Programa 562 - FSNT: Daniele Germani featu. Joe Sanders, Basile Rahola Quartet i Sebastian Noelle, dimecres 27 de setembre de 2023.

0 comentaris

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
 
Doncs dir-vos que el concert que vam fer divendres passat amb els The Moonrivers & Celeste Alías va ser extraordinari, i que va venir molta gent. Quin goig tornar a fer un concert del Festival l’Hora del Jazz. Desitjo que tornin a confiar amb el Jazz Club la Vicentina en l’edició de l’any vinent, que ja serà la 34ena.
 
I el programa d’avui el dedicaré a Fresh Sound New Talent i amb tres projectes que em van quedar per posar la temporada passada, els de Basile Rahola Quartet, “Moments”; Sebastian Noelle, “System One” i el de Daniele Germani, “What Reason Could i Give” amb Joe Sanders i en tots tres el productor executiu és Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L.
 
Prepareu-vos doncs a escoltar un Jazz de lo més contemporani, amb tot de creacions pròpies dels líders, tot i que hi pugui haver algun estàndard, amb el denominador comú de la creativitat, del Jazz on el Swing no té perquè ser-hi però sí el Groove, on copsarem la gran mestria dels músics, situats al voltant dels quaranta i ja reconeguts en l’escena mundial.


I començaré el programa amb aquest darrer i més íntim projecte, el de Daniel Germani, “What Reason Could i Give” amb Joe Sanders. Publicat per FSNT el 2021. Enregistrat per Francesco Ponticelli a Cicaleto Recording, Arezzo, Itàlia el 15 de març de 2021. Mesclat i masteritzat per Jeremy Loucas al Sear Sound, Nova York. Produït per Daniele Germani i Joe Sanders. Amb: Daniele Germani (saxo alt), Cosimo Boni (trompeta), Domenico Sanna (piano i Rhodes), Joe Sanders (contrabaix), Francesco Ciniglio (bateria). I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.freshsoundrecords.com/daniele-germani-albums/54032-what-reason-could-i-give-digipack.html.
 
I els comentaris sobre els temes i tempos els podreu llegir al blog:
I dels 12 temes del CD, n’hi ha quatre de l’Ornette Coleman basats en el seu “What Reason Could i Give”, la qual cosa ja ens parla de les intencions del líder. I sí perquè les seves improvisacions tenen una àuria de Coleman i si més no, és evident que li fa tot un homenatge. El tempo dels temes és força relaxat, delicat i a voltes molt íntim com passa amb el tema que titula el disc, “What Reason Could i Give”, tema  del qual n’ha fet quatre versions, I, II, III i IV, el primer a duet de saxo i piano, el segon i quart a duet de saxo i contrabaix i el tercer amb tota la banda, temes del voltant de 2 minuts. I la resta de temes són propis com “Parallels” que és igualment molt delicat de tempo, melòdic a duet de saxo i trompeta, inicialment. I el primer track “Anything But a Screen” té un punt més de pulsió i tota la modernitat del món on el pianista no només l’inicia sinó que també fa una gran improvisació. I molt dolç és el “On the Canvas you Made”, amb melodia preciosa a duet de saxo i trompeta, farcida de modernitat. I un altre tema on la melodia és protagonista ara a duet de saxo i contrabaix és “As long as You Accept me”, tema amb Groove i tempo mèdium. La resta de temes ja tenen un tempo més viu com és el cas del tema “The Vision We Have of Things to Ignore” de 2 minutets i mig. I el “Heavy Lights” és viu i amb un magnífic Swing en les improvisacions. I el tema “Origin” compost pel Germani i Sanders, és força potent ja d’entrada amb el piano fent el motiu principal. I el tema del líder “Wich Could Also be a Name”, és força entremaliat i curt de melodia, on el baixista fa un “Walking” brutal mentre improvisa el pianista.
 
Doncs crec que podem començar escoltant-los en el tema propi iniciat per saxo i un teclat a lo Fender Rhodes i un contrabaix subtil amb notes soltes i escombretes del baterista. Tema propi del Daniele Germani on posterior ell i el trompetista faran la delicada melodia que a voltes serà punyent, tema on les improvisacions, com a tals, separades de la melodia del tema no hi són com en els temes habituals, i sí que hi seran al final i de manera col·lectiva, i tema anomenat...
 
1.3.- Parallels (Daniele Germani) 5:25.
 
I ja heu vist què delicats hem començat, oi? Aquest tema ens situa de ple en la sonoritat d’aquest projecte, que tot i delicat, se situa, sobretot en les improvisacions, en l’ona del Jazz Avantgarde. I quina melodia a duet ens han fet, i al final, quins moments d’improvisació col·lectiva, magnífic tema per començar-los a escoltar.
 
I ells ens diuen això tot i parlant d’aquella època remota de quan la maleïda pandèmia: En una època d'aïllament, la música va servir com a record per a Germani per ancorar-se, arrelar-se. Va ser un recordatori reconfortant de totes les congregacions de gent del món tan enyorades i cobejades. En aquest mateix acte d'asseure's en sales ermes, recordant quan estaven plenes de gent, es van plantar les llavors de les noves cançons.


I seguirem escoltant-los en el tema a tot delicat Swing iniciat pel baterista de manera molt subtil per ja aparèixer el piano de Sanna i posterior melodia a duet dels dos vents, i ja amb el preciós Swing. Un tema on la melodia te un tarannà amb un determinat marcatge rítmic i ja uns primers moments de solo del baixista americà, el qual farà uns “vuits” amb el líder, en el tema anomenat...
 
2.9.- Heavy Lights (Daniele Germani) 3:57.
 
I sí, gran tema de Germani i us haureu fixat com en els “vuits” compassos on han improvisat el baixista amb el líder, al primer l’hem pogut escoltar cantant més o menys el que feia improvisant. I com que el tema no és massa llarg, ben aviat ha aparegut de nou la melodia a duet. Encara però hem pogut escoltar la magnífica improvisació del trompetista Cosimo Boni per ja apropar-nos al final del tema.
 
I Alejandra Rivera Flaviá ens diu unes precioses coses que podreu llegir al blog:  Des de la introducció suau però animada de "Qualsevol cosa que no sigui una pantalla", que ens alleuja i ens dóna la benvinguda a un sentit de celebració i ritme, fins a l'amarga però amorosa resignació de fer les paus amb els errors dels altres a "As Long As You Accept Me". a l'homenatge decreixent i creixent a la perseverança davant d'obstacles aparentment insuperables que és "Which Could Also Be a Name", Germani i el seu quintet ens porten a un viatge complet pel moment present. Utilitzen el poder de les melodies que aixequen l'ànima per revelar les innombrables possibilitats latents en un sol instant, i ens demanen que ens unim a ells, gairebé com si diguéssim: “Quina raó podria donar per ser aquí, oient? Que estic amb tu, és clar”.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I al blog hi podem llegir coses molt maques parlant d’aquest projecte: 
"No ens podíem creure que estàvem fent aquest disc", va dir el saxofonista del dia que finalment va tornar a tocar música amb els seus homòlegs en persona. Les pantalles i l'aïllament s'havien convertit en la norma, una certa màgia s'havia revelat en allò que abans era habitual: l'acte de reunir-se. L'afany de proximitat i col·laboració no només va estimular la creació d'aquest disc sinó que també bateja inequívocament el seu nucli. És un àlbum sobre el valor del moment present i tot el que comporta. En la seva àmplia expressió de tons reflexius i riffs juganers, ens recorda que hem de prendre un moment per reconèixer els encants ocults en les variacions subtils de les nostres rutines diàries, la bellesa de compartir temps i espai amb els éssers estimats i, en general, la responsabilitat d'honorar la nostra capacitat de preguntar, d'entendre que n'hi ha prou amb tenir l'oportunitat de preguntar-nos. "L'acte de fer aquestes cançons va ser com un far durant una tempesta", va explicar el compositor.


I encara els escoltarem en el tema propi iniciat ja amb tota l’energia possible a càrrec de la base rítmica i marcatge del baixista americà, fent el que seria el motiu principal, baixista i pianista. Aviat apareixerà la melodia a càrrec dels dos vents, i ja el líder encarar la seva improvisació, i tema anomenat...
 
3.5.- Origin (Daniele Germani) 4:36s.

I sí, molt bon tema de Germani amb un baterista força potent, baixista contundent i precís, pianista elegant i els dos magnífics vents. Doncs el líder ens ha situat en el marc de les improvisacions, amb el seu so i fraseig en l’ona del Jazz més Modern. I és que igualment de modern és Cosimo Boni a la trompeta, amb un so força brillant, i ja per recuperar el motiu principal, melodia i acabar el tema.  
 
I més coses que podeu llegir al blog parlant d’aquest projecte...
 
What Reason Could I Give rep el seu nom en honor a la cançó homònima del multiinstrumentista i compositor de jazz nord-american Ornette Coleman, i —en el mateix esperit d'apreciació per les meravelles que es poden trobar en els moments quotidians quan hi prestem molta atenció— l a L'àlbum inclou quatre interpretacions originals molt diferents de la peça del difunt compositor. La lletra de Coleman deia: "Quantes vegades / He de morir per amor? / Només quan estic sense tu.” Gairebé com a resposta directa al seu heroi, les diverses versions de Germani, que van des d’amoroses a vivaces, són un homenatge emotiu, responent a la pregunta de quantes vegades cal viure per aquest mateix amor. A través d'aquestes quatre branques divergents del mateix arbre del so, Germani i el seu quintet reafirmen que no hi ha mancança de creativitat sempre que hi hagi alguna cosa de valor davant nostre, encara que només sigui una cosa. Una persona. Un moment. En la mesura que estem presents, un és tot el que necessitem.
—Alejandra Rivera Flaviá (Des de les notes interiors del folre)
 
I ja per acabar-los d’escoltar ho farem amb el tema també del líder iniciat pel trio de piano, contrabaix i bateria, per ja aparèixer l’entremaliada melodia a càrrec del duet de saxo alt i trompeta. Cosa que durarà ben poc, car ben aviat apareixerà la primera improvisació a càrrec del pianista Domenico Sanna amb unes potents notes del baixista. Els moments de Swing per “Walking” d’aquest baixista americà Joe Sanders són brutals, cosa que copsareu de ben segur. La improvisació del pianista, inversemblant, magnífica, rítmica alhora que molt creativa al voltant de la modernitat més agosarada, en el tema anomenat...
 
4.11.- Which Could Also be a Name (Daniele Germani) 4:31.
 
Magnífic tema del líder on ha brillat també el baterista Francesco Ciniglio per la gran feina i permanent improvisació de línies rítmiques. Els moments inicials del solo del líder han estat incommensurables, ell a duet amb el baterista, per després amb les notes soltes del baixista Sanders. Què impressionant. I després, la melodia del tema a duet dels dos vents. Gran tema per ja acabar-los d’escoltar, felicitats nois.


I després d’aquest magnífic projecte seguiré amb el disc de l’amic Basile Rahola Quartet, “Moments”. Enregistrat a The Jet Studio, Brussel·les, els dies 11 i 12 de maig de 2021. Mesclat i masteritzat per Rudy Coclet. Produït per Basile Rahola i Wajdi Riahi. Amb Basile Rahola (contrabaix), Julien Cuvelier (saxo alt), Wajdi Riahi (piano), Pierre Hurty (bateria). Convidats: Octavio Hernández (guitarra #2 i 6), Claudio Jr. De Rosa (saxo tenor #3, 9 i 10). Totes les composicions de Basile Rahora, excepte #12 de Basile Rahola i Mariano Camarasa. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web: https://www.freshsoundrecords.com/basile-rahola-albums/54795-moments-digipack.html.
 
I en Basile ens diu unes coses molt boniques que podreu llegir al blog:
La vida està feta d'experiències úniques. Aquests records estan gravats a la nostra ment, i ens trobem atrapats en llargs moments de nostàlgia intentant reviure’ls. Aquests preciosos instants, que al principi ens impacten amb tanta intensitat, acaben esvaint-se amb el pas del temps. Els records s'esvaeixen, però en conservem alguna cosa dins nostre. Estem atents als perfums, les olors de les nostres experiències passades, preparats per respirar vida des del fons dels nostres pulmons.
 
Per molt que la nostra memòria se n’hagi oblidat, les sensacions es mantenen: els colors, les olors, els sabors, els sons, no canvien. Encara hi és tot. Les composicions d'aquest disc són el reflex dels viatges fets i de les emocions que es senten. Recorden les decisions preses i les persones trobades. Són retrats d'amistats, d'alegries i decepcions del passat. “Moments” ret homenatge a aquestes experiències passades, la presència de les quals dins nostre ens mou a viure més plenament. —Basile Rahola.


I els comentaris sobre els temes i tempos el podreu llegir al blog:
Doncs quasi un denominador en comú dels temes del disc és el fet de començar-los de manera delicada per més endavant aparèixer el ritme i tempo doblat en les improvisacions, augmentant-ne la potència auditiva i de sensacions. Les excepcions són per exemple la del tema més curtet d’1 minutet i escaic, tema a contrabaix i bateria, tot plegat molt subtil. També ho és el delicat i preciós tema anomenat “Choral des Indécis”, iniciat per contrabaix i piano, tot plegat molt delicat i bonic, i sí, a mode de “coral”. I el tema “September 1st (For Laura)” té un tarannà també molt delicat, on ja cap el final apareixerà un increment de sonoritat ja entrada la improvisació del saxo alt, mantenint però el tempo mèdium. “Leaving Barcelona” segueix un tarannà similar, on durant molta part de l’estona escoltarem una música preciosa i delicada, amb melodia a càrrec dels dos vents a duet, i on al final hi haurà més energia sonora i de sentiments. I el tema “Palamós” té una melodia un tant inquietant, on el contrabaix marca el motiu principal i el teclat té una sonoritat magnífica tot plegat a un tempo força molt delicat. Tot plegat canviarà a més poder amb el solo del saxo alt i més energies que vindran. Un pèl més viu de tempo, igualment amb uns inicis delicats és “Ashes to Come”, de quasi 9 minuts, amb una melodia a càrrec del teclista fent-la en els més greus, tot plegat molt subtil fins i tot apareixent el saxo alt, mantenint-se aquest ambient tot el tema. I hi ha un tema anomenta “Gentle Giant”, que per cert és el nom d’un grup de rock progressiu dels anys 70s, però que no deu tenir res a veure. Aquest tema té una “Intro” a saxo sol per després seguir amb el tema. Ambdós temes curtets, i aquest també força inquietant per com són les seves sonoritats amb un marcatge rítmic de baixista, teclista i saxofonista per després aparèixer la bonica melodia i augmentar la qüestió rítmica pel baterista. I el “Northern Lights” és el més llarg de prop de 10 minuts on la seva melodia desenvolupada es va fent més i més interessant per després aparèixer la guitarra del convidat fent un solo espaterrant. Tempo mèdium slow i energies que es desenvoluparan ja cap el final. I “Guess What” comença amb el líder fent una “intro” a contrabaix solo ja amb el marcatge subtil de ritme i  tempo. La melodia apareixerà amb els dos vents per ja ben aviat les seves improvisacions col·lectives amb tota la modernitat del món. I el tema “One for O.H.” comença delicadament per notes de teclat i posterior duet melòdic de teclista i baixista fent-ne el motiu principal. L’entremaliada melodia apareixerà amb el saxo alt on la resta de companys el recolzaran. El temps s’aturarà i tot esdevindrà subtil però ben aviat el tema agafarà un tarannà potent amb les improvisacions i energia del baterista amb un llarg i brutal solo que arribarà ben bé al final del tema. I ja per acabar, el primer track “Spontaneous” comença amb una melodia molt bonica pel saxo alt, coses que aviat esdevindran quelcom més arribant a uns moments d’una magnífica sonoritat on el baterista en serà de nou el protagonista.
 
Doncs crec que podem començar amb un d’aquests preciosos temes i que serà el que Basile ha dedicat a Barcelona. La seva melodia és preciosa i la fan els dos vents complementant-se i amb una dolçor que et posa la pell de gallina. El saxo tenor Claudio Jr. De Rosa farà la primera magistral i subtil improvisació, en el tema que va fer quan ens deixava...
 
5.10.- Leaving Barcelona (Basile Rahola) 5:11.
 
I ja heu pogut escoltar quina preciositat de tema va fer Basile, tot ple de malenconia per la partida, tot i recordant els moments tan macos que va passar entre nosaltres, dels quals jo mateix en vaig ser partícip. Quina magnífic improvisació de Claudio al tenor. I Wajdi Riahi l’ha seguit amb la seva preciosa feta al piano, amb una gran elegància on ens ha acaronat amb les seves notes. I ja després aparèixer la melodia feta per Julien Cuvelier i suport del saxo tenor, també. I quin final més maco, creixent les emocions. Molt bonic tema per començar-los a escoltar.
 
I seguirem amb més temes d’aquest llarg projecte on els temes són llargs, la qual cosa ens mostra la generositat de l’autor i companys. I el tema en qüestió té un tarannà a moments de Jazz Avantgarde. Comença amb el líder fent una “intro” a contrabaix solo ja amb el marcatge subtil de ritme i  tempo. La melodia apareixerà amb els dos vents per ja ben aviat les seves improvisacions col·lectives amb tota la modernitat del món, tema anomenat...
 
6.9.- Guess What (Basile Rahola) 7:1.
 
I què interessant aquest tema i com l’han anat desenvolupant. Els moments d’improvisació dels dos vents han estat brutals. Quina trempera i modernitat. I quin suport de la base rítmica, amb el líder al contrabaix, i la potència del baterista, brutal. Llarg i esclatant solo dels dos vents, Julien Cuvelier (saxo alt)  i Claudio Jr. De Rosa (saxo tenor) per després aparèixer la subtilesa del piano de Wajdi Riahi amb un solo precís on ens ha embolcallat la seva sonoritat i elegància interpretativa alhora que modernitat. I quin  tros de solo del baterista Pierre Hurty, llarg, fet amb força gust per redobles delicats. I ja de cap al final del brutal tema de Rahola.


I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I encara seguirem amb un altre gran tema, el més llarg i proper als 10 minuts,  on la seva melodia desenvolupada es va fent més i més interessant per després aparèixer la guitarra del convidat Octavio Hernández  fent un solo espaterrant. Tempo mèdium slow i energies que es desenvoluparan ja cap el final. Comença però amb els darrers acords del tema per ja aparèixer la melodia a duet de saxo alt i guitarra. Una melodia entremaliada que deixarà pas al solo del guitarrista, el qual s’esplaiarà llargament. Modernitat en el seu so, el del Jazz-Rock-Progressiu per entendre’ns, en el tema anomenat..


7.6.- Northern Lights (Basile Rahola) 9:43.
 
Quin gran tema acabem d’escoltar i quina gran improvisació d’Octavio. I quin suport de la base rítmica, també, amb el baterista Hurty brutal i molt present. I quin canvi més subtil amb el piano de Riahi, que tot i la subtilesa s’ha endinsat en una improvisació força elaborada i contemporània. Magnífic també. I quin final més potent amb Cuvelier saxo alt i Hernández a la guitarra.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 

I ja per acabar, el primer track “Spontaneous” comença amb una melodia molt bonica pel saxo alt, coses que aviat esdevindran quelcom més arribant a uns moments d’una magnífica sonoritat on el baterista en serà de nou el protagonista. Un altre dels temes llargs, que sobrepassa els 9 minuts. El tempo s’aturarà en la improvisació de Cuvelier al saxo alt, però no, perquè ell seguirà desenvolupant la seva brutal improvisació augmentant-ne la potència de tots plegats, la d’ell, però sobretot la del baterisa Hurty, en el tema...
 
8.1.- Spontaneous (Basile Rahola) 9:25.
 
I quin altre brutal tema de Rahola i quin magnífic solo de Cuvelier a l’alt. I quin canvi amb la intervenció del pianista Riahi i què bonic tot plegat, amb aquests aires de música de l’Índia. I com ha anat tot derivant cap a la potència sonora, amb una permanent pulsió del líder al seu contrabaix, i sempre amb el baterista Hurty a tota hòstia. I ell, al final del tema, ha deixat de nou l’empremta de la seva saviesa i gust musical. I amb la melodia han arribat al final d’aquest altre gran tema de Basile Rahola. Felicitats Basile, felicitats nois.


I ara ja encarem el final del programa amb el darrer projecte FSNT, el del Sebastian Noelle, “System One”. Enregistrat per Chris Benham amb l'enginyer ajudant Kevin Thomas a Big Orange Sheep, Brooklyn, Nova York, el 25 de maig de 2021. Mesclat i masteritzat per Katsuhko Naito. Produït per Sebastian Noelle. Amb Sebastian Noelle (guitarres elèctriques i acústiques), Matt Mitchell (piano), Chris Tordini (contrabaix), Dan Weiss (bateria). Totes els temes són de Sebastian Noelle. I com sempre dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
 https://www.freshsoundrecords.com/sebastian-noelle-albums/54775-system-one-digipack.html.
 
I algunes coses ens explica l’Scott Yanow  de Los Angeles Jazz Scene, coses que podreu llegir al blog:
 
"Originari d'Alemanya, el guitarrista Sebastian Noelle està establert a Nova York des de l'any 2002. Ha treballat àmpliament amb la Secret Society de Darcy James Argue, la big band de Chris Potter i l'Aaron Irwin Quintet, entre d'altres, a més de ser un guitarrista de sessió molt sol·licitat. “System One” és el seu quart CD com a líder del segell Fresh Sound New Talent.
 
A part d'una famosa cita de J.R.R. Tolkien ("No es perden tots els que deambulen"), no hi ha notes en aquest CD. No obstant això, la cita s'adapta a la música que sovint dóna la impressió que les improvisacions vagin vagant una mica sense perdre's mai. Al guitarrista s'uneixen el pianista Matt Mitchell, el baixista Chris Tordini i el baterista Dan Weiss en deu dels seus originals. I tot i que Noelle és generalment el líder, els quatre músics fan una gran contribució a la música complexa però sovint sorprenentment accessible.
 
El primer tema, "Uncanny Valley", canvia els estats d'ànim i els temes diverses vegades, com si la música fos purament intuïtiva i espontània. Tanmateix, algunes de les altres peces, com ara "Kaonashi" i la lírica "Winter Boat", estan una mica més controlades fins i tot durant els vols inventius dels solistes. La interpretació és generalment abstracta, però la naturalesa reflexiva de la improvisació fa que els resultats agradin a aquells que tenen les orelles obertes, i les escoltes repetides revelen la seva lògica original i una bellesa lleugerament disfressada." —Scott Yanow (març, 2022) de Los Angeles Jazz Scene.
 
Doncs ja podem començar a escoltar-los amb el preciós i delicat tema, tercer track del disc, on els arpegis del guitarrista s’hi han quedat de manera permanent, mentre ell mateix el líder en fa la melodia. Aquesta es veu acompanyada per la secció rítmica, que de manera molt subtil va apareixent, car el ritme, inicialment no es percep tan clarament. La delicadesa del baterista, les notes puntuals del baixista, tot plegat l’acompanyen, i ja ell fent-ne la preciosa melodia, en el tema anomenat...
 
9.3.- Kaonashi (Sebastian Noelle) 6:29.
 
I què bonic que ha estat aquest “Kaonashi”, i quines improvisacions tan precises i delicades, primera la del líder i guitarrista Noelle, el qual ha seguit amb el tarannà evocador amb atmosferes musicals emocionants. El seu gust interpretatiu ens el situa en un espai musical molt personal, allunyat. Però és que també el pianista Mitchell ha seguit també acaronant-nos passejant-se pel registre baix del piano i també pel més alt. I ves per on que el baterista no ha parat de crear al voltant del pianista. Què bonic aquest primer tema d’aquest quartet liderat per Sebastian Noelle.
 

I seguim amb un altre tema força interessant. L’entremaliada melodia la faran el líder i pianista a duet, on l’aspecte rítmic torna a ser la “mare dels ous”. Un ritme així com trencat envoltarà la melodia i ja per aparèixer un “break” on semblarà aturar-se tot, però no, en el tema anomenat....
 
10.7.- SATA S40221 (Sebastian Noelle) 7:18.
 
I què impressionant ha estat, i com l’han desenvolupat a partir del break comentat, on la rítmica ha canviat de registre i tot s’ha tornat més subtil. El tema ha seguit amb la improvisació del líder, el qual de mica en mica ha anat creixent i ampliant les seves mires. De la mateixa manera l’han seguit els companys de la base rítmica, recolzant-lo en tot moment, ells que són Matt Mitchell (piano), Chris Tordini (contrabaix), Dan Weiss (bateria). I l’aparició del pianista ha estat sublim, per com s’ha esmorteït tot plegat. La modernitat de la seva exposició solista, com la del líder, és més que evident. Aquests són músics que han “mamat” dels músics més agosarats i atrevits, i així ens ho mostren tots quatre. Quin altre gran tema..


I encara els podrem escoltar en un altre tema impressionant on la qüestió rítmica és força interessant i impactant. I és que el comencen baixista i guitarrista amb el motiu principal i ja amb el contingut rítmic així com trencat. En aparèixer el baterista, notareu que això encara es remarcarà és. La melodia a càrrec del líder seguirà aquest tarannà rítmic i més encara en el que seria el pont del tema, en el tema anomenat...
 
11.4.- Northern Dispensary (Sebastian Noelle) 7:46.
 
I ja veieu quina meravella de composició de Noelle i com després del que seria el tema, ja n’ha iniciat les improvisacions. Uns temes emmarcats en un estil de Jazz on d’alguna manera la Fusió hi és de totes, totes. La qüestió rítmica la porten la mar de bé Chris Tordini, contrabaix i Dan Weiss, bateria. I com s’ha esplaiat el líder, abastament, en la seva brutal improvisació i com hi van tots plegats en aquest gran tema. I quin canvi subtil quan ha aparegut el pianista Mitchell. Ell s’anirà enlairant emocionalment de mica en mica, però els primers moments, què bonics. Les permanents notes del baixista, la presència imprescindible del baterista, com va tirant de tot plegat, estirant-se i ja ben a prop del final, recuperant melodies inicials, i energies.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres ja fins el 13 d’octubre, on tindrem a Irene Reig Trio, amb ella mateixa al saxo alt, Giuseppe Campisi, contrabaix i Joan Casares, bateria, concert patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club la Vicentina. Us hi esperem.


I ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui amb el primer track tema on començaran amb una “Intro” vital de tempo, a piano, contrabaix i bateria però també marcant unes reiteratives notes el mateix líder i guitarrista. Mitchell al piano s’estarà improvisant en aquesta mena d’introducció al tema una bona estona, i alhora la resta de la base rítmica, baixista i baterista s’estaran en una permanent pulsió, i tot això fins arribar al subtil canvi on el líder  intervindrà, en el tema anomenat...
 
12.1.- Uncanny Valley (Sebastian Noelle) 7:44.
 
I què interessant aquest tema, on un no endevina on comença la melodia, car aquesta, com a tal, no sembla existir-hi, i sí les improvisacions. I és que després del pianista, ha estat el líder qui les ha iniciat després de la seva entrada tan i tan subtil. Una aparició on la subtilesa n’ha estat la protagonista. Ben aviat desenvoluparà el tema en la seva improvisació, on ens recorda per exemple a Pat Metheny però també les maneres de John Abercrombie, unes maneres magistrals. I encara Mitchell al piano l’ha seguit i ja per encarar el final amb la mateixa embranzida que a l’inici d’aquest gran tema, i també uns moments de lluïment pel baterista, gran tema per ja acabar el programa d’avui, que com sempre, espero que us hagi agradat tan com a mi.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 561: Martí Mitjavila Trio, Chema Peñalver i Antonio Grande Ensemble, dimecres 20 de setembre de 2023.

0 comentaris

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
 
I abans de començar, dir-vos que el concert que vam fer el divendres 15 va ser magnífic, amb en Joan Mar Sauqué Trio, amb en Josep Traver i Sergi Mesa. Que vam inaugurar la 15a temporada amb força gent que va gaudir molt d’aquest primer concert de la temporada 2023-2024. I per més “INRI”, el divendres vinent 22 de setembre farem el que serà el tercer concert al Jazz Club la Vicentina d’un dels grups participants en el 33è Festival l’Hora del Jazz – Memorial Tete Montoliu, el dels “The Moonrivers & Celeste Alías”. Molt content que els de l’AMJM hagin comptat de nou amb nosaltres. Us hi esperem també.
 
I parlant del programa d’avui, doncs dir-vos que tindrà dues parts, la primera on el clarinet en serà el protagonista amb dues maneres diferents de tocar-lo, per dir-ho d’alguna manera, amb en Martí Mitjavila Trio – “’Round the Corner” i en Chema Peñalver – “Stretchin’ Out”. Mentre que la segona part, el piano del líder clourà el programa amb l’Antonio Grande Ensemble – “Olimpo”. Per descomptat que els líders no estan sols. I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.


Començaré amb el delicat disc d’en Martí Mitjavila Trio – “’Round the Corner”. Publicat per ZenneZ Records. Enregistrat a Wedgeview Studios a Breukelen. Mesclat per Philip ten Brink i masteritzat per Sergi Felipe. Amb: Martí Mitjavila, clarinet i clarinet baix; Simón Osuna, contrabaix i David Puime, bateria. Hi ha dos col·laboradors en alguns temes i que són en Gideon Tazelaar i  Joris Roelofs. I sí, que el disc és una preciositat, que la majoria de temes tenen un lirisme incommensurable, sobretot les increïbles balades que ens acaronen des de les primeres notes. I aquestes són “Milflors”, tema propi; “Mood Indigo” de Duke Ellington amb els dos convidats; “Este seu Olhar”, de l’Antonio Carlos Jobim és així de delicada com també “Lonesome Road” de Nathaniel Shilkret. “Aeri”, tema del líder, ja té un tarannà més vital, tot i que no massa, amb una llarga “intro” del baterista i posterior Swing en la improvisació del líder al clarinet tot i la permanent pulsió així com trencada del baterista. I el “How about You”, de Burton Lane sí que té tot el Swing del món encara però a un tempo mèdium high, on hi col·labora Gideon Tazelaar al saxo tenor. I el tempo és més vital en el tema del genial Monk, “We See” on hi col·labora Gideon al saxo tenor i Joris al clarinet baix. I el tema vital de John Coltrane és “26-2”, on el líder al clarinet i Joris al clarinet baix tornen a fer un tema a duet de vents sense oblidar els dos de la base. I el més ràpid de tempo és “Navajilla”, tema de Simón Osuna on els dos clarinetistes ens mostren de nou  la seva mestria. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://www.zennezrecords.com/shop/marti-mitjavila-trio-round-the-corner-cd?dt=1695035949544.
 
I començarem delicadament amb la balada de l’Antonio Carlos Jobim, la preciosa.....
 
1.3.- Este Seu Olhar (A. Carlos Jobim) 3:47.
 
I quina preciosa cançó acabem d’escoltar i de quina manera més subtil l’han interpretat molta part de la seva estona, de fet la de les seves dues As a duet de clarinet i contrabaix, per ja acabar el tema amb els copets delicats de la bateria de David. Amb la mateixa subtilesa i delicadesa hem escoltat la gran improvisació del clarinet d’en Martí, fent-nos unes escales inversemblants i creant unes línies melòdiques precioses. I magnífic el suport dels dos companys, en Simon al contrabaix i David a la bateria, també subtils. I com al final en Martí ha pujat de to el tema, què preciós per començar-los a escoltar.
 
I seguirem amb el tema trencat de ritmes on David Puime fa una magnífica i llarga “Intro” a la bateria, per ja després aparèixer la melodia a càrrec del clarinet del líder Martí Mitjavila...
 
2.2.- Aeri (Martí Mitjavila) 6:13.
 
Quin tema més bonic acabem d’escoltar, i quina magnífica improvisació ens ha fet en Martí que per a mi sembla haver recuperat el clarinet de les catacumbes per posar-lo en un pedestal on el Jazz Modern hi és de totes, totes. Sembla haver volgut donar-li el valor que li pertoca, tot i que la sonoritat de l’instrument ens pot situar en d’altres estils de Jazz més comercials. El nostre proper convidat, en Chema Peñalver ja fa temps que també ho fa. Una gran impro d’en Martí per ja després recuperar la bonica melodia i acabar-la amb un “Turn Around”.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I encara els escoltarem en el magnífic estàndard de Jazz compost per Burton Lane  i Ralph Fredd on hi col·labora Gideon Tazelaar  al saxo tenor, tema iniciat amb una “Intro” de vents, amb Martí fent-ne la melodia i Gideon  fent-li una mena de contrapunt. Després serà aquest darrer qui ens farà una gran improvisació, no endebades ell és un dels joves músics de tots els vents més en forma de l’escena europea, ell que també toca el saxo alt, en el tema...
 
3.4.- How About You (Burton Lane & Ralph Fredd) 5:08.
 
I quin tema més farcit de Swing. I després d’un, l’altre, car en Martí ens ha clavat un brutal solo al clarinet ple de modernitat on ens mostra la seva gran tècnica, com també la improvisació de Simón Osuna al contrabaix acompanyat subtilment per les escombretes de David Puime. I quin final més brutal de tots ells i també dels dos vents.
 
I acabarem el seu projecte amb el tema que John Coltrane va incloure en el seu “Coltrane’ Sounds” del 1962 on hi hagué ell mateix, McCoy Tyner, Steve Davis i Elvin Jones,  i ara amb els dos clarinetistes, Martí i Joris essent ells dos qui el començaran, primer amb una “Intro” per ja després fer la melodia a duet, i sempre amb el suport de la base rítmica de dos, Simon, contrabaix i David, bateria...
 
4.1.- 26-2 (John Coltrane) 5:15.
 
I quin gran tema per ja acabar-los d’escoltar. I després del tema a duet ja ha aparegut la primera improvisació a càrrec del convidat al clarinet baix, en Joris Roelofs, brutal solo que ens ha fet, com també el líder al clarinet, en Martí Mitjavila. Posteriors “quatres” els han fet amb en David a la bateria, ells dos, els clarinetistes i el company als tambors i platerets. I quin final més brutal recuperant la melodia a duet, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar. Felicitats nois,  Martí i companys per aquest gran treball.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.


I seguirem amb el disc d’en Chema Peñalver – “Stretchin’ Out”. Enregistrat el 5 de maig de 2022 a BSO Produccions, tècnic de so, edició, mescles i masterització, Joan De Ribera. Produït per Chema Peñalver i Cafè Swing Produccions. Subvencionat per la SGAE a la Convocatòria d'ajudes per a la publicació de discos 2022 i seleccionat al Circuit Cultural Provincial de la Diputació de Castelló. Amb Chema Peñalver, clarinet, composició, arranjaments i direcció musical; Eduard Marquina, piano; César Cortés, contrabaix i Jeff Jerolamon, bateria. I com sempre, aquí teniu l’enllaç al seu bandcamp: https://chemapenalver.bandcamp.com/album/stretchin-out.
 
I el mateix Chema ens explica de què va aquest projecte:
Arriscant o estirant-se és l'acció que volia expressar a "Stretchin´Out" el meu primer àlbum exclusivament digital. És d'estil neoclàssic i està constituït per un repertori de composicions inèdites i originals que representen un equilibri constant entre la tradició del jazz i la modernitat. Va ser enregistrat a la vella usança, els quatre músics tocant alhora a la mateixa sala i enregistrar a les primeres preses. Es tracta d'un treball discogràfic de 6 peces on, sense trencar amb el model d'improvisació sobre estructures formals i cicles harmònics, vaig intentar donar un nou enfocament al llenguatge del clarinet al jazz. Evidentment, hi són presents les influències del jazz dels 50´s i estils propis al bop i al jazz modal. Entre ells hi ha un tema "Trobadours et Ménestrels" amb una nova línia de dos chorus sobre l'harmonia de "So What", 2 temes, "Clarinet a la Bop" i "Slum Boy", sobre la forma de Rhythm Changes però en tons no tan habituals, els de Eb i F; un de Latin Jazz amb lleugers tocs moriscs o flamencs "El forn del carrer de la Moreria", un de mig tempo que obre el disc "Looking Away" i un blues "Mambo Blue".
 
Doncs els escoltarem en el tema més tranquilet de tempo iniciat amb els 8 darrers acords del tema a trio de piano, contrabaix i bateria per ja aparèixer la melodia del tema a càrrec del líder al clarinet, el bo d’en Chema Peñalver, en un tema d’estructura típica de 32 compassos i de la forma AA’BA, car la segona A té uns moments marcats rítmicament, i a la B o el pont hi percebem el canvi tonal.
 
5.1.- Looking Away (Chema Peñalver) 7:00.
 
I sí, aquest és el que ell diu tema a mig tempo i que obre el disc. I ja heu pogut escoltar les “maneres” improvisatòries d’en Chema què potents que les té. Energia, idees elaborades i molt ben executades les d’aquest mestre del clarinet, i sí que el llenguatge també és molt modern. Una posterior impro del pianista Marquina primer amb acords i posterior solo també força creatiu i farcit de Swing gràcies al “walking” dels dos de la base, en César Cortés, contrabaix i Jeff Jerolamon, bateria, i el primer fent després una bona improvisació, amb pulsió rítmica alhora que contingut melòdic, en un molt bon tema per ja començar-los a escoltar.
 
I ara escoltarem un dels temes basats en el Rhythm & Changes, ja ho sabeu, així es diuen tots els temes que es basen en l’estructura harmònica del “I Got Rhythm” de George Gershwin. Tema que també començarà el trio de piano, contrabaix i bateria, per ja aparèixer la melodia a càrrec del líder al clarinet, en el tema anomenat..
 
6.2.- Slum Boy (Chema Peñalver) 6:05.
 
Doncs sí, una altre gran composició d’en Chema. I quin altre gran solo ens ha clavat després de la seva melodia. Unes “maneres” farcides de tradició i situades en el Jazz dels 50s, ja superats els anys 30s i època del Swing, coses que es noten clarament. Posseïdor d’una gran tècnica, en Chema té també una actitud enèrgica a l’hora d’enfrontar-se a les seves improvisacions. Marquina al piano l’ha seguit amb una gran tasca i com es  noten els moments del pont o la B i els quatre acords dominants. Després els dos de la base ens han fet uns “quatres”, i ells dos han estat César Cortés, contrabaix i Jeff Jerolamon, bateria, i ja després, melodia i final. Bon tema a tot Rhythm & Changes.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I els temes restants van tots a un tempo la mar de vital, o sigui que se’m fa difícil escollir-ne un, car tots tenen una gran qualitat. Però vaja que, el "Trobadours et Ménestrels" amb una nova línia de dos chorus sobre l'harmonia de "So What", és una bona elecció. I el començaran ell fent la melodia i el pianista contestant-lo. Un pont, crec, que faran ells dos a duet de clarinet i piano, molt interessant i ja amb les improvisacions i el tema és...
 
7.3.- Trobadours et Ménestrels (Chema Peñalver) 5:33.
 
I sí, quin altre tros de tema que acabem d’escoltar, amb una trempera remarcable. I de nou amb una magistral improvisació del líder al clarinet. Els aires del “So What” es perceben clarament, i tot i que ell ens ho hagi explicat, en escoltar el tema, tot s’acaba d’entendre, si és que no ho havíeu entès. Llarga i brutal improvisació de Chema i amb un Swing increïble gràcies al “Walking” del baixista i els copets a caixa i plats del baterista, ells dos, César Cortés, contrabaix i Jeff Jerolamon, bateria. I Marquina de nou amb una gran feina al piano, amb una gran mà esquerra i una dreta brillant. I el posterior retorn a la melodia amb els moments a duet de clarinet i piano, i ja per acabar amb un llarg final a clarinet solo, el d’en Chema Peñalver. Brutal.
 
I ja per acabar-los d’escoltar, ho podríem fer a tot Blues o a tot Bop, difícil elecció. Doncs serà a tot Blues el d’un tema també a tot Mambo que començaran els dos de la base rítmica, César Cortés, contrabaix i Jeff Jerolamon, bateria marcant un ritme que després es veurà modificat. Marquina al piano també els ajudarà, i ja per fer-ne la melodia el líder al clarinet, amb un segon chorus octavat per ja seguir allà dalt en el tema anomenat, esclar...
 
8.6.- Mambo Blues (Chema Peñalver) 6:17.
 
Què bo també aquest tema, i de nou el pianista Marquina ens ha fet una magnífica improvisació deixant-nos alguns “Licks” que li hem reconegut. Una improvisació marcada per la gran feina de la mà esquerra que no només s’ha limitat a acompanyar la dreta amb acords, car ha lluït creant també, i sí, amb una dreta brillant, creativa, lleugera i gràcil. Chema l’ha seguit i de nou amb una gran destresa, creativitat, tècnica i bon gust, sempre desenvolupant línies inversemblants a partir dels acords i escales del tema. I han acabat les improvisacions amb uns “quatres” dels dos de la base César Cortés, contrabaix i Jeff Jerolamon, bateria, afegint-s’hi el líder al clarinet, i ja per recuperar la curta melodia i acabar el tema, brutal per ja acabar-los d’escoltar. Felicitats Chema i companys.
 
I després d’aquest projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente. Benvinguda Carme, esperem que hagis gaudit d’unes bones vacances i vinguis amb les bateries ben carregades. I gràcies per tornar-nos a acaronar amb la teva dolça veu, sempre embolcallada amb les músiques del programa.


I ja per acabar el segon programa d’aquesta nova temporada, escoltarem el nou disc, i potser el primer de l’Antonio Grande Ensemble, “Olimpo”. Publicat per Rizoma Records. Enregistrat per Jorge Pérez i Juan Guillén a l’Escola de Música Municipal de Alhaurin de la Torre. Amb Enrique Oliver i Daniel Torres, saxo tenor; Fernando Brox i Alejandro Escalera, flauta; Antonio Grande, piano; Dimitri Skidanov, contrabaix i Rajiv Jayaweera, bateria. I l’Antonio el tenim per Nova York car li van donar una beca i després li van ampliar, o sigui que el noi malagueny és tot un crac. I ja m’ha dit que envia discos i que es podeu posar en contacte amb ell per Whatsapp al número: +1 (646) 398-2760.
 
I aquest és un projecte de llarg recorregut amb 12 temes i alguns de llargs amb més de 8 minuts. Balades n’hi ha, tot i que a un tempo mèdium molt slow com són “I’m Confessin’ that I Love You”, amb Daniel Torres i “Zara”, un pèl més lenta, i amb l’Enrique Oliver”. I una mica més viu de tempo és el “Olimpo”, però aquest amb un ritme així com trencat i que va a Latin Jazz a 3/4 (no sé si algú ha fet abans un tema Latin a ¾, ens diu el líder). i també amb l’Enrique. Més viu de tempo, encara a tempo mèdium i a tot Swing és el “There Will Never Be Another You”, aquest amb els dos flautistes de vents principals, Fernando Brox i Alejandro Escalera a tot Swing. I amb molta trempera i a “Latin Jazz” és el “Count Jaume” amb els dos tenors i bon ritme a moments Latin i a moments amb Swing. I el més llarg és el “On Green Dolphin Street”, iniciat dolçament amb la “intro” amb el saxo de Daniel Torres per ja aparèixer el Swing en les improvisacions i tempo un pèl viu. Un altre tema amb els dos tenors i bon ritme a tot Swing i melodia bonica és “Islander” i tempo un tan viu. Per suposat que sempre en tots els temes hi ha la base rítmica de piano, contrabaix i bateria, amb el l’Antonio Grande, Dimitri Skidanov i Rajiv Jayaweera. I un tema que normalment es toca com a balada és el que fan a quartet de base rítmica i el saxo de l’Enrique, el “You Go to My Head”, també a Latin i amb Swing. I un tema de Monk és el “Four in One” amb l’Enrique al tenor i tempo mèdium high i a tot Swing. I un altre gran tema vital és el de Charlie Parker, el conegut blues “Billie’s Bounce” amb un swing brutal en les improvisacions, amb Torres al tenor i els dos flautistes, Brox i Escalera. I del “24 Hours Supermarket” hi ha dues preses, la “bona” i una d’alternativa i que va a Flamenc Jazz, també amb Enrique al tenor, en definitiva, un projecte a tot “Hard Bop Contemporani”..
 
I així és que començarem amb el preciós tema de Reynolds & Daugherty tema a quartet amb el saxo tenor Daniel Torres...i anomenat.
 
9.5.- I’m Confesin that I Love You (Reynolds & Daugherty) 6:43.
 
I ja heu pogut escoltar quina delícia de cançó ens acaben de fer l’Antonio Grande i els seus. Una melodia que ens ha interpretat Torres al tenor essent ell mateix qui n’ha iniciat les improvisacions i de quina manera l’ha feta, brutal. Un so del seu tenor càlid car sovint l’estripa més, en els temes més potents, però. Un solo on ha brillat la seva creativitat, alhora que fet de manera molt melòdica i amb el trio base acompanyant-lo dolçament. El líder l’ha seguit en els solos i fent-ne un de molt impactant per com va amunt i avall recorrent el teclat del piano amb unes escales inversemblants i evocadores de modernitat. Unes notes magnífiques marcades per Dimitri al contrabaix i les escombretes del baterista Rajiv, tot plegat molt bonic. Ideal per començar-los a escoltar.
 
I ara els escoltarem en un original del líder on els tenim de nou amb l’Enrique Oliver i Daniel Torres m’ha semblat a mi, ambdós en les improvisacions i tema que començarà amb una “Intro” de la base rítmica i tema que va a Latin Jazz a 3x4, i del qual ell mateix em va dir que no sabia pas si algú abans havia fet un Latin a ritme ternari. I així s’hi estan uns quants compassos amb el motiu principal de la melodia a càrrec dels dos vents, dels dos saxos, m’ha semblat a mi, i anomenat...
 
10.2.- Olimpo (Antonio Grande) 5:54.
 
I quin bon tema de l’Antonio. Força entremaliat i molt ben treballat tot plegat. I la primera improvisació ha estat a càrrec de l’Enrique que ha estat com sempre, brutal, i fins i tot un punt agressiu, estrident a voluntat, coses dels 10s de l’Olimpo. L’ha seguit el líder al piano mostrant-nos la seva creativitat vívida i les seves ràpides evolucions amunt i avall, alhora que les frases repetitives per després deixar pas a la improvisació de Torres al tenor, i de nou amb una altra gran intervenció d’aquest altre malagueny, car aquest és un projecte parit a Màlaga tot i residir Dimitri a casa nostra crec. I quin final amb els dos vents fent les seves preguntes i respostes, més o menys.
 
I encara els escoltarem en el tema i presa alternativa del tema “24 Hours Supermarket”, on sí que es nota una variació en la melodia inicial si escoltem les dues preses. Aquest és una mica més llarga on la melodia la fan Enrique i Alejandro, saxo tenor i flauta. Serà però Fernando el que iniciarà les improvisacions i de quina manera brutal les farà, o sigui que som-hi amb aquest brutal tema de l’Antonio Grande...


11.12.- 24 Hours Supermarket (alternate take) (Antonio Grande) 7:32.
 
Un brutal tema a tot Swing a tot “Flamenc-Jazz”, coses que ens ha dit l’Antonio. I quin brutal solo ens ha fet després l’Enrique, magnífic de nou, i amb el seu so característic, a voltes semblant estripat, però no, és el so del seu saxo “vintage” i que ell domina abastament. Alejandro l’ha seguit amb un altre espaterrant solo de flauta; quin luxe tenir en aquest projecte a dos flautistes d’aquest gran nivell, i també a dos saxos tenors de tal magnitud. I el solo del líder al piano, de nou amb la seva personal manera d’evolucionar amunt i avall veloçment, i amb quina gràcia que ho ha fet. Arpegis inversemblants i per sota un “walking” brutal de Skidanov al contrabaix i els plats del baterista Rajiv, qui també ha fet els seus “quatres” amb els vents.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres el divendres vinent 22 de setembre farem el que serà el tercer concert al Jazz Club la Vicentina d’un dels grups participants en el 33è Festival l’Hora del Jazz – Memorial Tete Montoliu, el dels “The Moonrivers & Celeste Alías”. Molt content que els de l’AMJM hagin comptat de nou amb nosaltres. Us hi esperem també a les 22h..
 
I ja per acabar el programa d’avui els escoltarem en el tema de Charlie Parker en el seu magnífic Blues, on hi tindrem de nou als dos flautistes, Fernando i Alejandro i ara amb en Dani al tenor, on ell i els altres dos faran l’entremaliada melodia i posterior solo de l’Alejandro, el qual ens deixarà força estabornits per com de ben trenat el farà on ens mostrarà de nou el seu domini, i conegut tema   anomenat...
 
12.10.- Billie’s Bounce (Charlie Parker) 5:21.
 
I quin bestial tema per acabar el seu projecte i programa. I després del flautista en Dani Torres ens ha clavat una altra brutal improvisació marca de la casa també amb un so força reconeixible. Un fraseig increïble i ben executat alhora que fet amb tot el gust del món. Evolucions, escales inversemblants, en fi, en definitiva, mestria, la mateixa que ha tingut Fernando a la flauta, ell que s’està per Suïssa fent una estada de màster ni més ni menys que a Bassel, Basilea, vaja, amb mestres com el gran i estimat Jordi Rossy. I l’Antonio Grande  s’ha encarregat de tancar el tema amb la seva improvisació, també increïble i veloç, per ja recuperar tots la melodia de Parker i acabar el tema, i nosaltres el programa d’avui, que com sempre espero que us hagi agradat tan com a mi.
 
Us recordo que aquest divendres tenim de nou un magnífic concert de Jazz a càrrec dels The Moonrivers & Celeste Alías, a les 22h, concert encabit en el 33è Festival l’Hora del Jazz – Memorial Tete Montoliu, i amb l’entrada gratuïta.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 560 - Underpool: Òscar Domènech, Underpool V Vol 2 i Martín Léiton, dimecres 13 de setembre de 2023.

0 comentaris

 

Molt bona nit a tothom, benvinguts al Jazz Club de Nit tot i encetant la 15a temporada a Ràdio Sant Vicenç 90.2, benvinguts a una nova temporada del Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz.
 
I ja parlant d’aquest programa, dir-vos que estarà dedicat a l’editorial de casa nostra Underpool dirigida per Sergi Felipe i Pep Mula, amb el primer com a tècnic d’enregistraments analògics i posteriors mescles. Podreu escoltar el darrer treball del baterista i compositor Òscar Domènech, “Duality”, també un dels projectes de la casa, l’”Underpool 5 Vol II” i finalment el del contrabaixista i compositor Martín Léiton, “Desde a Bajo”.


Comencem doncs amb el disc ”Duality” de l’Òscar Domènech. Publicat el 14 de març de 2023 per Underpool. Enregistrat en directe al Teatre de l'Aurora (Igualada) el 17 de juny de 2022 durant l'Estival de Jazz d'Igualada. Enregistrat, mesclat i masteritzat per Sergi Felipe, Draw i Candela Domènech. Imatge interior Miguel González. Disseny de Pepon Meneses. Produït per Estival de Jazz & UnderPool. Amb Oscar Domènech - Bateria; Jorge Abadias - Guitarra (pista 5, 8, 9) Sitar (pista 3); Pol Padrós - Trompeta; Sergi Sirvent - Trompeta (pista 2, 3, 4, 6, 8, 9); Piano (pista 1, 3, 4, 7, 8, 9); Jordi Mestres - Contrabaix. Totes les composicions escrites per Oscar Domènech. I com sempre, dir-vos que al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc: https://underpool.bandcamp.com/album/duality per poder-lo adquirir, si ho creieu convenient. Sempre us dic que sí, que mireu de col·laborar adquirint els seus discos, i d’aquesta manera els ajudarem a seguir treballant, componen i editant els seus treballs.
 
Aquest és un disc divers, com ho solen ser tots, sí, però una mica més, car s’hi conjuminen composicions agosarades on la música, el Jazz Contemporani hi apareix clarament. Balades en l’estricte sentit no hi són, però sí temes on el tempo, el temps, sembla aturar-se. Exemples en són els molt delicats “After All” i “Senyor Duat”. També el tema on Abadías toca el Sitar, anomenat “Shivaranjani” és així per meditar. I un altre que comença de manera delicada és “Principi”, tema a duet de guitarra i bateria que posteriorment agafarà una certa embranzida rítmica. Un dels temes Avantgarde és l’”Antisolos”, iniciat pels dos trompetistes més el líder a la bateria on la resta de músics apareixeran de manera “velada” com el cas de Mestres amb el fregat de la berra. I els quatre temes restants seran els que escoltareu.
 
Comencem doncs amb un d’aquests magnífics temes compostos pel líder i baterista,  l’anomenat “Nueve Notas”, el qual comença marcat per la línia de baixos com a motiu principal i preciós per l’intimisme que destil·la, també pel pianíssim de Sirvent al piano, ell quasi a lo Erik Satie. Les escombretes de Domènech, delicades, i la posterior sonoritat de la trompeta de Pol Padrós, ell molt melòdic i càlid pel canal dret. La trompeta de Sirvent apareixerà també a mode de contrapunt pel canal esquerra, i sempre les notes del contrabaix i les escombretes del líder a la bateria.
 
1.4.- Nueve Notas (Òscar Domènech) 8:44.
 
I què bonic el tema “Nueve Notas”, i després encara hem pogut escoltar la trompeta de Padrós amb sordina i la sonoritat tan freda que n’obté, tan “Cool”, vaja. Certament que ha estat un tema increïble per començar el programa d’aquesta nova temporada.
 
I coses molt interessants escrites per Sergi Felipe les podreu llegir al blog:
Les nou composicions que formen “Duality” mostren el vessant compositiu d'Oscar Domènech, un músic intuïtiu que ha utilitzat la improvisació com a una eina compositiva i que ha donat una gran llibertat interpretativa als músics que l'acompanyen per construir un paisatge sonor propi que ara és pot escoltar en aquest treball. Domènech ha comptat en aquest projecte amb el pianista i trompetista Sergi Sirvent i el guitarrista Jorge Abadías, que toca el Sitar en un tema, amb els que ja havia treballat en diferents ocasions i amb el contrabaixista Jordi Mestres i el trompetista Pol Padrós músics amb qui ha començat ha col·laborar més recentment. “Duality” és un punt d'inflexió en la carrera d'Oscar Domènech, un músic generós, apassionat i en constant evolució que en aquest disc mostra el seu particular imaginari musical on destaquen la riquesa de sonoritats i la solvència d'aquest grup de músics liderats per Domènech.
 
I seguirem a tot waltz i demés meravelles en un tema que iniciaran els dos trompetistes, mentre que el líder seguirà amb les escombretes, ara però colpejant amb una mica més d’energia. Sempre escoltareu també el contrabaix de Jordi Mestres marcant les notes guia. El duet dels dos trompetistes en estèreo és remarcable, els sons diferents dels dos instruments. Mestres ens farà un gran solo de contrabaix solo, amb espurnes de la bateria del líder...
 
2.2.- Waltz for Ron (Òscar Domènech) 4:14.
 
Un gran tema de Domènech on els dos solistes ens han meravellat, per sons diferents i amb una base rítmica sòlida.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I encara els escoltarem en el tema on el líder ens farà una magnífica i llarga introducció a la bateria, car ell, Domènech és un dels més subtils en això de tocar els timbals i platerets, en el vital de tempo i anomenat...
 
3.7.- Token (Òscar Domènech) 6:47.
 
I la melodia ha aparegut de la mà de Padrós pel canal dret, mentre que Sergi ha estat qui primer ha improvisat. Magistral és en Sirvent, en el piano, i cada vegada més en la trompeta, una improvisació farcida de contingut rítmic. Si ha fet la melodia, després ens ha fet un solo a la trompeta el bo de Pol Padrós, i ara sí, amb força contingut melòdic, ell que és molt “vena lliure improvisació”. I amb quina mestria Mestres ens ha acaronat amb el contrabaix en el seu solo, i sempre el líder fent línies rítmiques força creatives a la bateria.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el tema on Pol l’inicia melòdicament amb la trompeta, tema de senzilla melodia i d’estructura típica de 32 compassos i de la forma AABA, coses que es perceben clarament, i a més a més, a tot swing anomenat...
 
4.1.- El petit historiador (Òscar Domènech) 4:00.
 
Sergi ha estat el primer en improvisar i ara en l’ona del Jazz més modern, alhora amb una clara tendència a la melodia, com la agosarada improvisació de Pol a la trompeta, melòdica però també amb els aires del més enllá jazzístic. El líder ens ha demostrat la seva gran vàlua com a improvisador a la bateria subtil que ell remena la mar de bé, i avui l’hem descobert com a gran compositor que és. Tema ideal per deixar-los ja d’escoltar.


I seguirem amb el darrer projecte de la casa l’”Underpool 5 Vol II”. Publicat per Underpool el 9 de març de 2021. Enregistrat per Sergi Felipe a l’UnderPool Studio, el 3 de desembre de 2018. Mescles Analògiques fetes per Sergi Felipe. Masteritzat per Eivind Ospvik al Greenwood Underground, Nova York. Disseny gràfic de Pepon Meneses. Produït per Underpool. Amb Gorka Benítez – Saxo Tenor, Veu; Roger Mas – Piano; Martín Leiton – Contrabaix i Ramon Prats – Bateria. I al blog hi trobareu l’enllaç al Bandcamp del disc: https://underpool.bandcamp.com/album/underpool-5-vol-ii.
 
I aquest és un projecte on el quartet ha desenvolupat la seva aurèola amb temes tan preciosos a tempo de balada com és “M2” amb una gran improvisació de Leiton al contrabaix i melodies càlides les del saxo tenor de Benítez. Ell mateix té dues curtes composicions on segueix amb les seves ganes de cantar, cosa que sempre fa en els seus projectes en directe, i que són “Sólo quiero despertar” i “El silencio de los peces”. La resta de temes tenen ja un tarannà més viu com és el cas de “Family Meters”, aquest a ritme ternari complex i força entremaliat. També és així “Aleix”, amb un marcatge evident del baterista Prats i notes llargues del saxofonista basc establert a casa nostra. També és molt interessant el tema “Despedida”, a tot vals i precioses melodies a càrrec de Gorka seguint el tarannà de notes llargues en la melodia, que no en les improvisacions. I la resta de temes seran els que escoltareu començant ja amb el preciós tema a balada compost per Roger Mas i a tot vals. Aquest és un tema iniciat per Gorka al saxo tenor on ens acarona el balanceig del seu fraseig tan líric, en la melodia i més encara en la improvisació on se li reconeix so, fraseig i dolçor, que la té quan vol, en el tema anomenat...
 
5.7.- Tot va bé (Roger Mas) 5:26.
 
I quina delícia de tema d’en Roger, i hem escoltat també uns moments de Martín Leiton improvisant  una miqueta, miqueta, en un tema on el protagonisme quasi és total del saxofonista basc, Gorka Benítez. Tema preciós per començar-los a escoltar.
 
I Sergi Felipe ens parla d’aquest projecte, i ho podreu llegir al blog:
Arriba el segon volum del col·lectiu UnderPool 5. UnderPool edita el segon volum del col·lectiu vinculat al segell format per quatre músics excepcionals, el saxofonista Gorka Benítez, el pianista Roger Mas, el contrabaixista Martín Leiton i el baterista Ramon Prats. Després de la bona rebuda del seu primer disc i d’una llarga gira de concerts el grup va decidir tornar a l’estudi per a enregistrar el material que forma part d’aquest segon volum. L’objectiu era deixar constància de l’evolució que ha tingut aquest quartet format per quatre elements en equilibri, amb capacitat de desenvolupar un llenguatge i un so singulars, que defineixen una personalitat musical inconfusible. Com en el disc anterior cada un dels membres del grup ha aportat els originals que formen part d’aquest segon volum que ha estat enregistrat a l’Estudi UnderPool. Un cop més aquests quatre tòtems de l'escena jazzística nacional han mostrat la seva qualitat a l'hora d'interpretar una música que sense renúncies emociona i commou als que l'escolten, demostrant que els llenguatges contemporanis també tenen un lloc important en el nostre panorama musical.
 
I aquest projecte té també un tema en l’ona del Jazz Avantgarde, compost pel Ramon Prats, on la melodia és més aviat basada en un “motiu melòdic principal” que Gorka repeteix en els inicis. Ramon i Martín no paren de crear i crear les seves línies, mentre Roger improvisa de manera percusiva i amelòdica, i aquest és..
 
6.3.- P.L. (Ramon Prats) 4:3.
 
I després de la improvisació de Roger també hem escoltat com Gorka ha improvisat de manera agosarada recuperant a moments el “motiu principal” a partir del qual s’ha compost el tema en l’ona Avantgarde del Jazz. Brutal.
 
I un altre dels temes brutals del disc a tot Swing arrastradet és el compost per Martín Leiton. En aquest tema recuperen l’essència del Blues, iniciat pel trio de piano, contrabaix i bateria i ja amb una magnífica melodia que Gorka ens farà amb el tenor, a base d’algunes notes llargues. Qui primer improvisarà serà Roger i de nou amb una gran presència per sonoritat, sentit del ritme alhora que de la melodia.
 
7.10.- 10 de octubre (Martín Leiton) 6:22.
 
I quin magnífic tema de Leiton a tot brutal Swing, i també Gorka ha seguit improvisant després del pianíssim d’en Roger i de nou amb una gran concepció melòdica alhora que passejant-se pels arpegis de la manera més solvent i fent unes escales inversemblants. I Ramon a la bateria ha fet també una gran tasca en el seu curtet solo, d’aquest gran tema de Martín.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Tejo Milenario: http://www.tejomusic.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I acabarem el seu projecte amb el tema més vital del disc d’en Roger Mas. Una melodia entretallada feta per saxo i piano, ells dos a duet, amb un final molt maco que deixa pas a la improvisació d’en Roger al piano. Brillant, percusiva, creativa amb una gran mà esquerra i una dreta que “vola lleugera i gràcil”, que ara ja feia dies que no ho deia, tema anomenat...
 
8.1.- New Track (Roger Mas) 6:40.
 
Què bo el tema. I després del Roger, en Gorka ha fet la seva gran improvisació, de nou passejant-se per unes escales de lo més creatives, fent gal·la d’una gran tècnica, la que per cert tenen tots quatre, com en Martín, que ha fet un grandíssim solo al contrabaix, ell al qual de seguida escoltarem en el seu darrer projecte. Gran tema d’en Roger per deixar-los d’escoltar i seguir amb el darrer projecte.


I ja per acabar el programa, escoltarem de nou al contrabaixista i compositor canari establert a casa nostra, en Martín Léiton,  ara però en el seu darrer disc “Desde a Bajo”. Publicat el 4 de juny de 2021 per Underpool. Enregistrat a l’UnderPool Studio el 17 de juny de 2020. Mescles analògics de Sergi Felipe. Masteritzat per  Eivind Opsvik als Greenwood Underground, Brooklyn, Nova York. Disseny gràfic de Pepon Meneses. Amb Martín Leiton - Contrabaix i Composicions; Jordi Rossy - Bateria; Santi de la Rubia - Saxo tenor i Toni Saigi - Piano. Tota la música composta per Martín Leiton. I l’enllaç al seu Bandcamp el trobareu al blog: https://underpool.bandcamp.com/album/desde-a-bajo.
 
I aquest magnífic disc “Desde a Bajo”, té composicions pròpies i estàndards de Jazz com és la preciosa única balada del disc “But Beautiful”. A la resta de temes propis del líder Leiton hi ha tempo més o menys mèdium com són “Maletas” a tot brutal Swing i “Primavera” aquesta darrera força entremaliada de canvis rítmics sobretot en els seus inicis. I “Gran Karma” comença vital amb el contrabaix de Martín i també posteriorment amb en Santi fent la melodia, coses que es calmaran en les improvisacions, en un tema d’estructura Rh & Ch. Un altre tema amb un Swing brutal és el “Ollie’s”, i ja a un tempo una mica més viu. I també és així el “All the Licks”, amb Swing i a tempo vital tot just després de la Intro, una mena de “contrafact” del “All The Things You Are” de Jerome Kern. Finalment el “Rains each Day” és també vital amb una melodia inicial també entremaliada a càrrec de De la Rubia i sempre amb el “Walking” de Martín i primera improvisació de Tony Saigi.
 
Doncs ja els podem començar a escoltar i ho farem amb la preciosa balada del 1947 composta per Jimmy Van Hausen i lletres, quan algú la canta, de Johnny Burke, amb una melodia interpretada dolçament pel pianíssim de Toni Saigi i posterior increïble improvisació de Santi de la Rubia al saxo tenor, tema on ells dos en són els protagonistes amb el suport esclar de la base rítmica de dos, de Martín al contrabaix i de l’inefable Jordi Rossy a la batraca, que diria ell, en l’anomenada...
 
9.7.- But Beautiful (Van Hausen & Burke) 5:19.
 
Doncs i quina delicada interpretació que ens han fet ells quatre per a començar-los a escoltar.
 
I des de la pàgina web d’Underpool es pot llegir, al blog:
La música escoltada a “Desde a Bajo” ens mostra la personalíssima visió del jazz de Martín Leiton producte de la seva experiència i influències, on el groove és una característica destacada. Leiton és un músic molt actiu que ha florit no només en un context estrictament jazzístic, sinó també en el pop, la música experimental i la música tradicional. Tot això el converteix en un dels baixistes més complets de l'escena contemporània. A “Desde a Bajo”, Leiton gaudeix de la complicitat del baterista Jordi Rossy, pel qual sent una profunda admiració. Rossy és un referent absolut per a molts músics de la seva generació i Leiton ha tingut l'oportunitat d'actuar amb ell en diferents ocasions. Juntament amb Rossy vénen el saxofonista Santi de la Rubia i el pianista Toni Saigi, dos dels intèrprets més destacats del panorama actual que completen aquest quartet, on Leiton ha aprofitat per documentar la seva experiència com a contrabaixista i compositor.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Campari Milano:
https://www.camparimilano.com/programacio-musical/,
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I seguirem a tot delicat Swing amb un tema on Santi ens farà la melodia, i ja amb el suport del piano de Toni, ells dos jugant, intercanviant i compartint. El primer solo ens el farà Toni, el qual ens farà alguns licks que reconeixerem, com el del “Stablemates” de Golson i alguns més.
 
10.3.- Maletas (Martín Leiton) 6:44.
 
Magnífic tema de Martín i ja heu vist que a més a més, en Santi ens ha clavat un tros de solo al tenor, increïble, com també el del líder Martín al contrabaix, només lleugerament acompanyat pel subtil baterista Rossy i acords puntuals de Toni al piano. Brutal tema de Leiton.
 
I un altre increïble tema és el contrafact del “All The Things You Are”, iniciat a  un tempo mèdium slow per ja després amb la melodia feta per Santi doblar-lo, amb un swing brutal per “walking” de Leiton, melodia una mica modificada però no gaire, i ja després un dels seus brutals solos, llarg i impressionant, als quals ja ens ha molt ben acostumat. Toni el seguirà també amb la seva particular visió de la improvisació pianística farcida de llenguatge propi sense oblidar la seva gran influencia, la monkiana.  I esclar que sense oblidar la base rítmica de dos, ells dos, brutaIs, Martin Leiton i Jordi Rossy i el tema es diu..
 
11.6.- All the Licks (Martín Leiton) 6:37.
 
I sí que ha estat increïble aquesta revisió del tema de Jerome Kern, amb un final on han recuperat la “Intro” inicial a tempo mèdium slow, brutal també.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Nota 79: https://www.nota79.cat/events/,
Nova Jazz Cava:
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club la Vicentina:
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, nosaltres, que inaugurarem la 15a temporada del Jazz Club la Vicentina amb el jove i gran trompetista crescut musicalment amb la Sant Andreu Jazz Band, Joan Chamorro i demés projectes afins, i ja per presentar-nos el seu segon treball discogràfic el del gran trompetista Joan Mar Sauqué en format de trio, amb en Josep Traver, guitarra i Sergi Mesa, contrabaix. Us hi esperem.
 
I ja per acabar projecte i programa, podreu escoltar un altre dels temes més vitals del disc, amb un gran “walking” del líder al contrabaix, tema propi que ens diu que “plou cada dia”, i ja amb la melodia a càrrec de Santi al saxo tenor, amb un canvi tonal en el pont que escoltareu és magnífic. Toni serà qui primer improvisarà i ja copsareu les seves personals “maneres”, sòbries, elegants, sense fer massa “escarafalls” ni carreres fotent carretades de notes seguides a tota hòstia, no, ell és més tranquilet, ara ho escoltareu en el tema anomenat...
 
12.1.- Rains Each Day (Martín Leiton) 8:27.
 
Brutal tema de Martín Leiton i llarg solo d’en Toni per ja seguir-lo Santi amb el seu fraseig tan característic i tècnica immillorable. Velocitat d’execució, fluïdesa d’idees, carretada de notes a mode de Coltrane però sempre amb un gust i obtenció melòdica de gran bellesa, la de les seves improvisacions. I quins “vuits” ens han fet ells amb Jordi Rossy, per després passar a “quatres”, brutals tots quatre, tema ideal per ja deixar-los d’escoltar i nosaltres acabar el primer programa de la temporada 2023-2024.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |