Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.
Ens tornem a trobar amb un programa amb els darrers projectes dels
nostres músics i d’una de les nostres editorials. Els amics de Duma ens presenten el seu projecte
anomenat Deingo, un disc autoeditat. Com sempre si podem i ens va bé,
escoltarem un disc d’una editorial nostra, aquesta vegada dels de Fresh Sound New Talent i el projecte
del contrabaixista Joachim Govin, Elements.
I finalment el projecte de Joan Vidal
Sextet, Revisiting Zarathustra.
Abans de començar us voldria recordar el concert de Blues que tindrem
aquest divendres a la seu del Jazz Club La Vicentina, la Sala Xica de La
Vicentina. Doncs tindrem al gran Amadeu
Casas Trio amb ell mateix a la guitarra, Matías Míguez, baix elèctric i Salvador Toscano, bateria. Com
sempre, primer concert, aquesta vegada de Blues, i després Jam Session oberta
als diferents estils dels músics que vinguin a tocar.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada..
Doncs comencem ja amb el projecte dels nostres amics DUMA anomenat
“DEINGO”
DUMA
Autoeditat amb dipòsit legal
Enregistrat per Jordi Vidal el
setembre de 2014 als Estudis Laietana, Barcelona.
Mesclat i masteritzat per Adrià
Vidana
Claudio Marrero, saxo tenor
Sebastián Domínguez, guitarra
Manel Fortià, contrabaix
Daniel González, bateria
Totes les composicions són de la formació, comentant-ho en cadascuna
quin n’és l’autor.
Comencem doncs amb el primer tema d’aquest projecte, el segon tall del
disc composat pel Sebastián, i que
dóna nom al projecte...
2.- Deingo (S.
Domínguez) 7m19s
Un magnífic tema, delicat ideal per començar el programa tot i
adequant-nos a la seva música amb una formació de saxo, guitarra, contrabaix i
bateria, no massa habitual en els concerts. Partint d’un motiu senzill i
preciós, desenvolupen el tema guitarrista i saxofonista per deixar pas al solo
del compositor. Un so càlid el de la seva guitarra i un solo farcit de bon gust
com el tema. El saxo tenor del Claudio,
càlid i tendre, reconforta i relaxa, en una cançó del guitarrista mexicà, el Sebas. Aquest amb la guitarra manté
aquesta calidesa en un solo farcit de bon gust i tècnica. El canari el segueix
de manera exquisida la musicalitat del mexicà en un tema preciós d’aquest.
Aquest és un projecte que es va quallar durant les Jam Sessions que es
feien al carrer del Carme, al restaurant Carmelitas.
Allà, cada dijous en Manel Fortià,
Sebastián Domínguez i Dani González eren la formació base a partir de la
qual d’altres joves músics s’hi van anar afegint. Hi vam ser alguna vegada i ho
vam gaudir com en Claudio Marrero
que hi anava sempre tot i compartint els seus estudis. A partir d’aquí, va
sorgir l’amistat i una manera col·lectiva de fer música de la qual va sortir
aquest projecte. Ara mateix només tenim al Manel
i al Claudio per aquí, mentre que el
Sebastián és a la seva terra Mèxic i Dani crec que deu gaudir d’allò més en alguna illa dels mars del
sud.
Seguim amb el primer tall del disc, un altre tema del músic mexicà, un
blues, el blues de Duma...
3.- Duma’s Blues (S.
Domínguez) 6m10s
I quina tema més ben trenat..un blues, que sempre hi hauria d’haver un
blues en un disc, o al menys sí, en una actuació en directe. Claudio s’hi ha posat de valent, ara
però amb un so més Sonny Rollins
mentre que el Manel està immens tot
el tema fent un magnífic walking primer i després en el seu solo. El compositor
ens ha tornat a mostrat la seva delicada concepció de com tocar la guitarra
elèctrica, i com ho fa en el més pur estil de l’únic so possible, el de la seva
guitarra i ampli sense modificar res de res. El solo del Manel ens el torna a mostrar tal i com el vam veure ahir al Jamboree amb el seu amic i company de
projecte Marco Mezquida, precís i
amb una perfecta entonació. Aquesta és una formació treballada a base de moltes
i moltes jornades de tocar junts durant dos anys i per tant ben compenetrada i
més encara a l’hora de preparar aquest projecte amb composicions de tots
quatre.
I per acabar, podreu escoltar el tema dedicat a un músic danès, molt
estimat per tots nosaltres i que també era un dels habituals a les Jam Sessions
del Carmelitas però també a les de
l’Heliogàbal, WTF del Jamboree i les dels locals que en fessin, i aquest es deia Morten Sandholt, saxo tenor. Jo mateix
l’havia vist moltes vegades al local de la plaça reial havent-lo enregistrat en
la presentació del seu projecte. Morten
va tenir un vessament cerebral i se’ns en va anar a fer companyia als seus
mestres i amics a la Jam Session Permanent.
Escoltem doncs el tema del Claudio
Marrero dedicat al Morten Sandholt...
8.- El Vikingo (C.
Marrero) 8m13s
Doncs amb un motiu curtet i força potent, el Claudio ha fet un magnífic tema
amb un pont que s’enlaira al més enllà. Sebastián ha iniciat el seu solo, amb un fraseig pulcre i so melós,
el de la seva guitarra. Claudio ha
seguit amb tota la potència que sorgeix del més profund interior, del seu cor.
Un so estripat a voltes, per la malla llet del fatal esdeveniment i ràbia per
la pèrdua de l’amic. Aquest és un jove mestre, encara estudiant a l’Esmuc que ha tingut un creixement
palpable i del qual n’he estat testimoni en moltes ocasions, com molts dels que
som habituals als concerts i jam sessions en directe. Per descomptat que el Daniel González, bateria, i també
habitual a les WTF del Jamboree també era un músic amic del
nostre estimat Viking i que també hi
va compartir grans moments, conjuntament amb els altres dos amics, en Manel Fortià i Sebastián Domínguez...
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Seguim ara amb el projecte del contrabaixista Joachim Govin...anomenat..
“ELEMENTS”
Joachim Govin
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 476
Enregistrat per Nicolas
Charlier el 20 i 21 d’octubre de 2014 a l’Studio des Egreffins, Videlles,
France.
Mesclat per Tony Paeleman.
Masteritzat per Katsushiko
Naito.
Produït per Joachim Govin
Productor executiu, Jordi Pujol
Joachim Govin, contrabaix
Ben Van Gelder, saxo alto
Tony Tixier, piano
Gautier Garrigue, bateria
Aquest és també un projecte col·lectiu amb composicions de tots tres i
d’alguns més, dels quals, tots, en parlarem en cadascun dels temes....
Som-hi doncs ja amb el primer i delicat tema, segon tall del disc,
composat pel saxofonista Van Gelder....anomenat...
2.- Cycles (Ben
van Gelder) 6m53s
Doncs amb aquesta magnífica balada ens hem situat en la musicalitat
d’aquesta formació de músics europeus establerts a Nova York. Una preciosa melodia composada, ja es nota, pel
saxofonista, un vell amic nostre, que ja ha sonat en algun altre programa
anterior. Un solo farcit de melodia però també amb una gran demostració de
recursos tècnics, amb un so meliflu a l’estil dels saxos altos de la west
coast, Pepper, Konitz, Desmond i un
lirisme que escoltem a cada nota ....un
tema ideal per començar el projecte del contrabaixista Govin...
El líder de la formació els hi agraeix als companys la seva participació
i entrega, tot i parlant d’ells en els següents termes....
Del Ben van Gelder ens en diu
què.....
La primera vegada que vaig escoltar al Ben va ser fa 10 anys. Em vaig emocionar amb el
seu lirisme, el gran sentit de l’harmonia i la seva molt personal manera de
fluir rítmicament. Des d’aleshores l’he anat seguint i certament que ha estat
un somni fet realitat poder-lo tenir amb mi en aquest el meu primer treball
discogràfic.
Un disc que podeu trobar al web de Fresh Sounds..
Seguim ara amb un dels temes composats pel pianista Tony Tixier anomenat...
7.- Denial of Love (T.
Tixier) 6m15s
Aquest és un disc on el Groove ja hi veieu hi és present, on els temes
tenen aquella sentida sonoritat, a voltes melancòlica però on la musicalitat hi
brilla abastament. Els temes a tempo no massa viu permeten això, gaudir més
encara de la música, de tots els seus canvis melòdics i seguir bé les
harmonies. La melodia del tema ens l’ha interpretat el saxofonista Van Gelder mentre que el líder ens ha mostrat el seu tarannà estilístic a
l’hora de ficar-s’hi en el solo. Pulcre amb la mà dreta, sovint ella sola en el
solo, i amb les dues acompanyant al solista al saxo alto, moments en els quals
el clímax semblava arribar al límit per després reposar. Al final, moments
estel·lars pel baterista, que també els volen i necessiten.
El líder també parla dels altres dos companys...dient-nos què...
Tony i Gautier són dos dels músics amb els quals he crescut musicalment,
desenvolupant-se entre nosaltres una connexió que s’ha enfortit al llarg dels
anys, tocant junts en diferents contextos especialment a trio. Per tant, ha
estat obvi i normal per a mi incloure’ls en el meu primer disc i compartir les
sessions de gravació a l’estudi. Són ells dos, definitivament, els meus músics
favorits i les millors persones.
Gràcies a tots tres per la seva dedicació i pel seu magnífic i preciós
so.
Acabem el projecte d’aquest contrabaixista amb el tema també del
pianista intitulat...
3.- Blind Jealously of a paranoid (T. Tixier) 4m37s
Un tema amb un motiu curt i senzill el qual ens permet endinsar-nos ràpidament
en el solo del líder, el qual l’ha realitzat amb solvència i mestria. El so del
alto ens torna a enlluernar i més el seu ràpid i lleuger fraseig. El compositor
adorna el seu tema amb les seves idees personals i solistes, mentrestant la
secció rítmica, ferma, els hi dóna el suport adequat.
Doncs amb aquest tema també del pianista, tema viu, acabem aquest
projecte del contrabaixista nascut el 1984, fill de família de músics. El seu
pare Pierre-Olivier Govin saxofonista, el va introduir al baix elèctric i
contrabaix de ben jovenet. Va anar a l’American School of Music de París i al
Conservatori Superior de Música de la mateixa capital francesa. Ha tocat amb
músics com Enrico Pieranunzi, Didier Lockwood, Aldo Romano, Raynald Colom, Gaël
Horellou, Baptiste Trotignon, etc...
Aquí podeu veure'n la seva biografia i demés projectes...
Actua en clubs com el Sunside, New Morning, el Duc des Lombards, Crescent, i en festivals com Jazz à Vienne,
Jazz in Marciac, Millau en Jazz, Jazz en Tête à Clermont Ferrand, Nancy Jazz
Pulsations.
Doncs ara sí que acabem el programa amb el magnífic projecte del nostre
amic Joan Vidal, baterista de Granollers el qual ens ha visitat
algunes vegades al JCLV. El seu
projecte, tal i com he dit al començament està composat a partir de l’obra de Strauss i el llibre de Nietsche....Som-hi doncs amb aquest
projecte anomenat...
“REVISITING ZARATHUSTRA”
Joan Vidal Sextet
Aquest treball està dedicat a
l’obra de Richard Strauss del llibre
de Friedrich Nietsche, Així parlà Zaratustra, Revisiting
Zarathustra, disc editat per Jazz
Granollers i que es va enregistrar en directe el 27 de febrer de 2016 al Vinseum de Vilafranca del Penedés per Ferran
Conangla en un concert organitzat pels amics del Jazz Club Vilafranca i on hi vaig anar convidat.
Gabriel Amargant, saxo tenor i
clarinet
Martí Serra, saxo tenor i
soprano
Marco Mezquida, piano
Adrià Plana, guitarra
Miguel Serna, contrabaix
Joan Vidal, bateria.
Tota la música està composada i arranjada pel Joan Vidal inspirat en la música de Richard Strauss tal i com he dit abans....
Comencem ja amb aquesta magnífica obra que podrem escoltar en directe,
si res es torça, el 23 de desembre de 2016 a la Sala Xica....som-hi doncs amb
el primer tema....
1.- Back World (J.
Vidal) 2m55s
Amb aquesta introducció....quasi que ens situem també a l’obra gràfica,
la pel·lícula 2001 una odissea a l’espai, obra magistral de l’Stanley Kubrick, si se’m permet aquesta
frivolitat, que no ho és tant. Ens hem d’anar situant i d’aquesta manera ho hem
fet....ja hi som.
Parlar del Joan Vidal és una
cosa que em ve molt de gust. A banda de ser una magnífica persona, allò que en
diem un molt bon nano, si se’m permet per la diferència d’anys entre ell i jo.
A més a més és un tros de músic, compositor i gran percussionista, si aquest és
el concepte global d’un músic que toca la bateria. Va presentar el seu primer
treball al JCLV ja fa uns anys, tot i venint directament de Londres acompanyat
de dos joves músics, Jos Arcoleo, saxo tenor i Alex Munk, guitarra. Aquella va
ser la seva primera suite.
En Joan és un músic de Granollers que va començar estudiant piano, per
després percussió clàssica i bateria, amb el Marc Miralta. Fins i tot va fer
alguns anys de clarinet i harmonia abans d’entrar a l’Esmuc a fer composició
amb en Manel Camp, Guinovart, Lluís Vidal, i algú més. Jo Krause i David Xirgu
van ser els seus mestres en això de la bateria de Jazz. El 2008 li van concedir
la única beca per fer el Master of Arts in Jazz Percussion a la Royal Academy
of Music de Londres on obté la Distinction in Performance després de dos anys
d’estudi amb professors com Martin France, Jeff Williams, Mike Gibbs, Barack
Schmool i Pete Churchill entre d’altres.
Seguim amb aquesta obra magna amb el segon tall del disc anomenat...
2.- Of those in backwaters (J. Vidal) 9m15s
Tema llarg i complex, melòdica i rítmicament. Encara recordo el dia de
l’enregistrament. Un 27 de febrer fred i plujós i jo cap a Vilafranca en una tarda nit fosca a l’espera de la llum. L’auditori
del Vinseum és una magnífica sala
ideal per a fer-hi concerts amb una bona acústica. El Ferran i Enric Giné ja feia estona que hi eren, havent enregistrat
part del concert a porta tancada. En Martí
Serra tenia febre i s’havia passat un parell d’hores dormint a casa del Xavier Hernández i parella, ànimes del Jazz Club Vilarfanca. Després em va dir
el Xavi que els hi feien un sopar a
casa seva....mare meva, quin amor al Jazz i als músics de Jazz. I parlant
d’aquesta música que acabem d’escoltar, convindreu amb mi que està farcida de
moments màgics, intensos i de gran emotivitat. La composició segueix un fil
conductor melòdic amb una empenta rítmica ja des dels inicis. Si escoltem el
clarinet doncs ja sabem que és el del Gabriel
Amargant, i si a la vegada el saxo tenor, aquest és del Martí Serra. Dos mestres, el primer
també amb el tenor i el segon amb el soprano. M’aventuraria a dir que el primer
solo del saxo tenor és el del Martí
mentre que després ha estat el Biel.
Després d’haver-lo escoltat i vist unes quantes vegades, crec que el puc
identificar. L’Adrià a la guitarra
te un altre so totalment personal, eteri moltes vegades, on els efectes
electrònics hi són però totalment controlats aconseguint un so net i càlid. La
secció rítmica, sense fer escarafalls demostratius de la seva presència, doncs
ja veieu que hi són i de quina manera.
Com a percussionista ha col·laborat amb diverses orquestres simfòniques
del país. Com a compositor li han encarregat diverses obres, com aquesta que
estem escoltant, tot i que serà millor que entreu al seu web i allà us pugueu
assabentar de qui és aquest gran músic, tot i la seva relativa joventut.
Com a bateria, ha col·laborat i col·labora amb formacions com la Big
Band de Granollers, el JazzGranollers Ensemble, el Mar Serra Grup, el Martí
Ventura trio, o el Joan Sanmartí 4 Elements. És membre de la Jazz Chamber
Orchestra, del trio Brutus, i del grup December Quintet amb qui ha realitzat
nombrosos projectes educatius que han rodat per tot Espanya gràcies a
l’Associació Cultural de Granollers, la Diputació de Barcelona i la Fundació La
Caixa.
Vidal també lidera el seu sextet amb qui ha enregistrat dos discs:
Deptford Suite (Quadrant Records, 2012), presentats als Festivals
Internacionals de Jazz de Barcelona, Andorra i Granollers, a l’Auditori de
Barcelona dins el cicle Contrabaix i a diversos clubs de jazz del país; i
Illusionary Rhythms (JazzGranollers Records, 2013), un disc enregistrat amb el
suport de l'ICEC, que es va presentar al Jamboree de Barcelona.
Doncs acabarem el projecte i programa amb el quart tall del disc
anomenat...
4.- The Child with the mirror (J. Vidal) 8m30s
Una meravella de tema, amb tot de canvis rítmics que per això aquesta és
l’obra d’un percussionista. En Gabriel
ens ha mostrat el domini del què va ser el seu primer instrument, el clarinet.
Ja ho diuen, estudiar el clarinet per després tocar qualsevol dels vents amb
canyes. Marco s’enlaira literalment
tocant el piano i a vegades les mateixes cordes amb les mans. El motiu
interpretat a la vegada pels dos tenors amb una presència impactant que encara
recordo. En fi, un altre dels set temes d’aquesta petita meravella, magnífica
composició del Joan, rica en matisos
i diversitat melòdica. Un tema potent rítmicament ideal per acabar el projecte
i programa...
L'any 2012, Joan Vidal va obtenir el premi de l'AMJM a millor compositor
de l'any, així com també nominacions a millor grup per Joan Vidal Sextet i
millor disc per Deptford Suite, la suite que van estrenar al Jazz Club La Vicentina.
I la seva web és.....http://www.joanvidaljazz.com/
Doncs ja hem acabat i avui també hem gaudit d’un programa magnífic, amb
una música personal i impressionant en cadascun dels projectes. Hem escoltat
primer als amics de Duma, per
després gaudir amb el contrabaixista francès Joachim Govin i acabar-ho fent amb paraules majors amb el magnífic
sextet i projecte de l’amic Joan Vidal.
Per cert, què em va donar el disc a l’ateneu de Sant Just, després de gaudir
amb el seu projecte, dia també del meu aniversari. Després ho vam celebrar amb
cava i somriures.
Abans d’acomiadar-me de vosaltres us voldria recordar el concert de
Blues que tindrem aquest divendres a la seu del Jazz Club La Vicentina, la Sala
Xica de La Vicentina. Doncs tindrem al gran Amadeu Casas Trio amb ell mateix a la guitarra, Matías Míguez, baix elèctric i Salvador
Toscano, bateria. Com sempre, primer concert, aquesta vegada de Blues, i
després Jam Session oberta als diferents estils dels músics que vinguin a
tocar.
Ara si, doncs gràcies per ser-hi, aquí o al blog del programa....
Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.
Doncs avui el programa està dedicat als trios de piano, contrabaix i
bateria essent-ne els líders dos pianistes d’estils ben oposats, en Xan Campos i Marc Ferrer i el contrabaixista Paco Weht l’altre protagonista. El gallec Xan Campos em va donar els dos discos que escoltareu en el darrer
concert al JCLV on va acompanyar al Miguel Fernández Quartet, mentre que el
Marc i el Paco me’ls van fer arribar via correu ordinari.
Tres projectes, els dos del Xan
Campos i el del Paco Weht, amb algunes similituts per la concepció dels temes i estils emprats, i tot i la seva
diversitat respecte el del Marc Ferrer,
els podrem gaudir igualment. La gràcia estarà en posar-vos l’ordre adequat, a
veure si l’endevino. Comencem amb els dos projectes del pianista gallec Xan Campos....som-hi amb el primer
anomenat...
“ORIXE CERO”
Xan Campos Trio
Editat per Free Code Jazzrecords FC65CD
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Joao Bessa als
Boom Studios l’11 i 12 d’abril de 2011 a Vila Nova de Gaia, Portugal.
Aquesta obra està publicada sota una licència
Creative Commons, amb reconeixement no comercial de l’obra derivada.....
Xan Campos, piano
Horacio García, contrabaix
Iago Fernández, bateria.
Tots els temes estan
composats per Xan Campos excepte
“Dulce Pepita” què és de Juan Rial
“Palleiro”.
I ja sense més
dilació comencem amb aquest tema d’en Rial...
10.- Dulce Pepita (J. Rial) 6m02s
Doncs ja vegeu que hem començat amb una preciosa cançó i bellament
interpretada per aquest jove pianista que ens va acompanyar fa quatre dies...
Xan Campos va néixer el gener
de 1987 a Cangas. La música comença als seus sis anys de la mà del seu avi i
després els estudis de piano al conservatori de la seva ciutat. El seu primer
contacte amb el jazz es produeix gràcies a la implementació de la comissió
permanent del Jazz de Pontevedra, amb Abe Rábade i Paco Charlin.
Seguim ara amb el tema d’en Xan
anomenat...
7.- Nus (X.
Campos) 3m07s
Aquest és clarament un tema diferent, ja amb l’ona més moderna, tot i
considerar que aquest és un disc de fa 5 anys, o sigui que deu ni do les
maneres que ja tenia. El valor també resideix en la composició, emmarcada en
una mena de jazz-funk i a moments pulsions del beat més rocker. Els
acompanyants habituals, el coneixen la mar de bé i es nota aquesta simbiosi i
compenetració.
Després d'acabar els seus
estudis de grau professional de piano clàssic se’n va al Musikene Donosti per
dur a terme el Grau Superior de Jazz i més tard es va presentar al European
Jazz Master, gràcies a la qual estudia en alguns dels conservatoris de música
d'Europa de major prestigi com Rytmisk Musikkonservatorium (Copenhaguen),
Conservatori d'Amsterdam, l'Institut de Jazz de Berlín, Conservatori Nacional
Superior de Música i Dansa de París.
Continuem amb un altre tema d’aquest projecte, ara l’anomenat...
6.- Tapia & Flik (X.
Campos) 5m26s
Un tema iniciat amb acords solts que poc ens esperàvem que seguiria de
la manera que ho ha fet. Ritmes entretallats i pulsió rítmica moderna, concepte
allunyat de conceptes clàssics del Jazz i encabit en el Jazz més contemporani.
La qüestió rítmica és aquí important, ja ho vegeu, permetent-lo enlairar-se en
els solos, on el classicisme també el podem escoltar. Lirisme barrejat amb
ritmes moderns és el que estem escoltant, una música de fa 5 anys...
En els darrers anys, Xan Campos
ha actuat en nombrosos festivals i sales importants i ha compartit escenaris i
estudis de gravació amb alguns dels més reconeguts intèrprets de l'escena del
jazz internacional com Ambrose Akinmusire, Walter Smith III, Logan Richardson,
Marcus Strickland, Lage Lund, Marcus Gilmore, Tito Sambeat, Jorge Rossy o Matt
Brewer.
I acabem aquest projecte amb el tema...
9.- Na Boa (X.
Campos) 5m03s
Tema aquest de nou marcat pel concepte rítmic, on la melodia hi navega
subtilment. Els acords del pianista a la vegada que la base rítmica mentrestant
la mà dreta s’allibera i prem les tecles així, de tant en tant...després el
ritme més viu omple l’estructura i ell es mostra encara més modern...I després
d’aquest tema, ens situarem ja en el projecte del mateix pianista, aquest
darrer però del 2014 anomenat....
“ECTROPIA”
Xan Campos Trio
Editat per Free Code Jazzrecords FC80CD
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Joao Bessa als
Boom Studios el 13 i 14 de gener de 2014 a Vila Nova de Gaia, Portugal.
Aquesta obra està publicada sota una licència
Creative Commons, amb reconeixement no comercial de l’obra derivada.....
Xan Campos, piano
Horacio García, contrabaix
Iago Fernández, bateria.
Tots els temes estan
composats per Xan Campos.
I iniciaríem aquest caminar amb el tema que ens envoltaria de
classicisme, en una mostra dels seus inicis de piano clàssic, anomenat
evidentment Coral, però no ho farem....val més que adquiriu aquests dos
discos i així el podreu escoltar..
Comencem ara sí amb aquest magnífic projecte amb el tema anomenat Encontros
E Desencontros con...
2.- Encontros e... (X.
Campos) 6m56s
Recordeu que venim d’escoltar l’anterior projecte del 2011 i que aquest
és del 2014, ja més reposat tot i entendre també que el concepte rítmic hi és,
i de quina manera. La concepció rítmica però, es barreja amb la modernitat
interpretativa i a moments delicades melodies com hem escoltat, les del
contrabaixista García. Per
descomptat que aquests dos músics, contrabaixista i bateria, els seus amics i
membres habituals del seu trio estan immensos. Aturades rítmiques diverses on
ens mostren el lirisme d’aquest músic gallec, que vam escoltar a un pam de nas
el passat 29 d’abril a la Sala Xica.
Amb aquests dos discos ja en
porta tres com a líder de projecte havent començat el 2007 amb el seu:
Ida e Volta, Xan Campos, Free
Code Jazz Records
-Hugo Astudillo (saxo alto)
-Enrique Oliver (saxo tenor)
-Matt Brewer (contrabaixo)
-Iago Fernández (batería)
Seguim amb aquest segon projecte del pianista gallec ara amb el tema...
8.- Asimetria negativa (X. Campos) 4m53s
De nou ens trobem amb aquest concepte on el ritme, trencat a voltes, és
ben bé el protagonista, com si el tema s’hagués concebut a partir del ritme, la
qual cosa sabem que així a vegades passa. I quines variacions estilístiques que
hem escoltat...la pulsió nítida i clara, el control de la mà esquerra, constant
en el seu projecte, recorda d’alguna manera el concepte de piano d’un dels més
grans, en Thelonious Monk.
Com a sideman o col·laborant en
projectes, el seu caminar discogràfic va començar el 2005 amb un disc “Tributo
a Charlie Parker”, amb en Joao Guimaraes, saxo alto, el Visions (2007), de Paco
Charlín amb el gran Walter Smith III (saxo tenor), l’Odysseia (2008) de
Virxilio Da Silva (guitarrista) amb també Walter Smith III (saxo tenor), el
Canjazz Reunion (2008), Canjazz Reunion, amb Marcus Strickland (saxo tenor,
saxo soprano), Lage Lund (guitarra) com a membres internacionals destacats, i
discos amb Iago Fernández, Iñaki Rodríguez, Paco Charlin, i Daniel Juárez, amb
col·laboradors coneguts nostres com en Fèlix Rossy i Vicent Macian entre molts
altres músics de la zona. Val a dir que la majoria de projectes enregistrats
sota l’aixopluc de Free Code Jazz Records.
I acabem els
projectes del Xan amb el tema
anomenat...
9.- Casa barco
coche (X. Campos) 5m08s
Doncs hem acabat amb un tema viu i més beat de pulsió, tot i que amb les
escombretes inicialment. La melodia, preciosa, se’ns emporta acompanyats de la
base rítmica. Viva, alegre i juganera, ens fa bellugar sens parar, i això segur
que us està passant ara mateix. Tema viu i gens sorollós, delicat més aviat,
ideal per acabar el projecte de Xan
Campos, quedant-se força temes, molt interessants, sense escoltar.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada..
Doncs seguim ara amb el projecte de Paco
Weht, crec que el seu primer al seu nom, havent format part de multitud de
projectes com a sideman tot i acompanyant als seus amics....i es diu així de
senzill....
“SIMPLE”
Paco Weht
Editat per Underpool UNDP-016
Enregistrat per Joan Hernández el juliol de 2015 als
estudis Koryloand, Barcelona.
Mesclat per Sergi Felipe i Paco Weht a l’Underpool
Studio
Masteritzat per Joan Hernández
Marco Mezquida, piano
Paco Weht, contrabaix
Carlos Falanga, bateria
Totes les
composicions són de Paco Weht
excepte els temes 1 i 6 on n’ha fet els arranjaments.
Un disc aquest amb tot un seguit de temes dels quals també, com en els
altres dos discos d’en Xan Campos,
se’m fa difícil la selecció, tal és la qualitat de totes les cançons, les
pròpies i les dues arranjades. A veure com ho soluciono.
Comencem per les balades, i de les dues que hi ha us en posaré
l’anomenada...
5.- Found and Lost (P.
Weht) 5m49s
Doncs aquesta meravella de tema ben bé sembla un estàndard...no ho sé,
és aquella sensació d’escoltar una balada que et recorda músiques diverses, i
no és que s’assembli a cap altra no, és quelcom més.....la melodia, el piano de
Marco, la delicadesa de la
composició d’en Paco....en fi, una
delícia per començar..
Paco Weht estudia baix elèctric
amb Guillermo Vadalá i contrabaix al conservatori nacional Lopez Buchardo amb
el mestre Pastor Mora i contrabaix de jazz amb Hernán Merlo. Harmonia i
composició amb Juan Carlos Cirigliano, tot això a l’Argentina on ha enregistrat
dos discs, un d'ells doble, al costat del prestigiós pianista de tango-jazz
Adrián Iaies que ha estat nominat als premis Grammy, a més de col·laborar amb
algun dels millors grups de pop, tango i jazz tant en directe com en estudi. Va
participar al festival de jazz de Montreux al 2002.
Seguim amb un altre magnífic tema del Paco....
7.- Orange Nun (P.
Weht) 3m21s
I seguim ara amb una mica més de groove, en el darrer tall del disc on
en Marco ens torna a encantar,
d’encanteri. Els dos amics de la secció rítmica, Paco i Carlos van ben bé lliures i seguint plegats. Se’ls
identifica una unió però també una separació rítmica, amb idees diferents
portades a la pràctica. Un concepte magnífic, aquest que permet a cadascú volar
a les seves altures.
S'estableix a Barcelona a
mitjans del 2002 i estudia amb Horacio Fumero i Mario Rossy. Recordant-vos que
en alguns dels viatges que va fer a la seva terra el 5 de febrer de 2006, es
presentava amb el seu quartet on hi havia en Mariano Steimberg, Gustavo Musso i
Abel Rogantini. A partir de la seva arribada va contactar ràpidament amb els
músics de l’escena local, participant en diversos projectes entre els quals el
JAM Trio liderat pel Jose Alberto Medina.
I continuem amb l’obra personal d’aquest gran músic i amic nostre, amb
el tema...
3.- A la Wellington (P.
Weht) 5m32s
Amb aquest tema ens hem situat ben bé en un tema farcit de swing, de
groove, per separar-nos del ritme situat als anys 30s....no ens confonguem.
Sembla però què en Paco en aquest
tema vulgui retre un homenatge a aquells anys, i sinó fixeu-vos en el
títol....A la Wellington, volen dir...fem-ho com ho feien aquells anys, els
anys de Wellington...he...he....ja em perdonaràs Paco...Un magnífic tema, i tant. És clar que amb en Marco i Carlos, piano i bateria, les coses només poden sortir així. Paco fa un petit solo i hi tornen.
Dir-vos que en Paco havia
vingut representant al Taller de Músics
format part del combo de professors amb el JAM
Trio amb el Jose Alberto Medina i
Mariano Steimberg...Posteriorment també el vam tenir acompanyant-nos a les
Jam Sessions amb el combo de Geni Barry.
Ha enregistrat aquest el seu disc amb Underpool tot i haver-ho fet en els
projectes col·lectius que aquesta discogràfica edita i que devia ser en l’Underpool 3, projecte que vam veure a
23 Robadors?....és possible...
Acabem ja amb un altre tema, aquest de Parker però amb versió revisada i arranjat pel nostre amic..el
conegut...
6.- Donna Lee (C.
Parker) 5m09s
Un tema, l’autoria del qual és una mica embolicada, ja què pertany a Miles Davis tot i que se l’hi reconeix
a Bird. Coses del directe. En
aquesta revisió, el Donna Lee ha agafat una nova dimensió, car, hi ha una certa
i important modificació fins i tot en la melodia, la qual cosa escoltem
fàcilment. Tot i això, en Paco ha
aconseguit fer-lo diferent, mantenint-ne les harmonies, o això sembla, o no,
car, el pont potser no és ben bé igual. En escoltar el solo d’en Marco, un s’adona que les coses no són
com haurien de ser...hi ha canvis substancials mentre es reconeix la melodia,
convenientment modificada. I no parlem gaire del mestre menorquí, car, en
aquest programa ja ho hem fet unes quantes vegades, tot i no dir massa, dir sí,
el que tots sabem, què és un dels nostres millors referents en això de les 88
tecles.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
Doncs ara ens situarem en un àmbit diferent i ho farem amb el projecte
on el Blues es barreja amb el Jazz tradicional i els temes propis del líder,
pianista i compositor, en Marc Ferrer.
Crec que acabar el programa amb una selecció d’aquesta música serà el més
adequat, a veure si revifeu i us animeu a venir als concerts que fem a la “Sala
Xica”, espai on el Jazz Club La
Vicentina fa concerts des de fa set anys, i ves per on que aquest divendres
hi tornem....
Doncs el projecte del Marc es
diu....
“3 COFFEES”
Marc Ferrer Trio
Editat per Maccato edicions MTCD064
Enregistrat i mesclat per Lluís Molas el 2, 3 i 4 de
setembre de 2015 a Sentir Estudis, Barcelona
Produït i arranjat per Marc Ferrer, Pep Rius i
Olivier Rocque
Marc Ferrer, piano
Pep Rius, contrabaix
Olivier Rocque, bateria
Amb la col·laboració en alguns temes de l’Agustí
Burriel, Laia Porta, Big Dani Pérez, Pau Ruiz i Lluís Molas.
Un disc amb tretze temes, entre els quals algunes balades encabides en
el Gospel i el Blues; algunes cantades i d’altres instrumentals, o sigui que us
les deixo perquè les escolteu una vegada adquirit el disc, i ara ens hi posem
amb una mica més de vida amb el tema d’en Pep
Rius, un tema on hi col·labora en Pau Ruiz a la guitarra....anomenat...
5.- Fat Morning (P.
Rius) 3m58s
Doncs ben bé sí que estem en un àmbit diferent, agradable i amb aires
antics, sense ser això cap mena de problema, ans al contrari, la calidesa hi és
potser més present. En Pau a la
guitarra ho ha brodat, en aquest tema d’en Pep,
ell també essent-ne un molt bon guitarrista. El líder al piano, primer, i
després el compositor al contrabaix, han lluït en els solos respectius, on la
gràcia rau però en la melodia, tan ben trobada.
En Marc Ferrer és un músic
avesat a les mogudes i formacions relacionades amb el R&B, amb la Big
Dani Pérez Band, i el Jazz més tradicional, el que té més swing com els The Big Jamboree, The Big 3 i el seu
trio amb en Pep i l’Olivier. La col·laboració
amb aquestes formacions l’ha fet, de manera evident a cridar a alguns d’aquests
amics per ajudar-lo en el seu projecte.
Seguim amb aquesta ona alegre i vital amb el tema que dóna títol a
l’àlbum, tema del líder i cantat per l’Agustí
i la Laia...
1.- 3 Coffees (M.
Ferrer) 4m19s
Doncs amb aquest tema ja ens situem ben bé en el projecte d’en Marc Ferrer. Les veus d’en Burriel i Porta així ens ho han
mostrat. Un tema quasi sense lletra, només circumstancial la del títol i fins
arribar a tres. El R&B sembla que se’ns en porta a l’altre cantó de l’oceà,
un ritme suau però, marcat per la mà esquerra del líder. Amb la dreta però, ens
ha deixat algunes mostres de la seva qualitat interpretativa, essent-ne en Marc un dels referents pianístics en
aquests estils més blueseros....sense oblidar a l’August Tharrats, i d’altres mestres com en Bernat Font i Lluís Coloma,
aquests dos amb espurnes de Jazz el primer i de Boogie Woogie el segon.
Comença a tocar el piano als 5
anys i cursa els estudis de piano i solfeig al Conservatori Municipal de
Barcelona. De ben jove es
comença a interessar
pel Blues i el Jazz. Després d'estar en diverses
formacions, el 1996 entra a formar part del grup Chevy & the Hot Wheels,
avui refundat com The Big Jamboree, amb dos discs editats.
També ha format part de The Big
3, Velvet Candles amb un disc editat, Big5
i ha col·laborat amb músics com Big Dani Pérez amb tres discs editats,
Agustí Burriel, Pau Ruiz, Eugeni Muriel, Alba Pujol i artistes internacionals
com Dale Hawkins (compositor de la mítica cançó "Suzy Q"), Barrence
Whitefield, Roddy Jackson, The Extraordinaires, Aisha Khan i J.D. McPherson.
10.- Watergate blues (P.
Heath) 4m15s
I com no podia ser d’una altra manera, ens havíem de trobar amb un
Blues, i ves per on que han escollit el Watergate Blues, i tot segur perquè no
hi ha cap Blues de la Corrupció....el Corruption Spanish Blues...he...un tema
iniciat pel Pep, recolzat per piano
i bateria de manera suau, per després endinsar-se en el pont, o similar, i
seguir el Pep fent aquest magnífic
solo, mentre la mà esquerra del líder fa fent les notes del baix a mode de
walking....i aquest sí que esdevé finalment, mentre Marc fa el seu esplèndid solo. La recurrència del solo del
contrabaixista és símptoma de la preponderància d’aquest instrument en un tema
composat per Mr. Heath....
Ha actuat en diverses sales, a
destacar La Boîte, el Jamboree, Bel·luna Jazz Club, Milano Cocktail Bar,
Marula, Casa Fuster, El Sol (Madrid)... També ha actuat en diversos festivals,
a destacar el Festival de Blues de Barcelona, Festival de Blues de Cerdanyola,
Festival de Jazz Escaldes Engordany (Andorra), Santa Blues de Tenerife,
Crossroads Gijón, Jingle Bell Rock (Alacant), R&R Festival Paris, Country
Rock Toulouse, Rock & Roll Festival Attignat (Fança), Jazz Cittaducale
(Roma), Moondogs (Ravenna), Hemsby (Regne Unit), Rythm’ Riot (Regne Unit) i
Festival de Blues de Benicássim. Recentment ha aparegut als programes de TV3
Ritmes, Blues a l'estudi i Cava de Blues. Ha format part del professorat de
l'Escola de Blues de Barcelona.
Doncs acabarem aquest projecte i programa amb el conegut tema del trio Forrest, Simpkins i Washington
anomenat...
4.- Night Train (J.
F. & L. S. & O. W.) 5m14s
I no podíem acabar d’una altra manera...amb el conegut Night Train...un
tema que tantes vegades hem escoltat amb en Sam Buttera al tenor i en aquella simpàtica formació liderada per
l’iconoclasta Louis Prima. La versió
que en fan els nostres amics és força reeixida aquí amb el Big Dani Pérez, músic del qual guardo un record compartit amb
l’amic Joan Recolons tot i tocant un
altre clàssic “Harlem Nocturn” a la Nova Jazz Cava en l’homenatge a la Conxita Alemany....apa..
Doncs després de dues hores de programa, em sembla que les hem gaudit
totes i de diversa manera amb un programa variat amb projectes de molta
qualitat com els dos primers que hem escoltat amb el jove pianista gallec Xan Campos, per després fer-ho amb el
projecte del contrabaixista argentí establert a casa nostra de fa uns quants
anys, en Paco Weht, i acabant amb el
divertit projecte del gran pianista Marc
Ferrer, on el Blues i el Jazz més càlid, ens han acompanyat una bona
estona.
Ara sí doncs, gràcies per ser-hi aquí o al blog,
jazzclubdenit.blogspot.com.es , i gràcies també per la vostra fidelitat. Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 247: Sinouj & Kaveh Sarvarian, BvR Flamenco Big Band i Pablo Martínez Flamenco Jazz Band, 4 de maig de 2016
0 comentaris
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 què
és aquesta sintonia que heu escoltat i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”, són el seu llegat que mai oblidarem.
Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els diumenges en
diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a
radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos
gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit.
Avui ens tornem a trobar amb un programa temàtic si ens referim a
similituds i també ascendències, car la primera música que escoltareu, la del
projecte Sinuj & Kaveh Sarvarian,
és una música persa composada pel Sarvarian
i arranjada pel Pablo Hernández,
saxofonista de jazz amb afinitats per les músiques del sud i en aquest cas de
l’est. Després tenim dos projectes de
“Flamenco-Jazz” parits als Països Baixos concretament a Holanda, Àmsterdam, i que tenen el denominador comú dels intèrprets i músics catalans que allà
viuen i treballen. Un programa doncs totalment diferent dels que mai hem fet,
tot i reconeixent la feina dels autors, un murcià, en Pablo Martínez i l’altre nascut al País Valencià però de pare
holandès i que vam tenir entre nosaltres al Concert-Jam d’abril, en Bernard van Rossum.
Som-hi ja amb el primer projecte anomenat....
“SONIDO DEL ORIENTE” música
persa en un viaje a España
Sinuj & Kaveh Sarvarian
Enregistrat a Madrid el 2014
Escoltarem ja la primera cançó amb aires flamencs amb en Kaveh Sarvarian veu i flauta ney, Paquete, guitarra i Bandolero, percussió,
una primera cançó anomenada..
3.- Isfahan y Granada (K.
Sarvarian) 9m06s
Doncs ja vegeu que aquests són els aires musicals amb barreja del
flamenc i la música persa..la flauta persa, el ney, tocada per aquest mestre
iranià alhora que cantant ell mateix, amb el so flamenc de la guitarra de Paquete, ens han situat en un món
diferent del què estem acostumats, però avui una mica les coses aniran per
aquí.
En un dominical de El País
dedicat al Jazz, en Pablo Hernández,
líder dels Sinouj, va ser entrevistat conjuntament amb
molts altres com Marco Mezquida, Jorge
Pardo, Noa Lur, etc... i aquest va comentar...
Enfront de la dispersió de
molts, el saxofonista Pablo Hernández prefereix concentrar-se en el seu
projecte vital: "El meu objectiu consisteix a reunir sota un mateix sostre
totes les experiències que he tingut al llarg de la meva vida". Nascut a
Badajoz i resident a Madrid, Hernández va estudiar filologia àrab a Salamanca i
Tunísia - "posa que també tinc un màster en Relacions Internacionals de la
Universitat de Saint Joseph a Beirut, que aquestes coses molen" -. Estudis
a part, el jazzista de Badajoz contempla el futur amb escepticisme: "La
cosa està complicada, entre l'estiu, que ve fluix, i els caixets, que segueixen
a la baixa. No et dic res si, a sobre, toques una música diferent. A França o a
Bèlgica veuen a un músic de jazz tocant una flauta ney i els sembla normal;
aquí, decideixen que no és jazz. Jo considero la tradició com un llibre obert a
altres estils. Wynton (Marsalis) no opina el mateix, però jo si. I ja no parlo
dels festivals ... per a ells, directament, no existim ".
Seguim amb el tema de Pablo
Hernández acompanyat per Kaveh
Sarvarian (flauta, ney, veu i tombak), i els Sinouj amb Pablo Hernández
Ramos (saxo alto ), Sergio Salvi (teclats), Javier Geras (baix) i Akin Onasanya
(bateria) en el tema anomenat...
7.- Fiesta Persa (P.
Hernández) 7m55s
Doncs amb aquests aires de misteri han començat aquest tema els nostres
amics Sinouj dels quals ja els hi
havíem posat un disc ara ja fa una mica. La barreja de cultures és evident i
aquest és el projecte vital del Pablo,
ell mateix filòleg aràbic i demés estudis. El permanent riff del baix com a
motiu principal ens acompanya tot el camí, amb flautes diverses i teclats fins
l’arribada de la veu del mestre iranià Kaveh
Sarvarian, per després intervenir-hi els Sinouj amb els aires molt més
moderns amb el solo del líder d’aquests músics establerts a Madrid, i del
mestre iranià en sabem què:
Kaveh Sarvarian neix el 1976 a
Teheran...i què compon i toca diversos instruments de vent tradicional-popular
i percussió. La seva especialitat és la flauta Ney pèrsica. Amb un Màster en
Art i Composició (MA) i vuit anys d'experiència com a professor de música a la
Universitat d'Art i altres instituts privats a Teheran, on ha treballat en
diversos tipus de música, incloent-hi la persa tradicional, folklòrica, la
Fusió, Free Jazz, World Music, clàssica i contemporània. Ha obtingut premis
pels seus èxits incloent-hi la millor banda sonora per al document “The Hidden
Tear” al Nacional Festival Media, l'Iran, 2006 i millor composició per
"Quartet in Dashti" al Festival Internacional de Música Fajr, Iran,
1998. Els àlbums produïts en cooperació amb la Orquestra Simfònica de Teheran,
Naima Jazz Band Rastak Grup, Bayan Ensemble & Orchestra of New Music de
Teheran, estan disponibles a llocs de compres a Internet, com Amazon, iTunes,
CD baby. Ha gravat quatre dels seus propis àlbums, publicat quatre llibres, i
ha creat dos mètodes d'ensenyament durant la seva carrera.Les actuacions l'han
portat a nombrosos països, entre ells Japó, l'Índia, Malàisia, Anglaterra,
Alemanya, els Països Baixos, Portugal i Espanya. Actualment resideix a Madrid,
Espanya. Kaveh Sarvarian ensenya música tradicional persa, assaja, posa a prova
les seves pròpies idees musicals, actua i grava amb músics espanyols locals i
amb diversos grups com és en aquest cas, amb el Pablo Hernández i els Sinouj.
I acabarem aquest projecte amb un tema de Hamze Yeganeh amb els Naima jazz: Mahan Mirarab (guitarra) Hamze
Yeganeh (piano i teclat) i demés instruments interpretats pel Kaveh Sarvarian que toca flauta i
percussions, molt apanyat el noi, amb paraules del Pablo (excepte això del noi), tema anomenat...
6.- Sol del sur (H.
Yeganeh) 3m44s
Doncs amb aquest tema on les percussions són la clau de volta, a la
vegada que la barreja dels sons d’instruments antics com la flauta ney i els
més moderns com els teclats, baix elèctric i demés estris musicals, ens
acomiadem d’aquest projecte força interessant on el Jazz l’hem pogut escoltar
en cadascuna de les cançons, per una altra banda, una música encabida també en
l’anomenada Fusió i també la World Jazz Music.
Doncs seguirem amb més flamenc i jazz, abans....
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada..
I seguim amb el projecte de l’amic Bernard
van Rossum anomenat....
“JALEO HOLANDÉS”
BvR Flamenco Big Band
Editat per Amstel Records
Enregistrat per Lex Tanger al
Conservatorium van Amsterdam Studio.
Mesclat per Chirs Weeda
Masteritzat per Darius van
Helfteren.
Bernard van Rossum, saxo tenor,
soprano, composició, arranjaments, lletres i director.
Artistes flamencs:
Maria Marín, veu, palmes; Pablo
Martínez, veu, palmes, percussió i trombó; Jeff Heijne “El finito”, guitarra
espanyola, Miguel Hiroshi, cajón;
Saxos: Jasper van Damme, Miguel
Ortega, Dani Torres, Fernando Sánchez, Bruno van der Haegen
Trompetes: Gerhard Ornig, Bruno
Calvo, Natanael Ramos, Evgeniy Bondarev
Trombons: Oliver Emitt, Lorenzo
Lorenzoni, Alisa Klein i Haraldur Prastarson
Secció rítmica: Xavi Torres,piano;
Marco Zenini, contrabaix i Joan Terol, bateria.
Totes els temes estan composats i
arranjats pel Bernard van Rossum.
Doncs dir-vos abans de començar que vam tenir al Bernard van Rossum i la secció rítmica d’aquesta Big Band al Jazz Club La Vicentina en un
Concert-Jam patrocinat per l‘ajuntament de SVdH en una nit que va ser màgica on
aquesta música va sonar en format quartet a banda de diversos estàndards.
Anem ja a escoltar aquest magnífic projecte amb el primer tema anomenat
què és també el primer tall del disc...
1.- A new being (B.
V. Rossum) 6m30s
Doncs ja vegeu quina delícia de cançó la d’aquest gran músic i millor
persona que vam tenir al Jazz Club La
Vicentina el 22 d’abril en el Concert-Jam acompanyat de la mateixa secció
rítmica d’aquesta big band, en Xavi
Torres, Marco Zenini i Joan Terol. Una bella cançó encetada per una mena de
lick repetitiu inicial que ha deixat pas a la melodia per flauta i repetida per
trompetes. La flauta i trompeta segueixen per acompanyar-los ja tota la banda i
els primers sons del pianista Torres
deixen pas al solo del contrabaixista italià Marco Zenini. Encara recordo lo molt que li va agradar (a tots
quatre) la truita de patates i ceba i sobretot el vi del priorat que ens vam
beure per sopar abans del concert. El solo del líder s’enlaira i deixa pas a
flauta i melodies que ens acosten cap el final...magnífic tema per començar...
Descrit com "un fenomen
únic", la BvR Flamenco Big Band pren els elements del foc del flamenc i
els situa a un nou nivell mitjançant l’acolorida orquestració i el rang dinàmic
de la Big Band. Una simbiosi en la qual les harmonies flamenques i ritmes
proporcionen un context fresc i folklòrica llançant els solos de jazz en una
nova direcció. Dirigit per Bernard van
Rossum un jove nascut al País Valencià de pare holandès, saxofonista /
compositor / arranjador, els 21 membres de la banda han guanyat el primer premi en el Concurs Internacional
Meerjazz Big Band (2014) i van guanyar el Keep an Eye on Jazz records
competition del 2015.
Seguim escoltant aquesta música tan delicada amb unes composicions
precioses, amb tres temes cantats per la María
Marín i amb veus també del proper protagonista Pablo Martínez...som-hi doncs amb el....
2.- El último tango (B.
V. Rossum) 7m48s
Un tema amb diversitat de colors, ja ho heu pogut escoltar, ara tot just
havent-lo acabat a guitarra sola i delicada, abans però amb el ritme força viu
de tota la banda i cantant a ple pulmó la María.
Havien començat però delicadament a base dels sons profunds del clarinet baix i
delicades flautes i la sua veu de na María.
Un tema, com els altres més o menys, concebut més com una obra on els canvis
dinàmics i rítmics hi són sempre presents, on, encabint-nos en aquestes
modificacions musicals, ens veiem fent un viatge iniciàtic sempre imprevisible.
Amb el solo de la trompeta, no sé si del Bruno
o del Gerhard, ens situem en
plena rumba vital, també amb tota la banda omplint tots els espais sonors.
El seu àlbum debut aclamat per
la crítica "Jaleo holandès" va ser realitzat i presentat a la Biennal
de Flamenc 2015 i actualment estan treballant en el seu segon àlbum "Luz
de luna", que serà distribuït el novembre de 2016. A més de les diverses
gires internacionals i recents actuacions, s’inclouen el Rotterdam Festival
Internacional de Jazz, el Bimhuis, de Doelen i el llegendari Nord Sea Jazz
Festival.
Escoltem el tercer tall del disc, l’anomenat..
3.- El viajero (B.
V. Rossum) 7m59s
Un tema amb el color preciós del so del soprano del líder i delicats
ritmes acompanyats de les palmes de la cantant, mentrestant la big band també
vola tot just abans de deixar-nos amb el lleuger so del cajón i després amb el
del trombó de potser l’Olivier Emitt.
Al bell mig del tema hi tornen amb tota la big band tot just abans de poder
gaudir escoltant aquest nostre gran pianista, en Xavi Torres, i dic nostre perquè és de Tarragona i perquè ens va acompanyar en un llunyà Festival de Jam
Sessions tot i representant a l’Esmuc. Ja cap el final, melodia de soprano i
retorns a l’inici ja per encarar el final del tema.
I algunes de les impressions són aquestes....
"He escoltar un nou territori aquesta nit ..." Kenny Werner
"Les seves composicions i arranjaments ben acoblats estan inundats
de percepció i autenticitat" ...All about Jazz.
"Van Rossum ha creat una sòlida expressió idiomàtica, sòlida com
una casa" Jazzenzo
Acabem aquest projecte del Bernard
van Rossum amb un tema cantat pel Pablo
Martínez, ves per on, qui escoltarem seguidament....
5.- El caprichoso pincel (B. V. Rossum) 5m37s
Les palmes i la veu del Pablo,
formen part del leitmotiv del tema com
també el líder i saxofonista en el seu solo. I mentrestant, la rumba ens fa
bellugar. Vam passar una agradable nit escoltant el projecte del Pablo al Jamboree en els temes cantats i els instrumentals, i així ho heu
pogut constatar ara amb la seva veu. Els ritmes més salseros ens han envaït en
aquest darrer tema amb solos brillants a la trompeta, ritmes precisos dels
nostres amics i joia, molta joia en escoltar aquest darrer projecte de l’amic Bernard van Rossum i tota la seva
trouppe, plena de joves amics nostres.
Deixem ara aquest projecte per acabar amb una altre de les mateixes
característiques, flamenc-jazz parit a Holanda, on repetirem de músics com el
líder del projecte, Pablo Martínez,
el guitarrista Jeff Heijne, Joan Terol,
bateria i potser algun més...però abans...
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada..
“DE MADRUGADA”
Pablo Martínez Flamenco Big
Band
Editat per Rock CD Records
Enregistrat per Lex Tanger al
Conservatorium van Amsterdam Studio el 17, 18, 19 i 20 de novembre de 2014.
Mentre que flauta, cajón i
percussions es van enregistrar a d’altres llocs.
Mesclat i masteritzat per
Álvaro Mata.
Pablo Martínez, trombó, cajón,
cante i palmes
Lluc Casares, saxo tenor,
soprano i flauta
Jeff Heijne, guitarra flamenca
Joan Comaposada, baix elèctric
Joan Terol, bateria
Hi ha força col·laboradors en els molts temes que componen aquest disc,
i els anirem comentant a mida que els anem posant i si no dic res és que són
els de la formació base ara esmentada....
Anem a veure qui és aquest jove músic murcià, en Pablo Martínez...
Pablo José Martínez Hernández
(Bullas, 1989), ha estudiat als Conservatoris Professional i Superior de Música
de Múrcia i en el "Conservatorium van Amsterdam", obtenint-ne
diverses titulacions entre les quals les de Grau Mitjà, per piano i trombó, la
de Superior en trombó i un màster en trombó jazz amb un excel·lent al
"Conservatorium van Amsterdam" el 2015. Ha estat finalista i
guanyador de diversos concursos , així mateix, el 2014 aconsegueix el premi al
millor solista de la semifinal i primer premi absolut amb The BVR Flamenco Big
Band al Concurs Internacional de Big Bands de Hoofddorp (Països Baixos). Ha
format part de bandes simfòniques, i ha col·laborat en diverses orquestres
simfòniques de Múrcia.
Som-hi doncs amb el primer tema d’aquest projecte que vam poder gaudir
al Jamboree la setmana passada...de fet, aquests dies han estat fen una gira
per diversos clubs de jazz peninsulars...
7.- Tangos para el de la Lucía (P. Martínez) 4m45s
Doncs aquesta és la música d’aquest jove músic murcià establert a Àmsterdam i tan ben acompanyat del Lluc Casares a les diverses canyes. Al Jamboree però els vam veure amb un
altre guitarrista, autòcton i no holandès com el que tan bé sona en aquest
disc. Pablo al trombó és ben bé un
mestre i ben bé que ho hem pogut constatar alhora que molt bon compositor. Una
magnífica parella al capdavant amb el suport imprescindible d’una magnífica
secció rítmica amb els dos Joans,
Comaposada i Terol.
Ha realitzat cursos de
perfeccionament amb Ricardo Casero, Mario Calvo, Rubén Prades, Jacques Mauguer,
Branimir Slokar, Jörgen Van Rijen; d'interpretació orquestral amb Lorenzo
Coppola, José Rafael Pascual Vilaplana, Rudy Korp, Thomas Clam i Manu
Mellaerts, així com d'interpretació cambrística amb el pianista Claudio
Martínez Mehner.
En el camp de la música
moderna, ha estudiat jazz amb el flautista Marcial Picó, ha participat en el XI
Seminari Internacional de Jazz i Música Llatina de València amb professors com
Bob Mintzer, Toni Belenguer i Mike P. Mossman i ha assistit a "màster
classes "de jazz amb professors com Juraj Stanik, Francisco Blanco"
Latino ", Ernesto Aurignac i Robin Eubanks.
Seguim ara amb un tema de Thelonious
Monk arranjat pel Lluc
anomenat....
3.- Evidence (T.
Monk) 3m16s
Aquest és un tema que Monk va
fer a partir d’un vell estàndard, i on les rítmies i polirítmies portaven de
cap als molts bateristes que amb el geni van tocar des de Kenny Clarke, Art Blakey, Max Roach fins Philly Joe Jones i amb Roy
Haynes enregistrant-lo al Five Spot.
Un tema complex i difícil rítmicament parlant com hem pogut escoltar en la
intro. Lluc desenvolupa en aquest
tema un magnífic solo al soprano farcit
de gust, tècnica i so. I de quina manera es van enriquint i desenvolupant
aquests els nostres músics. Un riff dels vents al bell mig permet al Joan Terol mostrar-nos el que ja ben bé
sabem, què és un dels millors drummers actuals amb permís dels seus mestres.
Durant els seus estudis de
màster en el "Conservatorium van Amsterdam" estudia amb professors de
la talla de Bert Boeren, Ilja Reijngoud, Simon Rigter i Erik van Lier. Ha
pertangut a diversos grups de jazz i música moderna com: La Banda dels Germans
Carrascalejo, The Hot 5 de Múrcia, María D'Alegria, Cotijazz Big Band (dirigida
per Ramón Cardó), OSRM + Gregory Porter, The Four Tops & The Temptations,
Latin Society & Yan Collazo, refrigeris, Jorge Pardo Sextet, amb el qual
actua en el XVIII Festival Internacional de Jazz de Madrid i Tim Wes, actuant
al North Sea Jazz Festival 2013 a Rotterdam (Holanda). També ha estat membre de
"La Mundial Orquestra Show" de 2007 a 2012, realitzant gires per tota
la geografia espanyola. El 2015 accedeix mitjançant audició a l'Acadèmia de la
Metropole Orkest d'Holanda, ocupant la plaça de trombó 1.
I seguim ara amb un tema de Ellington
el conegut....
1.- In a mellow tone (D.
Ellington) 4m59s
Un tema on les palmes ens marquen el camí ja des dels inicis i
lleugerament apaivagades en el magnífic solo del líder al trombó a ritme viu i
alegre de rumba, permanent en tot el tema. El líder desenvolupa un gran solo al
trombó amb un fraseig impressionant i dificultat tècnica. El saxofonista
català, ara amb el tenor, mostra delicadesa per estar a l’uníson amb el líder.
El so del tenor és controlat i fresc amb uns riffs interessants pujant però als
súper aguts a moments puntuals. Després, la coneguda melodia i el final..
Com a cantaor flamenc ha
col·laborat amb grans guitarristes i acompanya habitualment a balladores com
Antje Herber i Mascha Meijman, entre d'altres.
En l'àmbit de la docència, ha
estat professor de trombó, de jazz i llenguatge musical en diverses escoles
murcianes i ha dirigit formacions de la localitat de Bullas.
Ha impartit màster classes de flamenc-jazz a Alacant.
Com a compositor, estrena la
seva obra "Sindh" per a dues trombons, ball flamenc, guitarra i
percussió al costat del trombonista Víctor Belmonte al International Trombone
Festival celebrat a València al juliol de 2015.
Ha participat en
l'enregistrament de més d’una dotzena de discos amb gent com Daahoud
Salim Quintet, Tarquim, els seus “EP” i "De madrugada" (2015), la
música que està sonant; ja heu pogut escoltar la seva col·laboració amb la Pablo
Martínez Flamenc-Jazz Band, el “Red” del Lluc Casares, el "Jaleo holandès" (2014) de The BVR Flamenco Big Band i també amb
el Jorge Pardo.
Acabem doncs aquest projecte amb el tema anomenat...
5.- Jacque (P.
Martínez) 3m21s
Un tema aquest amb un clar estil salsero, rumbero ideal per deixar-lo,
amb alegria i una música que et fa ballar, vulguis o no. Aquí hem escoltat al Bruno Calvo i Oscar Cordero, trompetes;
Gerardo Rosales, percussions; Marc
Bischoff, piano; Samuel Ruiz, baix; Ramón Mendeville i Isa Mirallas, cors i
Adrian Correa, timbales.
Actualment lidera el seu propi
projecte "Pablo Martínez Flamenc-Jazz Band" amb el qual rep el segon
premi de la semifinal de Keep an Eye Jazz Award 2013, actuant a més a les
millors sales d'Europa com el Bimhuis d'Amsterdam, la sala Jamboree de
Barcelona o el Concertgebouw Koorzaal també d'Amsterdam, així com en festivals
per tota la geografia Holandesa, i amb el qual va presentar el seu primer
treball discogràfic, aquest que heu escoltat "De madrugada". També
treballa com a músic freelance, col·laborant amb formacions com Latin Society,
Dutch Concert Big Band, Trabuco guarimba, Saad Lamjarred, Lluc Casares Octet,
Olaf Keus Quintet, Daahoud Salim Quintet, The BVR Flamenco Big Band o Jazz
Orchestra of the Concertgebouw.
Doncs això ha estat tot, amb un programa avui amb música persa
embolcallada suaument, tot i que no sempre, pel Jazz amb en Kaveh Sarvarian & Sinouj; per
després escoltar la magnífica Flamenco Big Band liderada pel Bernard van Rossum i finalment amb el Pablo Martínez i la seva Flamenco Jazz
Band, tot i que no Big Band, ambdues amb una bona colla de músics de casa
nostra. Doncs res, espero que hàgiu gaudit de la diferent proposta, i no em podreu dir mai que aquest programa us
avorreix perquè sempre sona igual.
I ara sí, gràcies per ser-hi, aquí o en el blog del programa, bona nit i
bon jazz club de nit en el jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
