Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs ja hi tornem amb un programa temàtic i aquesta vegada estarà dedicat a cantants femenines, i sigui també pel meu posicionament, contrari a la resolució judicial respecte als salvatges de la manada. Salvatges uns i els qui els han deixat lliures. Doncs això, que escoltarem tres magnífiques veus amb tres projectes personals, dos dels quals editats pels amics de Youkali Music amb les veus de  Marina Ferrer i el seu “Imagination” i Sophie Newick i els seus amors perillosos “Dangerous Love”. Per acabar-ho d’arrodonir podreu escoltar a Natalie Williams i el seu “Where You Are” disc que vaig adquirir al Jamboree després de gaudir d’allò més amb el seu concert. I com sempre també amb un micro conte, potser el darrer de Teresa Tuset d’aquesta temporada.

I doncs Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky ja veieu que estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg i adquirir els discos que vulgueu.

Comencem doncs amb el delicat treball de Sophie Newick anomenat...


“DANGEROUS LOVE”
Sophie Newick

Editat per Youkali Music
Enregistrat a Andalucía

Sophie Newick, veu
Lino Díaz Solís, piano i resta d’instruments excepte
Daniel Escudero Newick, guitarra #3
Raúl Ruíz Navarro, guitarra flamenca #5

Al blog us posaré la pàgina web de youkalimusic dedicada a aquest projecte..


"Dangerous Love" és l'àlbum de debut de l'exquisida vocalista britànica SOPHIE Newick. Gravat a Andalusia, l'àlbum consta de 12 peces originals, totes compostes i arreglades per la pròpia SOPHIE, al costat del productor, compositor i músic cubà Lino Díaz Solís.
                                                                                           
Combinant amb sobrietat, gust, delicadesa i saviesa, el Jazz més tradicional amb les aromes, colors i suggeriments del Flamenc, el Són Cubà, la Chanson Francesa, el Ska o la bossa nova, "Dangerous Love" sorprèn i sedueix des de la primera escolta per la profunda elegància, 100% jazzística. Sobre l'extraordinària veu de SOPHIE Newick podem dir què és una veu memorable, descendent en línia directa de la raça de les Deesses del Jazz, trufada de records de Carmen McRae o Anita O'Day, però amb un metall i una personalitat decidida i senzillament pròpies.

Unes qualitats excepcionals al servei d'un bellíssim ramell de cançons, fermament arrelades al Jazz, que es beneficien, a més, d'uns enlluernadors arranjaments del cubà Lino Díaz Solís, que embriaguen "La Vie En Rose" amb essències carioques, toquen la lluna jamaicana amb el Ska Jazz a la irresistible "Storyville" o gaudeixen amb el Cha Cha Chá "Influenciat" en un "Dangerous Love" de intoxicant sabor habanero, o s'emocionen amb els ritmes negres del Flamenc a "Spain", potser la peça més complexa i sofisticada d'un àlbum que només es pot qualificar d'excepcional ... i d'una cantant, SOPHIE Newick, més excepcional encara. Quedeu avisats.

Doncs comencem amb les músiques delicades i la magnífica veu de Sophie Newick amb el tema anomenat...

6.- La Vie en Rose              (S. Newick)               3m46s

Doncs de quina manera més dolça hem començat el programa. “La vida de color de rosa” no és ben bé el que viuen les noies, les dones violades en manada, no. Més aviat la pateixen i és de color negre, el color de l’ànima dels violadors. Una cançó maca d’aquesta cantant anglesa que va presentar aquest projecte el gener d’enguany a Barcelona i ves per on, que no hi vam poder assistir. La seva veu càlida i molt ben temperada, amb una perfecte afinació i molt bon gust interpretatiu, es veu perfectament acompanyada per una secció rítmica prefecte, i amb el arranjador i pìanista Lino Díaz alhora que hem escoltat un metall daurat amb sordina i la pulsió d’un contrabaix, tot a les mans del polifacètic pianista Díaz. Preciós tema per a començar el projecte i programa.


Seguim amb una mica més de tempo, tot i no massa, amb el tema que dóna títol al projecte...

3.- Dangerous Love                       (S. Newick)               4m17s

Doncs si tots els amors perillosos fossin com aquest no tindríem cap problema de caure-hi de quatre grapes. El ritme suau de cha-cha amb la percussió i acords del piano serveixen de magnífic coixí al so de la guitarra més aviat rocker i no tan jazzísitc com sí és el projecte, la guitarra del fill de Sophie, Daniel. La combinació però està força ben trobada. Un tema molt ben compost i sobretot molt ben arranjat i interpretat majorment pel pianista Lino Díaz. La veu de la líder ens corprèn també per la seva delicada sensualitat com la de la Anita O’Day entre d’altres, tot i salvant les distàncies. El solo del guitarrista està molt ben aconseguit i demostra ésser posseïdor d’una bona tècnica alhora que domina la qüestió electrònica dels seus sons.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Seguim creixent de tempo i ganes d’escoltar a Sophie Newick ara amb el tema..

8.- Sundance           (S. Newick)               4m15s

Doncs quina paleta de colors diversos que ens està presentant aquesta cantant anglesa, i de moment ja en portem tres, i tres de diferents. Un gran encert la inclusió de la percussió en aquests temes, formant una base rítmica amb el baterista potent però no sorollosa. La base rítmica de piano i baix, que sona a baix elèctric, i les percussions, basteixen de gala aquest projecte, per les bones interpretacions del polifacètic instrumentista. I un es pregunta com pot ser que toqui tots aquests instruments? Perquè no sonen a midi, ni a instruments per software i sí sonen a reals. En fi, tot un crac aquest màster Lino Díaz.

Els de La Vanguardia li van fer una entrevista en motiu del seu concert de gener d’enguany, o sigui que us adreçaré al web respectiu.



Seguim amb aires una mica més caribenys amb el tema anomenat...

10.- Caribbean Moonshine                      (S. Newick)               3m24s

Doncs si aquestes són les llunes brillants de les nits del carib me n’hi hauré d’anar. D’entrada el tema ha començat amb un “groove” increïble amb el contrabaix, teclat i melodies de la trompeta amb sordina i elements de la bateria que també ajuda a fer caminar aquest tema. Un magnífic però curtet solo del pianista i arranjador, que sembla ésser l’ànima musical d’aquest projecte anant de la mà de la pròpia líder, compositora i cantant, ha aparegut després de la melodia de la cantant. Aquest és realment un tema força reeixit, molt ben compost i evidentment molt ben cantat on les harmonies apareixen modernes fent una passa endavant en la concepció del projecte. Ens ha semblat el tema més atrevit, més complex melòdicament i harmònica amb l’apartat rítmic assolint també el seu protagonisme.

Doncs acabarem el projecte de Sophie Newick amb el tema més vital i viu que apareix com a “bonus track”, anomenat....

12.- Storyville           (S. Newick)               3m44s

Doncs un tema que ha començat com fent veure que es posava en marxa la gramola i així hem escoltat com ha arrencat des del repòs fins la velocitat normal. Storyville va ser el nom amb què es va conèixer un districte de la ciutat de Nova Orleans, a Louisiana, EE. UU. entre els anys 1897 i 1917. Amb una superfície d'unes trenta-vuit pomes, les autoritats municipals van declarar aquesta àrea zona de prostitució tolerada, prenent el seu nom del regidor de l'Ajuntament Sidney Story, a qui es deu el decret que el 1897 va aïllar el barri amb la intenció de controlar millor la prostitució, ja reglamentada, i de protegir de l'escàndol als ciutadans. No només hi havia la prostitució, car, en cadascun dels “antres de mal viure” hi havia un piano i algú que el tocava a més a més dels altres músics. Amb aquest tema carregat d’energia acabem el magnífic projecte de Sophie Newick, i el nostre primer passeig per les veus femenines. Un no acaba d’entendre com un sol home pot ser un “home orquestra”, tot i haver-ho escoltat en tots els temes, en aquest és encara més sorprenen la quantitat de música que sorgeix de les seves i úniques mans, les del Lino Díaz, molt més que magnífic.

Abans de continuar, dir-vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

I sembla que ara és el moment d’escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
.......................................
Magnífic Teresa. Ens veiem a partir del setembre, i que tingueu bones vacances. Una abraçada a tots dos.

I nosaltres seguirem amb l’altre projecte de Youkali Music el de la cantant Marina Ferrer anomenat....


“IMAGINATION”
Marina Ferrer

Editat per Youkali Music
Enregistrat per Pedro i Pablo Baselga el 2016 als Infinity Studios, Madrid.

Bob Sands, saxo tenor i arranjaments dels temes #9 i #11
Norman Hogue, trombó i veu en el tema #11
Jorge Vera, piano excepte en el tema #6
Francisco López, contrabaix
Daniel García, bateria
Miguel Ángel López Blázquez, arranjaments excepte els temes #9 i #11 i piano en el #6.

Com sempre dir-vos que al blog us posaré la pàgina web del disc de Marina Ferrer on el podreu adquirir i així col·laborar en mantenir la flama del Jazz, de la música en general.


MARINA FERRER, versàtil cantant de formació lírica, amb una llarga trajectòria dins de l'ample i apassionant camp de la música negra (ex component de la banda de soul i funk "The Tribulettes" on componia i arranjava, vocalista titular de "El Molino Big Band" dirigida per Bob Sands, i vocalista ocasional de Bob Sands Big Band, a més de liderar la seva pròpia jam session de jazz a "La Quinta del Sordo", presenta "Imagination", el seu primer treball com a solista.

Comencem doncs amb una de les més precioses balades del Jazz, composta per Dennis & Brent l’anomenada...

3.- Angel Eyes         (Dennis & Brent)         5m20s

"Angel Eyes" és una cançó popular del 1946 composta per Matt Dennis, amb lletra de Earl Brent que va esdevenir un estàndard de Jazz. Va ser presentada en la pel·lícula Jennifer de 1953. Posteriorment la van cantat mil i una  cantant i també interpretada de manera instrumental. És una cançó que “frapa” per la melodia en la A, però que encara més ho fa en el pont, la B. Després de la presentació del tema per Marina, amb un encant i sensualitats adequats al tema, el magnífic solo del trombonista Hogue ens recorda que aquesta és una balada de Jazz, desenvolupant un magnífic i càlid solo.

Un homenatge al jazz en estat pur on la veu directa, expressiva i plena de matisos de Marina, esplèndidament flanquejada per un quintet internacional d'autèntic luxe i perfectament acompanyada pels exquisits arranjaments de Miquel Àngel López Blázquez, imprimeix el seu segell personal sobre un meticulosament seleccionat repertori d'estàndards eterns, popularitzats, en la seva integritat per llegendàries veus femenines, dotant de nou alè a unes composicions atemporals tals com "What a Little Moonlight Can Do", "Come Rain Or Come Shine", "Angel Eyes", "Comes Love" etc,  i creant una atmosfera vibrant, seductora i d'alt voltatge emocional. Tradició, elegància, delicadesa i molt swing són els senyals d'identitat d'un disc, "Imagination", i d’una intèrpret, compositora i arranjadora, MARINA FERRER, d'enorme talent i infinites possibilitats.


Seguim amb una altra preciosa baladeta a mig tempo, composta per Harold Arlen & Johnny Mercer la també coneguda...

5.- Come rain or come shine     (Arlen & Mercer)     4m03s

"Come Rain o Come Shine" és una cançó de música popular escrita per Harold Arlen, que va compondre la música, i on Johnny Mercer en va escriure la lletra. La cançó va ser escrita pel musical St. Louis Woman, i es va publicar el 1946. Els primers enregistraments es van fer el 1946 per Sy Oliver (amb la Tommy Dorsey Orquestra), Dinah Shore, Helen Forrest i Dick Haymes, Margaret Whiting i Ray Charles. Aquesta és una altra cançó del Great American Song Book reconvertida en un estàndard de Jazz. Un tema a tempo mig-slow farcit de swing ben marcat per la base rítmica, molt més evident en el magnífic solo de Bob Sands pel canal dret. Marina ha fet una magnífica introducció melòdica al tema amb la seva característica veu que ben aviat ens ha captivat. Recordo una de les actuacions de Bob Sands al Jamboree, ara ja algun temps: una actuació que em va frapar per diversos motius entre els quals la enorme generositat del saxofonista en la seva llarga execució dels seus solos, magnífiques interpretacions on la tècnica, bon gust i creativitat hi eren a cabassos plens. Potser que us digui que Bob Sands ha estat durant molts anys director de la Big Band del Cafè Central a Madrid i potser encara hi és al capdavant. Tot un referent, aquest músic americà establert a Madrid. Després del seu solo, Marina hi ha tornat amb aquesta preciosa melodia per així acabar el tema a tot swing.

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

I seguim com dèiem amb un altre magnífic estàndard, car aquest disc és només això, però aquest només no és pejoratiu, car és l’homenatge que els fa Marina Ferrer a tots ells, magnífics compositors i lletristes sense els quals no sabem per on hauria anat el Jazz. Recordeu que a l’origen de tot plegat sempre hi havia un musical. El cert és que a partir d’aquí els músics tornarien a crear afegint arranjaments i improvisacions, modificant-ne els estils, etc, etc...Escoltem dons el tema que us proposo de la magnífica parella Rodgers & Hart, anomenat...

8.- I didn’t know what time it was      (Rodgers & Hart)       4m26s

"No sabia quina hora era", “I didn’t know what time it was” és una cançó popular. La música va ser escrita per Richard Rodgers i la lletra per Lorenz Hart per al musical Too Many Girls (1939). Les primeres versions d'èxit inclouen les de Benny Goodman i Artie Shaw. Va ser interpretada per Trudy Erwin - doblat per Lucille Ball en la versió cinematogràfica de 1940 produïda per la RKO - i interpolada en la partitura de la pel·lícula Pal Joey de 1957, on va ser cantada per Frank Sinatra. Aquest és un altre tema que ha passat a formar part dels estàndards de Jazz i així ben bé ho hem pogut escoltar gràcies a la veu de Marina i tan ben recolzada per tots els músics acompanyants. El primer i curtet solo després de la melodia l’ha fet Bob Sands que més aviat ha estat una petita intro al més llarg i magnífic solo del trombonista Norman Hogue, després del qual  ens hem retrobat amb la melodia i final del tema.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web..............

Doncs encara seguim amb un altre estàndard i ara serà el compost per Maceo Pinkard el simpàtic tema anomenat...

11.- Sugar                 (M. Pinkard)              4m21s

El primer que m’ha vingut al cap en escoltar aquest tema ha estat la imatge de Louis Armstrong cantant-la. Marina ha volgut retre el seu homenatge ara al Jazz primigeni, més en l’ona New Orleans i posterior a Chicago, en un tema que tothom haurà reconegut. La veu del trombonista Norman Hogue ha acompanyat la veu de Marina amb una clara referència a Louis Armstrong. Ell mateix ha encetat un magnífic solo farcit de swing i en l’ona càlida del Jazz Clàssic. Bob Sands pel canal dret ha seguit fent gal·la de la seva exquisida sensibilitat i bon gust interpretatiu en el seu gran solo. La veu de l’alter Arsmtrong, Norman Hogue i després la de la líder, i tots dos plegats ens han acomiadat del tema dolçament.

"Sugar", també conegut com "That Sugar Baby o 'Mine", és una cançó popular de Maceo Pinkard, Edna Alexander, la seva dona i Sidney D. Mitchell. Enregistrada per Ethel Waters el 20 de febrer de 1926, aviat va assolir èxit a les llistes. Hi ha una altre cançó titulada "Sugar" de 1927 que no te res a veure amb aquesta escrita per Jack Yellen, Milton Ager, Frank Crum i Red Nichols. La cançó ha estat enregistrada per nombrosos artistes i es considera un estàndard de jazz. Els artistes que han gravat la cançó inclouen a Adrian Rollini, Louis Armstrong, Earl Hines, Fats Waller, Bing Crosby, Benny Goodman, Count Basie, Fletcher Henderson, Billie Holiday, Teddy Wilson, Gene Krupa, Kenny Davern, Ralph Sutton, The Manhattan Transfer i Lee Wiley.

I acabarem el projecte de Marina Ferrer amb el magnífic tema amb el qual obre el disc, el primer track compost per Harry M. Woods anomenat..

1.- What a little moonlight can do   (H. M. Woods)     4m05s

Doncs amb aquest tema més vital i positiu a tempo més viu acomiadarem el projecte de Marina Ferrer farcit de bon gust, amb 11 temes magnífics, tots ells estàndards de Jazz que per això aquest disc és l’homenatge que els hi fa amb la seva particular veu i acompanyada d’una magnífica base rítmica de piano, contrabaix i bateria, i ja heu pogut escoltar també la mestria del pianista Jorge Vera en el seu increïble solo. Els dos vents, Bob Sands i Norman Hogue saxo tenor i trombó i veu, respectivament, han acabat d’arrodonir la proposta de la cantant dedicada a les músiques que més l’han captivat, que per això les ha escollit entre tantes i tantes que n’hi ha, i de rebot també ens han captivat a tots nosaltres. Espero que amb aquest recull del cançoner americà, dels nostres estimats estàndards de Jazz, tan ben interpretat i cantat, entreu al web del disc de Marina Ferrer a youkalimusic.com i ajudeu-nos a mantenir la flama del Jazz que tant ens fa falta.

I nosaltres seguim amb el darrer projecte del programa d’avui amb la tercera veu femenina d’avui, cantant londinenca que vam poder escoltar al Jamboree anomenada Natalie Williams la qual ens va presentar tot un seguit de estàndards i algun tema propi molt ben acompanyada per l’Albert Bover, Stephen Keogh, etc....un projecte allunyat una mica del que ara mateix escoltarem del disc que vaig adquirir tot just acabar d’escoltar-los...


“WHERE YOU ARE”
Natalie Williams

Editat per Litle Girl Records       LGR 1301
Produït i mesclat per Robin Mullarkey

Tom Cawley, Phil Peskett, piano
Al Cherry, Ben Jones, guitarra
Robin Mullarkey, baix elèctric
Ben Reynolds, bateria
I les col·laboracions de
Mark Brown, saxo tenor
Quentin Collins, trompeta
Trevor Wires, trombó

Aquest és un disc de temes personals escrits per membres de la banda mà a mà amb la mateixa Natalie alhora que temes d’altres músics com són el “Gone at Last”, de Paul Simon. L’estil és “Jazzy” o sigui que acompanyant la seva preciosa veu podrem escoltar a diversos solistes com en Tom Cawley, guitarra en la baladeta composta per John Hartley, Tom Cawley i Natalie Williams anomenada..

8.- The Flame           (H. C. & Williams)                4m39s

Doncs ja veieu com estem avui de càlids i relaxats, tot i ha ver escoltat abans els projectes de Sophie Newick i Marina Ferrer  més en l’ona jazz, sobretot el segon. Amb Natalie Williams gaudirem amb la seva veu i composicions compartides alhora que també amb solos com el magnífic del guitarrista Cawley. Ara feia temps que no fèiem un programa amb veus femenines, i per això em fa il·lusió afegir-hi el projecte d’aquesta magnífica cantant londinenca que tant ens va agradar al Jamboree amb el seu projecte d’estàndards de Jazz.

Una de les artistes més estimades i populars del Regne Unit, la cantant britànica Natalie Williams compta amb 7 àlbums aclamats per la crítica i un seguit de “fans” que s'estén per tot el món. La seva residència al Ronnie Scott, amb els Soul Family Sundays, esgota tots els mesos les entrades des de fa més de 10 anys, on l’han vist cantar més de 30.000 entusiastes aficionats del prestigiós club de jazz londinenc.

Natalie ha recorregut el món com a artista solista i vocalista principal dels Jazz-Funk Sensation, Incognito, i ha actuat en molts dels principals esdeveniments i locals de música en directe del món, com ara el London Jazz Festival, el Royal Albert Hall, Barbican Center, Montreux Jazz Festival, BB Kings a Nova York, Jakarta Jazz Festival, Blue Note a Tòquio, Love Supreme Festival, Glastonbury i molts més ...

Seguim amb una mica més de ”trempera” tot i que dolça amb el tema compost pels mateixos compositors del tema anterior amb l’immortal tema anomenat...

5.- Immortal               (H. C. & Williams)                6m18s

Doncs amb aquest cançó anomenada “Immortal” i referida a una possibilitat remota o sigui una impossibilitat, Natalie i els companys ens han presentat un tema, la melodia del qual s’englobaria en la cançó popular amb referències al món del Gospel. Tot i això ja haureu notat la sonoritat a Jazz del solo del pianista Tom Cawley el qual ha donat el plus de qualitat i so jazzy al projecte de Natalies Williams. Recalcar també la molt maca veu d’aquesta imponent cantant, la qual, amb la seva dolça sonoritat quasi que ens fa somiar en la immortalitat, i sí, la de la música en general. El magnífic solo de Cawley ha estat esclatant amb uns ritmes de la mà esquerra suportats per la resta de la base rítmica alhora que amb el suport dels vents Mark Brown, Quentin Collins, Trevor Wires i en aquest tema, amb la guitarra de Al Cherry.

El talent vocal adaptable de Williams i la capacitat d'escriure cançons han abraçat la majoria dels estils musicals. Per al món de la música comercial, és una artista subterrània coneguda per les seves veus particulars que han aparegut a les pistes d’icones de la percussió i el baix, com ara Hospital Records DJ, Nu: Tone, amb qui ha col·laborat extensament.
A l’agost de 2016 se la va veure recolzant a la llegendària icona del Jazz,  Herbie Hancock a la Queen Mary 2 que creuava de Southampton a Nova York. El seu darrer àlbum 'Kaleidoscope' va ser recolzat en gran mesura per Jazz FM que va afegir a la seva llista d’èxits el seu duet amb el multi-instrumentista virtuós i guanyador dels Grammy, Jacob Collier, en 'For The Longest Time' de Billy Joel.

I seguim amb més delicades músiques les d’aquesta magnífica cantant que ens va visitar al Jamboree amb un quartet de luxe amb l’Albert Bover al piano. Escoltem ara el tema compost per Tom Cawley i Natalie Williams, música i lletra del tema anomenat...


4.- For The Next Time         (T. C. & N. W.)          5m21s

Doncs i quina altra delicada composició del pianista Tom Cawley en aquesta ona “soft jazzy”, d’un tema que vola a les més altes esferes del Jazz gràcies a la mestria del compositor Cowley en un altre magnífic i reeixit solo al piano ara també amb la guitarra acompanyant de Al Cherry i la base rítmica de Robin Mullarkey i Ben Reynolds. Avui estem molt dolços, ja ho podeu escoltar, tot i que la processó va per dins, car no oblidem pas no que els salvatges de la “Manada” són al carrer gràcies a la justícia espanyola, i que aquest programa de dolces veus femenines és també per a defensar-les, per a no oblidar el que van fer aquells salvatges i que encara poden repetir. Fins quan? Així doncs que no és aquest no, de fa força temps, un país de pau i llibertat, amb estructures d’estat de pensament modern ans al contrari. Lo més ranci de tot plegat amb l’església inclosa, formen el substrat ideològic de comportaments que gràcies a la permissivitat de jutges carques i fiscals, alhora que actituds pederastes d’alguns membres que van de negre, fan que la vida i seguretat de les dones i canalla ara mateix no tingui les garanties adequades.

Acabem ja aquest projecte i programa, i ho farem amb el tema vital de Paul Simon anomenat...

13.- Gone At Last                (P. Simon)                4m57s

Que sigui aquest l’himne de la llibertat, de la vida, amb una banda de músics i veus, les que fan els cors. Aquí hem escoltat a Phil Peskett, piano i la base rítmica de Robin Mullarkey i Ben Reynolds amb la guitarra de Al Cherry. Unes background vocals magnífiques han acompanyat a la líder en aquest, el tema més vital de la nit, vital per esperança de vida, per alegria de viure. Poquet però reeixida ha estat la participació de Cherry a la guitarra, més country-blusy-rocker que Jazzy, en un final de programa-trampa, car ja sabeu que en aquest programa hi cap quasi de tot, i avui encara més, considerant la sentència wertgonyosa aplicada als de la “Manada”, i per això, i no només, les tres veus femenines d’avui tot i les diversitats estilístiques que estic convençut us hauran agradat.

Doncs rés més, que hem escoltat tres magnífiques veus amb tres projectes personals, dos dels quals editats pels amics de Youkali Music amb les veus de  Marina Ferrer i el seu “Imagination” i Sophie Newick i els seus amors perillosos “Dangerous Love”, arrodonint-ho havent escoltat a Natalie Williams i el seu “Where You Are” disc que vaig adquirir al Jamboree després de gaudir d’allò més amb el seu concert. I com sempre amb un micro conte, el darrer de Teresa Tuset d’aquesta temporada.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.



Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs avui us proposo escoltar un programa on la música d’avantguarda en serà la protagonista amb tres projectes dos dels quals amb músics de casa nostra. Escoltarem doncs la música de Sergi Sirvent Trumpet Affairs, projecte col·lectiu de tot el trio i el seu “Likewise” editat pel seu propi segell Selffish Records. També escoltarem el projecte anomenat “My Ship” dels Mut & Masa Kamaguchi i a Jeremy Udden i el seu “Folk Art”, aquest projecte allunyat de l’Avantgarde i ambdós editats per FSNT. I com sempre amb un micro conte a càrrec de Carme de la Fuente.

Abans de començar les músiques del programa voldria convidar-vos al concert que farem el proper divendres 22 de juny al Molí dels Frares, organitzat pel JClV i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per tant, gratuït, on podrem gaudir escoltant a l’Oriol González Crazy Trio + Matthew Simon. Una formació amb grans músics liderada per l’Oriol González, bateria; Ariel Vigo, saxo alto; Jordi Griso, orgue i Matthew Simon, trompeta. El proper 22 de juny a partir de les 22h al Molí dels Frares

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs comencem amb les músiques de la formació Sergi Sirvent Trumpet Affairs - David Mengual & Ramon Prats on el primer és un gran pianista, bàsicament, i avui trompetista, però que un servidor de vostès també l’ha vist agafant el contrabaix i assegut tocant la bateria. Som-hi doncs amb els seus...


“LIKEWISE”
Sergi Sirvent Trumpet Affairs

Editat per Selffish Records
Enregistrat per Jordi Vidal el 28 de Desembre de l'2016 a Estudis Laietana.

Sergi Sirvent, trompeta
David Mengual, contrabaix
Ramon Prats, bateria

Totes les composicions són improvisacions col·lectives fetes al moment de l’enregistrament.

Havent-li demanat que m’expliqués alguna anècdota de tot plegat em va comentar que el disc es va fer perquè va haver de cuidar la seva filla petita i va tenir temps per tocar la trompeta força dies i així és que va fer llavis obtenint també un bon so. Així és que va avisar al David i Ramon per anar a enregistrar unes “impros”. També va comentar que de l’actuació al Sinestesia on hi vaig assistir, un periodista va fer un article al Periódico i que de cara el setembre, i al cine Texas de Gràcia, aquesta formació inaugurarà el Festival LEM cosa que passarà el migdia. Hi anirem, com vam fer l’any passat amb l’estimat Francesc Martí malauradament traspassat. Que descansi en pau.

Doncs això és, estar-se amb la seva filla, tocar la trompeta i fer el disc, llegir una crònica al Periódico i després, pel setembre, fer la inauguració del Festival LEM al cinema Texas. Per cert, l’any passat hi vam anar amb el Francesc Martí, i malauradament i tristament enguany no podrà venir.

Considerant que van enregistrar 18 cançons on la majoria són curtetes, us proposo escoltar les que he seleccionat agrupades en temàtiques rítmiques, o sigui que començarem amb “Nice and Profound”, tema càlid, per seguir amb el “Surrounded”, una mica més free.

13.- Nice and Profound     (S. M. i P.)                 2m14s
17.- Surrounded                  (S. M. i P.)               2m21s

Doncs el primer que m’ha sorprès és la sonoritat de la trompeta de Sirvent, un instrument tècnic com el que més, i que ell ha anat controlant i polint. Encara recordo quan va venir el juny de 2009 a la inauguració del JCLV on va portar la trompeta i la va tocar tot i acompanyant a la meva filla Marina, aleshores amb 15 anyets. Amb el primer tema, quasi una balada i dic el quasi per la manca d’un ritme dolç explícit, tot i haver-lo implícit, amb el contrabaix tocat amb l’arc i una trompeta lírica sobretot. Amb el “Surrounded” ha aparegut ja la “vena” FREE que tots tres músics incorporen en el seu ADN. No oblidem qui és David Mengual, el qual, a banda de contrabaixista, liderà la seva  David Mengual Free Spirits Big Band amb tota una colla de grans músics, i músiques força avantguardistes. Ramon Prats és un dels bateristes més eclèctics que tenim a casa nostra, i creador de les Free Sessions  de 23 Robadors.

Aquest trio és una experiència sonora única, on Sirvent - conegut pianista de jazz i músiques d'avantguarda - ens sorprèn amb la trompeta, amb influències i conceptes del free jazz buscant un so molt bonic, pausat, més típic de músiques més "cool". Acompanyat d'aquests dos músics impressionants i imprevisibles com són David Mengual i Ramon Prats -amb qui ja ha tocat nombroses vegades com a pianista- van teixint una música bastant tranquil·la des de punts totalment lliures, en alguna ocasió amb un petit criteri o motiu formal.

Seguim amb un parell de temes més enllaçats, i recordeu que tota la música que esteu escoltant la van parir al mateix moment, en un matí d’enregistraments i sense cap edició posterior. Escoltem doncs...

7.- Supramelodic Interharmonic  (S. M. P.)       2m08s
4.- Tempus Fugit                          (S. M. P.)       2m21s

Doncs a un se li queda la cara de babau tot i escoltant aquestes composicions creades i enregistrades al moment. Se n’ha de saber molt, tenir la música com a concepte totalment interioritzat, i tenir una gran compenetració amb la resta de companys per parir això a la primera i amb tanta qualitat interpretativa. Tots tres són uns grans mestres en els seus instruments, i parlo de Mengual i Prats, però és que el Sirvent pianista, se’ns ha descobert també com a molt bon trompetista. Aconsegueix un so melós, “cool”, i amb una perfecte afinació. Amb el “Supramelodic Interharmonic”, aconsegueixen captivar amb una preciosa melodia a la primera part, mentre que després és Ramon Prats qui ens mostra el perquè és un dels “cracs” de la bateria de casa nostra. Amb “Tempus Fugit”, la melodia és més avantguardista en els inicis, però entremig, apareix el “swing” a batzegades, i sempre, amb les improvisacions de Prats i Mengual, mentre Sirvent desgrana la part melòdica del tema.

Seguim però abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Seguim amb un parell de temes més pujats de ritme i on la creativitat no s’atura, amb....


12.- Blues not that sad waltz        (S. M. P.)       2m53s
8.- Into the ritmic innerchord        (S. M. P.)       1m08s

Doncs ja ens han dit que el Blues no és aquell vals trist, i això hem escoltat en el primer tema “Blues not that sad waltz”, tema a ritme de vals que ja ens ha mostrat ben aviat el Ramon a la bateria. La melodia mitjançant el metall més daurat del Sergi ha anat envoltant les elucubracions solistes de Mengual, ell impertèrrit i concentrat me l’imagino i com sempre que l’he vist tocar. Ramon no para d’improvisar anant jugant amb els diferents elements de la seva bateria, mentre Sirvent continua servint el seu instrument com a base melòdica. En el súper curt tema “Into the ritmic innerchord”, ens ha sorprès la presentació melòdica del trompetista en l’ona Davis situada en l’època del seu segon quintet. Una intro curta del metall però sempre amb l’avidesa rítmica del baterista Prats i les incursions del baixista i creador Mengual, en un tema curtet que acaba el Ramon a mode d’impressionant solo baterístic.

L'espai que es genera en no tenir instrument harmònic no és un impediment perquè aflorin moltíssimes harmonies, mentre van buscant la bellesa, el matís, el discurs i la forma així com també la diversió i l'humor des de la complicitat que implica improvisar. Sirvent començà a tocar la trompeta l’any 2000 de manera esporàdica, però va estar sobretot el 2016 que va començar a estudiar-la més i a notar que el seu so s'enfortia. Arran d'això, convocà els seus col·legues per fer un enregistrament des del no-res en els estudis Laietana. Així és com en un sol matí i sense edicions gravaren un disc fantàstic anomenat "Likewise" i que es publica al març del 2017 amb el segell digital de Sirvent, Selffish Records.

I acabarem aquest magnífic projecte d’aquests tres iconoclastes músics amb tres temes seguits i que seran...

16.- Fanfarra                        (S. M. P.)       2m56s
15.- On Purpose                   (S. M. P.)       2m28s
18.- Pistonuts                       (S. M. P.)       1m56s

Doncs amb el primer tema “Fanfarra” la cosa s’ha desmadrat amb una alegria desfermada, la d’una fanfàrria, tema iniciat amb aires Parkerians amb alguna frase que li hem reconegut, tot i que de passada, car Sergi ha seguit volant a la recerca de noves melodies. Ramon ha utilitzat un d’aquells plats que fot el xivarri idoni per a les festes, que per això és un tema a ritme i vida de “Fanfarria”. Amb el següent “On Purpose”, la intro inicial més desmadrada encara que l’anterior ens situa en el nou context melòdic i rítmic, on ben aviat ha aparegut un “break” rítmic d’aquells que et permeten considerar de bell nou tot el que estàs escoltant i així tenir consciència de la seva magnitud i magnificència. El final, amb el Ramon desbocat ha estat impressionant. I hem acabat amb el tema “Pistonuts” què és la manera educada de dir “Collonuts”. I doncs sí que ho són de collonuts aquests tres grans músics de l’escena de casa nostra, Sergi Sirvent, David Mengual i Ramon Prats. Un altre tema inferior als dos minuts on han pogut condensar tanta música i ritmes que fins i tot sembla impossible. Doncs nosaltres deixem aquest projecte dels nostres amics Sirvent, Mengual i Prats però abans...

.........deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

I ara serà un bon moment per a escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.
..................................................
Gràcies Carme per com ens ho expliques, i fins d’aquí 15 dies, si és que no fas vacances, car, estimats oïdors, aquesta situació ens pot passar, la que les nostres col·laboradores s’agafin unes merescudes vacances, mentre que nosaltres ens hi estarem fins el 22 de juliol.

I nosaltres seguim amb el projecte de gent amiga nostra i aquests són els Mut i el seu....


“MY SHIP”
Mut & Masa Kamaguchi

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT 523
Enregistrat per Dave Bianchi a Dry Town Studios, Barcelona, març de 2016
Mesclat i masteritzat per Josué Pasqual
Produït per MUT
Productor executiu: Jordi Pujol

Miguel Fernández, saxo tenor i soprano
Albert Juan, guitarra
Oriol Roca, bateria
i la col·laboració de
Masa Kamaguchi, contrabaix

Doncs del Mut Trio ja en coneixíem projectes però el que avui us presentem amb el grandíssim contrabaixista Masa Kamaguchi és impressionant per com n’han desenvolupat els temes, composicions diverses de cadascun dels membres del trio. Llibertat absoluta en la creació i avantguarda total també en l’execució, per altra banda magistral de tots ells. La inclusió del més vital dels contrabaixistes, però també cerebral, Masa Kamaguchi només fa que “sustentar” encara més el projecte. Si no l’heu vist mai, us recomano que l’aneu a veure i de passada l’escoltareu. O a l’inrevés. Aquest és un projecte amb set temes d’una durada mitja llarga, superior als sis minuts, on podríem parlar de temàtiques rítmiques diverses, amb dos temes més tranquils que la resta. El que no canvia en cap dels temes és el modern concepte de la creació situada en l’Avantgarde, i tampoc la capacitat interpretativa al més alt nivell.

Doncs com sempre, us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de FSNT


Sobre aquet treball hi ha un parell de comentaris inclosos en el disc, l’un a càrrec del guitarrista Albert Juan i l’altre d’un dels millors divulgadors i especialistes del Free Jazz i les músiques de lliure improvisació, en Dave Foxall, aquest darrer també fent-li una entrevista a Miguel Fernández al seu blog www.aJazzNoise.com.

Comencem doncs amb la música d’aquest trencador projecte amb un tema compost per algun desconegut, “unknown”, anomenat...

4.- What’s Now?      (Unknown)               9m28s

Doncs ja heu pogut escoltar que hem fet una passa endavant vers el projecte anterior seguint-ne però la idiosincràsia de la improvisació lliure. Avui ens hem posicionat ben al mig de l’avantgarde actual oferint-vos la possibilitat d’escoltar una música sense concessions, oberta, lliure, i amb la creativitat a flor de pell, on cadascun dels músics desenvolupa la seva imaginació en tot moment amb el ben entès de seguir les evolucions de la resta de companys. No oblideu que això del Free Jazz ho va parir gent com Ornette Coleman, amb primeres gravacions on no es respectava cap tipus d’harmonia di melodia ni ritmes. Avui nosaltres estem escoltant una música emmarcada en determinats contextos harmònics, melòdics i rítmics, fent-la doncs més assequible, dins la seva complexitat.

Veiem què en va dir l’agost de 2017 Michael Tucker de Jazz Journal Magazine.

Sempre he trobat el material de Fresh Sound New Talent d'interès i aquest llançament convincent del grup MUT de Barcelona, curiosament anomenat MUT, no és una excepció. En general és una formació a trio, però aquí el grup  s’ha incrementat amb el baixista japonès Kamaguchi. Pizzicato a tot arreu del baixista, on s’escolta la potència de les seves figures dins de l’estructura d’aquest edifici musical, les textures gruixudes del grup en el tema dedicat a Torrance o la claredat del pacient solo de Kamaguchi a “A Is to B”, on s'adapta a la perfecció al que diu l’escriptor de Dave Foxall i que ell anomena “les estructures de recanvi i la improvisació eloqüent” característica d’aquesta música.

Seguim ara amb el tema comentat dedicat a Jack Torrance també d’autoria desconeguda...

2.- En honor a Jack Torrance       (Unknown)               6m56s

Bé, doncs seguim bocabadats per aquest terratrèmol musical i ja heu pogut escoltar al gran Miguel Fernández, un dels referents del saxo tenor a casa nostra, ell pamplonès però que va decidir quedar-se amb nosaltres de fa força anys. Miguel lidera diversos projectes i no tots emmarcats en aquest estil tan avançat de conceptes musicals i filosofies. Els seus discos els hem posat en aquest programa, alguns editats per FSNT i d’altres en d’altres editorials, i tots ells, magnífics. Aquest tema ha estat una improvisació del Miguel però també col·lectiva des de l’inici fins quasi el final quan ha estat Masa Kamaguchi qui l’ha acabat ell sol.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Seguim amb el que ens diu Michael Tucker de Jazz Journal Magazine.

Cada músic és un molt bon intèrpret. Fernández mostra un control incisiu però també pictòric de la dinàmica de sons i arcs texturats, testimoni del qual és l'obertura del tenor en el primer tema anomenat What's Now?, mentre que Juan i Roca són força sensibles a la interacció dels "petits sons" i de subtils colors. Qualsevol que apreciï els aspectes més lleugers o oblics de Sonny Rollins, Wayne Shorter o Sam Rivers, i que gaudeix amb la interacció musical de Joe Lovano, Bill Frisell i Paul Motian, per exemple, trobarà molt per a gaudir aquí: com a mostra poden ser primers moments de l’obertura del primer tema que hem escoltat “What’s Now?


Seguim encara amb el tema de l’Oriol Roca anomenat...

7.- Cançó sense lletra        (O. Roca)       6m09s

Doncs aquesta ha estat ben bé una cançó sense lletra, com totes ha. Ha estat però una composició amb tot el que això significa, i és que hi ha algú que l’ha parit i ordenat les seves parts i estructura, i aquest ha estat el magnífic baterista Oriol Roca, ell també embolicat en projectes diversos com el de la David Mengual Free Spirits Big Band, de la qual n’hem parlat abans. Oriol forma part d’un trio iconoclasta anomenat la Piccola Orquestra Gagarin amb els quals i darrerament Mariola Menbrives hi va col·laborar. O sigui una cantant de Flamenc vital i potent amb un trio avantguardista. Un tema de l’Oriol iniciat dolçament per guitarra i contrabaix però que ben aviat n’hem pogut escoltar la preciosa melodia a càrrec del Miguel Fernández al saxo tenor. Ben aviat han començat les improvisacions i com és natural la del saxofonista sempre és la més evident, car és la “veu cantant” i més immediata. Però no us oblideu de la resta de companys, que també en aquest tema han estat constantment aportant el seu gra de sorra. El compositor Roca ha seguit mostrant-nos la seva potència creativa amb tot un reguitzell de redobles diversos i en tots els elements percussius de la seva bateria. Al final, ens hem trobat amb un espai dolçament creat per contrabaixsta, guitarrista, per fer de nou la maca melodia del tema de l’Oriol Roca, “Cançó sense lletra”.

MUT et pot cremar, com a la unitat offset de What's Next? i Robot Skin, ambdues que caracteritzen a Juan en la seva forma més lineal i lírica. Però, si hi ha cops de benvinguda del drama tocat per blues a Cançó sense lletra, les delicades figures de guitarra d'obertura de My Ship recorden les reflexions atemporals de Derek Bailey, una impressió reforçada per les figures breument arrencades al final de Caned. Es tracta de la tensió creativa entre l'abstracció de l'ad libitum i un vigorós assenyalament que, per tot el precedent històric abans esmentat, dóna una impactant cada vegada més impactant a aquesta sorprenent sessió ".

I acabem aquest trencador projecte amb un altre tema de Oriol Roca anomenat...

5.- What’s Next?      (O. Roca)       5m44s

Doncs amb quina melodia acabem reconeixent aquest tema. Complexa però amb la bellesa implícita en la seva modernitat, interpretada a duet de saxo tenor i guitarra i mentre contrabaix i bateria feien de les “seves” en una improvisació inicial. Miguel amb el tenor l’ha seguit desenvolupant amb un llenguatge d’allò més trencador per modernitat, tècnica i gust tot això en el seui solo. Una creativitat, la d’aquest mestre del tenor a l’abast de pocs músics de l’escena actual de casa nostra. Juan a la guitarra ha sonat modern però amb unes “maneres” més assequibles, aparentment. El seu so nítid ens ha permès escoltar clarament Masa i Oriol en una voràgine improvisadora extraordinària, amb el “walking” del contrabaixista i improvisació permanent del baterista, que no ha parat en tot el seu tema de fer això, improvisar a dojo per al final acabar tema i projecte.

Voldria aprofitar per recordar-vos alguns dels locals i actuacions que es poden veure a Barcelona. I si parlem de locals dir-vos que podeu anar al Jamboree, Campari Milano, JazzSi Taller de Músics, JazzMan, Sinestesia, 23 Robadors entre alguns més. Concretament al Jamboree i per aquest dimarts tenim a Dahood Salim Quintet amb Daahoud Salim piano, Bruno Calvo trompeta, Pablo Martínez trombó, Hendrik Müller contrabaix, Sun-Mi Hong batreia  i pel dimecres tindrem a la magnífica Irene Reig 5tet “Plays Views” amb gent com Irene Reig saxo, Joan Mar Sauqué trompeta, Xavi Torres piano, Pau Sala contrabaix, Joan Casares bateria i podeu entrar al web per veure’n la programació completa.

I darrerament amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Shindowsky estem en contacte i així és que em fan arribar alguns dels projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://www.youkalimusic.com/ i veure’n tot el seu catàleg.

I després d’aquest bany musical a les més altes esferes de l’Avantgarde, acabarem el programa d’avui amb un canvi estilístic rebaixant la tensió tot i endinsant-nos en una música més delicada no exempta de modernitat i tot gràcies a la sàvia mixtura instrumental que ben aviat escoltareu, la del projecte de


“JEREMY UDDEN – FOLK ART”
Jeremy Udden

Editat per Fresh Sound New Talent                FSNT 410
Enregistrat a Brooklyn, Nova York, 2010.
Produït per Jeremy Udden
Productor executiu: Jordi Pujol

Jeremy Udden, saxos alto i soprano
Brandon Seabrook, banjo
Jeremy Stratton, contrabaix
Kenny Wollesen, bateria

A # 9-10, Pete Rende, Rhodes, Whirlitzer; Eivind Opsvik, contrabaix; R.J. Miller, bateria, Nathan Blehar, guitarra de corda de niló.

Totes les cançons són de Jeremy Udden, excepte "Jesse" de Pete Rende, "Thomas" i "Dress Variations" de Nathan Blehar.

I al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc de FSNT..


Comencem el projecte del Jeremy Udden amb músiques allunyades del concepte Avantgarde però situades en una modernitat agradable, amb el tema anomenat....

4.- Portland               (J. Udden)                 6m35s

Doncs sí que el canvi s’ha notat però convindreu amb mi que deu n’hi do de la modernitat del projecte, considerant que hi ha un banjo entremig. El motiu melòdic i rítmic iniciat pel contrabaixista sembla ésser el motiu principal a partir del qual gira tot plegat. Un primer solo del líder i compositor al saxo alto, dolç ha donat pas a les cordes no fregades i més aviat puntejades d’en Brandon al seu banjo, després del qual ens hem trobat de nou amb l’inici del tema per acabar-lo de manera delicada.

Dir-vos que també tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaça a la seva pàgina web....... 

I seguim amb una altra composició de Jeremy Udden anomenada....

6.- Alexander (Part 2)         (J. Udden)                 5m19s

De nou la sonoritat del saxo alto i la melodia del tema, delicat tot plegat, ens ha situat en un context melòdic força modern, i més ho hem pogut discernir escoltant-lo improvisar. Com en el projecte anterior, salvant les distàncies, escoltem com el baterista improvisa, i ves per on, que també el contrabaixista ha sonat força modern en el seu solo. De nou el líder al saxo alto ens ha reconduït cap al final passant pel principi melòdic d’aquest tema amb aires folklòrics.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.


I seguim amb un altre tema del líder anomenat

7.- Bartok       (J. Udden)     4m05s

Deu n’hi do de la concepció d’aquest projecte, recordeu que us he dit que es va enregistrar el 2010 a Brooklyn i editar el 2012 per FSNT. El tenia aparentment amagat i l’he volgut recuperar i afegir en el context d’aquest programa que crec que hi entra la mar de bé. Una melodia a banjo i contrabaix, folklòrica sense cap mena de dubtes, s’ha anat desenvolupant majestuosament però en un context instrumentista molt més modern, amb els sons del saxo soprano del líder, el banjo, la profunditat del contrabaixista i la magnífica rítmica del baterista. Hi ha hagut moments de clímax amb els dos solistes fent un tete a tete magnífic que ens ha situat de nou en el motiu melòdic principal, ara amb tres, saxo, banjo i contrabaix amb un final delicat.

I acabem el projecte i programa amb el tema de Pete Rende anomenat..

9.- Jesse        (P. Rende)                4m14s

Doncs un molt bon tema per acabar projecte i programa i és que hi ha participat gent com aquesta Pete Rende, Rhodes, Whirlitzer; Eivind Opsvik, contrabaix; R.J. Miller, bateria, Nathan Blehar, guitarra de corda de niló amb el líder Jeremy Udden de nou al saxo alto. Una obra complexa, moderna de concepció amb sons estratosfèrics i improvisació col·lectiva a vegades aparent i sovint evident. Un tema que ben bé podria durar força estona més i segur que així seria en un directe. Tot i parlar d’una guitarra amb cordes de niló, jo el que he escoltat han estat uns sons distorsionats que haurien d’ésser d’una guitarra elèctrica força modificada en els seus sons. És clar que tot això ho poden fer els teclats també modificats i d’altres estris. Magnífic i emotiu final de projecte i programa amb un tema força majestuós de Pete Rende amb gent que he pogut veure algunes vegades per casa nostra com són Eivind Opsvik i  R.J. Miller, i jo diria que a Jamboree i 23 Robadors.

Doncs amb aquest projecte de Jeremy Udden hem acabat el programa d’avui tot i havent-lo començat amb el Sergi Sirvent Trumpet Affairs per després passejar-nos més encara per l’Avantgarde amb MUT Trio i el seu MY Ship. Un programa descarat de propostes que segur us haurà impactat, tant com a mi.

Abans d’acomiadar-nos voldria recordar-vos que el proper divendres 22 de juny i al Molí dels Frares farem un magnífic concert de Jazz organitzat pel JClV i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per tant, gratuït, on podrem gaudir escoltant a l’Oriol González Crazy Trio + Matthew Simon. Una formació amb grans músics liderada per l’Oriol González, bateria; Ariel Vigo, saxo alto; Jordi Griso, orgue i Matthew Simon, trompeta. El proper 22 de juny a partir de les 22h al Molí dels Frares, us hi esperem.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |