Un tema per a dos intèrprets

1.- BODY AND SOUL

Shorty Rogers, trompeta            Califòrnia 27/12/51
Art Pepper, saxo alt
Frank Putchen, piano
Howard Rumsey, baix
Shelly Manne, bateria,

Jimmy Rowless, piano solo         Octubre 1975

2.- PRELUDE TO A KISS

Tito Puente, timbales i vibes         Gener-1987
Maynard Ferguson, trompeta
Terry Gibas, vibrafon
George Shering, piano
Phil Woods, saxo

Ellis Marsalis, piano                    23 Març 1999

3.- YARBIRD SUITE

Charlie Parker, saxo alt              1946
Miles Davis, trompeta
Dodo Marmarosa, piano
Lucky Thompson, saxo tenor
Vic Mc millan, Baix
Ray porter, bateria
Arvin Garrison, guitarra

Gil Evans piano
i Claude Thornill orquestra         1947

4.- WHAT´S NEW

Steve Gorssman, saxo tenor       1975
Cedar Walton, piano
David Williams, baix
Billy Higgins, bateria

Ahmad Jamal, piano                  1966
Ismael Crosby, baix
Vernell Fournier, bateria

5.- MY FUNNY VALENTINE

Chet baker, vocal                      1954
Russ Freeman, piano
Bob Neal, bateria
Carson Smith, baix

Wynton Marsalis, trompeta        1987
Billy Pierce, sax tenor
Bobby Watson, saxo alt
Jimmy Williams, piano
Charles Fambrough, baix
Art Blakey, bateria

6.- ALL THE THINGS YOU ARE

Carmen Mc Rae, vocal             1954
Lee Konitz, saxo alt
Gerry Mulligan, saxo bariton i quartet

Chet Baker, trompeta
Joe Mondragón, baix
Larry Bunker, bateria



Bona nit de nou, amigues i amics a Jazz Club de Nit. Una abraçada més a tots els companys i companyes que fan programes en els quals el protagonista és el Jazz. Programes que són, segurament, més professionals que aquest en alguns casos i d’altres que són més o menys com aquest; un programa que fan dos aficionats al Jazz perquè l’escolteu vosaltres, també aficionats al Jazz. Quins són aquets programes? Per proximitat geogràfica podem començar per Jazz de Nit a Radio Rubí, els dimecres de 11 a 12 de la nit. dirigit per l’amic i gran bateria Enrique Heredia; A Ràdio Olesa tenim a l’Albert Carrique, jove saxofonista i aficionat al Jazz, ave raris per la seva edat, que fa el seu programa Històries del Jazz els dilluns de 9 a 10 de la nit. A Ràdio Terrassa tenim a la Susanna Carmona amb el seu programa Jazz Club que fa els dissabtes de 11 a 12 de la nit, i si anem una mica més enllà podem parlar del programa que fa l’Andreu Fàbregues a Radio Montcada, el Camps de Cotó i que el fa els dimarts de 10 a 11 de la nit. Això només per parlar d’aquests companys i sense oblidar a tots els altres, que són molts, i que des d’aquí saludem i encoratgem a continuar programant Jazz.
Avui hi tornem amb el Jazz, i avui ens dedicarem a escoltar tres compactes de l’editorial FRESH SOUND RECORDS. Escoltarem una música podríem dir que diferent; un tarannà modern, contemporani, un Jazz que es fa ara mateix, i fet per joves músics. 

El primer treball discogràfic de Fresh Sound New Talent que posarem és:

BRONZE                     FSNT 350

De Walter Smith III i Mark Small,

Enregistrat l’1 i el 2 de juny de 2007. Editat el 2009.
Productor Executiu, Jordi Pujol.

Mark Small, saxo tenor, saxo alt i saxo soprano.
Walter Smith III, saxo tenor.
Matt Stevens, guitarra.
Alan Hampton, contrabaix als temes 1,5,6 i 7.
Chris Van Voorst Van Beest, contrabaix als temes 2,3,4,8 i 9.
Bill Campbell, bateria

Els temes que posarem d’aquest àlbum són:

5. Happy song.
7. Fragile.       
9. Go for Broke

El segon CD de Fresh Sound New Talent és d’un músic Cubà

ALAMEDA                  FSNT 336
De Aruán Ortiz i Antoine Roney

Totes les composicions i arrengaments són de l‘Aruán Ortiz, excepte el teme 3 que és de Chopin.

Enregistrat el 2009. Productor Executiu, Jordi Pujol.

Aruán Ortiz, piano i Fender Rhodes.
Abraham Burton, saxo en els temes 1, 2, 4, 6, 7 i 8.
Antoine Roney, saxo en els temes 2, 4 i 8
Peter Slavov, contrabaix
Eric McPherson, bateria

Els temes que posarem d’aquest àlbum són:

1. Alameda         
7. Slow Motion  

El tercer treball discogràfic de Fresh Sound New Talent és de dos germans cubans també, els Vistel Brothers:

EVOLUTION               FSNT 357
De Vistel Brothers
Enregistrat per Pablo Baselga als estudis Infinity, a Madrid el 20, 21 i 22 d’abril de 2009. Productor Executiu, Jordi Pujol

Jorge Vistel, trompeta en el tema 7
Maikel Vistel, saxo tenor
David Virelles, piano i teclats
Reiner Elizarde, contrabaix
Iago Fernández, bateria                       i  Convidats:
Roman Filiu, saxo alt en el tema 6, saxo soprano en els 3 i 7
Ariel Bringuez, saxo tenor en el tema 7
Juanma Barroso, bateria en els temes 2 i 8

Tots els temes d’aquest àlbum han estat composats per Jorge Vistel, excepte els 4 i 7 que ho han estat per Maikel Vistel i són aquests:
1. Woody    
7. Héroes     
9. Laberinto 












El programa que ens va presentar el Carles va ésser dedicat al gran Buddy Rich.

BUDDY RICH              bateria ,veu composició i direcció

1º  CD          Temes:     Daily double
                                     Poontang
                                     Just you just me
                                     Rags the riches
            
2º  CD          Temes     Cottontail
                                    My one and only love

3º   CD         Temes     Toot,toot,tootsies,godbay
                                    Between the devil and the deep blue sea
                                    From the sticks
                                   A night in Tunisia

4º  CD           Temes     Buddy´s Cherokee

Bona nit de nou, amigues i amics. Dir-vos que ja tenim al Lluís Vela controlant aquesta nau i que sembla que la vida ens somriu, ja que el 19 de novembre estrenem el piano al Jazz Club la Vicentina amb l’albert Caire quintet i comentar-vos, que segur que ja ho sabeu, que al Juan Claudio Cifuentes li han donat el premi Ondas de la comunicació i la ràdio, per la seva llarga trajectòria al cap davant del seu programa de ràdio a RN3. Avui hi tornem amb el Jazz, com cada dijous, i una altra vegada, i per uns mesos la última,  dedicada al gran Charles Mingus. El primer disc que us presentem és:

MINGUS MYSTERIOUS BLUES

Enregistrat originalment el 20 d’octubre i l’11 de novembre de 1960 pel segell Candid.
El compacte que us porto és de l’editorial Metro, reeditat i compilat el 2000 i es diu:

MINGUS PLAYS IT COOL?

Els músics que ens acompanyaran són:
Roy Eldridge, trompeta
Eric Dolphy, saxo alt
Tommy Flanagan, piano
Jimmy knepper, trombó
Charles Mingus, contrabaix
Jo Jones, bateria

Els temes que posarem aquesta nit tenen en el seu títol la paraula Blues.
Mysterious Blues i Me and you Blues.

El primer amb un solo inicial a la trompeta del Roy Eldridge, músic podríem dir d’una altra època, si considerem la resta de companys, amb una modernitat més que clara. Tot i això el so que en treu Roy Eldridge, és net i clar, fins i tot amb la sordina. Un Eric Dolphy desenfrenat amb el seu saxo alt segueix la improvisació, per després un trombó que, amb la sordina sona com sinó ho fos. Ara és Mingus qui deixa anar les seves frases a una velocitat altíssima, si considerem que, en aquells anys, no hi havia tants contrabaixistes que toquessin com ell. Després és Roy, qui toca ja sense la sordina amb un so estrident quan vol, i seguint amb el swing que ell tant bé domina. Acaba el tema amb la coda, amb els vents fent el riff característic, mentre que Roy toca unes notes en pla background.

1.- Mysterious blues                            8m 38s

El següent tema és descaradament un Blues dels de veritat. Comença el tema amb una intro de Mingus per deixar pas a una llarga improvisació de Roy a la trompeta, fent un Blues autèntic. Un solo descarnat per la manera com el toca, amb la màxima tristor possible. El segueix un tranquil Tommy Flanagan al piano, fent un solo amb un estil suau i pausat, trist podríem dir, tal i com ens diu el títol del tema, el blues de tu i jo. Segueix Roy amb la seva trompeta fent una impro excel·lent, totalment blues, i ja per acabar amb Mingus fent-li uns tocs perquè sigui Roy qui acabi el tema.

4.- Me and You Blues                         9m 54s               
                  
MINGUS AT ANTIBES

Aquest és un disc enregistrat en el concert que va fer Mingus a la Rivière Francesa a la localitat de Juan-Les-Pins, dins el marc del Festival de Jazz d’Antibes, el 13 de juliol de 1960. Enregistrat per primera vegada el 1976 amb versió doble LP i del qual se’n van fer diverses reedicions en CD. La que tinc a les mans és de Atlantic reeditada el 1992.

Els músics que van participar en aquest Festival de Jazz d’Antibes són:
Charles Mingus, contrabaix
Ted Curson, trompeta
Eric Dolpy, saxo alt i clarinet baix
Booker Ervin, saxo tenor
Dannie Richmond, bateria
I com artista convidat, Bud Powell, piano.

Per començar, el primer tema d’aquestes sessions va ser “Wednesday Night  Prayer Meeting” la qual ens mostra el segell de marca més distintiu de la banda de Mingus. En aquest tema, el solo inicial que fa Ted Curson a la trompeta te uns canvis de ritme des del pausat fins el tempo walking (caminant) per deixar pas després als Riffs carregats de blues del saxofon del Booker Ervin. Quan aquest comença a fer el seu solo, es pot sentir a Mingus dir-li de manera repetitiva, “Talk about it, Ervin” Parla d’això Ervin, parla. I després en el solo, Mingus imita vocalment una de les frases que fa Ervin amb el seu tenor, i gemega una resposta. Després entra Dolphy, de manera tremolosa, voluble com si estigués posseït, suplicant com un devot a tota la banda. Després continuarà ell mateix amb una improvisació que ratlla la bogeria, pel tempo i per les notes interpretades. Hi ha finalment una melé col·lectiva, com capturant l’esperit del solo brutalment energètic de l’Eric Dolphy, un dels seus millors solos, i això, realitzat el 1960. El Richmond realitza un break furiós amb la seva bateria, mentre que Mingus insereix alguns tocs al piano, i Curson fa una sèrie de Wah Wah al final dels cors amb la seva trompeta.

Els temes que posarem d’aquest compacte són “Prayer for Passive Resistence” i “I’ll remember April”.

El tema, “Prayer for Passive Resistence” és tot pel Booker Ervin, i el seu to particular i les seves inflexions porten aquest tema a la perfecció. Mingus, que sembla particularment satisfet amb el saxofonista Texà “prega” durant tot el tema, li va dient “Talk about it, talk about it” Parla d’axiò, parla d’això, i el porta a fer una de les més intenses i llargues improvisacions mai enregistrades. De nou, la secció rítmica és a tots els angles, corbes, i planures del tema. Això permet al solista la petita oportunitat de mantenir-se ell mateix al nivell adequat.

2.- Prayer for passive resistance                       8m 06s

Ervin desapareix en el següent tema “What Love?” un treball de Mingus sobre la base de “What is this thing called love?”. Aqui, el solo de Curson segueix amb fidelitat la versió del disc en LP de Candid, inclou per tant algunes de les seves frases, fent que Mingus li digui al Nat Hentoff que em els temes free que toquen els músics..”havien d’escoltar el que jo feia amb el contrabaix. Si jo canviava alguna cosa, ells havien d’anar per un camí diferent. Si parlem d’una altre guia que tenien, jo els hi donava, fent-los escoltar alguna frase particularment bona una nit. Jo els hi recordava en una altra nit, i així tocàvem el tema com l’havíem modificat. Tot i això, generalment, mai sortien exactament iguals”

El tema I’ll remember April, de Ray De Pal i John Stone, és una mena de Jam Session construïda al voltant del gran Bud Powell. Interpretada a un tempo molt viu, amb un swing marcat pel Dannie Richmond a la bateria, que ens porta després de la intro, al primer i llarg solo de Bud Powell. Després s’afegiran els altre músics, Ted Curson a la trompeta fent una improvisació d’una sensibilitat i sonoritat exquisida, Eric Dolphy al saxo alt, com sempre ratllant la frenètica bogeria, per després començar a fer uns intercanvis cada quatre compassos amb el Booker, d’una intensitat extrema. Els dos estils de saxofonistes, diferents per la manera de tocar i per les melodies interpretades pels dos és clarament evident. Finalment fan una sèrie de preguntes resposta a quatre compassos ells dos sols, per després continuar-ho fent ja amb tota la banda. Encara faran una altra petita sèrie ells dos sols, i continuaran amb la secció rítmica, tots dos d’una manera desenfrenada, executant un tema estàndard en una magnífica Jam Session. Finalment s’hi afegirà tota la banda, fent els tres vents una improvisació del més pur estil free. I així arribaran a la coda, on tornaran a fer la melodia principal del tema. Acabant-lo realment de manera sobtada.

4.- I’ll remember april                             13m 39s

Comentant aquests temes ja veiem com va anar tot això. Una sessió increïble, musicalment parlant i que devien gaudir tots els qui hi eren, aquell estiu del 1960 a la costa blava francesa.


MINGUS  OH YEAH

Enregistrat el novembre de 1961 als estudis Atlantic a N.Y.C. i editat el 1962 en LP. La compilació que us porto, també d’Atlantic però ja en CD es va fer el 1987.

Després de diverses sessions amb Columbia i Candid, Charles Mingus va tornar una temporada amb Atlantic i va enregistrar el alliberador Oh Yeah qui va encapçalar el rànking dels àlbums més salvatges de tots els enregistrats per ell. Mingus no toca el contrabaix, ho fa Doug Watkins, mentre que ell acompanya al grup al piano i contribueix cantant de manera “bluesy” en diversos temes, mentre crida amb molta energia en molts d’ells. Mingus tenia però un agre i àcid sentit de l’humor, expressat en alguns dels títols dels temes, i Oh Yeah, encapçala tot això. Una altra causa de tota aquesta bogeria fantàstica és  la presència del genial sonat Roland Kirk. La química entre ambdós genis va ser fantàsticament explosiva, la qual cosa fa que tot lo anterior que hem dit, tingui sentit. El disc és una explosió de llibertat.

Ens acompanyaran:
Charles Mingus, piano i veu, compositor de tots els temes
Rahsaan Roland Kirk, flauta, sirena, saxo tenor, manzello
Booker Ervin, saxo tenor
Jimmy Knepper, trombó
Doug Watkins, contrabaix
Dannie Richmond, bateria

Comença Mingus amb la seva veu donant-nos ja la pauta de com anirà el tema. Comencen tots tocant el tema, que sona com si tot girés al voltant d’un sol acord. Tots els solos de saxo són del Roland Kirk, i és aquest qui comença el seu primer. Obté uns sons estranys, com si fossin crits, i sempre al darrera una incansable secció rítmica, uns crits de Mingus, i alguns notes deixades anar per la resta de músics, i continua Roland fent una improvisació boja, i sempre el ritme constant que no para. Això és “Hog Callin’ blues”. Una gran modernitat traspua darrera d’aquest tema. De tant en tant, s’hi posen tots a tocar plegats i mantenint aquest mena de catarsi que es va gestant a mida que passen els minuts. Ja finalment amb uns tocs del Dannie Richmond, acaben aquest tema tant brutal.

1. Hog Callin’ Blues                                    7m 26s

Acabem aquest programa, que ja és el segon i darrer que li dediquem al geni Charles Mingus amb un blues ja molt més calmat. On ell comença fent els seus cants i pregaries. Seguirà la melodia interpretada per tots ells, a més de Mingus amb els seus cants. Seguidament començaran els solos, començant pel del Roland Kirk amb el seu tenor. Un solo magnífic, amb un so clar, i fent unes escales i arpegis, imperceptibles,  però certament executats. Seguirà el curt solo del piano del Tommy Flanagan per continuar el Booker Ervin, amb el seu tenor, totalment reconegut des de la primera nota. El ritme es fa una mica més viu, amb més swing, sempre però amb el Blues al darrera. El solo del Booker es tornarà més estrident, per trist, mentre els de la secció rítmica mantindran la calma. Aquesta seguirà gràcies al solo al trombó de Jimmy Knepper. Un so suau, com solen obtenir els trombonistes, i més si toquen un blues. S’hi tornen a posar amb el tema tots plegats, amb Mingus fent les seves pregàries. I continuen ja fins el final, el final d’un blues dedicat a la dona malvada, la dona demoníaca, que segur que n’hi ha, igual que homes malvats hi ha. Potser però, aquesta dona l’havia abandonat, ves a saber. Si parlem una mica més del Booker diríem que és un d’aquells saxofonistes que sempre han estat acompanyant a grans mestres del Jazz, i que per aquest motiu, han quedat una mica relegats a l’ombra dels grans. Com ell n’hi ha diversos, i per això prepararem un programa dedicat a aquests grans desconeguts pel gran públic, que no desconeguts pels músics professionals. 

2.     Devil Woman                                        9m 38s

Aquesta és la selecció que ens va preparar Carles Guillem:

MYSTIFIED                      
Cannonball Adderley, saxo alt
Nat Adderley, corneta
Joe Zawinul, piano
Richard Davis, baix
Grady Tate, bateria
MERCY,MERCY,MERCY
canvi del baix Victor Gaskin
canvi del bateria Roy McCurdy

EASY LIVING
ALL THE THINGS YOU ARE
Gerry Mulligan, saxo bariton
Paul Desmond, saxo alt
Joe Benjamiln, baix
Mel Lewis, bateria
Jim Hall, guitarra

STOLEN MOMENTS
TENNI´ES BLUES
Oliver Nelson, saxo alt i tenor
Erich Dolphy, saxo alt i flauta
Freddie Hubbard, trompeta
George Barrow, saxo bariton
Bill Evans, piano
Paul Chambers, baix
Roy Haynes, bateria

YESTERDAYS
SPRING HIS HERE
Bud Shank,saxo alt
Lou Levy,piano


 

blogger templates |