Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I dic NO a la guerra de Putin i a totes les guerres assassines. 

I si el programa de la setmana passada el vaig dedicar a editorials, promotores i formacions i Jazz Modern que es fa fora d’aquí, el d’aquesta setmana el dedicaré a editorials d’aquí i al Jazz Modern  i formacions que tenim ben a prop. Podreu escoltar els darrers projectes i en alguns casos els primers, com és el cas d’en Quique Ramírez que ha fet el seu i anomenat “Through the Darkness” editat per la discogràfica grega “ΠKmusic”. En Juan Saiz n’ha fet diversos i aquest, súper modern i anomenat “Pindio II”. Tampoc és el primer d’en Valentin Caamaño i treball anomenat “All the Gods” editat per Tiny Moon Records. I el darrer serà un projecte fet per alguns dels membres del col·lectiu i discogràfica The Changes anomenat “Firewash” amb el gran Perico Sambeat . 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 


I avui el programa tindrà dues parts per com de diferenciades ho seran les seves músiques, dos a dos. Així doncs proposo que comencem amb el projecte del guitarrista Valentín Caamaño, “All the Gods” editat per l’editorial Tiny Moon Records. Enregistrat, mesclat i masteritzat per José Trincado a Savik Sound, Esfarrapada, Pontecaldelas. I aquí hi tenim a: Valentín Caamaño, guitarra; Xose Miguélez, saxo tenor; Alfonso Calvo, contrabaix i Miguel Cabana, bateria. Tots els temes menys dos són del líder, que ja us diré si cal. I com sempre, al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del music:

https://valentincaamano.com/producto/all-the-gods/ .... 

I començarem el programa amb la música de Caamaño, del qual ja li vaig posar un anterior treball seu. I tot i haver-hi una preciosa balada anomenada “Safest Place”, composició pròpia, els escoltarem en el tema a tot delicat swing anomenat... 

1.2.- Strutin’ Around (Valentín Caamaño) 5m17s. 

Doncs hem començat amb un tema a tot delicat Swing de la forma ABA i estructura de 24 compassos, no massa habitual en els estàndards de Jazz. Ens demostra els seus amors però també ens mostra la seva voluntat de fes passes endavant. Un magnífic tema i bonica melodia que ens ha fet en Xose Miguélez, saxo tenor, del qual per cert no fa gaire li vaig posar el seu darrer treball. L’han iniciat amb una “Intro” dels darrers compassos del tema per després melodia i les improvisacions, la primera a càrrec del líder i guitarrista Valentín Caamaño. Quin gust que té aquest guitarrista, i com se li noten les moltes hores aprenent dels més grans. Al final però, els músics aconsegueixen el tresor més preuat; el seu propi discurs i llenguatge. Miguélez l’ha seguit també amb unes maneres properes a gent com Hank Mobley per només parlar d’un. Les frases de Coltrane però les hem reconegut. Gran tema per començar el seu projecte i programa. 

Valentín Caamaño Tubío és guitarrista, vocalista i compositor. Nascut a Santiago de Compostel·la, va començar a tocar la guitarra a la seva infància a Oviedo, però la seva carrera musical comença ja vivint a Santiago, en diferents formacions com Clan Moriarty, Space Drapes, Southbound o Francis Kaners. Va finalitzar els estudis de Diploma Professional en Jazz i Música Moderna a l’Estudi Escola de Música a Santiago de Compostel·la, dirigit per Paco Charlín i Suso Atanes i amb professors com el guitarrista Marcos Pin i el vocalista Ramón Bermejo. Ha participat en diverses edicions del Seminari Permanent de Jazz de Pontevedra, dirigit per Paco Charlín i en Master Classes de músics com Logan Richardson, Demian Cabaud, Juanma Barroso, André Fernandes. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es .

 


I segueixo amb la seva música i ara ho farem en un tema a tot funk anomenat.. 

2.3.- You Come Two Beats Late (V. Caamaño) 6m03s. 

Carall i quin tros de tema ens han fet els nostres herois, amb tots els aires del Funk. I quina melodia més maca i entremaliada que ha parit el compositor i guitarrista, compartida per saxo i guitarra, a vegades a duet, i a moments l’un desplaçat vers l’altre. Els inicis però han estat marcats pel baixista i baterista ja indicant-nos el tempo i ritme del tema. I el tema és un Blues, segur que ja ho heu reconegut, del qual n’han fet dos “chorus”, de la melodia, vaja. El líder n’ha iniciat les improvisacions, en un tema amb tots els aires de la rítmica de Jimmy Smith organista ell, però també amb els del també genial Wes Montgomery, tot i no tocar Valentín amb el dit gros. La improvisació d’en Xose  al saxo tenor ha estat brutal, com també la del baixista Alfonso Calvo, increïble la pulsió rítmica, els arpegis i de quina melòdica manera l’ha fet. No oblidem el marcatge suau i precís del baterista Miguel Cabana al canto de la caixa. Un “temarro” que en diem sovint, quan ens el trobem, que també és molt sovint, afortunadament. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

Lidera actualment diversos projectes en què destaca Valentín Caamaño Trio (amb Alfonso Calvo al contrabaix i LAR Legido a la batería) proposta que ha estat plasmada a “The Joy”, projecte publicat el desembre de l'any 2014 en format CD, a través del segell FreeCode Jazz Records. També amb els  Green With Envy Trio (amb Juyma Estévez al contrabaix i Andrés Rivas a la bateria) amb què ha editat disc el 2017 (“Green With Envy” FreeCode Jazz Records) i Valentín Caamaño Quartet (amb Xosé Miguélez al saxo tenor, Alfonso Calvo al contrabaix i LAR Legido a la batería), plasmat al seu darrer disc “The Blind Wrester” (TinyMoon Records, 2017).

 


I encara els escoltarem en el tema de Bronislaw Kaper l’anomenat i conegut... 

3.5.- Invitation (B. Kaper & P.F. Webster) 5m11s. 

I el bo d’en Bronislaw Kaper en va compondre la música, i el bo d’en Paul Francis Webster, la lletra, i tot plegat per a la pel·lícula del 1950 “A Life Of Her Own”, “Una vida pròpia” amb Lana Turner i Ray Milland. I l’han tocat infinitat de músics de manera instrumental i cantat igual quantitat de cantants. El tempo del tema original és mèdium slow, cosa que els nostres herois han obviat, com han fet la majoria de músics que l’han tocat i toquen de manera instrumental. El tempo és déu n’hi do de fast, i el ritme té dues parts, l’una a Latin i el pont a Swing, coses que passen en d’altres temes com és ara “On Green Dolphin Street”. Valentín n’ha iniciat les improvisacions, i ens l’ha tornat a fer magnífica, amb un bon llenguatge i gust delicat. Molt important la base rítmica de dos, car ells són els que ens assenyalen els canvis de Latin a Swing. En Xose però, ha fet tota la seva exposició solista a tot Swing, coses de l’arranjament fet pel líder Caamaño, la qual cosa fa que el tema tingui un plus més de qualitat, de varietat. Bon tema i millors interpretacions dels dos solistes i gran feina de la base rítmica amb l’Alfonso i Miguel. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:

 https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació. 

Ha actuat a la pràctica totalitat de la geografia gallega i nacional, tocant a festivals com el Festival Internacional de Lugo, Festival Primavera Jazz de Santiago, Festival Más Que Jazz Corunya, Festival Burgojazz, Festival NavalJazz Navalmoral, etc. i en sales com Dado Dadá, Borrquita de Betlem, Garufa Club, Jazz Filloa, Arca da Noe, etc.



I ja acabarem el seu projecte amb el tema propi i a tot Swing anomenat... 

4.7.- Let it Do the Job (Valentín Caamaño) 4m23s. 

I quin tros de tema per acabar el seu projecte. El tempo, brutal i el Swing, impressionant, car ja haureu notat el “Walking” del baixista Alfonso Calvo i els tocs al plat “Ride” i “Xarles” de la bateria de Miguel Cabana. I aquest ha estat un tema amb estructura estàndard de 32 compassos i de la forma AABA, on els dos solistes han fet la melodia conjunta en les As, mentre que el líder l’ha feta en el pont o la B. Un tema brutal d’aquest projecte, com ho són tots, amb unes magnífiques improvisacions, la primera la del saxo gallec Xose Miguélez, on ens ha tornat a mostrar el domini que en té de l’instrument, i també del llenguatge jazzístic que ells ens ha mostrat. El solo a la guitarra del líder ha estat de nou immens, fet amb un gust exquisit, com l’hem escoltat a cada tema. Després hem pogut gaudir amb uns “vuits” fets pel baterista Cabana i compartits amb guitarra i contrabaix, per finalment recuperar el tema i acabar-lo. Gran tema i projecte. Felicitats Valentín, felicitats nois. 

 I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments.

 


I després d’aquesta primera passejada pel Swing seguirem quasi de la mateixa manera amb el projecte del col·lectiu i editorial The Changes anomenat “Firewash” amb el gran Perico Sambeat. Editat per la mateixa editorial fa quatre dies mal comptats. És un disc de vinil publicat l'1 de juny de 2022. Enregistrat per Ferran Donatelli a Vertigo Studios l'1 d'agost de 2021. Mescla i masterització de Jan Valls. I aquí hi tenim a: Oriol Vallès, trompeta; Perico Sambeat, saxo contralt; Héctor Floría, saxo tenor; Joël Gonzàlez, piano; Giuseppe Campisi, contrabaix i Joan Casares, bateria. I com sempre, al blog hi trobareu l’enllaç al seu bandacmp:

https://thechangesmusic.bandcamp.com/album/firewash-feat-perico-sambeat... 

I aquest projecte te la clara intenció de situar-nos en el més actual Hard Bop o similars, i per això quasi tots els temes menys dos estan farcits de Swing. I aquests dos són els més curtets, l’un que fa d’introducció i primer track del disc, “Introducció”, de l’Oriol Vallès i l’altre i tercer de la cara 2 “Chant” d’en Giuseppet Campisi, ambdós una delícia. 

Començarem doncs a tot Swing amb el tema de l’Oriol Vallès  i anomenat... 

5.8.- Gimmick (Oriol Vallès) 7m02s. 

I quina gran composició ens ha fet l’Oriol amb tots els aires “boppers”, però també els del West Coast Jazz pels arranjaments, complexitat de l’estructura i canvis rítmics. I esclar que poder comptar amb el gran Perico Sambeat en un projecte és un honor i luxe que fa que tot pugi de nivell. I sí, el tema és certament entremaliat pels canvis comentats, rítmics, melòdics i harmònics. I l’Oriol és qui primer n’ha fet les improvisacions, i de quina dolça manera l’ha feta. El seu so melós, fraseig lleuger amb unes frases déu n’hi do de lo rebuscades, ens el mostren com un dels puntals del “metall més daurat”, amb tots els aires de Clifford Brown entre d’altres. Un altre dels joves que destaca en aquest col·lectiu és el saxo tenor Héctor Floría, qui ha fet una passa endavant molt gran aquests darrers temps. La seva tècnica, el seu llenguatge, les seves “maneres jazzístiques” vaja, estan al més alt nivell, coses que s’aconsegueixen com ell ha fet, a base d’esforç i dedicació. Vaja, com fan totes i tots, com han fet els membres d’aquest col·lectiu de joves cracs, col·lectiu de músics però també editorial discogràfica. Perico Sambeat ha aparegut per art d’encanteri després de l’Héctor, amb el seu característic so, el del seu saxo contralt. Ell és, sense cap mena de dubtes, un dels millors saxos contralts del continent europeu. Hem tingut el plaer de veure’l unes quantes vegades i sempre ens ha impressionat el seu so, fraseig, llenguatge personal a la vegada que la seva personalitat, el seu caràcter afable. Un tema on ha improvisat també en Joël González al piano, magnífic ell, per després recuperar la melodia principal i acabar-lo delicadament. Magnífic tema per començar-los a escoltar. 

No cal recórrer a la llegenda de l'au fènix per fitar el títol del tema que dóna nom a aquest recull. Fire Wash, «netejar amb foc», és una tasca que han utilitzat des de temps remots els pagesos més hàbils i experimentats. Cremar els rostolls dels marges i les males herbes de l'hort per tornar a començar amb una terra més fèrtil. Al camp de les creences religioses, alguns líders espirituals hindús han predicat hàbits de neteja del cos i l'ànima mitjançant un bany de flames vives. Una confluència d'aquests procediments aparentment oposats, pragmatisme i pur misticisme, es pot trobar a moltes residències d'estudiants, a les seves estratègies desesperades per rentar els plats acumulats a la pica de la cuina. Diu en Joan Casares i més coses que ens dirà.... 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. 

I seguirem de la mateixa brutal manera amb el tema que titula el projecte, tema del Joan Casares i anomenat... 

6.4.- FireWash (Joan Casares) 5m22s. 

I quin gran tema del Joan, on sembla haver alguna referència al “Caravan” de Tizol/Ellington, només alguna, car el tema té una certa complexitat rítmica i harmònica, amb canvis diversos que el fan magnífic. Encabir les entremaliades  improvisacions i canvis rítmics entre el tema o motiu principal fet pel piano d’en Joël, a l’inici i al final, és tota una subtil gesta. El resultat és brutal. El pianista ha estat qui primer ha improvisat, delicadament encara, per fer una passa endavant el so de la trompeta de l’Oriol, més punyent per aguda, per registre alt i més encara amb el saxo contralt d’en Perico, tots tres encara amb el ritme trencat, el ritme que en podríem dir Latin si ens situem en el “Caravan”, tot i no ser exactament el mateix. La sorpresa l’hem tingut en escoltar el solo de l’Héctor on, per art d’encanteri, ha aparegut el Swing tot i fer-ho en la primera part. Un canvi substancial que fa que el tema “creixi” en diversitat, en qualitat. Després d’ell, la melodia a càrrec del piano, i el “background” dels vents, preciós, acabant-lo de cop. I la base de dos, en Giuseppet i en Joan, han estat magnífics, sense oblidar el piano precís d’en Joël. Felicitats, Joan. 

Amb aquesta metàfora en ment es va idear la música que esteu escoltant. Un torrent de purificació, unes flams imparables, un riu d'espurnes que flueix des de la primera a l'última peça d'aquest disc. Menció especial per a Perico Sambeat, saxofonista que no necessita presentació. Si de totes maneres és la primera vegada que l'escolteu, fixeu-vos en els seus solos i us quedarà clar com la seva energia ha fet de guspira per encendre aquest incendi sonor. Ha dit en Joan Casares. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I encara els escoltarem en el tema de Giuseppet Campisi anomenat... 

7.5.- Al Carrer (Giuseppe Campisi) 5m07s. 

I aquesta meravella d’en Giuseppet jo la situaria també a l’entorn del West Coast Jazz per la complexitat compositiva i arranjaments. Un tema divers i  complex, on els canvis rítmics hi són alhora que els melòdics. Els moments de Swing s’alternen en els que tenen el ritme així com trencat proper al Latin. Un tema iniciat ja a tempo viu i Swing amb la trompeta i després la resta de vents, i el canvi rítmic posterior. Oriol ha estat el primer en improvisar, fent-ho de manera brillant. Velocitat de fraseig, escales inversemblants, tècnica i gust. Un goig. El mateix que hem tingut escoltant al mestre de tots ells, en Perico Sambeat que ens ha acaronat amb el seu so, fraseig i idees. Joël al piano ha estat també molt subtil i precís en la digitació alhora que encertat el seu discurs. I recuperant el motiu principal han acabat el tema delicadament. Gran tema d’en Giuseppe, felicitats. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació.

 


I acabarem d’escoltar-los en el tema de l’Héctor Floría anomenat... 

8.6.- One Day at The Changes (Héctor Floría) 5m08s. 

I m’ha semblat que aquest tema viu de tempo havia de ser el darrer dels seus. També pel fet que l’ha compost l’Héctor, i així és que n’he posat un de cadascun dels músics compositors del projecte. Aquest és un tema en l’ona Bopper, on també hi ha els seus canvis rítmics, sobretot en el pont o la B. El compositor ha estat qui primer n’ha iniciat les improvisacions al saxo tenor. Bon fraseig lligat i gust exquisit el de l’Héctor. Oriol l’ha seguit a tot swing i preciós discurs, brillant per registre agut i bona exposició solista. Perico l’ha seguit amb el seu preciós so, llenguatge i discurs narratiu preciós. També ha estat precís i pulcre en la digitació en Joël al piano. I ves per on que el tema incorpora un “soli” dels vents fent una mena de diàleg amb en Joan i les escombretes de la seva bateria. Després però, s’ha quedat sol fent un magnífic solo a la bateria amb les escombretes, gran solo Joan. Tema de nou i final feliç d’un gran tema i projecte. Felicitats nois, gràcies també a Perico Sambeat per haver volgut acompanyar-los.

 


I la segona part del programa, amb músiques afins i no tant en l’ona del Neo Hard Bop i Swing la començarem amb el projecte del jove baterista i crac, al qual vaig tenir el plaer de veure com evolucionà, quan estudiava, que era quan venia a les jams que feia l’anyorat Aurelio Santos els dilluns al Jamboree, les molts reconegudes WTF Jam Sessions. I parlo del Quique Ramírez, ell ara per les seves terres valencianes. El seu primer treball és el “Through the Darkness” editat el 22 de maig d’enguany per la discogràfica del gran contrabaixista grec Petros Klampanis anomenada “ΠKmusic”. No hi ha dades de l’enregistrament. I ells són: Quique Ramírez, bateria; Daniel Juárez, saxo tenor; Diego Hervalejo, teclat i sintetitzador; Akos Forgacs, baix elèctric, i amb la col·laboració de Viktorija Pilatovic, veu i l’Isaac Martín, guitarra. També hi tenim a David Binney acompanyant-lo a “The Microtiming Man” i “Why Not?”. Totes les composicions són d’en Quique Ramírez. 

Aquest és un projecte on la veu també hi te cabuda en uns temes molt delicats com és el “Slow Marching Theme” amb Viktorija Pilatovic. També amb “El record que en tinc de tu (Marco)” escoltem la veu del mateix líder, Quique Ramírez acompanyada de la guitarra de Martín i saxo tenor de Juárez. Hi ha també temes curtets a mode d’intro d’altres, com són “Intro Slow Marching Theme” i la “Intro” i primer track del disc, introducció al tema que el titula. Delicadeses subtils. Però començarem escoltant-los en el magnífic tema on David Binney, una de les figures actuals del jazz d'avantguarda amb més influència i talent toca el saxo contralt, i també ho fa en el tema “Why Not?”, cançons triades específicament per Ramírez com a propícies per al so intens però líric de Binney.... 

9.3.- The Microtiming Man (Quique Ramírez) 5m20s. 

I déu n’hi do del canvi estilístic oi? Ens hem de situar ara en un entorn proper a la Fusió, a la investigació musical, rítmica, que per això el líder és baterista. I al jove baterista l’acompanyen músics reconeguts com el saxo tenor Daniel Juárez, que per cert ha sonat en aquest programa. Ell ha fet una gran tasca solista, fins i tot acabant el tema d’una magnífica manera alhora que delicada. El tema l’ha començat el teclat de Diego Hervalejo i el baix elèctric de Akos Forgacs per després aparèixer la melodia, feta amb marcatge del baterista i líder. El saxo tenor Juárez ens ha acaronat amb els moments melòdics, i més encara l’exposició solista que ha fet Hervalejo al teclat. Brutal. I sempre, sempre, la gran feina del líder a la bateria en una constant feina creativa. Ell ha obert la porta a la reeixida improvisació de Juárez al saxo tenor, ell que s’ha esplaiat amb unes frases rapidíssimes a l’estil de Coltrane, per velocitat. Gran tema d’en Quique Ramírez. Felicitats, noi. 

Amb l’ajuda de la música ho podem superar tot. Aquesta és una veritat tan essencial per a molts músics i, per descomptat, per al baterista i compositor valencià Quique Ramírez. El títol del seu creatiu àlbum de debut “Through the Darkness” fa referència a – aquells moments en què et sents perdut – diu Ramírez – però que en algun instant trobes la sortida, veus la llum, un camí que pots seguir per continuar. Camines per la foscor i lluites per sortir-ne. Quan ets en aquesta lluita contra la foscor, tenir bona companyia és fonamental. I Ramírez és, en aquest cas, una persona molt afortunada: el virtuós bateria va poder comptar per a aquest disc amb el saxofonista tenor Daniel Juárez, el teclista Diego Hervalejo i el baixista elèctric Akos Forgacs. Aquests músics donen a les composicions de Ramírez una barreja de màgia sonora etèria i un contínuament canviant i complex Groove, sempre acompanyat per la bateria de l'altament qualificat, sensible i sempre melòdic cap del grup. Binney és una de les figures innovadores del jazz que va inspirar Ramírez per compondre la música de “Through the Darkness” des del principi. Tots dos es van conèixer i es van fer amics durant els estudis de màster que va cursar Ramírez a Groningen i Nova York. En certa manera, aquest projecte reflecteix la influència artística de Binney amb les seves exhaustives harmonies, imprevisibles estructures rítmiques i una sonoritat aventurera. No obstant això, per a Ramírez era important que l'àlbum inclogués també l'aportació directa de Binney com a solista. Salten espurnes quan aquests esperits afins es fusionen, amb el líder estirant influències de la bateria que van des del jazz al funk, passant pel Rock i la música electrònica.

 


I seguim amb el tema on també hi tenim a Binney.... 

10.7.- Why Not? (Quique Ramírez) 8m19s. 

I quin magnífic i llarg tema ens ha fet el líder Quique Ramírez. Ha tingut diversitat melòdica havent-hi una rítmica consistent a càrrec del líder a la bateria, però també gràcies al marcatge del baixista Forgacs. La subtilesa del teclat d’Hervalejo ens ha sorprès, car no el coneixíem gaire. De fet, ha estat ell qui l’ha començat amb uns arpegis delicats, per ben aviat aparèixer la melodia a càrrec dels dos saxos Binney i Juárez. El baixista Forgacs ha tingut també uns moments tot just abans de començar la melodia a càrrec del teclista amb el sintetitzador i posterior duet amb els saxos. El teclista té la mà dreta al sintetitzador, mentre l’esquerra sembla fer els acords a un teclat més convencional. Després de la exposició del tema, en Binney ha fet una llarga i reeixida improvisació, amb la seva contrastada solidesa, fent frases ràpides i escales inversemblants, tot plegat a un nivell tècnic extraordinari. I per sota, tot plegat ha anat creixent d’intensitat, d’energia, de volum, amb un “crescendo” impressionant. Al final de la seva exposició han recuperat un “Riff” repetitiu que ha deixa pas al “break” delicat fet pel teclista. Semblaria una segona part del tema per com ha canviat tot plegat. Els dos vents s’han trobat de nou a duet fent-ne unes boniques frases. El marcatge del líder s’ha fet més consistent i de nou ha estat en Binney al saxo contralt qui ha desenvolupat una segona part de la seva exposició solista. Gran so del saxofonista David Binney i millor i modern llenguatge. Brutal tema. 

Ramírez es mostra igual d'entusiasta amb els altres companys de banda: Juárez, amb el seu so càlid i el seu enfocament improvisatiu àgil però pausat alhora; Forgacs, amb la seva excepcional tècnica i tempo i Hervalejo, amb la seva original forma de frasejar i creativitat sonora tant amb les tecles Vintage com amb els sons de sintetitzador avantguardista. Per iniciativa pròpia, Hervalejo va crear la seva pròpia remescla del tema “The Microtiming Man” i se la va oferir a Ramírez com a regal. Aquest tema s'inclou a “Though the Darkness” amb tots els sons derivats del tema instrumental original. La valoració que fa Ramírez sobre l'enfocament de la seva composició és directa i concisa, reflectint la mateixa música. -La majoria de les coses que vaig escriure, les vaig cantar primer. Vaig intentar escriure tot el que em semblava natural, sense parar gaire atenció a les 'notes correctes' o als 'acords'-. Aquesta franquesa, aquest aferrament a la melodia i al Groove enmig de la densitat harmònica i rítmica, impregna el projecte i es realcen amb la fluïdesa de la guitarra d'Isaac Martín, un dels amics més propers de Ramírez i un meticulós estilista en els temes “One” i “Taaacatà”.


 I ja acabarem aquest projecte amb el tema on hi col·labora el guitarrista Isaac Martín ... 

11.8.- One (Quique Ramírez) 8m32s. 

Doncs ja heu pogut copsar l’empenta que té en Quique Ramírez, com a compositor i també com a líder de grup i baterista. Els temes més melòdics, que n’hi ha, i amb veus diverses i precioses com la de la nostra amiga Viktorija Pilatovic, coses que us les deixo perquè les gaudiu quan n’adquiriu el seu treball. En aquest tema hem pogut gaudir també del so i fraseig solista de la guitarra de l'Isaac Martín, el qual ens ha colpit pel seu gust interpretatiu. Un tema que ha acabat amb una gran intervenció i solo del líder a la bateria, recolzat per uns acords magnífics de Diego Hervalejo. Ell mateix l’ha iniciat, per ben aviat la melodia a càrrec del saxo tenor de Juárez. Tema amb canvis rítmics, i el primer a mode de “break” dolç l’hem tingut aviat, on ja hem escoltat el duet de guitarra i saxo tenor. A partir de llavors les coses prenen un tarannà diferent, dolç en els inicis del solo de Juárez per anar-se desenvolupant de mica en mica. La trempera del líder l’hem pogut escoltar en tot moment, car, sembla fer un solo durant tot el tema per com de creatiu n’és. Gran solo del saxo tenor que en acabar la seva exposició, ens hem trobat amb el segon “break”, ara amb la delicada guitarra de Martín. De la mateixa manera tot plegat s’ha anat enlairant d’energia a mida que ha passat el temps. Ell mateix, en la seva improvisació ha estat brillant, potent, i creatiu, amb un llenguatge jazzístic proper al de la Fusió, al del Jazz-Rock i tècnica a dojo, amb un final electrònic molt potent, que ha donat pas als sons sintetitzats de Diego Hervalejo, i moment solista del líder. Gran tema per acabar-los escoltant. Felicitats Quique, m’ha agradat força nen.  

L'envoltant veu sense paraules de Viktorija Pilatovic a “Slow Marching Theme” transforma aquesta cançó en un paisatge auditiu de somni que ve precedit per una breu introducció impregnada d'inquietants harmonies tocades amb el piano Wurlitzer i sons naturals d'aigua i percussió, creant així una sensació d’una mena d’anar creixent i creixent. Ramírez també ofereix una nota especial d'agraïment a Richard Cano, un enginyer -que sap quin so vull encara que no sàpiga com expressar-ho- es meravella Ramírez. -Pacient, creatiu i professional. Sense ell, aquest disc no sonaria com sona-. “Through the Darkness” és, sobretot, una peça emocionant i profundament sincera, conscient dels temps foscos, però que també transmet aquest sentiment d'esperança que la música pot proporcionar. El “Record que tinc de tu (Marco)”, dedicat a un estimat cosí mort, capta aquesta sensació d'una forma commovedora. És la primera vegada que Ramírez canta en un enregistrament, acompanyat per la veu de la seva cosina Arantxa, germana de Marco, que va ajudar a finalitzar la lletra. És un gest musical commovedor que posa en relleu l'enllaç de la família i el poderós impuls emocional que pot exercir sobre tota expressió artística. Amb “Through the Darkness”, Ramírez ens introdueix a la seva pròpia història al mateix temps que ofereix la seva vibrant perspectiva sobre un món més extens de música i creativitat.

 


I ja acabarem el programa amb el projecte subtil en algun tema però també molt potent, el del saxofonista, flautista i compositor Juan Saiz i el seu “Pindio II”, editat aquest maig per Leo Records, editorial britànica especialitzada en el Jazz d’avantguarda. Enregistrat per Dani Val el 20 de gener del 2022 als Medusa Estudio, Barcelona, Catalunya i mesclat per Javeta lópez. I aquí hi tenim a Juan Díaz, saxo tenor i flauta; Marco Mezquida, piano; Manel Fortià, contrabaix i Genís Bagés, bateria. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del músic: https://www.juansaiz.es/ i editorial:  http://www.leorecords.com/?m=select&id=CD_LR_926... 

El projecte és una barreja subtil de música etèria, (dolça i delicada amb aires de lliure improvisació) i d’altres temes més punyents enèrgicament parlant on també es respira Jazz Contemporani per tots els costats. Parlant dels primers, dir-vos que “Dogma I” i “Dogma II”, de menys de dos minuts cadascun d’ells, són dues meravelles on tots quatre s’immisceixen en una atmosfera creada pels sons inversemblants fets per les delicades percussions amb plats i timbales, els del piano, els de la flauta i saxo, no essent aquests els habituals, alhora que el contrabaix sembla estar picat dolçament, la seva fusta. Una altra bellesa és “Lines”, on el líder ens acarona amb la seva flauta, alhora que la resta de companys li dóna suport delicadament amb sons, tampoc els habituals dels seus instruments en els inicis, i sí ja cap al final d’aquest tema de 3m i mig. 

Comencem escoltant-los doncs amb la delicada composició amb el líder a la flauta i anomenada... 

12.3.- Aurora (Juan Saiz) 6m16s. 

I el líder ens diu d’aquesta cançó què: L’aurora, la primera llum de cada dia ens inundava plena de joia. Ens estimàvem. 

I potser sí que ja ens tocava una mica de lirisme, que fins ara no l’havíem tingut, al menys d’aquesta manera tan dolça. Una preciosa composició del líder  i interpretació delicada i magnífica a la flauta. Una primera part on ell ens ha fet la melodia i posterior improvisació on ja hem copsat la seva mestria. La segona part ha estat obre del trio base de piano, contrabaix i bateria, amb tots tres fent quasi una improvisació col·lectiva, tot i que més individual ha estat la del nostre estimat pianista Marco Mezquida, el qual ens ha acaronat com només ell sap fer amb el seu “pianíssim”, on hi trobem “classicisme” barrejat amb el “modernisme” més actual, sense oblidar la tasca del Manel Fortià al contrabaix i la subtilesa als plats d’en Genís Bagés i demés estris percussius. Un quartet amb història des que es varen trobar a l’Esmuc quan tots ells hi estudiaven. Hi ha hagut moments a la flauta que ens han recordat al “Concert d’Aranjuez” del mestre Rodrigo, i d’altres meravelles musicals que tots quatre ens han fet. 

Trajectòria del projecte. Neix a Barcelona l'any 2015 com a part del projecte final de carrera de Juan Saiz. Al maig de 2016 veu la llum el seu treball discogràfic “H.C.” (Hors Catégorie). El disc suposa la confirmació del projecte i el seu debut discogràfic amb un dels segells més importants dins del jazz d'avantguarda, Leo Records, què és on han enregistrat alguns dels músics  que formen part de la història del gènere. El quartet Pindio es converteix en el primer grup espanyol que publica a Leo. Al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web: http://www.leorecords.com/?m=select&id=CD_LR_760... 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació.

 


I seguirem escoltant-los en els temes més potents, com és aquest tema que ens parla de l’Ebre, Iberia, Libèria, Vera i les columnes d'Hèrcules.... 

13.8.- Eber (Juan Saiz) 4m27s. 

I amb aquest tema haureu constatat que hem fet una passa endavant en el concepte modern de la música, quasi que en un context de Jazz Avantgarde, de Jazz d’Avantguarda. I si el tema comença amb el ritme així com trencat, l’han anat desenvolupant de manera brutal sobretot en el llarg solo del líder, ara al saxo tenor. Un tema que han acabat de cop i de manera brutal. Començat però amb el contrabaix del Manel i posterior intervenció de la resta de companys, on durant una bona estona l’han fet amb els canvis que hi incorpora, tot plegat previ al solo del líder. Els moments del seu solo han estat incommensurables, on ell ha volat literalment pel seu ràpid fraseig, però també per com ha estat d’avantguardista el seu llenguatge, tot plegat amb una potent rítmica que l’ha recolzat tota l’estona. Marco ha fet la tasca de la seva particular manera colpejant el piano de manera no habitual aconseguint diversitat de sons. Els moments melòdics a duet, ens han situat en la més excelsa modernitat. El Swing en els moments del solo del líder hi ha estat pel “Walking” del Manel al contrabaix, mentre que Genís ha fet quasi una total improvisació, i a moments també Swing picant als plats. Brutal tema, i per això aquest projecte sona el darrer, perquè és el més “heavy”. Felicitats Juan Saiz, felicitats, nois, abraçada a tots. 

I encara parlant del primer projecte: "Aquí hi ha una gran sorpresa: música inesperada i vitalista, interpretada amb gran classe i a més a més per un grup jove." Libero Farné. "Un quartet jove, emprenedor i amb idees fresques: el Pindio ibèric es presenta a l'escena internacional." Flavio Caprera. "Un excel·lent treball que mereix l'atenció internacional" Vittorio. "Això és extraordinari, una col·lecció de paisatges sonors formats al voltant d'una varietat eclèctica d'arrels que inclou improvisació lliure, música convencional i jazz." Ken Cheetham. 

Juan Saiz. Santander, 1986. Titulat superior de música de jazz i música moderna per l'Escola Superior de Música de Catalunya. Fa els estudis superiors de jazz i música moderna entre l'ESMUC de Barcelona i el Klask Koninklig Conservatorium de Gant, Bèlgica. Rep classes de reconeguts músics del panorama internacional tant a nivell del jazz com de la música clàssica. Alguns són David Liebman, Benny Green, Terell Stafford, Ron Blake, Jorge Pardo, Gary Willis, Mathias Zieggler, Julia Gallego, Bart De foort, Pat Metheny, Agustí Fernández, Eladio Reinón, Carl Allen i un llarg etcètera. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la seva agenda. 

I ara seguirem amb el primer track del disc i anomenat.... 

14.1.- Index Librorum Prohibitorum (Juan Saiz) 4m16s. 

I sí, en aquest tema hem pogut gaudir abastament del pianíssim de l’estimat Marco, car ens ha fet una llarga i reeixida improvisació interpretada en l’ona del Jazz més d’avantguarda. I el líder ha fet la seva feina de nou amb la flauta, i primer a duet amb el pianista i amic en un tema iniciat pel Manel i ja amb tot el contingut rítmic. S’ha de dir que la frase inicial, les notes inicials i motiu principal tenen una trempera impressionant. El que en podríem dir “tema” és d’una potència brutal. El “break” posterior delicat, i després brutal d’en Marco ha estat immens, en l’ona de la “música contemporània” més actual. La seva tasca en la seva improvisació, incommensurable. Un tema on el líder li ha deixat tot el protagonisme solista i que ell ha sabut aprofitar, car la música brollava del seu cervell a una velocitat esfereïdora. Escales, arpegis, qüestió rítmica recuperant el motiu principal a moments, tot plegat d’una energia i creativitat desmesurada. Gran tema del líder on al final ha fet la tasca melòdica, marcada per la rítmica trencada. 

I sobre aquest tema ens diu Juan què: El coneixement és poder. El 1564 va ser promulgat pel Papa l'Index librerum prohibitorum, que va tenir una vida de més de 400 anys. Des de molt abans es cremaren reflexions polèmiques i teories assenyades, se censuraren pensaments alternatius i s'imposà el credo. Ara ja no cal promulgar res, devien pensar els únics que ho podien fer, dic jo. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 


I acabarem el seu projecte amb el tema del qual ell ens diu que fem això: Sacsejar, incomodar, agitar, despertar, avivar, trencar, qüestionar, reaccionar… crideu i crideu! 

15.4.- El Grito (Juan Saiz) 3m28s. 

I he volgut acabar el projecte del Juan Saiz i companys, i programa d’aquesta setmana així de brutal com ells ens han acabat de fer. Un programa d’avui amb dues clares i diferenciades parts, com heu pogut constatar. El tema és de lo més Avantgarde per sons estripats del líder al saxo tenor, però també per com l’han desenvolupat, per com és el tema intrínsecament de modern, de contemporani. El nom se l’hi escau la mar de bé, “El Grito”. És un tema curtet però súper potent i intens, pel tempo, pel ritme trencat, a vegades amb un “beat” molt bèstia i amb un “break” després de la primera exposició del tema. La potència també la tenen els altres tres, la base rítmica, la qual en aquest tema s’han esplaiat la mar de bé. El motiu principal del tema l’hem escoltat diverses vegades, i és de tal magnitud musical que t’enganxa ben aviat. És repetitiu i per això té l’empenta que té. Brutal tema, brutal tasca del líder i de la resta de companys. Un tema ideal per acabar el programa d’avui, que de nou ha tornat a sortir llarg. 

Juan ha estat un impulsor incessant de projectes culturals nous en què un dels seus signes identificadors ha estat l'ànim de crear obres noves en l'àmbit de l'avantguarda. Al llarg de la seva trajectòria ha publicat set treballs discogràfics com a líder de diferents formacions en companyies com Leo Records i Karonte/Nuba Records: des del seu disc en solitari, “The Sound of Caves” enregistrat a l'interior de coves, passant pel seu trio Dr. Bobô o el disc Frágil Gigante al costat de Baldo Martínez i Lucía Martínez. Actualment es troba immers en diferents projectes creatius com a intèrpret i com a compositor: l'estrena del seu ballet Yabán escrit per a quartet de jazz i un cos de ball, que potser ja ha estrenat, i segurament en d’altres més, esperit inquiet, en Juan Saiz. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I sí, ja hem acabat el programa d’avui que com sempre us dic, espero que us hagi agradat tant com a mi. Us recordo que hem escoltat quatre projectes, dos a dos per les seves músiques, i que han estat primer les del guitarrista Valentín Caamaño i treball anomenat “All the Gods” i acabar la primera part amb el projecte del col·lectiu The Changes anomenat “Firewash” amb el gran Perico Sambeat. A la segona part hem escoltat a Quique Ramírez que ha fet el seu primer al seu nom “Through the Darkness” per acabar de la manera que ho hem fet amb en Juan Saiz i amics, amb aquest súper modern treball anomenat “Pindio II”. 

Us recordo que els dissabtes 9, 16 i 23 de juliol, sempre a les 20h del vespre, farem la 13ena edició del Festival de Jam Sessions a SVdH amb combos de les millors escoles de música de Catalunya, i el 9 a la Plaça de Joan Prats i Escala amb els combos de l’Esmuc i Taller de Músics. Us hi esperem. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I segueixo dient NO a la guerra de Putin, i a cap de les guerres, totes assassines. 

I avui us proposo un programa dedicat al Jazz Modern que es fa fora d’aquí, i tot gràcies a promotors i editorials amb les quals darrerament estic treballant, com són Auand Records, d’Itàlia i el seu disc “Heretic Monk”dels Barber Mouse; el darrer projecte autoeditat a Suissa dels L’Orage anomenat “Triangle” i promotora Music4Review per acabar amb  Origin Records, dels EEUU i disc del Michael Orenstein, “Aperture”. I amb un micro conte de Carme de la Fuente. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 


I proposo que comencem el programa amb el projecte aparentment auteditat per ells mateixos, ells que són un trio de músics suïssos anomenats L’Orage i disc anomenat “Triangle”. Enregistrat i mesclat per Fabien Iannone a l'estudi Alfalfa. Masteritzat per Nene Baratto a l'estudi Big Snuff. Amb: Nelson Schaer : Bateria / Percussió / Teclats; Ganesh Geymeier: Saxo tenor / Percussió / Teclats; Fabien Iannone: Baix / Percussió / Teclats. Les composicions són d’ells i ja ho comentaré a cada tema. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: http://www.loragemusic.com i també l’enllaç al seu bandcamp: https://lorage.bandcamp.com/album/triangle-2... 

I els començarem escoltant amb el tema compost per Nelson Schaer i anomenat... 

1.6.- Cachalot (N.Schaer) 5m00s. 

I ja heu pogut escoltar de quina subtil manera hem començat el programa d’avui, quasi que de forma etèria. La delicadesa, la persistència del baixista, el so lànguid del saxo tenor, els acords puntuals dels teclats. Els suaus copets de les percussions, amb escombretes, presumiblement. En fi, tot molt delicat i que de mica en mica va agafant més cos, tot i no agafar-ne massa. Les notes llargues del saxo tenor ens recorden al nostre estimant Jan Garbareck i el tema, també ens recorda temes editats per ECM. En fi, que avui començo d’aquesta subtil manera, que les coses ja canviaran. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es . 

L'ORAGE liderat pel bateria Nelson Schaer presenta “Triangle” el seu segon disc que augmenta la pressió atmosfèrica. Després d'un aclamat primer àlbum emès a moltes emissores de ràdio (Ràdio France, FIP, RSR la 1ère, Couleur 3...) i reproduït a la BBC per Gilles Peterson, L'ORAGE torna en petit combo. En algun lloc dels núvols, la música de L'Orage combina ritmes i polirítmies amb fortes melodies espirituals. El lirisme de Ganesh Geymeier es veu magnificat per una secció rítmica creativa i potent composta per Nelson Schaer i Fabien Iannone. Aneu amb compte, enganxeu-vos els cinturons de seguretat, potser esteu entrant al Triangle! La melodia atmosfèrica i la pulsació magnètica fan una música impressionant! Aquest és un àlbum 100% analògic, enregistrat amb una gravadora de vuit pistes i mesclat també analògicament.

 


I ara els escoltarem en un tema del saxofonista i anomenat.. 

2.5.- Neo (G.Geymeier) 6m41s. 

Bé, i ja heu pogut comprovar de quina manera han canviat les coses. El marcatge a la bateria del líder del projecte Nelson Schaer així ens ho ha mostrat. També el baixista col·labora en la qüestió rítmica amb total acord amb el baterista. Alhora, el compositor del tema i saxo tenor Geymeier ens ha situat en l’aspecte melòdic, primer en el que en podríem dir “motiu principal”, i després fent la seva magnífica i brutal improvisació. Modern, quasi avant-garde és el seu llenguatge i fraseig. Per sota apareixen els teclats omplint-ho l’espai de més sons espacials. Un tema on el saxofonista s’esplaia abastament, com heu pogut escoltar. I al final, la recuperació de la melodia curteta i motiu principal al voltant del qual ha girat tot plegat. Gran tema d’aquest trio de músics suïssos. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 


I encara els escoltarem en el tema compost per tots dos, Ganesh Geymeier i Nelson Schaer i anomenat... 

3.1.- Pentatetrahidratònic (N.Schaer/G.Geymeier) 6m08s. 

I ja heu pogut comprovar quina diversitat melòdica que tenen aquests nois, en aquest tema compost a duet. El saxo tenor s’ha doblat en fer la melodia, agafant més cos, eixamplant la nostra oïda. La qüestió rítmica torna ha estar marcada pel baterista i baixista. Ells dos s’entenen la mar de bé, fent una mena de diàleg permanent que fa que el tema vagi sol. Per sobre d’aquest coixí rítmic, el saxo tenor vola lliurement, amb tota la creativitat. El seu discurs segueix en l’ona del Jazz d’Avantguarda, el Avantgarde Jazz. Una altra llarga exposició solista de Geymeier al saxo tenor, on ens ha mostrat la seva part melòdica alhora que el bon gust i delicadesa sonora. Un bonic tema que ha acabat delicadament. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic Andrés Rojas abans El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 



I ja els acabarem escoltant amb una mica més de tralla rítmica en el tema compost per Nelson Schaer i anomenat.... 

4.2.- Universal (N.Schaer) 5m33s. 

I de quina manera tan subtil hem acabat el seu projecte, amb aquest tema del líder i baterista. Els inicis han estat però de ben aviat marcats per la rítmica trencada del líder, compositor i baterista. La melodia, certament d’una gran bellesa i moments melòdics orientals, ens ha impressionat per la seva dolçor. També per com de bonic queda l’efecte de doblar-se el saxo tenor, o havent-hi afegit algun efecte que fa que tot plegat tingui un millor ressò musical. Els sons allargassats del saxo tenor fan de tot plegat una música aèria. La rítmica però, és de lo més terrestre que un es pugui imaginar. Els ritmes són de la terra. Els sons dels vents, són del cel. Doncs res, amb aquest tema hem acabat d’escoltar la seva proposta que sí, ens ha semblat d’una gran qualitat alhora que modernitat on el Swing no ha aparegut, que ja ho farà. 

I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://www.camparimilano.com/programacio-musical/. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi fan concerts. És qüestió de mirar-ne la programació. 

I després d’aquest projecte ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente...Gràcies Carme per la teva dolçor narrativa i històries relacionades amb les músiques del programa.

 


I ja segueixo el programa i proposo que escoltem un projecte al voltant de la música de Thelonious Monk, la que ha fet el grup Barber Mouse i CD anomenat Heretic Monk. Disc editat per Auand Records l’11 de març d’aquest 2022, enregistrat el 2011 i masteritzat el 2022. Amb: Fabrizio Rat - piano, Stefano Risso - contrabaix i Mattia Barbieri - bateria. Produït per Barber Mouse. Productor executiu: Marco Valente. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web de l’editorial: https://auand.com/au3023/ i també al seu bandcamp: https://stefanorisso.bandcamp.com/album/heretic-monk... 

I ja els començarem escoltant en el tema anomenat... 

5.3.- Ask me Know (Thelonious Monk) 6m04s. 

I ves per on que seguim d’algun manera no massa lluny del projecte anterior. Estem amb un altre trio, ara en el format bàsic de piano, contrabaix i bateria. La música de Monk quan ell vol, és etèria també, i així ens ho ha mostrat el pianista Fabrizio Rat. La qüestió rítmica també és així com trencada, no havent-hi tampoc el Swing, que ja vindrà. El solo del baixista és més terrenal, rítmic, amb pulsió, i més d’acords que d’escales. En Rat al piano ha desenvolupat la seva improvisació amb poca profusió de notes, als inicis i com Monk, coses que han anat canviant posteriorment, afegint-n’hi les de la mà esquerra i acords. I ves per on que el baterista ha fet ja quasi al final una bona tasca solista,també. En fi, que ells tres han fet un gran treball en aquest tema de Monk i el d’arranjament segurament a càrrec del pianista, tot i que pugui ser del baixista i creador del trio, com podreu llegir al blog, si no us ho dic aquí. Un tema que Monk va enregistrar el 23 de juliol de 1951 i encabir en una sèrie de compilacions anomenades The Genius of Modern Music: Volume 2. Gran tema per començar-los a escoltar. 

Barber Mouse - Monk Heretge. Un enfocament heretge podria ser la millor manera de tractar amb Monk. El contrabaixista i compositor italià Stefano Risso té una llarga experiència treballant amb música acústica i electrònica. Connecta l'avantguarda amb la tradició, la improvisació amb la composició de cançons, per crear un paisatge sonor únic. Va formar el trio italià Barber Mouse fa uns 15 anys juntament amb el bateria Mattia Barbieri (que va col·laborar amb Richard Galliano) i el pianista Fabrizio Rat (un músic de França, conegut per les seves habilitats musicals techno/contemporànies). El seu àlbum d'estudi debut, publicat per Auand el 2012, va ser un homenatge a la banda d'electro-pop Subsonica, una de les més actives i més populars d'Itàlia, i va comptar amb el líder de Subsonica: Samuel. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on cada dijous fan una Jam Session i on s’hi fan concerts cada cap de setmana. Al blog us posaré la seva pàgina web:

 https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming la de la seva programació.

 


Seguirem amb més temes d’aquest projecte herètic sobre la figura de Monk, però ara amb un tema que no és d’ell i sí de  Harry Warren i Al Dubin i  tema que tocà Monk i anomenat.... 

6.6.- Lulu’s Back in Town (H. Warren & Al Dubin) 4m13s. 

I aquest tema Monk el tocà en el seu disc “It’s Monk’s Time” editat el 1964 on hi hagueren els acompanyants habituals d’aleshores, els del seu quartet, amb Charlie Rouse, Butch Warren i Ben Riley. Ell però el tocà a piano sol i a tot Swing, coses que els nostres herois han considerat i finalment, obviat. La veritat és que aquests tres músics han fet un treball sobre aquest tema força impressionant per com ha sonat tot plegat. La qüestió rítmica ha estat diversa, la major part del temps amb un ritme trencat, tot i aparèixer moments de swing i també doblant el tempo. La qüestió solista, ai las, ens ha impressionat per com de moderna ha estat l’execució de Rat al piano. La seva visió de la jugada ha estat d’una obertura de ment més que evident. La concepció moderna del trio, del baixista com a líder del grup, és aclaparadora. La tècnica dels músics, brutal. El llenguatge, de Jazz d’Avantguarda. El resultat, magnífic. 

Deu anys més tard, el segon àlbum d'estudi de Barber Mouse està ple de moltes de les idees que van marcar la primera època: experimentació, investigació sobre la fusta, instruments acústics adaptats i tocats d'una manera que els fan sonar com a instruments electrònics. Si bé el primer disc es va mantenir allunyat del jazz, el nou s'hi submergeix, amb un homenatge a un gegant del jazz com Thelonious Monk, a les seves composicions i als estàndards que...i més coses podreu llegir al seu bandcamp. El nou material es va enregistrar l'any 2011, però va romandre intacte durant molt de temps. «No sabem ben bé per què –recorda Stefano Risso–, potser és perquè ens hem deixat endur per la producció i, mentrestant, tots hem recorregut camins diferents. Però en tornar-lo a escoltar, la seva contemporaneïtat colpeja. Quan mireu els vostres projectes des de lluny, podeu centrar-vos en l'essencial. Crec que avui és més rellevant que quan el vam gravar. Per això hem volgut que ressorgís ara.» 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

 


I encara els seguirem escoltant en el tema de Monk anomenat... 

7.2.- Epistrophy (Th. Monk)  5m14s. 

I Monk va incloure aquest tema en el Volum 1 de les compilacions Genius of Modern Music on hi hagué en les tasques solistes el vibràfon de Milt Jackson. El swing hi fou, tot i ser la melodia d’aquest “Epistrophy” la mar d’entremaliada. I sí, aquesta música l’havien enregistrat el 2011 i finalment l’han volgut recuperar per la seva modernitat, per la seva actualitat. El Swing com a tal hi és però en moments puntuals. Aquí seguim tenint l’aspecte de la rítmica trencada, i ara molt més evident per com en Rat al piano ha fet la seva improvisació. Un llenguatge descaradament modern, avantguardista. Una llarga improvisació del pianista, d’un  gran nivell, per després haver escoltat el diàleg solista del baixista i baterista i acords puntuals del pianista. Gran tasca en la feina dels arranjaments per com ha quedat el tema en la qüestió rítmica sobretot. 

L'harmonia és clau a "Monk Heretge", i d'alguna manera recorda la geometria fractal. Alguns dels acords característics de Monk a les seves obres i veus de piano recuperen el seu esquema bàsic, es redueixen a acords de quatre notes i s'utilitzen en lloc d'escales i acords més tradicionals. Seguint aquesta lògica, totes les melodies de l'àlbum s'han reharmonitzat; fins i tot les improvisacions segueixen aquesta regla, que limita el nombre de notes que podeu utilitzar. Pel que fa a l'escolta, sents que l'harmonia s'està expandint sobre si mateixa, igual que les estructures fractals que podem veure a la natura, com ara cristalls o fulles. «El treball de preparació abans de la gravació ha estat força llarg. D'alguna manera ens vam veure obligats a desfer-nos de qualsevol estereotip de llenguatge per tocar amb aquest enfocament d'acords de quatre notes. No podríem utilitzar frases conegudes perquè no encaixaria. Així doncs, hem estudiat i assajat dur per obrir-nos camí a través d'harmonies tan estrictes, encara que siguin respectuoses amb les originals, també estan força allunyades d'elles.» 

I el Nota 79 ha iniciat ja una nova temporada amb noves iniciatives amb programació estable cada dijous vespre i diumenges tarda. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://www.nota79.cat/events/ la dels seus esdeveniments.

 


I ja acabarem d’escoltar-los en el tema anomenat... 

8.4.- Monk’s Dream (Th. Monk) 5m58s. 

I aquest tema que Monk també va fer a tot Swing, tot i ser també molt entremaliat, el va enregistrar a trio el 1952 tot i que posteriorment, el 1963, va aparèixer en el disc del mateix nom amb el seu quartet, sempre amb Charlie Rouse i base rítmica de John Ore i  Frankie Dunlop. Però és clar que ells tres van voler fer alguna cosa més que la típica versió d’un tema. La seva manera d’entendre’l però, ara sí que ens ha apropat a l’original en alguns moments on el Swing hi és, tot i que a vegades de manera velada. El notem bé amb el “walking” que el baixista i líder ha fet quan el pianista francès ha desenvolupat la seva improvisació, que de nou ens ha captivat. El “break” rítmic ha aparegut en els moments solistes del baixista, on ha semblat aturar-se tot, però no, car amb l’aparició de nou del pianista, l’embranzida ha estat majúscula. Fins i tot el baterista ha volat literalment tot i acompanyant-los, i molt més que ho ha fet en la seva improvisació, en el seu solo. Gran tema i feina feta per aquest trio de cracs i arranjaments inversemblants sobre aquests temes del genial Theloniuos Monk, ideal per acabar el seu projecte. 

«Crec que l'element principal d'aquest àlbum –afegeix Fabrizio Rat– és el procés de transformació de la música existent. És com estar davant d'una llengua que coneixes, després d'haver-la oblidat per amnèsia. Ens vam trobar interpretant aquests signes amb una nova lògica, utilitzant regles harmòniques força allunyades de les regles habituals del jazz i, sens dubte, empesos pel nostre amor per la música il·limitada de Monk

 


I ja acabarem el programa d’avui amb el projecte de Michael Orenstein, “Aperture”, editat el 20 de maig de 2022 per Origin Records. Enregistrat per Talley Sherwood els dies 16 i 19 de juliol de 2021 i mesclat per ell mateix al Tritone Recording, Glendale, CA. Masteritzat per Maximilian Sink, Los Angeles. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. I aquí hi tenim una formació de trio base amb Michael Orenstein, piano; Logan Kane, contrabaix i Myles Martin, bateria i la col·laboració de: Barclay Moffitt, saxo tenor (#2,6,7,10); Nicole McCabe, saxo contralt (#2,6); Sean Harrison, saxo contralt (#5,10); saxo soprano (#7); Chase Jackson, vibráfon (#2,6,7,10) i Sam Klein-Markman, guitarra (#1,7,10). Tots els temes són del líder i pianista Michael Orenstein excepte un medley de dos temes que són de l’Herbie Hancock. I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç al disc: https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82845.... 

I proposo que els escoltem en el tema on hi col·laboren Barclay Moffitt, saxo tenor; Sean Harrison, saxo soprano; Chase Jackson, vibráfon i Sam Klein-Markman, guitarra, i anomenat.... 

9.7.- 21 Rabid Realtors (M. Orenstein) 7m6s. 

Doncs ja heu pogut comprovar amb quin primer tema d’ells hem començat, a un tempo déu n’hi do de viu, vaja, que no és cap baladeta, no. Una composició certament bonica alhora que entremaliada la seva harmonia, amb uns canvis sorprenents. El ritme trencat marcat pel baterista Martin també ens el mostra encabit en la modernitat més actual. Per descomptat que la col·laboració dels vents fa pujar el llistó de tot plegat havent escoltat uns solos magnífics, com el del saxo tenor Barclay Moffitt. Per descomptat que el trio base liderat pel Michael Orenstein va sol, com sempre dic que passa amb els trios de piano, contrabaix i bateria, la “perfecta màquina rítmica”. Ell mateix al piano ens ha mostrat també la seva habilitat solista. Gran tema per començar escoltant-los. 

El pianista/compositor/arranjador de Los Angeles, Michael Orenstein arriba al seu enregistrament debut amb un fort pedigrí d'educació en jazz i deu anys d'experiències d'actuació de primer nivell, tot i brillant en aquest conjunt robust de 8 originals i arranjaments complexos com el "Giant Steps" i un homenatge a Herbie Hancock. Igual que aquestes dues grans influències, Hancock i Billy Childs, els arranjaments d'Orenstein són sorprenents i dinàmics amb una àmplia paleta de sons, desafiant qualsevol limitació del quartet de jazz. "Aperture" d'Orenstein centra la llum en un jove talent prodigiós amb un futur sens dubte prometedor. "...un dels joves músics més talentosos i creatius que he sentit mai". - Dan Wall 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. Al blog us en posaré la seva pàgina web:

https://23robadors.com/programacio/ la de la seva programació. 

I seguim amb aquesta música tan maca amb el tercer tema del disc ara en format de trio base i tema anomenat.. 

10.3.- Slow Coffee (M. Orenstein) 7m20s. 

I quin altre tema ens han fet, i ara, com he dit en la presentació del tema, a trio base. Un tema amb grans moments, i que de fet va agafant embranzida a mida que va passant el temps i sobretot en el solo al piano del líder. Els moments de “walking” del baixista també hi són, tot i que no massa, i el baterista segueix amb la seva política de ritme trencat, i molta profusió de redobles, sobretot en el seu magnífic solo ja encarant el final del tema, que de fet, acaba ell d’aquesta manera. El tema però, comença amb una preciosa “Intro” a piano sol del líder. El “Tema” i melodia comença just després, i ja amb els canvis rítmica que incorpora. Els moments inicials del solo del líder, encara són dolços, coses que van canviant agafant posteriorment tota la pulsió rítmica. Gran mestria d’ell acompanyant-se amb la mà esquerra i acords, i una creativitat i digitació prístina i pura amb la seva mà dreta clavant-nos una magnífica improvisació. Gran tema d’ells tres.  

Recordar-vos que entreu al web de masimas on podreu veure’n tota la seva programació dedicada al Jazz però també a diversos estils com són el Blues, el Funk i demés variants. Val la pena que us deixeu caure per la Plaça Reial per anar al Jamboree. Els dilluns amb una magnífica Jam Session. Al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://jamboreejazz.com/agenda/ la de la seva agenda.

 


I ara ja amb més tempo i també Swing amb el tema on hi col·laboren de nou Barclay Moffitt, saxo tenor; Nicole McCabe, saxo contralt, Chase Jackson, vibráfon  i Sam Klein-Markman, guitarra tema anomenat.... 

11.2.- Not Today (M. Orenstein) 5m59s. 

I la tònica d’aquest projecte, al menys dels temes que he escollit és aquesta, la del marcatge rítmic del baterista, sobre el qual basculen la resta. També el baixista Logan Kane fa una gran tasca, sempre al costat del baterista i pianista, i donant suport a la resta. Ell mateix ha fet també un magnífic solo, quasi ja a les acaballes del tema, havent-lo acabat amb un “vamp”, una mena de “pedal” amb improvisació final del saxo tenor ideal per encarar el final dels temes. El tema ja ha començat a duet melòdic de vents i guitarra. A aquest, en Sam Klein-Markman, l’hem pogut escoltar clarament tot just abans de la improvisació del líder, la qual ens ha tornat a “frapar”.  I el saxo tenor Barclay Moffitt, ens ha tornat a impressionar per com s’ho ha manegat, pel seu llenguatge i fraseig i creativitat. Gran solo també del baixista Logan Kane, amb una ferma pulsió rítmica i solo melòdic, també. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada. 

I ja acabarem aquest projecte i nosaltres el programa d’avui amb el brutal arranjament que ha fet del tema de John Coltrane  a trio base i anomenat... 

12.4.-  Giant Steps (Coltrane & Orenstein) 4m40s. 

I que el líder Michael Orenstein hagi volgut fer aquest magnífic arranjament sobre aquesta obra mestra feta per John Coltrane, ens parla també de la seva valentia en enfrontar-se a un dels temes emblemàtics encabit en un disc que va canviar la concepció del Jazz Modern, “Giant Steps”. Va ser el primer disc sota el segell Atlantic i el cinquè de Coltrane  com a líder. El va enregistrar el 4 i 5 de maig de 1959, abans del “Kind of Blue” de Miles Davis de l’agost del mateix any. Molts dels temes d’aquest àlbum de Coltrane són encara un punt de referència i estudi per als saxofonistes, i ja veiem que no només. El líder del projecte que estem escoltant s’hi ha encarat fent-lo a la seva manera, amb un arranjament on la qüestió rítmica torna a tenir un valor cabdal. Hi ha hagut moments de Latin en el “pont”, segur que ho heu notat, tot just abans del solo del baixista. I és que aquest tema l’ha volgut fer també a trio base, per fer la feina només ells tres, amb tot el risc que això implica. El solo del líder al piano, modern, clar i nítid com una patena, primer a ritme trencat, ha esdevingut una màquina de Swing posteriorment, amb un “walking” del baixista i un baterista magnífic. Orenstein al piano ens ha tornat a mostrar la seva riquesa melòdica i rítmica, la seva creativitat, el seu modern llenguatge, i en tot el projecte, la seva gran habilitat com a compositor i arranjador. Gran tema per acabar el seu projecte.  

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

Doncs nosaltres ja hem acabat el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi. I us recordo que hem escoltat els projectes de L’Orage i el seu “Triangle”, l’”Heretic Monk”dels Barber Mouse havent acabat de la manera que ho hem fet, amb en Michael Orenstein, “Aperture”, i avui amb un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs nosaltres, el Jazz Club la Vicentina encarem el mes de juliol amb el 13è Festival de Jam Sessions, i com cada any amb combos d’alumnes de Grau Superior d’algunes de les millors escoles de música de Catalunya com són: Conservatori de Bellaterra, Conservatori Superior del Liceu, ESMUC, ESEM Taller de Músics i el darrer dia amb un quintet de joves cracs, The INT Friend’s Quintet i el combo de l’Escola Superior de Música Jam Session. Tenim tres caps de setmana i sempre començant a les 20h a tres espais exteriors i públics. Pel 9 de juliol, a la plaça de Joan Prats i Escala. El 16 de juliol, a la plaça de La Vila Vella i pel 23, en plena Festa Major d’Estiu, al Pati de Can Comamala. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |