquest disc hi ha dos temes que són la continuació l’un de l’altre, i així és diuen, l’un i l’altre. Us convido a escoltar l’altre i passejar-nos per la música dels anys 60s, un pèl hippy, jo diria, al menys així recordo jo alguns temes d’aquella època.

8.- L’altre       (N. Vidal)                   4m27s

La guitarra de 12 cordes ens situa en plena època hippy on el folk i el rock es donaven la mà, i què bé ens ho ha mostrat el Narcís. La inclusió del vibràfon tranquil·litza momentàniament per després afegir-hi força rítmica, ben acompanyat pels acords de la magnífica 12 cordes. El solo de l’Àngel ens situa en el món una mica més jazzístic sense oblidar que estem reclamant la pau amb un símbol a la mà.


I si parlem una mica de l’Àngel Pereira, dir-vos de la seva Formació acadèmica que és llicenciat en Jazz i Música Moderna per l'Escola Superior de Música de Catalunya i té el títol Superior de Percussió pel Conservatori de Música de Barcelona. I de la seva experiència en jazz que ha col·laborat amb músics de la talla de Tete Montoliu, Tito Puente, Carles Benavent, Dave Samuels, Alex Acuña, Perico Sambeat, Javier Colina, Jorge Pardo, John Surman, etc. Ha estat president de l'Associació de Músics de Jazz de Catalunya i president de la Federació d'Associacions de Jazz d'Espanya.

I seguim amb un altre tema, i ara l’anomenat...

14.- Una cançó més (N. Vidal)       4m37s

I amb aquesta cançó més, tan preciosa i magnífica ens acostem al final d’aquest projecte, on, una vegada més ambdós músics ens han corprès, sorprès per la seva delicada bellesa musical d’aquest projecte a dos.

L’Àngel Pereira és un músic de llarguíssima trajectòria que ve des de finals del 70s primers 80s, havent participat en projectes diversos des de l’experiència en música clàssica contemporània com a Cofundador del Grup Instrumental Català, del Grup de Percussions de Barcelona i de l'Orquestra de Camera del Teatre Lliure. Membre des de fa anys de Le Concert des Nations i d'Hespèrion XXI, dirigides per Jordi Savall. Com a solista de marimba, ha tocat amb l'Orquestra del Teatre Lliure, la Simfònica de Sant Domingo, la Simón Bolívar (Veneçuela), etc. Col·laborador del Departament de Músiques Experimentals de la Universitat de Nova York. Ha col·laborat amb músics de la talla de Josep Pons, George Benjamin, Django Bates, Walter Boeykens, Victòria dels Àngels, Josep Carreras, Montserrat Caballé, Plácido Domingo, Jordi Savall, etc.
Acabarem el projecte amb el darrer tall del disc, el quinzè, i serà el més marxós i fins i tot sonarà més electrònic, a base ukelele potser en el tema anomenat...

15.- Trencant el gel              (N. Vidal)       2m22s

Doncs amb aquest tema més festiu acabem aquest projecte, llarg projecte de 15 temes dels quals només n’he posat cinc amb el ben entès que mireu d’aconseguir-lo entrant al web de temps record o en alguna de les botigues de discos que hi ha a casa nostra. Aquest, els anteriors i el que seguidament escoltareu editat per Quadrant Produccions.

La seva experiència en flamenc l’ha fet col·laborar amb artistes com Carmen Linares, Enrique Morente, José Meneses, Ginesa Ortega, Joan Albert Amargós, etc. Mentre que l’experiència en pop i altres estils musicals l’ha fet  col·laborar en enregistraments i ha realitzat gires amb Charles Aznavour, Raimon, Nina, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Bunbury, Carlos Carli, Perico Sanbeat, Munir Hossn, Dave Friedman, etc.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I acabem el programa d’avui amb el darrer disc de Laura Simó, anomenat..


“AFTERGLOW”
Simó, Capella, Prats, Simó

Editat per Quadrant Produccions        Q00075J
Enregistrat l’1 i 2 d’abril per Jordi Vidal a Estudis Laietana.
Edicions David Simó & Guillermo Prats
Produït per Quadrant Produccions

Laura Simó, veu
Francesc Capella, piano
Guillermo Prats, contrabaix
David Simó, bateria

Veiem què ens diu el Josep Ramon Jové  des del web de Quadrant...

“Afterglow és el títol del nou disc de Laura Simó, una de les veus de referència del jazz estatal. En aquesta entrega, la vocalista catalana ens presenta un repertori que alterna diverses de les seves predileccions, des de clàssics jazzístics a peces escrites per cantautors que la Laura i els seus músics passen pel filtre del jazz. Els germans Gershwin, Arlen & Mercer o Antonio Carlos Jobim s’alternen a Afterglow amb James Taylor, Tony Banks o Cyndy Lauper. El disc és sens dubte una proposta atrevida que ens arriba amb la garantia de tenir al darrere músics com Laura Simó, Francesc Capella, Guillermo Prats i David Simó.”

Comencem aquest disc, imbuït de Jazz en tots els sentits, en un estil més aviat melòdic i situat en l’entorn dels grans cantants, masculins i femenins dels anys 80s del segle passat i ho farem amb un tema preciós dels germans Gershwin, l’anomenat...

4.- Our Love is here to stay (G. & I. Gershwin)                 4m43s

Doncs ja ho ha dit ella, “It’s very clear, Our love is here to stay”, o sigui que “És evident que el nostre amor és aquí per quedar-se”....Amb la intro a veu i contrabaix de Laura Simó i Guillemo Prats, ens hem situat ja en aquest context més melòdic i jazzístic, contraposat d’alguna manera al que hem estat escoltant fins ara, mostrant-nos doncs la diversitat musical que he comentat al principi del programa. La introducció de la resta de companys ha deixat pas al solo del contrabaixista, a trio, magnífic i melòdic, per tornar-hi la líder i cantant amb la melodia d’aquest tema dels germans Gershwin d’un tema composat el 1938 per a la pel·lícula The Goldwyn Follies i interpretat per Kenny Baker, tot i que no es va fer famós fins que la va cantar Gene Kelly & Leslie Caron  a la pel·lícula An American in Paris.

Parlar d’aquesta “diva” del Jazz és força complicat, car la seva biografia és llarguíssima i comença professionalment l’any 1985 cantant amb el grup Pianogrosso. El 1987 surt el disc d’estàndards ”BLISS” i el mateix any comparteix escenari amb el mític Ray Charles i el saxofonista Tony Scott. L’any següent forma el grup Laura Simó & Conrad Setó Sound, i l’octubre del mateix 88 representa a Espanya en el Festival Mars International de París.

I nosaltres seguim amb un altre tema d’aquest disc, ara amb un tema de la Cindy Lauper que també va popularitzar Miles Davis en el seu “You’re under arrest” amb Pat Metheny a la guitarra clàssica i és el següent que segur reconeixereu...

6.- Time after Time              (Cindy Lauper & Rob Hyman)        4m47s

I amb aquest tema del cançoner popular de la cantautora Cindy Lauper composat el 1983 i editat en el seu primer disc d’estudi, ”She’s so Unusual” ens hem situat en un tema més pop però tan ben interpretat per aquest quartet. Melodia senzilla, simple però no per això mancada de gràcia, que la té tota. Laura ens ha mostrat la seva versatilitat tot i reconèixer ella mateixa que aquest és el repertori amb el qual se sent més còmoda. Recordem un anterior projecte amb la música de Burt Bacharac amb el contrabaixista Lorenzo Barrientos, espectacle que vaig poder veure al Jamboree.

A partir del 1988, Laura comença a treballar a duet amb l’inefable Lucky Gury, a duet o quintet i també amb el Francesc Burrull, rendint homenatge a la música de Cole Porter. Amb Arnau Boix enregistra dos temes del disc “Jazz al Drac- Vol1” a la mítica Cova del Drac. El 1989 amb Jordi Sabatés i el 1990 amb la Big Band de Juan Carlos Calderón, amb qui va fer diversos concerts el més important a la Plaza Porticada de Santander. Segueix fent actuacions ara amb el trio de l’Albert Bover, amb Guillermo Prats i David Xirgu.

Seguim ara amb un altre estàndard, el tema Rodgers & Hammerstein II, l’increïble...

8.- My Favourite Things       (R. R. & O. H.)           6m28s

Una preciosa cançó composada per aquest duet de mestres el 1959 i interpretada per primera vegada per Mary Martin pel musical The Sound of Music i posteriorment a la pel·lícula feta el 1965 per la magnífica Julie Andrews. I què podríem dir de la versió que abans havia fet el nostre John Coltrane el 1961 en el seu setè àlbum i interpretat amb el soprano  amb els seus inseparables McCoy Tyner, Steve Davis i Elvin Jones. Aquí, els nostres herois la comencen amb una intro molt ben trobada a base dels acords al piano de l’amic Francesc Capella. No oblidem que aquest és un company de quasi totes les batalles i fidel acompanyant de la Laura. Alhora encapçala diversos projectes com el que vam tenir al JCLV ara ja fa un parell d’anys amb el David Pastor i en formació quintet en un projecte dedicat a la música de Blue Note, segell i club de jazz. Ara per ara, Francesc dirigeix el Departament de Jazz de l’ESMUC. Un solo de contrabaix magnífic després del tema inicial dóna peu al de l’inefable amic Capella, amb un llenguatge jazzísitc de primera línia el d’aquest mestre de les 88 tecles. Una secció rítmica superba amb en Guillermo Prats i David Simó li dóna suport, essent aquest darrer el qui ha fet també un memorable solo tot abans d’acabar el tema tal i com l’han començat.


Seguim amb un altre tema farcit de swing i “magnífiques maneres” interpretatives vocals i instrumentals ara amb el tema de Arlen & Mercer anomenat..

7.- That Old Black Magic     (H.Arlen & J. Mercer)           4m59s

Aquest és un tema que va enregistrar la Glenn Miller Big Band en format “single” i que va tenir força èxit, allà per l’any 1942. Un tema interpretat per cantants com Ella Fitzgerald, Frank Sinatra, Ray Charles i un llarg etcètera, i també per instrumentistes com Miles Davis, Dave Brubeck, Oscar Peterson, Louis Prima¸etc, etc... Els nostres herois en fan una versió delicada i preciosa a ritme de bossa nova en la introducció melòdica del tema on el pont te una modulació molt ben aconseguida i que dóna ales als intèrprets en les seves intervencions. Francesc Capella ens introdueix el primer solo amb total mestria i gust interpretatiu i on podem gaudir d’allò més en la continuació de la vocalista en el pont anteriorment esmentat.

A partir del 1993 encapçala diversos projectes essent escollida pel mateix Tete Montoliu com a vocalista del seu trio amb l’amic Horacio Fumero i Peer Wyboris. Posteriorment va formar part de la John Dubuclet Big Band. El 1995 va formar el Laura Simó Sextet i va enregistrar un disc que vam posar en aquest programa ja fa uns mesos. La seva biografia i història musical continua fins l’actualitat havent enregistrat el 2010, abans que aquest que esteu escoltant, un disc a duet amb en Francesc Burrull anomenat “Temps de pluja”. La seva discografia com a líder, la de Laura Simó inclou 9 projectes editats des del 1985 fins ara. Entremig, innombrables actuacions i col·laboracions amb quasi tothom relacionat amb el món del Jazz.

Acabem doncs el projecte i programa amb el tema de Frank Loeser anomenat...

11.- If I were a Bell                (F. Loesser)              3m03s

Un altre tema composat per a un musical, aquesta vegada pel Guys and Dolls del 1950. Tema que es va convertir en estàndard de jazz a partir de la seva inclusió en el disc editat el 1956 per Miles Davis, “Relaxin’ with Miles Davis Quintet”. Ells ens n’han fet una versió magnífica, pel tempo i ritme, canviant de funk a swing en la interpretació de la magnífica cantant, per després no abandonar-lo, el swing, en el gran solo del mestre Capella. Amb un so potent i digitació segura i precisa, aquest amic i mestre ens enlluerna amb la seva claredat d’idees i imaginació en un tema amb un swing impressionant, ideal per acabar el programa.

Doncs ja hem acabat el programa amb el swing adequat. Un programa divers havent començat amb el projecte enregistrat a les fosques “A Oscuras improvisando”, per seguir amb els AIRE i “Cachitos de Papel”, i continuar amb el “Camí de casa” i acabar amb aquest magnífic “Afterglow”. Espero doncs que hàgiu gaudit de la proposta i el què és més important, de la selecció i ordre de les músiques.

Abans d’acomiadar-me us voldria recordar que aquest dissabte a les 19h i a la Sala Xica tenim el primer concert de la Festa Major d’Hivern amb el Víctor de Diego Organ Trio, amb Abel Boquera, orgue i Carlos Falanga, bateria. No us oblideu, aquest dissabte a les 19h a la Sala Xica.


Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, aquí Miquel Tuset i Mallol qui us ha parlat i realitzat aquest programa, us desitjo molt bona nit i molt bon Jazz Club de Nit  en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |