Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada i setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

I ja hi tornem a ser amb un programa dedicat a Fresh Sound Records, amb tres projectes FSNT i un FSR de la sèrie 5100. Podrem escoltar de FSNT a Toni Saigi TRONIK, "Plisisiplis", Als Hemiola Trio, "Poncho Negro", el "Bundless" de Rich, Sabattini i LeClerc. Mentre que el FSR és el "Whispers & Secrets" de l'Adam Kolker & Russ Lossing. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

 

Doncs avui tenim uns projectes bastant “heavies”, uns més que d’altres, farcits tots ells de contemporaneïtat com per exemple el “Boundless” de Rich, Sabattini, Joey LeClerc Septet. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Greg Heimbecker a la Universitat de Colorado del Nord, Studio A, l’octubre de 2018 i el gener de 2019. Produït per Zach Rich, Matteo Sabattini i Joey LeClerc. Productor executiu: Jordi Pujol. I aquí hi tenim a: Zach Rich (trombó), Matteo Sabattini (saxo alt), Joey LeClerc (saxo tenor), Adam Wissman (guitarra), Sopon Suwannakit (piano al número 1-8, Fender Rhodes al número 9), Nick Isherwood (baix), Sarute Wijitwechakarn (bateria). Convidats especials: Amaya Arevalo (saxo tenor #4), Nicholas Anderson (guitarra #4), Adam Astrup (guitarra, canal dret #2). I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSR: https://www.freshsoundrecords.com/matteo-sabattini-albums/50691-boundless-digifile.html 

"Boundless està ple d'escriptures i interpretacions estel·lars, molt agradables per a l'oïda. L'arranjament de Matteo del 'Footprints' de Wayne Shorter és el meu tema favorit !" —Chris Potter 

Doncs si ho diu el gran Chris Potter, nosaltres només hem de dir que “Yes, màster”. O sigui que escoltem-los en aquest gran tema i millor arranjament. 

1.4.- Footprints (Shorter & Sabattini) 6m38s 

Doncs i de quina manera més dolça i bonica hem començat aquest programa dedicat a FSR. Abans de la coneguda melodia feta pel contrabaixista, l’han iniciat amb una preciosa “Intro”. I Sabattini n’ha fet també un trosset, de melodia, i ja per deixar pas a les improvisacions, la primera a càrrec d’ell mateix al saxo alto. I quin arranjament ha fet, amb tots els vents repetint un motiu recurrent, com a pas previ i interludi. La improvisació del pianista Suwannakit ha estat també molt reeixida, de la mateixa manera que la del baterista Sarute Wijitwechakarn, recolzat aquest per un motiu fet pel pianista. I l’arranjament ha fet que apareguessin els vents, tots plegats, acaronant-nos amb la seva interpretació, de la mateixa manera que han fet en la “intro” del tema. Una delícia de tema, com deia el gran Chris Potter. 

The Zach Rich, Matteo Sabattini, Joey LeClerc Septet està format per músics i compositors de la zona Front Range, així com de tot el món. Començant com a projecte de gravació del seu primer disc, "Boundless", el septet ha produït composicions i arranjaments guardonats. Les obres de Zach i Matteo han rebut guardons d’organitzacions com ASCAP, la New York Youth Symphony, la International Society of Jazz Arrangers and Composers (ISJAC), la Jazz Education Network (JEN), l’ASMAC i els Downbeat Student Music Awards. "Boundless" és el seu primer disc. 

Recordar-vos que l’agost tindrem el Mas i Mas Festival, i serà ja dins la nostra estimada cova-cava. O sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web: https://masimasfestival.com/agenda/

 



I seguirem delicadament amb el projecte “Plisisiplis” del Toni Saigi TRONIK. Publicat el 2021 i enregistrat per Sergi Felipe a Underpool Studio, Barcelona, el 7 de desembre de 2019. Mesclat per Jordi Matas i màster de Víctor García. Produït per Toni Saigi. Productor executiu: Jordi Pujol per a Blue Moon Producciones Discograficas S.L. I aquí hi tenim a: Toni Saigi (piano), Jaume Ferrer (saxo tenor), Marc Cuevas (contrabaix), Carlos Falanga (bateria). I totes menys una, són composicions de Toni Saigi. I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSNT:

https://www.freshsoundrecords.com/toni-saigi-albums/53678-plisisiplis-digipack.html 

i els escoltarem amb un tema preciós que va fer quan s’estigué a Àmsterdam, anomenada... 

2.5.- Holland Inn Hotel (Toni Saigi)  4m22s 

I el pianíssim del Toni que heu escoltat que té tots els aires de Monk. Us recordo que vam tenir el goig de tenir-los al Jazz Club la Vicentina el passat maig, gaudint amb tots quatre de la millor manera possible. Un tema aquest que Toni va compondre a Àmsterdam durant la seva estada allà, ampliant els seus estudis i tocant amb la “penya” nostra, i la d’allà. La melodia és “saigi-monkiana”, feta amb tota l’admiració i respecte d’un vers l’altre. I el tema comença amb una curta “Intro” a càrrec del líder, per ben aviat aparèixer la melodia a duet de saxo tenor i piano, Jaume Ferrer i Toni Saigi. I què maco és el “pont” i el seu canvi tonal. Una preciosa balada amb un swing arrastradet i delicat preciós. Jaume ha encetat les improvisacions i ha fet la seva col·laboració amb una “certa” aproximació a la sonoritat de Charlie Rouse, l’enorme saxo tenor que va estar sempre al costat de Monk. Un solo amb dolçor, preciosa història explicada i molt bon llenguatge jazzístic. Jaume és un saxo tenor amb un tarannà personal alhora que amb una gran inquietud creativa. El líder ha fet la seva aportació solista al piano seguint la calidesa del tema, alhora que amb un “puntet” de digitació percussiva, la justa i adequada, en un solo deliciós. Marc també ha col·laborat, i de quina magnífica manera ho ha fet, dolçament, amb profunditat de sonoritat i pulsió rítmica, alhora que melòdicament realitzada, la seva improvisació.

 


Seguirem fent un canvi estilístic per com de heavies són aquests que ara escoltareu i el seu “Whispers & Secrets” de l’Adam Kolker & Russ Lossing. Publicat el 2019, enregistrat per Paul Wickliffenat al Charlestown Road Studio, Warren, Nova Jersey, el 26 de maig de 2014. Mesclat i masteritzat per Paul Wickliffe a Skyline Productions. Produït per Peter Zak i Marcos Varela. Productor executiu: Jordi Pujol. Aquí hi tenim a Adam Kolker (saxos tenor i soprano, clarinet baix), Russ Lossing (piano), Masa Kamaguchi (contrabaix) i Billy Mintz (bateria). I dir-vos que la blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web:

https://www.freshsoundrecords.com/adam-kolker-russ-lossing-albums/6702-whispers-and-secrets.html 

Escoltem-los amb el tema de Billy Mintz, anomenat.. 

3.6.- Flight (Billy Mintz) 7m03s 

I ja veieu que aquest altre tema ha estat també molt bonic, ara amb aquest quartet on hi tenim al nostre amic Masa Kamaguchi. La melodia és maca, i la dolçor interpretativa del saxo tenor del líder és l’adequada, amb aires d’aquell mestre de les balades, Ben Webster, per com el sentim esbufegar quan la fa. Ara bé, el concepte d’estil ha canviat quan s’ha posat a improvisar, car ens ha situat en un entorn molt més modern. Adam Kolker al tenor ens ha agradat per com ha desenvolupat el seu solo, i sempre per sota d’ell, les notes percusives del contrabaix de Masa. El compositor i baterista Mintz, l’ha seguit amb les escombretes, i ha semblat que el seguia també improvisant, quasi fent el mateix que ell. També l’aspecte de la rítmica del tema és força actual, sense haver-hi una pulsió i swing mantinguda, coses aquestes que ens situen també en aquesta modernitat. Encara més, quan hem escoltat el solo del pianista Lossing, magistral i contemporani. Aquest ens ha impressionat per la velocitat expositiva de la seva moderna història explicada. La incursió del saxo tenor, tots dos fent una “impro col·lectiva”, eixampla encara més aquest concepte modern. I així han seguit una bona estona, tot i desenvolupant les seves idees alhora. Un magnífic tema d’aquest quartet i projecte, tot ell de lo més actual, per concepció rítmica i melòdica. I ja heu escoltat que bonica de nou aquesta melodia tot i acabant-lo delicadament. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 


I acabarem la primera presentació de tots els projectes, ara amb el dels Hemiola Trio anomenat “Poncho Negro”. Publicat el 2020 i enregistrat per Josue Pascual als estudis Selffish Olesa de Montserrat, Catalunya, el gener del 2019. Mesclat i masteritzat per Josue Pascual a Cal Pastoret. Produït per Esteban 'Tempe' Hernández. Productor executiu: Jordi Pujol. Aquí hi ha Esteban "Tempe" Hernández (contrabaix), Sergi Sirvent (piano), i l’Òscar Domènech (bateria). Totes les composicions d’Esteban 'Tempe' Hernández excepte Poncho negro, una cançó popular sud-americana i Ícaro de Wilder Muñoz Sánchez (cultura Shipibo Conibo). I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc de FSNT:

https://www.freshsoundrecords.com/hemiola-trio-albums/48822-poncho-negro.html 

Els escoltarem en el tema anomenat... 

4.4.- Espirales (Esteban 'Tempe' Hernández) 7m06s 

I amb aquest tema hem abandonat el concepte de “balada”, tot i estar situat  en el tempo mèdium slow. Ara bé, la pulsió rítmica del contrabaixista i compositor, referma la interpretació solista de Sergi Sirvent. Però encara és més sorprenent la manera com acompanya i crea l’Òscar Domènech a la bateria. Un tema que de mica en mica va agafant una determinada trempera, sobretot durant la gran improvisació del Sergi, ell, i tots tres, que ha seguit el tarannà modern del projecte anterior. Una pulsió i digitació prístina i percusiva, alhora que amb modernitat melòdica creada. I de quina manera s’ajuda amb la mà esquerra, la qual no només hi és per fer els acords, i sí i també per fer de solista seguint a la dreta en les seves evolucions. I Tempe, compositor dels temes del projecte, ha aparegut amb convicció, solvència alhora que profunditat sonora. I l’Òscar ens ha meravellat per com de creatiu ha estat el seu solo. I de quina manera Sergi l’ha acompanyat a base de “quatres”, en una demostració de compenetració de tots tres músics al més alt nivell. I al final, de quina manera apareix de nou el tema principal, amb tots tres marcant-ne la rítmica alhora, i contrabaixista i pianista, fent-ne la melodia principal. 

"El Hemiola Trio és un grup bastant desconegut amb seu a Barcelona amb un nom simplement derivat d'un concepte musical bastant específic. Descrit de la manera més simple, una Hemiola és una forma musical que resulta en un canvi de mètrica triple a doble. El seu so es centra tant en influències folklòriques com en formats contemporanis. Totes les pistes d'aquest àlbum són composicions originals amb algunes excepcions; Poncho Negro és una cançó popular d'Amèrica del Sud, mentre que Ícaro és una peça de Wilder Muñoz Sánchez que representa la cultura Shipibo Conibo....” 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga, trio que tindrem el 18 de setembre a la Sala Xica.

 


I seguirem amb un dels temes més llargs i complexos i serà recuperant el “Whispers & Secrets” de l’Adam Kolker & Russ Lossing. Aquí hi tenim a Adam Kolker (saxos tenor i soprano, clarinet baix), Russ Lossing (piano), Masa Kamaguchi (contrabaix) i Billy Mintz (bateria). 

5.7.- Gnash (Adam Kolker) 10m26s 

I doncs hem continuat en aquesta ona contemporània per concepció melòdica, harmònica i rítmica. El saxo tenor de Kolker “respira” lliure improvisació, i crec que si no ens l’ha fet, és pel fet simple de ser un format de disc. Me’ls imagino en un directe, i els veig improvisant en un context encara més lliure. I quin tema més llarg i complex, amb moments de gaudi per a cadascun dels músics en els seus respectius solos, primer el de l’amic Masa, i després els dels dos líders, Kolker i Lossing, saxo tenor i piano, tots magnífics, per finalment el molt elaborat del baterista Mintz. I el tema l’ha començat Kolker amb la melodia, un tant dissonant per atípica. Masa ens ha acaronat com només sap fer ell, de la manera i amb la pulsió rítmica “marca de la casa”. Sempre tan creatiu, tan concentrat sobre la “berra”, i sempre tan contemporani. Quin millor contrabaixista que ell per aquest projecte. El tema segueix el tarannà contemporani, amb saxo tenor, contrabaix i piano, i un baterista quasi desapercebut, per delicat. Lossing i Kolker, ambdós mestres, en un diàleg inicial, per després deixar pas a l’inquietant solo del pianista i co-líder, Russ Lossing. Una meravella d’improvisació, molt en l’ona de l’estil que tan li agrada al nostre amic Marco Mezquida, respirant Free per tots els costats. I si Mintz havia estat una mica el subsòl del tema, ha aparegut desenvolupant un llarg, delicat i magistral solo, aquest en l’ona delicada de gent amiga com Jordi Gardeñas, i alguns més de casa nostra. I és clar, han recuperat el motiu principal i assonant, per acabar el tema així com molt suaument. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

 


I recuperarem el “Poncho Negro” dels Hemiola Trio. I recordem que hi tenim a l’Esteban "Tempe" Hernández (contrabaix), Sergi Sirvent (piano), Oscar Domènech (bateria). Escoltem-los en el tema... 

6.8.- Ícaro (Wilder Muñoz Sánchez) 6m46s 

I si el tema Gnash (Adam Kolker) ha tingut una bona actuació del baterista, aquest ha començat de la mateixa manera, amb en Domènech delicat i suau, coses aquestes que han canviat després de la seva “Intro”. I és que ell mateix ha posat els punts sobre les “i”, marcant amb la bateria la rítmica del tema. Igualment Tempe i Sergi han seguit ja amb la melodia principal ja amb la rítmica adequada, la d’una d’aquelles de la seva terra, Argentina. I ja hem dit abans, o ho trobareu al blog, que aquesta cançó de Wilder Muñoz, representa la cultura Shipibo Conibo i per tant la seva vida a través dels ritmes i músiques. I sí, aquest tema ens ha introduït en un context rítmic folklòric determinat, alhora que musicalment parlant, amb una aurèola d’una determinada modernitat. La seva melodia té moments de folklore, però també els té més actuals. Un tema on el ritme, persistent, alhora que melodia principal repetitiva, per recurrent, els ha deixat poc espai per a la improvisació, tot i haver-los escoltat fen-t’ho així com d’una manera velada, com per exemple Tempe després de la llarga presentació del tema. Molt maca la pulsió de Tempe al contrabaix amb el motiu principal del tema, el dels moments inicials, i durant tot el tema. Sergi ha fet la melodia del tema, sovint a duet amb Tempe al contrabaix. En fi, una bona cançó i millor tractament que ells n’han fet. 

I seguim parlant d’aquest projecte...

En general, l'àlbum ofereix una comprensió competent dels estils i el repertori de jazz contemporani. Hi ha una gran energia i alta intensitat en la reproducció i el disc prospera amb això, mostrant-nos la seva seguretat. Les tècniques d'improvisació mostren molta habilitat, de la mateixa manera que la navegació a través dels moviments d'acords, no havent-hi res que no s'hagi fet abans. Boceto, la pista més llarga de l'àlbum, que arriba a gairebé vuit minuts, se sent rítmicament fort. Ràpidament travessant seccions contrastants, aviat floreix en un enlluernador solo de piano de Sirvent. La seva interpretació és expressiva i extremadament captivadora. M'hauria agradat haver escoltat aquest nivell d'emoció a través de més peces presentades en Poncho Negro. Una cosa predictible però encara agradable, Poncho Negro és un àlbum que sobresurt en la selecció de patrons i estructures rítmiques ". Thomas Fletcher (20 d'agost de 2020). https://jazzjournal.co.uk.

 

I ara farem un salt estilístic clar i evident, i recuperarem el projecte anomenat “Boundless” de Rich, Sabattini, Joey LeClerc Septet. I recordem que hi tenim a: Zach Rich (trombó), Matteo Sabattini (saxo alto), Joey LeClerc (saxo tenor), Adam Wissman (guitarra), Sopon Suwannakit (Rhodes), Nick Isherwood (baix), Sarute Wijitwechakarn (bateria) i una sèrie de convidats. 

Els escoltarem en el tema arranjat per Zach Rich, anomenat: 

7.9.- Storm on the Horizon (Rich, Sabattini, Joey Leclerc)(Zach Rich) 6m57s 

I amb aquest projecte i tema ens hem situat en un altre entorn, amb més melodies, les dels vents i líders del projecte. La qüestió rítmica és més dolça, i em sona que amb uns aires “ternaris”, així com si d’un vals es tractés, o similars. Suwannakit amb el Rhodes ens ha acaronat per la dolçor del propi instrument, un piano elèctric que havia quasi desaparegut dels projectes jazzísics, i que ja fa una mica que el van recuperant per a gaudi nostre. La seva improvisació ha estat farcida de bon gust, bones maneres i amb un bon recolzament de contrabaix i bateria. El saxo alto de Sabattini, dolç també, ha trenat una melodia molt bonica en la seva improvisació, amb un so molt dolç, el d’un Balanced Action, sembla prou evident amb un bon llenguatge adaptat al tema. Adam Wissman l’ha seguit amb elegància alhora que amb una sonoritat plena, la d’una guitarra poc electronificada d’efectes. I la bonica melodia ha aparegut de nou amb els tres vents dels tres líders. I sempre, el baterista Sarute amb una delicada pulsió rítmica. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I encara els escoltarem en un altre tema, així de bonic i delicat, anomenat.... 

8.2.- Mischievous (Rich, Sabattini, Leclerc)(Matteo Sabattini) 5m00s 

I tal i com ha començat el tema Sabattini amb l’alto ja ens n’hem adonat que les coses serien més complexes que el tema Storm on the Horizon. I quina melodia més sofisticada, primer feta per ell, i després per la resta de companys. Hem notat clarament el “pont” del tema amb el seu canvi tonal. I ben aviat han començat les improvisacions, ara però amb dos guitarristes fen un tète a tète, el primer pel canal esquerre i l’altre pel dret. I aquests són, Adam Wissman, canal esquerre, i Adam Astrup, canal dret. Quin solo compartit a base de pregunta-resposta ens n’han fet ells dos, cadascun però amb la seva sonoritat, tot i que no massa diferent la d’un respecta la de l’altre. Els acords del piano han deixat pas a la melodia a càrrec dels vents, i després el solo de Sabattini al saxo alto, magnífic també. I quin recolzament li han fet la resta de companys, de manera persistent i repetitiva. Sabattini ha seguit volant en la seva impro, recuperant al final la melodia, i acabant el tema els dos guitarristes, deixant el tema així com una mica penjat.

 


I escoltem de nou el projecte “Plisisiplis” de Toni Saigi TRONIK. I recordem qui són, Toni Saigi (piano), Jaume Ferrer (saxo tenor), Marc Cuevas (contrabaix), Carlos Falanga (bateria). Els escoltarem a tot Swing en el tema del Toni, com ho són tots, menys un, anomenat: 

9.3.- Cumple Inaudito (Toni Saigi) m34s 

I ens hem tornat a trobar amb les músiques i ritmes de l’ona Monk, gràcies a les composicions de Toni Saigi. I això vol dir que hem tornat a recuperar el Swing, el que ens han ofert Marc amb el seu “walking” i el “ride” i “xarles” de la bateria del Carlos. I la melodia ha aparegut amb el Jaume i el Toni, ells dos fent un duet, així de ben compenetrats, melodia repetida diverses vegades, per després aparèixer un pont repetitiu i persistent. Després del final del tema, Toni ha aparegut fent la seva reeixida improvisació, amb un marcatge rítmic típic de Monk, alhora que amb collita pròpia de les seves línies melòdiques. Jaume ens ha tornat a meravellar per com de maques han estat les seves línies trobades seguint l’ona pròpia i la de les seus mestres, i repeteixo, que quan parlo de Monk, el seu tenor és Charlie Rouse. I Marc ha fet també una gran tasca en la seva improvisació, amb pulsió rítmica alhora que recorregut harmònic preciós pel tema, i també amb una magnífica pulsió rítmica. I la melodia “monkiana” ha tornat a aparèixer. I quin “deix” que en fa Jaume amb el seu saxo tenor. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

 


I després del magnífic Swing del Toni Saigi TRONIK, seguirem amb l’únic tema a tot Swing, del projecte “Whispers & Secrets” de l’Adam Kolker & Russ Lossing. I recordem que hi tenim a Adam Kolker (saxos tenor i soprano, clarinet baix), Russ Lossing (piano), Masa Kamaguchi (contrabaix) i Billy Mintz (bateria). I el tema en qüestió és el magnífic... 

10.3.- Only One (Adam Kolker) 6m57s 

I quin altre tema a tot swing, coses aquestes prou atípiques en aquest projecte on tot plegat va per d’altres derroters, així com més Free. L’han començat ja amb tot el swing incorporat a la pròpia melodia i ritme. Adam Kolker al saxo tenor ha estat qui l’ha repetit més vegades. Hem notat també els diferents canvis del tema. Masa amb el “walking” ha estat precís, i Mintzer amb les escombretes, delicat. Lossing al piano, els ha recolzat amb acords puntuals, i sempre Kolker realitzant un solo majestuós. La seva dolçor de sonoritat i línies creades ha estat tot plegat d’un gust exquisit. Lossing amb el piano l’ha seguit, ell percussiu, i modern en la seva execució brillant. Quin parell de mestres aquests dos, i com de lleugera i gràcil és la seva mà dreta. Masa també ha fet la seva tasca solista, ell, un dels més personals contrabaixistes, per la manera com s’expressa, i per com nosaltres el reconeixem. I amb la mateixa melodia inicial, han acabat el tema, d’una manera molt delicada, i jo diria que en part gràcies a les escombretes de Mintz. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.


 

I seguirem amb tota l’energia del món dels Hemiola Trio, “Poncho Negro”. I recordem qui són: l’Esteban "Tempe" Hernández (contrabaix), Sergi Sirvent (piano), Oscar Domènech (bateria). Escoltem-los en un altre tema del líder i contrabaixista Tempe Hernández, anomenat.... 

11.2.- Boceto (Tempe Hernández) 7m48s 

I tornem a recuperar l’energia rítmica d’aquest trio d’amics nostres, Sergi, Tempe i Òscar. I quina potència rítmica té també aquest tema, “Boceto”, del Tempe. I aquí hi hem trobat una insistència de motiu principal melòdic, i rítmic, el qual no ens ha abandonat en quasi tot el tema. Sí que ho ha fet en la improvisació de Sergi al piano, tot i aparèixer de tant en tant. La bateria de l’Òscar no ha parat de crear i crear noves línies rítmiques, mentre que Tempe al contrabaix ha fet la seva tasca de manera perfecta. I tot i això mentre Sergi ha improvisat de la millor manera possible, i ves per on que en alguns moments, amb un tarannà similar al de Lossing. I el tema ha tingut un “break” on Tempe ha aprofitat per encabir-hi la seva interpretació solista, i també seguin el motiu principal recurrent. Òscar, delicat, i Sergi de la mateixa manera amb acords suaus, tot plegat per donar suport al contrabaixista. El motiu repetitiu apareix de nou, i ara amb el solo del baterista Domènech, ell, que ho ha tornat a “clavar”, per precisió, per energia, per qualitat interpretativa. I el motiu principal, recurrent, ens ha acompanyat fins el final d’aquest “Boceto”, de Tempe. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 


I seguirem amb tot el Swing del projecte “Plisisiplis” de Toni Saigi TRONIK. I recordem que aquí hi tenim a: Toni Saigi (piano), Jaume Ferrer (saxo tenor), Marc Cuevas (contrabaix), Carlos Falanga (bateria). I el tema propi és: 

12.9.- Guifré i la Lluna (Toni Saigi) 4m39s 

I hem recuperat l’Univers Monkià de la mà del Toni i amics, amb aquest tema del pianista i compositor. Melodia feta pel Jaume al saxo tenor i piano del líder amb el recolzament a tot Swing de la mà del “walking” de Marc Cuevas, i el “Ride” i “Xarles” de la bateria de Carlos Falanga. Toni s’hi ha ficat ben aviat amb la seva improvisació, feta amb l’energia i pulsió rítmica adequada, que per això hi ha els dos amics a la base rítmica. Digitació prístina, precisa, marcada rítmicament, alhora que amb el recurs afegit de la part harmònica. I aquesta mena de “dissonàncies” no les separarem mai de Monk, sempre hi seran. I Jaume ha aparegut amb el seu tenor i bon gust i exquisides maneres melòdiques, allunyades de qüestions frees. Marc també ha tornat a fer una gran tasca solista, farcida de pulsió rítmica i contingut melòdic, i sempre amb el recolzament de l’impertorbable Carlos Falanga. Un tema a tot Swing, a tot Monk, com és aquest projecte que vam poder veure a la Sala Xica. Una melodia de Saigi que ben bé podria ser de Monk. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ara ja fins el 10 de juliol, ja al caure, en el que ja serà 12è Festival de Jam Sessions. Aquest dia estarem a la Plaça del Mamut Venux, davant de la Vailet, a partir de les 20h del vespre, en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.

 


I encarem ja la darrera part del programa tot i recuperant el projecte “Poncho Negro” dels Hemiola Trio. Aquí hi ha Esteban "Tempe" Hernández (contrabaix), Sergi Sirvent (piano), Oscar Domènech (bateria) i el tema.... 

13.7.- Para 4 ángeles (Tempe Hernández) 5m15s 

I hem tornat a recuperar aquest projecte per motius diversos, com són les seves eufòries musicals, però també per la seva rítmica, i finalment, perquè són uns bons amics nostres. I el tema l’ha iniciat Sergi fent-ne la melodia, i ja amb una pulsió rítmica dels dos de la base, Tempe i Òscar. Un tema potent, rítmicament parlant, on hi tornem a reconèixer moments d’una recta repetició de motius. Sergi però, ha tornat a deixar anar la mà dreta, la qual ha volat lleugera i gràcil, i creativa. Els moments de crescendo harmònic, hi són, alhora que la permanent tasca del baterista Domènech, el qual és un puntal imprescindible en aquest projecte, ell, sempre investigant noves línies rítmiques. I què interessant la feina de Sergi, creant però també seguint amb les línies repetitives, algunes de les quals resulta que han estat idònies per a recolzar a Domènech en la seva quasi permanent improvisació. I quin tema més brutal, i de quina manera l’han acabat, de cop. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava que ja ben aviat, el juliol, tindrem el Jazz a la Fresca, o sigui que si hi aneu, allà que ens hi trobarem. I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on ja s’hi tornen a fer concerts. Serà qüestió de mirar-ne la programació.

 


I ja acabarem el programa amb un magnífic tema del projecte “Plisisiplis” de Toni Saigi TRONIK. I que ja sabem qui són: Toni Saigi (piano), Jaume Ferrer (saxo tenor), Marc Cuevas (contrabaix), Carlos Falanga (bateria). I el tema a tot Swing és l’anomenat.. 

14.4.-  Pimpollo (Toni Saigi) 3m48s 

I d’aquesta magnífica manera, a tot tempo fast i magnífic Swing hem acabat el programa d’avui, escoltant de nou als nostres també bons amics, els TRONIK. I la melodia l’han feta de nou ells dos, Toni i Jaume; Jaume i Toni, i ja d’entrada amb el swing dels dos de la base, Marc i Carlos. El Swing en majúscules ha aparegut en el solo de Jaume i el seu saxo tenor. Ell mateix l’ha desenvolupat amb un gust exquisit, bones maneres i un llenguatge jazzístic magnífic alhora que línies melòdiques lligades precioses. Toni al piano, ha tornat a ser l’alter ego de Monk per com de percussiu ha estat, per com de melòdic ha estat. Finalment hem pogut escoltar un solo del Carlos a la bateria, fent-ho amb la seva habitual mestria i bon gust, coses aquestes que li reconeixem per haver-lo vist tantes i tantes vegades, i de ben a prop, a 23 Robadors. I ells dos han recuperat la melodia principal, per així anar-hi anant cap el final del tema, on hi hem arribat, deixant-lo així com una mica penjat. 

Gran tema i projecte, aquest i els altres tres, tots projectes que espero us hagin agradat tant com a mi. I sí, ja hem acabat el programa d’aquesta setmana, i us recordo que hem escoltat a Toni Saigi TRONIK, "Plisisiplis", Als Hemiola Trio, "Poncho Negro", el "Bundless" de Rich, Sabattini i demés, i el "Whispers & Secrets" de l'Adam Kolker & Russ Lossing. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

  


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Doncs ja hi tornem amb un programa dedicat a músics joves, alguns d’aquí i uns altres de fora. Podreu escoltar dos projectes de joves de casa nostra i un d’un pianista que finalment va poder fer el seu somni realitat, el de tocar a la Nova Jazz Cava encabit en el 40è Festival Jazz Terrassa. Dels de casa tenim el Trio Nilo i el seu “Planeta Desierto”, disc editat per Segell Microscopi. Després tindrem una nova realització del segell The Changes, el de l’Oriol Vallès 4tet i el seu “Recer”. I l’altre serà el del Theo Hill 4tet, anomenat “Reality Check”, editat per Posi-Tone, i aquesta vegada amb un micro conte de Carme de la Fuente. 


Doncs també els de Segell Microscopi darrerament ens donen el seu suport, o sigui que agrair-los el treball que fan tot i recolzant els projectes dels nous valors, homes i dones, i no només en l’entorn del Jazz. Gràcies doncs a elles i a ells. I així és que començarem amb el projecte del Trio Nilo, “Planeta Desierto” editat el 2021 per Segell Microscopi. Disc enregistrat per Jaume Figueres als Estudis Ground el novembre de 2020. Mesclat i masteritzat per Ferran Conangla el gener de 2021. Producció de Trio Nilo. Composicions de part dels tres membres del grup creades al llarg de l’estiu de 2020. I aquí hi tenim a Ernest Pipó, guitarra; Tomàs Pujol, baix i contrabaix i Kike Pérez, bateria. 

El trio busca una identitat sonora i un estil propi, sempre amb un punt d’ancoratge en el jazz i la tradició i per això se serveix de les seves pròpies composicions com a base d’un discurs que dóna poc a la improvisació. Escoltem-los doncs en una de les seves dolces composicions, de moment allunyada del concepte Jazz però propera a alguna de les peces i forma de tocar del gran Bill Frissell, en el tema anomenat.. 

1.6.- Camel (Trio Nilo) 3m19s 

Doncs dels 10 temes del disc us diria que n’hi ha 7 similars a aquesta dolçor musical, i fins i tot encara amb temes més lents de tempo, però d’igual bellesa compositiva i interpretats amb la mateixa sensibilitat. El so de la guitarra de l’Ernest és càlid, farcit de bon gust, i amb unes “maneres” precioses on es destil·la tècnica a dojo. El baix del Tomàs, precís sempre i amb una sonoritat càlida en els més greus, conjuntament amb la bateria del Kike, són la base rítmica de dos que fa rutllar la màquina rítmica a la perfecció, de manera que el Groove aconseguit acarona a la guitarra solista de l’Ernest. Un preciós tema per començar el programa d’avui. 

Aquest és un projecte que “sona” a Taller de Músics, per com d’eclèctiques són les seves ensenyances musicals i pels professors guitarristes que hi ha. El Trio Nilo és va formar l'any 2015 fruit de la bona entesa dels aleshores tres joves estudiants del Taller de Músics de Barcelona. Passats els anys, recentment han enregistrat el su primer disc, Planeta Desierto que presentaran el 22 de juliol al Sunset de Girona. Aquest treball de debut recull composicions pròpies, amb influències molt amplies, destacant el jazz i la música negra. Els cinc anys d'activitat constant d'aquest trio han cuinat una formació que permet ampliar la personalitat de cadascú; en cada idea proposada per un dels components, s'abraça amb naturalitat l'aportació dels altres com una nova visió i anàlisi del material creatiu. Amb una sonoritat de trio elèctric, aquest disc intenta ser el més directe acústic possible prescindint en la majoria dels casos d’una postproducció excessiva. El resultat d’aquestes intencions culminen en una interpretació sincera i atrevida.

 


I seguim ara presentant-vos el projecte editat per The Changes (TC012) el 3 de maig de 2021 i enregistrat per Marc Ribera al Magneti Studio el 27 de juliol de 2020. Mesclat per Quim "Kato" Puigtió i produit per Oriol Vallès. I aquí hi tenim a: Oriol Vallès, trompeta; Xavi Torres, Rhodes; Giusepe Campisi, contrabaix i Andreu Pitarch, bateria. Dels 6 temes que hi tenim en tenim 4 de l’Oriol i 2 del Xavi. 

Els escoltarem amb el delicat tema del pianista Xavi Torres anomenat: 

2.3.- Quarantena Song n.28 (Xavi Torres) 6m06s 

I de quina manera més dolça hem començat el projecte de l’Oriol. De fet tenim un concert previst d’aquest quartet a la Sala Xica de cara a finals d’any, en el qual ens agradaria tenir al Xavi Torres, ell que s’està sempre per aquests mons de 10. Doncs aquest tema, aquesta cançó número 28 feta pel Xavi durant la Quarantena obligada per la Covid-19, té tota la melancolia i un punt de tristor per com ho han hagut de passar els músics, sense bolos, sense ingressos quan tot restà tancat. I fins i tot així, els músics han sabut potenciar la seva creativitat traient forces de flaquesa. Una melodia molt bonica també encabida dins d’un ritme així com ternari i una mica trencat. L’han començat dolçament Oriol i Xavi fent-la, la melodia, amb el recolzament del contrabaix de Giusepe i de l’Andreu a la bateria. El contrabaixista italià, amic d’ells des de les seves èpoques al Conservatorium van Amsterdam, ens ha acaronat amb el seu magnífic solo. Un músic que s’ha integrat a casa nostra de la millor manera possible, i que és la d’haver aprés la nostra llengua, i parlar-la la mar de bé. L’Oriol s’hi ha afegit posteriorment amb el seu personal caràcter i estil musical, compartint les tasques solistes amb en Xavi, aquest amb el Rhodes. Ells dos  han compartit el tema fent-ne la seva visió de l’harmonia, i ja fins el final, quan han recuperat la preciosa melodia. Bonic tema per començar el seu projecte. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteve. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 


I ara toca presentar-vos el projecte de Theo Hill i el seu “Reality Check”. Editat el 2020 per Posi-Tone i aconseguit per Paola Pasqualli el dia del concert a la Nova Jazz Cava, el darrer dia del seu 40è Festival Jazz Terrassa. I aquí hi tenim a Theo Hill, piano, Rhodes i sintetitzadors; Joel Ross, vibràfon; Rashaan Carter, contrabaix i el jove i mateix baterista que vam veure a Terrassa, en Mark Whitfield Jr. Les composicions són de Theo Hill excepte el #1, de David Berkman; el #7, de l’Stevie Wonder i el #9, de Mulgrew Miller. 

Comencem escoltant-los amb el tema del líder anomenat... 

3.10.- Song Of The Wind (Theo Hill) 5m05s 

I doncs què delicats que hem començat el programa d’avui. I de nou amb el so del Rhodes, coincidències aquestes que solen passar en aquest programa. I si el so d’aquest piano elèctric de Hill és així de bonic, més ho és la combinació que ells n’han fet amb el vibràfon de Ross. El tema té uns crescendos al final que ens han posat la pell de gallina. Però és que els inicis han estat càlids amb una “intro” i acords repetitiva preciosa que al final ha deixat pas a la melodia a càrrec del vibrafonista Ross, mentre el líder ens ha acaronat amb els sintetitzadors. La secció rítmica de baix i bateria, aquest amb les escombretes, ha  estat subtil i delicada també. El solo del vibrafonista ens ha semblat magnífic, vital, i brillantment dolç, també. El llenguatge emprat ens el situa en un àmbit i sonoritats properes a les de Gary Burton, al menys en aquest tema. El líder ha fet també una magnífica improvisació, allunyada de la potència rítmica que ens va mostrar a la Nova Jazz Cava. Les inversemblants escales i llenguatge emprat, han estat la mostra palpable del seu domini de tot plegat. I sí, el crescendo final del tema ha estat meravellós. Gran tema per començar amb aquest el seu projecte. 

I dir-vos que de cara l’agost tornarem a gaudir amb el Mas i Mas Festival, suposo que a la mateixa plaça Reial, davant del Jamboree, o sigui que si hi veniu, allà que ens hi trobarem. I cada dia podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, és qüestió de mirar-ne’n la programació. 

I ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente...gràcies Carme per sempre fer-ho així de dolç i encabit en les músiques del programa. 

I encara seguim amb ells i el tema del gran Stevie Wonder anomenat... 

4.7 Superwoman (Stevie Wonder) 4m07s 

I aquest tema de l’Stevie té una continuació de títol i és aquesta amb el títol sencer: Superwmonan (where are you when I needed you), Super-dona, on ets tu quan et necessito. I la va fer el 1972 i és el segon tema d’un single que es va dir “Music Of My Mind”, tema aquest encabit en el que es podria dir “Soul progressiu”. I el tema té els aires de Wonder per la sonoritat del teclat i també pels efectes del sintetitzador, quan els hi afegeix. El líder però, ha executat el seu solo amb el piano, després d’haver tocat també el Rhodes, o sigui que ens ha omplert de totes les sonoritats possibles dels teclats, els acústics, elèctrics i electrònics. La gràcia del tema rau també amb com el baixista gestiona la seva execució amb les seves línies melòdiques i rítmiques, i per com també la gràcia i delicadesa del jove baterista, tot el tema amb les escombretes i so molt més delicat del que va emprar a Terrassa. I sempre els sons estratosfèrics del sintetitzador en un tema que segueix una línia estilística allunyada als de la  resta de projectes, car així és el Theo Hill, eclèctic quan vol, i que és les més de les vegades.

 Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 


I recuperarem al Trio Nilo i projecte “Planeta Desierto”. I recordem que el trio són l’Ernest Pipó, guitarra; Tomàs Pujol, baix i contrabaix i Kike Pérez, bateria. Els escoltarem amb el tema que titula el projecte... 

5.2.- Planeta Desierto (Trio Nilo) 6m53s

I hem seguit una mica el tarannà del tema de Wonder, en alguns aspectes, crec jo. I és que els cops a la caixa en pla “beat” ens situen en un entorn més de la Fusió. El tema però ha derivat en d’altres aspectes, sobretot pel solo de l’Ernest, amb tota la distorsió possible i gran execució i sonoritat. La melodia l’han fet però guitarra i baix, el primer acompanyant-se d’uns preciosos arpegis. El canvi tonal ha estat també molt maco recuperant el tema principal després, amb ells dos a duet. I sempre Kike, controlant la qüestió del tempo. El baix elèctric de Tomàs fa un lick súper greu i magnífic, una mena de motiu principal per com el segueixen tots dos, tot i preparant el guitarrista Pipó les estratègies de cara al seu espaterrant solo. Uns moments que han estat els prolegòmens al seu increïble solo, amb tota la Fusió del món. Mestria interpretativa i de control dels diferents estris tècnics i electrònics. I sempre els dos de la base rítmica allà al darrere d’ell, fins recuperar el tema de nou i acabar-lo delicadament. 

TOMÀS PUJOL (Banyoles, 1995). Baixista i contrabaixista amb una trajectòria musical molt àmplia on apareixen diferents estils de la música moderna, neo-soul, pop, rock i jazz entre d’altres. Premiat per la revista Enderrock en la categoria d’Artista revelació 2018 amb el grup La Folie i millor disc de música familiar 2019, amb el grup Pot Petit. Enguany ha sigut seleccionat pel Taller de Músics de Barcelona amb el virtuós pianista Chano Domínguez per formar part del projecte "Chano Domínguez & Taller de Músics Ensemble". Ha rebut classes de diferents professors com ara Martín Leiton, Manel Fortià i Miquel Àngel Cordero. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

I seguirem amb ells i el seu Planeta Desierto, i recordeu que hi tenim a l’Ernest, guitarra; Tomàs, baix i contrabaix i a Kike, bateria. I els escoltarem amb un tema a tot swing anomenat... 

6.3.- J.L. (Trio Nilo) 3m51s 

I amb quin magnífic tema ens han acaronat ara, i amb un Swing increïble, el que han fet Tomàs Pujol, contrabaix i el seu “walking” i el Ride i xarles de la bateria del Kike. Una base rítmica brutal que han donat tot el suport del món a la magistral interpretació del guitarrista Ernest Pipó. Un tema iniciat ja amb la bonica melodia a càrrec del guitarrista, i que ben aviat ha deixat pas a la seva improvisació. Scofield, Frissel, i d’altres en són els seus referents, això sembla més que evident. Pujol ens ha mostrat el seu domini del contrabaix havent executat un solo molt reeixit i ben trenat. Ell sol, quasi, car els acords de Pipó i algunes espurnes rítmiques de Kike, l’han acompanyat en la seva brillant execució, melòdica i amb la pulsió rítmica adequada. Han recuperat el tema i ja quasi al final ha estat Kike qui s’ha esplaiat la mar de bé, havent doblat el tempo. Pujol però l’ha acabat dolçament. Bon tema d’aquest trio de joves. 

ERNEST PIPÓ (Girona, 1995). Guitarrista i compositor, autor de gran part del repertori. Porta un llarg recorregut en el món del jazz, i després d'estudiar el grau superior de Música en Jazz i Música Moderna, ha treballat en l'àmbit del cinema i va compondre la banda sonora de la premiada pel·lícula "Estiu 1993", nominada a millor banda sonora als Premis Gaudí 2018, llargmetratge premiat com a "Millor Opera Prima" i "Premi de la secció Generation a la Berlinale", entre molts d'altres. Seleccionada també per representar Espanya com a millor film de parla no anglesa als Oscars. Ha rebut classes de professors com Jordi Bonell i Peter Bernstein i actualment treballa en diferents projectes com ara "InRoots", "Hulm" o el seu propi sextet "Negro Spirituals".


 

I seguim amb tot el Swing del món i ves per on que amb un tempo similar el del tema Ribs de l’Oriol Vallès 4tet i el seu “Recer”. I recordem que hi tenim a l’Oriol Vallès, trompeta; Xavi Torres, Rhodes; Giuseppe Campisi, contrabaix i l’Andreu Pitarch, bateria. El tema en qüestió és aquest de l’Oriol Vallès... 

7.4.- Ribs (Oriol Vallès) 3m41s 

Doncs ja teníem “mono” de Blues, i ves per on amb quin de més ben parit ens han acaronat tots quatre. Un gran tema de l’Oriol amb un Swing que encara dura del tema anterior, aquest però a la seva obra i gràcia, la del Giuseppe i Andreu. I la curteta i entremaliada melodia l’han fet trompeta i teclat, ells dos a duet, repetint-lo dues vegades, ho sigui fent-ne dos chorus. I com ha empalmat l’Oriol la seva darrera nota per entrar suaument a la seva improvisació. Gran interpretació la que ens ha fet aquest jove al qual segueixo ben bé de fa 10 anys, més o menys. La seva progressió ha estat meteòrica, ara bé, a base d’esforç, de treball, d’estudi, ell que va aprendre de la mà de Matthew Simon a l’Esmuc, per després anar a fer el seu Màster al Conservatorium van Amsterdam, més o menys com també  va fer en Xavi Torres, aquest però algun any abans. I el solo d’aquest darrer també ha estat brutal, coses aquestes que els hi passa a la gent talentosa com en són ells, tots quatre. I què bonic és el so del Rhodes. La mà dreta ha volat gràcil i lleugera desenvolupant unes línies increïbles, alhora que l’esquerra l’ha recolzat amb els acords. Melodia de nou, i final d’aquest magnífic Blues de l’Oriol, al final amb tots els aires del Blue March de  Benny Golson. Gran tema, Oriol. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga, trio que tindrem el 18 de setembre al Jazz Club la Vicentina.

I seguim amb ells quatre a tot Swing i el vital tema de Xavi Torres, l’ anomenat.. 

8.5.- Quarantena Song n.27 (Xavi Torres) 5m12s 

I el seu tema l’ha iniciat ell amb una “intro”, en Xavi Torres, per ja ben aviat encetar tots dos la melodia del gran tema del de Tarragona, comarca. I amb quin magnífic tempo l’han fet, i amb encara més swing del tema “Ribs” de l’Oriol. El solo que ens ha fet el jove líder ha estat increïble. L’Oriol ens recorda per dolçor a mestres com Freddie Hubbard, també a Clifford Brown, aquest potser encara més Bopper. L’Oriol creix, i creix cada dia, i ja el tenim a un nivell interpretatiu magistral, i és un xaval ben jove, de l’edat dels meus fills, i encara els n’hi falta dos o tres, o quatre, per arribar a la trentena. El compositor al Rhodes ha tornat a estar genial. El domini d’aquest piano elèctric i la sonoritat tan característica que n’extreu és inversemblant, ell, que sempre ens ha mostrat la seva mestria amb el piano acústic. Xavi m’ha sorprès molt gratament per com ha sabut gestionar la dinàmica estilística del Rhodes, car cada instrument té les seves particularitats, i ell les ha sabut trobar i mostrar amb contundència. Al final, han recuperat la melodia d’aquest tema 27 de la quarantena obligada, acabant-lo fent un “vamp” i de manera molt delicada. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

 


I recuperem a Theo Hill i el seu “Reality Check”. I recordem que hi tenim a Theo Hill, piano, Rhodes i sintetitzadors; Joel Ross, vibràfon; Rashaan Carter, contrabaix i Mark Whitfield Jr. bateria Escoltem-los en el tema de David Berkman anomenat.. 

9.1.- Blue Poles (David Berkman) 5m49s. 

I tot i començar delicadament amb una preciosa i llarga “intro”, primer a piano i després a vibràfon, el tema s’ha desenvolupat per uns camins més potents, els típics de l’aspecte rítmic del líder, ell, gran seguidor de les maneres percussives de tocar el piano de McCoy Tiner. I sí, quasi que sense adonar-nos-en ens hem trobat encabits en les improvisacions que han fet ells dos, Ross, vibràfon i Hill, piano. La base rítmica de dos, contrabaix i bateria, els ha recolzat cadascun però a la seva particular manera, on a vegades el contrabaixista Carter ha fet el típic “walking” i sovint ha creat línies improvisades seguint als solistes. El jove baterista Whitfield, igualment ha volat per on ell ha volgut, creant sempre uns aspectes i textures rítmiques potents i encoratjadores per als companys. Un gran descobriment d’aquest projecte, descobriment de músics com el vibrafonista i contrabaixista, car al líder i al jove baterista ja els vam descobrir a Terrassa. Una altre gran interpretació i molt bon tema de David Berkman, el qual l’encabí en el seu disc, el de David Berkman Sextet, “Comunication Theory”. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 


I ja per acabar el programa, encara farem una darrere roda, i així doncs que escoltarem a l’Oriol Vallès 4tet i el seu “Recer”, i recordem que hi tenim a ell mateix a la trompeta, Xavi Torres, Rhodes, Giuseppe Campisi, contrabaix i a l’Andreu Pitarch, bateria. I els escoltarem en el tema magnífic de l’Oriol anomenat... 

10.1.- Pur entreteniment (Oriol Vallès) 3m48s 

I quin exercici de creativitat més reeixit a tot Hard Bop i demés meravelles. I el tema ha acabat de cop després d’una gran intervenció solista de l’Andreu Pitarch a la bateria. L’Andreu ha estat imponent durant tot el projecte, i més en aquest tema on ha fet “córrer” la màquina rítmica a tot drap, sense oblidar és clar a Giuseppe Campisi al contrabaix, el qual ha contribuït afegint tota la seva energia amb uns “walkings” implacables, que més que “caminar” els han fet “córrer", també. I el tema de l’Oriol te una melodia força maca i totalment jazzística amb uns canvis rítmics força interessants. I ell ha estat qui primer ha fet la seva intervenció solista, curteta, això sí, car llavors apareix el canvi rítmic. Ens ha clavat una “impro” imponent amb tota la seva energia, la que té aquest tema al qual li veig diferents parts, una primera amb la melodia inicial, càlida i molt bonica; una segona, corresponent al pont, i crec que una tercera on la qüestió rítmica n’és la preponderant.  Xavi també ha fet la seva aportació solista amb el Rhodes i de quina manera ho ha tornat a clavar. Crec que és un dels primers projectes on l’hem pogut escoltar tocant de manera íntegra el Rhodes, i de quina manera ho ha fet, magistral. Ha sabut afegir la seva gràcia interpretativa a la sonoritat de l’instrument, alhora que la mà esquerra amb els més greus també ha fet la feina adequada, sobretot en el que he dit la tercera part del tema, i també en la impro de l’Andreu. Gran tema i projecte, Oriol. Felicitats nois. 

Abans de l'aplicació de la vacuna, la distància física entre persones constituïa la mesura bàsica per el control de la pandèmia. La imposició del primer confinament (març de 2020) va suposar el primer canvi dràstic,  tant per a la vida col·lectiva com per la individual. A priori, uns quants avantatges és varen poder presentar al voltant d'aquesta nova situació. En el nostre cas, un parèntesi de la vida social i la conjectura per a trobar el temps necessari per a la composició. Ràpidament, aquesta aparent oportunitat és va transformar en una ànsia generalitzada per a produir a través de les xarxes socials i la consagració del teletreball, desdibuixant encara més els límits entre el temps de recolliment i el de la feina. Així, aquesta romantització del confinament ha resultat ser una mera il·lusió privilegiada d'una nova realitat clarament preocupant. El procés creatiu ja comporta un factor de reclusió i solitud implícits. L'encaix de les diverses parts d'una peça requereix l'autoimposició d'una frontera entre el que és exterior i l'espai d'estudi. S'executa així un acte de resistència dins de la intimitat de la llar. L'abandó d'un mateix en una rutina gairebé artesana és només possible sota el recer d’una casa. Oriol Vallès. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.

 


I recuperarem per darrera vegada al Theo Hill 4tet i el seu “Reality Check” amb ells que són, Theo Hill, piano, Rhodes i sintetitzadors; Joel Ross, vibràfon; Rashaan Carter, contrabaix i Mark Whitfield Jr. bateria. Escoltem-los en el tema del líder, l’anomenat.. 

11.6.- Mantra (Theo Hill) 6m36s. 

I ens hem tornat a trobar amb una altra “Intro” en un tema de Theo Hill, tot i que en aquest cas ha estat més curteta. La melodia principal ha aparegut ben aviat, i ves per on que els aires aflamencats hi són de totes, totes, coses aquestes de la mà esquerra del pianista. La qüestió rítmica del tema està a un nivell estratosfèric, també, amb una pulsió increïble, la que atresora el líder i pianista, Theo Hill, sense oblidar els seus companys, Rashaan Carter, contrabaix i Mark Whitfield Jr. bateria i amb Joel Ross, vibràfon. Ell ha estat qui primer ha desenvolupat la seva improvisació, amb una energia i vitalitat envejables, alhora que idees totes encabides en l’entorn de l’escala frígia, sí, el mode major que per dret propi té la música de flamenc. I el líder s’ha llençat de cap a una interpretació potentíssima, amb una mà esquerra que ens recorda constantment el motiu flamenc. De fet ells dos comparteixen improvisacions, primer les fa un i després l’altre, elaborant tot un paquet de creativitat a un altíssim nivell, alhora que enèrgica. Les maneres percussives de Hill superen en escreix les Tyner, el seu mestre i el de tants altres. Fins i tot hi ha moments que la mà esquerra del líder ens “martelleja”, això sí, molt delicadament. Però vaja, aquest és un tema que exemplifica amb claredat el seu estil, l’estil de les músiques d’aquest músic i seu projecte “Reality Check”. Magnífic projecte, també.

 Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Recordhttps://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.

 


I acabarem el projecte del Trio Nilo i programa d’avui amb ells tres que són, l’Ernest Pipó, guitarra; Tomàs Pujol, baix i contrabaix i Kike Pérez, bateria, i amb el tema vital i fast anomenat... 

12.4.- On y va (Trio Nilo) 4m50s 

I quin magnífic tema amb un Swing brutal, el que ens han ofert la base de dos, Tomàs Pujol, contrabaix i Kike Pérez, bateria, ell amb les escombretes. I és que se’ls hi noten les moltes hores que han tocat junts, i ja des de fa alguns anys. L’Ernest Pipó a la guitarra ens ha tornat ha mostrar la seva gràcia i sapiència alhora que el seu bon gust, amb una sonoritat molt delicada i dolça, aquella que ens oferí també Bill Frissell, per parlar només d’un. Mentre ell ha desenvolupat la seva creativitat i bones maneres, la base de dos ha estat brutal, amb un “walking” inversemblant de Tomàs al contrabaix, mentre que Kike a la bateria ha estat incommensurable, seguint-lo a tot swing, ara ja amb les baquetes, el  Ride i el Xarles. Al final, ell mateix ha fet primer uns “vuits” amb el guitarrista, per després desenvolupar el seu precís i reeixit solo a la bateria. Un gran tema d’aquest Trio Nilo, on els hem pogut escoltar a tots tres a un grandíssim nivell interpretatiu, i sense oblidar que amb tots els temes propis, de tots tres, la qual cosa ens diu com de bé gestionen els seus egos. 

KIKE PÉREZ (Barcelona, ​​1993). Patrocinat actualment per Anatolian Cymbals, la seva versatilitat l'ha portat a treballar amb projectes com ara de música tradicional, Hip hop o flamenc. Ha estudiat amb professors com Jordi Gardenyas, David Mengual, Oriol Roca o Sergi Sirvent al Taller de Músics de Barcelona,​​on ara lidera el seu propi quintet. Treballa com a sideman de projectes jazzístics com Pablo Martín Trio, amb el que va estar al "Fara Music Festival" d'Itàlia, finalista al premi "Fara Jazz Live Award", com a "millor banda en viu". Guanyador també de la primera edició del Premi Talent, impulsat pel Taller de Músics amb el suport d’ACE (Acció Cultural Espanyola), semifinalistes al Concurs de Jazz 2020 organitzat per "Joventuts Musicals d'Espanya". 

Doncs ara sí que ja hem acabat el projecte del Trio Nilo i programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat força, tant com a mi. I us recordo que hem escoltat al Trio Nilo, Oriol Vallès 4tet i a Theo Hill 4tet, havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ara ja fins el 10 de juliol que podrem fer el primer concert del 12è Festival de Jam Sessions. I com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |