Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs com cada setmana que puc, avui també serà un dia de novetats amb un parell de projectes dels nostres músics, un altre parit a València i el darrer d’un dels millors bateristes europeus de tots els temps. El primer projecte el vaig veure al Jamboree el dia de la seva presentació i és el del trio TRO, amb Pere Miró, Xavi Castillo i Joan Casares. Aprofitant que l’Albert Marquès Trio venen al Jamboree aquest dimecres i que ell mateix em va fer arribar per dues fonts diferents el seu projecte, podreu escoltar aquest el seu darrer disc enregistrat en viu al South Bronx. Seguirem amb el projecte del mestre i gran saxofonista valencià Ramon Cardo i els seus Nyora Boppers on hi tenim a l’amic Roger Gutiérrez a la bateria i acabarem amb un projecte cedit per l’amic David Carreras i també motivat per la seva presència al 36è Festival de Jazz de Terrassa i que aquest dijous podrem veure a la Nova Jazz Cava encabit en el trio del gran Michel Portal. I estic parlant de Daniel Humair i el seu “Humair Surrounded 1964”, tot un seguit de temes enregistrats en viu a Europa amb llegendes del Jazz com Eric Dolphy, Tete Montoliu, Gerry Mulligan, etc..
Avui tindrem un programa força canyero, car tots els projectes són força potents, o sigui que avui rés de rés de dormir-se.

Recordar-vos però que aquest divendres a les 21h30m i a l’auditori del Molí dels Frares tenim el concert de Jazz de març, amb en Joan Sanmartí Quartet, amb ell mateix a la guitarra; Roger Santacana, vibràfon/teclat; Marc Cuevas, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Recordeu, aquest divendres és al Molí dels Frares. Allà que ens hi trobarem en un concert gratuït patrocinat per l’Ajuntament i organitzat des del jazz Club La Vicentina.

Doncs som-hi però abans..... 
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada Josep Ramon i gràcies pel teu suport.

Comencem amb el magnífic projecte de l’amic Albert Marquès Trio...


“LIVE IN THE SOUTH BRONX”
Albert Marquès Trio

Editat per Zoho      ZM201616
Enregistrat en directe per Milton Ruiz, l’11 de juliol de 2015 al Pregones Theater, Bronx, NYC.
Produït per Zack O’Farril

Albert Marquès, piano
Walter Stinson, contrabaix
Zack O’Farrill, bateria

Aquest és un projecte a cavall entre l’energia i la delicadesa, i és per això que començo el programa amb aquest projecte.

Nascut el 1986, Albert Marquès es va graduar al 1986 al Conservatori Superior del Liceu. Als 22 anys enregistra el seu primer disc liderant un quartet amb Jordi Bonell a la guitarra amb qui des de llavors han sigut inseparables. Marquès ha actuat amb musics de l'escena catalana com Perico Sambeat o Marc Miralta. Just després del Conservatori s'instal·la a Paris, capital europea del jazz, i toca amb grans musics de l'escena francesa com Pierre Perchaud o Rémi Vignolo. Durant el seu tercer i darrer any a Paris forma part del quartet del llegendari Leon Parker (bateria de Ahmad Jamal o Mullgrew Miller entre d'altres). Des del 2011 viu a Nova York on ha estat tocant entre d'altres projectes amb una big band de latin jazz dirigida per Arturo O'Farrill (premiat amb un Grammy el 2008). Marquès ha actuat al Birdland, Fat Cat, Duc des Lombards, Jamboree, i una llarga llista de clubs i festivals als dos costats de l'Atlàntic incloent el llegendari Festival de Jazz de Montreal. Ha enregistrat tres discs al seu nom i ha treballat amb nombrosos projectes com a sideman a l'Estat espanyol, França i els Estats Units.

Doncs comencem amb el seu projecte i ho farem amb un tema que segur tots coneixeu, l’anomenat...

6.- Ain’t no sunshise (Bill Withers)             6m43s

Ja vegeu que hem començat dolçament amb un tema que no ve precisament del món de Jazz, i que ells l’han sabut adaptar la mar de bé en un directe al South Bronx que devia ser impressionant. Una delícia de tema i magníficament interpretat a aquest tempo tan remarcat per la pulsió magnífica del contrabaixista. I de quina manera ens ha deixat  de bé aquest tema, amb un Albert magnífic al piano, aportant colors diferents dels habituals d’aquest tema i amb una base rítmica magnífica, en un solo impressionant ple de calidesa i sempre amb la melodia present.

"Ain’t No Sunshine" és una cançó de Bill Withers del seu disc de 1971 “As I Am”, produït per Booker T. Jones, aquell de Booker T and the MGs. En aquest disc va comptar amb músics com Donald "Duck" Dunn en el baix, Al Jackson Jr. a la bateria i Stephen Stills a la guitarra. Els arranjaments de cordes van ser fetes per Booker T. Jones, i el va enregistrar a Memphis l'enginyer Terry Manning. Un tema en la menor.


L’Albert te com acompanyants habituals als dos germans O’Farrill i que van venir a la Nova Jazz Cava i allà el vam poder veure amb el germà del baterista, el trompetista Adam O’Farrill amb el qual i en formació de quartet van tocar un dia abans al Festival de Jazz de Granollers el 16 de novembre de 2012.

Bé, seguim amb un altre dels temes d’aquest directe a voltes íntim i a voltes desmarcant-se vers camins més latins...fem-ho amb el següent tema, del Zack O’Farrill l’anomenat...

8.- Foggy Conscience         (Z. O’Farrill)               6m33s

Doncs amb aquest tema ens han sorprès d’allò més per la concepció i diversitat estilística i de ritmes diversos encabits. Una incursió en la música contemporània, ben bé allunyada de idees llatines, on el compositor ens ha volgut dir que no, que no només se’l pot encabir en aquest estil. Un magnífic tema amb espais per cadascun dels músics iniciant-lo l’Albert a piano solo tot i que ben aviat s’hi afegeixen contrabaix i bateria en una seqüència de riffs que han donat pas a moments de swing tot i canviant els ritmes esdevinguen súper ràpids gràcies al walking del contrabaix i ajuts del baterista. Moments al final per a gaudi de baterista i contrabaix amb marcats acords del pianista, moments impressionants que ens han situat al final acabant-lo de cop i seguit dels aplaudiments del públic que de ben segur va gaudir d’allò més.

Acabarem aquest projecte amb el tema més llarg d’aquest directe, en el tema de l’Albert Marquès anomenat ...

4.- Jazz is Working class    (Albert Marquès)      14m26s

Doncs quina meravella de tema per acabar aquest projecte, un disc amb cinc temes més, alguns d’ells delicats a la vegada que magnífiques composicions com l’Iris de Wayne Shorter i d’altres preciositats. En un directe ja sabem que els temes es munten d’una altra manera, com per exemple en aquest on hem pogut gaudir escoltant el magnífic i llarg solo del contrabaixista Walter Stinson, només suaument acompanyat pel Zack amb mostres rítmiques cantades com heu pogut escoltar, cosa la qual m’ha sorprès per no haver-la escoltat mai en cap dels directes que he escoltat. Al final, ja ell solet desenvolupant un magnífic solo on els crits de la selva també semblen tenir algun protagonisme. Impressionant el solo d’aquest jove baterista, fill de l’Arturo O’Farrill mereixedor i premiat amb diversos Grammys i net del mític Chico O’Farrill. Al final, un punt de contemporaneïtat a càrrec del piano de l’Albert tot i acabant un tema impressionant on totes les músiques hi ha estat possibles.

Bé, deixem aquest projecte de l’Albert tot i que no voldríem però nosaltres hem de seguir amb més projectes, però...

Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Seguim ara amb el projecte dels  amics que autoanomenen TRO el seu projecte, i ben bé que ho són..


“TRO”

Editat per Aladid Records
Enregistrat per Oriol Bacardit el desembre 2016 a la Nova Jazz Cava de Terrassa
Mesclat per Quim Puigtió el gener 2017
Masteritzat per Quim Puigtió el gener 2017

Pere Miró, saxo baríton
Xavi Castillo, contrabaix
Joan Casares,bateria

Doncs tenim a l’abast un magnífic projecte d’un trio de joves músics, algun més que algun altre, amb la mínima formació encetada pel gran Gerry Mulligan deixant de banda per primera vegada el piano, o sigui que només amb saxo, contrabaix i bateria. Sonny Rollins va desenvolupar aquesta idea a la màxima expressió, ell però amb el saxo tenor. Aquest és en projecte que com he dit vaig veure al Jamboree el dia de la seva presentació, que em va agradar força i del qual vaig deixar quatre ratlles al blog del JCLV. Un projecte amb quatre temes de Xavi Castillo, un d’en Pere Miró i Joan Casares i la resta estàndards de Jazz.

Aquest és un projecte molt potent, i tot i haver-hi una balada, “Willow weep for me” us proposo escoltar l’essència del projecte a tot TRO. La veritat és que se’m fa difícil decidir-me per quin tema deixar de posar car tots tenen allò màgic que fa que els estiguis escoltant sense parar, fins cansar-te, cosa que no sol passar mai. Bé doncs la decisió està presa i serà el tema de Pere a ritme de callipso en homenatge al seu i nostre estimat Sonny Rollins, en el tema..

2. Su               (Pere Miró)                8m05s

Un tema parit pel Pere però amb gran intervenció solista del Joan a la bateria. El mateix compositor s’esplaia després en un magnífic solo mentre el ritme del callipso tan ben marcat per contrabaix i bateria el fa caminar per sobre les aigües a bon peu. Una composició alegre com n’és aquest ritme tan vital i que Rollins tan estimava amb el seu tan conegut St. Thomas.

La biografia d’en Pere Miró extreta del seu web ens relaciona els seus projectes amb l’època, i va començar a Martorell, car aquest és un músic d’aquesta propera localitat on va començar a estudiar música i saxos a l’escola municipal. 1988 – Inicis; 1996 - Enric de Castro; 2004 - Banda Municipal de Martorell; 2005 – Noésaixò; 2005 - Alfons Carrascosa; 2006 – Baratos; 2007 - L'Hort de la fireta; 2008 - Pablo Àrias; 2009 - Aula Municipal de Música de Sant Esteve Sesrrovires; 2009 - The Big Jamboree; 2009 - The Night Shouters; 2009 - Gorka Garay; 2011 / 2014 – ESMUC; 2012 - Enma Fernández; 2012 - Jordi Sabat 4tet; 2013 - Zebrass Marching Band; 2014 - The Gramophone All Stars Big Band; 2014 - Wax & Boogie; 2015 - The Bayou Band; 2015 - Big Cat de Música Llatina i finalment el 2015 – Tro.

Us recordo que fa quatre setmanes també vam posar la música d’un trio com aquest amb el Eden Bareket Trio, música també magnífica i que vam gaudir d’allò més.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Seguim ara amb un tema del Joan Casares anomenat

3. 7’8 a l’escala de Richter             (Joan Casares)        5m29s

Un tema iniciat per les destres baquetes del Joan i ben situat en el Hard Bop com quasi tot el projecte, tot i haver-hi ritmes diversos, pel que sé de les aficions dels seus membres, les que jo els hi suposo, els Jazz Messengers viuen en un reconet de cadascun d’ells, com tots els altres i que en són molts. Un magnífic tema amb títol significatiu de TRO, de Terratrèmol sense víctimes de cap tipus i només com a sacsejada rítmica que ens fan a tots nosaltres. Enter mig un magnífic solo del Xavi Castillo al contrabaix, abans però amb el del Pere després d’haver presentat el tema en la tota la seva estructura. I quin ritme més impressionant ha mantingut el compositor i gran baterista, Joan Casares. La saga dels Casares amb el Lluc i el pare i gran clarinetista i saxofonista Pau Casares a qui enguany reconeixeran des de Terrassa i el seu Festival de Jazz com el Jazzterrasman 2017, i que li atorgaran com a cloenda del Festival el proper diumenge 2 d’abril a les 19h a la Nova Jazz Cava.


I per parlar del Joan dir-vos ja de ben petit escoltava jazz a casa seva i cada dia de la mà del seu pare Pau, o sigui que la música li va anar entrant cada dia, i al final, igual que el seu germà, s’hi van abocar de ple. Al Joan  el vam tenir ja fa uns anys, en el tercer Festival de Jam Sessions que fem a Sant Vicenç dels Horts formant part del sextet del combo de l’Esmuc amb tota una colla de joves músics que ara estan campant a les seves anches com ell mateix. Ha acabat el seu Grau Superior de bateria de Jazz a l’Esmuc i ara mateix s’està per Amsterdam fent algun màster i deixant-se conèixer i tocant amb tothom de per allà. Amb el seu amic Oriol Vallès van muntar el grup Smack Dab amb el qual van editar el seu treball i que va sonar en aquest mateix programa ara ja uns mesos. Una formació on també hi havia Lluc Casares, Jöel Moreno i potser també el Xavi Castillo o Pau Lligades al contrabaix. Entre els projectes on hem pogut veure al Joan va ser en el del final de carrera projecte final de l’Esmuc de la gran saxofonista Irene Reig anomenat “Bop Collective”, projecte que vam poder portar al JCLV en un concert-Jam patrocinat per l’ajuntament de SVdH.

recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Seguim amb un tema ara d’en Xavi Castillo tan TRO com els altres dosi aquest és l’anomenat..

5. Klaatu Barada Nikto        (Xavi Castillo)           4m25s

Doncs ja vegeu que tan un com l’altre, cadascun dels tres amics presenten temes força potents. En aquest i després de la seva introducció i exposició del tema, en Xavi inicia el seu magnífic solo, ell, un dels més sol·licitats contrabaixistes de les noves fornades, un altre músic que circulava pels passadissos de l’Esmuc.  

Xavi Castillo, nascut a Terrassa, s’inicià en el baix elèctric als 16 anys estudiant jazz i tocant en grups de rock. Als 18 agafa el contrabaix, estudiant contrabaix clàssic al conservatori de Terrassa i seguint amb els de jazz. A aquesta edat les seves formacions se centren en agrupacions de jazz. Al cap d’uns anys comença a col·laborar amb diferents formacions de diversos estils, des de grups de pop a orquestres de cambra per acompanyament de cor o orquestres simfòniques com la Jove Orquestra de Girona o la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. Actualment ja deu haver acabar “interpretació de contrabaix jazz” a l’ESMUC i les formacions amb les que més treballa són: Xavi Castillo 4et, Mingled Trio, Tro, Strings Affair, i diferents agrupacions de jazz i música clàssica com Smack Dab i aquest darrer TRO.

Per parlar del projecte TRO li vaig demanar al Pere a veure què em podia dir i això és el que em va dir...

“Anècdotes sempre n'hi ha però suposo que la gràcia és la formació del grup quan el Xavi, pels passadissos de l'Esmuc m'anava dient que havíem de muntar una banda amb baríton. Que el so de Mingus amb baríton li agradava molt. Jo, com que sempre he estat liat amb mil històries, ho volia fer però mai trobava temps. Al final, vam caure que potser el Joan s’hi podria apuntar i ho vam tirar endavant. La combinació va ser explosiva perquè els tres som molt enèrgics en la manera de tocar i d'entendre la música. Per escollir el nom teníem clar que volíem que fos el nom d'una banda perquè el projecte no era original de cap dels tres sinó dels tres alhora. Llavors vam pensar en un nom que fos enèrgic, que fos català, tingués significat potent i es pogués dir en altres llengües sense problema. TRO ens va encantar.”

Acabem el projecte d’aquests energètics músics amb un tema ara del gran Joe Henderson anomenat....

8. The Kicker            (Joe Henderson)                  4m39s

“The Kicker” va ser el primer disc de jazz del saxofonista Joe Henderson editat pel segell Milestone. Va ser enregistrat el 10 d'agost 1967 i acabat en una posterior sessió el 27 de setembre i compta amb les actuacions de Henderson amb Mike Lawrence, Grachan Moncur III, Kenny Barron, Ron Carter i Louis Hayes. La crítica que en va fer Scott Yanow per Allmusic afirmava que "el primer enregistrament de Joe Henderson per Milestone va ser en gran mesura una continuació de la música acústica aventurera que havia gravat prèviament per Blue Note". Aquest és un tema vibrant que per acabar el projecte m’ha semblat adequat. Dir-vos que aquesta és una formació reduïda però amb una energia impressionant. Que Pere Miró s’ha anat desenvolupant mica  a mica i ara mateix és un dels referents en això del saxo baríton. Em va sorprendre molt el dia del Jamboree i igualment em passa, m’ha passat avui mateix i cada vegada que l’escolto, car el seu so és magnífic, igualment de magnífica és la seva tècnica en el baríton (ell, que toca tots els saxos) i impressionants les seves improvisacions. Igualment, pel Joan comentar que és un dels millors alumnes que han tingut mestres com Aldo Caviglia, Jo Krause i David Xirgu, i que el swing l’ha impregnat d’una manera total. Podria dir que el Joan és tot Swing. La mestria que ha anat desenvolupant la hem pogut constatar els qui fa anys que el seguim i l’hem vist créixer com a músic i persona. En Xavi Castillo tot i estudiar clàssica en els seus inicis, està desenvolupant una magnífica carrera com a músic i en aquest projecte també com a compositor, car quatre dels 9 temes són de la seva autoria. Els seus solos estan farcits de tècnica i domini de l’instrument a la vegada que d’imaginació i llenguatge jazzístic i és per això que el podem veure en multitud de projectes.

Seguim tot i que ens hi quedaríem, i ara ho fem amb el projecte del mestre valencià Ramon Cardo


“RAMON CARDO featuring & NYORA BOPPERS”
Ramon Cardo Quintet

Editat per Sedajazz         
Enregistrat per Jorge Pérez (ajudat per Jorge Salvá) el 16 i 17 d’abril de 2016 a Alboraia Art Studio, València.
Mesclat i masteritzat per Jorge Pérez a Morgana Estudios.
Produït per Sedajazz

Ramon Cardo, saxos i composicions
Pepe Zaragoza, trompeta
Alberto Palau, piano
Jaume Guerra, contrabaix
Roger Gutiérrez, bateria

Sedajazz a més a més de ser un taller de músics, lloc d'aprenentatge continu, també és el lloc de trobada d'un gran col·lectiu que, amb una història de més de 10 anys, ha projectat tot el seu potencial musical a través de l'organització de seminaris, festivals internacionals de Jazz i, per descomptat, de la producció discogràfica.

Ramon Cardo neix a Godella (València) el 1962, on inicia la seua carrera musical als 9 anys. Estudia al Conservatori Superior de Música de València la carrera superior de Saxofon. Completa la seva formació jazzística al Taller de Músics de Barcelona i en diversos Seminaris de Jazz Internacionals. Actualment la seva activitat com a saxofonista i director gira al voltant de les seues formacions habituals: el seu quintet “Ramon Cardo & Nyora Bopers”, la Ramon Cardo Big Band, la direcció de la Clasijazz Big Band, UJI Big Band, a més de dirigir la Big Band del CSMV. La seua activitat docent actual comprèn les classes de Saxo, Auditiu, Big Band i Combo en el Conservatori Superior de Música de Valéncia i la direcció pedagògica del departament de Jazz de la “Universitat Jaume I” de Castelló. També és director titular de les Big Bands Clasijazz d’Almeria i Cotijazz de Murcia.

Comencem amb el primer tema on ja podreu començar a gaudir....som-hi doncs amb.....

7.- Ra Monk              (R. Cardo)                 7m28s

Doncs amb l’entrada del tema ja hem pogut reconèixer a qui va dedicat, car la melodia és característica de Monk i potser més la petita dissonància entre metalls feta amb tota la intenció. Després del tem, el swing amb el solo del trompetista Zaragoza, molt ben interpretat en un estil situat en l’ona de Lee Morgan per sonoritat i tempo. El líder ens enlluerna amb el seu impressionant, i molt ben tocat, en franc retard del bit, així com una mica arrastrat alhora amb una gran tècnica i bon gust i fraseig. El pianista Albert Palau ens fa un magnífic solo, delicat i pulcre, amb un swing en la interpretació i control tècnic impressionant. Aquest músic que ja estar apadrinat per Perico Sambeat perquè li donessin una beca al Berklee College of Music allà per l’any 2003, sortint-ne amb un Summa Cum Laude. Abans però havia passat per l’Aula de Música Moderna de Barcelona. Amb el Perico Sambeat s’hi va estar força temps i també amb el Jesús Santandreu Quartet però és que també ha tocat amb Pat Metheny, Ben Monder i un llarg etc.

Des de la web de l’editorial Sedajazz ens diuen que...
El gran mestre Ramón Cardo acompanyat de joves talents de l'escena valenciana, i catalana, ens regalen un gran disc d'estètica hard bop, amb composicions de Ramon Cardo, Pep Saragossa i Alberto Palau. “Ramón Cardo & The Nyora Boppers" és el nou projecte del saxofonista Ramón Cardo. Consagrat a l'escena nacional des dels anys 80, Cardo és sens dubte un dels valors més talentosos de la península.



I ens continuen dient....”Per completar la formació, el veterà saxofonista s'envolta de noves generacions de músics de jazz: Pepe Zaragoza, Albert Palau, Jaume Guerra i Roger Gutiérrez completen el quintet. L'estètica musical del quintet es basa en el gènere Hard-Bop. El Hard-Bop és un corrent del Jazz que neix als anys seixanta i que marca els fonaments del Jazz modern. L'estètica del hard bop modern està viva avui dia en la majoria de músics actuals de referència, tant és així, que és un dels afluents del jazz més utilitzats a Nova York en l'actualitat. Músics com Tom Harrell, Ralph Bowen o Victor Lewis segueixen les petjades iniciades en els seixanta amb una percepció més moderna en l'àmbit compositiu. El quintet "Ramon Cardo & The Nyora Boppers" dóna la seva visió sobre aquesta estètica amb composicions de Cardo, Palau i Saragossa que no deixen indiferents. I us deixo l’enllaç al web d’aquesta editorial per així poder-lo adquirir.


Seguim amb un altre gran tema farcit de swing anomenat...

1.- A fer la mà           (R. Cardo)                 6m31s

Doncs amb un altre tema de talla ens hem tornat a imbuir del Jazz, del Hard Bop d’aquesta formació, i ara ho hem fet amb una composició on la melodia inicial està força ben trenada i trobo el motiu principal magnífic. Després els solos i el primer el del líder de la formació, on, amb un so lleugerament metàl·lic m’ha semblat reconèixer alguna de les seves referències en això de les canyes, com ara Sonny Rollins, Joe Henderson i alguns més. Quan un músic de jazz estudia un instrument s’escolta tothom qui el toca, i de tots n’agafa alguna cosa que després es farà seva com és el cas del magnífic Cardo. De nou intervé el pianista Palau tot i mostrant-nos el seu saber que és molt. Després d’ell, el tema amb els dos vents alhora i amb un clímax impressionant. Quins directes més potents ha de tenir aquesta banda. Sense oblidar l’aportació del baterista català Roger Gutiérrez ell amic nostre, nascut a Tàrrega i format al Conservatori Superior del Liceu el qual ha format part de diversos projectes, col·laborat amb la Big Band del Liceu. En aquesta “institució centenària” com diu l’amic Sergi Vergès, va rebre classes primer a l’Aula, amb Quim Solé, Aldo Cavíglia i després en el Superior amb gent com Jon Robles, Ramon Prats, David Xirgu, David Mengual, Sergi Vergès, Albert Bover etc. Ha format part de combos amb gent com Perico Sambeat, Llibert Fortuny, Víctor Correa, David Pastor  i un altre llarg etc. El voldria reconèixer com la persona que em va fer arribar aquest projecte per la qual cosa li agraeixo infinitament. Gràcies Roger.

Ramon Cardo a tocat i enregistrat discos amb músics i formacions de la talla de Tete Montoliu, Jack Walratz, Dave Liebman, Greg Hopkins, Lluís Vidal, Mark Nightingale, Kirk MacDonald, Chano Domínguez, Lou Bennett, Idris Muhammad, Perico Sambeat, Jesus Santandreu, Jorge Pardo, Jordi Vilà, Joan  Soler, Ximo Tébar, Sedajazz Big Band, Llibert Fortuny, Zé Eduardo, Claudio Roditti, Alex Blake, Orrin Evans, Boris Koslov, Edmundo Carneiro, Donald Edwards, Orquesta de Cámara Teatre Lliure, Orquesta Sinfónica de Granada, Orquesta Nacional, Banda Municipal de Bilbao. Com a compositor, destaquen les seues composicions i arranjaments per a Big Band en els discs “Per l’altra banda” i “UJI 5 anys” així com en l’àmbit de la música de cambra les composicions fetes per al prestigiós quintet de metalls Spanish Brass Luur en els discs “Brassiana” i “Metalls d’Estil” amb la participació del famós cantaor Pep Gimeno “El Botifarra”.

Acabem aquest magnífic projecte farcit de bon gust, de swing de hard bop amb composicions pròpies que no estàndards i tan ben parides, i ho farem amb el tema anomenat....

3.- Back to the past              (P.Zaragoza)             7m37s

I de quina manera més delicada ha començat el tema amb contrabaix fent un riff repetitiu i la trompeta fent la melodia que ben aviat han desenvolupat la resta de companys, ara la trompeta amb sordina alhora que el tenor del líder. El solo del pianista, quasi despullat de tot adornament i amb només contrabaix i bateria, aquest fent i desfent i quasi fent el seu solo mentre acompanya el piano, llueix, el solo del pianista, com ha fet en cadascuna de les seves interpretacions. El líder desenvolupa de nou un magnífic solo farcit de melodia i arpegis on la tècnica desenvolupada és mastodòntica a la vegada que el tempo, brutal, en un tema igualment brutal. El metall més daurat torna a brillar amb la veu del compositor del tema i el seu impressionant solo. Tots junts decideixen arribar al final del tema i tancar-lo, i sí, de la mateixa manera que l’han començat, amb contrabaix i trompeta. Magnífica composició per acabar aquest igualment magnífic projecte arribat des de València de la mà de Ramon Cardo & Nyora Boppers. No vull oblidar-me de l’altre músic instigador de ritmes i també melodies, el que manega la “berra” aquesta però de quatre cordes, el jove Jaume Guerra el qual estudià amb un gran mestre del contrabaix César Giner. Posteriorment i amb el baix elèctric forma part de diversos grups i finalment s’uneix a Obrint Pas. Al contrabaix hi arriba estudiant-lo primer al “Conservatori Professional de Catarroja” i després al “Conservatori Superior de Música de València,  Joaquim Rodrigo”. Ha tocat amb Orxata Sound System i amb ZOO i els anteriors Obrint Pas tocant en festivals de Cuba, Japó, Venezuela etc...
I Pepe Zaragoza, alumne en el Conservatori Superior de València del mateix Cardo però també del nostre amic Voro García, Toni Belenguer o Albert Sanz. També ha estudiat un any al "Kug Jazz Institute" a Graz (Àustria) amb el destacat trompetista nord-americà Jim Rotondi. L'any 2015 rep el primer premi en el "III Certamen Internacional de “Jóvenes Músicos de Jazz Ciudad de Talavera" (Talavera de la Reina, Toledo) amb la seua banda 'Pepe Zaragoza Quartet’, tocant composicions pròpies.

I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.

Doncs si abans hem parlat de la celebració avui mateix del concert de l’Albert Marquès al Jamboree, i per això promocionar-lo tot i ser el mateix dia, sí que demà i a la Nova Jazz Cava podreu veure a un dels millors bateristes europeus des de fa molts anys, i aquest no és ni més ni menys que Daniel Humair. Una sèrie de coincidències han fet que l’amic David Carreras em deixés aquest disc tot i comentant les vicissituds d’aquest concert que liderarà el gran Michel Portal amb el baterista i un altre gran del contrabaix, Bruno Chevillon.

Som-hi doncs amb un disc reeditat a partir d’un doble LP de les col·laboracions que va fer aquest gran baterista amb els molts i molt bons músics de l’escena mundial entre els quals el nostre Tete Montoliu, del qual ahir en celebràvem el que hauria estat el seu 83è aniversari.


“SURROUNDED 1964 – 1987”
Daniel Humair & friends

Editat per Blue Fame        40322

Aquest és un treball recopilatori i és per això que hi intervenen molts músics, o sigui que comentaré la presència dels músics quan parlem dels temes que ara mateix us posaré. Dir-vos que per manca de temps no us podré posar tos els temes que voldria, o sigui que en farem un tastet amb el Tete Montoliui l’Eric Dolphy

Però ja sabeu que si voleu escoltar projectes alternatius de músics de casa nostra, podeu entrar al web de Underpool https://www.underpool.org/ , editorial dirigida per Sergi Felipe i Pep Mula els quals van endegar aquest projecte poc després que nosaltres al JCLV. I amb les seves paraules...
“UnderPool és un segell discogràfic independent centrat en jazz i músiques improvisades. Amb seu a Barcelona, es crea al 2013 arrel de l'estudi de gravació del mateix nom. La idea d'UnderPool és donar distribució la música d'artistes així com ajudar als músics a produir els seus propis discos de forma independent. El segell també aposta per les produccions pròpies creant una sèrie d’àlbums per volums, on es convida a músics a una sessió d'estudi on es graven els temes escrits per a l'ocasió.”

I nosaltres comencem amb el primer tema  del nostre estimat Tete Montoliu del qual ahir vam celebrar el que seria el seu 84è aniversari i també dir-vos que finalment, i gràcies a la insistència de la seva vídua, Montse García-Albea la qual va cedir tot un patrimoni de l’insigne pianista inclòs el seu piano Yamaha fa més de 10 anys quedant-se arraconat tot això en algun lloc de la Fundació Once. Finalment, i a base d’insistir, ahir es va inaugurar un espai permanent a la seu central de Barcelona anomenat “El racó d’en Tete Montoliu” al vestíbul de l’Auditori de l’edifici ONCE de Catalunya. Allà ens hi trobarem més d’una vegada recordant-lo a ell tot i escoltant la seva música, m’imagino, i veient les seves “coses”.

Escoltem ara a Tete Montoliu amb un tema de Benny Golson el magnífic...

7.- Stablemates        (B. Golson)                5m36s

Un dels grans temes de Golson i del qual en Miles Davis va fer-ne el primer enregistrament i també sembla que li va preguntar que “Què t’has pres per  parir aquest tema, my friend?”. Un tema que es va enregistrar el 25 de febrer de 1977 a la Salle 104 de la O.R.T.F. Golson el va enregistrat el 1958 després de la mort de Clifford Brown amb el seu homenatge, “I remember Clifford” amb tots els Philadelphians, tals eren Lee Morgan, Ray Brant, Percy Heath i Philly Joe Jones. Tete en va fer una superba versió perquè era un geni i perquè el van acompanyar Gilbert Rovere, contrabaix  i el nostre heroi Daniel Humair a la bateria. Tete estava en el seu màxim esplendor, reconegut per tot arreu menys a casa seva, i ben bé que ho poden constatar per la manera com interpreta aquest tema, i el seu estratosfèric solo que executa. La seva nítida pulsió estava a l’abast de ben pocs aleshores, i la seva exquisidesa encara està ara a l’abast de pocs.


Bé, doncs després d’haver homenatjat al Tete com es mereix, nosaltres acabarem el projecte de Daniel Humair i programa d’avui, ple de Hard Bop i Swing des dels inicis fins el final i quasi de manera ininterrompuda amb el tema de Eric Dolphy i també amb ell al saxo alto, l’anomenat...

1.- LES          (E. Dolphy)                4m06s

Doncs si sona Dolphy les coses van així, sons que poden sonar estridents pels neòfits i que per a nosaltres ens sonen a glòria. Un tema enregistrat el 28 de maig de 1964 a la R. T. F. I m’atreviria a dir que després va anar a Berlin on va morir per una pujada de sucre, era diabètic, i després de menjar-se massa mel, crec que vaig llegir. Sí, efectivament, va morir el 29 de juny de 1964. O sigui que sense saber-ho, els seus acompanyants Kenny Drew, piano; Guy Pedersen, contrabaix i el nostre heroi Daniel Humair devien ser dels últims amb els quals Dolphy va tocar. Un record molt gran per a ell i pel Tete, que abans no ho he dit. Doncs com a darrer comentari dir-vos que en totes les visites que va fer Dolphy a Europa on sempre va tocar amb els músics locals, les mostres d’admiració dels músics europeus que compartiren assajos i escenaris amb ell varen ser unànimes, car Eric Dolphy era un músic súper preparat teòricament i a l’hora de tocar un instrument ningú li podia fer ombra. A la vegada era una persona seria i responsable, un professional de cap a peus, vaja. Bé, finalment dir-vos que aquest tema LES el va incloure en el seu magnífic “Outward Bound”, disc que tinc moltes ganes de recuperar pel programa, enregistrat l’1 d’abril de 1960 i on va comptar amb gent com Freddie Hubbard entre d’altres.

Doncs nosaltres ja hem acabat i crec que de la millor manera, recuperant un disc i gravacions antigues on va participar aquest monstre de la bateria anomenat Daniel Humair i de passada gaudir amb Tete Montoliu i Eric Dolphy. Abans però havíem començat amb el projecte de l’Albert Marquès Trio, per seguir amb el TRO dels amics Miró, Castillo i Casares i continuant amb el hard bop de la formació Ramon Cardo & Nyora Boppers per acabar com ho hem fet. Flipant.

Recordar-vos però que aquest divendres a les 21h30m i a l’auditori del Molí dels Frares tenim el concert de Jazz de març, amb en Joan Sanmartí Quartet, amb ell mateix a la guitarra; Roger Santacana, vibràfon/teclat; Marc Cuevas, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Recordeu, aquest divendres és al Molí dels Frares. Allà que ens hi trobarem en un concert gratuït patrocinat per l’Ajuntament i organitzat des del jazz Club La Vicentina.

Ara si, això és tot, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa, jo Miquel Tuset i Mallol qui us ha presentat, xerrat i escollit les músiques us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol


Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.

Doncs ja hi som de nou amb un altre programa dedicat a les nostres editorials i amb projecte súper actuals. Avui podrem escoltar també dues veus femenines, primer amb Sommeliers i el seu “Quinze d’abril” amb la veu de Rocio Seligrat disc editat per Temps Record. Després gaudirem amb la proposta de Defne Sahin i el seu “Unravel”, treball editat per Fresh Sound New Talent. Després ens situarem en l’imaginari musical del nostre estimat amic Dani Pérez i el seu “Resumen”, editat per Underpool i acabarem amb un altre treball de FSNT del pianista i compositor Victor Gould anomenat “Clockwork” acompanyat d’una colla de cracs americans.

Abans però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/ hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que agrair-li al Josep Roig el seu suport i des d’aquí una forta abraçada.

Comencem doncs amb el projecte d’aquest quintet de noies de casa nostra amb la veu de Rocio i les cordes i canya de les demés... Dir-vos però, que aquest és un dels discos que em va deixar el meu estimat cosí Albert Tuset o sigui que allà on estiguis Albert, i m’imagino que amb els Climents (pare i germà) com deia la teva germana Montse, molt bon Jaç....


“QUINZE D’ABRIL”
Sommeliers

Editat per Temps Record            TR1532-GE15
Enregistrat per Jan Valls i com assistent, Juanjo Alba als Estudis Medussa.
Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla
Produït per Josep Roig per a Temps Record

Rocio Seligrat, veu
Maria Tió, violí
Teresa Nogueron, clarinet
Laia Reverté, violoncel
Marta Puig, piano

Aquest és un grup de noies que manté la formació instrumental i de veu però actualment amb alguns canvis de personal. Si la formació que us he comentat és la del disc, no és ben bé aquesta la formació actual per fer concerts. Per parlar-vos de totes elles em remetré al seu web on hi la formació actual.

Però parlem del concepte Sommelier

“Com en el món del vi, el sommelier, encarregat de mostrar i fer arribar el producte al client, nosaltres fem arribar la música clàssica d’una manera diferent, a un públic més ampli.”

I ens diuen als qui tenim el disc a les nostres mans....
“A tu, que tens el nostre disc entre les mans, volem dir-te que per nosaltres tot va començar un 15 d’abril quan unes instrumentistes clàssiques i una noia del món del Jazz van assajar un parell de temes i en va sorgir màgia. El resultat, aquest que escoltaràs. A tu, que t’acompanyarem en algun moment del teu dia, nit o viatge, i que has confiat en nosaltres comprant aquest petit tros de la nostra ànima, només podem dir-te una paraula: gràcies. Tu hi has posat la confiança, nosaltres hi posarem la música!” Sommeliers.

Comencem doncs amb aquest projecte on també hi ha algun estàndard de jazz. El primer tema que us proposo és un tema amb música i lletra de Rocio Seligrat i arranjaments de Joan Monné, anomenat...

3.- Nit d’estels           (R. S. & J. M.)           2m50s

Doncs amb aquesta preciosa cançó de Rocio arranjada pel Joan, ens hem situat en aquesta atmosfera càlida d’aquesta proposta tan ben cantada per la compositora, la qual se’ns ha mostrat sòlida i segura amb una preciosa i potent veu alhora que nítida afinació.

Cinc noies traslladen la seva sensibilitat musical en dotze petits temes que mariden jazz i clàssica amb pinzellades de l’univers pop. Sommeliers festegen en català, italià i anglès cançons pròpies i versions com “My Way” de Frank Sinatra. Una formació clarament clàssica de violí, violoncel, piano, clarinet i veu per trencar barreres de gènere i generacionals. Això ens deien els d’Enderrock a la revista nº244 de gener de 2016.

Rocio Seligrat Hernàndez, veu. Barcelona
Titulada Superior en Interpretació de jazz i música moderna (cant) a l’ESEM Taller de Músics.

Teresa Nogueron Obiol, clarinet. Sant Carles de la Ràpita.
Llicenciada en interpretació a l’ESMUC amb Josep Fuster. Màster en Interpretació a la Hochschule für Musik und Darstellende Kunst de Frankfurt (Alemanya) amb Laura Ruiz.

Nosaltres ja hem recolzat propostes de maridatge de la música clàssica i el Jazz en diverses ocasions, entre les quals i per parlar només d’un nom dir-vos que ha estat l’Òscar Jairo qui hem escoltat en dos programes anteriors on el Jazz i la música clàssica van fer aquest maridatge.

Seguim amb una altra de les propostes d’aquestes noies agosarades ara amb un estàndard de T. Layton i lletra de H. Creamer i arranjat pel Joan Monné i interpretat per elles amb l’anomenat...

9.- After You’re Gone                       (T. L. & H. C.)                        3m51s

Amb aquest primer estàndard composat fa molts i molts anys, el 1918, ja vegeu i enregistrat per Maryon Harris el 22 de juliol del mateix any, és un dels primers enregistraments i estar situat en el Jazz més clàssic, jo ho veieu. Enregistrat també per multitud d’artistes entre els quals Bessie Smith, Louis Armstrong, Fats Waller, Benny Goodman, Coleman Hawkins, Django Reinhard & Stephan Grapelli i un llarg etc tots però situats en el context més clàssic. Les nostres heroïnes ens n’han fet una preciosa versió amb el canvi rítmic inclòs, amb la preciosa veu de Rocio Seligrat la qual es mostra ferma i dolça a la vegada i amb molt bon gust interpretatiu. Dir-vos que vam tenir a Rocio Seligrat en el Cinquè Festival de Jam Sessions formant part del combo del Taller de Músics, o sigui que des d’aquí un petó Rocio. Una cantant súper ben acompanyada per la resta de músics dones amb, piano, clarinet, violí i violoncel. El swing en el canvi rítmic a meitat de tema ens ha transportat molt, molt enllà en el temps, amb només piano i veu. Les incursions de les cordes han donat color a la situació endegant posteriorment un solo arranjat i col·lectiu


Laia Reverté Folch, violoncel. La Sénia
Titulada Superior de Música pel CSM Rafael Orozco de Còrdova amb Álvaro Campos. Màster en Musicologia i Educació Músical a la UAB.

Seguim amb més música i ara amb el tema amb música de B. Kaempfert lletra de M. Gabler i arranjaments de Jordi Nus amb l’anomenat...

4.- L.O.V.E.   (B. K & M. G. i J. N.)             2m45s

Doncs amb aquesta música m’ha semblat veure una peli del gran Charles Chaplin, així m’han situat en un entorn força llunyà. A esmentar el magnífic solo de Maria Tió al violí. Tot i la llunyania trobo que no està gens fora de lloc i ho veig com un homenatge, com totes les altres peces de l’entorn Jazzy.

I parlant de les que no surten en aquest disc però formen part actualment del projecte tenim a...
Patricia Romero Barber, piano. Menorca
Graduada a l’ESMUC amb Vladislav Bronevetzky. Cursant el màster d’Estudis Avançats en Interpretació a la mateixa escola superior.

Violeta Paulina Sánchez Villegas, violí. Mèxic
Graduada al Conservatorio de Las Rosas de Morelia (Mèxic) sota la tutela de Guellya Dubrova. Màster en Música com Art Interdisciplinari a la Universitat de Barcelona.

I seguim encara amb un parell de temes més, primer amb el conegut tema, vaixell insígnia de Frank Sinatra amb música de Claude François i lletra en anglès de Paul Anka amb arranjaments de Jan Fité en el conegut...

11.- My Way              (C. F. & P. A. i J. F.)             2m42s

I amb aquest tema, vaixell insígnia de Sinatra, elles ens han volgut mostrar que aquest també és el seu camí, el de la música i el dels homenatges. El canvi rítmic arranjat per Fité ens han situat en un tema diferent pel swing aportat però que elles han sabut presentar adequadament.

I nosaltres ja acabem aquest magnífic projecte amb un preciós tema a ritme de tango amb música de Bernat Català i lletra de Pascual Chinchilla anomenat..

7.- Abril          (B. C. & P. Ch.)         5m30s

I amb aquest tango delicat en els inicis però ben aviat viu, ens han tornat a mostrar el seu potencial, ja energia cinètica desenvolupada en el treball. Després d’un inici delicat se’ns han emportat ben amunt pel clímax aconseguit per la potent veu de Rocio, cordes i clarinet...el solo de violí i clarinet tot i dialogant, aturant el tempo és realment molt ben aconseguit, per després tornar al clímax màxim per la veu de la cantant. Moments diversos de canvis rítmics i emocionals ens fan dir, collons de tema. Felicitats noies, impressionant. Molta Sort.

Doncs ja heu vist quina magnífica proposta us he presentat, la d’una formació de cinc dones músics, la qual cosa no hauria de ser excepcional però malauradament sembla que sí ho és, car no hi ha massa formacions de dones músics en l’àmbit del Jazz i demés fusions. Sembla que és l’assignatura pendent i no només d’aquest país i també en el més enllà.

Bé, doncs deixem-les a elles i seguirem amb ella, ara amb una delicada cantant que em recorda una mica a Flora Purim en aquells discos de ECM i demés dels anys 70s amb l’adequada modernitat de l’actualitat vivencial i musical.

Abans però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada.


“UNRAVEL”
Defne Şahin

Editat per Fresh Sound New Talent             FSNT 503
Enregistrat per LuisBacque l'abril de l'any 2015 al Sear Sound Studios, Nova York.
Mesclat per Pete Rende
Masteritzat per NateWood
Produït per Guillermo Klein & Defne Shain
Producció executiva: Jordi Pujol

Defne Şahin, veu, arranjaments
Fabian Almazan, piano
Petros Klampanis, contrabaix
Henry Cole, tambors
entre els convidats especials
Guillermo Klein, el piano al # 6
Keisuke Matsuno, guitarra en # 4 i 6)

Arranjaments de Defne Sahin, excepte # 2,5,8,9 i 11 de Guillermo Klein.

Nascuda i criada a Berlín, cantant i compositora, Defne Şahin està desenvolupant ràpidament una reputació internacional com a intèrpret versàtil i creativa, que dibuixa les músiques i influències del temps passat per ella immersa en diferents països i cultures. Ja ben aviat Defne s'ha passat estades a Turquia, Espanya, Brasil i Nova York, i es troba com a casa amb el jazz, la bossa nova, el pop i la música tradicional mediterrània.

Comencem aquest delicat projecte amb una de les més precioses balades de l’American Song Book, composada per Carmichael & Mercer amb arranjaments d’ella mateixa amb la coneguda....

7.- Skylark     (H. C. & J. M. I D. S.)           5m42s

Aquest tema el va composar Carmichael el 1941 i Mercer va tardar prop d’un any fins trobar la millor lletra. Sembla que a la lletra es mostra l’Affaire de l’escriptor amb Judy Garland, essent però Anita O’Day amb Gene Kruppa Orchestra qui la va enregistrar el novembre del mateix any. Bing Crosby, Linda Rondstat, i molts més, de manera instrumental fins l’actualitat, l’han interpretat i interpreten. La nostra heroïna ens ha mostrat la seva veu, molt més ponderada que la de Rocio i amb un registre mig però també amb delicada veu i bones improvisacions. Ja se sap, la veu és un instrument més que primer desenvolupa el tema i després improvisa sobre les harmonies del mateix com tots els altres instruments. Fabian Almazan al piano ha omplert de magnífiques notes en la seva impro i d’acords potents en la del baterista en un arranjament fascinant. Al final de nou la delicada veu d’aquesta cantant berlinesa.

El seu àlbum debut “Yaşamak – To Live with the Words of Nâzım Hikmet”, que compta amb llocs suggestius de la poesia de Hikmet, va ser editat per la publicació de Jazz altament estimada  a Alemanya, Jazz Thing Next Generation per Double Moon Records. L'àlbum va ser llançat posteriorment a Turquia sota el segell Kalan Muzik, i ha estat lloat pels mitjans com "el començament d'una carrera reeixida." Jazzthetik. El pianista i compositor argentí Guillermo Klein ha produït aquest, el segon àlbum de Defne Şahin “Unravel” (Fresh Sound Records), que van gravar amb Fabian Almazan, Petros Klampanis i Henry Cole a Nova York.

Defne s’ha presentat en nombrosos clubs i festivals de tot Europa, Brasil, Estats Units i Sud-àfrica. Les seves actuacions inclouen concerts al Carnegie Hall de Nova York, JazzFest Berlín i el Festival de Jazz d'Istanbul. Defne ha compartit escenari amb músics de tot el món, incloent Shai Maestro, Jay Clayton, Elias Stemeseder i Joe Sanders. Per cert, a Shai Maestro l’hem pogut veure al Jamboree no fa massa amb el nostre amic Albert Vila.

Seguim amb una altra delícia d’aquesta cantant Berlinesa però amb les músiques de tot el món dins el seu cor, amb el primer tall del disc, tema que intitula el disc, de composició pròpia i dedicat a Bettina Schubert...

1.- Unravel     (D. Sahin)                  5m01s

I amb aquest el primer tall del disc i intitulat igual, ens hem situat en un entorn musical que em recorda propostes com les de Flora Purim i d’altres escoltades en aquells discos de ECM o similars amb Chick Corea. I quin tema més inquietant, o al menys així m’ho ha semblat a mi. La melodia, primer sense lletra i després amb quatre curtes frases, donen pas a la improvisació del pianista, per poc després cantar-la la l´dera alhora amb el piano en un tema que trobo força profund i preciós-

Ha rebut nombrosos premis com a cantant, directora i compositora, incloent el Premi d'Estudi del Senat de Berlín 2010 i la beca d’Elsa Neumann. El 2011,va ser convidada a participar al Popcamp per la Fundació Alemanya de Música. Actualment és artista resident a l'Acadèmia de Cultura Tarabya de l'Oficina d'Afers Exteriors alemany a Istanbul.


Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I nosaltres ja acabem aquesta delícia de projecte amb un altre tema de la líder de la formació anomenat..

4.- No Words To Say           (D. Sahin)      6m08s

I amb aquesta altra delícia de tema marcadament rítmic, i melodia sense lletra cantada alhora amb una desconeguda fins ara guitarra, aconsegueix omplir l’espai sonor de manera especial. Un tema on ens ha acompanyat Keisuke Matsuno a la guitarra en un solo força delicat a la vegada que amb el duet amb la veu tot i interpretant la melodia. Almazan al piano desenvolupa un magistral solo, mentre veu i guitarra l’acompanyen delicadament, en un tema on al final hi ha espai per a gaudi del baterista, que també tenen dret a gaudir, pobres...ai si m’escolta algun...he...al final hi arriben veu i guitarra de manera delicada. Quin tros de tema per acabar aquest projecte.

Els mentors i mestres anteriors de Defne inclouen a David Friedman, Judy Niemack, Kurt Rosenwinkel, John Hollenbeck, Julia Hülsmann i Carme Canela, amb qui va estudiar a la Universitat de les Arts a Berlín, així com a l'Escola Superior de Música de Catalunya,  ESMUC. El 2014 va rebre el seu grau de Mestratge en Música en l'execució de Jazz Vocal a la prestigiosa Escola de Música de Manhattan, on va estudiar amb Theo Bleckmann, Gretchen Parlato, Phil Markowitz i Dave Liebman. Se li va concedir una beca substancial del Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic, de la Fundació Heinrich Böll i de l'Escola de Música de Manhattan. Dir-vos també que Theo Bleckmann va venir al Jamboree fa quatre dies.
I nosaltres deixem aquesta grandíssima intèrpret i compositora per endinsar-nos ara amb el projecte de l’amic i gran guitarrista Dani Pérez editat per Underpool  i parlant d’aquesta editorial....

Però ja sabeu que si voleu escoltar projectes alternatius de músics de casa nostra, podeu entrar al web de Underpool https://www.underpool.org/ , editorial dirigida per Sergi Felipe i Pep Mula els quals van endegar aquest projecte ara fa quatre anys, i amb les seves paraules...
“UnderPool és un segell discogràfic independent centrat en jazz i músiques improvisades. Amb seu a Barcelona, es crea al 2013 arrel de l'estudi de gravació del mateix nom. La idea d'UnderPool és donar distribució la música d'artistes així com ajudar als músics a produir els seus propis discos de forma independent. El segell també aposta per les produccions pròpies creant una sèrie d’àlbums per volums, on es convida a músics a una sessió d'estudi on es graven els temes escrits per a l'ocasió.”


“RESUMEN”
Dani Pérez Trio

Editat per Underpool        UNDP-020
Enregistrat per Jordi Matas el 25 de maig de 2015 en directe a 23 Robadors.
Masteritzat per Yves Rousell

Dani Pérez, guitarra
David Mengual, contrabaix
David Xirgu, bateria

Producció de Underpool

Tots els temes són de Dani Pérez.

I em torno a trobar amb un projecte del qual se’m fa difícil decidir-me quines músiques posar o no, tal és la bellesa de totes....i aquí teniu una mica de la seva biografia extreta de la web de La Bilbaina de Jazz on van presentar aquest projecte el 2 de febrer passat...

“Guitarrista nascut el 1967 a Buenos Aires, als 14 anys comença a prendre classes particulars de guitarra, harmonia i improvisació amb Lito Epumer (Lito Vitale), James Tobies (Stan Getz, Nancy Wilson), i Pino Marrone (Joe Farrel, Joe Diorio, Dianne Reeves, professor del GIT de Los Angeles) entre d'altres.
També ha assistit a Master Classes impartides per Pat Metheny, Jimmy Ponder, John Abercrombie, Kurt Rosenwinkel, Scott Henderson i Kenny Werner. Va residir a Euskadi des de 1989 fins el 1997, col·laborant amb Itxaso González, Vocal-Feel, Andrej Olejniczak, Sorkunde Idigoras, Gonzalo Tejada, Iñaki Salvador, Santi Ibarretxe, Angel Celada, Víctor Celada, Jose Agustín Guereñu, Joaquín Chacón, Mikel Andueza, Iruña Big Band i formant un trio i un quartet al seu nom. A la vegada, va impartir classes de guitarra, improvisació i harmonia moderna al Centre d'estudis musicals Bedmar, a Bilbao i a Jazzle, a Sant Sebastià.....i seguirem...però..

Comencem ja amb aquest magnífic projecte farcit de Groove, de Blues, de Jazz del més alt nivell, el d’aquest grandíssim guitarrista que vam tenir al JCLV amb la formació de Juan de Diego amb el baterista americà establert a Berlin, Joe Smith els quals ens van acompanyar en un Concert-Jam patrocinat per l’ajuntament de SVdH, i fem-ho amb el primer tema, una cançó folk segons ell...

4.- Folk Song            (D. Pérez)                  7m01s

Doncs amb aquesta preciosa cançó folk, que no folklòrica, ens hem situat en el projecte delicat també de Dani Pérez, primer amb els acords i melodia i ben aviat amb el profund solo de David Mengual al contrabaix en un tema a ritme de vals. Els aplaudiments ja ens diuen que estem a 23 Robadors. Els sons eteris del líder sorgeixen amb nítida claredat i millors les notes soltes, a lloc totes, en un solo on el reconeixem, car aquests són els seus tan personals sons alhora que precisos. Veure’l executar els solos sense mirar gens el mànec i tocant sovint a tempos estratosfèrics, que també fa, és quelcom que supera la realitat.

Veiem què ens diuen des de Underpool....
“El guitarrista Dani Pérez publica "Resum" (Underpool 2016), el seu tercer disc com a líder, acompanyat pel seu trio habitual, format pels reconeguts David Mengual i David Xirgu. Les set composicions que formen part de "Resumen" sorgeixen de les vivències, desitjos i anhels més íntims de Dani Pérez, que descriu amb la seva música l'univers que l'envolta, la banda sonora que ell mateix volgués escoltar, on ens mostra un poderós llenguatge tan admirat pel seu públic. Mengual i Xirgu, també motors d'aquest projecte, mostren la seva complicitat i es converteixen en els interlocutors perfectes, convertint la música d'aquest trio en un referent de tota una generació de músics. "Resumen" va ser gravat en viu a 23Robadors per Jordi Matas, el quart element d'aquest projecte, com reconeix el mateix Dani Pérez.

Seguim amb el tema que dóna nom a l’àlbum....

2.- Resumen             (D. Pérez)                  8m57s

Doncs ja he escoltat quina delícia de tema ens ha ofert el líder i acompanyants. Un Groove permanent delicat però existent que no ha parat en tota la exposició del tema. Una melodia senzilla que no simple ens ha situat ben aviat en una aparentment total improvisació. Les mans de Xirgu semblen acaronar els estris percudius car no semblen les baquetes més sorolloses. Tot i que mica a mica sí que sonen aquestes, les seves eines. Quin gaudi permanent escoltant aquest mag de les sis cordes, acords inversemblants i notes pulcres i nítides alhora que ben folrades de groove gràcies als dos Davids. Si un d’ells acarona la percussió, l’altre improvisa fent-li costat al líder. Un tema de 9 minuts que semblen passar molt de pressa i que no ens cansaríem de seguir-lo escoltant en les seves incursions imaginatives i precises.


I seguint amb la informació dels amics de La Bilbaina de Jazz.....
“El guitarrista Dani Pérez ens presenta "Resumen" (Underpool 2016), el seu tercer disc com a líder, acompanyat pel seu trio habitual, format pels reconeguts David Mengual i David Xirgu. Dani Pérez, va arribar a Bilbao des de Buenos Aires a finals dels 80's. I només 'aterrar', ja vam comprendre que era un músic especial, fora del comú, un geni afable se'ns havia vingut a sobre. Al 97 es va traslladar a Barcelona on ha desenvolupat una carrera que ha merescut el reconeixement de tots els més grans. Dani punteja les sis cordes de la guitarra amb una sensibilitat expressiva que tan aviat ens trasllada a l'univers preciosista del millor Metheny com a la foscor etèria dels Abercrombie i Frisell més profunds. Un estil intransferible que va deixar empremta en treballs com Ugrix (Jazzle, 1997), de David Xirgu; Micamale (FSNT, 2000), del quartet homònim, o en solitari, Buenos Aires - Barcelona Connection (FSNT, 2003) i The Komeda Project (Jazzle, 2002). Al desembre de 2001, Pérez va inaugurar trio amb dos companys de viatge, David Mengual  i David Xirgu, conformant un trident jazzístic de proporcions majestuoses, una triada d'excel·lents improvisadors que torna a pujar a un escenari després de molt temps.”

I nosaltres continuem i ho farem amb dos Blues el primer, el d’ara, dedicat al seu amic Juan de Diego anomenat doncs...

6.- Juan’s Blues        (D. Pérez)                  8m01s

I aquest és el Blues dedicat al Juan de Diego. Magnífic, eteri, delicat i seguint la línia del Groove controlat i precís sense escarafalls. I quan el so no és eixordador sovint la música creix en amplitud de mires i s’instal·la a l’olimp dels 10s. I com ha canviat el so d’aquesta guitarra reconvertint-se en molt més electrificada gràcies als estris de pedals diversos. El llenguatge jazzístic també ha canviat esdevinguent quelcom de magistral. Juan estarà content tota la seva vida amb aquest homenatge a la seva figura. I quins amics més amics, quasi com germans. 
I ens diu el mateix Dani Pérez....
“Amb David Mengual al contrabaix i David Xirgu a la bateria com a companys de viatge, vaig emprendre fa anys aquest periple musical. Des d'aquest moment ens hem trobat en múltiples ocasions i en diferents aventures artístiques. En la majoria d'elles amb el risc com a ingredient bàsic. Aquesta història en comú ens fa més còmplices en cada nova etapa, més intuïtius, transcendint el formal. En aquesta nova expedició estem experimentant amb un nou catàleg de composicions pròpies, que en la seva declaració primigènia aporten claredat i sintaxi, i en la interpretació, un nou viatge “experiencial” amb cada nou count off.”

I acabem ja amb el darrer Blues, el primer tall del disc, deixant-me tres temes pel camí entre els quals el farcit de swing “Nunca solo” de més de 12 minuts...bé doncs acabem amb el...

1.- Blues Tres           (D. Pérez)                  7m01s

Doncs amb aquest altre blues més curtet, un blues de tres, d’ells tres, a un ritme una mica més viu, hem acabat el projecte delicat del mestre Dani Pérez. El ritme marcat pel David Xirgu fa caminar el tema, i quan desenvolupa el seu solet, són els altres els qui el fan caminar. Un trio que s’entén amb els ulls closos, la qual cosa em recorda un altre trio, de piano, contrabaix i bateria.

I ja acabant, des de Bilbao...”El 1997 es traslladà a Barcelona, ​​on ja formava part del David Xirgu Quartet, i comença a col·laborar amb David Mengual a "Monkiana", amb Benet Palet, Carme Canela, Alexis Cuadrado, Gorka Benítez, Bill McHenry, Jules Bikoko, Víctor de Diego, Joan Abril, Chris Higgins, Spetec, Orquestra de Cambra del Teatre Lliure sota la direcció de Lluís Vidal, Quimi Portet, i un llarg etcètera. També a Barcelona, ​​col·labora com a professor de guitarra, i combos a l'escola Blue Trane, i des del curs 2003/04 està impartint guitarra a l'Escola Superior de Música de Catalunya, s'incorporà el 2008 al Conservatori Superior Liceu i realitza diversos cursos i Master Classes. També forma part del professorat que imparteix els seminaris de jazz del festival de Jazz de Getxo, Zarautz, El Taller de Músics, Pontevedra, Tenerife-Els Realejos, i un llarg etcètera.”

En fi, ja ho sabeu per si no ho sabíeu...estem davant d’un “monstre” de la guitarra, de la música en general.

https://www.underpool.org/resumen-dani-perez

I nosaltres acabem programa amb el projecte de Fresh Sound New Talent, el del pianista i compositor Victor Gould però abans...

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

Som-hi doncs amb el projecte final, el qual ens situarà en una altra perspectiva musical, ideal per acabar el programa i espero que no sigui massa trencadora vers les músiques escoltades anteriorment...som-hi doncs amb..


“CLOCWORK”
Victor Gould

Editat per Fresh Sound New Talent    FSNT-502
Enregistrat per  Max Ross el 14 de desembre de 2015 i 19 de gener de 2016 en el System Two, Brooklyn, Nova York
Mescla i masterització de Dave Darlington
Co-productors: Victor Gould i Myron Walden
Producció executiva: Jordi Pujol

Victor Gould, piano
Jeremy Pelt, trompeta
Godwin Louis, saxo alt
Myron Walden, saxo tenor
Anne Drummond, flauta
Ben Williams, contrabaix
E. J. Strickland, tambors
Pedrito Martínez, percussions
Yoojin Park, violí
Heejin Chang, viola
Verónica Parrales, cello

Totes les composicions són de Victor Gould excepte Nefertiti que és de Wayne Shorter.

Ens trobem ja ho vegeu amb quasi una Big Band, que no ho és però sí que és una formació nombrosa amb una proposta magnífica farcida de ritmes diversos, i les percussions ja ens diuen que seran probablement molt càlids. Comptem amb una sèrie d’improvisadors de primer nivell, ja ho vegeu. Un Jeremy Pelt que va venir amb el seu quintet al darrer Jazz Tardor de Lleida, i que també vam poder veure al Jamobree acompanyant al gran Louis Hayes. Som-hi doncs amb aquesta proposta on també hi ha espai per a les balades, alguna, car és eminentment  un projecte força viu....

Podríem començar amb “Chaancé”, preciosa balada i tema delicat per seguir els projectes anteriors, però ens situarem amb l’aspecte rítmic i més propi d’aquest projecte i per tant us proposo escoltar el setè tall del disc, l’anomenat....

7.- Apostole John     (V. Gould)                  9m00s

Doncs amb aquest tema de ritme tan persistent i deu ni do lo estrany, ens hem situat en un altre concepte musical on ves per on hi participen tots els implicats, una banda doncs de 12 músics amb vents, metalls, cordes i percussions diverses. Amb els inicis un pèl intrigants i rítmics hem anat avançant mica a mica en la seva proposta i ja, amb la melodia del tema sencer amb pont inclòs més melòdic fins i tot. El solo del líder només amb percussions i el persistent riff del baixista, motiu sembla ser principal del tema, ens el mostra com a gran pianista que és en Victor Gould on les cordes afegeixen color càlid a la seva interpretació. La majestuositat del saxo tenor de Myron Walden és impressionant amb un solo espatarrant i sempre amb la pulsió permanent del motiu principal del tema. Després d’ell, hi tornen amb els inicis inquietants i després més melòdics del pont. Al final, cordes i vents acompanyen les incursions del baterista....Un magnífic tema que començar aquest projecte.

recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I des de All About Jazz ens dieu el Dan BILAWSKY
“Hi ha un munt de peces que fan que els rellotges en moviment no s’aturin. Cada una té la seva pròpia funció, harmoniosament alineades amb les altres, i cadascuna ajuda a sostenir els propis conceptes de temps i flux. Es pot treure una analogia amb claredat d'aquests mecanismes dels rellotges, al jazz en general, però és rarament i tan obvi per les orelles com és en aquest disc en particular..”


Seguim amb un altre tema, el primer tall del disc i que dóna títol al projecte...

1.- Clockwork            (V. Gould)                  7m39s

Aquest primer tall del disc iniciat amb la secció rítmica afegida la percussió de Pedrito Martínez ens mostra el color Latin del projecte. Ben aviat, després de la presentació melòdica del tema ja hem pogut escoltar el magnífic i modern so del saxo alto de Godwin Louis en un solo impressionant de tècnica, velocitat interpretativa i gust mostrant-nos tota una sèrie de recursos. Amb un so que a moments m’ha fet pensar amb un soprano, tot i no haver-n’hi cap en el llibret del disc. Per més que hi penso diria que és el soprano, i hauria de ser el del Myron Walden doncs, car saxo tenor i soprano estan en el mateix to. En fi, coses que passen...o ens tornem sords o algú s’equivoca, que dec ser jo. El solo del líder ens el torna a presentar com un jove mestre el qual te tot el futur a les seves mans. Al final, espai per a gaudi de la percussió de Pedrito amb un vamp repetitiu dels vents....

I seguin amb els d’All About Jazz....
“El debut del pianista Víctor Gould utilitza una varietat  d’engranatges, pinyons i  reguladors per ajudar a presentar les seves pròpies idees. Un mai sap quina d'aquestes parts ens presentarà. La combinació d'alt octanatge de Gould, el baixista Ben Williams, el bateria E. J. Strickland és al centre de cada escena, però ells s'uneixen, en diferents moments, a una varietat d'altres músics amb instruments com saxofons, trompeta, flauta, cordes i percussió, els quals ajuden a crear una malla sònica intricada i afegir una varietat de colors tonals a la barreja. És un llenguatge embriagador, el del jazz modernista i el gran art, tot en un.”

I acabem amb el cinquè tall del disc, l’anomenat...

5.- The Return           (V. Gould)                  7m55s

Doncs ja vegeu de quina manera hem acabat, amb un swing espatarrant després de la presentació del tema amb els seus propis canvis melòdics i rítmics. El solo del saxo alto Godwin Louis magnífic, trenat i lligat amb un so modern i concepció rítmica precisa, ha donat pas al del líder, amb la mateixa mestria i delicada pulsió rítmica, amb una mà esquerra on se li han pogut escoltar clarament els acords emprats mentre la dreta volava literalment per tot el teclat. Un solo del contrabaixista al bell mig de tema ens ha servit per adonar-nos de la seva mestria, ja constatada en els temes anteriors i la seva perfecte pulsió acompanyant al baterista. Ell mateix al final enceta un espai que li és propi mentre la resta l’acompanya de manera persistent i desenvolupa un magnífic solo per arribar ja al final. Tres temes llargs, d’onze que hi ha en aquest magnífic projecte de FSNT el qualus recomano com tots els anteriors, i per això aquí us poso l’enllaç al web de l’editorial i del disc en concret.


Des de Jazz Speaks i la seva secció Jazz Gallery ens diuen tot això.....
“El pianista Víctor Gould s’està establint ràpidament com una força musical a tenir en compte, situant-se dalt l’ona en la famosa escena de jazz de Nova York i arreu del món. Gould és titulat pel Berklee College of Music i l'Institut de Jazz Thelonious Monk, a més d'una llarga llista de premis honorífics. Des de llavors, ha passat un temps considerable com a membre del Donald Harrison Quartet i ha comptat amb el beneplàcit d'Esperanza Spalding, Terence Blanchard, Branford Marsalis, Nicholas Payton, Ralph Peterson i molts altres. Ara, resident a Nova York, Gould és membre del  Wallace Roney Quintet i ja ha enregistrat el seu primer àlbum la qual cosa va passar el març de 2014.”

Doncs nosaltres ja hem acabat el programa i em sembla que ho hem fet francament a bon ritme, com sempre que és possible. Avui heu escoltat primer el projecte de cinc dones artistes i músics, les Sommeliers i el seu “Quinze d’Abril”. Després, i també amb una veu femenina amb la Defne Sahin i el seu “Unravel” per seguir amb el de l’amic Dani Pérez i el seu “Resumen” amb els seus amics David Mengual i David Xirgu i hem acabat amb el potent i rítmic treball de Victor Gould i el seu “Colckwork”. Crec que ha estat una bona proposta, amb una primera part llarga i més delicada per arribar al clímax rítmic amb el projecte final.

Doncs rés més, espero que hàgiu gaudit amb la proposta, selecció de músiques i comentaris informatius de qui us ha parlat, Miquel Tuset i Mallol. O sigui que fins la setmana vinent, si encara hi som, molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol. 

 

blogger templates |