Programa 639 - Origin & OA2 Records: Premazzi/Nasser Quartet; Medler Sextet i James Moody 80 years young, dimecres 21 de maig de 2025.

0 comentaris

Enllaç a l'àudio del programa:



Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.
 
I al programa d’avui ens endinsarem en els darrers projectes de l’amic John Bishop, els de la seva discogràfica Origin Records i filial OA2 Records. I els discos que escoltareu són Premazzi / Nasser Quartet, “From What I Recall”; Medler Sextet, “River Paths” i James Moody 80 years young “Live at The Blue Note”.

 
I començarem amb el disc de Premazzi / Nasser Quartet, “From What I Recall”. Publicat el 16 de maig de 2025. Enregistrat el 30 de maig de 2024 per Chris Allen al Sear Sound Studio C, Nova York, NY. Mesclat i masteritzat per Dave Darlington al Bass Hit Studio, Nova York, NY. Il·lustració d'Erin Parsch, "Night Vision" 2023. Amb Simona Premazzi - piano;  Kyle Nasser - saxos tenor i soprano; Noah Garabedian - contrabaix; Jay Sawyer - bateria. I les composicions dels temes van així: (1,5-9,11) de Kyle Nasser, Nasser Music ASCAP. (2,3,5,10) de Simona Premazzi, Ednamusic ASCAP.   Produït per Simona Premazzi i Kyle Nasser. Fotografies de la banda d'Eduardo Pavez Goye. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop.
https://originarts.com/oa2/reviews/review.php?ReviewID=1388.
 
I aquest disc té 10 temes amb diversitat de ritmes i tempos, havent-hi baladetes com és “Rèquiem for K.O.”, i un magnífic Blues a tempo tranquilet, “Raoul Blues”, i no, no el posaré no, i sí que us posaré un tema força interessant amb ritmes trencats i tema del saxofonista i anomenat...
 
1.11.- Scamander (Kyle Nasser) 7:07.
 
Doncs sí que hem gaudit força amb aquest tema, amb la melodia de notes llargues en la A del tema, però amb un pont més complex i canvi tonal força interessant. Una melodia per cert, feta pel saxo alt del compositor i co-líder amb Simona. I ja hem escoltat lo bé que ho ha fet ella en la seva improvisació, la d’un tema marcat per l’aspecte rítmic, amb el ritme trencat o ternari que li dóna un afegit d’identitat. M’ha semblat molt elegant el solo de Simona sobretot en l’inici. Després l’ha anat desenvolupant amb molta tècnica, arpegis descendents, intervals amplis, i això amb una mà dreta lleugera i gràcil delicadíssima. I Kyle al saxo alt l’ha seguit, i primer amb una frase repetitiva, coses que també ha fet després, i més variacions melòdiques que ell ha fet, tot plegat també molt elegant. I ell mateix ha recuperat el tema, la melodia, i ja fer un Pedal amb acords i acabar-lo delicadament, ideal tema per començar-los a escoltar.
 
Aquest és un jazz de la ciutat, que sembla una mena de diari de viatge imaginari: notes anotades a partir d'impressions, llocs, atmosferes fugaces. París Move. La pianista italiana Simona Premazzi i el saxofonista nadiu de Boston Kyle Nasser es van conèixer a Nova York i es van trobar en concerts junts durant l'última dècada. Formalitzant la seva associació musical com a entitat col·laborativa el 2021, van fer equip amb el baixista Noah Garabedian i el baterista Jay Sawyer per explorar la seva pròpia visió del jazz modernista altament melòdic barrejat amb harmonies i tècniques de la música clàssica. Des dels principals escenaris de jazz de Nova York fins a festivals als Estats Units i Amèrica del Sud, el Premazzi / Nasser Quartet va definir encara més el seu so, construït a partir de melodies brillants, composicions vívides i una estètica grupal dinàmica.
 
I seguirem amb un altre magnífic tema compost per Simona Premazzi i anomenat....
 
2.3.- Persistence of Change (Simona Premazzi) 8:48.
 
I ves per on quin tema més maco també, i que han acabat bàsicament el baixista Noah amb acords de Simona i delicadeses del baterista Jay, res a veure per com l’han començat, amb aquest fent una Intro a bateria sol bastant controlat i ja donant l’entrada a la melodia principal que fa el baixista Garabedian amb els acords de la pianista, marcant l’aspecte del ritme. Després, més melodia a duet de piano i saxo alt, amb notes curtes i remarcades, i per sota, el ritme igual d’interessant. I Kyle n’ha iniciat les improvisacions, i de nou, d’entrada amb notes llargues, i ja més endavant amb més recursos i velocitat d’execució, fent un solo on la melodia la tenim molt present, tot i marxar-ne a moments. I Simona l’ha seguit fent de nou una Impro molt interessant per com juga i combina ambdues mans. Després, com la dreta se n’ha anat al registre agut, i des d’allà ens ha acaronat, també. I el seu aspecte rítmic ens ha fet estar atents, i més encara quan ha encarat el final de la seva improvisació donant entrada a la melodia compartida amb el saxo alt Nasser, i ja arribar al final prèviament comentat, d’aquest tros de tema de Simona.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

 
I encara els escoltarem en el tema que titula el disc i compost per la pianista Premazzi...
 
3.10.- From What I Recall (Simona Premazzi) 4:58.
 
I quin altre impressionant tema de Simona, tema de melodia entremaliada, amb el baixista fent uns moments de música ell sol, i ja la part B del tema feta també pel saxo alt de Kyle. Ell mateix n’ha iniciat les improvisacions després d’unes frases a duet amb la pianista força inversemblants, amb de nou els moments solistes curtets del baixista. La impro de Nasser ha estat molt reeixida, car, s’ha mostrat melòdic de nou alhora que amb un fraseig modern i una tècnica depurada. Simona ens ha tornat a captivar per la seva creativitat alhora que amb un control d’ambdues mans molt remarcable. Un solo on de nou l’aspecte rítmic és la mare dels ous. La compenetració amb ambdues mans ha estat remarcable, i més encara les melodies creades; increïble aquesta pianista italiana establerta a Nova York i ja molt reconeguda. I tots ells i ella han recuperat la melodia del tema i l’han acabat delicadament, brutal tema de nou de Simona.
 
"Compositora i improvisadora modernista sense por amb un profund lirisme en el seu nucli, la pianista Simona Premazzi és una de les pianistes més fascinants i creatives del Nova York actual". Revista Hot House. "Els ritmes cíclics i els temes melòdics recurrents impulsen la música del saxofonista a través d'un terreny en constant evolució d'harmonia avançada i emoció crua... cerebral sense ser pretensiosa, embolicada però lluny de ser vulgar". DownBeat.
 
I ja els acabarem d’escoltar en el vital tema compost jo diria pel saxofonista Nasser i anomenat...
 
4.6.- Stalking (Kyle Nasser) 5:14.
 
I què brutal el saxo alt Kyle Nasser per com ha iniciat el tema amb una Impro a saxo alt sol, per després afegir-s’hi el baterista Sawyer i ja aparèixer la resta de companys amb tota la força del món, i ell fent-ne la melodia que també ha resultat entremaliada. I com que el tempo és súper vital, ja heu vist quin tros de solo ens ha fet la pianista Simona marcat per la velocitat de la seva execució però també per la quantitat de recursos tècnics que ella domina. La seva precisió és remarcable, el seu control rítmic, inversemblant, les seves idees, semblen no tenir fi. Impressionant aquesta gran pianista italiana, Simona Premazzi. I l’ha seguit Kyle Nasser al saxo alt i també mostrant-nos la seva gran mestria fent un solo lligat amb una carretada de notes, i tots les més ben posades. I després d’ell, un també increïble solo del baterista Jay Sawyer i ja la melodia i final d’aquest potent tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats nois Simona Premazzi - piano;  Kyle Nasser - saxos tenor i soprano; Noah Garabedian - contrabaix; Jay Sawyer - bateria.


I ara seguirem amb el disc Medler Sextet, “River Paths”. Publicat per OA2 Records el 18 d'abril de 2025. Enregistrat i mesclat per Dennis Carter als Falcon Recording Studios, Portland, OR, el 28 de gener de 2024. Masteritzat per Ryan Foster a Foster Mastering, Portland, OR. Amb Michelle Medler - saxo tenor; Paul Mazzio - trompeta; John Moak - trombó; Clay Giberson - piano; Ben Medler - contrabaix; Todd Bishop - bateria. Produït per Dennis Carter. Productors executius: Ben i Michelle Medler. Música de Ben Medler (BMI), excepte (3) de Michelle Medler (BMI).  Pintura de portada de Michelle Medler. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. I al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://originarts.com/oa2/recordings/recording.php?TitleID=22238.
 
I aquest és un disc amb 6 temes, 5 dels quals tenen una bona trempera i alguns amb un Swing brutal. Hi ha una baladeta a tempo slow mèdium molt bonica anomenada “Smoldering” on després dels primers moments melòdics es pot escoltar un preciós solo a càrrec del trombonista John Moak o sigui que serà un bon tema per començar-los a escoltar en un tema compost per Michelle Medler .....
 
5.3.- Smoldering (Michelle Mender) 6:51.
 
I quina calma després de la tempesta, oi? I ara estarem una estoneta escoltant aquestes músiques, i la d’aquest primer tema m’ha semblat molt bonica, amb el saxo tenor de la líder primer Michelle Medler i després la trompeta Paul Mazzio i el trombó de John Moak. I ja ell mateix ens ha fet una molt bonica  improvisació al trombó, tant, que ens ha deixat clavats a la cadira. Melodia preciosa aconseguida tot i improvisant, com també la de Michelle al saxo tenor. I què maco l’aspecte rítmic, amb el contrabaix de Ben Medler i la bateria de Todd Bishop, que potser sigui un familiar del John Bishop. Michelle ha fet un preciós solo, com el tema n’és. Però és que també el baixista i pianista han fet el seu i també de manera reeixida. I després han recuperat la melodia del molt bonic tema de Michelle Mender per ja acabar-lo molt delicadament, ideal tema per començar-los a escoltar.
 
I seguirem amb el tema on n’han fet dues versions, o més aviat, una és la del matí, i l’altre correspon al vespre, i la del matí serà la versió que escoltarem, tema compost per Ben Medler i anomenat...
 
6.1.- Subway Jam –Morning- (Ben Medler) 9:04.
 
I què bo aquest tema també, per com l’han començat i el crescendo que han fet repetint el motiu melòdic principal, per ja aparèixer el Swing en la improvisació de la co-líder Michelle Medler. I estem escoltant un Jazz que té tots els aires de la West Coast tot i la diversitat de la seva música. Una base rítmica precisa, amb piano, contrabaix i bateria li han donat tot el seu suport. I ella s’ha esplaiat la mar de bé desenvolupant el tema, amb un so molt particular el del seu tenor, un tant fosc, que de mica en mica ens n’anem acostumant. I ja al final amb el motiu principal de nou, ha deixat pas a uns moments d’un brutal “Soli” de tots els vents, pas previ a la improvisació de Paul Mazzio a la trompeta, ell amb la sordina ben posada. Aquest també ens ha captivat, tot i haver fet una impro curteta, a partir de la qual hem pogut gaudir amb la qualitat del pianista Clay Giberson. Ha brillat per fer-ho al registre agut i fer-ho de manera brillant, esclar. I hem tingut uns moments de “break” a partir dels quals, baixista i baterista han estat els protagonistes, ells que han estat Ben Medler i Todd Bishop. I què impactants aquests moments amb l’afegitó d’alguns dels vents, trombó, diria jo, i quins sons n’ha extret. I ja de nou el “Soli” de tots els vents i encarar el final d’aquest magnífic tema, “Subway Jam –Morning-“ de Ben Medler.
 
A través de sis composicions originals, plenes de grooves emocionals, rica harmonia i reflexos de Mingus, George Russell i Gil Evans, el baixista Ben Medler i la saxofonista Michelle Medler presenten l'enregistrament debut del seu inspirat sextet de Portland. El pianista Clay Giberson i el bateria Todd Bishop s'uneixen a Ben a la secció rítmica, amb el trompetista Paul Mazzio i el trombonista John Moak completant la primera línia.


I els seguirem escoltant encara en un altre tema de Ben Medler, el que titula el disc i anomenat...
 
7.2.- River Paths (Ben Medler) 6:33.
 
I quin altre tema més impressionant, i ara amb un ritme així com molt “calentet” d’allà el Carib. Tema iniciat amb una Intro del baixista i compositor, i ja la primera part de la melodia a càrrec de tots els vents, saxo tenor, trompeta i trombó, fent ells també la B del tema. I quina rítmica més ben marcada per piano, contrabaix i bateria. I ja la primera improvisació de Michelle Medler al saxo tenor, que ha estat molt reeixida, com també la del trompetista Paul Mazzio, ell en el registre agut, amb un magnífic so i fraseig. I ja hem escoltat el piano de Clay Giberson que també l’ha clavat, amb un aspecte rítmic molt interessant alhora que la tasca d’ambdues mans i la dreta, lleugera i gràcil. I després dels moments amb el contrabaix del compositor, els vents hi han tornat fent el tema, amb les seves variants, que en té i molts maques, resultant llarg i magnífic.
 
I us recordo que entreu a les  pàgines Web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I els podríem escoltar en un altre dels magnífics temes d’aquest disc “Night Party” però ja els acabarem d’escoltar en el vital tema anomenat...
 
8.4.-  Philly Soul Strut (Ben Medler) 8:20.
 
I quin tros de tema per ja deixar-los d’escoltar, magnífic i de nou composició del baixista Ben Medler. L’han començat amb una Intro delicada i després amb el piano elèctric de Clay Giberson amb els sons d’un Rhodes, fent ell ja una intro improvisada magnifica.  La melodia l’han feta els vents, de fet l’ha fet el trombó de Moak per una banda i per l’altra la trompeta de Mazzio aquest amb la sordina ben posada. I ell mateix ha estat qui ha fet una brutal improvisació, i amb quin Swing gràcies al “Walking” del baixista i compositor Medler. Gran solo de Mazzio a la trompeta que ha deixat pas al del teclista Giberson que ha estat brutal. I és que aquest tema s’havia de fer amb el piano elèctric, de totes, totes. I després d’ell, John Moak al trombó l’ha tornat a clavar, per so, per fraseig, per creativitat, per trempera d’ell, del tema, del Swing dels de la base rítmica, impressionants tots ells. I sí que faltava Michelle al saxo tenor, i de nou ens l’ha fet amb el seu so un tant fosc, en aquest tema on es nota el canvi rítmic del pont, que va a Latin, mentre que les As van a tot Swing. Melodia de tots plegats i final d’aquest brutal tema ideal per ja deixar-los d’escoltar, o sigui que felicitats noia i nois Michelle Medler - saxo tenor; Paul Mazzio - trompeta; John Moak - trombó; Clay Giberson - piano; Ben Medler - contrabaix; Todd Bishop - bateria.

 
I ja acabarem el programa amb el disc del gran James Moody: 80 years young “Live at The Blue Note”. Publicat el 16 de maig de 2025 i enregistrat per Steve Remote, Aura Sonic al Blue Note Jazz Club, Nova York, el 26 de març de 2005. Mesclat i masteritzat per Paul Wickliffeat Skyline Productions, Inc, South Orange, NJ. Amb James Moody - saxo tenor, flauta, veu; David Hazeltine – piano; Todd Coolman - contrabaix; Adam Nussbaum - bateria; amb Jon Faddis - trompeta (6-9); Paquito D'Rivera - clarinet, saxo alt (6-9); Slide Hampton - trombó (6-9); Randy Brecker - fliscorn (7-9); Cedar Walton - piano (9); George Wein - MC; Roberta Gambarini - veu (10,12*); Satoshi Inoue - guitarra (13*). Produït per Linda Moody. Fotografia de Dino Perrucci. Disseny i maquetació de la portada per John Bishop. I al blog hi trobareu l’enllaç a la pàgina web del disc:
https://originarts.com/recordings/recording.php?TitleID=82920.
 
Va ser una setmana de música inoblidable al Blue Note de la ciutat de Nova York, el març de 2005, celebrant el 80è aniversari del llegendari saxofonista i flautista James Moody. 80 Years Young documenta el gran final d'aquella setmana, disc que ara s'estrena per primera vegada tot i celebrant el 100è aniversari del seu naixement.
 
Un disc que té presentacions, la de George Wein així com també es pot escoltar un “Happy Birthday” dedicat amb tot l’amor al gran James Moody. Hi ha baladetes també, com la molt bonica “Polka Dots and Moonbeams”, cantada per la gran Roberta Gambarini, i encabida en la versió digital del disc i per tant “Bonus Track”. I també diversos temes compostos per Dizzy Gillespie com és aquest tema a un pèl més de tempo i a tot Swing anomenat “Ow”. I sí que els escoltarem en aquest...
 
9.9.- Ow (Dizzy Gillespie) 9:03.
 
I de nou un canvi rítmic entre el darrer tema de la formació anterior i el primer d’aquesta darrera, la de James Moody. I la melodia l’han feta els vents on hi tenim a James Moody, Jon Faddis, Paquito D’Rivera, Slide Hampton i Randy Brecker. I el tema té un Swing delicat i magnífic, sobretot quan Cedar Walton s’ha posat a improvisar, ell ja tot un màster. I aquell dia llunyà, només va tocar aquest tema. I l’acompanyaren Todd Coolman, contrabaix, i Adam Nussbaum, bateria. I Cedar ha fet un gran solo, marcat també per la mà esquerra i els seus acords, sense oblidar la mà dreta que ha estat gràcil i lleugera. La seva mestria és de totes i tots coneguda, i aleshores estava a dalt de tot del reconeixement internacional, ell que ens va deixar el 2013. I un altre gran, Slide Hamilton ha estat qui l’ha seguit improvisant, i de nou un altre màster entre nosaltres. I esclar que els sons tan aguts que heu escoltat han estat els de Jon Faddis ell a qui David Pastor sembla vulgui emular. I la calidesa del fiscorn contrasta amb el so agut que n’ha extret el bo de Randy Brecker, amb una brutal improvisació. I després hem escoltat la dolçor del clarinet del gran Paquito D’Rivera, car què maco ho ha fet ell, fent frases de d’altres temes, que segur hem reconegut. I el líder James Moody es va reservar el darrer lloc dels vents per la seva improvisació, i ja heu vist de quina manera més potent l’ha fet. I després d’ell, tots ells han recuperat la melodia del tema i l’han acabat entre grans aplaudiments de tot el respectable que aquella nit va omplir el Blue Note de Nova York i amb un “Happy Birthday” Moody, ideal tema per començar-los a escoltar.
 
El club estava animat aquella nit amb llegendes del jazz, personatges de l'esport, personalitats de la televisió i viu amb amor, alegria i el batec del cor d'una comunitat unida en reverència per una gran icona cultural nord-americana. El suport de Moody va ser Jon Faddis, Randy Brecker, Paquito D'Rivera i Slide Hampton, amb David Hazeltine i Cedar Walton al piano, el baixista Todd Coolman i el bateria Adam Nussbaum, amb una breu introducció de l'empresari de jazz George Wein i la col·laboració de la gran Roberta Gambarini i de Satoshi Inoue. Al conjunt va aparèixer "Moody's Mood for Love", més de mig segle des que va ser un gran èxit per a King Pleasure i la melodia característica de Moody al llarg de les dècades. 80 Years Young és un poderós recordatori de l'impacte durador de la seva música i traspua la profunda connexió alegre que va crear amb els seus col·legues i el públic al llarg de les seves sis dècades de carrera.
 
I un altre tema a delicat Swing i tempo on també hi intervé Roberta Gambarini és “Centerpiece” que té una segona part a tot Blues, “Every Day I Have the Blues”, després d’improvisar en “Scat” ella i ell James Moody tema també "Bonus Track" de la versió digital.
 
I ara mateix l’escoltareu, sense fer jo cap comentari, tot i dir que "Centerpiece" la van compondre Harry Edison i Jon Hendricks i que "Every Day I Have a Blues" sembla ser que una primera versió de la cançó s'atribueix als germans Pinetop, Sparks i Milton.
 
10.10.- Centerpiece/Every Day I Have a Blues () 6:55.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
I James Moody canta en dos temes, “Benny's from Heaven” i  “Moody's Mood for Love / The Television Rap”. I també ens fa gaudir amb el “St. Thomas” de Sonny Rollins, i també en el tema, també “Bonus track” on el líder toca la flauta, compost per Dizzy Gillespie i anomenat “Darben, the Redd Foxx”, però els escoltarem en el llarg tema, també de Dizzy anomenat...
 
11.6.- Birks’ Works (Dizzy Gillespie) 13:44.
 
Birks' Works és un àlbum del trompetista Dizzy Gillespie gravat l'any 1957 i publicat pel segell Verve. L'àlbum original comptava amb 10 cançons i es va reeditar com a Birks Works: The Verve Big Band Sessions, una recopilació de 2 CD amb temes inèdits, preses alternatives i temes dels àlbums anteriors de Gillespie de 1956 Dizzy in Greece i World Statesman.
 
I aquest llarg tema a tot Blues de Dizzy ens l’han fet també amb un Swing brutal alhora que delicat. Una melodia per cert, que haurem escoltat milers de vegades, feta per alguns dels vents entre els quals qui primer ha improvisat amb la trompeta amb sordina, Jon Faddis. Increïble de nou aquest mestre del metall més daurat i de nou pujant al registre súper agut, on és molt difícil fer-ho tot, afinar, fer que soni, etc. Després ens ha acaronat al registre més baix amb un Swing increïble. També el trombó de Slide Hampton ens ha acaronat per la dolçor de la seva sonoritat. I qui Swing amb el “Walking” de Todd Coolman – al contrabaix i els copets a caixa i plats del’ Adam Nussbaum. De nou Paquito D’Rivera ens ha deixat clavats a la cadira amb el seu mestratge al clarinet, ell que ens ha recordat també a d’altres temes en la seva inversemblant improvisació. Tot un virtuós, Paquito. També el líder James Moody estar en aquest cercle d’escollits, tot i no ser tant, tant virtuós com el cubà. Ell ens ha captivat per com ha fet la seva improvisació, per les melodies aconseguides, i amb quina trempera ja al final del seu solo, brutal. I encara ens faltava el solo del pianista, de David Hazeltine. Ja heu pogut escoltar amb quina delicadesa ens l’ha fet, ell, i els dos companys de la base rítmica. Una mà dreta que s’ha passejat pel teclat del piano, amunt i avall, i una esquerra, que l’ha acompanyat fent els acords adequats. I tots els vents encara han pogut recuperar la melodia del tema i seguir-lo amb el pianista, moment en el qual, Todd Coolman al contrabaix s’ha quedat sol amb l’Adam Nussbaum fent el primer una gran improvisació, de mestre, com són tots ells, els que queden vius, i els que ens han deixat. I ja tema i final d’aquest llarg tema de Gillespie “Birks’ Works”.


Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres fins el 20 de juny que tindrem a Pineda-Carreras-Coca-Font Quartet un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta i al Molí dels Frares.
 
I sí que els podríem escoltar en el “Cherokee”, també “Bonus Track”, de Ray Noble però ja els acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el tema més vital i també el més llarg compost per Dizzy, anomenat...
 
12.7.- Bebop (Dizzy Gillespie) 13:55.
 
I ves per on que el primer enregistrament i primera publicació va ser el 9 de gener de 1945, amb Dizzy Gillespie, Don Byas, Trummy Young, Shelly Manne, Clyde Hart, Oscar Pettiford. I sí que he volgut acabar amb aquest “Bebop” de Gillespie tema a tot Bebop. I després de tants i tants anys, segueix tenint la trempera d’aquells tan llunyans anys. També té la dificultat d’execució pel tempo del tema, com també tenien d’altres temes a tot Be Bop.  I res, que crec que ja he comentat massa tots els temes, i també ja és molt tard, o sigui que ho deixarem aquí, amb aquest brutal tema de Dizzy Gillespie i interpretat per tots aquests màsters, o sigui que moltes gràcies estimats mestres James Moody - saxo tenor, flauta, veu; David Hazeltine – piano; Todd Coolman - contrabaix; Adam Nussbaum - bateria; amb Jon Faddis - trompeta (6-9); Paquito D'Rivera - clarinet, saxo alt (6-9); Slide Hampton - trombó (6-9); Randy Brecker - fliscorn (7-9); Cedar Walton - piano (9); George Wein - MC; Roberta Gambarini - veu (10,12); Satoshi Inoue - guitarra (13). Gran darrer tema per també acabar el programa d’avui que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Programa 638 - Segell Microscopi: Blau Salvatge, Biel Harper, José Pérez Vargas i Saki Guillem, dimecres 14 de maig de 2025.

0 comentaris

L'enllaç a l'àudio del programa:



Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 aquí a Ràdio Abrera 107.9 aquí a Ràdio Joventut aquí a Ràdio Molins de Rei 91.2 aquí a Eixample Barcelona Ràdio aquí a Ràdio Celrà  amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. I ja sabeu que aquest programa forma part de la plataforma col·lectiva i internacional anomenada “Esfera Jazz”, i que al blog hi trobareu l’enllaç.

JOAN FORT TRIO feat. VINCENT HERRING

Dia: Divendres 16/05/2025

Lloc: Sala 3 Jamboree

Hora: 19.00 h i 21.00 h

Estil: JAZZ, HARD-BOP

Vincent Herring, saxo alt; Joan Fort, guitarra; Philip Lewin, contrabaix; David Puime, bateria.

 

Encontre d'alta volada entre un tòtem del jazz, Vincent Herring, i un dels representants més destacats del nostre jazz a diàspora, Joan Fort. Resident a Amsterdam, el guitarrista català s'ha tutejat, entre d'altres, amb Jeremy Pelt, Jordi Rossy, Benjamin Herman, Bill McHenry, Jasper Bloom i Dick Oatts, amb qui va enregistrar el disc 'Master St', amb el grup The Dam Jawn. Pel que fa a Herring, va formar part dels Jazz Messengers d'Art Blakey i ha tocat amb històrics de l'altura de Freddie Hubbard, Lionel Hampton, Horace Silver, Cedar Walton i Nat Adderley, entre d'altres, a banda de signar una rellevant carrera en solitari. Plegats coincidiran arran d'una estada recent de Joan Fort a Nova York, on va tocar amb la flor i nata de la ciutat dels gratacels. Al Jamboree, presentaran els temes d'un futur treball del guitarrista, 'So Far, So Good', previst per 2025 i que ben segur serà un dels discos de l'any.

 
I de nou hi torno amb un programa dedicat a Segell Microscopi tot i celebrant els seus primers 10 anys de vida dedicada a la publicació de projectes de músics del país, i no només, com és el cas d’avui. I els projectes tenen cadascun la seva particularitat i divergència, o sigui que per a cadascun d’ells tindrem un viatge musical ben diferent, la qual cosa espero que us plagui. Escotarem “L’Ocell” de Biel Harper, “Hiraeth” de Blau Salvatge (Joan Péres-Villegas), “Alienación” de Jorge Pérez Vargas disc aquest amb dues versions musicals, una acústica i l’altre elèctrica, i finalment el “Sentimental Bit” de Saki Guillem i de nou un micro conte de Carme de la Fuente.


I començaré el programa amb el disc “Hiraeth” de Blau Salvatge amb el Joan Pérez-Villegas com a “ànima mater” de tot plegat. Gravat per Adrià Serrano a Groovefactory Bern, Suïssa.  Mesclat i masteritzat per ell mateix. Portada: Paula Solà. Fotos: Pablo Bueno i Magalí Datzira. Amb Joan Pérez-Villegas, composició i vibràfon; Zoë Gordon, violí; Nancy Meier, flauta; Paula Häni, clarinet; Felix Grandjean, trompeta; Pere Molines, trombó; Tabea Kind, contrabaix; Nicolas Bianco, bateria; Júlia Colom, veu a “Vou veri vou”; Francesca Gaza, veu a “Non manca niente”; Mike Maurer, corn alpí a “A childish tantrum”; Nayan Stalder, dulcimer a “Vou veri vou”.
https://www.microscopi.cat/product-page/hiraet.
 
'HIRAETH' és una reflexió profunda sobre el sentiment de pertinença i el contrast amb el desarrelament. Què defineix la nostra identitat? És el lloc on naixem, el fet d’abandonar-lo o viure en un constant trànsit sense establir arrels enlloc? El títol de l'àlbum prové del gal·lès medieval i descriu un anhel emocional per una llar, real o imaginària; un espai que potser mai ha existit, però que es percep com un refugi essencial per a l’ànima.
 
I sí que la mixtura de músiques amb un tarannà folklòric i les improvisacions jazzístiques fan d’aquest un projecte força interessant. Delicadeses musicals envoltades de canvis rítmics, dolçor de les interpretacions del líder al vibràfon, sons dels vents, flauta, clarinet, trompeta i trombó i una bona secció rítmica, tot plegat embolcallat amb les dolces veus de les dues cantants, fan que escoltem aquestes músiques amb la màxima atenció. I com a mostra, un botó..en aquest súper delicat i impressionant tema anomenat..
 
1.6.- Non Manca Niente (Joan Pérez-Villegas) 7:17.
 
Doncs ja heu escoltat de quina manera més dolça hem començat el programa d’avui dedicat a Segell Microscopi. I quina veu la de Francesca Gaza alhora que dolça sonoritat de la trompeta d’en Felix. I sí que la base rítmica n’ha marcat el tempo i ritme ja des de l’inici, coses però que han canviat en el “break” a vibràfon sol del líder Pérez-Villegas, amb una bona estona ell molt delicat. I què vibrant l’entrada final del metall més daurat i trompeta de Felix amb un motiu principal i recurrent, i ja per encarar el final del tema, amb més energies. El final ha estat sobri, elegant, delicat, en aquest tema ideal per ja començar-los a escoltar.
 
Aquesta idea pren forma a través de dues cançons interpretades per dues veus convidades excepcionals. A “Vou veri vou”, la mallorquina Júlia Colom canta una dolça cançó de bressol a un nounat, mentre que a “Non manca niente”, Francesca Gaza (IT/DE) li dedica un comiat a una filla que deixa la llar. A més d’aquestes col·laboracions, l’àlbum compta amb la presència única de Mike Maurer a l'Alphorn i Nayan Stalder al Hackbrett, dos instruments tradicionals suïssos que afegeixen textures i colors únics a la música de Blau Salvatge.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Fresh Sound Records: www.freshsoundrecords.com,
Quadrant Produccions: www.quadrantproduccions.es
Temps Record: https://tempsrecord.cat,
Youkali Music: http://youkalimusic.com,
Sedajaz Records:
https://sedajazz.es/tienda_sedajazz_discos.php,
Origin Records: https://originarts.com/,
Errabal Jazz:
http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es
UnderPool: https://www.underpool.org
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.

 
Un detall especial de l’àlbum és la cançó “A Childish Tantrum”, una mena de suite construïda a partir de les cançons infantils més significatives de cadascun dels set membres del grup. Al llarg de la peça, es poden escoltar fragments d’aquestes melodies, algunes tan transformades que resulten gairebé irreconeixibles, creant així un collage sonor ple de nostàlgia i emoció. I sí que els podríem escoltar en aquest “A Childish Tantrum”, però ho farem en el també molt interessant...
 
2.4.- Gunther_s Toys (Joan Pérez-Villegas) 5:59.
 
I amb aquest tema iniciat amb aires i sons envoltats d’imaginació ens han tornat a captivar. I és que l’han anat desenvolupat amb tendresa alhora que modernitat. I si una primera estona el tempo ha estat tranquilet, de mica en mica la seva vitalitat ha anat creixent, sobretot en la brillant improvisació del líder al vibràfon.  I quin canvi rítmic en la magnífica improvisació del trombonista Pere Molines. I sí que també Nancy Meier amb la flauta ha fet una preciosa improvisació, o més aviat trossets de la melodia principal. I quin final més brutal que ens ha deixat amb la boca ben oberta. 
 
La sorprenent sonoritat de Blau Salvatge, escrita per Joan Pérez-Villegas, ha trobat el millor aliat en Adrià Serrano, al control de so. Junts han aconseguit capturar l’essència dels músics i de les seves composicions, convertint cada peça en un relat sonor que atrapa l’oient des del primer acord.
 
Les il·lustracions de la portada i del single, creades per Paula Solà, són cianotípies elaborades directament a la costa mallorquina. La tècnica utilitzada combina elements naturals com les onades del mar, la sorra, les algues i la llum del sol, donant lloc a unes imatges úniques i orgàniques. Posteriorment, el blau característic de la cianotípia es va transformar en tons marrons i taronges mitjançant un bany amb te negre, aconseguint així una estètica càlida i evocadora.
 
L’octet Blau Salvatge es mou com un calidoscopi musical, fusionant estils amb creativitat i originalitat. La seva música combina jazz, música contemporània, clàssica i folklòrica d’una manera única, teixint un univers sonor ric i ple de matisos. La diversitat cultural dels seus membres —provinents d’Espanya, Alemanya, Amèrica i Suïssa— contribueix a aquesta paleta sonora vibrant i cosmopolita.


I ja els acabarem d’escoltar en un dels temes més potents del disc, l’anomenat...
 
3.1.- Here, There, Nowhere (Joan Pérez-Villegas) 8:09.
 
I aquí ja les coses s’han tornat més complexes, per melodia entremaliada i ritmes inicials, tot plegat amb un vibràfon ben present. I quines melodies més boniques a càrrec del violí, amb la trempera de la base rítmica, bàsicament el potent marcatge del baterista Nicolas Bianco. I el violí de Gordon ha estat impressionant, i amb ajudes externes i de nou pel baterista Bianco. L’augment de les energies s’ha fet palès ben bé a la meitat d’aquest tema. I de nou un altre “break” amb el violinista fregant-ne les cordes amb l’arc. I més canvis que el tema incorpora, quina meravella. I encarant el final del tema, hem trobat unes energies impressionants, barrejades amb moments de calma, com ha passat quan les intervencions del trombó de Molines i la trompeta de Felix. I al final, motiu principal i inicial i ja acabar-lo de cop, brutal tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois i  noia, Joan Pérez-Villegas, composició i vibràfon; Zoë Gordon, violí; Nancy Meier, flauta; Paula Häni, clarinet; Felix Grandjean, trompeta; Pere Molines, trombó; Tabea Kind, contrabaix; Nicolas Bianco, bateria; Júlia Colom, veu a; Francesca Gaza, veu a “Non manca niente”; Mike Maurer, corn alpí ; Nayan Stalder, dulcimer.
 
La idea d’un octet que transcendís fronteres musicals va néixer de Joan Pérez-Villegas durant els seus estudis de grau a l’ESMUC (Barcelona), on es va gravar el primer LP del grup. El projecte va prendre una nova forma el 2020, durant el màster de Joan a la HKB (Berna), consolidant-se en la seva formació actual. Amb un trajecte que inclou actuacions al Festival Emergents de L’Auditori, el Festival de Jazz de Granollers, el BeJazz Winter Festival, el Jazzclub Aarau i diverses gires per Suïssa, Blau Salvatge es llança ara a una nova aventura: la gravació del seu segon treball discogràfic, 'HIRAETH'.
 
I després d’aquesta meravella de composicions originals sembla un bon moment per a escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.

Gràcies Carme per sempre acaronar-nos amb les teves dolces paraules envoltades de la música del programa, i sobretot del tema i single que va fer Biel Harper, “l’Hort d’en Sergi”.

 
I seguirem amb el treball “L’Ocell” de Biel Harper. Enregistrament, mescla i màster de Sam Barnett, a l’estudi del Jazz Campus de Basilea. Disseny gràfic i fotografia, Xus Martí. Vídeos d'estudi, Ènia Mauri. Amb Biel Harper, piano, composicions i producció; Tabea Kind, contrabaix; Álvaro Ocón, trompeta; Lucas Zibulski, bateria. Aura Mauri, veu a “L'hort d'en Sergi” i “Colors”. Clara Catasús, Laia Escartin, Flavia Escartin, Nàdia Orta, Lluís Pérez-Villegas, Gabrielle Canal, Siara Canal Vila, veus a “L'hort d'en Sergi”.
https://www.microscopi.cat/product-page/biel-harper-ocell.
 
I aquest és un disc amb unes precioses cançons, delicades de tempos i ritmes com són “Dunes” amb un final molt potent i “Ocell” aquesta un pèl més viva. I tot i començar suaument “Despertar”, va agafant una determinada trempera posteriorment. I “Artesà” és un tema amb un marcatge consistent del baterista, tot i el tempo tranquilet i bonica melodia. Més vital és “Espiral”, tot i començar amb una Intro a piano del líder.
 
I per tancar el disc trobem 'Artesà', un tema tranquil que dona espai a la contemplació i que, d’alguna manera, vol expressar com cada cançó que un compon tendeix més a ser un descobriment que una creació. Com l’escultor que és capaç de trobar l’obra d’art que la pedra, el tronc o qualsevol mena de material amaga dins seu, l’art de trobar i plasmar allò que un busca a través de la música.
 
I ja els escoltarem en el darrer track i tema anomenat...
 
4.9.- Artesà (Biel Harper) 4:11.
 
Doncs m’ha semblat molt maco aquest tema, per la pròpia melodia però també per com és la progressió harmònica. Un “punch” ben marcat per la bateria de Lucas Zibulski tot i que no massa contundent. El líder al piano n’ha encetat melòdicament el tema ja d’entrada, i ja la trompeta melòdica d’Ocón. I ves per on que ja hem pogut escoltar la primera improvisació a càrrec del contrabaix de Tabea Kind amb un so poderós i profund, i ja per seguir-lo el líder al piano, ell fent-la també molt reeixida. Així han anat desenvolupant-lo tots plegats, i ja al final amb la dolça trompeta d’Ocón. I què maco el final que ens han fet, ideal tema per començar-los a escoltar.
 
“Ocell” és el nou disc del jove pianista i compositor Biel Harper, una obra nascuda del desig de compartir l'essència intangible de la música, tan lògica com abstracta. El quartet que acompanya Biel Harper en aquesta aventura compta amb el lirisme d'Álvaro Ocón a la trompeta, la profunditat de Tabea Kind al contrabaix i el groove inconfusible de Lucas Zibulski a la bateria. Junts, omplen les composicions de Biel Harper d’una rica paleta de matisos, colors i textures sonores. “Compartir música amb amics als quals admires i estimes, i saber que trobaran el seu espai entre les teves notes, és un plaer difícil d'expressar amb paraules. És com escoltar per primera vegada alguna cosa que has descobert, i veure com evoluciona i es transforma en quelcom nou, alhora conegut i misteriós”. Aquest procés creatiu és el que dóna forma a aquest disc: una gravació realitzada en un únic dia, tots junts en la mateixa sala, amb preses úniques i plenes d’improvisació i decisions espontànies.
 
L’àlbum es compon íntegrament de música original, pensada per oferir la màxima llibertat als músics, amb moments d'intensitat rítmica, melodies amb aires folklòrics, cançons i lliure improvisació. El disc s'obre amb “1.Despertar”, un tema que marca l'estètica i el so de tot el projecte. Aquí es fusionen moltes de les característiques d’aquesta obra: melodies cantables, riquesa harmònica, intensitat rítmica, improvisació i una profunda contemplació. El tema simbolitza el despertar a noves possibilitats harmòniques i vitals, i va ser un dels primers a néixer després que Biel Harper decidís estudiar el màster a Suïssa.


'Espiral', el penúltim tema, és probablement el més descarat del disc, amb un intens diàleg entre el piano i la trompeta sobre l’escala disminuïda, fins a arribar a un descans triàdic que ens transporta a una estètica pop amb molt de blues, sense perdre mai el caràcter juganer del tema. A més, Lucas Zibulski proposa una base rockera que fa brillar un gran solo de contrabaix. I seguirem escoltant-los en aquest tema...
 
5.8.- Espiral (Biel Harper) 7:46.
 
I de nou un gran tema de Harper i també amb una bona qüestió rítmica marcada per la bateria de Zibulski. Melodia iniciada pel piano del líder i ja  la feta per Ocón a la trompeta, i de nou la magnífica feina solista de Tabea Kind al contrabaix, i sempre, sempre, el baterista amb un marcatge ferm sobre la seva caixa. El líder al piano també hi ha participat amb els acords, i després amb la seva improvisació solista que ha compartit a base de 16 compassos amb el trompetista Ocón, per després fer ells dos una improvisació col·lectiva fins arribar a un “Break”, on quasi tot s’ha calmat. I dic quasi, perquè han seguit amb les energies renovades amb Ocón fent un solo inversemblant i ja per arribar al final d’aquest sorprenent tema. I com al final ha crescut tot plegat de presència sonora, tot i el final delicat.
 
I el segon tema és “Ocell”, la peça que dóna nom al treball. Un tema que ja forma part del repertori de Biel Harper des de fa temps. "Ocell” és un tema especial, ja que probablement és un dels temes més senzills que he escrit mai, però̀ que sempre que l’he tocat ha creat una atmosfera de connexió́ intima entre els músics i amb el públic".
 
I 'Dunes' ens submergeix en una melodia de forta influència folklòrica, amb un to èpic que evoca la immensitat, tant del desert com de la vida mateixa. La peça, que comença amb llargues línies melòdiques d'Álvaro Ocón, transforma la melodia principal a mesura que avança, i finalitza amb un solo de piano i trompeta, sempre a l’ombra d’aquesta melodia inicial.


I la resta de temes ja tenen tots ells una determinada trempera rítmica com és el cas de “l’Hort d’en Sergi”, que tot i començar delicadament aviat agafarà consistència rítmica. Després de l’escalf de 'L’Hort d’en Sergi', arriba el moment de respirar amb 'Intrèpid', un tema que, com el seu nom indica, és enèrgic i rítmic, amb motius melòdico-rítmics que es repeteixen i es desenvolupen, així com dissonàncies que es resolen. Un dels temes més ràpids del disc, amb brillants solos d’Álvaro Ocón i Biel Harper. I sí que “Intrèpid” té molta marxa, car comença amb una Intro a càrrec del baterista fent ell un llarg solo inicial, i ja la melodia feta a duet de trompeta, piano i baix, i tot plegat amb un ritme així com molt trencat.
 
Escoltem-los doncs en aquest..
 
6.5.- Intrèpid (Biel Harper) 5:21.
 
I 10-n’hi-C d’entrada de tema amb la bateria de Zibulski, ell fent una Intro brutal, i ja la melodia a càrrec de la trompeta d’Ocón. I ell amb el baterista, ells dos omnipresents, han estat els més protagonistes per com han fet la seva tasca uns bons moments ells sols. El líder no s’ho ha volgut perdre i també s’hi ha afegit, i de nou fent un gran solo al piano, per descomptat que amb el suport dels de la base rítmica on hi ha també el baixista Tabea Kind. Doncs sí, Biel ens ha mostrat les seves habilitats al piano, que en són moltes. S’ha esplaiat la mar de bé en la improvisació tot i recolzat per la tasca dels dos de la base rítmica. I ja al final amb ells recuperant la melodia principal per ja acabar el tema de cop. Brutal de nou.
 
I no deixaré de dir-vos que entreu als webs de:
Discordian Records: www.discordianrecords.bandcamp.com,
Moonjune Records: www.moonjunrecords.com,
Auand Records: https://auand.com/,
A.MA Records: https://www.amaedizioni.it/
Notami Jazz: https://www.edizioninotami.it/
Dodicilune: https://www.dodicilunestore.com/
Segell Microscopi: https://www.microscopi.cat/,
The Changes Music: https://thechangesmusic.com/
CRU Records: https://alcrurecords.com/,
Etc, etc...enllaços que trobareu al blog.
 
'L'Hort d'en Sergi', el primer single de l’àlbum, és una composició que parla sobre persones, llocs, amistats, comunitats i les experiències que ens envolten. Amb moments d’intimitat i profunditat, alegria i energia, i sempre amb una sensació de connexió. Al final del tema, s'afegeix el cor de l'Hort d'en Sergi, format per aquelles persones que han compartit i conviscut en aquest espai tan especial. El tema 'Colors', introdueix la subtilesa i la profunditat de la cantant Aura Mauri, que aporta una nova textura al disc. Aquesta peça presenta una melodia més estàtica, on el focus està en la transformació de les notes llargues a mesura que el teixit harmònic que les envolta evoluciona al llarg de la cançó.

 
Després de dos temes d’aires més aviat eteris ens trobem amb 'Viatger', un tema que fa ballar mentre et transporta a diferents regions harmòniques, fent pauses per explorar certs colors a través del solo de l’Álvaro Ocón, i el compartit entre en Tabea Kind i en Biel Harper al final de la cançó. Aquest és l’únic tema del disc que és through composed. I sí que “Viatger” és el tema més vital amb una melodia que va seguint uns intervals determinats ben propers, mentre el baterista se’ls emporta a tots a bon port.
 
I per això ja els deixarem d’escoltar en aquest vital tema...
 
7.3.- Viatger (Biel Harper) 3:55.
 
Què maco el tema i per com de senzilla n’és la melodia, amb notes llargues seguint un determinada seqüència, tot plegat amb la rítmica del tema, que se t’emporta irremissiblement. El baixista ha fet també una tasca solvent, acompanyant al baterista, ell ple de Groove, que fa que tot corri la mar de bé, en un tema on no sembla que hi hagi gaire espais per a la improvisació, si n’exceptuem el curtet solo del baixista i el més llarg del líder al piano, de mica en mica amb un crescendo impressionant amb la trompeta d’Ocón solista per uns instants i ja arribar al bonic i delicat final d’aquest tema, ideal per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois i noies Biel Harper, piano, composicions i producció; Tabea Kind, contrabaix; Álvaro Ocón, trompeta; Lucas Zibulski, bateria. Aura Mauri, veu a “L'hort d'en Sergi” i “Colors”. Clara Catasús, Laia Escartin, Flavia Escartin, Nàdia Orta, Lluís Pérez-Villegas, Gabrielle Canal, Siara Canal Vila.


I seguirem amb el “Alienación” de José Pérez Vargas. Gravació, mescla i màster de Mariano Miguez, a l'estudi Ideo entre novembre de 2023 i agost de 2024. Edició: José Riffo. Registre audiovisual: Alberto Richter. Edició de vídeos: Maria Regina Raffeto. Disseny: Maria Belén Terrón. I tal i com us he dit en la presentació del programa, aquest disc s’ha enregistrat en format acústic i elèctric, havent-hi doncs diferents músics i instruments, la qual cosa us comentaré en els temes corresponents. Però vaja, que el José Pérez Vargas toca el contrabaix en l’acústic i el baix elèctric, en l’elèctric, també amb totes les composicions, i que en els dos formats hi tindrem a Carlos Michelini, saxo alt i Matias Formica, saxo tenor.
 
I que José Pérez Vargas hagi fet dues versions de les seves músiques ens el mostra molt generós, com a mínim, alhora que únic, car jo no recordo que ningú ho hagi fet abans. També és una mostra de la seva generositat el fet que els temes siguin força llargs, havent-n’hi de 8, 10, 11 i 14 minuts en les dues versions. 


Un dels que ens ha agradat és el que ara mateix escoltareu, en la versió elèctrica i anomenat...
 
8.2.- 4nfibio (José Pérez Vargas) 8:38.
 
I sobre aquest “4nfibio” ens diuen això, que comença com una balada, però aviat es transforma en una exploració rítmica rica en contrastos. Alterna mètriques diverses a les seccions A i B, mentre que la secció C manté un compàs de 3/4 estable amb obligats del piano, baix i guitarra. Aquesta estructura sosté una melodia extensa i expressiva, amb solos que es desenvolupen lliurement sobre una forma ABABC, aportant una sensació de respiració i maduresa.
 
I recordem que hi tenim a Carlos Michelini, saxo alt i Matias Formica, saxo tenor, sense oblidar els companys de la base rítmica amb Tobías Bruckman, teclats; Lucio Balduini, guitarra; René Gatica, bateria, i el baix elèctric de Jose Pérez Vargas. I després de melodies inicials, Formica al saxo tenor ha fet un llarg i intens solo, farcit de musicalitat i bon gust, recolzat pels companys de la base rítmica. I sí que el líder l’ha seguit al baix fent també una gran tasca solista, amb el rerefons del teclat de Tobias i bateria Gatica, i posteriorment escoltar de nou el motiu principal a càrrec dels dos vents, amb un final força intens, ideal tema per començar-los a escoltar.
 
'Alienación': el nou àlbum de José Pérez Vargas que transforma experiències personals en una crítica profunda al nostre temps, un treball compositiu profund i arriscat que transforma moments vitals, persones i circumstàncies significatives en un paisatge musical ric i canviant. Aquest nou disc recull el testimoni del seu treball anterior 'Kosen-rufu', però s’allunya de les mètriques rígides per endinsar-se en un terreny molt més viu i orgànic, on el compàs, la melodia i l’harmonia dialoguen amb plena llibertat. Aquest àlbum és una proposta valenta, honesta i innovadora que convida a escoltar des de la sensibilitat, però també des de l’anàlisi. Un treball que no només sona, sinó que fa pensar i sentir profundament.

 
I ens diuen això sobre la versió acústica, que “Mentiras verdaderas” s’endinsa en una harmonia frígia amb una cadència final en major, oferint una sensació cíclica i suggeridora. Amb una mètrica predominant de 4/4 que es trenca puntualment amb compassos de 5/4, el tema juga amb les expectatives de resolució, creant un clima de suspens i llibertat harmònica. La secció en 3/4 manté una cadència tradicional menor amb una melodia que es desplaça sobre una base rítmica intricada, fusionant dues mètriques simultànies. Doncs 10-n’hi-C d’explicació i tema.
 
I podríem escoltar el tema que titula el disc, però m’he atrevit a posar-vos el sorprenent, potent i més llarg tema en la versió acústica....
 
9.3.- Mentiras Verdaderas (José Pérez Vargas) 14:04.
 
Doncs poques coses diré jo sobre aquest tema, si n’exceptuem una, Brutal, que així m’ha semblat. Els canvis rítmics hi són, alhora que encabits en els moments més adequats, i ves que la potent guitarra ha estat la Tomás Aracri amb un so ben distorsionat, considerant que aquesta és la versió acústica del tema. I quins moments més delicats amb el piano de Mayra Dómine, tot i haver-hi una base rítmica consistent. I de nou el baixista fent una gran feina, ara però amb el contrabaix, alhora que amb la bateria de Paula Guillén, ells dos, amb quin marcatge rítmic. I quina delicadesa de solo a la guitarra de Aracri, ell amb el so un pèl passat per sedassos electrònics, i ja el solo del saxo alt, i crescendo sonor impactant, també amb la guitarra. Brutals moments, i més que han estat, que ja no comento més el tema que ha durat més de 14 minuts.
 
A diferència del seu anterior disc —on predominaven les mètriques irregulars constants—, 'Alienación' presenta peces en què els canvis de compàs i de numerador esdevenen part natural del discurs musical, adaptant-se a les exigències de la línia melòdica i a les bases de baix. 'Alienación' no és només una exploració musical: és també una reflexió profunda sobre la desconnexió emocional, social i artística del nostre temps. A través de la seva música, José Pérez Vargas denuncia una societat dominada pel consum, la indústria, les guerres i les ferides emocionals familiars. Però també hi planteja una via de sortida: la consciència, el diàleg i les relacions autèntiques.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
23 Robadors, Barcelona:
https://23robadors.com/programacio/,
Jamboree Jazz Club, Barcelona:
https://jamboreejazz.com/agenda/,
Sunset Jazz Club, Girona:
http://www.sunsetjazz-club.com/index/BENVINGUDA.html
etc, etc....al blog hi trobareu l’enllaç a la seva programació.
 
I ens diuen això del tema i versió elèctrica de “Justicia en Málaga” recorda l’etapa anterior de l’artista, amb tres seccions marcades i una estructura rítmica més estable. L’ús d’acords menors en relació de to i mig a la part A crea cicles simètrics de resolució, mentre que la part B juga amb l’alternança de quart major/quart menor. La part C sorprèn amb una anomalia harmònica que inclou acords com Mib7#9#5 i MImaj7(9), portant la peça cap a terrenys inexplorats.


I ja els acabarem d’escoltar en la versió elèctrica del tema més vital, l’anomenat....
 
10.5.- Justicia en Málaga (José Pérez Vargas) 6:19.
 
I quin altre tema més potent que acabem d’escoltar, tot i els moments de Breaks, que sí també té. I de nou el baterista Gatica ha estat súper present durant tot el tema. Després de la presentació del tema, hem escoltat ja la molt bona improvisació de Balduini a la guitarra, ell amb tot el suport dels de la base rítmica, baix del líder Pérez Vargas i la bateria de Gatica. I sí que hem gaudit escoltant el solo al saxo alt de Carlos Michelini, amb un so magnífic  alhora que gran tècnica i creativitat, recursos estilístics a tot Jazz i fraseig inversemblant.  I quina trempera de tema i final de nou amb melodia a dos vents, acords del teclista, profunditat de so del baixista i tota la contundència del baterista, ideal tema per ja deixar-los d’escoltar o sigui que felicitats nois Carlos Michelini, saxo alt; Matias Formica, saxo tenor; Lucio Balduini, i Tomás Aracri, guitarra; René Gatica i Paula Guillén, bateria;  Mayra Dómine, piano; Tobías Bruckman, teclats i José Pérez Vargas, baix elèctric i contrabaix.
 
I més coses dels temes les podreu llegir al blog:
 
5.'Pezuña' té el piano com a protagonista absolut. Construït sobre un 3/4 amb acentuacions que generen cicles irregulars (3/4, 7/8, 11/8), la peça evita la resolució directa, donant lloc a un flux constant de tensió i alliberament. A la part B, el tema juga amb la il·lusió mètrica i torna de nou a la melodia central, creant un fil narratiu cíclic i immersiu.
 
6.'Hide and Seek' és una exploració rítmica fascinant: compost en 11/4, el piano crea una base reiterativa que el baix accentua en diferents punts. Malgrat que el conjunt soni a una alternança entre 4/4 i 3/4, la mètrica global es manté, amb variacions a cada secció que generen la il·lusió de transformació constant, mentre la melodia es deixa portar pel joc rítmic.

 
I ja per acabar el programa farem un salt estilístic important, amb el “Sentimental Bit” de Saki Guillem. Mastering: Carles Xirgo. Disseny de portada: Núria Tremoleda i Ramon Solé. https://www.microscopi.cat/product-page/sentimental-bit.
 
'Sentimental Bit': electrònica amb ànima i experimentació sonora. Un àlbum de música electrònica creada i interpretada de manera humana i analògica en el que es prioritza la composició i la forma per sobre de la tecnologia, explorant una sonoritat que evoca una orquestra infinita en constant transformació. En aquest projecte, l'experimentació sonora i la musicalitat accessible conviuen en harmonia, demostrant que innovació i emoció poden compartir sensibilitats.
 
I sí que farem un salt al buit, ara mateix. Car la proposta de Saki Guillem està farcida de modernitat electrònica alhora que creativitat agosarada. Els temes són curtets, car considerem que en Saki s’ho curra tot ell solet. Els tempos són vius, marcats per una rítmica consistent a base dels diversos teclats que ell incorpora, les bases electròniques de bateries i demés estris emprats. Sí que hi ha alguns temes delicats com és el cas del també curtet “Silent i oportú”, com també ho és “Gasos nobles i sentimentals” a piano sol inicial, amb un final força impactant. O sigui que ja l’escoltarem en aquests dos temes seguits...
 
11.1.6.- Silent i oportú (Saki Guillem) 1:56.
11.2.12.- Gasos nobles i sentimentals (Saki Guillem) 2:22.
 
I sí que hem fet un salt al buit, oi? De nou canvi estilístic, i ara fet tot per un sol músic, en Saki Guillem que ens ha acaronat amb el primer i curtet tema, “Silent i oportú”, fet amb una melodia a teclats diversos i tot i els efectes, doncs no han estat gens punyents, més aviat delicats, com la pròpia bonica i senzilla melodia. I sí que el segon tema ha estat un pèl més viu, esclar que després de la llarga Intro a piano sol feta per Guillem. De fet el tema i melodia és bàsicament la melodia feta pel piano, si n’exceptuem el potent final a teclats, on tot creix una mica, en so i energies, ideals temes per començar-lo a escoltar.
 
Aquest àlbum és el cinquè treball en solitari de Saki Guillem, després de 'Coses que no es poden veure ni amb els ulls tancats' (2018), 'Pròximament' (2020), 'Freqüentitat Modernada' (2022) i 'QArt (2023), un triple àlbum format per 'Introscòpies', 'Òptica del vent' i 'Minoritats' (piano sol). Saki Guillem: quatre dècades de música, creativitat i versatilitat. Amb més de quaranta anys de trajectòria, Saki Guillem ha fet de l'eclecticisme el seu segell distintiu, tant en la seva formació com en la seva carrera professional. Ha col·laborat amb icones de la música com Pau Riba, Raimon, Marina Rossell, Gato Pérez, Sisa, Pep Laguarda, Pi de la Serra i Daevid Allen, entre molts altres.
 
I el seguirem escoltant ara ja amb una mica més de tralla, la d’aquest projecte i també amb dos temes seguits anomenats....
 
12.1.2.- Consells pocs (Saki Guillem) 2:20.
12.2.8.- La fantasia de l’usuari (Saki Guillem) 3:21.
 
I sí que el ritme del primer tema, “Consells pocs”, va a tot Reggae, sí. I de nou una melodia curteta i recurrent és prou recurs per a desenvolupar-lo afegint-hi la qüestió rítmica. Els instruments electrònics diversos emprats per Saki han fet la feina solista en els moments adequats. I el tema té un pont, on hi ha hagut un canvi tonal evident, fet amb molt de gust tot plegat. I el segon “La fantasia de l’usuari” l’ha iniciat amb una veu que podria ser electrònica, i ja els teclats, baix, bateries, un Riff melòdic repetitiu que s’ha anat reciclant, canviant a un altre amb teclats i  notes llargues, tot plegat amb un fons rítmic força consistent però no gens ofegant, fet amb bon gust, que els usuaris tenen fantasia, diu ell i nosaltres.


Ha format part de diverses formacions, des de l’Orquestra Platería en els seus inicis fins a grups de música antiga com Ars Musicae, música tradicional amb La Murga i Harmònica Brava, així com bandes de rock i jazz. També ha treballat amb orquestres simfòniques com l’OBC i ha tingut una destacada trajectòria en el teatre musical, participant en produccions com 'Mar i Cel' de Dagoll Dagom, 'L’Òpera de tres rals', 'Golfus de Roma', 'Sweeney Todd', 'Guys and Dolls' i 'A Little Night Music', dirigides per Mario Gas.
 
Com a compositor, ha creat música per teatre (Sílvia Munt, Comediants, Vol Ras, Teatre Lliure, Tricicle, Monti & Cia., Premis Max), per espectacles de Port Aventura com 'El Sol d’Orient' i 'Chinatown' —recollits en el disc 'Tr3s Quentus Xinus' (2013)— i el musical 'Zoomwatts' (2012), estrenat al festival Temporada Alta. La seva música també ha sonat a la ràdio i la televisió (Jet Lag, Àngel Casas) i en publicitat. Del 2018 al 2021, va col·laborar en l’organització del festival d’art Tramuntanart i, des del 2020, dirigeix i gestiona l’espai cultural el cuARTelillo a El Port de la Selva.
 
I ja l’acabarem d’escoltar i nosaltres el programa d’avui en el tema força interessant anomenat...
 
13.12.- Cinescape (Saki Guillem)  4:10.
 
I 10-n’hi-C de tema elaborat amb efectes rítmics, tot plegat farcit d’electrònica ben utilitzada i recursos melòdics minimalistes, ben emprats i recurrents que et fan “entrar” rítmicament en els temes, en aquests temes escollits per qui us parla. Un tema prou llarg de més de 4 minutets que ens ha permès gaudir de les seves subtileses musicals tan ben emprades, electrònicament parlant. Ha sabut jugar amb la tecnologia sense passar-se de rosca, amb un gust força exquisit, en aquest el seu darrer tema ideal per ja deixar-lo d’escoltar o sigui que felicitats Saki Guillem i nosaltres acabar ja el programa d’avui dedicat als projectes de Segell Microscopi que com sempre espero que us hagi agradat tant com a mi.
 
Us recordo també que entreu a les següents pàgines web dels locals on es fa Jazz..
Llibreria Byron: Barcelona
 https://llibreriabyron.com/calendari/
Nova Jazz Cava: Terrassa
https://www.jazzterrassa.org/ca/programacio/upcoming,
Jazz Club Sant Vicenç: Sant Vicenç dels Horts
https://jazzclublavicentina.blogspot.com/, i nosaltres ja fins el 20 de juny que  tindrem al quartet egarenc Pineda-Carreras-Coca-Font en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club Sant Vicenç i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH i per això amb l’entrada gratuïta.
 
Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

Subscribe to: Missatges (Atom)
 

blogger templates |