Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Doncs després del programa dedicat a 4 diferents Big Bands, aquesta setmana ens dedicarem a tres projectes de l’editorial amiga i mare, Fresh Sound Records i concretament els de la seva “filial” Fresh Sound New Talent. O sigui que podreu escoltar a l'Alessandro Fadini & Josiah Boornazian, "Simply Begin Again", el de Joachim Govin, "Present" i el "Inner Light" de Faïz Lamouri. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 


Doncs comencem ja amb el primer projecte i que serà el “Present” de Joachim Covin, editat per FSNT el 2020 i enregistrat en directe per Julien Bassères el 17 i 18 de novembre de 2018 a La Boutique du Val, Meudon, France. Un disc que el mateix líder va produir i que Jordi Pujol va fer possible. I aquí hi tenim a Joachim Govin, contrabaix; Ben Van Gelder, saxo alto; Tony Tixier, Enzo Carniel, piano; Gautier Garrigue, bateria i Ellinoa, veu. Aquest és un projecte amb 10 temes on n’hi ha quatre així com molt delicats de tempo, un parell de tempo mèdium, dos més una mica més vius, i dos més d’aquells més vitals. Les composicions les comparteixen entre ells i alguns màsters del Jazz, com després ja us comentaré. També és divers perquè alguns temes on intervé la cantant tenen un tarannà més pop que jazzy. Tot i això la seva bonica veu els fa molt agradables. Canta en quatre temes havent-n’hi també de preciosos estàndards com és el que ara escoltareu, la balada de Duke Ellington anomenada.... 

1.6.- Prelude to a kiss (D. Ellington) 5m49s 

Doncs quina preciositat de tema que ens han fet els nostres herois, primer ella,  Ellinoa amb la seva dolça veu i després el Ben Van Gelder al saxo alto, fent un solo molt bonic i acabant el tema ell mateix. De fet, el tema se l’han repartit entre ells dos, ella amb la melodia i ell amb la improvisació. El tempo és quasi el mateix que va emprar Duke Ellington i Johnny Hodges ell fent la melodia amb el seu alto. Un tema del 1938, molt modern per la època, allunyat del concepte més “fàcil” dels temes encabits en el Tin Pan Alley i segons el gran teòric Gunter Schuller una de les més boniques balades de Duke. I considerant la dificultat del tema, dons déu n’hi do de quina magnífica manera s’hi ha passejat en Van Gelder, mostrant-nos el seu saber, el d’aquest jove saxo alto que vam veure a la Nova Jazz Cava encabit en el quintet del Lluc Casares. Preciós tema per començar el projecte de Joachim Govin i programa d’avui. 

I una altra balada és la del tema “Elements” iniciada amb una “intro” a piano, en un tema del líder Govin. Una altra balada és la del trombonista J.J. Johnson anomenada “Lament”, iniciada pel jove saxo alto ja amb la melodia i primer solo. I ella, Ellinoa es va atrevir a cantar un tema de Björk anomenat “Unisson”, amb una “intro” d’ella sola a la veu en un tema de més de 10 minuts que tindrà diversitat a dojo. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/joachim-govin-albums/52220-present.html 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.

 

I seguim ara amb el segon projecte de la nit i recordeu que estem escoltant tres discos de FSNT, i aquest serà el de Faïz Lamouri anomenat “Inner Light”. Disc editat el 2020 i enregistrat també al país veí pe Arthur Goutet el 6 de març de 2019 a l’Studio Sextan, Paris, França, mesclat per ell mateix i masteritzat per Dave Darlington al Bass Hit Studio, NY, USA. I aquí hi tenim a Faïz Lamouri, saxo tenor; Jeremy Hinnekens, piano, Fender Rhodes; Gabriel Midon, contrabaix; Thomas Delor, bateria. Aquest és també un projecte amb 10 temes, i divers de tempos amb dues   baladetes molt maques, un parell més a tempo mèdium, tres més una mica més vius de tempo i tres més força vitals. S’ha de dir que tots els temes són del líder Faïz Lamouri. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/faiz-lamouri-albums/48823-inner-light.html 

Escoltem-los doncs amb alguna de les balades per veure com les tracten ells, i serà el tema anomenat. 

2.5.- Memories (F. Lamouri) 7m35s 

I hem seguit així de dolços amb aquesta altra balada, ara del líder del projecte, el jove Faïz Lamouri, amb una melodia preciosa a saxo tenor molt delicat de sonoritat. I de quina manera l’han acompanyat piano, contrabaix i bateria, aquest darrer acaronant amb les masses les seves timbales i plats. Midon al contrabaix ha fet la seva primera exposició solista amb la mateixa dolçor, la que el tema convida a desenvolupar. I així mateix l’ha fet el saxo tenor Lamouri en el seu solo. Una balada d’aquelles que et posen la “gallina de pèl”. Molt maca la seva interpretació, en un solo que és una altra melodia, de tan bonic que l’ha fet. I que delicats hem començat, cosa que canviarà aviat. 

I una altra de les balades d’aquest projecte és l’anomenada “Afternoon”, iniciada per ell mateix al saxo tenor i seguint la mateixa tònica i tasca dels acompanyants. I més viu i bonic és el tema “Search” iniciat pel saxo tenor i melodia, per posteriors canvis melòdics i rítmics, reconvertint-se el tema en quelcom més. 

Seguim però dir vos què si entreu al web de Temps Recordhttps://tempsrecord.cat hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues, Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió.



I el darrer projecte de la nit de FSNT és el més modern de concepció anomenat “Simply Begin Again” de l’Alessandro Fadini i Josiah Boornazian editat també el 2020 i enregistrat per Toni Tedesco el 26 de novembre de 2018 als Tedesco Studios, Paramus, New Jersey. Produït pels dos líders i fet possible gràcies al Jordi Pujol. I aquí hi tenim a Alessandro Fadini, piano; Josiah Boornazian, saxo alto, overdubs; Jakob Dreyer, contrabaix; Luke Markham, bateria i convidat especial Brandon Sherman, trompeta en dos temes. I aquest és un projecte força complex per com de Free n’és el seu tarannà, amb set temes molt curtets improvisats pels seus autors. També per l’ús dels efectes electrònics que en fa el colider Boornazian aplicat tot això al seu saxo. Les balades ortodoxes no hi són, i hi ha temes slow amb una empremta contemporània força evident. Temes a tempo mèdium són els altres, no havent-n’hi cap d’aquells que en diem fast, ràpids. Els ritmes també són fora del “normal” entre cometes, havent-hi Groove i absència de swing, tota una experiència rítmica i sonora. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/alessandro-fadini-josiah-boornazian-albums/51381-simply-begin-again.html 

I un dels slow i proper al concepte de balada és el... 

3.12.- Love (J. Boornazian) 4m30s 

I ja haureu notat que aquesta peça que hem escoltat s’allunya una mica del concepte “balada”, tot i ser-ho pel tempo. Els efectes emprats pel saxo alto i compositor Boornazian són preciosos i preciosistes, i el tema també és molt maco. I quin canvi més potent, el del pont, sembla, amb un increment de la intensitat i emotivitat que ens ha sorprès de ben segur, com ho han fet les seves melodies. I més encara el solo del saxo alto passar per sedassos electrònics d’efectes a base de pedals i demés. La modernitat la tindrem en aquesta utilització dels estris electrònics i no només, car també hi és en les composicions, i en els seus caps i cors, com podrem constatar més endavant. 

I un altre tema amb aquest tarannà és “Omertà”, del mateix compositor, tema iniciat dolçament per acords de piano, solts, per després afegir-s’hi ell amb el saxo també amb el so modificat, coses aquestes que no desmereixen les seves composicions i més aviat són el senyal d’identitat. I ja més marcat rítmicament és el tema “Mr. Impossible” del pianista i colider Fadini, un tema a un ritme ternari que resulta força entretingut, també pels efectes aquosos emprats pel seu company a l’alto. El compositor iniciarà la primera improvisació en un tema sorprenent. I un tema del baterista Markham és el “Placid”, on el saxo alto juga amb la sonoritat del seu instrument, a vegades acústic “tal qual”, i a vegades passat per sedassos electrònics diversos, aconseguint uns sons estratosfèrics i també a tempo mèdium i ritme entretallat. 

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del music:

http://www.aleksfadini.com 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.


 

I anem repassant més temes d’aquests projectes tot i recuperant el de Joachim Govin i recordeu que hi tenim a Joachim Govin, contrabaix; Ben Van Gelder, saxo alt; Tony Tixier, Enzo Carniel, piano i Gautier Garrigue, bateria ara ja sense la veu d’Ellinoa i ara els escoltarem en el tema del jove saxo alto Ben Van Gelder que no fa massa vam veure a la Nova Jazz Cava de Terrassa, tema anomenat... 

4.10.- Cycles (Ben Van Gelder) 7m21s 

Doncs i quina composició més bonica ens ha fet el jove saxofonista, bonica de melodia però també amb una harmonia i canvis preciosos, alhora que el ritme i tempo emprats. La melodia és preciosa, sobretot quan ell l’ha inicia amb el seu alto. També sorprèn que sigui tan curta, car el pianista Tony Tixier ens ha fet ben aviat la seva primera improvisació, ben marcada per la secció rítmica, més el baterista Gautier Garrigue però també amb la pulsió del contrabaix del líder Joachim Govin. I què maco ha estat el solo del jove saxo alto, amb un so preciós i unes línies melòdiques molt boniques, i és que els canvis harmònics del tema són així de macos. Preciós tema de Ben Van Gelder. 

I un tema delicat a tempo mèdium és el compost pel pianista Tixier anomenat “Denial of Love”, amb la veu de Ellinoa en un tema amb aires com els del primer “Return to Forever” de Corea i Flora Purim. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es

 

I seguim escoltant-los, i ara amb el projecte “Inner Light” de Faïz Lamouri tot i recordant als músics i que són: Faïz Lamouri, saxo tenor; Jeremy Hinnekens, piano, Fender Rhodes; Gabriel Midon, contrabaix; Thomas Delor, bateria, però abans dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del music: https://www.faizlamouri.com, i us proposo doncs que els escoltem amb el tema... 

5.8.- Delight (F. Lamouri) 6m17s 

I déu n’hi do quin tema de Lamouri, modern de concepció i també d’interpretació. Iniciat pel contrabaixista amb el motiu principal, melòdic i rítmic, per ben aviat el líder amb el saxo i posteriorment la resta de companys de la base rítmica, amb forta presència del baterista Delor. El primer solo del líder ha estat magnífic, amb profusió de tècnica, sonoritat moderna, arpegis, i molta rítmica en el seu solo. I és que el tema és així de marxós, amb aquesta intenció d’apropar-nos a la fusió per ritmes i a la contemporaneïtat del jazz més actual pel seu solo. Treballa molt en el registre agut del seu tenor d’on n’obté els sons adequats pel tema. El pianista Hinnekens igualment ha fet un solo magnífic, percusiu, per com n’és el tema, amb una bona mostra de control sobre les dues mans, amb una esquerra pel canal homònim i la dreta pel canal dret, coses que es noten clarament. O sigui que els micros estaven així de den posats sobre l’harpa del piano. Magnífic ell també aportant la seva personal visió del tema, i amb el suport de la base rítmica de baterista i contrabaix. Gran tema de Lamouri, i gran projecte, ja ho podeu escoltar. I abans d’acabar de cop, hem gaudit amb l’energia solista del baterista Delor. 

Un descobriment el d’aquest saxofonista nascut a Rabat, Marroc. Arribà a Paris el 2004, i el 2008 va aconseguir una beca i va marxar als EEUU a la New School for Jazz and Contemporary Music de New York graduant-se el 2011 amb tots els honors. Va estar-se allà tocant a tot arreu com per exemple el Smalls Jazz Club. Per cert, en aquest club, i en aquests dies de pandèmia, s’hi fan concerts per “streaming” a diari i amb grans i joves músics del Jazz de NY. 

I un tema anomenat “Trip” consta de dues parts, la primera “Intro” a saxo tenor solo, mostrant-nos la melodia del tema que apareixerà posteriorment amb la resta dels companys del quartet. Un molt bon tema que s’afegeix als altres de magnífics compostos per aquest jove music marroquí establert de nou a Paris després de la seva estada a NY. 

I ja podeu anar cada dia a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, a diari. Serà qüestió de mirar-ne la programació. I també al Sinestesia que hi ha prop de la plaça del Centre a Sants, on s’hi tornen a fer concerts, i igualment, mireu-ne la programació.


I ara fent una passa endavant per modernitat de projecte, el dels dos coliders l’Alessandro Fadini i Josiah Boornazian i amb Alessandro Fadini, piano; Josiah Boornazian, allto sax, overdubs; Jakob Dreyer, contrabaix; Luke Markham, bateria. Escoltem-los ara amb un convidat a la trompeta i tema també del saxofonista... 

6.8.- Foragers (J. Boornazian) 6m43s 

I quin tema ens ha fet el saxo alto Boornazian ara sí, encabit dintre de la modernitat post bop però no per sonoritats passades per sedassos electrònics diversos, amb el so “natural” i fresc del seu magnífic alto. Hem gaudit també amb la trompeta de Brandon Sherman, en un tema on la pulsió rítmica del piano sembla ser la “mare dels ous” i així ha estat com l’han començat, amb aquest motiu rítmic principal. La melodia del saxo alto ha aparegut ben aviat, i també els canvis rítmics encabits en el que seria el pont. Quin so més bonic el d’aquest alto i també gran composició d’ell mateix. La seva intervenció solista ha estat també remarcable, amb una gran tècnica i un gust exquisit i afinació perfecte fins i tot en el registre agut del seu instrument. El solo del trompetista també ha estat molt bonic, mostrant-nos la seva dolçor i melòdica intervenció. I què ben trenat ha estat el pont, aquell moment on canvien coses, en aquest cas, harmòniques i rítmiques. El solo del colider i pianista Alessandro Fadini  ha estat també brutal, molt ben acompanyat per la base de dos, contrabaix i bateria, o sigui Jakob Dreyer Luke Markham ells dos magnífics durant tot el tema. 

I un altre tema bonic és el “Theme for the lonesome Wanderer”, amb una melodia feta a duet de saxo alto i trompeta, en un tema que tindrà diversitat de canvis posteriorment. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.

 


I anem escoltant-los i anar posant temes amb més incrementant de tempo, coses aquestes que només passant en aquest programa. I així doncs que recuperem el projecte anomenat “Present” amb ell mateix Joachim Govin, contrabaix; Ben Van Gelder, saxo alt; Tony Tixier, Enzo Carniel, piano i Gautier Garrigue, bateria i els escoltarem en el magnífic tema de Jerome Kern amb una “intro” magnífica a càrrec del Ben Van Gelder i arranjament força reeixit... 

7.4.- All the things you are (Jerome Kern) 8m45s 

I quina versió ens han fet del magnífic tema de Jerome Kern, el “All the things you are” i quina llarga i bonica “intro” ens ha fet el jove saxo alto Ben Van Gelder. I ell mateix n’ha fet la melodia a un tempo mèdium molt maco i amb posterior swing, ja sí en la seva magnífica improvisació. Un swing que no és massa evident per com el baterista i contrabaixista remenen els seus instruments acompanyant al jove saxo alto. Aquest ha aparegut en el solo del pianista, i no d’entrada sinó una mica més tard. I en aquest tema el pianista és Enzo Garniel i ja heu pogut escoltar quin tros de solo que ens ha fet, magnífic i ben aplaudit pel públic assistent, un públic que va aplaudir correctament els solos dels músics i finals dels temes, com és d’agrair. El líder Joachim Govin ha fet un magnífic solo al contrabaix, i ves per on que aquests músics que descobrim avui ens estan meravellant, els d’aquest projecte, i els dels altres dos. Quina sort que tenim de poder gaudir d’aquestes produccions que fa l’estimat Jordi Pujol. 

I un altre tema interessant és el “Just Passing” compost pel líder Joachim Govin, tema de melodia curteta on ell mateix en fa la primera improvisació, en un tema marcat rítmicament pel baterista, tot i que delicadament i amb un Groove evident. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ara ja fins el 17 d’abril a  la Sala Xica on comptarem amb en Ramón Ángel Rey , Manel Fortià, i convidats els quals ens presentaran el seu disc “Abril 10/18” i com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina. 


I quina magnífica selecció de temes que estem escoltant, cosa que no té cap mèrit, perquè el mèrit és sempre dels músics, ells i elles els artistes de tot plegat. I seguim ara amb el projecte ”Inner Light” amb Faïz Lamouri, saxo tenor; Jeremy Hinnekens, piano, Fender Rhodes; Gabriel Midon, contrabaix; Thomas Delor, bateria, i ara els escoltarem amb el tema... 

8.6.- Jamaa El Fna (F. Lamouri) 5m38s 

I quina “intro” a contrabaix sol ens ha fet en Gabriel Midon, llarga i reeixida introducció al vital tema de Faïz Lamouri. Un tema amb aires folklòrics del seu país en la base, curtet de melodia, per ben aviat desenvolupar-ne ell mateix la seva improvisació. I l’hem tornat a escoltar i gaudir per com de punyent ell ens situa en el registre més agut del seu tenor. I el canvi tonal en el pont també l’hem notat, per bonic tot i que curtet. El baterista Delor ha desenvolupat un magistral solo amb el recolzament dels companys i motiu recurrent, el del líder al seu tenor. I l’han acabat amb aquest final repetitiu, en un tema i motiu recurrent que ja ha aparegut en els inicis de la mà inicial del contrabaixista Midon. 

I un altre bon tema és “Displaced” amb un marcatge rítmic potent per la base rítmica per ben aviat aparèixer el saxo tenor amb la melodia en un tema amb el ritme així com trencat. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable.


I escoltem més modernitat, la dels dos coliders l’Alessandro Fadini i Josiah Boornazian i amb Alessandro Fadini, piano; Josiah Boornazian, saxo alto, overdubs; Jakob Dreyer, contrabaix i Luke Markham, bateria. Elscoltem-los en el tema del saxo alto anomenat. 

9.5.- Cycling Dreams (J. Boornazian) 6m28s 

I déu n’hi do quin tema també més marcat rítmicament per secció rítmica al complet de piano, contrabaix i bateria, a tempo mèdium delicat i melodia a càrrec del compositor i saxo alto. Tema que segueix l’esperit del projecte, amb afegits d’efectes al saxo alto a moments i en el seu solo. El control que en fa dels efectes està força controlat i no es “passa de rosca”, crec jo. El compositor mateix l’ha desenvolupat amb una bona proposta melòdica i sempre amb el recolzament de la base de tres. Bona tècnica i sonoritat diversa, la barrejada amb els efectes. El break entremig s’ha produït en el solo del contrabaixista Dreyer, primer quasi sol amb una molt bona pulsió, i després amb el recolzament del saxo amb un riff repetitiu. I després, de nou el tema. 

I un altre tema on el saxo alto desenvolupa la seva creativitat sonora amb els efectes és el que titula el projecte “Simply Begin Again”, amb una persistència rítmica a càrrec del pianista i colider.    

I acabarem el seu projecte seguint amb ells, per coses de tempo i els escoltarem ara en el tema del pianista.... 

10.1.- Fermi Paradox (A. Fadini) 6m32s 

I ja heu escoltat que els ritmes d’aquest projecte no són super ràpids i sí solen estar ben marcats i entretallats. En aquest tema hem pogut escoltar la sonoritat del saxo alto primer acústic, però ai las, entremig del seu solo l’hi ha afegit tota la “tralla” possible passada per diversos efectes que aconsegueixen una sonoritat estratosfèrica força interessant. Tot i això, al mestre se li noten les idees ben clares, car la seva creativitat no es veu “tacada” pels efectes, així és que benvinguda la tècnica si s’empra adequadament. Esclar que en això com en tot, és cosa de gustos. A mi em sembla bé escoltar com se les empesquen per tirar endavant el Jazz a la seva manera. Ara bé, l’altra cosa seria que tot fos igual, i que ja no s’escoltés la sonoritat acústica real de l’instrument. I els canvis i breaks se succeeixen en aquest projecte i així ho hem constatat en el solo del compositor i pianista, primer marcat suaument pel ritme de la bateria i posterior marcatge més potent, amb un de brutal al final del seu solo, amb el baterista i saxo alto i riff repetitiu. Gran tema i projecte el dels dos coliders Alessandro Fadini i Josiah Boornazian. 

I en aquest projecte hi ha set temes improvisats pels autors en el moment de l’enregistrament, temes curtets on ens mostren les seves virtuts i llibertat expositiva. El “Walking with the Aliens Within” de Boornazian amb els seus efectes i també d’ell però amb més contingut rítmic és el “Spinning in the Dark”.

I el tema “Paramus” parit pel contrabaixista Dreyer segueix una cadència descendent força moderna. I repetitiu és el “Reflectiv Nostalgia” a càrrec del saxo alto Boornazian. I segueix uns paràmetres similars per reiteracions rítmiques, tot i que molt delicades de tempo, el “Quiet Desperation” del pianista Fadini tot i seguir posteriorment melòdicament pel saxo alto. I inicialment tranquil és el “Brooding on a Daily”, també de Fadini, tot i que s’anirà desenvolupant amb un Groove magnífic i intervenció solista del pianista. I ja finalment, un altre tema així improvisat i curtet és el “Shadow Artist” del baterista Markham amb incursions a càrrec del saxo alto, acústiques i no només, alhora que profunditat d’acords del piano i el baterista marcant una línia permanent molt creativa. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana o sigui que també serà qüestió de mirar-ne la programació. 

I encara un més amb el ”Inner Light” amb Faïz Lamouri, saxo tenor; Jeremy Hinnekens, piano, Fender Rhodes; Gabriel Midon, contrabaix; Thomas Delor, bateria, i el darrer tema en què els escoltarem serà... 

11.10.- Euphoria (F. Lamouri) 5m25s 

I quin darrer tema d’en Faïz Lamouri més ben trenat ja amb una pulsió rítmica marcada pel contrabaix de manera persistent des dels inicis i mantenint-la durant tot el tema. De fet el motiu principal l’hem escoltat també amb la mà esquerra del pianista Hinnekens ara amb el Fender Rhodes. I sempre amb el recolzament del baterista Delor, ell però a la seva bola rítmica fent quasi que una improvisació permanent. La melodia del tema l’hem escoltat a càrrec del saxo tenor i compositor, i de nou allà dalt del registre agut del seu instrument, les més de les vegades. Melodia curta basada en el motiu recurrent que ha deixat pas al solo del pianista, ara amb el piano elèctric. I quin so més bonic que té aquest piano, una sonoritat que ens acompanya des de finals del 60s del segle XX, i que vam escoltar tantes vegades, i recordeu que no fa gaire ho fèiem en els dos programes dedicats a l’estimat Chick Corea. I Hinnekens ha fet un solo magnífic, ple de gust musical i destresa tècnica. I el líder també s’hi ha posat en el seu, després però de recuperar la melodia principal, i amb quin canvi rítmic més impressionant. I ell de nou, allà a dalt del seu instrument i amb una mestria sense cap mena de dubtes, en un  solo farcit de recursos, arpegis, i moltes més coses que podríem haver escoltat, car el tema acaba diluint-se, i ja ho sabeu, que en un directe s’allargaria segons músics i públic. 

I ara sí que ja acabem el programa d’avui, després d’haver repassat crec que abastament aquests tres projectes, i el darrer és el projecte anomenat “Present” amb el líder mateix Joachim Govin, contrabaix; Ben Van Gelder, saxo alt; Tony Tixier, Enzo Carniel, piano i Gautier Garrigue, bateria, en el tema de Jaki Byard anomenat... 

12.5.- Mrs Parker of KC (J. Byard) 8m42s 

I quin altra tema amb una “intro” magnífica, ara a càrrec del jove saxo alto Ben Van Gelder. Ben aviat ens hem trobat amb el tema a tot post bop, on el Groove hi és de totes, totes, i no només perquè el Swing l’hem palpat amb el “walking” del contrabaix, tot i que la tasca magnífica del baterista no és la específica de swingar sobre el seu plat “ride” només, i sí, afegir-hi més “tralla” diversa per com manega la caixa i demés estris de la seva bateria. I la melodia de Byard del tema dedicat a la família Parker, es desenvolupa posteriorment en el solo de Van Gelder, un solo magnífic, melòdic alhora que farcit de recursos tècnics, arpegis i demés “malabarismes” d’aquest jove mestre a qui vam escoltar en directe a la Nova Jazz Cava. I després d’ell hem gaudit nosaltres amb el solo del pianista, i ara ha estat Tony Tixier, com també va gaudir el públic que va assistir a aquest concert que van fer i enregistrar a La Boutique du Val. I per descomptat que el líder va fer també el seu, en Joachim Govin al contrabaix, i com que va ser un directe, els solos els van fer tots, i el darrer el llarg i reeixit del baterista Gautier Garrigue, magnífic solo per acabar el tema, el seu projecte, i el nostre programa d’avui. 

I ja hem acabat el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat, i us recordo que hem escoltat tres projectes magnífics de l’editorial FSNT i que han estat els del contrabaixista Joachim Govin, “Present”, L’”Inner Light” de Faïz Lamouri i el “Simply Begin Again” de la parella Alessandro Fadini i Josiah Boornazian. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina (el 17 d’abril), La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “esfera jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç. He dit col·lectiva i ara dic també de pirades i pirats del Jazz i ara ja en som més de seixanta entre podcasts i pàgines web totes relacionades amb el món del Jazz. 

Doncs una setmana més amb un programa temàtic, amb unes músiques res a veure amb les de la setmana passada, coses que passen a Jazz Club de Nit. Així doncs que el programa d’aquesta setmana anirà dedicat a “Quatre maneres diferents de tractar el concepte de la Big Band”. Tindrem per una banda a la Chema Peñalver Big Band i el seu "Mode On", editat per SedaJazz i a l'Asier Olabarrieta i el seu "Retrato para Big Band", editat per Segell Microscopi. I per una altra banda, a la "Orquestra Galega de Liberación" (enviat a casa pel Xacobe Martínez), autoeditat, mentre que el de Rodrigo Faina & Change Ensemble i el seu "Different Roots" està editat per Red Piano Records. Escoltarem doncs a quatre Big Bands amb tot de composicions pròpies. I aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I dir-vos que al blog hi trobareu tota la informació ampliada,  relacionada amb els projectes que avui escoltareu i més música que no hàgiu pogut escoltar per qüestions de tempos, els més reduïts de Ràdio Molins de Rei i Ràdio Abrera. 


I comencem amb les seves músiques i ho farem primer amb el projecte de la Chema Peñalver Big Band, que va fer el clarinetista i compositor durant la pandèmia. Disc editat el 2021 per SedaJazz i ho va enregistrar Juan Vicente Miguel Ortells des del 18 fins el 20 de desembre de 2020 a La Guarida Estudio, Vilareal, Castelló. Sergio Peiró ho vsa masteritzar als SP Estudios, Real de Gandía, València. I aquí hi tenim a: Manolo Díaz, Toni Porcel, Juan Moscardó i Adolfo Cebreiro, trompetes; Javie Llopis, Carlos Valls, José Javier Oliver i Óscar Torres, trombons; Fran Conde, Celso Sorribes, Rafa Palomar, Iván Pitarch i Inma Martínez, saxos; Cayetano Balfagón, piano; Natxo Navarro i Dani Fernández, contrabaix; Manel Chust, percussió llatina; Jesús Gallardo, bateria, i al líder Chema Peñalver, clarinet, composició, arranjaments i direcció musical. 

I comencem el projecte d’en Chema Peñalver amb un deliciós boleret a tempo mèdium slow, anomenat.. 

1.6.- Agridulce (Ch. Peñalver) 5m26s 

Doncs déu n’hi do, què maco que hem començat, amb aquest bolero “Agridulce” així delicat i amb una melodia molt bonica. Què bonic el so del clarinet del líder, compartint la melodia amb d’altres companys de la Big Band, que crec jo que ella i ells, havien estat alumnes seus alguna ocasió. Després de presentar-nos la melodia, ell mateix ha encetat els solos amb un de molt bonic amb profusió d’arpegis i escales i motius preciosos, alhora que un gust i delicadesa més que evidents. Bon i modern fraseig al clarinet, un instrument que sempre ens situa en el Jazz ballable, el que feia Benny Goodman, però no només. En Juan Moscardó al fiscorn ha fet també un preciós solo, amb una sonoritat molt càlida i bon missatge explicat, amb maneres delicades també i bon fraseig. I ja per acabar, el solo de Fran Conde a la flauta també ha estat molt maco. I sempre, recolzant-los la base rítmica, amb les percussions ben marcades tot i que suaus de potència sonora, com el tema requereix. 

Hem escoltat per primera vegada a aquest gran clarinetista, en Chema Peñalver, amb qui tenim una amistat virtual, la que ofereix Facebook. Aquí és on vaig veure que havia fet aquest projecte, i després de felicitar-lo per la feina feta, va ser ell qui va optar per enviar-me aquest i tres més dels seus projectes com a líder. Vaig tenir el plaer d’escoltar-lo parlar d’aquest i dels altres projectes en el programa AeropuertoJazzCafé que Jose Nebot fa a les Illes Canàries. 

I ell mateix ens diu que, “durant el període de confinament imposat per la pandèmia de la Covid-19, vaig compondre un repertori original i completament inèdit per a la orquestra de Jazz per excel·lència: la Big Band. Poc després de la reclusió, essent conscient dels riscos però sense perdre mai el sentit comú, vaig assumir el desafiament de l’enregistrament. Vaig aconseguir reunir 18 músics, valents i emprenedors, vaig organitzar quatre assajos i el desembre de 2020 vam enregistrar aquest “Mode On”, el meu sext treball discogràfic com a líder. Mai a la meva vida he estat tan il·lusionat amb un projecte. Moltíssimes gràcies a totes i a tots els que han fet possible aquest repte”. Chema Peñalver. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.


 

I un altre magnífic projecte és el de l’Asier Olabarrieta, “Retrato para Big Band” editat per Segell Microscopi. Disc enregistrat per David Casamitjana, Marc Sangés i Albert Luna en el teatre Foment Cultural de Súria, el 3 i 4 de juliol de 2020. Mesclat i masteritzat per D. Casamitjana a l’Espai Sonor Montoliu. Aquí hi tenim a: Sergi Vergés, direcció. Roger Mir, Fran Ramos, Martí Carrasco, César del Val, Carlos Santos, saxos; Joan Mar Sauqué, María Antonia Gili, Arnau Morell, Albert Clapés, trompetes; Pablo Martín, Miguel Moisés, Max Tato, Joan Codina, trombons. Guillem García, piano; Miquel de Riba, guitarra; Juan Pastor, contrabaix i Asier Olabarrieta, bateria. 

I en aquest projecte hi tenim 9 temes compostos i arranjats per l’Asier Olabarrieta, feina feta com a “Projecte final de carrera” del Conservatori del Liceu, amb tot el suport del món d’un dels seu mestres, i segur que tutor seu en el projecte, el nostre estimat Sergi Vergés, qui també els va dirigir. I us haig de dir que el dia de la presentació a l’Auditori del Liceo, allà que hi vam anar amb l’amic Joan Recolons. I d’això en fa no gaire, tot i semblar que va ésser en una altra vida. 

Doncs comencem amb les músiques d’aquest projecte del jove Asier Olabarrieta i ho farem amb el tema força delicat anomenat.... 

2.3.- Entre cuatro paredes (A. Olabarrieta) 7m39s 

Un tema que ha acabat amb una potència increïble, tot i el tempo mèdium, havent-lo començat molt més delicadament, amb un motiu principal recurrent, amb sons de la guitarra  d’en  Miquel i reforçat per la base rítmica. Posteriorment l’han desenvolupat els vents, en diverses tongades, primer els trombons i després trompetes i canyes. La pulsió rítmica, ben marcada tot i el tempo mèdium slow, recolza el “soli” dels trombons, que s’han marcat una bona intervenció. El motiu principal de nou deixarà pas al magnífic solo d’en Roger Mir al saxo alto, molt maco de sonoritat i ben trenat, amb un gust exquisit, alhora que bona exposició de l’harmonia del tema. El solo posterior, també magnífic ha estat a càrrec del trombonista  Miguel Moisés, el qual ha brillat també. I el tema segueix els derroters inicials, recuperació de motiu principal ara però amb el contrabaix i saxo baríton, i algun més dels més greus, per anar-ho ampliant, i també amb la potència rítmica del líder a la bateria marcant el “beat”, amb la guitarra d’en Miquel i el Riff repetitiu dels vents, afegitó de trompetes, i demés en un final brutal. Gran tema de l’Asier Olabarrieta. 

I d’altres delicats temes d’aquest projecte són “Noche plateada”, amb una melodia molt bonica i a tempo slow, una baladeta, vaja, i on ens trobem un gran solo d’en Martí Carrasco al saxo tenor, qui ha iniciat també la melodia. També és molt interessant el “Dejà Vu”, amb un marcatge inicial força suau alhora que persistent en el motiu principal per ben aviat aparèixer el solo de Pablo Martín al trombó, i després el de la trompetista mallorquina Maria Antonia Gili. 

Retrato para big band El bateria i compositor Asier Olabarrieta presenta el seu debut discogràfic titulat Retrato para Big Band, un treball integrat per música composta i arreglada per ell per a formació de big band i gravada juntament amb 17 dels millors músics joves de l'escena jazzística barcelonina. Amb només 23 anys, Asier es desmarca amb un treball decidit i sòlid malgrat la seva joventut. Un disc que destaca per la seva frescor, la seva riquesa en matisos i recursos musicals i les seves grans interpretacions. Encara que hi ha diferents influències clarament presents en la seva música, com el jazz més tradicional en els temes “Al cruzar la puerta” o “Seguramente quizás”, o el rock i el soul en “Contigo” o “Rompe el silencio”, la feina feta segueix mostrant gran coherència i personalitat, gràcies tant a la tasca personal d'Asier com a compositor i arranjador com a les magnífiques interpretacions que ofereixen els músics que l'acompanyen.  

Asier Olabarrieta (Pamplona, 1997)

Nascut en el si d'una família de músics (tant el seu pare com la seva mare ho són) va aprendre a tocar de manera autodidacta el piano, la guitarra i a cantar, a més de fer classes de bateria i de teoria dels 7 als 16 anys. Als 17 anys es trasllada a Barcelona per estudiar un grau superior de bateria jazz al Conservatori de Liceu, recolzat per la beca "joves promeses" atorgada per la fundació de música Ferrer Salat. Allà rep classes dels músics de jazz més importants de país, com Horacio Fumero, Marc Miralta, David Xirgu, Giulia Valle, David Mengual o Sergi Vergés. Animat per aquest últim, comença a compondre i arreglar música per a formació de big band. Després es gradua en el conservatori presentant aquest repertori com recital de fi de carrera, la qual cosa li mereix ser reconegut amb el premi extraordinari de la seva promoció. 

Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es  allà tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí una forta abraçada.


 

I després de la presentació d’aquests dos projectes, diguem-ne que “normals”, entre cometes, ara farem un sal estilístic endinsant-nos en l’aspecte més modern de la música i del concepte Big Band. Així és que ara escoltarem el innovador projecte de Rodrigo Faina & Change Ensemble, i el seu “Different Routes”.  Un projecte enregistrat per Erik de Reus a Studio de Reus, Rotterdam. Editat i mesclat per REX als estudis Rex de Madrid i masteritzat per Manuel Pajaro i Rodrigo Faina. I aquí hi tenim a tota una colla de músics com són: Fanny Alofs, veu; Marieke Franssen, flauta travessera; Ilse Eijsink, Lars Wouters, clarinet Bb, clarinet baix; Paul van der Feen, saxo soprano i alto; Kees Krabben, saxo alto; Iman Spaargaren, saxo tenor; Nils van Haften, saxos soprano, tenor, baríton (Solista a If I'm to live); Stefanie Liedtke, fagot; Marc Kaptijn, trompeta, fiscorn; Gerard Kleijn, fiscorn (Solista a At night); Erwin ter Bogt, trompeta, fiscorn; Victor Belmonte, trombó, trombó baix; Daniel Quiles Cascant, trombó; Dave Kutz, tuba; Guillermo Celano, guitarra elèctrica (solista a A Room Full of People); Folkert Oosterbeek, piano, Rhodes; Clemens van der Feen, contrabaix; Marcos Baggiani, bateria, percussió addicional; Jasper Le Clercq, violí; Nina Hitz, violoncel; Rodrigo Faina, director d'orquestra, guitarra elèctrica. Metropole Orkest dirigida per Jules Buckley. Totes les composicions de Rodrigo Faina. Produït per Rodrigo Faina. 

I dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a aquest projecte:

www.changeensemblemusic.com, https://rodrigofaina.com/change-ensemble-2/ 

I comencem amb el canvi estilístic ja comentat, que d’això va el programa d’avui, el de donar-vos a conèixer la diversa música de quatre Big Bands. El tema que proposo que escoltem és el... 

3.2.- Deep, dark and blue (R. Faina) 6m05s 

Doncs i quina música més profunda, farcida de sentiment, alhora que plena d’història. I és que en Rodrigo Faina va compondre tot aquest projecte amb la seva Argentina natal a les espatlles, com ja comentaré o podreu llegir al blog. Una música relaxada, que ens situa en un estat de pau, de meditació, de memòria. També hi ha moments que ens trasbalsa tot i que ho fa sense pressió, dolçament i paulatinament augmentant-ne el volum dels vents, i les seves notes llargues, de fet, igualment que han fet ja en els inicis del tema “profund, fosc i blau”, com sembla que n’és el mar. Una melodia recurrent que se’ns fica al cap, la qual però, també té uns canvis tot i que molt delicats i quasi imperceptibles. Hi ha uns moments amb un descens harmònic molt bonic, en el que podria ser el pont del tema, o punt de canvi, aquí no gaire tonal, car tot es mou en els mateixos paràmetres. El break delicat del pianista Oosterbeek  en l’entremig del tema ha estat molt bonic, i poc ens l’esperàvem. Una mostra del que fa aquest Change Ensemble amb Rodrigo Faina. 

Different Roots, el primer àlbum de Change Ensemble, està inspirat en l’adolescència i infància de Rodrigo Faina a l’Argentina, on la literatura de Julio Cortazar i Jorge Luis Borges va anar de la mà del jazz i va tenir un paper fonamental en la vida de Rodrigo. Cada tema està inspirat en la literatura i incorpora orgànicament alguna forma d’improvisació. La música del disc evoca sentiments i sensacions que ens queden després d’haver llegit cada història i pretén portar-nos a un lloc fantàstic que només existeix en la ment del compositor. El so, l’espai i un cert lirisme són el fil conductor de tot el disc i algunes peces desperten una profunda sensació de nostàlgia que alguns oients podrien associar a la música de tango. La instrumentació de la major part del disc està clarament arrelada a la música jazz. Es podria dir que el conjunt és una mena de big band extensa, tot i que la innovadora característica de l’escriptura orquestral porta l’oient a llocs inesperats. 

Recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com  i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free jazz, o quelcom inclassificable. 

I ja per acabar la presentació de projectes, farem una passa més endavant pel que fa la modernitat, i així és que us presentaré a la Orquestra Galega de Liberación, en un disc enregistrat en directe i interpretat a base d’improvisacions en temps real, sense res pactat des del punt de vista musical. Un projecte enregistrat en directe per Xurxo Pinheiro al Teatre Principal de Santiago de Compostela el 12 de setembre de 2020. Produït per Xacobe Martínez, que va ser qui m’ho va enviar a casa. I aquí hi tenim a: Xacobe Martínez Antelo, direcció; Max Gómez, Lar Legido, bateríes; Javier Pereiro, trompeta; Olivier Cano, saxo alto; Xosé Miguélez i Diego Alonso, saxo tenor; Rosolino Marinello, clarinet baix; Patricia de Lorenzo, Rubén Fernández, Sheila Patricia, veus; Antonio Bravo, Manuel Cebrián, guitarres; Elena Vázquez, violí; María José Pámpano, viola; Macarena Montesinos, violoncel; Saúl Puga,  contrabaix; amb la col·laboració el dia del concert de Fidel Vázquez, il·luminació i Iván Barreiro, fotografia. 

I aquesta eclèctica Big Band musical, i d‘alliberació en tots els aspectes, varen fer un concert poques vegades realitzat, si no únic, sense cap premissa prèvia, només la única, crec, la de escoltar-se i escoltar als demés, mirar i deixar fluir. Van sortir finalment 10  temes, tots ells amb l’esperit de la llibertat interpretativa i creació instantània. 

Escoltem-los doncs amb un dels temes del seu directe, i no amb el que el van començar, i sí amb el que guarda una relació de tempo slow o similar amb els escoltats fins ara. I el tema en qüestió és... 

4.4.- Apuntamentos sobre o distanciamiento social (O.G. de L.) 4m56s 

I aquest va ser el quart tema que van crear in situ, a l’escenari del Teatre Principal de Santiago de Compostel·la. Déu n’hi do de lo ben creat el tema, amb una rítmica d’una certa persistència, i les excursions melòdiques dels vents, dirigides, o més aviat “conduïdes” per les sàvies mans del “conductor” que no director en aquests projectes de lliure improvisació, on aquest, sense dit res, i només amb els moviments de mans i braços aconsegueix que els músics vagin per determinats derroters. I al principi hem escoltat sons estranys i veus, i silencis, i saxo, i ja la bateria, i les notes profundes del contrabaix de Saúl Puga, i després, les veus de elles i ells, amb els acords de les guitarres de Bravo i Cebrián, les bateries de Gómez i Legido, aquests darrers amb un protagonisme principal durant tot el tema. El violí d’ Elena Vázquez ha destacat també en la seva delicada intervenció. I el tema ha seguit el tarannà rítmic amb d’altres intervencions conduïdes pel Xacobe Martínez, i mantenint una dinàmica similar en un tema que a molts us sonarà estrany, essent aquestes, coses que passen en un món musical allunyat dels estereotips i estereotics. A casa nostra hi hagué també una orkestra, en “K”, que va estar-se a 23 Robadors desenvolupant un projecte més o menys similar ara ja fa alguns anys. 

L'Orquestra Galega d'Alliberament està conformada per un ensemble de 17 músics residents a Galícia reunits al voltant de la música d'avantguarda, a la recerca de noves formes de creació espontània, i amb la improvisació com a font d'investigació. Un elenc que no necessita presentació en estar constituït per artistes i intèrprets reconeguts en els diferents àmbits del món clàssic, del jazz, de les músiques d'avantguarda i de la performance. 17 músics amb un recorregut vital i una trajectòria internacional que en poques ocasions trobem il·luminant un projecte tan contemporani, tan ambiciós i tan ancorat en el nostre hàbitat musical d'avantguarda. En aquest any 2021 vam llançar el primer treball discogràfic de l'Orquestra, enregistrat en directe en la seva estrena mundial a Santiago de Compostel·la. Tota la música d'aquest concert va ser improvisada al moment i composta a temps real mitjançant tècniques d'improvisació dirigida. Cap material venia pactat, après, o compost prèviament. El nostre primer disc és el concert íntegre de principi a fi. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I després d’haver encetat el programa passejant-nos per un dels projectes de cada Big Band, ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.........

Gràcies Carme per sempre fer-ho amb la mateixa dolçor i sempre relacionat amb les músiques del programa.



I el canvi que farem ara amb les músiques càlides de l’amic Chema Peñalver serà bastant bèstia, coses aquestes del programa d’avui. Així és que recuperem el seu projecte “Mode ON” i ja sense comentar-vos tots els músics i només parlant-ne dels que destaquin en els temes, en el tema que serà el que titula el disc... 

5.1.- Mode On (Ch. Peñalver) 3m54s 

Doncs déu n’hi do quin altre tema ens ha fet el bo d’en Chema i amb quina marxeta més maca. El ritme, la persistència, el tempo, tot plegat té una trempera magnífica, i al final amb els metalls a tot drap acabant-lo de cop. De fet, el motiu principal de la línia de baixos el fa la Inma amb el saxo baríton. El que seria la melodia del tema la fan però les trompetes primer, afegint-s’hi les canyes (saxos) després. I amb el pont s’hi afegeixen tots plegats. I ja la darrera A del tema a càrrec dels saxos i ja donar pas als solos. En aquest tema, el líder és l’únic responsable de les intervencions solistes fent-ne un de molt ben trenat. Ens ha mostrat la tècnica sobrada que té, a base d’arpegis inversemblants en el registre agut, passejant-se però també pel registre greu. Gran instrumentista en Chema Peñalver, com hem pogut comprovar, alhora que compositor, amb mestria també per la qüestió rítmica, a la qual li dóna una gran importància en aquest projecte de tempos i ritmes diferents, entre els quals els relacionats amb el món Latin, i per tant amb el Latin Jazz. 

I un tema amb aires llatins és el “Casco antiguo”, amb una melodia compartida per saxos i trompetes, anar-se alternant, i amb uns solos magnífics com són els del líder Chema Peñalver, ell magnífic al clarinet amb aires de bolero. També el de Javier Llopis, trombó; Fran Conde, al saxo alto amb un so magnífic i finalment el de Manel Chust, a les timbales. I a tot swing hi ha el “First Lady”, amb aires dels anys 30s i solo de Peñalver al clarinet. I més vital de tempo és el “Slave” amb melodia a tres bandes, les de saxos, trompetes i trombons, i amb ritme de sardanes entremig per la secció rímica i solos de Peñalver, Toni Porcel, trompeta i Celso Sorriner, saxo alto. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es


 
I seguim amb la música ara de l’Asier Olabarrieta i projecte “Retrato para Big Band” i ho farem amb un tema anomenat... 

6.7.- Tarde o temprano (A. Olabarrieta) 4m57s 

I quina altra bona composició ens ha fet l’Asier i ara a un tempo una mica més viu, amb un bon Groove i canvis de ritme diversos i magnífic solo al saxo tenor a càrrec de César del Val. El tema l’han acabat dolçament amb espurnes solistes del pianista Guillem García. I ha estat ell qui l’ha començat després d’una descàrrega energètica a càrrec dels vents. Ell n’ha fet la primera intervenció solista a piano, mostrant-nos les seves bones maneres i bon gust. Un solo pausat, bonic, amb una pulsió rítmica maca, la de la base de contrabaix i bateria. La melodia del tema, o curiositat, ha aparegut després i barrejada amb la seva interpretació, i han estat els vents qui  l’han feta. I el que dèiem, el llarg solo de César del Val al saxo tenor ha estat més que reeixida, ha estat immensa, amb un bon so, bon fraseig i llenguatge. I què bé ho fan aquests nois i noies del Conervatori del Liceu, i això em recorda que els vam tenir en una Festa Major d’Hivern a Sant Vicenç dels Horts. I després d’ell, el que seria el pont on canvia més o menys tot, on el ritme deixa de ser constant i va a batzegades, en un canvi no només rítmic que deixa pas de nou al tema i pianista, acabant-lo delicadament. 

Destaquen els solos de Joan Mar Sauqué a “Al cruzar la puerta” i també en el bonic tema “Contigo”. També és molt maca la melodia de “Recuerdo” amb solo delicat de Miquel de Riba a la guitarra i el preciós de Martí Carrasco al saxo tenor. També resulta clau el gran treball d'acompanyament a càrrec de la base rítmica amb Guillem García al piano, Miquel de Riba a la guitarra, Juan Pastor al contrabaix i el mateix Asier Olabarrieta a la bateria. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem al Jazz Club La Vicentina, i ara ja fins el 17 d’abril a  la Sala Xica on comptarem amb en Ramón Ángel Rey, Jon Robles i Manel Fortià, els quals ens presentaran el seu disc “Abril 10/18” i com sempre amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i organitzat des del Jazz Club La Vicentina.



I seguim amb els canvis perquè ara recuperem a Rodrigo Faina & Change Ensemble i el seu “Different Routes”. Escoltem-los doncs amb el tema anomenat.... 

7.4.- A room full of people (R. Faina) 8m55ss

I ja heu pogut escoltar de nou quin canvi d’estil i quin altre gran tema d’aquesta Change Ensemble portada de la mà del Rodrigo Faina. Un tema que resulta fins i tot inquietant, amb uns inicis que s’han desenvolupat vers la potència sonora i rítmica per la bateria de Marcos Baggiani. I després de la irrupció d’aquest, a la guitarra hem escoltat a Guillermo Celano, el qual ens ha fet un “solaco” increïble, per modernitat, per efectes sonors encabits en el Jazz-Fusió però també per com ho ha “pelat”, per com l’ha fet. Quin tros de tema, marcat per la rítmica persistent de la secció homònima, i també escoltant les notes llargues dels vents i demés instruments, seguint l’harmonia canviant del tema, coses aquestes que semblen la mare dels ous de tot plegat, o marca d’identitat del projecte. Un tema llarg amb recurrències però també amb recerques diverses i canvis de tempo just al final, amb un crescendo que ens estaborneix. Un tema amb el qual gaudiríem d’allò més veient-los en un directe. El final però, s’ha anat diluint a l’espai delicadament, i més o menys com l’han començat, amb les veus i vents a mode crida a les sirenes. 

I aquest projecte comença amb el tema “Opening”, i ho fan molt delicadament, amb les notes llargues i dolces, emprades abastament en aquest projecte i una melodia preciosa i un tan melancòlica. Un altre dels temes en la mateixa ona delicada és el “If I’m to live”, iniciat amb una cadència harmònica descendent que es va repetint, afegint-s’hi però més i més transcendència per les veus incorporades.



I recuperem de nou a la “Orquestra Galega de Liberación” i el seu concert en directe i improvisat allà mateix i només conduït pel Xacobe Martínez. Escoltem-los després dels aplaudiments i xerrades amb el públic i/o músics fent una mena de “performance” en el tema.... 

8.9.- Supertrascendente (O.G. de Liberación) 6m44s 

Doncs ves per on que el tema ha estat també potent, rítmicament parlant, després d’iniciar-lo a base de veus diverses i instruments mantenint llargament una persistent nota una bona estona. I ens hem trobat amb els dos bateristes amb un téte a téte increïble, alhora que la intervenció a crits dels seus companys, tot plegat parit in “situ” i conduït per les sàvies mans d’en Xacobe. Sobreposades a les bateries, hem pogut escoltar els “nyaps” i gemecs dels vents, barrejats amb els bateristes i a moments sols, i també la intervenció de les guitarres de Bravo i Cebrián tot i que poca estoneta. El break entremig a base cordes fregades i veus processades aconsegueixen sorprendre’ns per la gosadia i bona gestió del directe. Tots plegats, amb bateristes i vents a base dels esmentats gemecs, han arribat al final del tema, d’un tema exemple de com les gasten aquests joves músics embolicats tots ells en aquest entorn de la màxima llibertat musical. 

I els amics de la Orquestra Galega de Liberación varen crear in situ “Vintage Spacewalk”, una obra amb aires clàssics cantada dolçament per Sheila Patricia i profusió posterior de metalls iconoclastes. I també és així d’íntima “Be music, my friend”, amb la veu de Sheila dolça i repetitiva envoltada de sons que simulen ocellets i demés meravelles de la natura. Més Free, com és tot el projecte, és la “Intro, a liberdade”, curteta intro que deixarà pas al propi tema “Liberdade”, recitada aquesta paraula amb la insistència necessària perquè se’ns fiqui al cap, i amb la trompeta de Pereiro fent unes cabrioles sòniques interessants. I el tema en sí, l’iniciarà el clarinet, per després trompeta i més instruments fent tots ells una mena de  “lick” repetitiu i persistent ampliat després per veus diverses, tot explicant-nos el missatge relacionat amb la llibertat, amb tots els aires àcrates i llibertaris de l’acràcia. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on a partir dels dijous, amb la Jam Session, s’hi fan concerts cada cap de setmana o sigui que serà qüestió de mirar-ne la seva programació a la pàgina web de jazzterrassa.



I seguim recuperant els projectes o sigui que ara farem de nou un salt estilístic important de la mà de la Chema Peñalver Big Band, i projecte “Mode On”. Escoltem-los doncs en el tema.... 

9.7.- Carga y descarga (Ch. Peñalver) 6m19s 

Doncs déu n’hi do amb quina càrrega i descàrrega rítmica més impressionant,amb “solis” de saxos, gran i potent solo a la trompeta de Manolo Díaz, allà a dalt del registre agut i quasi súper agut, cosa difícil. Després els “quatres” entre trombó i saxo alto de Javier Llopis i Fran Conde, magnífica demostració de compenetració. També ha brillat el pianista Cayetano Balfagón, ell a tot “Latin Jazz”, i pel darrere els “Solis” dels vents. I això dels solis dels vents és una part de l’arranjament on aquests instruments fan una línia melòdica equivalent a un solo, però que està escrit per l’arranjador. I les percussions també han aparegut, i ho han fet per les mans de Manel Chust i les seves congues. I recuperen el tema tots plegats i l’acaben de cop. Quin gran tema d’en Chema Peñalver. 

I un tema amb aires de l’època del swing és el “Café Swing”, gran tema ideal per fer ballar als “bojo” del lindy-hop, amb solos del líder Peñalver a tot Benny Goodman, i també els de Juan Moscardó, trompeta; Iván Pitarch, saxo tenor i Natxo Romero, contrabaix. I el “Clarinet a la cool” l’inicia el contrabaix amb el motiu principal per ben aviat escoltar la melodia amb aires “cool” a càrrec del líder al clarinet, amb moments i aires de samba. Els solos posteriors seran els d’ell mateix, Toni Porcel, fiscorn i Celso Sorribes, saxo alto. Un tema molt bonic i molt ben interpretat per tots ells i ella. I finalment, el “Moolongoo” és un tema força divertit i vital, amb melodies compartides de canyes i metalls, bona idea que Chem ha sabut implementar en molts dels seus temes. Els solos els iniciarà el líder al clarinet, per després fer-ho la única dona i gran músic, na Inma Martínez, saxo baríton; seguir el Fran Conde, saxo alto; Carlos Valls, trombó i Manolo Díaz, trompeta.



I seguim així de musicals “ortodoxos” amb el “Retrato para Big Band” de la mà de l’Asier Olabarrieta amb la colla de músics que l’acompanyen, i els escoltarem amb el tema amb canvis diversos anomenat... 

10.4.- Al cruzar la puerta (A. Olabarrieta) 7m22s 

I quin altre magnífic tema ens ha fet l’Asier iniciat dolçament però després amb tempo doblat i swing espaterrant. I és que la melodia ja ha aparegut de la mà dels metalls, mentre que saxos (les canyes) l’han recolzat també. Però això ha durat un sospir, car ja ens hem trobat amb el tempo doblat i els saxos amb el seu “soli” i recolzament de trompetes, tots plegats preparant el solo del jove crac Joan Mar Sauqué, el qual ens ha estabornit per com l’ha desenvolupat, seguint l’estela de Clifford Brown al qual ell admira, més o menys com nosaltres. Brutal solo del Joan que ha deixat pas al d’un altre “mostru”, ara però de les canyes, i concretament la del seu saxo alto, i aquest és en Roger Mir, el qual recordarem sempre com a líder del seu projecte recuperant la música que varen fer els “Super Sax 2.0”. Magnífic solo d’en Roger a qui vam tenir amb el seu projecte en un llunyà Festival de Jam Sessions a SVdH. El pianista Guillem García ha estat també precís i delicat, alhora que lleugerament percussiu i amb un bon llenguatge. En definitiva, un gran tema de l’Asier on al final recuperen el tempo inicial. 

I un dels temes “canyeros” és el “Rompe el silencio”, tema que ha resultat estar fet a base de treball col·lectiu de les diferents seccions de vents, o sigui amb els”solis” de cada secció, que recordeu que són uns solos escrits per ésser tocats per saxos, les canyes o pels metalls, trompetes i trombó. Tot i això hi ha un parell de solos, el del Joan Codina, al trombó i el de César del Val, saxo tenor, magnífics tots dos. I un altre tema vital de tempo és el “Seguramente quizás”, on el Fran Ramos fa un reeixit solo al saxo alto amb aires força moderns, com també els posteriors de Miquel de Riba, guitarra i el del Juan Pastor, contrabaix. 

I encara ens queda fer un darrer salt d’estil vers la modernitat més agosarada, ara la del projecte “Different Routes” de Rodrigo Faina & Change Ensemble així és que proposo que escoltem el tema anomenat.... 

11.8.- Dreams (R. Faina) 7m38s 

Doncs aquest tema està ficat com a bonus track, i déu n’hi do de la canya que té, increïble i amb quins canvis entremig, quins breaks curtets que incorpora. I ha començat delicadament però ben aviat hem vist de quin pal anaven, quan hem escoltat la persistència rítmica per la secció homònima i amb una bateria i també contrabaix increïbles tots dos que fan caminar el tema d’una manera brutal. La guitarra, ara sí del líder Rodrigo Faina ha estat també increïble, tot i que no massa estona, llàstima. També diferents instruments han mantingut la pulsió potent i persistent. En el primer break hem pogut escoltar un contrabaix a tot drap fent un “walking” insistent que no sembla haver aturat en cap moment. I break melòdic i dolç al bell mig del tema, però que ben aviat tornaran les aigües al mar esvalotat i desfermat. I més breaks a base de notes soltes percusives del piano, i tornem-hi, que no ha estat res. I el contrabaix, i la bateria, i la resta de músics del Change Ensemble i escoltant les tecles del piano percusivament, i la insistència rítmica d’aquest bonus track anomenat “Dreams” amb el qual ens acomiadament d’aquest projecte. 

I més temes que hi ha amb aires d’un intimisme plàcid són “An installment of time” iniciat per la veu de Fanny Alofs alhora que envoltada per la resta de músiques delicades, les de la resta d’instruments. I un tema molt bonic i amb un ritme persistent tot i que molt suau, i amb una cadència harmònica que a moments em recorda un tema de Peter Hammill, el “A Louse is not a home”, coses que poden passar. 

I ara sí, i ja per acabar el programa d’avui dedicat a la diversitat de les músiques de quatre Big Bands, proposo que escoltem el darrer tema de la nit, el del projecte de la “Orquestra Galega de Liberación”, en el tema amb el qual varen començar el concert, sense presentacions ni aplaudiments i ja encabits en els persistents ritmes del tema... 

12.1.- Chamada (O.G. de L.) -11m 

Doncs déu n’hi do també quina persistència rítmica la d’aquests joves músics establerts a Galícia, que no gallecs ells i elles. Varen començar d’aquesta manera, amb aquesta potència i quines bones conduccions els va fer en Xacobe. Un tema que comencen a base de cordes fregades i nota més o menys comuna, per ben aviat aparèixer un canvi tonal, i un altre, i un altre, i posteriors incursions individuals d’instruments per després barrejar-se tots plegats a base de col·lectivitat interpretativa. Percussions diverses recurrents, sons de violins fregats repetitius, aparició dels dos bateristes, dels vents, amb els més baixos també, amb les guitarres amb sons estratosfèrics impressionants, i amb quina potència més increïble tot plegat. I quin motiu recurrent més bonic els hi ha indicat el conductor que no director. I les guitarres elèctriques, i els bateristes i la trompeta solista de Pereiro, magnífica la seva sonoritat i exposició. I mentrestant, la persistència rítmica impressiona per això mateix, per la insistència. Fins i tot sense els bateristes, les cordes fregades han acompanyat al trompetista. Per després tornar-hi de nou tots plegats en una simbiosi col·lectiva increïblement potent i creativa. Magnífic tema per acabar el programa d’avui, un d’aquells que et fan pensar en la infinitud de la música, la qual ens acompanyarà fins el final dels nostres dies. 

I un dels temes iniciats pel saxo tenor de Xosé Miguélez és el “XL kind of men”, fet molt delicadament i quasi unipersonal, afegint-s’hi després alguns dels metalls i canyes, així com molt delicat i profund. I un tema que comença amb veus estranyes i inquietants, per després sorolls dels bateristes és el “O que garda sempre ten”, “El que guarda, sempre te”. Després s’hi afegirà saxo tenor, clarinet i tots plegats seguint-ne l’evolució conduïda pel Xacobe. I finalment, “Somos Un” l’inicia la trompeta de Pereiro per després afegir-s’hi alguns de la resta de companys, nois i noies en un altre tema força inquietant on el so del saxo tenor de Miguélez destaca com el de la trompeta, i després els dels dos guitarristes. 

I us recordo que hem escoltat a la Chema Peñalver Big Band, i el seu “Mode On”, a l’Asier Olabarrieta amb el seu “Retrato para Big Band”, a Rodrigo Faina & Change Ensemble i els seus “Different Routes” i a la “Orquestra Galega de Liberación” havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |