Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs seguint en confinament i aparentment bé de salut, toquem, toquem....no toquem res per si de cas. Espero que totes i tots estigueu també bé, i ja sabeu, sempre tingueu molt en compta les indicacions de seguretat relacionades amb la Covid-19, ho sigui que cuideu-vos molt.

I parlant de les músiques del programa d’aquesta setmana, dir-vos que estaran relacionades amb les quatre diferents maneres que tenen els seus líders i formacions d’entendre el Jazz i músiques afins de músics joves del país i també les que està fent a Mèxic un dels nostres, (ell és mexicà però el Superior de Jazz el va fer aquí, a l’ESMUC). O sigui que podreu escoltar al duet de guitarristes Rubén Reinaldo & Kely García, “Acuarel” editat per FreeCode, de Galícia. Després el fet a casa nostra, el de Dani López Quartet, “El que fan les coses quan no les  mires”, amb un missatge al concepte de la Mecànica Quàntica, per seguir amb el de Jazz-Fusió-Flamenc, el de la formació Akeré, presumiblement autoeditat, i acabarem amb el projecte del Sebastián Domínguez Quartet, “Retornos”, editat per Cubbeta Records, fet a Mèxic, i aquesta setmana escoltarem un micro conte de Carme de la Fuente.

Doncs comencem amb els projectes i ho farem amb el més subtil i delicat dels quatre, un projecte a duet de dos guitarristes anomenat...


“ACUAREL”
Rubén Reinaldo & Kely García

Editat el 10 de març de 2020 pel Free Code Jazz Records
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Jose Luis Gómez (Sito)
Remasterització final: Arturo Sabugueiro
Muntatge de textos: Rafael Alonso

(Enregistrat en estèreo amb microfonia d'alta sensibilitat directa als amplificadors i mitjançant preses senceres en viu sense metrònom. Enregistrament realitzat als Estudis Musicals Galícia Música a Vigo, durant sessions soltes equalitzant i microfonejant individualment cada peça aprofitant les nostres poques estones lliures com a professors de guitarra entre març i agost de 2019.)

Rubén Reinaldo, guitarra
Kely García, guitarra

I les composicions del projecte les comparteixen ells dos, uns temes són d’un i els altres són de l’altre. Tenim 8 temes i quasi 50 minuts de músiques precioses, delicades i d’una subtilesa exquisida. Els tempos són diversos alhora que els ritmes. En no haver-hi només dues guitarres, sovint podem pensar que ni ritmes ni tempos estiguin massa presents, car no tenim un contrabaix i una bateria que ens ho marquin de manera fefaent, cosa però que no és així. Es perceben clarament aquestes dues característiques d’un tema, tot hi haver-hi temes amb “breaks” diversos. En definitiva una delícia de projecte del qual us en posaré alguns temes.

I com sempre, dir-vos que al blog us posaré enllaços al bandcamp del projecte i als mails dels dos músics, per si hi voleu contactar per algun motiu concret. Per cert, en l’àmplia informació que m’han fet arribar, hi ha fins i tot el pdf de les partitures de tots els temes, cosa que pot interessar a oïdors guitarristes.


Rubén Reinaldo: rubenreinaldovigo@gmail.com
Kely García: kelyg05@gmail.com

I hi ha tant informació relacionada que m’han fet arribar que la que pugui us la posaré al blog però que d’una manera resumida ens diuen ells que aquest és un àlbum conceptual de jazz amb 8 temes propis que tenen l'aigua com a fil conductor de la música d'aquest duo de guitarres gallec que flueix creant un paisatge sonor molt especial. I recordar-vos que els comentaris de cadascun dels temes són de Rafael Alonso. De fet em falten les seves biografies, però és que tot no m’hi cap en el programa. Però vaja, ells dos tenen una mena de “Post-Grau” o cosa similar feta al Regne Unit, alhora d’haver rebut master classes amb els més grans i tocat en una pila de Festivals de Jazz, i el més important és que són amics i comparteixen escola.

Escoltem-los ja en una de les seves composicions, composta per Rubén Reinaldo i Raul Lorenzo...

1.- Manchica          (R. Reinaldo & R. Lorenzo)         6m38s

I d’aquesta cançó ens diu Rafael que:
La pluja és una de les formes en les que l'aigua ens mostra el seu estat més pur i el seu poder integrador en qualsevol entorn. A Manchica és el lloc on precisament un bon dia la màgia de la pluja va entrecreuar el camí de Reinaldo amb la companya perfecta per poder imaginar una melodia tan delicada. La resplendent llum de Lorenzo va culminar aquesta peça, i aquest homenatge a la terra de l'or on va néixer aquesta estimada companya, Orense.

Rubén Reinaldo. Professor llicenciat superior en guitarra moderna, arranjador i compositor de Vigo. Va ser el primer alumne a Galícia que va superar el nivell avançat de l'Rockschool i també el primer a completar-lo. Va obtenir el prestigiós teaching diploma britànic a guitarra moderna de l'T.L. Conservatoire, i va estudiar la llicenciatura de Guitarra Jazz becat al Conservatori Superior de La Corunya, graduant-se en 2017 com el primer guitarrista de la seva promoció en l'especialitat de jazz que va finalitzar els seus estudis al centre.

Doncs ja heu pogut escoltar de quina delicada manera hem començat el programa d’avui, i amb quina dolça sonoritat. Ambdós músics i companys de feina a l’escola de música, semblen tenir també uns referents comuns relacionats amb l’instrument i també les dues Gibson els identifiquen. I la feina que han fet ells dos, també es pot veure escrita en un llibret amb totes les partitures del projecte. I d’aquest tema sí que hem pogut escoltar una primera “intro” per després entrar en el tema, que gràcies a ells sabem què és de la forma AAB. I que durant la B, qui no fa la melodia fa uns arpegis a mode de contrapunt. També sabem que el primer solo ha estat el del Rubén, mentre que el segon, el d’en Kely. I sí que se’ls nota les diferències sonores i de fraseig, i més ho anirem notant. Després acaben el tema passant per la Coda. I quin gust, tanta informació, pels qui ens agrada saber-ho tot. Un so tan net se’m fa difícil recordar en algun altre projecte. El que ens recorden però és que en aquesta composició, i en d’altres que escoltarem, tenim l’aigua com a referent simbòlic, una aigua cristal·lina, afegiria jo.

Origen del projecte: Aquest duo gallec va començar el seu camí el 2018 després de comprovar la tremenda simbiosi que existia en les seves interpretacions conjuntes durant els descansos entre classe i classe, ja que tots dos són professors de l'acreditat departament de guitarra del CDM PONTEAREAS, un dels centres educatius musicals amb més experiència de tota Galícia. La seva especial i particular connexió tocant junts i la frescor i dinamisme de les seves composicions, van fer poc a poc, que cadascuna de les seves actuacions fos un espectacle especial, molt diferenciat en el panorama musical actual, i això els va animar a portar-lo a l'estudi de gravació .

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Escoltem ara el tema de Kely García anomenat...

5.- A.M.        (K.García)    7m59s

I ens en diu l’Alonso que:
Refrescants gotes de rosada sobre les plantes del jardí en un matí molt assolellat conviden a compondre relaxada i plàcidament. En un instant, un pensament imparable a Kely, li va recordar a la seva companya tal com la va veure per primera vegada quan ella va aparèixer sobtadament en la seva vida en forma de meravellosa casualitat durant un memorable aniversari, en una animada festa, i amb un sensual gust de bossa nova impossible d'oblidar.

I seguirem amb la biografia de Rubén:
Ha completat la seva formació amb músics de la talla de: Louis Stewart, Steve Brown, Peter Bernstein, Patrick Rondat, Greg Howe, Allan Holdsworth o Larry Coryell. Ha acompanyat, col·laborat i gravat amb multitud d'artistes, liderant diversos projectes propis destacables i convertint-se en un reconegut músic de l'escena gallega.

I també ens diuen que aquest tema te aquesta estructura, Intro, Melodia en forma AAB, 1 coro solo Kely, 1coro solo Rubén, Melodia AB i Coda. (Tots dos solos sobre el la forma AAB). I sí que el mateix Kely ha fet la melodia i amb la mateixa sonoritat l’hem escoltat en el seu solo. Aquesta és una melodia que respira amor per totes bandes, i què maco el pas de melodia al primer solo de Kely. Quina claredat de digitació, de puresa de notes, de llenguatge i tècnica, que l’ha permès interpretar el que ha anat pensant, així, dolçament sense presses. I ho fan tan bé, que el pas d’un solista a l’altre quasi que no es percep. Rubén l’ha seguit també amb igual netedat i potser podríem dir que amb un so una mica més agut?, i ho poso amb un interrogant per mostrar els meus dubtes. El que és evident és que la seva música ens acarona a cada nota i des del primer moment, amb melodies i solos. I a guitarristes que em recorden, per la netedat del so bàsicament però també per les “maneres” i fraseig són a Joe Pass, també a Herb Ellis, un dels components dels The Great Jazz Guitar Trio, amb Charlie Byrd i Barney Kessel, per només parlar d’aquests dos.

Els Objectius: Es tractava d'aconseguir dirigir-se a l'oient que gaudeix deixant-se portar pel fluir de la improvisació més espontània. Es tractava d'aportar-li una forma característica de construir estructures sonores mitjançant atractius i arriscats contrapunts complementats amb acurades línies melòdiques per fusionar sonoritats clàssiques i contemporànies.

I si hi ha un blues ja sabeu que sempre el poso, i el d’ells està compost per Reinaldo...

8.- Beiramar Blues  (Rubén Reinaldo)    3m27s

I ens diu l’Alonso que:
Els ports pesquers d'O Berbés i Bouzas portaven les riqueses de la mar a la ciutat olívica. Per connectar-los, va néixer la cèlebre avinguda de Beiramar, una important via amb una relació molt especial amb la música, no en va, allà es va decidir construir l'auditori Mar de Vigo. Un simple passeig vespertí va ser suficient perquè Reinaldo pensés en una animada melodia de tall blusero, inspirada per aquest evocador aire pesquer i obrer perfumat d'alga i gavina.

Kely García. Guitarrista, docent i compositor d’Ourense. Va impartir classes de guitarra a l'escola Drops de Santiago i va formar part del quintet amb el mateix nom al costat dels actuals professors de Conservatori Superior de A Corunya: Alberto Conde, Kin García, Roberto Somoza a més d'Andrés Rivas i Carlos Rodgarman (pianista, arranjador , compositor i productor de prestigi establert a Califòrnia).

I aquest és un tema amb una melodia que fan a dues veus, la 1era la del compositor Rubén, i la segona la del seu company i amic, Kely. Després aquest darrer fa el seu solo, per després fer-ho Rubén. La melodia té quatre parts, A, B, C i D, aquestes dues després dels solos. Té també una intro a acords de 8 compassos i un final de 2. Un Blues de 12 compassos, en melodia i solos, fent-ne però dos chorus cadascun d’ells en els solos, primer el de Kely i després el de Rubén. Un tema molt maco, vital també, fresc, com són tots aquestes temes, fins i tot té un punt de “murri”, de “pillo”. Una preciosa melodia principal que ells dos fan junts a dues veus primer, i que després dels solos, magnífics que ha fet cadascun d’ells, han recuperat melodies a veus ja més dispars i dissonants a vegades, a voluntat, esclar. Un gran Blues, vaja

I seguiran amb els objectius: Únicament havien de sonar dues guitarres durant tot el disc, sense més additius què dos ràncies GIBSON ES-335 i ES-165, amb el seu cristal·lí a més de profund so net embolicat en un ambient sonor únic i característic. Es tractava també d'aconseguir una combinació musical on regnés d'una manera molt especial la puresa i delicadesa del so dels dos instruments per omplir plenament l'espai sonor sense cap altra necessitat. Posant tots aquests objectius sobre la taula, el pensament aviat es va encaminar cap a una obra artística completament connectada, que musicalment es concep com un àlbum conceptual.

I acabarem el seu projecte amb el tema més vital, crec jo, tema compost per tots dos, Reinaldo i García

6.- Naturaleza par   (R. Reinaldo & K. García)           5m30s

I acaba dient nos Rafael Alonso que:
La fórmula química de l'aigua implica que dos àtoms d'hidrogen s'uneixen a un d'oxigen per formar la molècula que conforma el nostre ambient generador de vida. El pols rítmic d'aquesta peça tan característicament marcat, és l'oxigen musical sobre el qual s'uneix tot el potencial creatiu dels dos components d'aquest duo, i sobre el qual caminen junts per crear una sonoritat comuna en la qual es fusionen dues formes úniques d'entendre la música.

I acabarem amb el resum de la biografia de Kely García:
Ha rebut nombroses classes magistrals de músics com: Peter Bernstein, Jesse Van Ruller, Abe Rábade, Kurt Rosenwinkel, etc. Ha treballat en tota classe de festivals i concerts de la més diversa índole i estil amb nombrosos solistes i grups. El 2011 obté el LRSL Level 6 Diploma in Music Teaching d'Rockschool.

I aquest és un tema amb una “intro” preciosa i ràpida (o més aviat lenta però amb semicorxeres) a dues veus també, per després amb més calma encarar la melodia del tema. Una estructura típica AABA’ però de 10 compassos cadascuna, ja no tan típica. Cadascun dels guitarristes fa un chorus del tema sencer i qui primer el desenvolupa és Rubén, per després fer-ho Kely. I quina meravella d’interpretació que ens han tornat a fer tots dos, amb una gran tècnica i delicada digitació, aconseguint quallar unes precioses melodies tot i improvisant. I què bé ho han fet tots dos, sempre acompanyant-se l’un a l’altre, quan l’un feia melodia o solos, i l’altre amb acords, arpegis, a contrapunt o no, i sempre recolzant-se mútuament. A destacar el procés d’enregistrament i mescles perquè realment la sonoritat aconseguida és d’una altíssima qualitat, a la mida del projecte musical. Felicitats nois.

I del Nexe Sonor: Totes les peces, a més de ser pròpies, haurien de tenir un mateix fil conductor, un “concepte concret” que les relacionés entre si tant a nivell de sonoritat com a nivell expressiu. L’AIGUA és la resposta perfecta. L'aigua defineix molt bé l'estètica sonora del duo, perquè la improvisació flueix permanentment amb una naturalitat que es percep amb facilitat des de la primera escolta. Les guitarres desenvolupen rols d'acompanyant i solista sense una barreja clarament definida entre els dos com sol passar, barrejant-se entre si gairebé com si de dos elements líquids es tractés.

I deixem aquest projecte tan delicat i ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.
.....................
Gràcies Carme per sempre situar-nos en el context musical dels projectes del programa.

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

I seguim endavant i endinsant-nos en els canvis d’estils musicals dels nostres protagonistes d’avui, i ara ho farem escoltant el sorprenent projecte...


“EL QUE FAN LES COSES QUAN NO LES MIRES”
Dani López Quartet

Editat per Segell Microscopi    
Enregistrat als Estudis Ground de Cornellà de Terri
Mesclat per Panxii Badii

Dani López, saxos, flauta, piano, sintetitzadors i veu
Alejandro Esperanza, piano, Rhodes i sintetitzador
Vic Moliner, contrabaix i sintetitzador de baixos
Andreu Moreno, bateria

Tots els temes són d’aquest jove crac multi instrumentista Dani López.

Estem davant d’un projecte sorprenent, i més encara venint del projecte anterior tan delicat. Nou temes i prop de 40 minuts d’unes músiques sorprenents. Hi ha temes que podríem encabir en la música contemporània, però n’hi ha d’altres on la música tradicional es barreja amb elements i instruments com el sintetitzador, i sempre amb la gran mestria instrumental de tots quatre. Els tempos també són diversos, i sí hi ha temes delicats com són “Fregament”, instrumental, i que va agafant volada pels diversos i dolços canvis encabits. Amb “Diguem bon dia”, Dani canta i toca el saxo alto en un tema marcat pel beat delicat de l’Andreu, on els sintetitzadors donen una sonoritat quasi espaial. Amb el “Ball pla d’Andorra” ens situen en les músiques tradicionals, medievals en aquest cas en un tema també molt delicat de tempo. A “Laura”, el piano i veu inicials ens introdueixen al tema, amb aires pop per ritmes, tot i que es desenvolupa ben aviat proper a les músiques contemporànies. El “Somni” té també un tarannà similar per beat del baterista, on el líder canta i els sintetitzadors afegeixen colors diversos. Amb “Les meves iaies” s’endinsa en la música tradicional passada pel sedàs de la modernitat, escoltant-les a elles, vaja, a la seva iaia en un tema instrumental farcit d’amor. A “Intel·ligència Artificial” se’ns mostra de nou molt contemporani, per estructures i sonoritats diverses, on els podem escoltar en el tema potser el més Jazzy del projecte sobretot en les improvisacions. Amb “El gall persegueix la gallina”, ens mostra de nou el tarannà contemporani, quasi avant-garde, en un tema farcit de canvis rítmics, instrumental, on les seves interpretacions ens segueixen meravellant, tema on n’hi semblen haver més. I el tema més vital és el “Cafetera Stuff”, també farcit de canvis rítmics, on la feina percussiva del piano als inicis no ens mostra el veritable camí musical posterior imbuït de recerques diverses. En definitiva és aquest un projecte sorprenent, i una altra mostra de la diversitat de les músiques dels artistes que ens acompanyen avui.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc i també la del líder:

I posem-nos a escoltar les seves músiques...i ho farem amb el tema...

7.- Ball pla d’Andorra        (Dani López)           3m55s

Doncs quin canvi musical més medieval que hem tingut oi? I ves per on, així aniran les properes músiques que escoltarem una bona estona també. I per molts de nosaltres, amigues i amics, que no coneixíem aquest jove crac Dani López, ha estat una agradable sorpresa i més que en tindrem de sorpreses. Amb aquesta cançó ha volgut retre homenatge a les músiques més tradicionals i arrelades molt endins. El jove líder ens ha mostrat el so pur i nítid del seu saxo soprano en aquesta composició, on els acompanyants de luxe, tots reconeguts músics de jazz de casa nostra com l’Alejandro Esperanza, al piano; en Vic Moliner, el més veterà dels quatre i gran contrabaixista i baixista, i finalment l’Andreu Moreno, subtil baterista. La melodia del tema l’ha fet en Vic inicialment, per seguir-lo en Dani al soprano i també l’Alejandro, compartint ells dos melodia final del tema. Aquest mateix ha estat qui primer ha fet el primer dolç i delicat solo, amb pulcre digitació. El líder és qui també ens ha acaronat amb la seva dolça sonoritat, la del seu soprano, en el seu curtet solo. Motiu inicial i melodia de nou per acabar aquesta primera incursió en les noves músiques que ara escoltarem.

Dani López (Olot 1994) és compositor i multinstrumentista. Des de molt jove que toca diferents instruments i que escriu música per a diverses bandes. Gràcies a això, ha assolit una gran experiència en estils musicals variats, com ara folk, jazz, música clàssica i contemporània, i alhora,  aquesta experiència també li ha ensenyat com de rica pot arribar a ser la música.

I ara escoltarem el simpàtic tema dedicat a les iaies...

3.- Les meves iaies           (Dani López)           3m25s

I quina altra composició ens ha fet aquest jove i polifacètic músic. I és que les arrels familiars li han servit com a referència per a transportar-nos les seves emocions i vivències mitjançant la música. I aquesta és una mostra més de la seva frescor i vitalitat, car, què és sinó aquesta fins i tot divertida composició homenatge a la seva iaia, però també a totes les iaies del món. Una “intro” iniciada però pel jove músic i posterior melodia entremaliada i molt maca feta a duet de saxo alto i piano, per després ja encarar els solos, fent-ho el mateix líder. El control tècnic sobre els seus instruments és força potent, total, diria jo, ell que ve del món del saxo clàssic; què ens podrà deparar aquest noi si s’endinsa en el món del Jazz. Obté una magnífica sonoritat també del saxo alto, i més que ho podrem comprovar, i més que ho podreu comprovar si n’adquiriu el disc entrant al web del Segell Microscopi. En Vic Moliner ens ha demostrat el perquè està tan ben considerat en el circuit musical, fent un solo curtet sí, però molt reeixit. No oblidem no, que forma part de projectes amb el Néstor Gimenez, Xavi Torres, Els Tres Tenors, etc, etc. Recuperen la melodia al final on pianista i saxo alto es retroben de nou fent la divertida melodia acabant el tema de manera molt tendra, escoltant iaia i net.

La fascinació de Dani López per la realitat quan l’observa de prop, ha fet que coses aparentment ordinàries com el so d’una cafetera, o l’àvia de l’artista rondinant, s’hagin transformat en el material des del qual ha teixit les cançons del seu primer disc. La manera com es tracten els instruments, així com el so propi de cadascun dels components, i una metodologia de treball en grup concreta, busca una nova forma d’enforcar les possibilitats del quartet, obtenint una gran riquesa, entre l’experimentació i la tradició. El resultat és una sonoritat que navega entre el jazz, la música de cambra contemporània, la música d’arrel i el pop.

Seguim ara amb el magnífic tema anomenat....

1.- Intel·ligència Artificial   (Dani López)           3m59s

I vet aquí que les sorpreses no s’aturen, i així és que en aquest tema de caire contemporani ho ha tornat a fer. El líder amb el saxo alto ha iniciat aquest tema amb una altra melodia brillant, feta a dues mans en els inicis amb el pianista Esperanza. El pont però encara ens ha deixat més flipats, fet crec amb sonoritats de sintetitzadors de baixos, els del Vic. Després el tema de nou, sorprenent pels canvis rítmics i melodies fresques però molt complexes. Jo diria que aquí “juga” amb el saxo alto i la flauta, barrejant-ne les sonoritats. Després, i ja en els solos, Dani i Alejandro han fet uns “quatres” tot i improvisant tots dos, per després recuperar el tema sencer, magnífic tema d’aquest jove crac, Dani López, per acabar-lo de cop.

El 2016 es gradua en saxo clàssic i dos anys més tard, es gradua en composició, ambdós al Conservatori Superior de Música del Liceu. Ha rebut classes dels reconeguts compositors Benet Casablancas i Benjamin Davies, i dels saxofonistes Albert Julià i David Salleras. Durant els seus estudis va ser guardonat amb la beca Ferrer-Salat i amb el premi final de carrera del departament de composició del Conservatori Superior de Música del Liceu 2018.

I abans del darrer tema us posaré un altre dels magnífics temes d’aquest projecte, on semblen haver-hi dos temes en un, havent-me permès modificar-lo una miqueta, res, poca cosa, diguem-ne que només els he apropat...

9.- El gall persegueix a la gallina  (Dani López)           6m26s

Doncs ja heu pogut constatar els dos temes que semblen coexistir en el títol, a no ser que el primer tema sigui el gall, i el segon la gallina, que ben bé podria ser. Seguint amb aquest plantejament, el gall es mostra força cridaner i expeditiu, alhora que complicat. Els nervis no el deixen viure, tan neguitós va el paio. I el tema certament és força entremaliat, també a moments força contemporani, ara el líder amb el soprano, en un tema amb força canvis de ritme i tempo, on ens ha tornat ha mostrar el seu potent caràcter com a compositor. I ja heu vist el canvi de tema, ritme i tempo, ara amb la gallina (ai, ai, que no hi ha cap intenció meva en aquesta separació que m’he tret de la màniga). Però sí que el tema té un caire més amable, en podríem dir. La melodia a càrrec del líder, és molt dolça, el ritme més continu marcat pel beat de l’Andreu. Hem pogut escoltar de nou el baix sintetitzat a càrrec d’en Vic, els acords del Rhodes de l’Alejandro, i a aquest fent un trosset del seu solo, i bon recolzament de la base, els quals han permès al líder desenvolupar un magnífic solo seguint amb el soprano. Una altra demostració de mestria interpretativa la d’aquest jove saxofonista d’altíssim nivell. I després del seu solo, fins i tot han pogut fer uns “quatres” amb el baterista per a gaudi de tothom i més d’ell mateix, acabant el tema molt delicadament. Quina diferència amb el gall, carall.

Ha escrit diverses peces de música de cambra,  una Ipeça per orquestra de cambra i un concert per saxo, orquestra de corda, piano i percussió, que ha estat interpretat a Espanya, Portugal i Mèxic. Com a saxofonista, ha guanyat concursos tant de solista com de músic de cambra, com ara Ecoparque de Trasmiera (2014) i Arjau Música catalana XX-XXI (2013), aquest últim, tocant una peça pròpia.

I acabarem aquest sorprenent projecte amb el tema....

4.- Cafetera Stuff    (Dani López)           3m27s

Doncs amb aquest tema ens ha acabat d’impressionar ell, les seves músiques, i també els seus acompanyants. Tema de caire contemporani amb breaks rítmics, melodies aèries i esotèriques, i molta imaginació i creativitat. I si a tot això li afegim talent, doncs el còctel ja el podem servir. I amb aquest tema tan complex també, ric en matisos i diversitat de tot, melòdica, rítmica i  harmònica, ens acaba de mostrar el gran nivell el Dani López, compositor i intèrpret. En un tema que com que no el sentim tocar ni saxos ni flauta, intuïm que deu fer de les seves tocant qualsevol dels instruments que hem escoltat, i ben bé podrien ser els teclats. Sorprenent tema que és com la cirereta del pastís-projecte del qual us n’he posat un tastet, amb l’ànim ben entès que mireu d’aconseguir el projecte entrant a la web del disc que us posaré al blog. Ja sabeu que sempre ho dic, que hem d’ajudar-los a ells, car així farem que la música pervisqui fins i tot en situacions tan dramàtiques com la que ens toca viure.

Dani López treballa com a músic “freelance”, formant part de diferents projectes, com ara Magalí Sare, El Pot Petit,  Cia. Holoqué (La Caixeta) i Hop al Metro. Recentment ha produït els discos 10 Anys - El Pot Petit (Premi Enderrock 2019 Millor disc de música familiar) i Praxinoscopi - Criatures (Premi Enderrock 2019 Millor disc de folk). En aquests discos ha fet gairebé tots els arranjaments, gravat diversos instruments i escrit dues cançons originals (Praxinoscopi).  

I seguim amb més música diversa, i ara serà la que ens aportarà un plus de fusió amb el flamenc i també amb un Jazz en clau Latin, i serà el del grup....


“AKERÉ”
Akeré

Auto editat i produït
Enregistrat per Nene Maya i Gerard Porqueres, entre el juliol del 2018 (Espai Mau, Barcelona) i el febrer del 19 (estudi Maya, Rubí)
Mesclat per Kike Caballero i masteritzat per Marco Rostagno a Hitmakers Studio.
Produït per Xoan Sánchez, Nene Maya i Ángel Pérez.

Ana E. Brenes, veu
Miguel “Wally” Royo, saxo tenor, soprano i flauta
Ángel Pérez, piano, teclats i cors
Nene Maya, contrabaix i cors
Xoan Sánchez, percussions i cors
David Domínguez, percussions
I la col·laboració d’una sèrie de músics que ja comentaré si s’escau.

Aquest és un projecte on les percussions diverses i les palmes agermanen dos estils, el Flamenc i el més càlid del Carib, i així és que el Latin-Jazz s’agermana amb el Flamenc, aconseguint una magnífica Fusió, on la veu d’Ana i percussions diverses ens situa en un ona, però els saxos del Miguel Royo ens situen en l’altre, la del Jazz, Latin o no. Així passa també amb els teclats de l’Àngel Pérez i de la mateixa manera passa amb els col·laboradors. Els tempos no són massa fast i sí segueixen un tarannà de tempo mèdium no gaire viu, i de balades quasi diria que n’hi ha una, el preciós bolero, “Somos” tot i canviar a tot Latin quasi al final. “Amor de prepago” viu des de l’inici el ritme Latin, a un tempo mèdium delicat i preciós solo de Wally. I amb “Mis Hermanos” hi col·labora l’amic Martín Meléndez al violoncel, en un altre tema a tempo mèdium suau, tot música delicada afrocubana.  “Clamores”, té també un tempo mèdium slow en una cançó preciosa que tot i començar delicadament acabarà a tot ritme afrocubà aquí amb la veu i cors de Yadira Ferrer i amb la guitarra flamenca de Ricardo Moreno. El tema “Tracatacá”, té també un tempo delicat molt maco iniciat pel saxo tenor i amb clares connotacions flamenques. “Paisaje del Alma” comença amb els tocs típics i ritme del “clave”, on tot i la referència del “Spanish Tinge” que va dir Jelly Roll Morton, el tema agafa un caire més flamenc que Latin, potser també per la veu de l’Ana. “Rumbalucha” segueix el tarannà rítmic a tempo mèdium, iniciat pel saxo tenor de Wally i flauta d’ell mateix ara però amb la veu de Pere Martínez. I “Afroxeira” tema viu també on també hi col·labora Sarduy a la trompeta, on s’hi barregen lletres gallegues amb el Latin Jazz sobretot en les improvisacions dels músics. I ja finalment el més viu de tempo és el “Liados” on també hi tenim la trompeta de Carlos Carduy i les sempiternes percussions, en un tema càlid per sons també les de la flauta de Wally  però també a tot Latin Jazz i quasi fins i tot “salsero”.

I dir-vos que no hi ha massa informació del grup a Internet, però alguna cosa trobarem..

Començarem amb el tema de Xoan Sánchez i lletra de Nicolás Guillén on hi col·labora l’amic Martín Meléndez..

7.- Mis hermanos    (X. Sánchez, N Guillén)     6m14s

Doncs i quin canvi més substancial sí, pel que fa a les músiques i estils, però mantenint encara una determinada delicadesa i maques melodies. El projecte que acabem d’encetar ens situarà en aquesta ona, i no només, com ja us he explicat abans. En aquest tema podem constatar la profunditat del so del violoncel de l’amic Meléndez, cubà establert a casa nostra i amb qui força vegades havíem coincidit a les WTF del Jamboree, i demés actuacions, ell tocant, i jo enregistrant-ho tot i penjant-ho al blog del Jazz Club La Vicentina. Un tema que ha començat amb les percussions i el chelo de Martín, per després la clara veu d’Ana amb la melodia. El canvi harmònic del pont és preciós, i la cadència harmònico-rítmica és preciosa. Uns temes que estan fets bàsicament per a gaudir-los en el ball, també en l’escolta, evidentment. El pianista Pérez ens ha acaronat amb el seu solo i so per després fer-ho encara més el Martín al violoncel, fregant-lo amb la màxima delicadesa i reeixit fraseig, en un tema on al final escoltem el saxo soprano de l’amic Miguel Wally Royo.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I seguim amb un tema preciós amb música i arranjaments de l’amic Miguel “Wally” Royo i lletra de cante tradicional..

5.- Tracatacá                    (M. Royo & tradicional)     5m25s

Doncs amb un punt més de tempo, hem escoltat aquest magnífic tema del Miguel Royo que han acabat de cop. La melodia aràbiga és força maca, i els canvis harmònics ens la fan encara més maca. He dit aràbiga i dic també flamenca, perquè així és i més la reconeixem quan l’ha cantat Ana amb una perfecta afinació. El solo del compositor al saxo tenor és d’aquells de “traca i mocador” per com de maco l’ha fet, i melòdic. No endebades ell és un dels bons saxofonistes del país, ell que viu a Sabadell però que és nascut a Saragossa. El teclat de l’Ángel Pérez ha sonat en la improvisació d’aquest darrer, força delicada també. I és que el tema té una dolçor força evident i el so global del grup és força contingut, suau, que ben podria ser força sorollós amb segons qui tocant tot això. El grup de músics i cantant, fa una tasca reeixida de contenció sonora gràcies també als tècnics que ho han treballat. I és així de delicat tot el seu projecte tot i ser alguns temes més vius de tempo.

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.


I encara seguirem amb un altre tema força càlid i a bon tempo en el tema on escoltarem Pere Martínez al cante i lletra amb la música de Xoan Sánchez....

6.- Rumbalucha      (X. Sánchez & P. Martínez)        4m31s

I de quina manera han acabat el tema a tota percussió amb uns solos finals magnífics. El tema ha començat amb un “riff” a càrrec de piano i baix marcant motius importants. Miguel ha estat però qui primer ha fet la melodia, primer amb el saxo tenor i després amb la flauta. Pere l’ha cantat a tot flamenc amb lletra pròpia, a més a més. Te una bona veu, i potència alhora que sentiment. I hem escoltat les percussions recolzant el solo de Royo al saxo tenor. I així ha estat fins arribar al break on el tema te uns canvis força interessants melòdics i rítmics, els quals donen pas al solo de Nene al contrabaix, força maco també. Al final, piano donant el suport adequat als percussionistes per a gaudi d’aquests i de totes i tots nosaltres.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

Acabarem el seu projecte amb el tema més viu, tot i que tots segueixen aquest tarannà no gens fast, i serà el tema on hi col·labora Carlos Sarduy a la trompeta, a tot Latin que quasi és a tot Salsa en un tema música i lletra de Xoan Sánchez i arranjaments conjuntament amb Ángel Pérez i Nene Maya...

4 .- Liados    (X. Sáncez & Pérez i Maya)        4m54s

I de quina manera més potent, a tot Latin, a tota Salsa, han acabat aquest darrer tema, que per cert ha començat dolçament, ara amb la trompeta de Carlos Sarduy. Ben aviat hem pogut gaudir del magnífic solo de Miguel Royo ara a la flauta, on ens ha mostrat les seves diverses arts i nivell altíssim. Les percussions segueixen en el substrat del tema, també en el solo de Carlos a la trompeta. I quan el tema s’enlaira és més o menys a la meitat quan els ritmes càlids del Carib ens han omplert de ritmes i balls, alhora que amb bones interpretacions de tots ells, també amb els cors que ho han acabat d’omplir tot. Al final un ”vamp” amb la trompeta de Sarduy el teclat de l’Ángel, sempre les percussions i les veus, acabant-lo d’aquella manera que ens indica que en un directe s’allargaria força més segons vicissituds de l’ambient, dels músics i públic. Un bon tema per acabar aquest projecte que ja heu vist que s’ha mantingut a un tempo força tranquilet també, amb diversitat d’estils, la Fusió amb el Flamenc i les músiques i ritmes Afrocubans, i bones interpretacions de tots ells i elles. Música per ballar i que nosaltres hem escoltat, i qui sap si alguna o algú de vosaltres les ha ballat a casa.

I ara ja acabarem el programa d’avui i ho farem amb el projecte d’un guitarrista, tancant doncs el cercle, car l’hem començat també amb aquest instrument...


“RETORNOS”
Sebastián Domínguez 4tet

Editat per Cubbeta Records
Enregistrat per Juan Fridman als Cubbeta Records el 2020. Ciutat de Mèxic.
Produït per Sebastián Domínguez

Sebastià Domínguez, guitarra
Federico Hülsz, saxo tenor
Alonso López, contrabaix
Pedro Cervera, bateria

Tots els temes són de Sebastián Domínguez.

Doncs acabem el programa endinsats en el Jazz més actual i després d’haver escoltat els anteriors i diversos projectes del programa d’avui, que ja veieu com d’entretingut està resultant. Tenim prop de 50 minuts d’un bon Jazz i 7 temes, la qual cosa vol dir que en tenim alguns de llargs, llargària habitual en el Jazz amb improvisacions de tots els músics. Els tempos i ritmes són diversos també, trobant-nos amb dos temes encabits en els tempos dolços com són “Hermitaño” a ritme delicat de vals i maca melodia. Amb “Muntaner 79” crec que vol recordar on vivia quan estudiava a l’Esmuc, i també és una peça delicada i no em voldria equivocar, però la sento ternària també. A partir d’aquí, els temes tenen més trempera i diversitat amb breaks inclosos en l’estructura del tema com és el cas de “Lapa”, amb una melodia a duet de guitarra i saxo tenor. “Noctámbulo” comença amb una “intro” del contrabaixista ja amb el contingut rítmic i notes de la línia de baixos, en un tema on el ritme és així com una mica trencat. Aquest ha iniciat també el tema “Agra”, seguit després per la melodia a càrrec del saxo tenor i desenvolupament posterior en els solos. I “Megalópolis” segueix el tarannà rítmic, i tampoc és un tema fast, seguint l’ona dels anteriors. I ja per acabar tenim el blues del projecte a tempo viu i anomenat “Xubitas Blues”. Molt bon projecte del jove amic Sebastià i bones interpretacions de tots quatre.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del músic:

I començarem amb un dels temes delicats que ens el recorden estudiant per Barcelona...

3.- Muntaner 79      (S. Domínguez)      7m03s

Doncs ens retrobem amb el Jazz similar al del primer projecte, allunyat ara de la Fusió, i també amb les guitarres, ara però només la del Sebastián Domínguez. Un tema i títol que ens recorda la seva estada a Barcelona on va fer ell el seu Grau Superior a l’Esmuc. Anys d’inquietuds, on s’obrien nous espais per a fer-hi Jam Sessions, i així és que ell, amb el Manel Fortià, contrabaix i en Daniel González enredaren als propietaris d’un restaurant del carrer del Carme anomenat “Carmelitas” per fer-hi Jam Sessions els dijous. I cap allà que hi vam anar algunes vegades, on també s’hi acostaven companyes i companys seus, alhora que el públic del local. I acabem d’escoltar un tema molt maco i delicat iniciat pel líder amb acords a mode d’intro per ben aviat escoltar al saxo tenor fent la melodia, on el ritme així com trencat i ternari, és l’idoni per aquesta composició. El líder és qui primer ens ha acaronat amb el seu so i fraseig, recordant-nos els sons del primer projecte. Nítida sonoritat la de la seva Gibson també, i bon llenguatge el del músic mexicà i una mica català. La base de dos, de contrabaix López i bateria Cervera l’han recolzat abastament, essent el primer qui també s’ha endinsat en els solos, amb profunditat i bona i rítmica pulsió. El so del saxo tenor de Federico recuperant la melodia ens apropa al final d’aquest primer tema, passant però primer per un “vamp” on ell s’esplaia de manera solista, abans d’acabar el tema.

Sebastián Domínguez Quartet treuen aquest 2020 el seu projecte anomenat RETORNOS, el seu primer material discogràfic com a projecte de Jazz de música original, una proposta innovadora dins del gènere feta a Mèxic; un àlbum de Jazz modern que submergeix a l'oient en els colors de la música modal a través d'improvisacions fetes pels músics en el que és una  conversa col·lectiva.

I seguim amb la música del Sebas i el seu magnífic....

2.- Noctámbulo       (S. Domínguez)      8m31s

Doncs deu n’hi do quin tros de tema que hem escoltat. El ritme ternari sembla aparèixer de nou i sí que és més evident  en la “intro” del tema feta primer pel contrabaixista, acords del líder i també el baterista. La melodia l’ha encetat Federico al saxo tenor fent-ne dos chorus, on es nota també el canvi harmònic del pont, on a partir del qual, el contrabaix sembla haver fet un “vamp” tot i esperant de nou la intervenció del saxo i guitarra, en un tema d’una certa complexitat amb un final de melodia molt interessant. I ai las, i quin canvi a tot Swing i deixant ja el ritme ternari ens han fet en el magnífic solo del saxo tenor; i quin bon fraseig i bona creativitat la d’aquest músic. El líder l’ha seguit també amb una altra magnífica i subtil i delicada execució, ara més en el registre agut, i sempre amb la sonoritat nítida i pura, la de la seva guitarra no passada per cap sedàs modificador dels seus sons. El “walking” del contrabaixista ha estat brutal mentre els ha acompanyat, però millor ha estat el seu solo, sense cap suport. Afinació, pulsió, ritme, recorregut per tot el mànec, una bona estona en la part de dalt, molt bona tècnica i fent per acabar un Riff que ha obert la porta a retrobar-nos amb la melodia de nou a càrrec del saxo tenor i recuperant el ritme ternari. El final ha estat brutal, recuperant el final del tema i acabant-lo de cop.

RETORNOS és el primer disc d’autor del guitarrista i líder del projecte Sebastián Domínguez, que a través de composicions sobre viatges, persones, colors, sobre la importància d'estar en moviment, de tornar a llocs que marquessin les nostres vides, sobre “retorns”, introdueix a l'oient en el món del Jazz contemporani i la improvisació.

I encara amb més música, i ara serà la del tema..

5.- Megalópolis       (S. Domínguez)      5m11s

Doncs seguim amb aquest bon projecte, bons temes i bones interpretacions les que ens estan fent aquests músics mexicans. Aquest tema ha estat iniciat amb una “intro” a càrrec de líder i base rítmica, fent-ne la A dues vegades, per després ja la maca melodia a càrrec del saxo tenor de Federico. Un bon canvi harmònic també en el pont en un tema que sembla tenir una forma AABCA no gens típica. Ell mateix al tenor ha encetat els solos, fent-ne una molt bona execució. Bon fraseig i llenguatge el d’aquest músic mexicà, vaja, bons tots ells. En Sebas ens ha seguit acaronant per dolçor de sonoritat alhora que nítida interpretació també en el registre més alt, aconseguint però també un so ple. Un solo que ha acabat fent una repassada als acords del tema per ja deixar pas de nou a la melodia a càrrec de Federico i ja per anar-lo acabant delicadament.

Aquest projecte és impulsat pel guitarrista de Jazz Sebastià Domínguez, que al seu retorn de Barcelona (Espanya), ciutat on va realitzar els seus estudis, va convocar a tres dels músics més representatius de l'escena nacional per acabar fent aquesta joia musical.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

I ja sabeu que si hi ha un blues, un blues que poso, i d’aquesta magnífica manera acabarem el programa d’avui...

6.- Xubitas Blues    (S. Domínguez)      4m50s

I quin bon Blues el que ens han fet aquests músics, tema ideal per acabar el programa d’avui, força divers i entretingut. Bon tema aquest del Sebas, iniciat amb una intro curta i entremaliada pels dos solistes principals, per ben aviat el saxo tenor encabir-se en la melodia del tema, que sembla anar també a ritme ternari. Tema amb bona trempera, i també amb una bona melodia, i ves per on que m’ha agradat molt la frase com l’ha acabat les dues vegades el Federico. El solo del líder, ara força vital i executat de manera perfecte amb profusió d’acords també, ha donat pas al també magnífic del saxo tenor, i sempre per sota la base de dos amb una magnífica feina de suport als solistes. Un tros de solista aquest músic, aquest i els dos de la base rítmica i sobretot tros de músic el líder, guitarrista i compositor, Sebastián Domínguez. Recuperant la melodia pel saxo tenor, l’han acabat de la mateixa manera que l’han començat, d’una revolada.

I ves per on que ja hem acabat el programa d’avui. Ha estat variat de músiques i estils però en els quatre projectes hem pogut gaudir de música de qualitat i feta amb molt bon gust. I recordeu que hem començat dolçament amb el duo de guitarristes Rubén Reinaldo & Kely García, amb “Acuarel” per després el de Dani López Quartet, “El que fan les coses quan no les  mires”, per seguir amb el de la formació Akeré, havent acabat de la manera que acabem de fer amb el projecte del Sebastián Domínguez Quartet, “Retornos”, i aquesta setmana hem escoltat el micro conte de Carme de la Fuente.

Doncs res, que quan s’acabi aquest malson, us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs encara resisteixo, com espero que feu totes i tots vosaltres, una setmana més confinat però amb els ànims ben amunt i sembla que amb bona salut, i que duri. Els que estigueu fent feines fora de casa, tingueu en compte totes les indicacions relacionades amb la Covid-19, mascaretes, guants, rentat sovint de mans, etc...i als que estem a casa, fem el mateix quan hàgim de sortir per diverses necessitats.

I ja parlant del programa d’aquesta setmana dir-vos que tindrà dues parts, que més aviat serien quatre parts, perquè els tres primers projectes seran de FSNT mentre que la darrera serà d’un vinil tornat a editar ara de 180 grams, de Blue Note. Seran doncs Adrien Volant Trio i el seu "First Flow"; Ludovic Ernault amb "Dreamland" i  Tuomo Uusitalo amb "Stories from here and there", els 3 de FSNT, mentre que el vinil reeditat de Blue Note serà el de Sonny Clark, "Sonny's Crib". I tindrem el micro conte de Teresa Tuset.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Abans de començar voldria remarcar que els tres projecte de FSNT són de tres joves líders del Jazz Europeu, dos de francesos i un de finés. Primer en Ludovic Ernault, saxo alto francès; després Tuomo Uusitalo, pianista finès i l’Adrien Volant, trompetista belga.

Començarem ja amb les músiques dels FSNT i ho farem amb el delicat projecte anomenat 


“DREAMLAND”
Ludovic Ernault

Editat el 2019 per FSNT 580
Enregistrat per Nicolas Charlier els dies 27 i 28 d'abril de 2016 a Studio des Egreffins, VIdelles, França.
Mesclat per Clément Lemennicier
Masteritzat per Raphael Jonin
Produït per Ludovic Ernault
Productor executiu: Jordi Pujol
Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L.

Ludovic Ernault, saxo alto
Enzo Carniel, piano
Florent Nisse, contrabaix
Simon Bernier, bateria.

Totes els temes són de Ludovic Ernault

I amb 7 temes i una mica més de mitja hora de música, aquest músic francès ens acarona amb les seves composicions modernes i delicades alhora. Els tempos són bàsicament els més dolços, així és aquest projecte, i no n’hi ha cap d’aquells que en diem súper fast. És un projecte que ens ajudarà a meditar, però no patiu que no us adormireu, car sempre trobo les millors músiques, les que segur us agradaran. Hi ha un parell de temes que serien balades pel tempo, una súper slow, i l’altre amb una mica més de moviment, la que es diu “Motion”. Té també un magnífic i dolç Groove el primer track “There is Know End”, tot i els canvis rítmics. També el 5è track “Peaceful End” té un punt vital, tot i la dolçor inicial, car, el so del saxo alto del líder és així de delicat, adaptat a les seves composicions. I el més viu és el 4rt track “Detachment” el qual comença amb una rítmica així com trencada, però que mantindrà una bona pulsió, tot i que no en tempos fast.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç del disc de FSNT:

I començarem de la manera més dolça possible, amb el tema dedicat a Paul Motion anomenat...

2.- Motion     (L. Ernault)             4m56s

Doncs de quina manera més dolça hem començat en aquest tema “Motion” dedicat a un dels bateristes més afins a l’ona ECM, Paul Motion. De fet quest projecte ens recorda el tarannà d’aquesta creativa i tan europea discogràfica liderada pel visionari Manfred Eicher, el qual va entendre ara fa 50 anys que el Jazz no tenia només un patrimoni. I se’l va fer seu, ens el va fer nostre. Moltes vegades parlo aquí del “Groove”, i ara aprofito per recordar-vos el concepte, “què és allò que fa que el tema camini”. I sí, aquest “caminar” no té per què ser un “caminar ràpid”, no. Aquest tema ha caminat des del primer moment, amb dolçor, però ho ha fet. Les escombretes de Bernier han fet la tasca, alhora que de manera puntual, nota a nota, el contrabaix de Nisse. Aquest mateix ha fet un bon solo, amb una profunditat de so remarcable, i afinació, subtilment acompanyat pels acords del pianista Carniel. El líder ens ha acaronat amb el so un tan fosc del seu saxo alto, so fosc i càlid alhora, fent també una delicada i reeixida interpretació solista. Tot plegat, aquesta música ens ha envoltat d’una bellesa i calidesa que és com el “Leit Motiv” del projecte “DreamLand”.

I seguirem encara amb el primer track del disc, anomenat....

1.- There is Know End      (L. Ernault)             4m35s

I tot i continuar amb el tarannà delicat  de tempo, en aquest tema també hem notat el suau “Groove” sobretot per la mà esquerra del pianista Carniel i amb el marcatge del baterista amb els copets a la caixa. Però tot i aquesta calma a l’exterior, ben a dins, a les profunditats, el creatiu contrabaixista no ha parat d’investigar. L’haureu escoltat de ben segur com ha fet una línia base força complexa i rica, car podria haver fet notes soltes i no ha estat així. Un tema que ha seguit un mateix tarannà quasi tota l’estona, si exceptuem els moments finals, on el baterista s’ha esplaiat amb un solo amb el qual ha acabat el tema. La melodia l’ha iniciat el líder i saxo alto, a moments amb el pianista per quan fan aquell arpegi descendent. Carniel al piano ha iniciat els solos, amb dues mans ben diferenciades per com fa cadascuna una feina diferenciada, amb l’esquerra persistent i rítmica, i la dreta força creativa en la improvisació, i moderna. El motiu principal que fan a duet amb el líder, i els moments finals de canvi de tot, de tempo, de ritme, i quasi que jo diria de tema.

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.


I encara amb una mica més de música d’aquest quartet liderat per Ludovic Ernault amb el tema...

5.- Peaceful Ending          (L. Ernault)             5m56s

I ja podeu escoltar que el tempo dels temes és així com mèdium slow, tot i reservar-vos pel final el tema més viu, aquest però té un caire més “pop” pel que fa a ritmes. Un tema que ha començat amb el duet de contrabaix i pianista a mode d’intro per ben aviat fer el líder la melodia d’un tema amb canvis diversos, harmònics i rítmics, com deia del baterista. El “break” i solo del contrabaixista semblen ser també un senyal d’identitat del projecte, tot i que amb solistes d’aquest nivell ben bé val la pena “pensar” els temes tenint en compte qui els interpretarà, i si saps de què és capaç pensaràs sovint amb ells com a solistes, i això deu haver fet el líder Ernault. Ell mateix ha continuat les interpretacions solistes, executant-lo amb la seva característica calidesa i delicat i melòdic fraseig. Magnífica sonoritat la del líder, el qual executa una feina aparentment discreta per manca d’escarafalls preciosistes, però que modula la seva sonoritat de manera controlada i fins i tot amb tendresa. I això  fins el moment on també el pianista Carniel ha fet la seva magnífica i brillant aportació per sota les melodies reiteratives del saxo alto.

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

I acabarem d’aquesta manera tan delicada, ara una mica més vius de tempo, amb el tema...

4.- Detachment       (L. Ernault)   5m50s

I ja veieu quina importància tenen tots els membres del grup pel líder, en un tema que de manera no gaire habitual ja estat el baterista qui primer ha fet la seva aportació solista. I tot això després de la primera presentació del tema, de la melodia força elaborada com el moment que líder i pianista han compartit una línia melòdica força rebuscada. Després del solo del baterista, i amb la melodia feta pel líder, el tema sembla agafar un altre tarannà rítmic. De fet, pianista i saxo alto comparteixen el tema, els solos, fent-ne cadascun d’ells la seva part, el seu “chorus”, i sempre els dos de la base rítmica, mantenint la pulsió, amb creativitat a dojo d’ambdós músics, Florent Nisse al contrabaix i Simon Bernier a la bateria. Molt bon tema de Ludovic Ernault i bona compenetració amb el pianista Enzo Carniel en un tema on el “Groove” hi ha estat de manera evident, al menys a mi m’ha fet bellugar el cap tot i acompanyant-los en el ritme i tempo. Al final saxo alto i pianista han ofert un coixí melòdic repetitiu al baterista on ell s’ha tornat a esplaiar acabant tots plegats el tema de cop després de la línia melòdica força potent que hem escoltat als inicis.

Us n’adoneu com anem de menys a més, suposo, i encara amb més canvis que tindrem amb les músiques posteriors, però abans escoltarem el micro conte de Teresa Tuset..
............................
Gràcies Teresa per com ho ens expliques sempre, amb la teva vitalitat, frescor i intel·ligència.

I seguim amb el segon projecte de FSNT i ara serà el....


“STORIES FROM HERE AND THERE”
Tuomo Uusitalo

Editat el 2019 per FSNT 575
Enregistrat per Alessio Romano el 28 i 29 de setembre de 2018 a l'estudi 42 de Brooklyn, Nova York.
Produït per Tuomo Uusitalo
Productor executiu: Jordi Pujol

Tuomo Uusitalo, piano
Chris Cheek, saxo tenor a #1,2,4,5,8 i 11
Myles Sloniker, contrabaix
Itay Morchi, bateria.

Dels 11 temes de l’àlbum, 6 són del líder Uusitalo, mentre que n’hi ha 5 dels nostres estimats màsters I. Berlin, Th. Monk, D. Ellington, B. Powell i L. David. I com que hi ha alguns temes del líder que són molt curtets, el projecte tot just arriba als 40 minuts de músiques força maques amb ritmes diversos, tot i imperar els més delicats i sí, amb balades també, i sense oblidar el swing, que també hi és. I la veritat és que els arranjaments que ha fet Tuomo sobre els estàndards són magnífics alhora que les seves interpretacions, les de tot el quartet. Els temes seus són també molt interessants, encabits aquests en una concepció més moderna del Jazz. En té tres de curtets, dos son poemes delicats, un a piano i saxo tenor i l’altre a piano sol, mentre que l’altre és una interpretació a trio a tempo viu i en l’ona més avant-garde. I dir-vos que al blog acabaré de comentar els temes des del punt de vista rítmic.

De balada tenim la magnífica “Solitude” de Duke a trio base i un preciós arranjament súper slow. Un dels temes del líder, “Altitude 500e ft”, és un tema quasi sense un ritme determinat, molt modern fet a quartet, amb una melodia que va evolucionant a mode de solos posteriors. Amb tempo mèdium slow tenim el tema de L. David “Tonight you belong to me”, amb un preciós i dolç swing amb el tenor de Cheek. El blues del disc és del líder “Be good or be gone”, magnífic blues amb un swing arrastradet increïble, tema fet a quartet amb el saxo tenor. I un altre tema del líder és el “Many mornings”, jo diria que a ritme de vals i tempo mèdium també. I canviant a una mica més vitalitat tot i que no massa tenim el tema de Monk, “Boo Boo’s Birthday”, dedicat a l’aniversari de la seva filla, tema a tot delicat swing, també. I ja la vitalitat la tenim amb el tema de Powell “Bouncin’ with Bud”, amb un magnífic swing, tema fet a trio. I un dels més vitals del líder, ja comentat abans és el “Between Things”, magnífic també a trio amb un contrabaix a tot tren. I el més viu del projecte és el de Berlin, “Best Thing For You (Would Be Me)”, amb un increïble Walking” del contrabaixista, tema també a trio base, i amb un baterista increïble també i solo encabit.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc i també a la del músic.

I per començar el programa ho podria fer amb al coneguda composició de Duke Ellington però m’ha agradat molt també la de David, anomenada...

11.- Tonight you belong to me     (L. David & B. Rose)         4m08s

Doncs ja us n’haureu adonat que aquesta composició té uns aires “country” força evidents. I és que la van compondre el 1926 i ja el “crooner” Gene Austin la va enregistrar un any després aconseguint un gran èxit. També ho va fer amb èxit el compositor i aviador Roger Wolf Khan amb la seva orquestra. Més endavant, el 1977 també la va enregistrar Dotty West cantant de country amb igual èxit. I ja heu escoltat quina meravella de cançó ens han fet els nostres herois, amb un swing preciós per contrabaix i escombretes de baterista en el solo increïble del líder Tuomo, i després amb “walking” i “plat Ride” en el solo de Chris Cheek.  La preciosa i molt bonica melodia del tema l’ha fet dolçament el saxo tenor americà, per després escoltar el gran solo del líder al piano, per com de percussiu l’ha fet alhora que amb una gran tècnica, on hem pogut escoltar la feina d’ambdues mans, però la magnífica i creativa mà dreta del pianista, i el suport esclar de la base rítmica. El solo de Cheek ens ha deixat bocabadats, per melòdic, càlid i fet amb una gran delicadesa, ja a tot swing per la base rítmica. Quines passejades melòdiques ha fet cap el registre agut, tot i seguint la preciosa harmonia del tema, i ves per on que ens hem tornat a trobar amb la melodia quasi sense adonar-nos-en, una molt i molt maca melodia que el líder ha arranjat en clau de Jazz i que han interpretat magistralment.  

I seguint amb la mateixa delicadesa i swing tenim ara el magnífic blues del líder anomenat...

1.- Be Good or Be Gone   (T, Uusitalo)           4m50s

Doncs si el primer era maco, doncs aquest magnífic blues del líder també ho ha estat, i ja haureu escoltat que la melodia inicial no semblava situar-nos en un Blues tan ben parit, arrastradet, com aquells de la primera època. Gran tema del líder i també reeixida improvisació que ens ha fet, on ens ha tornat a mostrar les seves habilitats al piano, les d’un encara molt jove pianista. Pulsió, nitidesa, ritme, i el “walking” del contrabaixista i “Ride” del baterista donant-li el suport adequat. I com treballa sempre amb les dues mans, i què bé que ho fan totes dues. Per cert, a Tuomo Uusitalo el vam posar en un anterior programa aquí, a Jazz Club de Nit, per si en teniu curiositat. Si l’un ha fet un solo magistral, doncs ja veieu com ens l’ha fet Chris Cheek, brutal, fins i tot un tant estripadet a moments, i amb un swing interpretatiu remarcable, també pel suport dels dos de la base  Sloniker al contrabaix i Morchi a la bateria, que estan fent una feina magnífica. Quin gran mestre és Cheek, que sempre us recordo què és amic de molts músics de casa nostra, com per exemple Elisabet Raspall, amb qui ha col·laborat diverses vegades en els seus projectes. El solo final del baterista, ell ben sol, ha posat la cirereta al tema-pastís, a aquest magnífic Blues, recuperant de nou la melodia i  ja acabant-lo.

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es


I ara us posaré dos temes seguits, el primer més tranquilet el de Monk i el segon de Powell, certament més vital...però com que són curtets tots dos, doncs els ajunto per a gaudi de tothom...

5.- Boo Boo’s Birthday      (Th. Monk)             2m36s
9.- Bouncin’ with Bud        (B. Powell)              3m53s

I si hi en un projecte hi ha Monk doncs això, que no ho puc evitar, i així és que l’he posat acompanyat d’un altre que va ser co-autor del concepte BeBop, Bud Powell, tot i que el primer se’n va allunyar posteriorment, car sempre va anar a la seva bola. Tot i la diferència de tempo dels dos temes, trobo que conviuen molt bé. I el primer l’hem escoltat a duet de líder i pianista i saxo tenor, sense contrabaix ni bateria, la qual cosa hem notat per la netedat del so. Gran tema de Monk que va dedicar a la seva filla i que els dos músics han realitzat de manera magistral, primer melodia, per després solo de Cheek i posterior solo del líder, ell amb les dues mans, i us ho torno a dir perquè em sembla molt remarcable la utilització que en fa de la mà esquerra. I el tema de Powell segur que també l’haureu escoltat car és un tema que van enregistrar l’agost de 1949 amb Sonny Rollins (ts), Fats Navarro (tp), Bud Powell (p), Tommy Potter (b), Roy Haynes (d). Tema típicament Bopper que el nostre líder ha volgut fer a un tempo una mica més viu, més vital. Un tema interpretat a trio primer amb la coneguda melodia i després ja a tot swing amb “walking” i “Ride” on el jove pianista ens ha tornat a descol·locar per com de bé ho pela. I és que sempre dic que posant aquests discos de FSNT sempre anem descobrint uns magnífics músics com és el cas d’avui, i de tants dies. Solo de pianista també amb domini a dues mans, solo de contrabaixista, i al final uns “quatres” amb el baterista, per retrobar de nou la melodia de Powell que ells fan, acabant-lo de cop.

I acabarem aquest projecte també amb dos temes lligats, essent el primer el del líder Tuomo Uusitalo, i el segon el de l’Irving Berlin....

6.- Between Things                              (T. Uusitalo)  1m43s
3.- Best Thing for you (Would be me)    (I. Berlin)      2m30s

I he volgut ajuntar aquests dos temes, per curtets però també per tempos el darrer més viu sí, i no tant per concepció musical, car el primer del líder, té un caire força modern de tot, de melodia quasi inexistent per moderna i també d’harmonies, la qual cosa hem notat clarament. El mateix solo del contrabaixista ha estat força trencador, i ben aviat el pianista i baterista tots plegats arribant al final i acabant-lo de cop. I més viu ha estat el magnífic tema de Berlin també a trio, on el líder ens ha tornat a deixar bocabadats per com s’ho fa. Un tema que han fet a “uptempo” però que no va ser així en l’original, i més aviat va ser un tema a tempo mèdium i cantat entre d’altres per Nat King Cole. Però ja se sap, això mateix feien els “boppers”, reconvertir temes de musicals carrinclons en estàndards de Jazz a tot Bop. I jo diria que deuen haver doblat el tempo original, tan a tot tren van, han anat. De nou el contrabaixista ens ha tornat a meravellar i això que el seu solo ha consistit en seguir la línia del baix a tot “walking”, però noies i nois quina pulsió. El baterista de nou ha estat brutal també per swing i solos. I amb aquest tema a trio que han acabat de cop, on el líder de nou ens ha impressionat pel seu domini de l’instrument, gust en la melodia i en el ritme, els deixem a ells, als tres i al gran saxo tenor Chris Cheek, per seguir amb el tercer projecte de FSNT i aquest és el....


“FIRST FLOW”
Adrien Volant Trio  featu. Godwin Louis

Editat el 2019 per FSNT 569
Enregistrat per Julien Dispaux els dies 10 de juny i 30 de desembre de 2017 a Ragtime Studio, Brussel·les, Bèlgica.
Mesclat i masteritzat per Vincent de Bast
Produït per Adrien Volant
Productor executiu Jordi Pujol

Adrien Volant, trompeta
Godwin Louis, saxo alto a #1,4,5,6 i 7, saxo soprano a #2
Alex Gilson, contrabaix
Wim Eggermont, bateria

Quatre dels temes són de l’Adrien Volant, mentre que n’hi ha un del saxofonista Godwin Louis, un de Paolo Loveri i el darrer de Sam Rivers.

I tenim 7 temes i quasi tres quarts d’hora de la seva música, barreja de melodies amb calidesa, ritmes latin en pla Calypso, i d’altres més sofisticats i contemporanis, tot i el que queda clar és que no hi tenim cap balada. Un dels temes comença amb un magnífic solo del baterista Eggermont, el tema més llarg, de més d’onze minuts que és una meravella de composició i diversitat. Hi tenim també swing del bo en el tema que és això, només un Blues, “Just a Blues”. La modernitat creativa del saxo alto i soprano, es barreja amb la més melòdica del líder i trompetista, i la resta excel·leixen com a base rítmica alhora que com a solistes.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc i també del músic:

I comencem amb les seves músiques, i us proposo escoltar el tema compost pel saxofonista Godwin Louis...

6.- Present   (Godwin Louis)       5m29s

Doncs hem fet un canvi melòdic i també rítmic, car tot el projecte té aquest tarannà global on melodies i ritmes vitals s’agermanen, i vet aquí que tot i començar d’aquesta melòdica manera, el tema s’ha anat desenvolupant amb tot el suport de la base rítmica, amb un contrabaix profund i creativitat a dojo i permanent del baterista. Després de la introducció melòdica del tema a càrrec del líder, ja ens hem trobat amb el solo del saxo alto Godwin, ara ja amb una passa endavant pel que fa a modernitat interpretativa respecte els projectes anteriors, si més no, a l’estil dels solistes anteriors. Aquest gran alto ha fet un téte a téte amb el líder, solejant ells dos i cadascun d’ells fent un chorus del tema. Sembla haver-hi una certa diferència estilística entre els dos vents, essent més melòdic el líder i més trencador el saxo alto. Solo de contrabaix amb els vents fent-li un suau coixí, per cert, executat amb una pulsió rítmica remarcable. Després melodia del tema i acabar-lo dolçament amb una mena de “turn around”.

I el líder ens parla del seu projecte: "Per a mi, no hi ha dubte possible: l’amor musical a primera vista existeix! És el que vaig sentir quan vaig escoltar a Godwin per primera vegada durant un concert al Smalls Jazz Club de Nova York, el setembre del 2013. Després d’una primera gira el 2014, durant la qual ens vam divertir molt, vam decidir tornar a tocar i gravar un repertori híbrid en el qual es fonen subtilment composicions i estàndards de jazz. Tenir una secció de ritme com aquesta és sens dubte una alegria! Wim Eggermont i Alex Gilson ens van proporcionar una base sòlida i creativa on tot era possible. Espero que gaudiu d’aquest disc tant com ho vam fer mentre ho enregistràvem". — Adrien Volant

I encara escoltarem un altre tema d’aquesta magnífica formació, i serà el primer track del disc...

1.- A Walk In The Dark     (Adrien Volant)       6m13s

I quin tros de tema que ens han fet aquest quartet, iniciat pel baterista, el mateix que ha fet el magnífic i llarg solo, Wim Eggermont. I és que el tema ha tingut dues clares parts, la primera abans del solo i la segona després del solo, acabant-lo delicadament. Però noies i nois, de quina manera l’han començat, amb el baterista primer i posterior melodia del líder i trompetista, break rítmic amb la intervenció del saxo alto, tot així com molt tranquil·let, per seguir ja a bon tempo i solo del líder Volant. El contrabaix, amb dues o tres notes i marcant l’aspecte rítmic ajudat pel baterista ha estat el coixí per sobre del qual el líder s’ha esplaiat amb un solo força melòdic, seguint ell la línia melòdica principal, tot això en el mateix centre tonal. Aquest canvia clarament en la intervenció solista de Godwin al saxo alto, on també canvien els estils interpretatius, amb aquest músic llançat a una voràgine interpretativa de gran nivell. Després, llarg solo del baterista i final com us he comentat. Ens agrada, ens agrada tot això.

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.


I fent un canvi rítmic i a mode d’homenatge a Sonny Rollins hi ha el tema “Stersito”, del líder, i similar de ritme i tempo és el que ara escoltareu de Sam Rivers arranjat pel líder...

4.- Cyclic Episode   (S. Rivers & A. Volant)      5m04s

I vés per on que aquest tema el va enregistrar Rivers al seu primer disc “Fuchsia Swing Song”, editat per Blue Note el 1965, amb ell mateix Sam Rivers (saxo tenor), Jaki Byard (piano), Ron Carter (contrabaix) i Tony Williams (bateria). I el nostre heroi i líder n’ha fet una magnífica interpretació, poc modificada respecte de l’original de Rivers, fins i tot quasi al mateix tempo. Un tema força modern, per melodia, però també pel concepte de ritme trencat, de caire ternari, per descomptat. El solista a l’alto ha tornat a brillar amb llum pròpia, quasi més que la del líder, tot i que cadascú té la seva personal manera d’interpretar. L’estil de Godwin s’acosta al més modern mentre que el del líder és més melòdic i càlida la seva sonoritat, fent crec jo, una bona combinació. Per la importància que li dóna el líder als solos, de tots quatre, sembla ben bé un projecte que hagi rodat en concerts en directe, i així ho hem pogut constatar de nou amb el solo del baterista. I el comentari que ens fan des de AllMusic sobre el disc de Sam Rivers és que se li notaven les influències de Coltrane i Colleman però que ja mostrà la seva pròpia veu..i acaben dient que mai més va tocar tant bé.

I acabarem amb el tema farcit de tot swing, tema del líder....

7.- Just a Blues      (Adrien Volant)       6m10s

 I han començat amb la melodia inicial del tema feta pels dos vents sols, a mode d’intro, per després afegir-s’hi la base rítmica a tot swing. Gran Swing per “walking” de contrabaixista i “Ride” del baterista, amb una altra remarcable interpretació solista del saxo alto Godwin Louis, gran mestre aquest músic americà que Volant va conèixer al Smalls Jazz Club de New York, on a partir d’aleshores sembla que no el vulgui deixar mai sol.  Ell mateix ha encetat els solos, i els ha fet amb la seva veu característica i magnífica sonoritat, amb un llenguatge i fraseig que quan vol dobla de tempo com ens ha mostrat, i de quina manera ho ha fet. El líder l’ha seguit amb la brillantor típica del seu so, i bona utilització de frases que ens recorden d’altres temes, cosa que fan de manera habitual. Gran solo del líder, ple de swing i també ho ha estat el del contrabaixista, fet amb una gran pulsió rítmica. Després els coneguts “dotzes” car 12 són els compassos del Blues, primer amb el saxo alto i baterista, després amb el líder i baterista, i de nou amb el saxo alto i baterista, i ja llavors acabar el tema amb la melodia ambdós vents a duet i sempre darrere el magnífic Swing dels dos de la base rítmica. I amb quin magnífic blues hem acabat el projecte d’aquest quartet liderat pel trompetista belga Adrien Volant. I ves per on que amb aquest tema tot farcit de Hard Bop per ritmes, tempo i solos, tot i una melodia força moderna, ens apropem al darrer projecte del programa, casualitats de la vida?

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

I després d’haver gaudit amb els tres moderns i diversos projectes de FSNT, acabarem el programa amb el vinil de 180 grams digitalitzat en primera escolta, d’una reedició feta per Blue Note, la del projecte....


“SONNY’S CRIB”
Sonny Clark

Editat el 1958 per Blue Note 1576
Reeditat a 180 grams
Enregistrat per Rudy VanGelder l’1 de setembre de 1957 al VanGelder Studio, Hackensack, NJ.
Produït per Alfred Lion
Sense oblidar al seu company i gran fotògraf Francis Wolf

Donald Byrd, trompeta
John Coltrane, saxo tenor
Curtis Fuller, trombó
Sonny Clark, piano
Paul Chambers, contrabaix
Art Taylor, bateria

Doncs en aquest LP Sonny Clark va fer la cara A amb tres estàndards magnífics com són "With a Song in My Heart" (Richard Rodgers, Lorenz Hart), "Speak Low" (Kurt Weill, Ogden Nash) i "Come Rain or Come Shine" (Harold Arlen, Johnny Mercer), mentre que va reservar la cara B per dos dels seus temes com el Blues “Sonny’s Crib” i el preciós “New’s for Lulú”. En total tres quarts d’hora del millor Hard Bop de l’època dels 50s, i esclar, també devia ser per qui va escollir com acompanyants, amb una base rítmica del aleshores molt jove Paul Chambers, i Art Taylor. És clar que tots eren prou joves amb un John Coltrane que ja tirava molt i que ja formava part del combo de Miles, tot i que encara no era prou reconegut com ho va ser posteriorment. També hi hagué els joves Donald Byrd i el bo de Curtis Fuller.

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

Doncs per començar aquest darrer projecte us proposo escoltar el magnífic tema de Kurt Weill i Ogden Nash...

2A.- Speak Low      (K. Weill & O. Nash)         6m50s

I ves per on que aquest tema de Kurt Weill el cantà Billie Holiday & Orchestra amb tots els aires càlids del “latin” a la A mentre que el “swing” aparegué en el pont, més o menys com passa amb d’altres temes. Weill el va fer el 1943, i se’l pot escoltar a ell cantant-lo tot i acompanyant-se al piano. El tempo que han fet els nostres herois és el que quasi sempre hem escoltat. La primera part també “latin” i després el swing en el pont, i tot això ho hem pogut escoltar, la melodia i primer solo estratosfèric a càrrec del genial John Coltrane. Encara havia de brillar deu anys més, només i quina de les més grans penes, però ja formava part del quintet de Miles Davis. Passarien 4 anys per fer l’imprescindible “Kind of Blue”. Què podem dir d’aquests músics que no sapigueu, però vaja, de Coltrane reconèixer-ne la sonoritat del seu tenor i el seu fraseig i llenguatge, car va ser únic i crear escola. A la primera nota o frase, ja saps que és ell. El solo que ha fet ha estat brutal, súper fast i amb una abassegadora tècnica que li permeté desenvolupar unes línies melòdiques a un tempo súper fast, i tot fet a la perfecció, però amb un gran gust també per la melodia. Fuller és un altre dels Hard-Boppers del moment, gran trombonista, si més no, a mi sempre em fa pensar en J. J. Johnson, que crec que encara filava més prim. Donald Byrd, gran trompetista, aleshores devia ser un dels més reconeguts entre els boppers després de la mort de Clifford Brown que va ser un any abans de fer aquest disc. Gran mestre també i educador que va ser Donald Byrd, va explorar en el Soul i Funk, essent però sempre considerat un gran músic de Jazz. Grans solos de tots dos, trombonista i trompetista, que han deixat pas al del líder i pianista Sonny Clark, el qual ens ha mostrat d’alguna manera la seva escola, provinent del bop, amb mestres com Monk i Powell com hem escoltat abans. Segons diu Leonard Feather a la contraportada del disc, i en una gira que van fer un hivern per Europa, mai el va veure tenir una mala nit, tot i els viatges amb bus i sota zero, per anar d’un lloc a un altre. Gran tema per començar aquest darrer projecte de la nit.

Seguirem ara amb un tema que sembla li va agradar molt a John Zorn, tant, que se’l va fer seu i l’adoptà i tocar en moltíssims concerts...i aquest és el tema del líder....

2B.- New’s for Lulú (Sonny Clark)         8m44s

I d’aquest tema, el Leonard Feather ens en fa una magnífica explicació a la contraportada del vinil, i resulta doncs que aquest és un tema de 32 compassos típic i en mode menor, i que l’inicia el líder amb la mà esquerra a mode de “riff” fins la melodia. Ell mateix és qui ha començat els solos i n’ha fet un parell de chorus, molt còmode ell en aquest tempo mèdium. Byrd, Coltrane i Fuller també han fet el mateix i en aquest ordre, dos chorus del tema cadascun, amb un Byrd pletòric en el registre mig-alt i un Coltrane que sembla ser qui més a gust es troba en aquest mode menor, quallant un altre magistral solo. I ves per on que el solo de Fuller en aquest tema és el que millor li va sortir de tota la sessió, diu Feather. I aquest fa un comentari de màster referint-se al D agut amb què comença Fuller el segon chorus, i de la manera com torna, a contratemps un parell de compassos després. Chamber fa un excels solo a “pizzicato”, abans de recuperar la melodia del tema i acabar-lo. I diu Feather que “no us penseu que Lulú sigui una “girl-frind”, una novia de Clark, perquè realment era una gossa lloba alemanya que ell havia deixat a la seva casa de Califòrnia.


El pianista Sonny Clark va començar amb Bud Powell com a model musical, però a mitjans dels anys cinquanta tenia ja un estil irresistible. Clark va establir l'estàndard per als músics de hard bop, ja que dominava el vocabulari bebop mentre mirava endavant i sense timideses, incloent-hi frases animades, “soulful phrases” el blues i idees d'altres fonts en la seva interpretació. El disc “Sonny’s Crib” compta amb la notable primera línia, “el front line” vents amb Donald Byrd, Curtis Fuller i John Coltrane, i ens mostra nombrosos solos inspirats, amb Byrd i Trane competint amb Clark pels honors. "New’s for Lulu" (dècades després gravades per John Zorn) i un uptempo a "With A Song In My Heart" es troben entre les joies escoltades en aquesta data intrigant, una sessió definitiva de Hard Bop que encara sona fresca, viva i vital després de quasi mig segle després. Hi ha hagut algú que ha comparat la sessió d’enregistrament d’aquest àlbum amb la que va fer no gaires dies més tard John Coltrane en el seu “Blue Train” on comptà també amb Chambers i Fuller, essent el més característic so Blue Note dels 50s.

I ara sí que hem d’acabar el projecte i programa, i ho farem amb el magnífic “uptempo” i tema de Richard Rodgers & Lorentz Hart...

1A.- "With a Song in My Heart" (R. Rodgers & L. Hart)        8m04s

I aquesta és una cançó que els dos compositors, de música i lletra, van fer el 1929 pel musical “Spring is Here”, esdevenint posteriorment un estàndard de Jazz interpretat per força gent, cantants i instrumentistes. El tempo Up del tema ens el situen també en el més pur Bopper estils, Hard-bop vaja, com és tot el disc. Sembla que en aquest arranjament varen afegir-hi uns quants compassos més resultant-ne doncs un total de 64. Byrd és qui executa la melodia, amb un to brillant mentre que primer Coltrane i després Fuller expressen algunes de les seves inquietuds per sota d’ell. Acabada la melodia i després del “pick-up” de Byrd, és ell mateix qui fa els primers dos chorus del tema fets amb una gran elegància i preciós fraseig, sempre en el registre agut i recordant-nos les seves influències, les de Dizzy i Miles. Coltrane el segueix amb una altre gran demostració de com eren les seves habilitats aleshores, amb una contundència esfereïdora, alhora que creativitat amb un contingut melòdic força agosarat. Fuller els segueix fent un altre magnífic treball, considerant la velocitat del tema i la dificultat de remenar les vares del trombó. El líder és qui acaba la seqüència de solos, en un disc on el baterista no va fer cap “quatres” amb els músics. El retorn a la melodia a càrrec de Byrd ens apropa de nou al final, en un tema ideal per acabar el programa d’avui, que com sempre és diferent del de la setmana passada, i també espero que us hagi agradat.

Doncs ja hem acabat el programa d’avui, i us recordo que hem escoltat primer tres magnífics i actuals projectes editats per FSNT, i que han estat els de Ludovic Ernault “Dreamland”,  el de Tuomo Uusitalo, “Stories from here and there”, i el de l’Adrien Volant, “First Flow”, i que hem acabat amb el magnífic vinil de 180 grams de Blue Note, el de Sonny Clark, “Sonny’s Crib” i que hem escoltat un micro conte de Teresa Tuset.

Doncs res, que quan aquest malson s’acabi us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |