Programa 399: Ander Garcia Trio, Dr. Bobô, Jorge Vera i Pere Foved 4tet, dimecres 26 de febrer de 2020
0 comentaris
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs abans de
començar el programa, dir-vos que aquest divendres passat vam poder gaudir d’un
altre concert extraordinari a la Sala
Xica retrobant-nos amb el nostre amic Gabriel
Amargant al qual ja trobàvem a faltar després d’haver-lo tingut diverses
vegades en concerts també a l’Auditori
del Molí dels Frares. La veritat és que va ser un concert extraordinari amb
una Sala Xica plena d’aficionades i
aficionats, els quals van gaudir com ho vaig fer jo mateix. Va ser un concert
especial, no sé el perquè, potser el mateix Gabriel i amics ens van voler regalar quelcom més de lo habitual.
Gràcies nois.
Doncs avui hi tornem
amb un programa temàtic per ritmes més o menys a tot funk de projectes de
quatre discogràfiques com són Errabal
Jazz, Karonte, Youkali Music i FSNT sèrie 1000. I és que els projectes són “Amahiru” de l’Ander Garcia Trio, el “El Impostor”
de Dr. Bobô, el “My Impromptu” de Jorge
Vera i “Flowing Rhythm” del Pere Foved Quartet i aquesta setmana
amb un micro conte de Carme de la Fuente.
I com no podia ser de
cap més manera.... i també tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les
novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o
sigui que al blog us posaré l’enllaç a a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
El projecte d’aquesta
editorial és doncs:
“AMAHIRU”
Ander
García Trio
Editat
per Errabal Jazz ER 116
Enregistrat
per Juanan Ros del 18 al 20 d’octubre de 2019 a El Cantón de la Soledad,
Gasteiz.
Mesclat
i masteritzat per Juanan Ros.
Produït
per Ander García
Productors
executius Errabal Jazz
Ander
García, kontrabaxua eta boza, contrabaix
Jorge
Castañeda, pianoa, piano
Mikel
Urretagoiena, bateria
Totes les
composicions són de l’Ander García.
I estem davant d’un
projecte curtet de poc més de mitja hora de música i 9 temes personals encabits
en el folklore basc alhora que també en el Jazz per improvisacions i demés
meravelles que escoltarem. Tot i haver dit que el programa d’avui serà força
funk, en aquest projecte priven més les melodies i ritmes autòctons tot i també
haver-hi tempos diversos. De balades n’hi ha tres i són la més delicada i lenta
“Amatxo Maite”, cantada per l’Ander,
intueixo. El 7è track “Ene itzar Maitea”, marcada per la melodia a càrrec de
piano. El 9è track, “Agurra”, és una cançó molt majestuosa per melodia i
harmonia. Les tres però tenen una característica comuna i és la seva bellesa. 8
temes i mitja hora llarga vol dir que n’hi ha d’haver de curtets, com és el cas
del 1er track iniciat a piano amb un ritme i melodia que ens recorda alguna
cançó relacionada amb algun ball del País Basc. Un altre que té una maca
melodia que sona autòctona és la del 3er track “San Juan Zortzikoa”, cançó
curteta amb un pèl més de tempo que l’anterior i amb canvi rítmic interior en
la improvisació del piano. La cançó del 6è track és “Parisko Kale Bateam”
iniciada a un tempo viu en la melodia inicial tot i entrar en un break ben
aviat. El 2n track “Binako” comença a tot redoble de bateria situant-nos també
en les músiques de balls diversos. El líder serà qui primer improvisarà. I el
que és força repetitiu per piano bàsicament és el que titula el disc “Amahiru”
i 4rt track. I finalment, el 8è track “Makil Dantza”, l’ha iniciat el líder a
contrabaix solo i ben aviat se l’hi afegiran piano i bateria, esdevenint
quelcom més amb la inclusió de la resta de companys. El funk no hi serà ni
massa ni gens en aquest projecte, que aquest ja vindrà ens els posteriors, però
tot i això, els tempos animats hi són i sonaran.
Doncs dir-vos que al
blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del líder del projecte: http://www.andergarcia.net/
I sí, començaré com
sempre que puc amb els temes més dolços i delicats, i dels tres que hi ha, he
optat per posar-vos-en un parell de seguits, i aquests seran:
5.- Amatxo Maite (Ander García) 2m34s
9.- Agurra (Ander García) 1m54s
I dels temes que us he
posat, n’he extret els comentaris que el mateix Ander ha fet i escrit en el llibre interior. I començant per
aquestes dues cançons, dir-vos que.....”i de la primera cançó ens diu que ja
l’havia interpretat de manera instrumental en el seu anterior treball “Hiru” que va sonar en aquest programa fa alguns dies, però que aquí la
canta dedicada a la seva estimada mare acompanyat pel piano del Jorge el qual ha improvisat un
“zortziko” en el seu solo. I del darrer només ens diu que és un ball solemne,
el més icònic de les danses basques”.
Doncs quina
preciositat de cançons, la primera amb una melodia molt bella i cantada molt bé
pel mateix Ander el qual ha estat
acompanyat pel Jorge Castañeda al
piano, ell amb una curta improvisació. La següent, té una majestuositat
remarcable, la dels himnes, ja ho diu ell que “Agurra” és un ball solemne, i
també dic jo que té una gran bellesa. Em sona a moments més o menys com el
“Ball de l’Àliga” de La Patum, i no
per melodies i una mica sí pel ritme i majestuositat.
Ander
García,
es llicencia en Enginyeria Informàtica
a la Universitat de Deusto el 2001 i
posteriorment inicia els estudis de jazz al Centre Superior de Música del País Basc, MUSIKENE, obtenint la
llicenciatura en 2008. El seu grup CITRIC,
format a les aules del prestigiós centre, és seleccionat per l'INJUVE, que el porta a tocar en els
festivals de jazz d'Eivissa, Getxo, Sant
Sebastià, Madrid i Brussel·les, entre d'altres. Amb Citric guanya el Concurs de
Jazz Ciutat de Barcelona 2009, consistent en l'enregistrament del seu disc
"Mandra".
Seguirem ara ja
francament més vitals de tempos amb la preciosa cançó....
6.- Parisko Kale
Bateam (Ander Garcia) 5m19s
I ens diu el líder
què...”aquesta és la nostra versió d’un tema fantàstic dels Oskorri. Hem volgut fer-la sense que es
perdi la melodia, l’harmonia i l’ànima de la cançó original”.
Doncs ja hem entrat en
el tempo viu i ritme força potent amb aquest tema de l’Ander. Un tema que també té un break entremig amb la participació
del baterista Mikel Urretagoiena on
també ens mostra més o menys el ball de bastons, cançó amb una melodia molt
vital, la que interpreta Castañeda
al piano. I ves per on que en algun moment em recorda coses de Genesis, així molt de passada. Ander ha fet una primera incursió
solista mostrant-nos la seva delicada pulsió alhora que profunda i rítmica, ben
acompanyat pels cops dels bastons del Mikel.
Castañeda l’ha seguit amb un molt
bon solo, també molt delicat i melòdic alhora que amb pulsió rítmica i
demostració de tècnica a dojo, i per sota, els altres dos de la base rítmica.
L’hem escoltat cantar el solo, sense pensar en l’afinació, i després els
bastons diversos del baterista. Recuperant la melodia ens hem trobat amb el
final. Preciós tema.
El 2008 es trasllada
a Madrid, on treballa com a director
musical de Sheilah Cuffy Project i a
l'obra multidisciplinària LONDON, de
la companyia Cre.Art. A la ciutat es
consolida com contrabaixista, acompanyant a músics de prestigi com Jeff Berlin, Rodney Kendrick i Rhonda Ross,
Jorge Pardo, Perico Sambeat, Chris Kase, Javier Paxariño, Moisés P. Sánchez,
Bob Sands, Chema Sáiz, Victor de Diego, Román Filiu, Marc Collado, Verónica
Ferreiro, Noa Lur, Borja Barrueta, Marc Miralta, Carlos Carli, Martin Andersen
i un llarg etc. Des de llavors Ander
ha tocat en festivals internacionals a països com Mèxic, Guatemala, República Dominicana, Costa Rica, Qatar, Holanda,
Itàlia, Romania, Croàcia, Irlanda, Alemanya etc.
I acabarem aquest
projecte amb el tema....
4.- Amahiru (Ander García) 5m18s
I ja ens acaba dient
que...”Aquest és un tema original on el ritme de zortziko conviu amb una nova clau rítmica (13/8 agrupada en
3-3-2-3-2) la qual cosa ens permet improvisar en un llenguatge contemporani.
Aquesta clau fa possible la subdivisió convivint d’aquesta manera el ritme
tradicional del tamboril i la bateria moderna”.
I amb aquest darrer
tema ens hem tornat a trobar amb una molt maca melodia tradicional arranjada en
clau moderna, per ritmes i demés interaccions relacionades amb el Jazz com són
les improvisacions, on el ritme i tempos són força vitals. La intervenció
solista del líder, amb pulsió potent i rítmica, alhora que seguint fil per
randa l’harmonia ens ha permès seguir-lo força bé gràcies a la concepció
melòdica del seu solo. Jorge Castañeda
ha fet el seu, magistral també, on se li veu creativitat i modernitat en la
seva intervenció. La melodia de nou amb la mà dreta i amb l’esquerra marcant
els acords rítmicament han deixat pas a la veu del líder tot cantussant aquest
“Amahiru”, per després ésser Mikel
qui ens ha fet la seva reeixida intervenció i ja ens ho han dit, amb una nova
clau rítmica tot plegat del 13/8 seguint doncs amb la clau d’investigar sobre
la tradició i aportar-ne modernitat. Bravo nois.
I després d’aquest
molt bon projecte de l’Ander García Trio
sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente
......................................
Gràcies Carme per sempre encabir les teves
històries en el context musical del programa...
I nosaltres seguirem
amb més projectes, i el següent és l’anomenat...
“EL
IMPOSTOR”
Dr
Bobô
Editat
per Karonte KAR 7877
Enregistrat
per Javier López el 22 i 29 de novembre de 2018 als estudis Vumeter, de Cabezón
de la Sal, Cantabria.
Producció
de Dr. Bobô per a Karonte
Juan
Saiz, flauta, flautín, saxos tenor i soprano
Anthony
de Cruz, baix elèctric
Pedro
Terán, bateria i percussió.
Totes les
composicions són de Juan Saiz
excepte el #3 que és de Pedro Terán.
Aquest és un projecte
sorprenent per diversos motius entre els quals la barreja estilística encabida en
les seves músiques. I és que des de la balada als temes més vius, passant pels
més abstractes, tot rau al voltant del jazz més contemporani. El funk o
similars ritmes potents del qual en parlàvem als inicis, el trobarem en algun
dels seus temes. I tornem a tenir un projecte no massa llarg, de prop de 39
minuts i 8 temes farcits de modernitat on fins i tot la que podria ser la
balada del projecte, el 1er track “Obertura Dr. Bobô”, no ho acaba essent tot i
el tempo. I és que el baterista Terón
fa una demostració de com es toquen les percussions de manera contemporània. Al
3er track “Egeo: conflictos, XY” li passa més o menys el mateix, tot i no ser
cap balada. El tempo és suau, el Groove se’ns emporta, la flauta és molt dolça,
però noi, les percussions i baix elèctric fan que tot sigui d’una altra manera,
inclosos els sons estratosfèrics de la flauta del líder tot i començar
delicadament la seva sonoritat. I el 5è track “No me dejéis solo”, és un dels
farcits de música contemporània, amb tot de sons de més enllà de la nostra
Galàxia. Al 7è track li passa el mateix, és un altre tema d’aquells que et
deixen bocabadat per com van les seves sonoritats. Un tema sense un tempo
marcat però sí d’alguna manera inherent, tot i que el que flipa és l’interacció
entre tots tres. El 8è track “Bebé (la sangre continua)” segueix el mateix
format esotèric inicialment per platerets i flauta i posteriors
desenvolupaments on a mig tema, el tempo esdevé brutal. Els temes consistents,
moderns i rítmicament potents són els tres que queden, com és ara el 2n track
“El impostor”. Si no és funk se li acosta, i així ens ho recorda el baix
elèctric i bateria i ara el líder amb el saxo soprano. I el 6è “Urgrund, el
abismo sin fondo”, l’inicia el líder a la flauta i ja de seguida estem ficats
en el ritme persistent i potent dels dos de la base, amb un baix elèctric i
bateria imponents. I no sé si el més viu, crec que sí, és el 4rt track tocat
ara amb el saxo tenor i ja iniciat a tota hòstia però sense oblidar la
concepció contemporània dels solos del líder. Magnífic projecte contemporani on
hi ha més o menys de tot lo bo d’aquest concepte musical.
Doncs a veure si
trobo algun enllaç d’aquests nois i el poso al blog:
Bé, per començar us
proposo escoltar la curta però consistent “balada”, i ho poso entre cometes
seguida d’un altre increïble tema......
1.- Obertura Dr Bobô (Juan
Saiz) 2m14s
8.- Bebé (la sangre
continua) (Juan Saiz) 5m26s
Doncs ja veieu que
estem en una ona relativament diferent, tot i comprovar més endavant la nostra
persistència rítmica del programa d’avui. En l’”Obertura Dr Bobô”, ens han
situat en un àmbit un tant majestuós, per després seguir també igual amb la
melodia a càrrec de saxo tenor i líder, Juanjo
Saiz i ja heu vist de quina manera més “free” l’ha acompanyat el baterista Pedro Terán, una mena de mà dreta del
líder. En el següent tema “Bebé (la sangre continua)”, de títol tristament
actual per totes les desgràcies relacionades amb guerres i refugiats i com els
més petits pateixen els seus efectes moltes vegades amb la seva mort. De fet,
la flauta del líder “crida” a tots vents aquesta desgràcia, primer però
començant el tema amb platerets de l’Est i la seva flauta “ploranera”. Aquesta
situació es va desenvolupant, afegint-s’hi puntualment el baixista da Cruz, i també canviant el missatge
del flautista. Ja a la meitat del tema la rítmica apareix primer amb el
baixista i després el baterista, i donant pas al líder, ara amb el saxo tenor
en un tema que sembla haver canviat, però no. El seu solo oriental, trist
també, ens va apropant al final on també escoltem la flauta al final, recuperant l’inici a mode
de temps per pensar.
I per descomptat que
podeu anar als concerts que fem cada mes al Jazz Club La Vicentina, i ja de cara al mes vinent, aneu reservant
la data del 20 de març, divendres a les 22h, on tindrem el combo que obre les
Jam Sessions al Big Bang del carrer de Botella, al barri del Raval
de Barcelona. Una formació que ens
oferirà la música que cada dissabte sona en aquest bar musical i que gira al
voltant del Jazz Clàssic liderada
per Samuel Marthe, trombó i Tom savage,
guitarra i veu amb Xavi Mèrida,
piano i Carlos Falanga, bateria i de convidats Dorota Sadowska,veu i l’Stuart Grant, contrabaix. Entrada
gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.
I encara amb més
música d’aquest projecte, ara amb el tema....
2.- El impostor (Juan Saiz) 5m15s
I quin altre tema més
potent, ara el líder amb el saxo soprano, iniciant-lo primer amb el baix i
bateria marcant el tempo i ritme. Juanjo
Saiz al soprano ha tornat a fer una demostració de potència i energia
cinètica, que no potencial, durant tot el tema. La melodia del tema l’hem
reconegut ja a l’inici de la seva intervenció fins el break, i després també
sembla haver-la fet, al menys una estoneta. La seva improvisació brutal també,
ha seguit l’estela de les harmonies del Sud agermanades amb el flamenc. I és
que aquest tema respira Sud, respira Oriental, per com es desplaça
harmònicament en el seu solo al soprano. Després d’ell, uns riffs de saxo i
baix per donar suport al baterista Terón
en la seva reeixida improvisació, crac també aquest músic, professor i artista.
El retrobament amb la melodia principal, i sempre el recurrent motiu del baix
elèctric, ens ha apropat al final del tema acabant-lo més o menys de cop.
I aquest trio varen
tocar al Jamboree un dia que no hi
vaig poder anar....i de la pàgina web de MasiMas
ens en deien...
El flautista Juanjo Saiz, líder del quartet Pindio i acompanyant de Baldo Martínez, entre d'altres, el
percussionista Pedro Terán professor
i compositor, també d'òpera, i el baixista Sergio
di Finizio, col·laborador dels flamencs més destacats, són Dr. Bobô, un dels grups més suggerents
de l'escena peninsular del jazz d'avantguarda. Saiz, Terán i di Finizio
ens proposen un recorregut oníric des de la subtilesa, l'exploració tímbrica,
les polirítmies, l'energia sempre, i un conjunt d'influències que inclouen des
de referents de la música clàssica de segle XX fins a mestres de l'heterodòxia
jazzística. Aquest any el prestigiós segell Karonte publicarà el seu primer disc. Abans, l'escoltarem en
primícia al Jamboree. Això ens deien
abans que sortís el disc que esteu escoltant..
I ja acabarem aquest
projecte i ho farem amb...
6.- Urgrund, el
abismo sin fondo (Juan Saiz) 3m35s
I amb aquest tema tan
impressionant ens han tornat a sorprendre per energia inabastable i imparable,
ara amb el flautín del líder i els altres dos de la base donant-li el suport
rítmic i harmònic. Aquest darrer no es
desplaça gaire del centre tonal o sigui que més o menys quasi tot està en un o
dos acords. La gràcia de tot plegat rau en saber improvisar amb aquests
recursos harmònics limitats i fer-ho bé, com ho fa aquest jove mestre de les
canyes. El suport de baix i bateria és imprescindible en tots els projectes i
en aquest més encara, car el “concepte general” del projecte és així de rítmic.
El líder ens demostra les seves habilitats en el domini de flautes i saxos,
havent-lo escoltat al llarg del programa tocant els quatre instruments, flauta,
flautín, saxo tenor i soprano, i fen-t’ho la mar de bé amb els quatre
instruments.
Deixem doncs aquest
rítmic i potent projecte, per seguir ara
amb els ritmes més funks, i així és quasi tot aquest projecte del
pianista i teclista Jorge Vera, però
abans..
I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i
així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu
extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas
la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n
tot el seu catàleg.
“MY
IMPROMPTU”
Jorge
Vera
Editat
per Youkali Music S.L. el 2019 Youkali
171
Enregistrat
per Pedro Baselga i Pablo Baselga el 2018 als Infinity Studios, Madrid.
Mesclat
i masteritzat per Sergio Fernández.
Produït
per Youkali Music.
Jorge
Vera, piano, Rhodes i Sintetitzador en tots els temes
Víctor
Cisternas, baix elèctric (#1, 2, 4, 6, 10
i 11)
Sergio
Fernández, baix elèctric (#3, 5, 8 i 9)
Roberto
Trujillo, baix elèctric (#7)
Damien
Schmitt, bateria (tots excepte #3 i 7)
José
Manuel Vera, bateria (#3)
Miguel
Lamas, bateria (#7)
Jorge
Pérez, percussió (tots excepte #3 i 7)
I les col·laboracions
de:
Inoidel
González, saxo tenor (#5)
Eduardo
Vera, guitarra (#7)
Jesús
Molina, mini Moog (#7)
Totes les
composicions són de Jorge Vera
excepte els temes de Paul Desmond “Take
Five”, John Coltrane “Giant Steps” i Sonny Rollins “Oleo”. Per descomptat
que d’aquests temes sí n’ha fet el Jorge
els arranjaments.
Des de la pàgina web
del disc ens diuen de manera resumida què...
"My
Impromptu" és una obra basada en tota l'energia de la carrera de Jorge Vera. Creada a partir
d'improvisació, treball i idees per aconseguir un so molt de tipus Fusió fent
homenatge a Chick Corea, Yellow Jackets
i Dave Weckl Band entre d'altres.
Veiem doncs com són els temes i van els tempos i ritmes del projecte d’aquest
pianista xilè establert a Madrid, Jorge
Vera.
I aquest sí un
projecte Fusió i funky com fa estona que vaig dient, i més de 50 minuts de
músiques potents amb 13 temes. I tot i això hi ha un parell de temes una mica
més dolços, comparats amb la resta, perquè de balades no en tenim ni una. Així
és que el tema més tranquil, tot i els seus inicis és el 8è track “Artistri”,
el qual ha començat de manera persistent amb acords de sintetitzador repetitius
per després derivar més dolçament amb el piano, ambdós interpretats per tots
dos. A partir d’aquí tot respira molta Fusió i tempo. El 9è track, encara a
ritme marcat però no fast és el “Chaquetas amarillas” iniciat però
esotèricament fins l’entrada del baterista i líder al teclat. Una mica en la
mateixa ona està el 3er track “Drummer Vera”, iniciat ja amb el marcatge del
baterista el qual tindrà força més protagonisme entre les ràfegues de teclats i
baix elèctric. Quasi de la mateixa manera per tempo, tenim el 5è track “The
Great People” ara amb saxo tenor i demés companys de la base. Els redobles de
la bateria obren l’11è track “I Love Porcaro”, també potent a un ritme marcat i
no massa ràpid. El 4rt track “Giant Steps” de Coltrane és una petita meravella per l’arranjament i sonoritat
delicada del teclat, i hauria de ser el Rhodes. És un tema “net” en comparació
als comentats abans, i ho dic pels espais sonors i musicals que s’hi troba en
el tema, gens carregat de concepte rítmic persistent i potent. A un tempo no
massa viu i sí reiteratiu per ritme de bateria, baix i sintetitzador tenim el
1er track “Rock Impromptu”, a tot tren amb un solo de baixista força
interessant. El 6è track “Mantra” segueix l’esperit de ritmes marcats i tempo
no massa fast de la majoria de temes del projecte, on el líder s’esplaia amb el
sintetitzador i els seus magnífics sons. El tempo i ritme es tornen més vitals
en el tema de Desmond “Take Five”,
en la mateixa ona de delicada sonoritat que el tema de Coltrane. El 7è track “Lamas drumming”, tot i ésser iniciat a ritme
marcat i a bon tempo, esdevindrà quelcom més també i sobretot en el solo del
mini Moog. I el més viu sembla ser el tema de Rollins “Oleo”, 10è track, on el líder segueix amb teclats, el baix
fa un “walking” bestial, i igualment és la intervenció del baterista. I res,
que us recomano que l’adquiriu a la pàgina web...
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc perquè el pugeu
adquirir:
Doncs per començar us
proposo escoltar el tema més proper a lo que en podríem dir balada, o més aviat
un tema a tempo no massa fast, en aquest cas d’absència de balades a l’ús....
8.- Artistri (Jorge Vera) 5m38s
I ja heu comprovat
que avui anem a tota Fusió i majorment a tot Funk, a pesar que aquest tema hagi
estat força suau, que ben aviat canviarà tot. Suau sí, però amb un Groove
permanent tot i el tempo no massa viu. I ja veieu de quina persistent manera
l’han començat amb el líder als sintetitzadors. Ben aviat hem escoltat el
diàleg encetat amb el baixista i pianista, i sempre per sota una màquina
rítmica ternària i compacta. Els
“colors” canviants per les sonoritats diverses de piano i sintetitzador, hi són
també pel so del baixista Fernandez.
I recordem que en aquest tema hi tenim al baterista “principal”, Damien Schmitt. La riquesa del tema la
constatem mica a mica que l’anem escoltant i notant els canvis de sonoritats,
perquè el tempo més o menys es manté, havent-hi però moments càlids on es
rebaixa la tensió rítmica. La clau de tot plegat és però la riquesa sonora on
es constata un bon procés d’enregistrament, mescles i màstering. Segur que
escoltant-lo més vegades podríem ampliar-ne les nostres impressions, però això
us ho deixo per a vosaltres, una vegada hàgiu pogut aconseguir el disc entrant
a la web de Youkali Music.
Seguim a tot funk amb
el tema més llarg del projecte, el darrer track del disc anomenat...
11.- I Love Porcaro (Jorge Vera) 8m24s
I hem seguit amb la
persistència rítmica, que d’això va majorment aquest projecte. I amb el bateria
han començat, tot i afegir-s’hi teclat, el líder Vera i el baixista ara en Víctor
Cisternas. I després de la introducció i tema amb el potent Groove
inherent, ja hem pogut escoltar una aproximació solista del líder al Rhodes i
sintes diversos. Cisternas s’ha
quedat quasi sol en un improvisació sòlida, consistent i melòdica, amb les
notes més agudes del seu baix primer, per després recuperar les profunditats,
moment en el qual hem pogut escoltar un solo d’escombretes i percussions primer
amb Schmitt i després amb Jorge Pérez, aquest darrer present en
quasi tots els temes. El baterista ha fet un solo força impressionant, de
redobles diversos, i sempre amb el suport del teclat del líder amb una
seqüència d’acords determinada pujant, fins arribar al més agut i tornar a
baixar i seguir la seqüència, fent una mena de roda. I quasi sense
adonar-nos-en, el líder i el seu teclat l’ha substituït ara fent ell el seu
solo i seqüència harmònica, amb el baterista a tot beat. Al final però s’ha
quedat sol el líder i teclista, afegint-s’hi baterista i baix i anar seguint la
seqüència fins arribar al final d’aquest tema tan reiteratiu i persistent, que
d’això va aquest programa.
I acabarem aquest
projecte potent amb el tema de Sonny
Rollins arranjat pel Jorge...
4.- Oleo (S. Rollins & J. Vera) 2m25s
I dels tres
estàndards que hi ha en aquest projecte, i tots tres amb el mateix tarannà
sonor i rítmic, no tant beat aquest darrer com en els temes escoltats, us he
volgut posar el més “fast” de tots tres, i aquest és l’“Oleo” de Rollins, un R&Ch, que de manera més
o menys normal es nota, i que amb l’arranjament del líder i teclista, doncs
això quasi que no s’ha notat. De fet l’ha començat el baixista, ara Víctor Cisternas, amb el baterista a
tot tren, en Damien Schmitt. I ha
estat tot plegat una improvisació ja des de l’inici, recuperant la melodia del
tema just abans d’acabar-lo. Solos de tots tres, més o menys sols, és el que
hem escoltat tot plegat a un tempo endimoniat. I ja deixem aquest potent projecte...
i ara ja encarem el
final del programa, i ho farem amb el projecte de FSNT, però abans..
....deixeu-me que us
digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure
l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més
relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi
trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en
tot lo de Fresh Sound Records,
editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel
teu suport tots aquests anys.
I el projecte de FSNT és el....
“FLOWING
RHTYHM”
Pere
Foved Quartet
Editat
per FSNT sèrie 1000 FSNT 1020
Enregistrat
per Juanjo Alba els dies 20 i 21 de febrer de 2019 a Medusa Estudio, Barcelona,
Mesclat
per Juanjo Alba
Masteritzat
per Greg Calbi a Sterling Sound, Nova York
Produït
per Pere Foved
Productor
executiu: Jordi Pujol
BlueMoon
Producciones Discograficas S.L.
Pere
Foved, bateria
Gabriel
Amargant, saxo tenor i soprano
Joan
Vinyals, guitarra
Tom
Warburton, contrabaix
Convidat:
David Pastor (trompeta al número 5).
Doncs aquest és un
projecte de prop de 36 minuts amb 10 temes amb el senyal d’identitat del líder
i baterista Pere Foved. Ell ha
volgut deixar la seva empremta amb barreja de temes propis i el que en podem
dir estàndards de Jazz fets però a la “seva rítmica manera”, per això el disc
es diu “Flowing Rhythm”, o sigui amb
“Ritme fluït”, més o menys. Els tempos són tots prou vius, si exceptuem el
darrer i 10è track, que seria una balada i que sí, encara ho és tot i el
marcatge rítmic del Pere, un tema
preciós de Buddy Johnson, “Save Your
Love For Me”. I seguint amb el “Ritme fluït” tenim els temes del Pere, com són el 1er track i que titula
l’àlbum, “Flowing Rhythm”. Aquest i el 6è track “Culini Beat”, són amb els
companys i són una recreació rítmico-melòdica, havent-n’hi un parell que són
estrictament una recreació rítmica del Pere
i que són el 4rt track “Drumelastic” i el 9è “Matisos”. A partir d’aquí, a tot
funk, a tot ritme amb temes on “normalment” els tempos i ritmes no tenen aquest
tarannà que el Pere els hi ha volgut
donar. Un d’aquests temes és el 3r track “Beatrice” de Sam Rivers, tocat a un tempo força viu i a tot funk. La versió que
fa del “Get Back”, 8è track, de Lennon
& McCartney té també aquesta empremta. També té aquest fluir rítmic,
tot i que més suau el tema de Rodgers
& Hammersteim II i 7è track “It might as well be spring”. I més vius de
tempo són els dos temes que queden com
el 2n track i tema del
desaparegut Jimmy Heath, un R&Ch
anomenat “CTA”, i ja per acabar el tema de Harry
Woods i 5è track “What a Little Moonlight Can Do”, viu sí però també
delicat i amb un swing fast, tant que quasi no es percep, tot i el “runnig” més
que “walking” del contrabaix. Doncs espero que us serveixi aquesta revisió
rítmica dels temes que tenen un “Ritme Fluït”.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc: https://www.freshsoundrecords.com/pere-foved-albums/47796-flowing-rhythm.html
Doncs per començar us
proposo escoltar el tema de Buddy
Johnson arranjat pel Pere Foved....
10.- Save Your Love
For Me (B. Johnson)
I després de la
“canya” del darrer tema de Rollins &
Vera, segurament necessitàvem aquests moments de relax. I és que tot i
tenir un “beat”, el del baterista, la melodia i calidesa del so del saxo tenor
del Gabriel Amargant ha mantingut el
tema en el format de balada, o quasi balada. Ell mateix ha seguit amb la improvisació,
que per cert ha estat superlativa, per delicada i tècnica alhora, com quan ha
arribat als súper aguts i no només, car en tota la seva exposició ha brillat a
parts iguales la delicadesa i la tècnica. El solo melòdic, ens ha ajudat a
seguir-lo durant la seva exposició, i aquestes són les virtuts dels músics que
ho saben fer així de bé. Després d’ell, el solo de Joan Vinyals, brillant, nítid i clar, i també curtet, ha deixat pas
de nou a la melodia d’aquest tema que tant s’havia escoltat en les discoteques,
cantat per Etta James, i no per això
exempt de qualitat i bellesa, que ja heu vist de quin nivell han estat ambdues.
Eliane Elias el cantava i tocava al
piano al tempo original de balada en el seu “Around the City” del 2006, una vertadera bellesa, també.
I després d’aquesta
petita meravella us proposo escoltar tres dels temes del Pere tots seguits, partint del que comparteix amb la resta del
quartet fins els que toca ell sol..
1.- Flowing Rhythm (Pere Foved) 1m49s
4.- Drumelastic (Pere Foved) 1m08s
9.- Matisos (Pere Foved) 2m02s
I ja hi tornem amb el
ritme i així ho hem escoltat en el primer tema, el que titula el disc “Flowing
Rhythm” amb en Gabriel Amargant al
saxo soprano i el Pere fotent-li
marcant el tempo i gaudint fent el ritme i en Vinyals donant-los suport. I els solos que ha fet el Pere, primer amb la caixa amb el bordó
posat i després sense, oferint-nos doncs les diverses sonoritats de la caixa i
demés estris de la seva bateria, en el segon també amb absència de plats.
Pere
Foved (Esplugues de Llobregat, 1977) és un baterista i músic català de
jazz. Va començar els seus estudis de piano musical i va fer solfeig al Conservatori de Badalona, anys després
va escollir la bateria com a instrument principal i va completar els seus estudis
a l'Aula de Música Moderna i Jazz del
Liceu. Va ampliar els seus coneixements al Drummers Collective de la ciutat de Nova York. Ha publicat diversos àlbums i el llibre, Estudis de Caixa, amb Dinsic Publicacions Musicals. També
treballa amb diversos artistes com: Juan
Perro, Mónica Green, David Pastor, Gnaposs, Laura Simó, Pedro Javier
Hermosilla, Charlie Wood, Joan Vinyals, Cece Giannotti i un llarg etc.
I seguim amb la seva
versió del tema de Lennon &
McCartney....
8.- Get Back (Lennon & McCartney) 4m03s
I quina “canya” de
tema dels Beatles ja originàriament,
i ves per on com l’han transformat. Clau important és la participació de Vinyals, que amb la guitarra va marcant
el ritme discotequer que tant s’havia ballat allà pels 80s, sense oblidar el
contrabaix del Tom que està immens,
fent la melodia el Gabriel al saxo
tenor des de l’inici, en un chorus. Vinyals
ha deixat el “pedal” posat al ritme i s’ha dedicat al solo que ha resultat
magnífic fet amb aquella sonoritat “rocker-bluesy” dels 60s. Gabriel l’ha seguit de manera magistral
per fer-lo al tempo proposat, però també per fer-lo encabit en l’àmbit de Funky
adequat al projecte, considerant també el seu aspecte rítmic. Melodia de nou al
saxo tenor i posterior “vamp” per anar-lo acabant mica a mica, en una seqüència
que es va diluint tot i indicant-nos que
en el directe del Jamboree es devia
allargassar adequadament a les expectatives del públic i ànim dels músics, com
sempre passa en els directes.
I acabarem projecte i
programa amb el tema on hi col·labora David
Pastor, tema de Harry Woods anomenat...
5.- What a little
moonlight can do (Harry Woods) 4m51s
"What a little
moonlight can do" és una cançó escrita el 1934 per Harry M. Woods i enregistrada per Billie Holiday acompanyada per Teddy
Wilson & His Orchestra, el 1935 al començament de la seva carrera, tema
ja inicialment escrit a tempo fast, més o menys com el que acabem d’escoltar
amb els nostres herois. Un tema de Jazz
Clàssic però que també es pot tocar de manera moderna i que ells han fet de la manera més actual, la del Pere Foved. El tema té una estructura
“ABCD” de 16 compassos cadascuna de les parts, o sigui, gens típic dels
estàndards moderns i potser sí dels del Jazz Clàssic. L’han començat la base
rítmica fent-ne les parts “AB” amb el Tom
a tot “walking”, quasi “running”, la bateria del Pere que no la colpeja a mode “swing”, i en Vinyals fent-ne els acords, tot plegat a mode introductori a la melodia
feta amb notes llargues a càrrec de saxo tenor i trompeta, del Gabriel i ara amb el David Pastor, els quals s’hi han passejat
una vegada. Ell mateix ha fet el seu primer solo, magnífic com sempre que
l’escoltem. Del tema n’ha fet un sol chorus, ja de per sí llarg, de 64
compassos a tot drap. La seva mestria i velocitat interpretativa també en el
registre més agut, cosa difícil parlant de la trompeta, és cosa de ben pocs
entre els quals el David Pastor. Per
cert, que el vam veure al Jamboree
tocant un projecte dedicat a Dizzy
Gillespie, un monstre i Màster dels més grans de la música i de
l’instrument, acompanyat també pel Gabriel
Amargant per parlar només dels que escoltem avui. En Gabriel ha fet també una sola passejada pel tema, al tempo
súperfast que ells han encetat, crec que més ràpid que l’original, i esclar que
fer un solo amb el saxo tenor a aquesta velocitat només és cosa de pocs, entre
els quals també el Gabriel. Aquell
dia del Jamboree van fer un “Donna
Lee” a 300 la negra i els solos de tots dos van ser realment increïbles.
Després del solo del Gabriel han fet
uns “vuits” ells dos, arribant al darrer tots plegats i deixant pas de nou a la
melodia aquesta súper vital tema acabant-lo amb una mena de “vamp” amb el
líder i baterista fent ell el final a cop de plat.
Doncs ja hem
acabat el programa d’avui i recordeu els projectes que hem escoltat. Primer el
de l’Ander Garcia Trio, “Amahiru”,
d’Errabal Jazz; el de Dr. Bobô editat per Karonte; el del Jorge Vera, “My Impromptu”, disc de Youkali Music i aquest darrer del Pere Foved, “Flowing Rhythm”, disc de FSNT sèrie 1000, i avui amb un micro conte de Carme de la Fuente.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff,
Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset
i Mallol.
Programa 398: Rufaka Folk Jazz Orquestra i The Django Orquestra, dimecres 19 de febrer de 2020.
0 comentaris
Molt bona nit a
tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit
aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un
programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic
Cifu. A ell li dediquem el programa
avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest
programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.
Doncs abans de
començar a parlar del programa d’avui, recordar-vos que aquest divendres 21 de
febrer tindrem concert a la Sala Xica
amb el projecte dedicat a George
Gershwin a càrrec del Gabriel
Amargant Quartet amb en Gabriel, saxo tenor i clarinet, Roger Mas,
piano; Martín Léiton, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Entrada gratuïta en
un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament
de SVdH i organitzat des del Jazz
Club La Vicentina.
I avui farem un
programa dedicat a dues Big Bands de
casa nostra, amb estils musicals diferents però encabides en el mateix “paquet
musical” pel fet d’haver-hi un dels grans arranjadors de formats grans, en Sergi Vergés, arranjador en els dos
projectes. També per donar suport a l’Albert
Bello, creador ja des fa una colla d’anys de l’única escola de música en
tota la península dedicada al Gipsy
Jazz, Manouche o com li vulgueu dir.
I al blog podreu
llegir una mica més sobre els músics
arranjadors que es dediquen al gran format, Big Bands encabides en escoles, i
hi tenim també l’Esmuc Jazz Project, la
OJO Taller de Músics, la mateixa Big Band Conservatori del Liceu, que
també dirigeix en Sergi, sense
oblidar la Big Band de Begues
relacionada amb l’escola de música de Begues
al menys pel fet que hi ha en Juli
Casado, ànima de tot plegat. També tenim al Vicens Martín, gran arranjador com és també l’Alfons Carrascosa, Joan Monné, ells dos treballant amb la Sant Andreu Jazz Band, big band de
joves músics, elles i ells dirigida i creada pel Joan Chamorro, inicialment sorgida de l’escola i darrerament ja amb
vida pròpia. I no per no parlar-vos de tots els que faltin, oblidar-los, més
aviat comminar-vos a vosaltres a cercar-los.
Doncs els dos discos
que escoltarem són el “Beatus Ille”, de
la Rufaka Folk Jazz Orquestra, obra
i gràcia del Sèrgi Vergés, editat
per Seed Music. I acabarem amb The Django Orquestra, amb l’Albert Bello com ànima sempiterna i en Sergi amb arranjaments. La llista de
músics és prou llarga per comentar-la després. I aquesta setmana escoltarem un
micro conte de Teresa Tuset.
Doncs comencem amb el
projecte creat pel Sergi Vergés....
“BEATUS
ILLE”
Rufaka
Folk Jazz Orquestra
Editat
per Seed Music S.C.P.
Enregistrat
en directe amb unitat mòbil per David Casamitjana el 9 de gener de 2016 i el 8
i 9 de desembre de 2016 a l’Auditori Pau Casals del Vendrell (Tarragona).
Mesclat
i masteritzat per David Casamitjana i Sergi Vergés a l’Espai
sonor
Montoliu (Montoliu de Segarra, Lleida).
Producció
executiva: Rut Martínez per a ADEP
Sergi
Vergés, arranjaments i direcció
Joana
Gomila, veu
Ivan
Garriga, violí, tamborí de cordes a 5
Liv
Hallum, acordió diatònic
Ivan
Caro, flabiol sec i tamborí, gralla dolça, ocarina, caramella, pandereta
Gabriel
Amargant, alto (lead), soprano, clarinet
Joan
Mas, alto, soprano, flauta
Lluc
Casares, tenor, clarinet, flauta
César
del Val, tenor, flauta
Marcel·lí
Bayer, baríton, clarinet baix
Pep
Garau, trompeta (lead), flugel
Joan
Mar Sauqué, trompeta (lead), flugel a 7, 8
Jaume
Peña, Pol Omedes i Òscar Latorre trompeta, flugel
Albert
Costa, trombó (lead), sac de gemecs a 1, 5
Josep
Tutusaus “Tutu”, trombó (lead) a 1, 4
Joan
Codina, Edgar Gómez trombó
Darío
García, trombó baix, tuba
Iago
Aguado, guitarra
Joan
Claver, piano
Pau
Sala, contrabaix
Pedro
Campos, contrabaix a 1, 4
Roger
Gutiérrez, bateria, gong a 8
Arnau
Obiols, bateria, surdo, gran
bombo,
pandero quadrat, canya esquerdada
José
Carlos Cubas, percussió
Doncs tot semblen ser
composicions del folklore de la zona, essent doncs el màster Sergi Vergés qui n’ha fet tots els
arranjaments que en questa cas es tot una obra seva. I aquest és un projecte de
gran envergadura per diversos motius. D’aquests n’hi ha diversos com per
exemple la gran feinada que va fer en Sergi
Vergés tot i recopilant material folklòric de la zona on ell va anar a
viure. Una vegada recopilat, llavors es tracta de fer una selecció. A partir
d’aquí més feinada en parir els arranjaments per a tota la Big Band. També devia
tenir ell al seu cap quins havien de ser els músics participants, i per tant,
fer-los adequats a cadascun dels membres. Feina hercúlia que només gent com
ell, que afortunadament n’hi ha poden fer (alguns d’ells comentats abans en la
presentació del programa). Al final, l’envergadura també es fa palesa en la
llargària dels temes i projecte general. Així doncs tenim més d’una hora i
quart de músiques barreja de folklore i jazz, amb unes interpretacions
magnífiques, totes elles encabides en 8 temes bàsics.
Pocs temes i tanta
estona vol dir que n’hi ha d’haver de llargs com per exemple “La Suite
Pirenenca” de més de 17m on hi tenim diversitat de tempos i ritmes i composta
per les següents cançons: “Intro flabiol”, “Cascabillo”, “Lo verd d’antan”, “Muntanhes
araneses”, “La polleta d’aigua”, “La maire Antoène”, “Una filheta de Lion” i
les “Corrandes”. Quatre dels temes depassen els 9 minuts, com per exemple el
més delicat “Lliri d’aigua” iniciat amb una intro delicada de cordes fregades.
El preciós “Cant de la sibil·la”, està en el mateix context de l’anterior, és a
dir, tempo suau (no sempre) i durada, alhora que amb diversitat emocional pels
seus canvis rítmics i de tempo, iniciat per la gralla de l’Ivan Caro i posterior veu de Joana
Gomila. El “Pasdoble de Tosquiets”, té també més de 9 minuts, i és un dels
més vius del projecte amb canvis rítmics que van del que ens diu el títol al
swing passant per el de “marxing band” en el solo del Gabriel al clarinet. El primer tema que obre el projecte “La gata i
el belitre” de prop de 8 minuts l’inicien a mode d’intro percussions diverses
per després afegir-s’hi la gralla i pandereta. Després ja podrem escoltar
l’acordió, el tempo prou viu també, el ritme marcat i tota la resta de músics.
El 3er track “Jo en tinc un oncle que és a l’Havana”, proper als 7 minuts, l’ha
iniciat Hallum a l’acordió, després Gomila fent ja la melodia i amb tots
els altres, ja a tot ritme càlid del Carib.
I finalment, i amb més o menys la mateixa durada el tema a tot “jota”, “Jotes
de Tuixén”, fet a un tempo prou vital.
I és clar que amb tot
aquest material, a un se li fa difícil seleccionar què sonarà i què no.
Seguirem la dinàmica del programa i això en ho facilitarà força, així doncs us
proposo escoltar la preciosa cançó...
4.- Lliri
d’aigua (Tradicional & Sergi Vergés) 9m41s
I què en podem dir
d’aquesta cançó? No n'hem trobat l'autoria. Serafí Pitarra, (Frederic Soler i Hubert) estrenava l'any 1886
"Lo lliri d'aigua - balada en tres actes i en prosa" que contenia una
cançó amb una primera estrofa molt semblant a aquesta però que no hi apareix
l'última que presentem. I per que quedi clar, aquesta fa referència a la cançó
cantada per Maria Gironès i Sala
nascuda a Salt el 1923 i que podeu
trobar en l’enllaç que us posaré al blog:
El compositor de sardanes Josep Saderra i Puigferrer té una sardana titulada "El lliri
d'aigua", amb la mateixa lletra de Pitarra.
També sense la darrera estrofa la recull Artur
Blasco dins "A Peu pels camins del Cançoner" a Saldes (Berguedà), l'any 2000.
I parlant dels
nostres herois, doncs reconèixer el mèrit als instrumentistes i a la veu solista.
La intro de l’Ivan Garriga al violí
ha estat preciosa i delicada, preparant l’entrada de Joana Gomila cantant les primeres estrofes i després amb alguns de
la Rufaka. La cançó va seguint,
cantada per Joana i ja per omplir-se
de sonoritats amb tota la Big Band.
La baixada final ha donat peu al magnífic solo del Lluc Casares iniciat primer delicadament amb sons de percussions i
guitarra per poc després arribar a un clímax impressionant que ha durat una
bona estona i ja al final amb la resta de companys de la Rufaka. Immens aquest final, amb la mateixa baixada harmònica fins
retrobar la veu de Joana i retrobar
la delicadesa inicial, a moments amb la potència de tota l’orquestra. El final
va dient “què és la cançó d’una noia que el promès la va deixar, què és la
cançó d’una noia que el riu se la va emportar”. Preciosa cançó per començar el
projecte del Sergi.
L’agost de 2015 me’n
vaig anar a viure a Arsèguel, al Baridà, amb la idea de Rufaca al cap. La idea
rebia aleshores el nom genèric de “Projecte Cadí” i havia nascut de les meves
classes amb l’Ivan Garriga els tres anys anteriors al Superior del Liceu. La
idea seminal consistia a portar a la formació de big band estàndard la música tradicional
del Pirineu, i ja vaig sospitar que no seria un projecte qualsevol: seria el
meu primer projecte personal, l’estiu que feia 50 i després de dues dècades
llargues d’escriure per encàrrec música per a big band. No vaig saber calibrar,
però, la magnitud del viatge que estava a punt d’encetar: amb quina força
aquestes tonades s’introduirien a la meva vida, els centenars de quilòmetres
que passejaria per la comarca amb elles al cap, o els que faria en cercles al
menjador de casa, com una fera engabiada, al caliu de la llar de foc.
Seguirem amb la
música tradicional en clau de Jazz amb la cançó..
2.- Si tu te’n fas (Tradicional
& S. Vergés) 9m46s
Aquesta és una
melodia a la qual se li ha ficat diferents lletres segons els llocs on les
cantaven. Maria del Mar Bonet la
cantava amb lletra diferent i titulada “Enamorat i al·lota”, cantada més o
menys igual que ho ha fet Joana.
També la podem trobar com a “Si tu te’n fas la lluna. Cançó de les
transformacions” (ells mateixos la sots titulen “transformacions”), tot i que
amb canvis en la melodia alhora que també en la lletra. Sembla que partint de
la base de les estrofes se n’han fet diverses lletres i melodies.
La versió del Sergi té una mena de groove amb un
tempo un tan viu que se’t va emportant mica a mica, partint de la calma inicial
primer amb la veu de Joana per
després, i ja una vegada acabades les primeres estrofes, encabir-hi un canvi
rítmic i de tempos vivaç, fins el precís
moment del “break”, moment en el qual ens hem retrobat amb la calma i el
magnífic solo de l’Òscar Latorre a
la trompeta. Tot plegat ha anat derivant vers moments intensos pel seu solo
però també per l’afegitó dels membres de la Rufaka tot plegat amb una energia immensa. Al final, un altre break
amb un “lick” dels membres de l’orquestra donant suport al solo a les congues
de José Carlos Cubas. Break
posterior per així escoltar de nou a Joana
cantant sobre “truites de riu i monges”, i així anar encarrilant el final amb
cantarella d’ella i acordió, tot farcit d’un bon ritme i tempo per anar
arribant al final d’aquesta cançó amb tantes variables, recuperant però els
plàcids inicis.
La inspiració, en cas
d’existir, no és més que compulsió, ja ho deia bé Gil de Biedma. No vaig
calibrar el munt de dies de frustració absoluta ni els dies (menys) d’eufòria
gairebé estupefaent; els llibres, discos i concerts amb què em nodriria i,
sobretot, els paisatges i les persones que havien d’arribar i que ara em
conformen per sempre. El resultat del viatge gairebé homèric és el que ara
teniu a les mans. Tot sentint-lo, penso, com Cortázar, que aquests arranjaments
mereixen estar plegats perquè del desencant de cadascun d’ells va créixer la
voluntat del següent. I també penso en aquell home de qui parlava Borges, que
es proposa la tasca de dibuixar el món i un dia descobreix que aquell pacient
laberint de línies traça la imatge de la seva cara. Reconec la meva cara en
tota aquesta música: els meus referents, les meves obsessions, les coses que
m’enamoren. No sé si tot plegat és jazz o és folk, la taxonomia musical
m’interessa més aviat poc: és només un punt de vista sobre el món musical que
ara m’envolta, una mirada subjectiva però apassionada. Em passo la vida
ensenyant que la passió és l’única aproximació honesta al meu ofici, i que tota
la que hi aboques acaba impregnant la música i, d’una manera o altra,
aconsegueix transmetre’s. Espero no anar errat i que aquest disc aboni la meva
tesi.
Sergi
Vergés
I ara he fet una
selecció de tres cançons de la seva Suite Pirinenca, que escoltareu
seguides....
5.- Suite pirinenca (Tradicional & S. Vergés) 7m10s
5.3.- Lo verd d’antan
5.6.- La Maire
Antoène
5.8.- Corrandes
I com he dit abans,
m’he permès extreure tres de les cançons de “La Suite Pirinenca” que recordem
està composta per les següents cançons: “Intro flabiol”, “Cascabillo”, “Lo verd
d’antan”, “Muntanhes araneses”, “La polleta d’aigua”, “La maire Antoène”, “Una
filheta de Lion” i les “Corrandes”.
I de “Lo Verd
d’antan” en podem trobar referències a la Gascunya,
Gasconha en occità-gascó. Poques coses he pogut trobar de “Lo verd
d’antan”, o sigui que feina hercúlia de recerca la que va haver de fer el Sergi. Primer Joana l’ha cantat, en occità-gascò, intueixo, ben recolzada per la Rufaka i els arranjaments del Sergi per després, i ja amb més calma,
escoltar el magnífic i dolç solo i so del Joan
Mas al saxo alto. Magnífica interpretació la del músic manresà amb tot
l’esplendor i mica a mica amb més potència, la dels seus companys de
l’orquestra. El final, recuperat amb les percussions, el so d’una tabla sembla
del José Carlos Cubas i la veu de Joana.
I de la segona cançó
“La Maire Antoène” no he trobat res de res, haig de dir per Internet, la qual
cosa em fa pensar que la recerca d’en Sergi
devia ser per les biblioteques dels pobles del seu entorn pirinenc. Bravo de
nou, Sergi. Sí que la melodia em
recorda un musical americà però només a les primeres estrofes cantades i tampoc
no calcades. Em refereixo al “If I were a rich man” del Mary Poppins. La mestria de l’arranjador s’ha fet palesa en la
cadència posterior amb tota la Rufaka
tocant junts la melodia, sí la que primer ha fet l’acordió de Liv Hallum. Escoltar-los a tots ells i
elles en aquest final i a aquest tempo realment fa trempar. I recordeu que el
tema ha començat a plateret i bombo, i després la veu de Joana, acordió i la resta de músics. Tema vital i enèrgicament
magnífic.
I sobre les
“Corrandes” he pogut trobar on s’explica com i quan les ballaven. Parlo de l’Aplec de Talló. Ens hem de situar a Bellver de Cerdanya i que del Talló va néixer una font, després que
una ovella rasqués i rasqués el terra fins trobar una imatge de la marededeú.
Cada dilluns de Pàsqua fan doncs
aquest aplec a la font del Talló,
ballant-hi les corrandes i en rotllanes
acabant a la plaça del Portal dels camps de Monterròs. Encara es ballen i s’ensenyen a les escoles, cosa que he
pogut veure en un vídeo que córrer pel núvol. La lletra, l’incansable cercador
l’ha hagut de trobar a les biblioteques. I en el seu arranjament hi ha barrejat
canvis rítmics quan se sent “El tabal” i a ràfegues la resta de músics. Ha
començat però amb les cordes fregades i ja intuint el ritme posterior, amb la
melodia del flaviol i la resta de vents ja per obra i gràcia de l’arranjador. I
Joana cantant que si “les noies de
Cerdanya no tenen molt bon color no és per l’aigua de la plana.....” i ja no
acabo d’entendre. I les corrandes segueixen cantades i més plàcides, fins el
moment del ball amb el “tra la ra la ra la ra”, i el “tabal” i els vents
comentats a l’inici. I més “tra la ra la ra” fins el final amb el flaviol,
tabal i vents.
I acabarem el
projecte de la Rufaka Folk Jazz
Orquestra amb arranjaments i direcció a càrrec de l’incansable Sergi Vergés, i ho farem amb el....
8.- Pasdoble de Tosquiets
(Tradicional & S. Vergés) 9m07s
I aquest “Pasdoble de
Tosquiets” curiosament l’he pogut escoltar gràcies a un jubilat saragossà Alfonso Sanchez que el toca amb el seu
acordió diatònic. L’home té una pàgina web dedicada a la seva afició, la música
amb l’acordió diatònic. Se’l veu a ell i a un jove, tocant-la en una trobada
d’acordionistes a Saragossa.
En Sergi ha volgut que comencessin piano i
violí, amb Joan Claver i Ivan Garriga, per seguir amb la
melodia a càrrec d’acordió, diatònic, i flaviol, amb Liv Hallum i Ivan Caro,
per seguir tota la Rufaka. Els
redobles de l’Arnau Obiols han
encetat el canvi rítmic també amb la tuba d’en Darío García, i ja la veu de Joana
cantant sense lletra, acompanyada per vents diversos. I ja el magnífic solo de Gabriel Amargant al clarinet, desenvolupant totes les seves
arts que en són moltes. Però és que després li ha tocat al jove crac de la
trompeta, en Joan Mar Sauqué, el
qual també ho ha brodat, ells dos i tots plegats tot a ritme de “Marxing Band”.
El Swing delicat ha aparegut en el solo al saxo tenor de César del Val i ja amb incursions dels vents dels seus companys. El
final, amb flaviol i redobles ens ha situat recuperant la melodia, ara a ritme
de pasdoble, com els inicis, acabant-lo de manera magistral i amb uns
arranjaments amb inclusions de melodies diverses, swing també i demés
meravelles, acabant de manera majestuosa, de cop.
I en Sergi dedica unes lletres a fer
agraïments a diversa gent que l’ha acompanyat en aquest projecte i que ja us
posaré al blog...
Agraïments...
A l’Arnau Obiols, la
Liv Hallum, la Cati Plana, el Marc Figuerola i la Cristina Boixadera, per
donar-me tot de música per explorar i il·luminar-me sobre la idiosincràsia dels
instruments tradicionals. A l’Artur Blasco, savi folklorista i veí amabilíssim,
els llibres del qual m’han servit d’inspiració impagable durant tot el procés.
A l’Auditori Pau Casals del Vendrell, per les facilitats i el tracte impecable.
Al Jan Tomàs i el Boris Pi, per les imatges i el bon rotllo. A la Rut Martínez,
per orientar-me i recolzar el projecte. Estic en deute vitalici amb l’Escola
Folk del Pirineu i el seus capitans, el Tito Peláez i la Martine Lambregts, per
les facilitats, l’hospitalitat i l’amistat generosa amb què m’han obsequiat des
que vaig aterrar a Arsèguel, sense les quals la meva feina hagués estat
infinitament més feixuga i la meva estada molt més grisa. Al meu vell amic
David Casamitjana, un dels grans del seu ofici, que va creure en el projecte
des del seu inici i el va recolzar de mil maneres i sense reserves, per fer-ho
sonar tot tan bé, tan ràpid i amb tanta alegria.
I acaba comentant
que......
Si acosto l’orella
als cents de pàgines d’scores, (de partitures) no sona pas res. Tampoc sona res
per més que mogui els braços com si dirigís. La música no sona, i el que és
pitjor, no transmet cap emoció, fins que no la toca un músic, i jo tinc la
fortuna de comptar amb una banda de gent jove amb un talent poc comú que m’han
donat l’empenta i el suport incondicional i necessari per no defallir. Estic
honrat i orgullós de treballar amb tots ells. De manera especial, als Ivans,
els meus dos fillols: l’Ivan Caro, una d’aquelles ànimes bessones que de
vegades et topes a la vida, per acompanyar la meva ciclotímia creativa amb
paciència i carinyo; i l’Ivan Garriga, l’instigador de tot plegat i la meva mà
dreta en aquest projecte, per acollir-me al seu territori i a la seva família i
per embarcar-se en mil peripècies amb confiança i afecte filial. Quan cercava
repertori pel projecte i vaig arribar a La gata i el belitre, em va venir el
record de la meva iaia cantant-la amb la seva veu fineta. Segur que mon pare es
va cansar de sentir-la dels seus llavis quan era un vailet. Aquest disc està
dedicat a la memòria de tots dos, la Rosalia
i el Josep Maria.
Sergi
Vergés
I després d’aquest
magnífic projecte sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
..........................
Gràcies Teresa per la teva vitalitat i frescor.
I acabarem el
programa d’avui amb el projecte de l’Alfred
Bello, ànima farcida de swing-manouche, el del Django Reinhardt, responsable de la secció de Manouche-Gipsy de l’EMMCA,
Escola Municipal de Música Centre de les Arts de l’Hospitalet, i ideòleg del projecte de la The Django Orquestra, amb el Sergi
Vergés de nou amb els arranjaments.
“THE
DJANGO ORQUESTRA”
The
Django Orquestra
Editat
per Audiovisuals Sarrià, Barcelona
Gravat
per David Casamitjana i Natxo Nogueras el novembre de 2018 a l’estudi OIDO de
Barcelona, excepte
els solos d’un parell d’instruments.
Edició
digital de David Casamitjana i Albert Bello
Mesclat
per David Casamitjana a l'Espai Sonor Montoliu Studio, Montoliu de Segarra
Masteritzat
per Alex Wharton el juliol de 2019 a Abbey Road Studios, Londres
Productors:
Albert Bello i Sergi Vergés
Productor
executiu: Albert Bello
Sergi
Vergés, director d'orquestra
Albert
Bello, guitarra solista
Oriol
Saña, violí solista
Elisenda
Julià, veu
César
Del Val, saxo alt, clarinet i flauta
Joan
Mas, saxo alt i flauta
Albert
Carrique, saxo tenor, clarinet i flauta
Pol
Prats, saxo tenor i soprano
Andreu
Domènech, saxo baríton i clarinet baix
Pep
Garau i Òscar Latorre, trompeta
Joan
Mar Sauqué i Pol Omedes, trompeta i flugelhorn
Albert
Costa, Samuel Marthe, Pablo Martín, trombó
Joan
Codina, trombó baix
Francisco
Palazón i David Flores, violí
Pere
Nolasc, viola
John
Cottle, violoncel
Rémi
Oswald, Claudi Làzaro i Camil Arcarazo, guitarra rítmica
Joan
Motera, contrabaix
Roger
Gutiérrez, bateria
Al novembre del 2018 The Django Orchestra entrava als
estudis OIDO de Barcelona per gravar el seu primer CD. Al juliol del 2019 es
masteritzaba en els estudis Abbey Road
de Londres, finalitzant així el
procés de producció. El 16 d'agost es presentava en directe. Ara, ja està
disponible per a tots vosaltres. Esperem que el gaudiu escoltant tant com
nosaltres hem gaudit fent-ho!
I així, d’aquesta
manera tan resumida, ens expliquen ells dos una tasca que també ha portat una
pila d’hores de feina. Tal i com em va dir el mateix Sergi, autor de tots els arrengaments, “Mira que n’hi ha d’hores
posades a tots dos discos”.
I estem davant un
projecte de més de 55 minuts de quasi tot de temes de Django Reinhardt i dic
quasi perquè un que no, és el “Tea for Two”, tema de Vincent Youmans del 1922.
La resta són composicions de Django tot i haver-hi un suite, “Blues en mineur:
Suite”, que podria ser un treball de composició i compilació dels dos caps del
projecte. I és que la balada del projecte és la preciosa composició del genial
guitarrista anomenada “Vamp”. Una mica més viu de tempo és el 7è track “Fleur
denuit”, iniciada amb pizicattos de guitarres. I el preciós tema “Tea For Two”,
el canta Elisenda Julià, iniciant-lo delicadament per esdevenir quelcom de més,
posteriorment ja a tot delicat swing. Una mica més viu de tempo i a tot swing
és el 2n track “Vipers Dream”, tema que no tindrà cap canvi, ni de tempo ni de
ritme. I el “Blues en Mi menor: Suite”, supera els 10 minuts, on hi ha
diversitat de tempos i ritmes. I el 4rt track “Webster” és un altre dels temes
de Django. I el 9è track “Minor Swing” és un dels més emblemàtics de Django. I
el primer tema que obre el disc, “Babik”, és el més bopper de tots, a un tempo
endimoniadament ràpid. I encara més ràpid de tempo és el 8è track “Impromptu”,
interpretat però no tant ràpid com ho feia el gran guitarrista.
I com sempre dir-vos
que al blog us posaré l’enllaç, en el cas d’avui, al bandcamp del projecte on
el podreu adquirir de manera digital:
I tinc el mateix
problema que amb l’anterior projecte, la selecció que és també una eliminació.
Us proposo escoltar el preciós tema, música de Vincent Youmans i lletra de Irving
Caesar, el conegut...
6.- Tea for Two (V. Youmans & I. Caesar) 6m35s
Aquesta és una cançó
del 1925 del musical No, No, Nanette
amb música de Vincent Youmans i
lletres de Irving Caesar. Consisteix
en un duet interpretat per Nanette i Tom
en el segon acte i la lectura que descriu el futur que imaginen junts. La
cançó conté canvis de tonalitat entre el Ab major i C major. La cançó
consisteix majoritàriament de negres i corxeres amb punt. Alec Wilder descriu aquestes característiques com a inusuals en les
grans peces teatrals però reconeixent que la cançó obtingué un gran èxit a
pesar d’això.
I els nostres herois
n’han fet una versió preciosa, delicada pel swing de les guitarres manouche. La
càlida veu d’Elisenda Julià s’hi
escau la mar de bé, ella, fent-ho amb una perfecte entonació i swing. La intro
que ha fet ella i la guitarra de l’Albert
Bello ha estat la porta per on ha entrat el tema, el swing amb les
guitarres, el violí de l’Oriol Saña
i companys i ja alguns dels vents de l’orquestra. El solo a trompeta amb
sordina em sona que sigui del Joan Mar
Sauqué, el qual repeteix projecte conjuntament amb d’altres músics. Suau i
delicat el solo del Joan que ha
deixat pas al duet de veu i guitarra d’Elisanda
i Albert, acompanyats pel swing de
les guitarres i contrabaix d’en Joan
Motera. La melodia i arranjament ha aparegut amb els vents entremig del solo
de la cantant. I la melodia recuperada ens ha apropat al final, acabant-lo
delicadament. Preciós tema que vam poder veure, com tots els altres, el dia de
la seva estrena al Teatre Joventut
de l’Hospitalet el novembre de 2018.
I per parlar una mica
de l’Albert Bello...
Des de la seva
incursió en el jazz manouche, Albert
Bello s'ha convertit en el màxim representant de l'estil a Espanya. Graduat a l'Aula de Música Moderna i Jazz del Conservatori del Liceu de Barcelona i llicenciat a l'Escola Superior de Música de Catalunya
(ESMUC), no ha deixat d'ampliar la seva formació realitzant diferents
cursos, tallers i masterclass.
I seguim amb un altre
tema, ara amb un swing molt delicat, i ja tema de Django, anomenat...
2.- Vipers Dream (D. Reinhardt) 8m03s
Un tema que van fer Django Reinhardt i Stéphane Grappelli &
Quintet del Hot Club de França amb Stéphane
Grappelli (violí); Django Reinhardt
(guitarrista solista); Joseph Reinhardt
i Eugène
Vées (guitarra rítmica) i Louis Yola
(contrabaix), el 25 de novembre de 1937 a París.
I aquest és un dels
temes típics de Django Reinhardt amb
un swing delicat, un pèl arrastradet, amb la melodia a càrrec de l’Albert a la guitarra, melodia curta
després acompanyada per cordes fregades i vents diversos. El solo al trombó ara
a càrrec de Samuel Marthe, que us
recordo tindrem el 20 de març a la Sala
Xica, ha estat brutal, també per
com n’obté el so així com “cascat”. La delicadesa segueix i el swing que no pot
parar, amb la guitarra de l’Albert
acompanyat pels saxos i la resposta dels trombons, després afegint-s’hi les
trompetes, en un magnífic arranjament. El solo de l’Oriol Saña al violí ens ha acaronat també per la seva dolçor a
registre mig-baix, inicialment, i també amb el “riff” dels saxos i trombons.
Magnífic tempo i swing que mica a mica et va fent bellugar si és que no ho has
fet ja des de l’inici. I el solo de l’Oriol
segueix fins arribar a una sèrie de canvis harmònics evidents, ja amb la Django Orquestra a “tot cos”, amb tots
plegats seguint les directrius del genial arranjador Sergi Vergés. Al final han recuperat la melodia del tema per així
acabar-lo també dolçament.
I seguim parlant de l’Albert....
Com a intèrpret
destaca el seu treball amb Folkincats,
Albert Bello & Oriol Saña Experiment, Shine i Albert Bello Trio, amb
els quals ha actuat en més de 20 països d'Europa
i Amèrica. La seva trajectòria en el jazz manouche li ha permès compartir
escenari amb moltes de les grans figures de l'estil, com Tchavolo Schmitt, Sébastien Giniaux, Noé Reinhardt, Paulus Schäfer,
Robin Nolan, Gwen Cahué, Fiona Monbet, Samy Daussat, entre molts altres.
I encara seguirem amb
més música, i ara ho farem escoltant la Suite Blues en menor...
3.- Blues en mineur:
Suite
(Reinhardt & Bello) 10m55s
Tot i que es tracta
d’una melodia clàssica de jam, si n’hi hagué alguna, hi ha algunes coses que
poden fer que Django, i els “Blues
menors” (o “Blues en Mineur”) siguin una mica complicats de seguir. Una cosa
que pot fer que la melodia sigui una mica complicada és que Django la va
enregistrar diverses vegades, interpretant l’inici de manera diferent cada
vegada.
I per tal com l’han
començat poc podríem pensar que hi hauria el canvi de tempo a tot tren i swing
fast. I la melodia l’ha començat l’Oriol
Saña al violí acompanyat del combo de guitarres i contrabaix. I el canvi ha
aparegut amb els trombons, vents diversos i disbauxa generalitzada de tots
plegats, tot just abans de trobar-nos amb el tema a càrrec dels metalls i vents
i a tot swing. Al solo del Joan Codina
al trombó baix, crec jo, li ha seguit els de la resta de trombons, amb en Albert Costa, Samuel Marthe i Pablo Martín, suposo. Han seguit els
solos de tots els trompetistes, o sigui Pep
Garau, Òscar Latorre, Joan Mar Sauqué i
Pol Omedes. Després dels metalls, totes les canyes primer amb el saxo
soprano d’en Pol Prats, per després
tenor, alto, tenor de nou, baríton, clarinet, tenor, en fi, tota una magnífica
roda de solos de les canyes que realment fa flipar, i més que ho va fer en
directe, la primera vegada que ho escoltàvem. I després d’aqueta voràgine i
disbauxa magnífica dels solistes, un break, relax, i el solo de l’Albert a la guitarra i els acompanyants Rémi Oswald, Claudi Làzaro i Camil
Arcarazo, guitarra rítmica, Joan
Motera, contrabaix i Roger
Gutiérrez, bateria. El relax però ha durat poc i mica a mica la intensitat
de tot tipus ha anat pujant, fins el moment de l’entrada dels vents, llavors
arribant a un clímax total. Un break de nou a càrrec dels vents, ells sols, i
després han encarat el tema fins el final, amb una altra magnífica demostració
del què vol dir fer un arranjament. La melodia recuperada ens ha dit que això
s’acabava, com efectivament així ha estat.
I com que només tenim
dos projectes, haurem d’aprofitar-nos i extreure’n encara més músiques...i ara també
amb el conegut tema de Django...
9.- Minor Swing (Django Reinhardt) 4m35s
Aquesta és una
melodia gitana de jazz composada per Django
Reinhardt i Stéphane Grappelli. Va ser gravada per The Quintet del Hot Club de França el 1937. Va ser gravat cinc
vegades més al llarg de la carrera de Reinhardt
i es considera que va ser una de les seves composicions més emblemàtiques. “Minor
Swing” es va estrenar com a single a 78 rpm per Swing el 1937 amb Django Reinhardt i Stéphane Grappelli i
el Quintette du Hot Club de France.
I qui no ha escoltat
mai aquesta melodia de Django..pocs
crec jo. L’han començat l’Albert i
l’Oriol i contrabaix del Joan, ja començant amb el swing i tempo
típics d’aquests temes. El solo de l’Albert
ha estat força impressionant per com l’ha confegit, per velocitat i fraseig
típic del “manouche”. Així mateix l’ha seguit l’Oriol primer delicadament, i mica a mica entrant en velocitat
d’execució, no endebades ell és un dels referents en això del violí jazz, sinó
el referent, a seques. El swing a càrrec de guitarres rítmiques i contrabaix és
impertorbable, magnífic, fins el moment d’aparèixer bateria i la resta de la Django Orquestra, fent els vents i
demés un “soli” i després una espurna de melodia. Al final, en Roger Gutièrrez ha fet un magnífic
solo, recolzat també per la resta de companys, acabant el tema però, de cop.
Darrer tema del concert que van fer al Teatre
Joventut.
I l’Albert Bello ..
Com a docent, és el
creador i coordinador del Departament de
Jazz Manouche de l’EMMCA, única
escola de tot el món amb un programa d'estudis dedicat al jazz manouche per a
nens, joves i adults. Ha creat i publicat material pedagògic propi, tant
llibres d'iniciació com partitures de combo i llibres de tècnica i
improvisació. Durant anys dirigeix el cicle de masterclass "Entre les
Cordes", on s'han realitzat més de 50 activitats i en el qual han tocat
els músics més importants de l'estil. Durant aquests anys imparteix nombroses
masterclass i tallers de jazz manouche i improvisació en festivals, escoles i
conservatoris de tot Espanya, així
com als Estats Units (Berklee College Of
Music), Dinamarca, Bèlgica, Argentina, i seguiríem parlant d’ell
llargament, sense oblidar-nos del seu amic Oriol
Saña. Però d’ells dos ja en vaig comentar els ets i uts en un programa
anterior dedicat al projecte que van compartir.
I ja acabarem
projecte i programa, amb un altre gran tema de Django Reinhardt anomenat....
4.- Webster (D. Reinhardt) 5m51s
Aquesta la van fer Django Reinhardt i Stéphane Grappelli,
amb Django Reinhardt (guitarra); Stéphane Grappelli (violí); Gianni Safred (piano);
Marco Pecori (contrabaix); Aurelio de Carolis (bateria), enregistrat el
gener-febrer del 1949 als estudis de la RAI,
Roma.
I tot i ser el “Minor
Swing” el darrer tema, com que aquest té un punt més de tempo, us l’he volgut
posar per acabar el projecte i programa d’avui. I és que aquest “Webster” és
impressionant pel swing que no s’ha aturat en cap moment. Un primer solo a
càrrec de l’Oriol magnífic, fet amb
calidesa fins i tot en els aguts, ha deixat pas al del seu amic, l’Albert a la guitarra. I sempre el
suport de les guitarres rítmiques, contrabaix i bateria, també, car la resta de
la Django Orquestra l’han començat
donant-los suport de manera puntual amb “Riffs” diversos a base de preguntes i
respostes. Un altre “Soli” dels vents ha seguit les intervencions solistes dels
dos amics, i tot amb una marxa i swing increïbles. En Joan Motera al contrabaix ha fet també la seva aportació solista en
aquest tema per seguir després tots plegats ja reconduint-nos al final del tema
amb la melodia de violins, acabant-lo tots plegats magníficament, com si fos el
final de la peli.
Doncs ja hem acabat
el programa d’avui, magnífic crec jo, i altre vegada dedicat a les Big Bands, primer la Rufaka Folk Jazz Orquestra i la The Django Orquestra. Aquesta vegada
però amb dos protagonistes principals, en Sergi
Vergés, arranjador de tots els temes que heu escoltat en aquest programa, i
l’Albert Bello creador i ideòleg d’aquest
darrer magnífic projecte, The Django
Orquestra, alhora que totes les coses boniques que he dit d’ell, qui va pensar en Sergi perquè se’n fes càrrec de quasi tot plegat.
I us recordo que
aquest divendres 21 de febrer tindrem concert a la Sala Xica amb el projecte dedicat a George Gershwin a càrrec del Gabriel
Amargant Quartet amb en Gabriel, saxo tenor i clarinet, Roger Mas,
piano; Martín Léiton, contrabaix i Joan Vidal, bateria. Entrada gratuïta en
un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament
de SVdH i organitzat des del Jazz
Club La Vicentina.
Doncs res, que us
recordo que aneu a veure jazz en directe
a llocs com Jazz Club La Vicentina, La
Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff,
Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan,
Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir
discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.
Doncs ara sí, ho
deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és
www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha
realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves
músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us
desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
