Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics. Aquest programa li dediquem al nostre estimat Larry Coryell qui ens ha deixat molt més sols, tristots i desemparats. Sempre estaràs amb nosaltres estimat Larry

El programa d’avui el dedicarem a tres projectes molt personals editats per editorials peninsulars i on la creació hi és de manera fefaent amb temes propis i en un cas repassant la música d’altri. Podreu escoltar el darrer treball del trombonista basc Marco Bellizzi i el seu “Boite a Musique”, editat per ell mateix, o sigui “Marco Bellizzi musika”. També escoltarem el treball del gran saxofonista canari Kike Perdomo i el seu “Hangin’ Out” amb tota una gran colla d’amics músics i temes propis, disc autoeditat amb col·laboracions de “96K music” i la Big Band de Canarias. I finalment escoltareu el projecte de Perico Sambeat que ha dedicat a la música de Frank Zappa en el seu “Perico Sambeat plays Zappa”, editat per Jimmy Glass i Karonte.

Però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Algunes preguntes que els hi fan als músics i també a aquests com ara..
Quin tipus de música feu? De què va Boite a Musike?, difícilment tenen resposta. Per entendre millor el nostre projecte, ens diu Marco, hem mantingut unes conversacions per fer després un reportatge d’on hem tret algunes frases que esperem us serveixin per sentir-vos convidats a conèixer-nos musicalment tocant... aquesta és la presentació del projecte....


“BOITE A MUSIQUE”
Marco Bellizzi

Editat per Marco Bellizzi musika          01.2016
Enregistrat per Mikel Eceiza a Mecca Recording Studio el 14 i 15 de setembre de 2015
Mesclat i masteritzat per Fredi Pelaez als Pottoko Studio
Directe enregistrat per Fredi Pelaez a la Casa de Cultura de Burlada el 13 de setembre de 2015.
Produït per Marco Bellizzi

Marco Bellizzi, trombó
Luis Giménez, guitarra
Marco Mezquida, piano
Iván San Miguel, contrabaix
Gonzalo del Val, bateria

Totes les composicions són de Marco Bellizzi i ell mateix ens comenta el perquè de tot plegat....

La idea de "caixa de música" ve una mica d'aquí, de la caixa ... era el moment de revisar tot el material musical que havia anat emmagatzemant durant molts anys. Va ser com si un dia mirés de sobte la caixa i em m’adonés que hi havia un munt d'idees acumulades i vaig pensar que havia arribat l'hora de treure part de tot aquest material musical. Vaig sentir que tenia coses a dir, que era l'hora d'expressar-nos i de donar aquest pas, diu en Bellizzi...

Som-hi doncs amb el projecte d’aquest músic basc, però abans dir-vos que aquest disc me’l va fer arribar un col·lega que fa el programa “Universos paralelos” l’amic i gran fotògraf Sergio Cabanillas el qual tenia exposades algunes de les seves magnífiques fotografies al cafè de l’Escorxador en aquest darrer jazz Tardor Lleida, esdeveniment organitzat per l’amic Josep Ramon Jové i Quadrant Produccions...som-hi doncs amb dos temes enllaçats, el primer, de Mezquida serveix d’intro del segon de l’altre Marco...

3.- Marco M.              (M. M.)            1m00s
4.- Atelier 71             (M. B.)            4m38s

Doncs amb quina gràcia ha combinat piano elèctric i piano acústic Mezquida en aquest tema seu que nosaltres sabem reconèixer i que li ha servit tan bé per introduir el tema de Bellizzi. Fins que no comença el trombó, el tema és de Mezquida i després de Bellizzi. Doncs ja vegeu que hem començat amb bon peu, portant el ritme també amb el cap, ritme que espero no decaigui, al menys en aquest magnífic projecte. Bellizzi és ja ho vegeu un magnífic trombonista i compositor bastant desconegut a casa nostra, la qual cosa s’hauria de solucionar d’alguna manera mirant de portar-lo a algun emblemàtic local de Jazz d’aquí.

Ell mateix ens comenta més coses sobre el seu projecte....Els temes sembla que estan vius perquè al llarg del temps sempre sorgeixen modificacions. Potser una de les majors aportacions del jazz a la música és que partint d'unes línies en comú, amb un punt de partida preestablert o amb un simple pretext els músics tenen la possibilitat i la capacitat de fer realment el que volen; i el que volen fer avui no ha de ser el que vulguin fer demà ni el que van fer ahir ... La idea d'aquest projecte ha estat sempre estar viu, comptar amb músics d'alta creativitat, de molta escolta, músics amb gran capacitat d'aportar idees. El que fa per a tots més atractiu aquest projecte és poder expressar-nos en llibertat.

I Bellizzi ens diu què....A més dels meus projectes musicals al que em dedico professionalment és a la docència del trombó. Des de l'any 2005 sóc professor de trombó jazz al Conservatori Superior de Navarra. També treballo amb alumnes que fan els primers passos en el món de la música, en l'actualitat en la E.M. de la Vall d'Egüés i anteriorment en la E.M. Hilarión Eslava de Burlada-Villava.

Escoltem ara el magnífic tema

13.- Bone Kill            (M. B.)            3m44s

Un bon tema amb un ritme així com trencat en la intro i que després es reconverteix tot i seguint amb un Groove persistent amb el trombonista fent el seu gran solo. Després d’ell, el guitarrista Giménez ens enlluerna amb el seu so càlid i profund alhora que Mezquida desenvolupa el seu amb la mestria que el caracteritza i sinó vegeu que el tenim en multitud de projectes. El contrabaixista San Miguel també fa el seu solet, molt ben aconseguit i sembla que tots han fet la seva aportació personal i també el Gonzalo que sempre hi és, tot i no fer cap solo en aquest tema...


I Marco Mezquida ens diu...El meu paper és el d'intentar crear un so de grup. En aquest projecte intento fer tocar a la resta de músics el millor possible al mateix temps que ells també repercuteixen en mi, l'espai per aquesta interacció és un fort d'aquest projecte. En totes les composicions hi ha espai perquè cadascú puguem expressar-nos i això fomenta enormement la creativitat. Dins d'un context estètic es potencia la llibertat perquè cada un ens sentim còmodes per desenvolupar la nostra pròpia personalitat.

I Bellizzi segueix amb la seva biografia dient-nos que...Crec que la meva passió per la música em va anar arribant a poc a poc, amb el pas dels anys. En gran mesura alimentada per les meravelloses experiències que he tingut la sort de viure en el meu camí musical. Encara que també és de justícia assenyalar que la música no sempre és fàcil, de vegades cal sobreposar-se a dures experiències ... En la meva etapa com a estudiant vaig tenir 12 professors diferents de trombó amb els que vaig estudiar regularment en els 8 centres musicals pels que vaig passar (impossible numerar altres professors d'altres matèries). A aquests cal sumar altres tants professors que vaig conèixer de tant en tant o través de cursos, seminaris ... amb sort desigual pel que fa a coneixements adquirits i sobretot a experiències i motivacions. Segurament fruit d'aquesta desigual experiència sorgeix la meva gran motivació per esforçar-me a ser el millor professor possible per als meus alumnes. És un llarg camí que compartim els meus alumnes i jo i en el qual em sento profundament agraït que em deixin acompanyar-los.


Seguim amb el projecte ara amb el tema marcadament rítmic....

5.- Mr G. F.                (M. B.)            4m30s

I amb més ritme, ara més persistent i amb una melodia que ens recorda de lluny un tema de Parker en la part introductòria, per després trobar-nos un duet de trombó i el Gonzalo bateria magnífic. El swing apareix com per art de màgia mitjançant la base rítmica i el Rhodes de Mezquida, amb un Gonzalo i Ivan magnífics, tots dos, i el solo de Marco definitivament increïble, amb quina mestria el desenvolupa, melòdica i rítmica, amb el preciós so del Rhodes que no sé si és un Fender o què. Melodia i final d’aquest acollonant tema.

I el guitarrista Luis Giménez ens comenta...
Tocar amb músics com aquests és el que més ajuda a ser creatiu. La creativitat a l'escenari és una cosa contagiós i si aquestes tocant amb músics que estan constantment creant i t'estan ajudant a crear coses, al nal es genera una energia positiva imparable ... i tocar amb aquesta gent és el que té de bo.

I Bellizzi ens explica que....
He tingut el privilegi de poder donar concerts en 15 països diferents, en prestigioses sales europees o americanes i en llocs menys distingits com campaments de refugiats a l'Àfrica o al mig del carrer a moltes ciutats diferents.
De les bones experiències i de les no tan bones, de totes s'aprèn. Personalment crec que la música i la història de la música està escrita en gran mesura de trobades i retrobaments. Jo tinc la immensa sort d'estar acompanyat en la meva aventura musical de grans amics i músics. Vull donar les gràcies a Luis Giménez, Marco Mezquida, Iván San Miguel i a Gonzalo del Val per tot el seu suport i la seva amistat. També vull agrair la seva gran aportació a la meva trajectòria musical a Josetxo Goia-Aribe, Heri Parets, Lionel i Stéphane Belmondo, Glenn Ferris ... aquesta llista hauria de ser molt més llarga però no vull eternitzar.

I acabem el projecte de l’amic Bellizzi amb els dos magnífics temes enllaçats...

8.- Gonzalo    (G. del Val)    0m58s
9.- Pas Sur    (M. B.)            5m17s

Doncs Gonzalo ha fet la seva aportació en aquesta altra introducció de tema, la qual cosa m’agrada força com a presentació dels músics, molt bé Marco Bellizzi...i el tema segueix ara del líder i també amb el swing adequat, i no és que no hi hagi balades en aquest projecte que sí, però he volgut situar-vos en un context viu ja des dels inicis de programa i em sembla haver-ho aconseguit. Mireu d’entrar al web www.marcobellizzi.com  i mirar de quina manera el podríeu aconseguir i així col·laborar amb ell a tirar-ho endavant. Després del gran solo del líder a trombó, hem pogut escoltar el magnífic guitarrista Giménez també força desconegut pels nostres lars. Un swing potentíssim i magnífic projecte aquest el de l’amic Marco Bellizzi, acabant el tema amb un “vamp” on el nostre amic Gonzalo ens demostra la seva mestria.

I ens diu el contrabaixista Iván San Miguel...La meva aportació a aquest projecte és la meva involucració al màxim amb el meu temps i la meva capacitat. Des de la base rítmica sempre es poden aportar solucions gràcies a la flexibilitat i l'espai del que disposem en aquest projecte perquè cadascú puguem fer les nostres aportacions. Es tracta d'un espai obert en el qual col·laborem cinc músics, on vam connectar diferents punts de vista a partir d'un patró preestablert. Un projecte com aquest permet que desenvolupis la teva creativitat tenint en compte que el jazz és una música en què les individualitats compten molt. En els projectes que estan tancats del tot un no pot aportar la seva personalitat, o una sonoritat concreta. Si hi ha alguna cosa que de ne el jazz és la personalitat de cada individu que hi participa. La meva implicació en aquest projecte és ser jo mateix, sonar com jo mateix.

I l’amic Gonzalo del Val també ens diu...
Aquest és un projecte en el qual em venia molt de gust estar principalment per dos factors: l'amistat i la música. Quan es donen aquests dos factors és molt més fàcil aportar tot el millor que un porta. Una de les coses que més m'agrada d'aquest projecte és que en tot moment tenim llibertat absoluta per a tot el que cadascun puguem aportar a aquesta música, fins i tot en el paper de cada un en els concerts. Això per a mi és vital a l'hora de poder interpretar un missatge

I Bellizzi acaba dient-nos....De tot cor vull agrair la seva infinita paciència (viure amb un trombonista requereix paciència i grans dosis de comprensió) a la meva mare i al meu pare, nire Ione eta Maren maiteak i sobretot a Nekane, eskerrik asko!

Doncs deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

I nosaltres seguim amb el següent projecte, potentíssim també de l’amic Kike Perdomo disc que em va fer arribar ell mateix des de Tenerife...un projecte amb la Big Band de Canarias i un quartet base anomenat...


“HANGIN’ OUT”
Kike Perdomo

Auto Editat amb el suport de 96K music i la BBDC
Enregistrat per Alberto Mendez i Robert Amor d’ajudant
Mesclat i masteritzat per Kike Perdomo i 96K music

Kike Perdomo, saxos tenor i soprano
Soren Moller, piano
Andres Litwin, contrabaix i baix elèctric
Octavio Hernández, bateria
I la BBDC, Big Band de Canàries amb:
Norberto Arteaga, Paco Dorta, saxo alto
Alexander Ramos, Sergio García, saxo tenor
Cristo Delgado, Pablo Hernández, Yossy Itskovich, trombó
Adams Pérez, trombó baix
Julian Díaz, Nataniel Ramos, Miguel Arrocha, Audun Waage, trompeta

Totes les composicions són de Kike Perdomo i els arranjaments de Soren Moller...en un disc enregistrat en directe a Santa Cruz de Tenerife l’abril de 2016 amb la Big Band de Canàries, i projecte de temes enregistrats anteriorment pel Kike o sigui que ja us aniré comentant...
Comencem doncs ja amb aquest potent projecte amb el tema més tranquil, editat en el disc “AC & Funk” del 2008, anomenat....

4.- 12-1          (K. P. & S. M.)           8m14s

Doncs ja estem en dansa amb el projecte d’aquest magnífic músic canari ben recolzat per la BBDC i el seu quartet base en un tema iniciat de manera delicada amb el preciós so del seu soprano i trompeta amb sordina, piano planejant...i aviat el tema sona amb tots els vents sonant alhora. I així es va desenvolupant primer amb el magnífic solo del màster i líder Kike Perdomo. El tema segueix uns moviments circulars amb tots els vents i sempre amb una secció rítmica potent que fa que la “cosa” camini i de quina manera. Un gran tema per començar el projecte de Perdomo i quin final més apoteòsic aconseguit pel baterista de la formació, magnífic.

Kike Perdomo neix a Tenerife (Illes Canàries). Estudia Saxo, Flauta, Harmonia i Improvisació de molt diverses fonts (Conservatori Superior de Música de S / C de Tenerife, Escola de Luis Vecchio) i amb professors particulars com Greg Lyons, Dave Schnitter, Greg Badolato, Eric Marienthal o Bill Evans, Bennie Maupin, Chris Cheek, Will Vinson, Dick Oatts. Becat pel Berklee College of Music el 1989 i Grau Superior en Jazz i Música Moderna per l'ESMUC de Barcelona el 2009.

La carrera professional de Kike Perdomo és molt variada realitzant gires amb artistes de rock com Luz Casal (1989), Joaquín Sabina (1994 al 1997) o Miguel Rios (1997) així com en els circuits de jazz participant en Festivals Internacionals de Jazz com els de Madrid, Barcelona, ​​Canàries, Lugo, Màlaga, Granada, Jaén, Múrcia, Girona, Lleida, Elbjazz, JassBox, etc ..., com a músic d'estudi o enginyer de gravació. Aquests diferents projectes han portat el seu quefer musical a països com els Estats Units (Nova York, Boston, Miami), Argentina (Buenos Aires, Mar del Plata, Rosario, Gualeguay), Uruguai (Montevideo), Mèxic (DF, Guadalajara, Pobla, Monterrey ), Xile (Santiago de Xile, Valparaiso), Alemanya (Köln, Berlin, Bonn, Hamburg, Kiel); Àustria (Salzburg), Noruega (Bergen), Dinamarca (Copenhaguen), Colòmbia (Cartagena d'Índies), Guatemala, Costa Rica, Cuba, Santo Domingo, etc ...

Seguim amb el següent tema, encabit en el disc “Y ahora qué?” del 2005, el primer tall del disc, de la parella Perdomo/Moller anomenat...

1.- Indian        (K. P. & S. M.)           7m56s

La intro a contrabaix amb l’Emilio Martín ha estat magnífica i profunda. El tema però s’ha desenvolupat mitjançant un riff de la secció de saxos/trombons amb el saxo tenor del líder encapçalant el tema..a la B, o el pont, el canvi és evident, i el break ens situa de nou en el tema i riff recurrent. Els vents, metalls, s’esplaien d’allò més i de nou el líder amb el tenor desenvolupa el seu solo amb una increïble tècnica i gust musical, alhora que llenguatge jazzístic. Un gran saxofonista, Kike Perdomo i ara gran compositor. Tota la secció de saxos fent un riff impressionant i de nou amb el tenor del líder encarar el final del tema, de nou magnífic i potent. Aquesta nit no us dormireu, no.
Ha estat membre actiu en projectes com JazzBorondón, Midi Domèstic, Mbalax, Baba Djembe, Fusta, Big Band del Fòrum, etc ... però des de 1990 lidera la seva pròpia banda amb la qual ha gravat 6 cds fins al moment comptant amb col·laboradors de luxe com Bill Evans, Chano Domínguez o Chuck Loeb entre d'altres. Kike Perdomo combina la seva tasca de músic amb el seu treball d'enginyer de so i productor musical. A Canàries s'ha produït a Luis Morera, Esther Ovejero, Chiqui Perez, Carlos Sánchez, Adolfo Peña, Thomas Figueroa, Taburiente, A.M. Big Band, J.C. Machado, Big Band de Canàries i ha estat enginyer de gravació i mescles d'una altra trentena de cds.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Seguim amb el següent tema, del disc “Electric & Funk” del 2010, d’aquest potent projecte anomenat..

5.- Hommer   (K. K. & S. M.)           5m50s

Doncs ja vegeu que el Funk i l’elèctric hi són de manera evident, amb el wah-wah del teclat i el ritme funk marcat per la secció rítmica i els magnífics arranjaments de Soren Moller per a Big Band. Un tema que potencia el projecte d’aquest disc carregat d’energia rítmica i tímbrica amb tots els metalls i canyes. I quina manera de fer-nos enlairar amb els riffs ascendents de la secció de vents, tot just abans del solo del líder amb el tenor. I sempre per sota una potentíssima secció rítmica que se’ns emporta irremissiblement al més enllà i fins i tot ballant i bellugant-nos sense parar. El solo del trombó baix, crec, és magnífic alhora que delicat, on tot plegat a baixat a la terra de manera més reposada, però no durarà gaire, no...els metalls s’enlairen de nou i la secció rítmica trenca el ritme, i així arriben al final, a cop de Funk.

És a més a més enginyer de so del Festival de Música de Cinema de Tenerife (FIMUCITE) gravant amb orquestres simfòniques les bandes sonores de pel·lícules com Mátrix, El Perfum, Oscar, El color del Destí, Iron Man, Spiderman, etc ... sota la batuta del director Diego Navarro. En l'escena internacional ha tocat i / o gravat amb músics com Bill Evans, Anthony Jackson, Richard Bona, Jim Beard, Chuck Loeb, Josh Dion, Bob Sands, Ari Hoening, Mark Egan, Karl Latham, Christian Lohr, Perico Sambeat, Chano Dominguez, Eric Marienthal, Nantha Kumar, Ismaila Sane, Dan Rochlis, Francis Vaig posar, Yul Ballesteros, Audun Waage, Borja Barrueta, Martin Leiton, Javier Infant, Javier Colina, Jorge Pardo ....


Acabem el projecte de Kike Perdomo i el seu amic Soren Moller i evidentment la resta de companys amb un altre tema del disc “AC & Funk” del 2008, l’anomenat...

8.- Bugalu      (K. P. & S. M.)           6m54s

Doncs amb el baix elèctric comença aquest tema, per després bateria, saxo tenor i la resta de companys de la Big Band. Una canya de tema que per acabar el projecte de l’amic Perdomo és perfecte i em fa recordar-vos que mireu d’adquirir-lo entrant al seu web o per d’altres mitjans que segur hi ha. Un projecte que ha de tenir un directe “brutal” car escoltant el disc ja tremolem, doncs imagineu-vos en un directe, ha de ser impressionant. Felicitats Kike per la teva feina i mestria. El seu solo al tenor és magnífic, ell volant per sobre el funk potent de la base rítmica, magnífic tema per acabar, sí senyor. Amb moments també per la calma, el tema es va desenvolupant amb uns canvis rítmics, tot i ser-ne la majoria persistents i constants. Hem pogut escoltar el solo de l’Octavio Henández a la guitarra, magnífic solo per arrodonir el tema i final de projecte, encarant el final amb el tenor del líder i el motiu principal del tema.

Kike Perdomo és actualment president de PROMUSIC (Professionals de la Música de les Illes Canàries) i conseller d'AIE (Societat d'Artistes i Intèrprets d'Espanya). Deixem el projecte d’aquet mestre canari i nosaltres acabem el programa amb un projecte encara més potent, el de l’amic Perico Sambeat dedicat a la música de Frank Zappa, però abans...

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Som-hi doncs amb aquest gran i difícil projecte de Sambeat sobre la música de Zappa, projecte que vaig poder veure al Jamboree i on Perico em va cedir el seu disc, gràcies amic i mestre...


“PERICO SAMBEAT ENSEMBLE PLAYS ZAPPA”

Editat per Karonte
Enregistrat per Vicente Sabater el 21 i 22 de juny de 2016 al Elefante Estudios, València.
Mesclat per Vicente Sabater i Perico Sambeat
Masteritzat per Vicente Sabater a Estudios Milena.
Producció artística, Perico Sambeat
Producció executiva, Chevi Martínez (Jimmy Glass) i Fernando Rosario (Karonte)

Perico Sambeat, saxos alto i soprano, flauta i tambourine
Javier Vercher, saxo tenor i soprano
Voro García, trompeta
Toni Belenguer, trombó
Santi Navalón, teclats
Iván Cebriám, guitarra
Julio Fuster, contrabaix i baix elèctric
Miquel Asensio “Rochet”, bateria

Tots els temes són de Frank Zappa i m’imagino que els arranjaments deuen ser de Perico Sambeat i potser també de Santi Navalón.

De fet aquest és un altre projecte, com els anteriors, que se’m farà difícil seleccionar quina música no posar, car no hi ha cap tema que no sigui impressionant, o sigui que hauré de fer una selecció acurada.

Aquest és un projecte parit des del Jimmy Glass de València i concretament pel Chevi Martínez propietari i ànima d’aquest local tan emblemàtic de la ciutat del Túria. Com que això està parit per ell editat per Karonte, em limitaré a posar els comentaris que va fer ell tot i parlant d’aquest projecte, extrets de la seva web http://www.jimmyglassjazz.net/perico-sambeat-plays-zappa/

L'ORIGEN DEL PROJECTE

Quan li vaig proposar a Perico Sambeat la creació d'un projecte basat en l'obra del genial músic Frank Zappa per al concert de cloenda del V Festival Internacional de Jazz Contemporani del Jimmy Glass Jazz Bar (2015), sabia per endavant que la idea li encantaria, ja que Perico és un dels admiradors més fervents, igual que jo, d'aquest increïble i inclassificable artista.

De fet, mentre Perico i jo parlàvem de l'assumpte ens vam posar a cantar alguns temes de Zappa, completament il·lusionats. Era un homenatge al nostre heroi el que estava en joc, i Perico, per descomptat, era l'única persona que podia fer-ho amb tot el rigor i el coneixement necessari.

No és fàcil interpretar a Frank Zappa, sobretot si es trien els temes més interessants i intricats de la seva discografia, un autèntic repte que va assumir Sambeat al escollir-ne en una primera selecció i després amb una recerca més conscienciosa.

A partir d'aquí, va emprendre una àrdua tasca; des de la transcripció dels temes escollits, que el va portar un temps, a l'elecció dels instruments i, per descomptat, la confecció d'uns arranjaments que no desvirtuessin l'essència de la música de Zappa el més mínim.

Fem una aturada que ja seguiré després i escoltem ja el primer tema... O sigui que comencem ja amb la música i amb el primer tema de Zappa, i no podria ser de una altra manera, o si, amb el magnífic...

10.- Peaches en Regalia    (F. Zappa)     3m37s

I Chevi Martínez ens diu... I anem amb Peaches En Regalia, el regal per als militants de Zappa, un autèntic himne, peça clau d'Hot Rats, disc que formava part de l'univers musical de Perico en la seva infància i que defineix d'aquesta manera: «Sempre em va fascinar que temes com Peaches fossin lineals, una successió de diferents motius i idees, sense estar subjecte a les típiques estructures de repetició de seccions i tornades. És l'únic tema del disc que no he modificat, i en el qual he respectat tota la seva estructura original sense incloure solos ».

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Frank Zappa (Baltimore, EUA, 1940-Los Angeles, 1993) va revolucionar el concepte del rock, va dinamitar totes les fronteres musicals del moment, es va mofar del que és políticament correcte i es va apropiar d'elements procedents de gèneres molt dispars, entre ells el jazz, per crear un llenguatge lúdic i transgressor que ha marcat a les generacions posteriors i que segueix estant vigent.

I aquest esperit lliure connecta perfectament amb el llenguatge jazzístic, la improvisació i l'afany de Perico Sambeat per explorar la música de diferents èpoques i cultures musicals, ell què és un jazzman valencià amb una carrera internacional de diverses dècades. En conseqüència, l'impecable treball de Sambeat en aquest projecte oscil·la entre la intervenció profunda, amb elaborats arranjaments, i temes interpretats segons una transcripció literal, però sempre de manera fidel a l'esperit de Zappa.

I seguim amb un tema que mai es va enregistrar en disc, el primer, car Perico els ha volgut juntar amb un altre que sí es va enregistrar....

5.- Imaginary Diseases/Tink Walks Amok           (F. Zappa)     7m20s

I Chevi ens diu...El medley Imaginary Diseases / Tink Walks Amok és l'últim tema que va afegir Perico al repertori i Perico diu «Imaginary Diseases i prové de gravacions en directe, no hi ha versió d'estudi, i Tink Walks Amok és una espècie d'exercici d'estil per a guitarra inclòs a The Man From Utopia, sense una melodia definida i interpretat en petit format, principalment amb guitarra. En aquest arranjament vaig utilitzar els vamps rítmics per desenvolupar una melodia i una roda de solos; vaig decidir unir ambdós temes perquè els seus tempos coincideixen més o menys, i ho vaig fer escrivint un interludi que els enllaça». De forma orquestral, crec que és el tema en què Perico aporta més de si mateix acaba dient el boss del Jimmy Glass.


L’ENSEMBLE

Vam haver de seleccionar els músics més adequats per al Hot Rats Ensemble, nom amb el qual vam batejar al grup per a aquest projecte. Així, involucrem - no hi ha millor manera de expressar-ho- a Santi Navalón, un mag dels teclats i autèntic erudit de la discografia de Zappa, que es va bolcar totalment en l'assumpte, igual que el gran saxofonista Javier Vercher. Calia trobar un guitarrista que donés la talla, és clar, i el vam trobar en la persona de l’Iván Cebrián, un il·luminat de la nova generació que es va posar a cridar d'alegria quan l'hi vam comunicar per telèfon, ja que portava temps somiant amb fer una mica de Zappa. Això anava per bon camí.

I seguim amb la delícia de tema amb marcat accent Funk amb el tema que obre el disc, el primer tall anomenat...

1.- Zomby Woof        (F. Zappa)     5m56s

I Chevi ens diu...Zomby Woof, de l'àlbum Over-Nite Sensation, tema que obre el disc que presentem aquí, era un dels favorits de Perico en els anys setanta: «Va ser el meu disc de capçalera durant una llarga temporada (Camarillo Brillo, Montana, I'm the Slime ...) ». Perico ha aconseguit respectar l'original sense caure en el mimetisme, ha canviat l'estructura, ha afegit seccions, interludis i backgrounds, tractant d'abordar la seva música des d'una òptica més jazzística i intentant que els solos estiguessin més a prop del soul i el funk que del pop, un tractament que ha utilitzat amb la resta del repertori.

La resta dels músics escollits, el trompetista Voro García, que vam tenir aquest divendres passat al Jazz Club La Vicentina,  el trombonista Toni Belenguer, el contrabaixista Julio Fuster o el bateria Miquel Asensio, tots pertanyents a l'elit del jazz valencià, no sabien en principi a què s'enfrontaven, fins que Perico els va passar les partitures i va venir el primer assaig (dels deu que hi va haver) a Jimmy Glass. A partir d'aquí, les frases «jo creia que m'ho sabia» i «no entenc res» es van convertir en una broma recurrent. Però tot avançava i, per quan s'acostava la data, l'octet funcionava sol, abduït pel llenguatge Zappa.

L'ESTRENA

El 18 de novembre de 2015 s'estrenava al Jimmy Glass Jazz Bar de València el projecte Frank Zappa's Alchemy, dirigit per Perico Sambeat i produït pel Jimmy Glass per a la seva V Festival Internacional de Jazz Contemporani. El resultat va ser fascinant. El públic no es creia el que estava veient. Èxit total.

I nosaltres seguim amb aquest magnífic projecte amb un altre tema emblemàtic de Zappa l’anomenat..

6.- Inca Roads          (F. Zappa)     7m10s

I l’ànima del Jimmy Glass, Chevi Martínez ens diu... Inca Roads, del disc One Size Fits All, és un altre dels temes emblemàtics de Zappa, potser el millor d'aquest àlbum. Té una secció de molt difícil interpretació, molt complexa i polirítmica: «Vaig utilitzar trompeta amb sordina a l'uníson amb flauta per substituir la veu de George Duke, i vaig agregar algunes seccions de la meva collita molt inspirades en Zappa. En el solo del final, en un 7/4 vertiginós, utilitzo wah wah en la segona meitat ». I al Jamboree ens va dir que li havia dit a Santi Navalón si volia fer de George Duke, tocant els teclats i cantant però sembla que Santi li va dir que no, que millor que no, que amb el teclat ja en tenia prou.

L'ENREGISTRAMENT

Així que no podíem ni volíem que la cosa quedés en això. Volíem més. Moltes veus ens reclamaven més transcendència i un disc. I no és per menys, després de l'ingent treball fet i de l'energia invertida en aquest projecte. Perico es va ficar a l'estudi de gravació amb l'octet, i entre el 21 i 22 de juny de 2016 va gravar aquest meravellós disc per a la discogràfica Karonte.

I ara sí, acabem projecte i programa amb el tema més potent del disc el magnífic..

8.- A Pound for a Brown      (F. Zappa)     5m13s

I Chevi ens diu... A Pound For a Brown va aparèixer a Uncle Meat, i és molt lenta. Després, Zappa va gravar diverses versions en viu, algunes d'elles molt més ràpides. Perico pren com a model la de You Can not Do That On Stage Anymore.

Doncs ja vegeu que m’he limitat a no opinar, que de tant en tant va bé, i he deixat que fos l’ànima del projecte, Chevi Martínez  i també els comentaris del mateix Perico Sambeat els qui us han parlat per boca meva, que ui te boca s’equivoca, ells però no ho han fet, en tots cas he estat jo.

Doncs ja hem acabat i espero que hàgiu gaudit amb la selecció que us he proposat, avui amb un programa temàtic i força “canyero”, que no us podreu queixar. Avui primer amb el magnífic projecte del trombonista basc Marco Bellizzi i el seu “Boite a Musique”, després amb el gran projecte de Kike Perdomo, “Hangin’ Out” amb la BBDC i el seu quartet i havent acabat amb la meravella que acabem d’escoltar amb la música del nostre estimat Frank Zappa interpretada pel gran Perico Sambeat i el seu Ensemble.

Un programa dedicat a Larry Coryell. Doncs res, que ja estem i que gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, aquí, jo Miquel Tuset i Mallol qui us ha presentat, xerrat pels colzes i seleccionat les músiques per a gaudi de tothom, us desitjo molt bona nit i molt bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú. 
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Abans de la presentació del programa voldria recordar-vos que aquest divendres 17 de febrer tenim el segon Concert-Jam del 2017, esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i per tant gratuït i no podrem gaudir amb el Voro García Quartet, amb Voro García, trompeta; Alfred Artigas, guitarra; Miquel Álvarez, contrabaix i Santi Colomer, bateria. Com sempre, primer hi haurà una hora de concert per després encetar la Jam Session amb els músics que vinguin a tocar. A la Sala Xica a partir de les 22h aquest divendres, concert gratuït.

Doncs avui serà un programa dedicat al Blues i concretament a tres treballs de l’Amadeu Casas acompanyant-lo d’un tema de Xavier Dotras & Neil Geoffrey així doncs un programa de ràdio a Jazz Club de Nit dedicat al Blues. De fet partirem del disc de l’Amadeu Casas & Myriam Swanson “Early Blues Moods” dedicat al Blues de la primera època per seguir amb el disc de l’Amadeu dedicat a B.B. King “The King is gone”, ja amb estructures més modernes. El darrer treball de l’Amadeu, ja més personal i encabit en el projecte “Set” està format per quasi tot de temes propis cantats en català alhora que algun homenatge a alguns mestres. Encabirem però, entremig i encara no sé on, un tema en Bb de Dotras & Geoffrey. Som-hi doncs amb un altre programa temàtic dedicat al Blues.

Però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Comencem amb el primer treball de la parella Amadeu Casas & Myriam Swanson i el seu...


“EARLY BLUES MOODS”
Amadeu Casas & Myriam Swanson

Editat per Temps Record            TR1546-GE15
Enregistrat en directe a Barcelona  per Anger Agudo

Amadeu Casas, guitarra, dobro i veu
Myriam Swanson, veu

Aquesta és una proposta íntima, un exorcisme, i un tribut als nostres favorits artistes de blues de tots els temps, ens diuen ells.

La veritat és que aquest disc és tot un homenatge al Blues de la primera època, caracteritzat per les lletres, una línia de baixos i alguna no massa instrumentació. Les lletres i veus i la guitarra o el dobro són els arguments/instruments a partir dels quals repassen tot un seguit de temes primerencs del blues. Els versos tradicionals consistien en una línia repetida quatre vegades. No va ser fins els anys 20 del segle 20 que l’estructura va esdevenir en la forma AAB cadascuna de les parts de quatre compassos, convertint-se en l’estructura bàsica del blues, el de 12 compassos. El blues d’aquesta primera època agafà la forma narrativa de les històries de pèrdues i patiment, el de la societat afro americana.

O sigui que comencem amb alguns temes seguits, car aquest disc el van enregistrar en viu i ho farem amb els temes més tranquils d’aquest Early Blues..

6.- Evil Devil Blues        (Johnny Temple, 1927)        4m11s
9.- Do I move you          (Nina Simone, 1967)            2m54s

I amb la guitarra/dobro de l’Amadeu i la magnífica veu de Myriam Swanson ja estem en dansa amb la música que ens acompanyarà tota la nit, el blues amb les seves diferents variants. Doncs tot i ser de finals dels 60s aquest darrer tema de la Nina Simone està ben situat, per la interpretació d’ambdós artistes en el concepte Early Blues. 

Molts dels elements del blues com el concepte “pregunta-resposta”, i l’ús de  les “Blue Notes” van venir de la música que els antics esclaus feien a Àfrica. Els orígens del Blues estan fortament relacionats amb la música de les comunitats religioses afro americanes anomenada Esprituals. El Blues va aparèixer tot després de l’esclavitud i posteriorment en el desenvolupament dels Juke Joints, també anomenats Barrelhouse, que van ser les primeres manifestacions informals on la gent afro americana es divertia, cantava, bevia i ballava, allà pel sud-est dels EEUU. Es trobaven en espais després de treballar de sol a sol en les plantacions de cotó per apaigavar la mala llet i relaxar-se tot i fent vida social. Durant la “prohibició” o “llei seca”, es trobaven en cruïlles de camins o estacions de tren, i ja no es van dir més Juke Joints i sí Lone Star o Colored Cafe. Ja vegeu d’on ve el nom dels nostres Lone Star.


Seguim amb un parell de temes més d’aquesta parella de músics que ens situa en el més profund sud dels eeuu dels anys 20 del segle passat....amb..

3.- Wild women don’t have the blues  (Ida Cox, 1924)   3m11s
4.- Love me                                      (Joe Mc coy, 1941)  3m28s

I quin parell de temes ens han interpretat aquest parell de músics. L’Amadeu al dobro i Myriam a la veu, una veu potent i trencada per la vida patida i representant a tota la societat afroamericana.

La música de les Juke Joints provenia del folklore de la comunitat africana, o rags esdevenint ja ho vegeu el ragtime un dels termes més antics i després amb el Boogie Woogie música de ball del finals del segle dinou que va esdevenir en el Blues, l’Slow Grad Dance, música aquesta del sud rural i que va marxar a Chicago durant la gran migració, i demés manifestacions musicals com el mateix Jazz. Abans d’aparèixer les Juke Boxes, un músic amb la seva guitarra i posteriorment un trio eren imprescindibles per amenitzar aquestes manifestacions socials.

Escoltem ara la veu de l’Amadeu i la seva guitarra en un tema típic relacionat amb el mal tractament policial de l’època en el tema..

5.- Police Dog Blues           (Blind Blake, 1929)              3m40s

Ara ha estat la veu de l’amic Amadeu Casas qui ens ha situat en el context adequat alhora que també amb la seva guitarra/dobro, i també en l’espai car ben clar hem escoltat que estàvem a Tennesee i amb la por al cor tot i veient la policia.

La primera publicació escrita sobre el Blues data del 1908. El Blues va anar evolucionant partint de la més simple manifestació de veu i guitarra i les tradicions orals dels esclaus, en diversos estils i subgèneres. Aquests subgèneres inclouen Country Blues, Delta Blues, Piedmont Blues, i també amb el blues urbà com el Chicago Blues i el West Coast Blues. La segona guerra mundial marca la transició del blues acústic en elèctric i el progressiu increment de l’audiència entre la població blanca, també pel fet que músics blancs s’interessessin pel blues esdevenint-ne el Blues-Rock.

Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada..

Deixem aquest disc d’aquest parell de cracks i seguirem amb el següent projecte de l’Amadeu Casas dedicat a la figura de B. B. King anomenat...


“THE KING IS GONE”
Amadeu Casas

Editat per Temps Record              TR1602-2016
Enregistrat i mesclat a Temps Record Estudi per Josep Roig i Enric Roldan.
Producció artística i disseny, Amadeu Casas
Productor executiu, Temps Record S.L.

Amadeu Casas, guitarra i veu
Gabriel Mastronardi, piano
Matías Míguez, baix elèctric
Eloi López Oltra, bateria
I la col·laboració de
Erxart Casas, guitarra
Pere Enguix “PTT”, trombó
Josep Gomariz, trompeta
Jaume Badrenas, saxo tenor

Seguim amb la tònica del disc anterior en un tema també Early Blues, de Melvin Jackson anomenat..

1.- Rockin’ and Rollin’          (M. Jackson)             3m17s

Doncs tot i canviar de disc encara estem situats en el més profund sud-est dels eeuu amb aquest magnífic tema tant ben interpretat per l’Amadeu Casas ell amb tota la feina tal i com feien els primers bluesman, cantant i tocant la guitarra o dobro. Aquest és un tema anomenat també “Rock Me Baby” i interpretat com quasi tots els d’aquest disc pel gran BBKing.

Ma Rainey va ser la Mama del Blues, una dona que va néixer el 1886 i va viure fins el 1939. Bessi Smith va ser una altre important veu del Blues i conjuntament amb Lucille Bogan van ser conegudes per “Les Tres Grans”, encabides en el blues urbà. La primera publicació de Blues data del 1908 de l’Antonio Maggio, “I got the Blues” encara amb la forma primigènia. Dos dels primers temes de Blues publicats ja amb l’estructura AAB de 12 compassos van ser “Dallas Blues” el 1912 i “Saint Louis blues” el 1914. Les lletres, sovint parlaven dels desamors però sobretot del mal tracte de la policia i de la població racista blanca i també de les condicions laborals infernals.

I situem-nos ara en un context més actual, el del Blues més elèctric i ja amb un Urban Blues de Chicago en el magnífic tema de Ridley B. King & Jules Bihary ara amb la col·laboració dels metalls i canya esmentats abans...

5.- Sweet Little Angel          (R. K. & J. B.)            4m10s

Uau, i quin blues més potent, arrastrat de tempo però impressionant. Un tema que el mestre B. B. King va enregistrat el 1956 per RPM Records, tema que també es diu “Black Angel Blues”, enregistrat per primera vegada per Lucille Bogan el 1930. Un tema on ha col·laborat la seva filla Erxart Casas a la guitarra.

En els anys 50s del segle passat podem situar l’esdeveniment del Blues Urbà electrificat, considerant que durant els anys 20 i les seves situacions de regressió econòmica van fer que la població rural emigrés a les grans ciutats en l’anomenada Gran Migració esmentada abans. Hi va haver encara una altra gran migració de la població afroamericana situada després de la segona guerra mundial anomenada La Segona Gran Migració la qual va fer que la població de color s’incrementés en les grans ciutats. Si a això li afegim l’aparició del mercat discogràfic veurem que aquesta població afroamericana esdevindria un nou mercat per les editorials, creant-se el concepte de Race Record aplicat a la música que feia aquesta població de color i que finalment va dir-se Rhythm & Blues.

Seguim ara amb un altre dels temes més emblemàtics que interpretà BBKing i tema de Roy Hawkins & Rick Darnell, el magnífic...

11.- The Thrill is Gone         (R. H. & R. D.)           5m11s

Aquest és un tema que el REI va enregistrar el 1969 en el seu àlbum “Completly Well”, i que va tocar milers de vegades en els seus concerts. L’Amadeu ens ha fet una versió força càlida i temperada, tant ben acompanyat per la secció de vents amb PTT, Gomariz i Badrenas. No oblidem pas el seu amic i sempre a càrrec del baix elèctric, Matías Míguez alhora que els altres companys de la secció rítmica Mastronardi, piano i López, bateria. El so elèctric-metàl·lic de la seva guitarra “casa” perfectament amb l’homenatjat BBKing


I seguint amb el R&B, un concepte que es va desenvolupar amb les noves tecnologies d’amplificació i creació de noves guitarres i marques mítiques ara com Gibson, Fender, Gretsch, etc... Després de la segona guerra mundial el Blues elèctric es va desenvolupar a ciutats com Chicago, Detroit, Menphis i St. Louis. A la guitarra elèctrica l’acompanyava primer el contrabaix acústic per després fer-ho el baix elèctric amb l’element percudiu que també es va desenvolupar, la bateria. Els primers “electric blues men” van ser Muddy Waters, Willie Dixon i Jimmy Reed tots tres de Mississipi i que es van desplaçar durant la Gran Migració cap a Chicago, sense oblidar Howlin’ Woolf que es va desplaçar posteriorment. Altres instruments que usaven era l’harmònica, i com hem dit la secció rítmica de baix i bateria i els amplificadors saturats per les guitarres. Hi va haver grans intèrprets de l’harmònica com Sonny Boy Williamson, Little Walter i alguns més anomenats “Harp” tots ells en l’àrea de Chicago.

I continuem amb un altre tema emblemàtic del REI, tema de Will Jennings & Nesbert Jr Hopper anomenat...

2.- Never make your move too soon  (W. J. & N. H.)   5m30s

Aquest és un tema que BBKing va enregistrar en el seu àlbum “Midnight Believer” del 1978 amb la participació dels The Crusaders, tema adaptat per a la ocasió i que aquesta formació de Jazz-Fusió havia enregistrat alguns anys abans amb el nom de “Greasy Spoon”. En aquest tema podem escoltar el magnífic solo de PTT al trombó. Va ser un tema amb molt èxit interpretat per gent com Bonnie Rait. El mateix REI la va enregistrar a duet amb Roger Daltrey, cantant de The Who, ja ho sabeu. El solo del líder ens el mostra de nou com un dels referents en això de la guitarra i el blues de casa nostra sense oblidar que també hem escoltat a Erxart Casas a la guitarra.

Willie Dixon, va ser un baixista i compositor de temes tan emblemàtics com el “Hoochie Coochie Man”, “Back Door Man” entre molts altres, els quals es van convertir per dret propi en “estàndards de Blues” i quasi tots els artistes de Chicago editaven amb els segells Chess Records i Checker Records. Durant els primers anys 50s el predomini va passar de Chicago a Memphis amb el segell Sun Records de Sam Phillips,  qui va enregistrar els primers treballs de B.B. King i Howlin’ Woolf abans que emigressin a Chicago  el 1960. Phillips va descobrir Elvis Presley el 1954 aconseguint una gran expansió d’aquesta editorial i enregistrant posteriorment l’anomenat rock & roll.

I nosaltres seguim amb aquest projecte tan engrescador i que tant bé ha desenvolupat Amadeu Casas en aquest magnífic homenatge a BBKing i ho farem amb el tema, ara sí més rocker del primer ja escoltat, o sigui que és una segona versió ara també amb tota la secció de vents...i el tema de Melvin Jackson...

12.- Rock me Baby              (M. Jackson)             4m31s

Així com anem pujant el tempo ens anem animant i amb aquest tema anem per bon camí. El riff inicial delicat de PTT al trombó tot i acompanyant la intervenció del líder deixa pas a la intervenció de Mastronardi al piano, amb la resta de secció rítmica i tots els vents. La guitarra d’Erxart Casas ens ha acompanyat també en aquest tema, emblemàtic tema interpretat per tots els bluesmen. El solo del líder, sembla amb l’slide guitar, és senzillament impressionant per la pròpia senzillesa.

I seguim amb la història resumida del Blues, i en aquesta època músics com Bo Didley i Chuck Berry ambdós editant amb Chess Records varen estar influenciats pel blues de Chicago tot i deixant de banda la part més melancòlica i trista de les antigues lletres. En aquella època Moody Waters va estar-se per London enregistrant el disc The London Muddy Waters Sessions amb músics anglesos tals com Rory Gallaguer, Steve Winwood, Rick Grech, Mitch Mitchell, Sammy Lawhorn, etc, alguns temes de Willie Dixon com “I don’t know why”, etc.

Bé, ara trobo que és el moment d’inserir el tema de Neil Geoffrey  del disc compartit amb Xavier Dotras que ens lliga la mar de bé amb els temes interpretats per l’Amadeu.


“BOTTOM DRAWER AND COVERS”
Neil Geoffrey & Xavier Dotras

Editat per Gravity Music
Enregistrat al “The Saverio Music Lounge” de Canet de Mar i als Gravity Studios pel desembre de 2013.

Neil Geoffery, vocal i guitarres Martin i Gibson
Xavier Dotras, piano i melòdica
Mario Mas, guitarra espanyola
Jaco Abel, guitarra de flamenc electrificada
Juan Carlos Karzekian, saxo tenor
Joan Barranca, percussió

Escoltem doncs el tema que ens interessa tot i no escoltar a tots els músics implicats....

8.- The Bb Prostrate Blues             (N.Geoffrey)              3m12s

Doncs aquest tema és l’únic blues del projecte d’aquests dos amics i és per això que m’ha semblat adequat encabir-lo en el programa d’avui. La veu de Neil i el piano de Xavier s’enllacen la mar de bé aconseguint una ambientació adequada en aquest tema que lligarà perfectament amb el següent, ara sí de l’Amadeu Casas.

I el Blues havent desembarcat al Regne Unit, però no tant com diuen, va influir en músics locals com Alexis Corner, Cyrill Davis, John Mayall, Yardbirds, Rolling Stones, i molts més com ja sabeu. A finals del 50s va sorgir un nou estil de Blues, el Chicago West Side amb Buddy Guy, Otis Rush tots amb Cobra Records. Aquest “west blues sound” tenia una forta secció rítmica ara amb guitarra rítmica, baix i bateria i músics com Guy, Freddy King, Magic Sleem es van encarregar de desenvolupar essent dominant l’amplificació de la guitarra solista on els seus expressius solos van ser la clau de volta d’aquest estil.


I ara doncs tornem a l’homenatge a BBKing “The King is gone” amb el tema de Pinetop Sparks i on hi col·labora tota la secció de vents i a la guitarra la seva filla Erxart Casas...

9.- Every day I have the Blues        (P. Sparks)                3m48s

Aquest és un tema que s’ha interpretat de moltes maneres, tema atribuït i interpretat en les primeres versions per Pinetop Sparks  i el seu germà Milton. S’interpretava a les tavernes de St.Louis i es va enregistrar per primera vegada el 1953 pel mateix Pine Top i Henry Townsend, guitarra. Un tema de Blues amb 12 compassos i amb el primer al piano i cantant en falset. Els nostres herois ens en fan una magnífica versió amb el walking del baix executat a la perfecció per l’amic Matías Míguez. La secció de vents fa un riff recolzant el tema força reeixit així com també el solo de Gomariz a la trompeta, Badrenas al saxo tenor, el magnífic PTT Pere Enguix al trombó, per després fer-ho tots plegats en un moment ple de swing. I ja no en parlem del solo del líder ja quasi al final del tema amb els vents recolzant-lo i la secció rítmica sense cap possible stop.

I acabem aquest projecte dedicat al REI del Blues amb el tema dels autors del “Sweet little Angel”, Ridley B. King & Jules Bihary i el tema...

7.- You Upset Me baby        (R. K. & J. B.)            3m16s

Un tema encara amb més swing que l’anterior amb una intro a la guitarra de l’Amadeu amb un so força més fosc, tot i que també electrificat. Els constants riffs de la secció de vents recolzen el cantant i líder per després deixar pas al solo de Badrenas al saxo tenor, ell que és un saxo baríton força sol·licitat a la Barcelona Jazz Orquestra. Mastronardi al piano també fa el seu tot just moments abans d’acabar-lo...

Seguim amb el Blues i ara recordem que John Lee Hooker no tenia influències directes del blues de Chicago i més aviat tenia una manera molt personal d’interpretar-lo, ell amb la seva guitarra i la seva profunda i personal veu, la qual cosa el feia totalment reconeixible. Tot i no estar influenciat pel “Boogie Woogy”, aquest tenia un estil “Groovy” que es va anomenar “Guitar Boogie” i el seu tema “Boogie Chillen” va arribar a ser num 1 en les llistes d’èxits de R&B el 1949.

I amb aquest magnífic ritme deixem el projecte dedicat a BBKing i acabarem el programa d’avui també amb un projecte de l’Amadeu Casas però abans...

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Dir-vos que aquest disc SET es diu així perquè és una recopilació de temes de set dels seus anteriors discos començant pel “Blues a Go-go” del 1997 i acabant amb el bonus track del disc de la “Marató de TV3” del 2013. A veure si puc aconseguir posar-vos temes de cadascun d’ells.


“SET”
Amadeu Casas

Editat per Temps Record            TR1581-GE16

Tots els temes són de l’Amadeu Casas amb només una excepció que us comentaré si finalment acaba sonant. Hi ha també col·laboracions de diversos autors de lletres com són Llargués i Fages de Climent.

Som-hi amb el primer disc del 1997 només perquè el tempo així m’ho dicta. Anirem pujant de menys a més amb la idea que us n’aneu a dormir amb la marxa adequada, tot i la possible dificultat en poder-ho fer.

“BLUES A GO-GO” editat per Discmedi el 1997

Doncs d’aquest disc us posaré una magnífica balada per començar a fer el tastet d’aquests set projectes on hi van col·laborar músics com Alexis Cuadrado, baix; Francesc Capella, orgue i Aldo Munari, bateria en el tema anomenat...

15.- La Santa            (A. Casas & Llargués)         2m40s

Una preciosa composició i balada del nostre heroi de la nit feta ja fa una llarga colla d’anys, el 1997, i va vegeu com ja sonava la seva música i guitarra. Magnífic Amadeu sempre fidel a una idea, a una música, a una vida. Els acompanyants són de luxe total, i considereu que l’Alexis viu i sembla que ja amb la nacionalitat als EEUU des de fa una bona colla d’anys.

A principis del 1960 la música afro americana com el rock & roll i el soul havien influenciat a molta part de la població arreu del món. Els músics blancs tenien ara públic afro americà i els vells bluesman tenien èxit per Europa així doncs Big Bill Broonzy i Willie Dixon tenien mercat en el vell continent. John Lee Hooker i Muddy Waters van influenciar músics joves americans com el mateix Taj Mahal ell de N.Y.C. Hooker va ser recuperat posteriorment de l’anonimat on es trobava, a la dècada següent, i va enregistrar amb músics joves blancs que l’admiraven creant un estil musical que es va poder escoltar en el seu àlbum del 1971 anomenat “Endless Boogie”.

Seguim amb el següent disc, ara ja situats al 2002..

“ESTRICTAMENT PERSONAL” editat per Discmedi el 2002

Escoltem el tema del líder amb lletres de Llargués i acompanyat de Fredy Worth, teclats; Santi Ursul, baix i Caspar St. Charles, bateria en el tema..

1.- Mar de dubtes     (A. Casas & Llargués)         4m25s

Un tema estrictament personal, com tots els que estant sonant tota la nit. Aquest “Mar de Dubtes” així, un pèl arrastradet de tempo ens va la mar de bé per anar seguint els projectes de l’Amadeu i així poder escoltar a tots els col·laboradors com en aquest cas i el nostre amic Caspar St Charles, ell encabit en multitud de projectes com els De Diego Brothers aquests ja en el Jazz com tots sabeu. L’Amadeu ens mostra la seva habilitat i sensibilitat en aconseguir aquests sons tant electrificats i reverberats.

B.B. King i el seu aleshores virtuosisme li van permetre que se’l reconegués com el Rei del Blues. Aquest monstre de la guitarra va introduir una nova tècnica en fer els solos tot i utilitzant el “bending” i el “vibrato” la qual cosa va influenciar posteriorment a molts altres guitarristes. Contràriament a l’estil de Chicago, el REI del Blues va utilitzar grans seccions de vents en els seus concerts i enregistraments enlloc d’utilitzar l’slide guitar i l’harmònica. En aquest període, guitarristes com Freddie King, Albert King  van tocar amb músics com Eric Clapton, Booker T. & the MGs etc.

Seguim ara amb el disc del 2008....

“BLUE MACHINE”

Escoltem ara un tema amb marcat ritme funk amb mestres com Llibert Fortuny, saxo alto; Aijosa Mutich, saxo tenor; Nono Fernández, contrabaix; Abel Boquera, teclats i Esteve Pi, bateria, ja vegeu quina magnífica formació en el tema que intitulava el disc...

11.- The Blue Machine        (A. Casas)                 6m51s

Doncs ja m’explicareu quin tros de tema i quins músics hi han participat. Jo diria que aquest és el disc de Blues de l’Amadeu semblant als que va fer John Mayall, els “Jazz Blues Fusion” i “Moving On” fent Blues amb músics de Jazz. I sinó vegeu quin planter de músics de jazz que hem pogut escoltar fent blues. Tot i que aquest és un tema marcat pel Funk, els altres temes d’aquest “Blue Machine” sí estan encabits més en el concepte Blues. El solo estratosfèric del Llibert en aquest disc del 2008 ja ens el mostrava amb tota la seva modernitat de conceptes i ben palès que ha quedat mostrat. Després ha estat el líder qui s’hi ha embrancat i de quina manera, amb el so força metàl·lic (un contrasentit elèctric). Al final l’orgue de l’Abel i ja situats al final....yeah.


I seguint amb el Blues...en aquells anys 60s i en ple sorgiment de la lluita pels drets civils, la població afroamericana va sentir un interès generalitzat en la recuperació de les arrels del poble encara oprimit. El Blues n’era una i així és com va ser incorporat en Festivals com el Newport Folk Festival tornant a recuperar el Blues acústic primigeni. La població blanca es va interessar també mitjançant formacions com la Paul Butterfield Blues Band establerta a Chicago amb el gran Mike Bloomfield a la guitarra i també amb tot el moviment provinent del Regne Unit amb gent com Animals, John Mayall & The bluesbreakers, Yardbirds, Rolling Stones, Cream, Rory Gallaguer, etc..

Seguim amb la tònica rítmica ara amb un tema del disc del 2013, el de la Marató de TV3...

“BONUS TRACK MARATÓ TV3” (2013)

 Escoltem ara un tema la música del qual reconeixerem però no així la lletra que és una adaptació de Marc Parrot en un tema de Bill Whiters originalment enregistrat com a “Ain’t no sunshine when she’s gone” el 1971 en el seu disc “Just As I Am”. Aquí tenim a Dani Ferrer, teclats; Marc Prat, baix i Joan Antoni Mas, bateria...en el tema...

17.- Quan te’n vas no brilla el sol (B. Whiters & M. Parrot)   2m37s

Doncs ja vegeu quina magnífica versió ens n’han fet aquests músics i què ben trobada la lletra, crec de Marc Parrot  i sinó ja em perdonaràs Amadeu. Aquest va ser un tema que va tenir força èxit i que crec tots recordem de manera clara. El líder ens porta força enllà amb el so de la seva guitarra, una possible estratocaster? “Cada dia es fa més fosc”, etc,...força angoixant la situació i diu que “Has d’emprendre sol el vol”.


Va resultar que els músics de Blues britànics van influenciar a tota una colla de formacions americanes com Doors, Janis Joplin, Canned Heat, Johnny Winter, The Allman Brothers Band, etc...Va sorgir un guitarrista excepcional, Jimmy Hendrix que va fusionar el Blues amb el Rock Psicodèlic, pioner ell utilitzant la distorsió i la retroalimentació. Amb tota aquesta colla de músics, el rock va evolucionar partint d’aquest caldo de cultiu de músics i música.

I em sembla que la resta de la història ja la sabem, fins i tot el que us acabo de comentar, o sigui que deixem-ho aquí que ja està prou bé. Més, ho podreu trobar als llibres d’història de la música moderna.

Seguim amb més temes i ara ja amb més tempo tot i recuperant el disc del 2002

“BLUE MACHINE”

En el tema en qüestió hi van participar músics aleshores en ple desenvolupament com hem vist abans parlant del Llibert i ara amb el Raynald Colom, trompeta. Els altres, ja coneguts van ser Aijosa Mutich, saxo tenor; Nono Fernández, contrabaix; Abel Boquera, teclats i Esteve Pi, bateria. De fet ja vegeu que la secció rítmica i el saxo tenor repetien, i així ho van fer també amb els altres temes, no així els vents que si primer va ser Llibert i ara serà Raynald, hi va haver un tema amb el Gorka Benítez que no sé si posarem. Som-hi doncs amb el tema instrumental anomenat...

7.- Gerard viatja a Mart       (A. Casas)                 5m26s

Un altre tema aquest encabit en el funk, ritme i estil que va ser dominant en el projecte “Blue Machine”. I quin solo ja ens feia Raynald el 2008. De fet, nosaltres l’hem tingut diverses vegades al JCLV amb Marcelo Mercadante, Lucas Martínez i jo diria que també amb el Gabriel Amargant el 2010. Situats en aquest ritme els ha permès desenvolupar els solos, com així ha fet aquest “màster” del metall i amb quin so més net que ja aleshores tenia. Ell però està en plena evolució com tots sabem i com tots els músics fan i així que el so i improvisacions són molt més personals i el llenguatge propi del tot. El líder ens fa un solo amb el “bottle neck” magnífic i també l’Aijosa Mutich al saxo tenor, també força reeixit.


Amadeu Casas és llicenciat en Belles Arts (UB). La seva passió per les cordes però,  ha situat a aquest guitarrista, cantant i compositor barceloní, en un destacat lloc dins l’escena catalana. Amb una dilatada trajectòria dins del terreny del Blues, Amadeu Casas ha participat en els projectes més ambiciosos del Blues a casa nostra, sent membre fundador de grups de provat prestigi com: Blues Reunion, Blues Messengers, Slide Company o Tandoori LeNoir.

Al marge de les col·laboracions discogràfiques i diferents projectes en els quals ha participat, Amadeu Casas compta amb sis treballs discogràfics amb temes propis tant instrumentals com en català: Blues a go-go, Estrictament Personal, Strollin’ Band, Blue Machine, Matèria Orgànica i Lo Gaiter de la Muga, el seu darrer treball discogràfic musicant poemes del poeta empordanès Carles Fages de Climent, que es va presentar a la premsa el 10 de juliol’13 a la casa pairal del poeta a Castelló d’Empúries (Girona), en presentació oficial a Barcelona el 9 de novembre’13 al Centre Artesà Tradicionàrius i, posteriorment a l’Auditori de Barcelona. Com hem dit abans hauríem d’afegir el tema enregistrat a la Marató de TV3 el 2013 i aquest SET, setè treball del guitarrista barceloní.

Doncs ja sabem qui és en Fages de Climent, autor d’algunes de les seves lletres com us estic dient.

Seguim ara amb un tema del disc del 2013...

“LO GAITER DE LA MUGA” (2013)

Escoltem ara el magnífic tema de l’Amadeu amb lletra de Fages de Climent anomenat...

2.- La Vigília              (A. Casas & F. C.)               3m57s

En aquest tema hem pogut escoltar la veu de l’Elena Gadel tot i acompanyant el líder, Matías Míguez, baix elèctric i Toni Pagès, bateria..tema aquest amb un tempo magnífic i composició força aconseguida amb un punch potent i delicat a la vegada. Un gran tema de l’Amadeu sense cap mena de dubte. Un tema on la lletra és força important i on un solo no massa llarg del líder ens fa pensar que en un directe, aquest tema, ha de ser molt més llarg i també la hòstia...quina marxa que te més acollonant.

Ha participat en nombroses ocasions en diferents festivals, tant nacionals com internacionals:

Festival  Mugada (Girona). Festival Acústica (Girona). Mas i Mas Festival, Barcelona. Festival Blues Sur Seine (França). Festival Emergent (Girona). La Ruta del Cister (Tarragona). Festival Strenes (Girona). Festival Figa Rock (Lleida). Festival Barnasants (Barcelona). Festival Altaveu (Barcelona). Festival de Guitarra de Barcelona. Festival de Blues de Cerdanyola. Blues i Ritmes de Badalona. Festival de Jazz de Terrassa. Festival de Jazz de Barcelona. Festival de Jazz de Getxo (Bilbao). Festival de Blues de San Juan Evangelista, Madrid. Festival de Jazz de La Bisbal (Girona). Festival de Blues de Lissieux (França). Festival Olímpic de les Arts, Barcelona. Festival de Jazz de Palma de Mallorca. Festival de Jazz de Sant Feliu de Guíxols. Festival de Jazz de Cambrils. Festival Internacional de Blues de Tarragona. Semana Grande (Bilbao).  Festival de Jazz de León. Festival de Blues de Roses, Festival de Blues de Barcelona, etc

Amadeu Casas ha compartit així mateix cartell/escenari amb Johnny Adams, Bob Margolin, Corey Harris, Dr John, Gary Moore, John Mayall, Fabulous Thunderbirds, George Benson, Paquito de Ribera, Bebo Valdés, Wallace Coleman, Carl Sonny Leyland o Mike Taylor, entre d’altres.

I ara ja per acabar ens situarem en el disc del 2012 anomenat..

“MATÈRIA ORGÀNICA” (2012)

I ja anem acabant amb bon tempo i ho fem amb aquest tema on hi intervenen Tom Principato, guitarra; Matías Míguez, baix i Toni Pagès, bateria...en un tema magnífic de l’Amadeu Casas anomenat...

6.- Café con leche                (A. Casas)                 4m26s

Doncs ja vegeu quin tema per acabar el programa, amb quin swing gràcies al walking del Matías i la suavitat rítmica del Toni. Aquí tenim dues guitarres, la del líder, el que primer fa el solo amb el seu so característic, net i clar com una patena. El so de Principato és un altre, més canyero però també, ja el coneixem, d’una tècnica exquisida, la d’aquest músic que va venir al Campari i va acompanyar l’Amadeu i la resta de formació en una sessió magnífica de blues feta en aquesta cocteleria.

Al llarg de la seva carrera ha treballat i treballa  amb els músics de més prestigi tant de l’escena local com internacional:
Quico Pi de la Serra, Roger Mas, Gerard Quintana, Jordi Batiste, Joan Manuel Serrat, August Tharrats, Dani Nel·lo, Big Mama, Llibert Fortuny, Raynald Colom, Gorka Benitez, David Soler, Louisiana Red, Philip Walter, Guitar Crusher, Johnny Mars, Joe “Guitar” Hugues, Hook Herrera, Julian Piper, Shirley Johnson, Eddie King, U.P. Wilson, Big Time Sarah, Mitch Woods, Jerry Portnoy, Tom Principato, entre d’altres.

Doncs nosaltres ja hem acabat el programa d’avui dedicat al Blues de la mà del gran, gran guitarrista i compositor Amadeu Casas i tota la colla de grans músics que l’han acompanyat. Hem repassat tres dels seus treballs, tots tres editats per Temps Record alhora que encabit un tema on hi participa l’amic Xavier Dotras. Un programa que espero hàgiu gaudit tant com jo fent-lo i deixeu-me que us recordi que podeu trobar tots aquests discos entrant a la web de Temps Record així com també anant a les diverses botigues de discos de casa nostra.

Doncs ara sí, abans d’acomiadar-me voldria recordar-vos que aquest divendres 17 de febrer tenim el segon Concert-Jam del 2017, esdeveniment patrocinat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i per tant gratuït i no podrem gaudir amb el Voro García Quartet, amb Voro García, trompeta; Alfred Artigas, guitarra; Miquel Álvarez, contrabaix i Santi Colomer, bateria. Com sempre, primer hi haurà una hora de concert per després encetar la Jam Session amb els músics que vinguin a tocar. A la Sala Xica a partir de les 22h aquest divendres, concert gratuït.

Ara sí, gràcies per ser-hi aquí o al blog de programa, aquí Miquel Tuset i Mallol qui us ha parlat tota l’estona i ha presentat i realitzat aquest programa, ja el 273 i situats en la 8ena temporada. Bona nit a tothom i molt bon Jazz club de Nit  en el Jaç  de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |