Bona nit,
benvolgudes i benvolguts, amigues i amics del Jazz Club de Nit..
Avui hi tornem de nou, un servidor, Miquel Tuset, en el que serà el
programa 149 i el desè de la 5ª temporada, deu ni do.
Aquesta nit escoltareu música diversa, més o menys com sempre, però amb
un afegitó relacionat amb un treball que m’ha arribat via xarxa social i de la
mà electrònica del Pablo Hernández. Aquest es va posar en contacte amb mi, com
segurament ha fet amb d’altres companys que fem aquesta tasca divulgativa
mitjançant les ones, i em va presentar el seu projecte que escoltareu després
de la proposta del Marco Mezquida i el seu disc a piano solo, a base
d’improvisacions. Un disc que em va donar en el concert que vam tenir amb la Rocio
Faks Quintet. Després seguirem amb la segona cara del disc del Cecil Taylor,
“In Transition” i per acabar-ho d’arrodonir ho farem amb la formació Sinouj i el seu disc "Were". Espero que us agradi la selecció de
les músiques que us he preparat amb tota l’estima que us professo.
Som-hi doncs amb el darrer treball del magnífic pianista Marco Mezquida.
Un treball força exquisit i molt introspectiu, sense massa sorolls
afegits, o sigui que serà qüestió de posar-vos còmodes al sofà i relaxeu-vos
escoltant les notes dels temes de.........
“LA HORA FÈRTIL”
MARCO MEZQUIDA piano solo
Enregistrat per Adrián Mateo els dies 23 i 24 d’abril
de 2013 als estudis de Jordi Rossy a Begues.
Editat per Whatabout Music
Produït per Marco Mezquida.
Marco Mezquida, piano
Totes les composicions i improvisacions són d’en Marco Mezquida.
Parlar del Marco ja no ens fa falta, no per res no, per diversos
motius...el primer és que ara per ara ja és un dels pianistes més apreciats pel
públic, pels mitjans i el que és més important, pels seus companys. Un altre
motiu és que no fa gaire li vàrem posar el seu anterior treball en format trio “My
friend Marko”, i anteriorment l’hem posat amb discos de la Giulia Valle, i
sempre us hem explicat qui és aquest jove de només 26 anys i que atresora tanta
qualitat. O sigui que escoltarem els temes amb la màxima relaxació i això sí,
us llegiré les quatre ratlles, plenes de sentiment, que ha deixat escrites en
Marco en el seu disc.
El primer tema, dedicat a la Mireia, la seva xicota, és el que primer
escoltarem i que es diu Oh Mireia i una , amb el teu permís Marco, una
parrafada en alemany que em veig incapaç de pronunciar...
1.- Oh Mireia 2m43s
Després d’aquesta delicadesa escrita i interpretada amb tot l’amor...
escoltem el tercer tema del disc que dóna nom a l’àlbum...
3.- La hora fèrtil 4m05s
Enregistrar per primera vegada sol ha estat una de les experiències més
íntimes i emocionants que he viscut. Era tal l’emoció que sentia durant la
gravació que no volia perdre ni un minut en descansar. En acabar les dues
sessions, absort com poques vegades m’havia trobat, tenia la sensació que
m’havia buidat per deixar constància de “bona part del què era jo” en aquests
moments amb 8 hores de música dintre meu.
Endinsem-nos en el cinquè tema i comencem a girar...
5.- Gira 2m55s
Després del difícil procés de selecció d’aquestes 8 hores fins arribar a
aquest disc de poc més de 50 minuts, he descobert que voldria enregistrar un
disc de piano solo cada dia. En aquest primer les improvisacions lliures
són majoria (2, 4, 7, 8,10,11 i 13) i la resta de temes són algunes de les
meves darreres cançons. La Hora Fèrtil és el moment que visc: obert, divers,
inquiet i sense necessitat de disminuir i adequar la meva personalitat musical
a un estil en concret o classificable, sinó a la Música sense barreres els
camins de la qual són lliures, infinits i fèrtils.
Seguim ara amb el tema
6.- Chévere 5m09s
Vull agrair de tot cor a Jordi Rossy la oportunitat que m’ha donat i per
brindar-me el seu espai per enregistrar; a l’Adrián Mateo per la seva
implicació i amistat, a Ferran Conangla per la bona feina en les mescles, a
Néstor Giménez, a Agustí Fernández pels seus consells en les nostres xerrades i
a la meva xicota Mireia Miralles, a la qual li dedico aquest disc, per les
còmplices nits arribant a la nostra particular “hora fèrtil” de les 5 de la
matinada, on ens sembla que la connexió de ments i cossos, el joc, l’amor i la
pau de nit fan d’aquests instants les més auràtics del dia.
Ara per acabar m’agradaria que escoltéssiu les dos temes darrers seguits
per així finalitzar aquesta passejada per aquest magnífic disc del Marco
carregat d’improvisacions i meravelloses composicions.
8.- Sturm und
Drang 7m11s
11.- Bolero X 2m37s
Després d’aquest magnífic disc del Marco a piano solo anem ja de cara al
“Jazz Master” d’avui que continua essent
Cecil Taylor i el seu doble LP “In Transition”...un disc que escoltarem en
aquest programa i en dos més, avui però entremig del programa.
Un disc editat el 1975 però enregistrat en dues parts el 1955 i el 1959.
Les cares 1 i 2 el 1955 i les 3 i 4 el 1959.
Ja em dit que és un vinil que he digitalitzat i netejat de sorolls, els
que he pogut, i del qual en posaré avui la cara 2.
“IN TRANSITION”
CECIL TAYLOR
Manufacturat per United Artists
Reeditat per Blue Note Re-Issue Series
Sessions originals produïdes per Tom Wilson
Reedició produïda per Michael Cuscuna
Enregistat el 10 de desembre de 1955 a Boston
Cares 1 i 2 editades pel segell Transition
Cecil Taylor, piano
Steve LAcy, saxo soprano
Ted Curson, trompeta
Buell Neidllinger, contrabaix
Dennis Charles, bateria.
Escoltarem tota la segona cara sencera, o sigui que els quatre temes els
escoltareu seguits, començant pel tema del mateix Cecil Taylor, el Song, i pel
que fa a la continuació de la biografia, la podreu llegir després al blog del
Jazz Club de Nit.
1.- Song (C.
Taylor) 5m19s
2.- You’d Be So Nice To Come Home To (C.Porter) 9m15s
3.- Rick Kick Shaw (C.Taylor) 6m05s
4.- Sweet And Lovely (Arnheim,
Tobias, Lemare) 6m36s
L’any 1952-53 comença formant un quartet amb Kenny Hyers (s.a.), Earl
Griffith (vibes) i Jack Wilson (bat), després en trio amb Griffith i John Ore
(cb). Poc després es dissol el trio i treballa en diversos treballs no
musicals. Arriba a formar part de l’orquestra de Johnny Hodges però serà substituït
per Richie Powell. S’ajunta amb Steve Lacy, Buell Neidlinger i Dennis Charles i
enregistren pel segell Transition. Després de la mor del pare comença sessions
de psicoanàlisi des del 1956 fins el1963.
L’any 1957 és contractat al Five Spot sota la recomanació de Dave Amram,
però per acompanyar a Dick Whitmore, violinista i multi instrumentista. L’Steve
Lacy el substitueix i el local s’omple des la tercera nit. Pintors,
intel·lectuals i artistes en general s’hi donen cita i es converteix en un club
de referència. Aquest any, el quartet tocarà al Festival de Newport.
El 1958, United Artists li proposa una sèrie d’enregistraments però ell
és qui imposa els noms dels companys: John Coltrane, Chuck Israels, Louis Hayes
i Kenny Dorham.
A partir d’aquí començaran els enregistraments
decisius de Cecil Taylor. S’ha de dir que les diferents reedicions han canviat
els títols fent complicada la seva relació. Després de “Love for Sale” (1959,
United Artists), vindrà “The world of Cecil Taylor” (1960, Candid), amb trio
amb Neidllinger i Charles, també editat com Air.
Al començament dels anys 60s participa en l’enregistrament de “The
Connection”, amb Archie Sheep i comença a treballar amb Jimmy Lions i Sunday
Murray els quals l’acompanyen per Europa. El 1962 editen dos LP testimoniatge
del pas pel Cafè Montmartre de Copenhage. En tornar a New York toca per darrera
vegada amb Albert Ayler – a qui va trobar a Estocolm – en el Lincoln Center el
1963.
Aleshores, l’aproximament al FREE ja està prou
consolidat i començarà a notar-se la seva influència en pianistes i músics.
El 1966 signa dos àlbums amb sextet per Blue Note ( “Unit Structures”
i “Conquistador” ) amb Eddie Gale (tp), Lyons, Ken McIntyre, Henry Grimes i
Andrew Cyrille - Bill Dixon i Alan Silva
substitueixen Gale i McIntyre en el segon – i tornen a Europa amb a Lyons,
Silva i Cyrille. D’aquesta visita a París se’n farà un àlbum en directe,
“Student Studios”, el 1966 per Affinity.
Havent participat el 1964 a la Jazz Composers’s Guild animat per Dixon,
serà ara un dels solistes convidats, amb el seu quartet, de la Jazz
Composer’s Orquestra dirigida per
Michael Mantler (1968) en el tema
“Communications 11”. Després d’enregistrar “Praxis” (1968, Praxis) a piano
solo, sortirà un enregistrament a França amb el nom de “The Great Concert of
Cecil Taylor” (1969, Prestige) en quartet amb Sam Rivers, Lyons i Cyrille.
Aquest anys entra a formar part de la programació de nit de la Fondation
Maeght, amb Sam Rivers en lloc de Silva en el quartet i fins el 1973.
“WERE”
SINOUJ
Àlbum realitzat el 15 de gener de 2012 als estudis
Dalamix a Madrid
Produït i finançat per la mateixa banda amb el
recolzament de la Casa Árabe.
Editat per Youkali Music
Inclou temes enregistrats en directe a la Fundación
Carlos de Amberes de Madrid.
Els músics de la banda són:
Pablo Hernández, saxo alt
Larbi Sassi, violí
Sergio Salvi, teclats
Javier Geras, contrabaix i baix elèctric
Akin Onasanya, bateria i percussions
Javier Paxariño, flauta en els temes 2 i 3
Jorge Pardo, flauta en el tema 10
Tots els temes són composicions de la formació, tot i que el qui podria
signar les composicions seria el Pablo Hernández.
Sinouj és una banda Afromediterrània que bareja les tradicions musicals
del Magreb i del Est mitjà amb el Jazz contemporani, el Funk i la música africana.
Sinouj integra els seus ritmes aràbics i les seves maneres en una visió moderna
del Jazz i el Funk amb un flaire de la llum de l’electrònica. El so del grup ve
marcat per la única combinació del saxo i el violí oriental amb una potent
secció rítmica africana així com també per l’harmonia amb tocs electrònics dels
teclats. La riquesa i originalitat del projecte és deguda a la diversitat
musical i geogràfica dels seus membres: Espanya, Tunísia, Nigèria i Itàlia.
Escoltem el segon tema de l’àlbum el Haka Aka i
2.- Haka Aka (Sinouj) 9m10s
Al saxo alt tenim a l’espanyol Pablo Hernández, el qual ha tocat
amb moltes diferents agrupacions de rock, jazz, funk, rai i amb bandes de
música aràbiga i ho ha fet amb gent com, Jorge Pardo, Javier Paxariño, Charbel Rouhana, Nass Marrakech, Wast el
Balad etc..Larbi Sassi, al violí està considerat com un dels millors
intèrprets de música aràbiga en tot el Magreb, i ha tocat en el seu pasí,
Tunísia i fora d’ella amb les millors bandes i cantants d’aquesta música.
Escoltem ara el primer tema de l’àlbum....
1.- Nawa Party (Sinouj) 3m59s
La secció rítmica està liderada per l’Akin Onasanya i els seus
tambors de Nigèria. Ell és un dels bateries més sol·licitats a Madrid per tocar
Jazz, Funk, R&B o música africana i lidera el projecte afrobeat Ogun
Afrobeat. Sergio Salvi, als teclats i programes informàtics, dóna a la
banda l’equilibri entre el ritme i la secció frontal, gràcies a la manera
intel·ligent de la utilització dels sons acústics i electrònics.
Finalment, en el baix elèctric de la banda hi ha hagut molt bons
baixistes com el Kayode Kuti (Nigèria, baix a la banda Seun Kuti durant tres
anys), també Damián Nueva Cortés (Cuba) o en Pablo Alfieri (Argentina).
Actualment qui toca els baixos és el Javier Geras que toca el contrabaix
en dos temes i la resta toca el baix elèctric.
Posem ara el primer tema de la sessió que van enregistrar en viu a la
Fundación Carlos de Amberes de Madrid i que dóna nom a l’àlbum...
5.- Were (Sinouj) 10m45s
Sinouj toca temes originals escrits la major part per Pablo Hernández.
Algunes vegades la formació pot tocar cançons tradicionals d’Aràbia, Tunísia o
Espanya, però sempre amb una mirada nova cercant noves vies per a comunicar
aquestes diferents tradicions des d’un punt de vista del jazz contemporani.
Aquesta recerca i visió mental oberta de la música fa possible que un
gran nombre de músics vulguin tocar amb Sinouj: Jorge Pardo, Fabrizio Cassol.
Sylvain Cathalà, Adedeji Adetayo, Zoumana Dembelé, Nantha Kumar o el Guadiana.
Aquesta aproximació també fa que els sigui més fàcil arribar a les audiències
allà on vagin, i Sinouj ha participat en festivals de jazz i de world music a
Cuba, Tunísia, Algèria, França, Portugal, Bèlgica i Espanya.
Anem ara amb el setè tema del disc...
7.- Yekermo sew (Sinouj) 11m55s
El 2012 Sinouj va realitzar el seu nou àlbum “Were”, amb la participació
de Jorge Pardo i Javier Paxariño com a convidats. Anteriorment la banda havia
realitzat un compacte en directe amb un dvd anomenat “Live at Play!” amb el
llegendari cantant flamenc El Guadiana.
De cara al 2013, Sinouj prepara el seu tercer àlbum amb col·laboracions
de l’Ariel Brínguez (Cuba, saxo tenor), Niraj Singh
(India, tabla), Alana Sinkey (Guinea Bissau, veu), Emilse Barlatay (Argentina,
flauta), Nantha Kumar, Jorge Pardo, Anatol Rivero i Javier Paxariño.
Segons el
Pablo, col·laboren amb ells músics de tots els continents...bé, diu, ens falta
algú d’Oceania, només.
I ja per acabar, ho farem amb el tema, el títol del qual ja ens indica
en quin cosmos hem estat tota aquesta estona...tot i que hi ha hagut molta
barreja, el sentiment principal és el del....
9.- Magreb Cosmos (Sinouj) 8m12s 44m
Abans deixeu-me que us digui que el proper dilluns 16 de desembre hi
haurà l’entrega de premis pel millor disc de l’any per l’Associació de Músics
de Jazz i Música Moderna al Cafè Royale, a les 21h30m i presentat per l’Òscar Dalmau, melòman, boletaire de veu en
off i conductor del Gran Dictat...dilluns al Cafè Royale....els nominats
són....
COMING HOME, de Jaume Vilaseca Quartet i Ravi Chary (Discmedi)
MENTA, DIARI SONOR, de David Mengual Free Spirits Big Band (Produccions Jazzenviu)
MY FRIEND MARKO, de Marco Mezquida Trio (Fresh Sound New Talent)
SMALL AXE de Robert Nesta Songs, liderat per Adrià Plana (Autoproduït)
La resposta, dilluns que vé al Café Royale.
MENTA, DIARI SONOR, de David Mengual Free Spirits Big Band (Produccions Jazzenviu)
MY FRIEND MARKO, de Marco Mezquida Trio (Fresh Sound New Talent)
SMALL AXE de Robert Nesta Songs, liderat per Adrià Plana (Autoproduït)
La resposta, dilluns que vé al Café Royale.
I que el proper concert al Jazz Club La
Vicentina serà el divendres 20 de desembre amb l’Ivó Sans convida....amb Ivó
Sans, bateria; Marcel·lí Bayer, saxo alt; Cèsar Joaniquet, saxo tenor i Masa
Kamaguchi, contrabaix...a les 22h a la Sala Xica....
Bona nit benvolgudes i benvolguts, amigues i amics de Jazz Club de Nit.
Avui hi tornem de nou com cada dijous excepte el tercer de cada mes que es
radia el Ple Municipal. Comencem el programa 148 a Jazz Club de Nit i des de
l’emissora Ràdio Sant Vicenç 90.2 o per l’adreça online: http://radio.santvidigital.cat/home/radio-online
Avui farem un programa dedicat als pianistes....i com que per a tot hi
ha un motiu, el meu motiu és el fet d’haver decidit posar un disc del Cecil
Taylor; un d’aquells doble LP que han passat a la història, el IN TRANSITION.
Després d’haver-lo digitalitzat i extirpat els catacrics i catacracs, l’aniré
posant en successius programes fins acabar-lo. Com que és un doble LP, cada dia
en posaré una cara, o sigui que en tenim per quatre programes. Això sí,
l’escoltareu a la darrera mitja hora de programa, la que dediquem als
JazzMasters.
Abans però començarem amb dues novetats de pianistes, un d’aquí casa
nostra, en Tomàs Fosch i el seu disc de Quadrant Produccions, “Lluç Jazz”, i
també amb una novetat del segell Fresh Sound Records New Talent aquesta vegada
amb el pianista Sebastien Ammann i el seu disc “SAMADHI”.
Comencem per aquest disc de Fresh Sound...
“SAMADHI”
SEBASTIEN AMMANN QUARTET
Editat per Fresh Sound Records New Talent FSNT 425
Enregistrat per Michael Perez-Cisneros el 7 de juny
de 2012 als estudis Peter Karl Studios, Brooklyn, New York.
Produït per Sebastien Ammann i Ohad Talmor
Productor executiu Jordi Pujol
Sebastien Ammann, piano
Ohad Talmor, saxo alt
Dave Ambrosio, contrabaix
Eric McPherson, bateria
Totes les composicions són de Sebastien Ammann excepte “You Stepped Out
a Dream” de Nacio Herb Brown i Gus Kahn.
S’ha de dir que aquest és un disc amb aires inequívocs de modernitat.
Gent que h sabut beure de les fons dels més avantguardistes i que han sabut
emmotllar-se en un projecte del líder de la formació. Melodies un pel
melancòliques però vestides d’una gran bellesa. Escoltareu alguns temes, els
escollits per qui us parla, Miquel Tuset, i que espero que els gaudiu com jo
mateix a l’hora de pensar el programa.
Escoltem el segon tema del compacte...
2.- Serendipity (S.A.) 5m40s
Un tema força interessant, amb una bona interpretació dels components
del quartet, de manera particular els solistes.
Seguim amb el tercer tema amb una gran interpretació del líder. Nitidesa
i claredat d’idees acompanyen a aquest músic que s’ha sabut acompanyar de tres
cracs, i sinó, escolteu el solo de l’Ohad Talmor al saxo alt....
3.- Renk-Curb (S.A.) 5m20s
Un magnífic tema amb una altra gran interpretació de l’Ohad Talmar al
saxo alt, i la resta de músics, amb el líder al capdavant...anem ara amb el
quart tema del compacte, d’estructures similars i magnífiques interpretacions,
tema que dóna nom al compacte...
4.- Samadhi (S.A.) 7m37s
Claredat en la pulsió de les tecles, sonoritat plena d’aquest saxo alt i
composició impactant per la complexa i bella melodia. Una secció rítmica
perfecta amb un mestres de les baquetes, el Eric MacPherson, del qual ja li hem
posat algun disc també de Fresh Sound..un tema delicat acabat de la mateixa
manera.
Acabem ja amb aquesta selecció d’aquest interessant disc del Sebastien
Ammann amb el darrer tema, el qual ves per on, és l’únic del qual no n’és el
compositor....és el..
8.- You Stepped Out of a Dream (Nacio Herb Brown i Gus Kahn) 6m18s
Una vertadera meravella, perfectament interpretada per aquests grans
músics, i que ens ha situat en el seu particular món, en la seva particular
visió del Jazz contemporani, del Jazz que es fa avui dia.
Anem doncs ara amb la següent proposta, la del jove pianista resident i
estudiant ara mateix als EEUU, a Texas concretament, i a una de les millors
escoles d’aquest estat. El disc que presenta és el resultat de l’amistat i de
les coincidències de tocar plegats en diferents locals de Barcelona. Un
d’aquests és l’emblemàtic Jamboree Jazz Club on els dilluns l’Aurelio Santos
organitza des de fa 12 anys una Jam Session força especial, i per això
s’anomena What The Fuck, o “Què collons és això”...la WTF. En un d’aquests
dilluns on jo no hi acostumo a faltar va obrir la Jam, va iniciar el concert en
Tomàs Fosch, després d’haver-lo vist unes quantes vegades acompanyant als
altres companys i participant a la Jam Session posterior al concert inicial. Un
concert-Jam que vaig enregistrar i que el podeu escoltar al blog del Jazz Club
La Vicentina.
“LLUÇ JAZZ”
TOMÀS FOSCH TRIO
Editat per Quadrant Produccions Q00045J
Enregistrat per Carles Ribera el 3 i 4 d’abril de
2013 als estudis Nòmada 57.
Produït per Tomàs Fosch, lo pare.
Tomàs Fosch, piano
José López “Peluca”, contrabaix
Guillem Arnedo, bateria
I la participació de Guillem Callejón en el tema “The
Meatballs”.
Totes les composicions són de Tomàs Fosch excepte Isfahan i Stablemates,
que ja sabeu de qui són, oi?
En Tomàs ha dedicat cadascun dels temes a determinades persones i coses,
la qual cosa fa aquest disc força personal....fins i tot hi ha una dedicatòria
al guitarrista Àlex Fortuny en un tema afegit al final, un bonus track, que
mirarem d’escoltar...
Escoltem ja el primer tema dedicat “a les camises de flors que han
acompanyat la meva vida, als amics del poble i a Nacho Azar per ser un referent
i ajudar-me a composar-la.”
1.- Aloha Shirts (T.F.) 6m21s
Gran tema per endinsar-nos en l’univers sonor de Fosch. Bones
interpretacions de piano i contrabaix en els seus solos i un final força potent
amb un Guillem més o menys desbocat, tot i que controlat.
Quadrant Produccions em va fer arribar aquest disc i el que vaig posar
la setmana passada de l’Albert Marquès Trio i la presentació que ells en fan és
la següent:
“Lluç Jazz és l’òpera prima del pianista Tomàs Fosch,
un disc on es percep el talent emergent d’aquest músic que sorprendrà
favorablement els aficionats al bon jazz. Acompanyat per un elenc de joves
instrumentistes amb els quals comparteix llenguatge i sensibilitats estètiques.
Fosch ens proposa un total de vuit tracks que combinen composicions pròpies amb
temes d’autors històrics com Duke Ellington, Benny Golson o Hoagy Carmichael.
Estem davant el primer disc d’un pianista que coneix bé la tradició i després
d’assimilar-la s’endinsa en territoris afins a la modernitat del jazz.”
El següent tema és el segon del disc, també composat per ell mateix, amb
una forta expressió rítmica acompanyada de moments de delicada bellesa sonora,
la bellesa de la pulsació nítida i profunda de les tecles del piano per les
mans de l’artista i líder de la formació.
Un tema dedicat “al meu avi per portar-me cada dissabte al matí a música
i a la meva mare pel recolzament incondicional.”
2.- Brunch Time (T.F.) 6m02s
Després de la llarga introducció seguida del solo del piano, el
contrabaixista, “Peluca” ens fa una bona demostració del seu art. Després
tornen a la coda, a l’exposició del tema, i després l’increment de tempo marcat
per la bateria desemboca al final del tema....
Seguim ara amb el tercer tema del disc, delicat però igualment amb la
combinació rítmica ben quadrada pel Guillem Arnedo. El tema està dedicat “a
L’Alfons Bertran i l’Aleix Forts per ajudar-me a créixer musicalment..
3.- San Moritz (T.F.) 4m37s
Uns temes i un pianista clarament influenciat per Bill Evans, Brad
Meldhau, Aaron Parks, Gerald Clayton, per la música clàssica i el pop. En Tomàs
parteix de la tradició del Jazz per arribar amb àmplies mires i ment oberta, la
que ens està mostrant en aquest seu primer disc “Lluç Jazz”.
Un tema aquest també força impactant amb la combinació de la mà esquerra
marcant un riff a la vegada que la bateria fa la seva particular aportació en
un magnífic solo; després, delicadesa i
final.
Avui, ves per on, seguiré l’ordre establert del disc per poder frenar el
tempo una mica i deixar pas a una magnífica balada on el Tomàs arriba a cotes
de finor i delicadesa prou importants, a part de la composició que per ella
mateixa és una delicadesa...dedicat “a l’Alba Jose pel seu amor”.ho yeah, sí
senyor....
4.- Martinez’s Portrait (T.F.) 4m37s
Oh quina suavitat, quina delicadesa.....doncs seguirem amb una altra
“delicatessen” al mateix nivell, aquesta vegada composada pel Billy Strayhorn i
Duke Ellington..un tema que van composar (de fet el compositor era el Billy
Strayhorn) el 1963 tot just abans de fer la gira que van fer per l’orient mijà
passant per Beirut, Amman, Kabul, Nova Delhi, Sri Lanka, Teheran, Madràs,
Bombai, Bagdad i el Caire (visites a Istanbul, Nicòsia, el Caire, Alexandria,
Atenes i Tessalònica ajornats per la notícia de l'assassinat de John F. Kennedy).
Un tema dedicat “a Guillem Arnedo, Pau Sala, Àlex Fortuny, José López,
Uri, Ivi, Rai, Juan Luís, Àlex Valdés, Marcos, Jago, Nacho, Guille, Alfons,
Aleix, Anton, Claudia, Joan Rovira...gràcies per la vostra inspiració,
aprenentatge i motivació constants.”
5.- isfahan (B.S
– D.E.) 6m08s
Una meravella de tema pròpiament ell i interpretat amb mestria,
delicadesa i profunditat sonora. Swing i melodia, interpretacions
excel·lents..què més vols demanar?....
Acabem ja aquest projecte amb el tema setè del compacte, ja amb força swing
i blues, un tema típic de Hard Bop de la mà magistral del Sr. Benny Golson,
encara viu i que vam poder veure al Jamboree l’any passat....un tema dedicat “a
Mariano Díaz, Iñaki Sandoval, Sergio Pàmies i Jaume Vilaseca per la música que
han compartit.”
7.- Stablemates (B.G.) 4m44s
Un tema ideal per acabar amb aquest magnífic projecte del Tomàs Fosch,
que des d’aquí li fem una forta abraçada desitjant que gaudeixi amb aquest
programa si és que se l’escolta que jo crec que sí que ho farà, sinó ara,
després ho podrà fer des del blog del Jazz Club de Nit....
Després d’aquest magnífic disc, anem ja de cara al “Jazz Master” que és
el Cecil Taylor i el seu doble LP “In Transition”...un disc que escoltarem en
quatre programes, sempre en aquesta darrera mitja hora....
Un disc editat el 1975 però enregistrat en dues parts el 1955 i el 1959.
Les cares 1 i 2 el 1955 i les 3 i 4 el 1959.
Ja em dit que és un vinil que he digitalitzat i netejat de sorolls, els
que he pogut, i del qual en posaré avui la cara 1.
“IN TRANSITION”
CECIL TAYLOR
Manufacturat per United Artists
Reeditat per Blue Note Re-Issue Series
Sessions originals produïdes per Tom Wilson
Reedició produïda per Michael Cuscuna
Enregistat el 10 de desembre de 1955 a Boston
Cares 1 i 2 editades pel segell Transition
Cecil Taylor, piano
Steve LAcy, saxo soprano
Ted Curson, trompeta
Buell Neidllinger, contrabaix
Dennis Charles, bateria.
Aquest doble LP de 1975 reedita la música a partir de dos dels primers
discos de Cecil Taylor, “Jazz Advance” i “Love for Sale”. Avui posarem la
primera cara el que seria el Jazz Advance però que pe a mi és la reedició de la
Blue Note, disc comprat o a Londres, HMV, a Andorra, Comando o Transbord o a
Holanda, Amsterdam....llocs visitats per un servidor quan anava a comprar discos
en aquells anys 70s.
En aquesta música que escoltareu ja un h pot veure el què vindria
després, la modernitat que ell imprimiria en la seva música apropant-se al Free
Jazz primer per desprès quedar-s’hi. En aquest disc el Free encara no havia
nascut de la mà de l’Ornette Coleman i d’ell mateix, però deu ni do de com ja
començava a apropar-s’hi...modernitat, la més, l’any 1955, collons....
Cecil Percival Taylor (nascut el 25 de març 1929) és un pianista i poeta
nord-americà. De formació clàssica, Taylor és generalment reconegut com un dels
pioners del free jazz. La seva música es caracteritza per un enfocament
extremadament energètic, físic, produint sons improvisats complexes, involucrant
freqüentment clústers i polirítmies intricades. La seva tècnica pianística s'ha
comparat a la percussió, per exemple, es descriu com "vuitanta-vuit
tambors afinats" (en referència a la quantitat de tecles en un piano
estàndard). També ha estat comparat amb "Art Tatum pel que fa les tendències contemporànies clàssiques ».
Escoltem el primer tema de la cara 1, tema de Monk i Best...
1.- Bemsha Swing (T.M.
– D.B.) 7m26s
Seguirem amb la biografia..
Va créixer en un ambient influenciat per les inquietuds culturals de la
seva mare d’ascendència india, que
tocava el piano, parlava francès i alemany i li interessava el teatre. Amb nou
anys va començar els estudis de música amb una professora de música veïna, i
després de percussió amb el marit d’aquesta professora amb l’ànim de poder
tocar com ho feia Chick Webb. Els oncles van ser cabdals perquè el Cecil
escoltés les Big Bands de swing, la del Jimmie Lunceford i la de Cab Calloway,
tot i això, prefereix d’altres Big Bands i les exhibicions dels bateries.
Posteriorment l’interessa la dança i acompanyarà a balladors de claqué. Amb 13
anys es mor la seva mare i renuncia al piano deixant pas a les seves activitats
esportives. Després, amb un amic bateria, es presenta a un concurs radiofònic i
del qual n’obté un premi. L’emissió del programa l’escolta un director
d’orquestra que li fa fer una audició i el contracte. El primer bolo en un gran
hotel dels Monts Catskill, no el pot fer pel fet de ser negre. El 1951 marxa a
Boston i el curs següent s’inscriu al New England Conservatory. Durant tres
anys estudia arranjament i harmonia i ha de suportar els prejudicis racials del
professor de composició. Gràcies al
company i saxofonista Andrew McGhee descobreix el Bebop. Aquest li presenta els
millors Jazzzmen de Boston: Gigi Gryce, Jaki Byard, Charlie Mariano, Herb
Pomeroy, Sam Rivers i Serge Chaloff. També coneix al crític musical Nat Hentoff
el qual el convida al seu programa de ràdio. El mateix any d’arribar a Boston
va poder veure per primera vegada a Charlie Parjer al Club Hi-Hat.
I ara escoltarem un tema de Cecil Taylor
2.- Charge ‘Em Blues (C.Tayor) 11m15s
Cecil Taylor va ser un pianista molt influenciat per Lennie Tristano.
Posteriorment, i després d’escoltar “Un Poco Loco” es va convertir fan de la
música de Bud Powell. Si fem una repassada als pianistes que el van influir en
aquella època podríem començar per Erroll Garner, Mary Lou Williams (amb la
qual tocaria a duo vint-i-cinc anys més tard al Carnegie Hall, 1977), l’obscur
Sam Broadnax (per les seves espesses textures harmòniques), Dave Brubeck
(igualment per l’opulència harmònica de la seva música en octet), Dick Twardzik
(Cecil tindrà l’ocasió de tocar davant d’aquest), Horace Silver, Thelonious
Monk i el més important, Duke Ellington.
I ara ja posem el darrer tema per avui, un tema de Duke Ellington, el
magnífic Azure.
3.- Azure (D.Ellingon) 7m35s
Abans de plegar m’agradaria dir-vos que el Jordi Pujol (el Presi del
Jazz) ha editat una selecció de 11 compactes mai editats abans amb el nom de
The Keynote Collection 1941-1947 amb enregistraments que mai han vist la llum.
Ja sabeu on ho podeu trobar això i molt més? Doncs al carrer Benet Mateu 26,
barri de Sarrià-Sant Gervasi que és on hi la botiga de Blue Sounds.
Bé, doncs això ha estat tot per avui, espero que us hagi agradat el
programa i ja quedem pel proper dijous 12 de desembre amb més música i
novetats. Bona nit i bon Jazz en el Jaç de cadascú.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
