Programa 290: Marco Mezquida, Joan Claver Trio, Megumi Yonazawa Trio i Irene Reig, dimecres 21 de juny de 2017
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2. aquí a Ràdio Abrera 107.9 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb les novetats dels nostres músics.
Encarant ja el final de temporada, avui farem l’últim programa d’aquesta
8ena temporada de Jazz Club de Nit a
Ràdio Sant Vicenç amb dues novetats de Fresh Sound New Talent, ambdues en format trio l’una amb el
“Triangle” de Joan Claver i l’altra
amb el de la pianista japonesa Megumi
Yonezawa Trio i el seu “A Result Of
The Colors”, el treball més personal i
íntim de Marco Mezquida “Amateur” editat
per Edicions Moraleda i el primer
disc editat per Irene Reig i
enregistrat durant la seva estada a Philadelphia
l’any passat anomenat “Views” i editat per Discmedi
blau.
Però abans dir vos què si entreu al web de Temps Record: https://tempsrecord.cat/
hi trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial
de casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Doncs som-hi ja amb el primer treball de la nit i que serà el del
magnífic pianista i un dels músics que més es planteja el seu treball com una
recerca constant en el seu món musical en ple desenvolupament, un dels més
eclèctics i més creatius pianistes del moment no només en les nostres contrades.
“AMATEUR”
Marco Mezquida
Editat per Edicions Moraleda
S.L.
Enregistrat i mesclat per
Albert Moraleda el 8 de setembre de 2016 a La Garriga.
Marco Mezquida, piano Steinway
& Sons de gran cua propietat de l’Albert Moraleda.
Totes les composicions són de Marco
Mezquida..
Aquest és un projecte, el més personal i íntim de Marco Mezquida. Més d’una hora de música a piano solo amb tres
projectes diferenciats a mode de tres parts on cadascuna d’elles te la seva
personalitat i idiosincràsia. Parlar de Marco
Mezquida ens portaria molta estona si ho féssim com caldria, la qual cosa
no podrà ser i sí que en parlarem de manera resumida i així és que de la seva
web hem extret la seva biografia resumida. Tot i això, recordar-vos que del Marco ja li hem posat d’altres
projectes anteriors i igualment n’hem parlat abastament. Dir-vos també que en
aquestes tres parts hi ha alguns temes que ja han sonat en d’altres dels seus
discos o sigui que no els posaré, i són temes com “Coral”, “Veles” i potser
alguns més. O sigui que tot i respectant el concepte de tres parts, m’he
decidit per posar-ne una d’elles, sencera, i resulta que serà la tercera, per
qüestions de temps i temes abans comentat.
Nascut el 1987 i llicenciat el 2009 a l'Escola Superior de Música de
Catalunya (ESMUC), als seus 29 anys Mezquida s'ha convertit en un dels músics
més valorats i sol·licitats del panorama jazzístic i les músiques improvisades
a Espanya, com demostra la seva intensa i versàtil activitat concertística,
discogràfica i creativa al costat de molts dels millors músics del país.
Comencem programa i projecte amb dos temes seguits anomenats
15.- Ojos de musa (M.
Mezquida) 3m09s
16.- Aural song (M.
Mezquida) 5m07s
Doncs d’aquesta manera tan delicada hem començat el programa 290, on el
Jazz encara no ha aparegut però sí la música sense fronteres i etiquetes. I és
que en aquest programa hi cap tot, tot el que sigui música de qualitat, essent
un servidor l’encarregat de valorar-ne la presència o absència. D’aquesta
manera hem pogut gaudir de dos magnífiques composicions de Marco amb clares diferències entre elles essent-ne la segona la una
mica més rítmica i melòdica, encabida en el món clàssic fins les seves arrels.
Elogiat per la seva versatilitat i el seu potent magnetisme musical, és
un dels artistes més complets i expressius de la seva generació. Ha gravat més
de 40 discos: 10 com a líder amb la seva pròpia música i 30 com a sideman en
influents grups del panorama actual. Ha actuat en auditoris, clubs i festivals
de 25 països, en 4 continents així com en alguns dels clubs de jazz més
emblemàtics del món com el Blue Note de Nova York, SF Jazz de Sant Francesc,
Unterfarht de Munic, Bimhuis d'Amsterdam, Porgy and Bess de Viena, Jamboree de
Barcelona, BMC de Budapest, Cafè Central de Madrid i el Sometime de Tòquio.
Seguim amb els altres temes d’aquesta tercera part i ara ho farem amb el
preciós tema..
17.- Joia (M.
Mezquida) 5m11s
Amb aquesta joia de composició segur que ens haurem quedat clavats a la
cadira, butaca, sofà, terra, de cap per avall, etc..Una magnífica balada obra i
gràcia d’aquest gran mestre del piano i de les composicions més agosarades i
les més íntimes i càlides com aquesta Joia preciosa, preciosa joia. Una cançó
interpretada delicadament però que ben bé podria reconvertir-se en quelcom més
grandiloqüent amb només alguns instruments més. Més que grandiloqüent, jo diria
que és majestuosa, majestuós aquest treball, aquest disc d’aquest encara jove
pianista de Maó.
Escoltem encara el penúltim tema d’aquesta tercera part, amb l’anomenat..
18.- El cielo en tus brazos (M. Mezquida) 4m15s
Un canvi substancial pel que fa a la rítmica i permanent pulsió d’acords
en un tema vital tot i el tarannà un pèl lànguid, amb una melodia que se’ns
endu de la mateixa manera que ho fa el ritme permanent de les seves mans.
Marco ha compost música per a obres de teatre i gravat
programes de televisió. Una desena de premis (Altaveu 2015, premi Enderrock, 4
anys premiat Músic de l'Any per l'AMJM de Catalunya, etc.) vesteixen la seva
fulgurant carrera musical que combina amb la docència a l'Escola Superior
d'Estudis Musicals del Taller de Músics i al Conservatori Superior del Liceu de
Barcelona.
Acabem el projecte de Marco
amb el darrer tema d’aquesta tercera part anomenat...
19.- Ternura infinita (M.
Mezquida) 3m36s
I amb aquesta delicada “Ternura Infinita” hem acabat el projecte de Marco Mezquida tot i recordant-vos que
de la hora i sis minuts que hi teniu de música, només n’heu escoltat prop de 21
minuts, suficients per entendre el què heu de fer i que és mirar
d’aconseguir-lo de la manera que sigui, enviant-li un mail a ell mateix i per
això us deixo aquí l’enllaç al seu web, https://marcomezquida.com
o fent-ho a les botigues de discos, que sí, n’hi ha algunes.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
Seguim després d’aquesta obra magna i tan personal i ho farem amb el
projecte d’un altre pianista dels Països
Catalans anomenat Joan Claver i
el seu projecte...
“TRIANGLE”
Joan Claver
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 508
Enregistrat per Xavi Moreno al
Conservatori Professional de Música de Vila-seca el 30 de juny i 1 de juliol de
2015.
Mesclat per Xavi Moreno als
Eqestudi.cat
Produït per Triangle
Productor executiu, Jordi Pujol
Joan Claver, piano
Pedro Campos, contrabaix
José Benítez, bateria
Totes les composicions són de Joan
Claver excepte #6 Erik Satie, #7
The Police i #11 Björk
Aquest és un disc dedicat a Emma
Marin i el tema #8 dedicat a Josep Maria Frontrodona.
Tres joves talents de l'escena del jazz català donen vida a aquest trio
format per Joan Claver al piano, Pedro Campos al contrabaix, i José Benítez a
la bateria. Triangle compta amb un repertori contemporani fresc, ple de
composicions originals i versions recol·lectades acuradament. En aquest marc es
descobreix la influència dels grups i músics com el Esbjörn Svensson Trio, The
Bad Plus, Brad Mehldau, Robert Glasper etc, amb una música amb clares arrels en
la música negre i el pop.
Triangle és un trio de jazz contemporani de Barcelona, que igual atrau
els amants de la música improvisada i aficionats del pop i el rock. El talent
d'aquests joves músics crea una mena de nova marca de so, de manera que és
El vessant de la música clàssica també hi és i s’hi respira en alguna de
les seves composicions. El projecte també te un tarannà global que l’identifica
i et va emportant mica a mica a aquest entorn musical.
un projecte pioner a l'escena musical.
Comencem amb la magnífica composició d’aquesta iconoclasta de la música
anomenada Björk i el seu tema...
11.- New World (Björk) 3m46s
Doncs amb quina delícia hem començat aquest projecte del jove pianista Claver i els seus amics i també molt
joves Pedro Campos i José Benítez,
amb el tema súper delicat de Björk
amb molts moments dolços per anar-nos situant en el projecte.
Una sèrie de treballs que se situen en el tempo mig i inferiors on les
composicions pròpies i les d’altres s’enlairen gràcies a les magnífiques
interpretacions dels tres joves cracs. Nitidesa, fluïdesa i creativitat alhora
que gust delicat a les mans d’aquest jove pianista de Vila-Seca, ben embolcallat per un dels joves contrabaixistes més en
forma de l’escena actual. Benítez, a
la bateria, és un magnífic suport gràcies també a la gran compenetració amb el
seu amic Campos i així ambdós acaben
de vestir la base rítmica necessària pel pianista Claver.
Joan Claver, nascut a Vila-seca (Tarragona, 1988) va començar a estudiar
música clàssica a l'edat de 7. Els seus mestres inclouen Núria Ruera i Cecilio
Tieles. El 2011 entra al Conservatori Superior del Liceu a matricular-se en
estudis de jazz i música de piano modern amb Iñaki Sandoval, Albert Bover i
Roger Mas. Va formar part de la Big Band del Liceu sota la direcció de Sergi
Vergès. Ha tocat en diverses formacions de jazz i rock. Actualment és membre de
Triangle, Funk Cake, i Distrito Rojo.
Seguim ara amb un tema de Erik
Satie el conegut
6.- Gymnopedie nº 1 (E.
Satie) 5m20s
Doncs tot i la personal obra de Satie,
en Joan Claver ha sabut trobar una
altra manera de concebre-la amb aquest magnífic arranjament on l’aspecte rítmic
n’és la mare dels ous considerant que Satie
la va composar a un tempo súper lent. Aquest geni de la música es va
autodefinir com a “Phonometricien” o sigui algú què és capaç de mesurar i
escriure sons, essent això el què el definia i no tant el concepte de músic. La
versió de Claver és impressionant
per la seva nova visió melòdica i rítmica sobre un tema encabit en el nostre
imaginari col·lectiu d’una única manera, la concebuda pel genial pianista i
compositor francès.
Pedro Campos, (Barcelona, 1992) va començar a estudiar música a l'edat de 12 anys, i als 16 va
decidir-se pel baix. Els seus mestres inclouen Felix Serra, Horacio Fumero i
David Mengual. Actualment està involucrat en projectes com el nonet de
Barcelona "DO: The Next Generation”, projecte crec en StanBY creat i
dirigit per l’amic Víctor Correa, ara mateix a Mèxic", també fa formar
part de la ja extinta i alternativa Big Band de Sergi Vergès (JODR), la
formació "Big menú", entre moltes altres. Va acabar el seu Grau Superior
en jazz i música moderna al Conservatori del Liceu.
Seguim encara amb un altre tema d’aquest magnífic trio, i ara ho fem amb
una composició original de Joan Claver
anomenada...
1.- I Promise You (J.
Claver) 5m51s
Aquest és potser el tema més personal d’aquest jove pianista on ens ha
deixat entreveure, només començar, la visió més elèctrica i moderna de la seva
concepció musical, també la seva vessant més propera al trio de Esbjörn Svensson per la seva permanent
i reiterada aportació amb ritmes i acords alhora que amb aquetes melodies
lànguides i delicades. Moments també per la comunió entre piano i contrabaix en
el bell mig del tema abans que el solo del líder on se’ns ha mostrat força
mesurat i delicat en el tracte de la tecla i la seva pulsió.
José Benítez (Algesires, 1987) va començar a tocar la bateria a l'edat
de 16. Des de llavors, ha estudiat amb Aldo Caviglia, Quim Soler i Ramon Prats,
entre d'altres. Ell és ara membre de La Canalla, "Big menú", i altres
projectes. Va completar els seus estudis de jazz i música moderna al
Conservatori del Liceu, on va formar part de la Big Band del Liceu.
Doncs nosaltres acabem aquest projecte amb un altre projecte del líder,
el de més tarannà clàssic alhora que barreja de concepcions diverses amb
l’anomenat..
2.- Hypocresy (J. Claver) 3m26s
Amb aquesta interpretació moderna d’un tema amb vessants clàssics, tema
però acabat de parir i per tant formant part de la més estricta modernitat, Claver ens ha mostrat el seu recorregut
ampli sorgint primer d’aquest món clàssic per arribar al Jazz més contemporani.
El gust en la composició on melodies i ritmes es conjuminen la mar de bé,
alhora que s’hi encabeixen elements trencadors pel que fa a la rítmica, són el
leit motiv principal d’aquest projecte que fa un repàs per diversos estrats
musicals mostrant-nos els aspectes de creativitat i interpretació dels tres grans
i joves músics del trio Triangle.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
I nosaltres seguim ara amb el següent disc també de Fresh Sound New Talent i aquest és el
“A RESULT OF THE COLORS”
Megumi Yonezawa Trio
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 504
Enregistrat per Michael Brorby
l’11 d’octubre de 2012 aks Acoustic Recording, Brooklyn, N.Y.
Produït per Megumi Yonezawa
Productor executiu, Jordi Pujol
Megumi Yonezawa, piano
John Herbert, contrabaix
Eric McPherson, bateria
Totes les composicions són de Megumi
Yonezawa excepte el #6 que ja ho comentarem si és que acaba sonant.
Ella mateix ens en parla considerant també que es va enregistrar el 2012
i finalment es va editar el 2016...
"Han passat molts anys des que he triat com el meu instrument el
piano que m'ha donat tanta alegria. Estic fortament i profundament encantada
per la seva bellesa. Aquesta música es basa en la meva exploració musical a
llarg termini que va ser influenciada per Greg Osby, Jason Moran, Andrew Hill,
Keith Jarrett, Ray Santisi, Arnold Schoenberg, Alban Berg, Johann Sebastian
Bach, entre molts altres. També, m'agradaria donar les gràcies a John i Eric
per la seva musicalitat i la dedicació al seu art ".
Megumi Yonezawa
Megumi Yonezawa va néixer a Hokkaido, Japó, i es va graduar a la Berklee School of Music on es va Llicenciar
en Arts, amb Piano, Performance i Composició de Jazz. Ella mateixa ha demostrat
la seva vàlua en enregistraments del vibrafonista Michael Pinto, el violinista
Meg Okura, el mestre de la trompeta Nicholas Payton i amb el saxo alto, el gran
Greg Osby, i també fent el camí, amb el baterista Francisco Mela i els
baixistes Chris Tordini i Ben Williams.
Doncs comencem amb el projecte d’aquesta pianista japonesa establerta a New York i els seus aires de modernitat
i encarada ella i les seves músiques en el jazz més contemporani i ho farem amb
el tema primer tall del disc i que li dóna títol al disc..
1.- A result of the Colors (M. Yonezawa) 6m05s
Doncs amb només el contrabaix i el piano, les notes i acords d’aquesta
meravella la d’un resultat de colors, o la música i els diversos colors. Un
jazz contemporani de concepció on el groove substitueix el swing, que això
vosaltres ja ho sabeu per escoltar-m’ho dir força vegades. Aquí però el
“caminar” no és tan evident però hi és, eps però que parlo només d’aquest tema,
que el groove i el swing l’escoltareu. La melodia segueix una mena d’espirals
sonors de la mà de l’harmonia, en una obra pictòrica plena de colors, o
harmònics de totes les músiques. Bàsicament, la presència mínima de les
escombretes del baterista McPherson
són mers símbols sotmesos a la implacable persistència de les notes del piano.
El solo de contrabaix, i el quasi silenci dels companys, ens situa en aquest
món íntim del concepte de part del projecte, dels temes amb tempo similar que
n’hi ha i en són la meitat. Música impressionista, que li permet veure a
cadascú la seva paleta de colors, de músiques. En el format de trio, i amb dos
companys de banda excepcionals, Megumi és capaç d'expressar-se per complet i
maximitzar l'impacte del seu art. La seva escriptura és excel·lent i el seu
tacte precís.
Seguim ara amb un altre tema força interessant de concepció, que ja
vegem per on van els trets amb aquesta magnífic compositora i insigne pianista
japonesa, i ho fam amb el quart tall del disc, l’anomenat...
4.- Dr Jekyll and Mr. Hyde (M. Yonezawa) 3m19s
I sí, la concepció contemporània prou hi és, però ara, i després d’una
magnífic intro del tema on no sabíem per on anirien els trets, ben aviat ho hem
pogut esclarir tot i escoltant el “walking” del contrabaixista alhora que el magnífic solo de la líder. La seva
creativitat segueix per uns indrets força intransitats i per on és força difícil
circular sense risc de caure i fotret una morrada. Ella però, se’n surt i no
només i sí que ho broda. És el seu llenguatge, així de modern, així de
contemporani. Els acompanyants però són de total luxe, car ambdós són una
secció rítmica reputada i bregada en mil i un projectes. Ells dos són una
perfecte màquina rítmica i acompanyant-la a ella li donen el suport adequat i
li permeten quasi volar per sobre les estructures harmòniques tot i flotant per
sobre del coixí rítmic. Un magnífic tema, i així hem pogut tornar a escoltar la
seva peculiar melodia tot i acabant el tema.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Seguim ara amb el segon tall del disc, amb el tema anomenat...
2.- Children of the Sun (M. Yonezawa) 5m25s
Doncs la intro d’aquest tema també és deu ni do, tot i que curta, la
part de ritme trencat, podríem dir-n’he. Després la “melo” es confon amb el
solo de la líder i s’endinsa en un univers marcat pels continus i permanents
acords amb la mà esquerra, marcant també el ritme, el, qual no sembla el mateix
que la pròpia improvisació. Un tema amb aires càlids com si d’un tema latin es
tractés, i sí, no només ho sembla sinó que aquesta sensació rítmica hi és, tot
i quasi desaparèixer en tornar-hi amb el tema pròpiament dit. I ja vegeu que al
final, hi ha tornat amb els inicis, però ara amb una estona suficient per
deixar gaudir també al baterista McPherson.
Vegem què ens en diuen des de New York City Jazz Record:
La pianista Megumi Yonezawa, procedent d'Hokkaido, mostra un enfocament
més progressiu (perfeccionat per associacions amb Greg Osby i Meg Okura) en
aquest el seu projecte “A result of the colors”, el seu debut com a líder. És
temptador comparar-la amb Bill Evans, per la seva intel·ligència elegant,
romanticisme incisiu i el mal humor existencial del mestre a finals de la seva
obra. D'altra banda, les seves frases amb freqüència acaben prematurament,
lligades per la persistència de silencis que semblen demanar preguntes de
companys del trio, com el baixista John Hébert i el baterista Eric McPherson.
Ells estan més que disposats a respondre, sovint amb llargs solos o
disquisicions autoritzades de la seva pròpia, la qual cosa fa provocar un alt
nivell d'interacció de grup, que, de nou, recorda les col·laboracions d'Evans
amb Scott LaFaro i Paul Motian. Yonezawa té una forma única de tocar les
balades en el millor sentit i de la manera clàssica amb "Sketch”, tema que no posarem i més
lliure i ja no a tempo de balada en el tema
“Epílogue”, i en el seu, “No Dear or Fear” es una línia peculiar però
enganxosa escrita sobre una progressió de R&Changes, i que serà el tema que
escoltareu per acabar el seu projecte. Algunes d’aquestes idees les va escriure
Tom Groenlàndia (el febrer de 2017) i algunes ja vegeu que les he dit jo.
Acabem el projecte d’aquesta magnífica pianista i compositora amb el
tema ja comentat..
7.- No Dear or Fear (M.
Yanazawa) 5m02s
Doncs a mi aquest No Dear no Fear em sembla d’entrada una mena
d’homenatge a Thelonious Monk. És un
Blues com una casa i el “walking” del contrabaixista és magnífic i conjuntament
amb la delicadesa del baterista i del seu “ride”, aconsegueixen un Swing
impressionant. La preponderància sonora del piano en detriment dels dos
companys és, evidentment obra i gràcia de tècnic de gravació i productor que ha
volgut que el producte final sigui aquest. Amb tots els meus respectes, crec
que al pobre baterista l’han deixat una mica pobre de so, en aquest i en tots
els altres temes. En fi, s’ha de dir però que el resultat final és l’adequat,
car aquest és el projecte de la pianista. Ella, ens ha mostrat de nou la seva
mestria, la seva tècnica, i la seva constant creativitat en aquest i en
cadascun dels solos i composicions que ens ha presentat. Magnífic disc que ves
per on podeu aconseguir, com l’anterior, a la botiga Blue Sounds del carrer Benet
Mateu 25 de Barcelona.
I nosaltres acabarem el programa d’avui però abans...
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
I amb el Programa 290, que ja en són uns quants, acabarem la 8ena
Temporada amb el darrer projecte i primer al seu nom de la jove saxofonista i
compositora Irene Reig, la qual me’l
va donar la setmana passada a la Nova
Jazz Cava de Terrassa a la mitja
part i tot i esperant començar la Jam Session on vaig tenir la sort de poder tocar,
jo, un vell aficionat, amb ella, una jove i magnífica saxofonista, tota una
llicenciada en Saxo Jazz per l’ESMUC
i amb un màster del Conservatorium van
Amsterdam passant també per Philadelphia,
que va ser on el va enregistrar.
“VIEWS”
Irene Reig
Editat per Discmedi Blau DM1392-02
Enregistrat per Andy Mohler el
15 de desembre de 2016 a l’estudi de la Universitat de Temple,
Mesclat i masteritzat per Quim
Puigtió, “Kato”
Irene Reig, saxo alto
John Swana, EVI en els temes #2
i #5
James Santangelo, piano
Nimrod Speaks, contrabaix
Anwar M. Marshall, bateria
Totes les composicions són de Irene
Reig
Aquest és un projecte molt personal i amb tot de temes que segueixen un
fil conductor i què és la manera bopper de tocar el saxo alto, tot i haver-hi
temes amb ritmes com bossas i els més amb el swing com a referència rítmica.
Els companys que l’acompanyen són, ja ho escoltareu, magnífics. A tenir en
compte el so del EVI en els temes 2
i 5, que és el d’un instrument electrònic que te fins i tot la forma d’una trompeta i es toca com si ho fos.
Escoltem ja el primer tema i que serà una preciosa balada anomenada..
4.- Ca l’Ana (I.
Reig) 7m45s
Doncs com sempre que podem, i de cada projecte, volem escoltar de quina
manera els músics, el o la líder “tracta” les balades o els temes més “slow”, i
així és què hem volgut escoltar com ho fa Irene
Reig. Us haig de dir que la melodia és preciosa i la composició, magnífica.
Una vegada ha presentat el tema ha endegat el seu solo, amb un so increïble,
una tècnica molt depurada i el fraseig lleuger. Després, al pianista Santangelo l’hem pogut escoltar delicat i fi, amb una
improvisació precisa de pulsió nítida. Irene
ha endegat el final del tema afegint-hi més improvisació i no limitant-se a fer
la melodia del tema com és habitual, la qual cosa sí ha fet al final, final del
tot. Una preciosa cançó d’aquesta jove saxofonista i ja vegeu que gran compositora
amb només 23 anys.
Neix a Barcelona l'any 1993. Gràcies al seu interès per la música,
comença a rebre classes de piano clàssic passant per conservatoris com l'Oriol
Martorell o el Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Paral·lelament,
als 11 anys, comença a tocar el saxo alt, però no serà fins als 15 que
s'endinsarà en el món del jazz. Al 2011 inicia el seu pas per l'ESMUC on tindrà
com a professors principals l'Eladio
Reinón, Gorka Benítez i Xavi Figuerola i, més endavant a Ferdinand Povel al Conservatorium van
Amsterdam.
Seguim ara amb el primer tall del disc, l’anomenat...
1.- Sa Palomera (I.
Reig) 6m25s
Sa Palomera, una gran roca que s’endinsa dins la badia de Blanes separant aquesta de la platja de
S’Abanell, i on comença, diuen els
experts, la Costa Brava. Suposo que
és on devien passar les vacances d’estiu de ben petits ella amb la seva
família. Un tema amb un ritme cadenciós de Bossa amb una melodia molt
aconseguida i un bon acompanyament de la secció rítmica. Després de la
presentació del tema, Santangelo ha
encetat al piano els solos, i ho ha fet amb pulcritud i bones idees i així hem
pogut escoltar com la mà dreta es desplaçava amb lleugeresa per la part dreta
del piano, mentre l’esquerra l’acompanyava amb els acords i ritmes de la bossa.
La líder ha desenvolupat el seu magnífic solo, tot i recordant-nos que sí què
és una bossa però que ella toca el saxo alto de la més bopper manera possible.
S’ha de dir que la progressió tècnica d’aquesta jove saxofonista ha estat
esclatant alhora que la seva sonoritat, més nítida amb un so un tant dolç que
li dóna la característica de la seva personalitat. Després d’ella, el
contrabaixista ha fet el seu curtet solo, reeixit, només acompanyat per la
suavitat dels companys a la bateria i piano, l’un portant-lo a ritme i l’altre
amb les harmonies adequades. Després, de nou el tema, preciós, i encarar el
final dolçament.
Entre 2008 i 2011 va ser membre oficial de la Sant Andreu Jazz Band on tocava els saxos alt i baríton i el
clarinet i amb la qual ha enregistrat dos CD-DVDs (Jazzing Live at Casa Fuster
i Jazzing vol. II). Estar en aquesta Big Band l'ha portat a compartir escenari
amb músics de renom com Perico Sambeat,
Dick Oatts, Scott Robinson, Jesse Davis, entre d'altres.
Des del 2010 i fins el 2015 va tocar amb la Star Wood Band, una formació
dirigida per Pau Casares i amb la qual ha gravat diversos Cds. També ha
col·laborat amb músics locals de renom com Lluís
Vidal, Josep Maria Farràs, Ignasi Terraza i Francesc Capella i en projectes
com Joan Casares Sextet i l'Esmuc Jazz Project Univers Keith Jarret,
els quals estan editant el seu primer disc.
Seguim encara amb un altre tema, i en queden dos, aquests ja amb el
vessant més rítmic del projecte. Escoltem doncs...
6.- Stef is not comin’ (anymore) (I. Reig) 3m54s
Doncs ara sí que ja ens hem situat a un tempo una mica més viu, tot i
que ja vegeu que ens mantenim dintre d’un tempo mig, i on la bossa la podem
notar de nou. Aquest és un projecte amb la majoria de temes són a un tempo mig
i em sembla que el queda és el de tempo més viu. Sovint els músics es troben
més còmodes amb temes a tempo no massa ràpid i així poden desenvolupar millor
els seus solos, i no per què no puguin tocar-los a tempo fast. Podem dir que
dels set temes d’aquest projecte el que ara escoltareu és el més fast. En
aquest, Irene igualment ha més que
doblat el tempo original amb la seva intervenció i notes que han fluït amb
lleugeresa i velocitat alhora que creativitat. Igualment s’ha de dir que
escoltant els temes, els situem en un determinat context i és el que domina la
concepció d’aquest projecte. Entremig de tot plegat, un curtet però reeixit
solo del baterista i després ja de cara al final.
Actualment lidera el seu propi septet, The Bop Collective, un grup de composicions i arranjaments
originals amb el qual ha tingut l'ocasió de tocar a la Jazz Cava de Terrassa i
al Jamboree, entre d'altres. Paral·lelament toca, escriu i arranja pel seu nou
projecte de petit format, el seu trio amb el qual ja ha tocat per Catalunya i Holanda.
Resideix a Àmsterdam on ha estudiat un Màster d'interpretació amb el
saxofonista Ferdinand Povel i, esporàdicament, Dick Oatts. Estar al Conservatorium
van Amsterdam l'ha portat, també, a compartir escenari amb músics com Terell Stafford, Simon Rigter, Martjin van
Iterson o Rob van Bavel.
I nosaltres ja acabem projecte i programa amb el tema més fast, el més
bopper amb el so del EVI per
trompeta a càrrec de John Swana, en
el tema...
5.- Santangelo’s Groove (I. Reig) 5m47s
Doncs per si algú s’havia dormit, segur que s’haurà despertat de cop. De
quina manera més bèstia el so d’aquest instrument electrònic ha fet aixecar-nos
de la cadira i potser fins i tot ens ha fet bellugar algun muscle del nostre
cos. Swana l’ha tocat magistralment
i si el so no ens recorda cap trompeta, dir-vos que deu ser perquè ell no ho ha
volgut, car segur hi deu haver les tecles adequades per aconseguir aquest so,
com passa amb l’EWI de Akai relacionat aquest amb el so dels
saxos. De totes maneres el solo d’aquest mestre ha estat impressionant.
Igualment Irene ens ha mostrat de
quina manera és ella capaç de tocar a un tempo fast, bopper, com a ella li
agrada. No oblidaré mai que quan estudiava a l’ESMUC la vam tenir al JCLV amb
el seu projecte final de carrera, els Bop
Collective en formació de septet, amb una front line de 4 vents, trompeta,
saxo tenor, trombó, saxo alto i darrera la base rítmica amb piano, contrabaix i
bateria. Una magnífica formació, aleshores de joves estudiants i ara ja tots
ells llicenciats i amb una important experiència musical a pesar de la seva
joventut. Un tema ideal per acabar el
projecte, programa i temporada, i que segur que haureu gaudit com amb la resta
de temes del projecte de Irene Reig.
Doncs rés més, espero que hàgiu gaudit del programa 290, l’últim
d’aquesta temporada el qual hem començat d’una manera molt diferent de com
l’hem acabat. De fet el tempo ha anat creixent des del slow total dels
preciosos temes de Marco Mezquida,
per anar pujant el to rítmic amb el Joan
Claver Trio, primer i després tempo i concepció contemporània amb la
pianista japonesa Megumi Yonezawa Trio
i he volgut acabar amb el projecte de Irene
Reig per escoltar els únics vents del programa al final d’aquest i gaudir
amb la proposta d’aquesta jove saxofonista.
Bé, doncs ara sí, jo Miquel Tuset
i Mallol qui us ha parlat tot i explicant interessos comuns, realitzat i
seleccionat les músiques us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç
de cadascú, i fins el 13 de setembre de 2017 si no hi ha novetats. Bones
vacances.
Miquel Tuset i Mallol.
Programa 289: Maio de Sal; Barcelona Percussion Project; Triple Treat i Juli Aymí & Josep Traver, dimecres 14 de juny de 2017
0 comentaris
Molt bona nit a tothom, ens retrobem de nou a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio
Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el
Jazz, com deia el nostre amic Cifu.
A ell li dediquem el nostre programa avui i cada setmana que el fem. O sigui
que “Un petó Cifu”. Aquí Miquel Tuset i
Mallol qui us parla, realitza i presenta aquest programa, i com sempre amb
les novetats dels nostres músics.
Doncs avui hi tornem amb un programa dedicat exclusivament a una
editorial, i aquesta és Temps Record
motivat pel fet que em van enviar les seves darreres produccions de les quals
avui n’escoltareu quatre de precioses. Ens endinsarem en el món de les músiques
de Maio de Sal i el seu “OJI”. Podreu
escoltar el projecte dels Barcelona
Percussion Project i el seu “Terra Encantada”. El Jazz dolç de Triple Treat i el seu “With Just My
Dreams But Not Alone” i també amb el més swingat i agitanat dels dos cracs Juli Aymí & Josep Traver i el seu
“Wine Impressions”.
Recordeu que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa nostra
entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial de Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des d’aquí
una forta abraçada.
Comencem amb la delicadesa de les noies de la formació Maio de Sal...
“OJI”
Maio de Sal
Editat per Temps Record TR1636-2017
Enregistrat i mesclat per Nan
Mercader el novembre de 2016 a Nan Mercader Estudi, Cardedeu.
Producció artística, gravació i
mescla: Nan Mercader
Produït per Maio de Sal.
Maria Soto, Rebolo, pandeiro,
triangle, bendir, pandereta, etc...
Letícia Martín, veu, guitarres,
cavaquinho i palmes
Yolanda Moreno, cocós, pandero,
triangle, palmes i veus
Anna Herrero, veu, abé i
palmes.
I la col·laboració de
Nan Mercader, udú, shakers,
caxixis, palmes i cuica.
Maio de Sal són quatre dones que ens porten de viatge
pel Brasil, Portugal i Cap Verd a
través de la música. Repertori i arranjaments pensats amb delicadesa que creen
allà on van una atmosfera càlida i plena de bon feeling.
El 2017 Maio de Sal engega la seva trajectòria com a quartet i ho fa
presentant el seu primer treball discogràfic Oji (març 2017).
Aquest és un projecte de quatre artistes, dones, amb delicades veus i
bones instrumentistes amb un projecte on la llengua portuguesa i les músiques
relacionades són la clau de volta. Així és que ens situarem en un projecte un
pèl allunyat del Jazz però no tant, si considerem que la bossanova és un invent
i barreja de samba i jazz, més o menys. No escoltarem bossanoves però sí algun
tema molt proper per improvisacions i ritmes. Comencem amb una cançó de Maria Rita, amb la preciosa...
1.- Cara valente (Maria
Rita) 4m24s
Doncs ja vegeu de quina manera hem començat el programa, amb delicadesa
i ritmes càlids a càrrec d’aquest magnífic quartet Maio de Sal. Una cançó aquesta de Maria Rita molt coneguda, una preciosa samba, i interpretada així,
com si res, amb una gran naturalitat i “bones maneres”. Aquest és un quartet
acabat de sorgir el març d’aquest any i del qual n’esperem el millor i la
millor sort, car la qualitat ja la tenen. Ganes de veure-les en algun directe i
així acabar-ho de gaudir. Deuen ser uns directes força íntims i càlids com les
músiques i veu de Letícia. Veure
aquesta samba per la seva autora Maria
Rita en un directe és tot un gaudi, també. Allà, al seu país, és tota una
celebritat i els seus concerts són multitudinaris, i així haurien de ser els
concerts aquí, per les Maio de Sal i
d’altres companys i músiques, com el nostre Jazz.
I seguim ara amb un dels temes interpretats per molts cantants brasilers
el magnífic tema de Baden Powell i
Vinicius de Moraes, el conegut..
4.- Berimbau (B.
Powell & V de Moraes) 3m23s
Berimbau, jo diria que és una mena de himne allà al Brasil. Lletra del
gran poeta Vinicius de Moraes i
música d’un altre gran d’allà, el gran Baden
Powell. Tema enregistrat per primera vegada el 1963, en aquells anys del
gran esplendor de la Bossa Nova i ja amb la presència del Jazz de Stan Getz entre d’altres. Dos pesos
pesants, Vinicius i Baden d’aquesta
música. Un tema cantat també per la gran Astrud
Gilberto tot i recordant-vos que el Berimbau
és un instrument de corda percutida semblant a un arc musical fet d’una vara de
fusta felxible, d’una sola i única corda, provinent de l’Àfrica i utilitzat abastament com instrument de percussió a Brasil. Les nostres heroïnes ens n’han
fet la seva versió, preciosa amb les dues veus doblant-se, alhora que acompanyant-se
de les percussions anomenades menors i fent-ho amb molt de gust, amb la Letícia primera veu i doblada per la Yolanda i l’Anna.
I seguirem amb el tema de Maria
Andrade anomenat...
5.- Tunuka (M.
Andrade) 3m33s
Aquest és un altre gran èxit allà pel Brasil, tot i ser la Andrade
de Cap Verd, i també per la seva
autora i Maria Andrade la qual haurà
fet incomptables actuacions en directe tot i cantant aquest altre himne. Això
de l’himne ho dic pel fet que allà, temes com aquest es converteixen en tan
coneguts com la mateixa cantant i autora. Milers d’aficionats en grans
festivals omplen els estadis la qual cosa trobem a faltar aquí. Això li ha
passat per Europa a la coneguda Maria Andrade. Escoltades les versions
de la mateixa autora, i escoltades les nostres artistes, doncs que voleu que us
digui. Em sembla una interpretació remarcable tot i comparant-la amb la de la
autora. Senzillesa i dolçor, acompanyades de bons ritmes i acompanyaments amb
la guitarra amb dolços arpegis. La veu de Letícia
més calmada i gens estressada, amb un tempo ben marcat, aconsegueixen mica a
mica portar-nos ben amunt.
I acabem el projecte d’aquestes artistasses amb el tema de Dino D’Santiago, anomenat....
7.- Pensa no oji (D.
D’Santiago) 3m17s
Un altre tema que ha arribat a cotes de popularitat a Cap Verd gràcies a la veu i autoria de Dino D’Santiago i que les nostres
artistes s’encarreguen d’arrodonir amb la seva versió. El ritme, magnífic amb
les percussions i els diferents estris de cordes, i les veus, la de la Letícia i ara també acompanyada de les
de l’Anna i Yolanda. Crec,
honestament, que la selecció de temes que han fet les nostres artistes és tot
un encert i millor encara les seves interpretacions, sense oblidar les
col·laboracions del mestre a les percussions en alguns temes, en Nan Mercader, ell artífex de projectes
com la Orquestra Plateria a les
percussions sense oblidar a la veu i líder de la banda, en Manel Joseph, des d’aquí una abraçada a tots dos.
Deixem-les a elles, tot i encarant el proper projecte amb aires força
similars i ja sabeu que estem fent un Especial Temps Record i per tant podeu
entrar al seu web
https://tempsrecord.cat/ on hi
trobareu tot el seu extens i divers catàleg. Aquesta és també una editorial de
casa nostra amb un ampli ventall d’estils des de Bandes Sonores, a Blues,
Boleros i evidentment Jazz, passant pel Flamenc i la Fusió. O sigui que
agrair-li al Josep Roig el seu
suport i des d’aquí una forta abraçada.
Seguim nosaltres amb un altre preciós projecte, el dels amics de Barcelona Percussion Project....
“TERRA ENCANTADA”
Barcelona Percussion Project
Editat per Temps Record TR1633-2017
Enregistrat per Tomi Pérez i
Mauri Tonelli el desembre de 2016 als Aurha Estudios.
Mesclat i masteritzat per Josep
Roig el gener de 2017 a Temps Record.
Àngel Pereira, vibràfon,
marimba, percussió i cors
Mel Semé, veu, guitarra,
vibràfon, marimba, percussió i cors
Alan Sousa, veu, guitarra,
marimba, percussió i cors.
Amb
Clàudia Bardagí, veu (El tiempo),
Tal Tula Ben Ari, veu (Paris Dakar i Horari reduït)
Jurandir Santana, guitarra
elèctrica (Nao vejo a hora i
Terra encantada)
Barcelona Percusssio Project, és una formació creada pel prestigiós
percussionista Àngel Pereira. El
projecte aglutina un grup de músics que tenen en comú la passió per la
percussió: Àngel Pereira, Mel Semé i
Alan Sousa. De procedències i cultures molt diferents, cada un d’ells
aporta a Percussion Project la seva experiència i la seva manera de sentir la
música. El resultat és un mosaic calidoscòpic de ritmes, harmonies i melodies
de singular personalitat.
Des del 2005 han passat per Percussion Project percussionistes de talla
mundial com Alex Acuña, Dave Samuels,
Dave Friedman, Anga Díaz, Víctor Mendoza, Yoan Sánchez, Nan Mercader, Thomas
Dobler, Perico Sambeat, Munir Hossan, Francesc Capella, entre altres.
Un disc amb tots els vuit temes preciosos i on hi tornem amb la
dificultat per escollir els que sonaran. Seguim amb les músiques delicades
d’aquesta formació en un programa radicalment diferent del de la setmana
passada. Escoltem la preciosa cançó composta pel Mel Semé, lletra i música on hi participa Clàudia Bardagí, l’anomenada...
3.- El Tiempo (Mel
Semé) 6m49s
Doncs ja vegeu quina delícia de cançó de Mel Semé per començar el programa. Magnífica i delicada veu i els
cors de Clàudia i demés alhora que
la improvisació del magnífic vibrafonista Pereira.
El tiempo de Mel Semé, implacable,
no ens ha deixat escoltar-los més estona, que ja voldríem, ja. I quina
percussió més dolça acompanyada per les veus i els canvis harmònics del tema.
D’alguna manera em recorda un tema de Chick
Corea i Gary Burton en un moment determinat.
ÀNGEL PEREIRA
Ha col·laborat amb músics de la talla de Tete Montoliu, Tito Puente,
Lluís Vidal, Carles Benavent, Dave Samuels, Alex Acuña, Víctor Mendoza, Munir
Hossan, Perico Sambeat, Javier Colina, Jorge Pardo, John Surman, entre altres.
Cofundador de l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure (amb qui té dotze discos
editats per Harmonia Mundi). Membre durant anys de Le Concert des Nations i
d’Hespèrion XXI, dirigides per Jordi Savall. Com a solista de marimba, ha tocat
amb l’Orquestra del Teatre Lliure, la Sinfónica de Santo Domingo, la Simón
Bolívar (Veneçuela), etc. Col·laborador del Departament de Músiques Experimentals
de la Universitat de Nova York. Ha col·laborat amb artistes del flamen comc
Carmen Linares, Enrique Morente, José Meneses, Ginesa Ortega, Joan Albert
Amargós, etc.
Seguim amb aquestes delicades músiques ara amb el tema de Javier Mas i amb la veu també de Tal Tula Ben Ari amb l’anomenat..
4.- París Dakar (J.
Mas) 8m12s
Els aires del desert ens han imbuït de l’esperit del tema de Javier Mas, insigne guitarrista qui va
acompanyar durant anys a Leonard Cohen.
Les percussions i la veu de Tal Tula acompanyades de marimbes, cors
i demés fan d’aquest tema una mena d’himne vital i alegre on la dansa ho omple
tot. Vibràfon i marimbes sonen alhora tot just abans del moment especial on la
improvisació del primer instrument brilla per sobre de tot amb moments preciosos
amb la veu també de Tal Tula.
Magnífica improvisació dels músics, el vibrafonista Mel Semé, Àngel Pereira a la marimba i Sousa a les percussions al final, per després tornar a la melodia inicial
d’aquest “París Dakar” i les veus de tots plegats.
MEL SEMÉ
Nascut a Camagüey, Cuba, de pares haitians, Mel Semé va començar la seva
carrera musical a l’església baptista del seu poble de la mà dels seus germans
i en companyia de músics més grans que interpretaven una mena de gospel llatí,
influència dels missioners que arribaven a Cuba des del sud dels Estats Units.
Era molt jove quan es va començar a interessar per la composició i per
múltiples instruments, entre els quals destacava la guitarra, el piano i la
bateria. Després de graduar-se a la Universitat de Música de l’Habana i formar
part de la Orquesta Sinfónica de La Habana i de La Orquesta Sinfónica de
Camagüey va viure una temporada a Suïssa, on va donar cursos de percussió i
d’interpretació. Després va viatjar per Europa de gira amb diferents projectes
musicals: Jane Bunnet, David Virelles, Master Fatman, entre altres. Va passar
per a Alemanya, Àustria, França, Itàlia, Holanda, Bèlgica, Suècia i Dinamarca,
país on va viure durant un temps, va ampliar els seus coneixements musicals i
va compartir escenari amb diversos músics d’Escandinàvia. Des del 2003 viu a
Catalunya. Mel Semé ha tocat amb Youssou Ndour, Steward Copeland, Kymani
Marley, Giovanni Hidalgo, Nicholas Payton, Steve Coleman, Fito Paez…Actualment
és el líder del grup Black Gandhi, col·labora en la composició i els
arranjaments de temes per a projectes com Man Ex Maqina, Barcelona Sessions,
Solimel, entre altres, i forma part de Barcelona Percussion Project.
Seguim ara amb el tema de l’Àngel
Pereira on hi participa Tal Tula Ben
Ari, veu amb l’anomenat...
8.- Horari reduït (A.
Pereira) 5m25s
Doncs un tema força vibrant, ja d’entrada, i més en el pont on hi
intervenen veus. Mel Semé és el
primer en encetar els solos i ho ha fet amb la marimba. Magnífic. I quin trio
de mestres d’això dels elements molt diversos de la percussió. Un tema preciós
i vital, amb una harmonia preciosa i millors interpretacions com la del Semé primer i la de l’Àngel Pereira al vibràfon després i el
magnífic solo de Sousa a les
percussions ja quasi al final.
ALAN SOUSA
Alan Sousa és un gran percussionista de Salvador de Bahia, de singular
musicalitat i autèntic virtuós dels tambots. Ha treballat amb els artistes
millors de Brasil: Gilberto Gil, Daniela Mercury, Armandinho, Banda Eva, etc.
Després de nou anys vivint a Barcelona, ha pogut treballar amb artistes de la
talla de Carlos Nuñez, Javier Juibal, Javier Muguruza, Macaco, Lenacay, Alex
Acuña o David Friedman. Actualment forma part de Barcelona Percussion Project. I
acabem aquest projecte magnífic amb el tema de l’Alan Sousa, lletra i música on hi participa el nostre amic i gran
guitarrista Jurandir Santana en
l’anomenat....
2.- Nao vejo a hora (A.
Sousa) 5m32s
I amb quina magnífica demostració de música popular brasilera, per
seguir amb l’anterior projecte també preciós de les noies de Maio de Sal, ara amb la veu i
percussions de Alan Sousa, la
guitarra de Jurandir Santana, i la
primera impro a càrrec de l’Àngel
Pereira al vibràfon, després d’una llarga presentació del tema cantat per
l’Alan. Pereira està magnífic també i al final, com habitualment deuen fer,
el mateix compositor s’ha desfermat en un magnífic solo de percussions
diverses.
Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar
al web de www.moonjunrecords.com i
veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui
m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest
programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport.
Deixem doncs el projecte dels Barcelona
Percussion Project i nosaltres seguirem amb el següent projecte de Temps Record, amb el primer projecte liderat
per la Queralt Camps anomenat...
“WHEN JUST MY DREAMS BUT NOT
ALONE”
Triple Treat
Editat per Temps Record TR1627-GE17
Enregistrat i mesclat per David
Casamitjana el 5 i 6 de novembre de 2016 a l’Espai Sonor Montoliu
Produït per Josep Roig per a
Temps Record
Queralt Camps, contrabaix
Bernat Font, piano
Dave Mitchell, guitarra
Triple Treat neix amb la intenció de recuperar les
composicions dels contrabaixistes que han escrit la història del jazz (Ray Brown, Oscar Pettiford, Sam Jones…)
d’entre els temes que acostumen a formar part del repertori de jazz, en un marc
sonor i rítmic inspirat en els trios sense bateria d’Oscar Peterson (Herb Ellis, Ray Brown); Ahmad Jamal (Ray Crawford, Israel Crosby), Monty Alexander (Ray Brown,
Russell Malone) i fins i tot la senzillesa de la sonoritat del Nat King Cole Trio. Per aquesta
aventura comptem amb la fina guitarra de Dave
Mitchell; l’expressivitat del piano de Bernat
Font i el contundent contrabaix de Queralt
Camps. Triple Treat està
presentant el seu primer treball discogràfic “With just my dreams but not
alone” (Temps Record 2017).
Queralt Camps (Barcelona, 1980) arriba al contrabaix l’any 1996. Se
situa dins la tradició del jazz i el swing, amb clares influències de Ray Brown, Jimmy Blanton i Christian
Mcbride. Ha enregistrat 10 CDs amb diverses formacions i ha participat tant
en cicles i festivals de jazz internacionals com en programacions estables des
del 1999. Ha tingut l’ocasió d’acompanyar Gene
Connors, Charmin Michelle i Carrie Smith, Txavolo Smith, Sébastian Ginaux,
ha col·laborat amb músics i formacions com Barcelona
Jazz Orquestra, Ignasi Terraza Trio, Jay Wallis, Juli Aymí, Piero Cozzi, Andre
Kitaev, Toni Solà,, Ricard Gili, Gemma Abrié, entre altres; i actualment és
la contrabaixista de les formacions: Triple
Treat, Shakin All, Bumpy Roof Band, Barcelona Swing Serenaders, Albert Bello
trio i Atòmic Swing Five.
Som-hi doncs amb la música amb un tema del fill de Duke Ellington, Merce Ellington el conegut i anomenat...
11.- Things ain’t what they used to be (M. Ellington) 6m15s
I ara ens trobem amb una estructura de blues completa amb aquest tema del
fill de Duke, un tema que es va fer
força conegut per l’època. El 1942 el va composar Merce Ellington amb lletra de Ted
Persons. Tema interpretat per la Big
Band del papa, i que també es va convertir en un estàndard de Jazz
interpretat en jams i per molts músics alhora que també cantat per multitud de
cantants d’ambdós sexes. El nostre trio l’ha clavat primer amb el tema
pròpiament dit, després amb la magnífica impro de Dave i seguidament amb la de la líder i gran contrabaixista, Queralt Camps. Bernat Font s’hi afegeix després de Queralt i ja devem estar súper imbuïts de Blues per tots els
costats.
David Mitchell (Kansas
City,1958) és un guitarrista de jazz instal·lat a Barcelona de fa força temps. Té influències dels grans guitarristes
en la tradició del jazz, com Wes
Montgomery, Kenny Burrell, Grant Green, Django Reinhardt, Charlie Christian,
Tal Farlow. Ha construït un estil amb una forta connexió amb el blues i el
llenguatge bebop. Apareix en 15 CDs sota el seu nom i acompanyant diversos
instrumentistes i cantants. Ha tingut l’oportunitat de tocar amb músics de la
talla de Frank Wess, Slide Hampton,
Peter Bernstein, Scott Hamilton, Dena Derose, Terell Stafford, Lou Donaldson,
Lonnie Smith, Bobby Shew i Jack McDuff. Ha tocat en festivals i clubs de jazz
en tot el món i fa carrera com a músic professional des del 1976.
Seguim nosaltres ara amb el tema del gran Ray Brown, amb l’anomenat..
3.- F. S. R. (R.
Brown) 5m11s
I som-hi de nou amb el Blues, que no sembla ens vulgui deixar, és clar
que nosaltres tampoc el volem deixar a ell. Bernat Font ha iniciat la ruta del Blues, on hi havia abans la Ruta
del Jazz de l’amic Deme Gómez i Jos
Bascon. El guitarrista americà, amb l’elegància que el caracteritza ha fet
la seva aportació solista amb el seu magnífic so de la seva magnífica Gibson, deixant pas a la líder, la qual
ens torna a sorprendre amb un solo melòdic, amb un tempo rítmic impressionant.
Les estructures del Blues volen suaument pel mànec del contrabaix. Després dels
solos, tots tres encaren el tema de Brown
per arribar així al final tot i havent-nos fet gaudir d’allò més.
Bernat Font (Barcelona, 1989) és un reconegut pianista de la nova
generació de músics de Catalunya.
Provinent del blues, va arribar al jazz a través del ragtime i l’stride piano,
i manté un fort lligam amb la tradició. El seu primer disc a trio va guanyar el
guardó de “Millor nova proposta de jazz” als premis Enderrock del 2012. De la seva personalitat artística, diversos
crítics n’han destacat la capacitat d’injectar una nova lectura en els estils
antics del jazz, renovant-los; la combinació entre lirisme, acceleració i
precisió; i el seu talent com a compositor. Ha actuat en diversos espais i
Festivals d’arreu. No fa gaire, aquest mateix trio va presentar el disc a la Cocteleria Campari Milano, espai on el
mateix Dave Mitchell va inaugurar
ara fa uns anys les actuacions amb el seu amic Nono Fernández i demés amics i moltíssims músics que ja hi han
passat, car s’hi fa actuacions a diari i no fa gaire varen celebrar el 10è
aniversari.
Seguim encara amb un altre tema, i ara ho farem amb el de Billy Taylor anomenat...
7.- One For The Woofer (B. Taylor) 6m23s
I amb quin gust interpretatiu han començat aquest tema, i deu ni do de
la melodia en el pont, gens fàcil i sí, molt maca. El swing apareix com per art
de màgia amb les mans destres del pianista Bernat
Font. El walking de la líder li dóna tot el suport alhora que els acords del gran guitarrista
americà, ja quasi català. Aquest és qui segueix amb el seu solo, magnífic, en
l’ona dels més grans de l’època tals com Wes
Montgomery, Kenny Burrell, etc...nitidesa i sonoritat càlida de caixa ampla
i fermosa, i així doncs surt el so d’ample i profund. La líder segueix amb el
seu solo, de marcat accent rítmic i molt bona pulsió, alhora que bon recorregut
pels acords i també de clar contingut melòdic. En fi, que ja ho sabíem, però
ara ho acabem de constatar que na Queralt
Camps és un tros de contrabaixista.
I vegem què ens diu Pau Fuster
del disc “With just my dreams but not alone” (Temps Record 2017), primer disc
de Queralt Camps liderant el seu
propi projecte.
“Tinc al cap muntar un trio de contrabaix, guitarra i piano”, em va dir…
i dos anys després ja té disc, i quin disc! L’elecció dels temes és rodona,
se’m fa difícil escollir quins són els millors. El trio té una compenetració
excel·lent, arranjaments deliciosos, finals cuidats i solos d’alta volada. Són
tres músics que sembla que han estat destinats a tocar junts. Descobrim Queralt Camps com a solista i podem
constatar que ningú fa “caminar” una banda com ella amb el seu contrabaix.
Tenim un Bernat Font, rítmic,
dinàmic i juganer amb el piano; tant, que creiem fàcil tot el que fa, i un Dave Mitchell solvent a la guitarra
rítmica i amb una tècnica impecable al servei d’uns solos excepcionals. Un
projecte en què es pot percebre el ressò dels trios d’Oscar Peterson, Ahmad Jamal o Benny
Green i la vibració de contrabaixistes com Ray Brown, Jimmy Blanton, Oscar Pettiford o Christian McBride. Hi ha vegades que el jazz és elegant i amb swing,
sap gaudir dels tempos lents i fer-nos vibrar amb els ràpids, té clar qui és i
cap a on va. I quan tot això es dóna… no pots fer res més que obrir les orelles
i tancar els ulls i pensar. Carai, que bé sona, això!
I nosaltres acabem ja amb el projecte de Queralt Camps, i el seu Triple Treat, un disc de 11 magnífics temes
dels quals només n’he pogut posar 4, que deu ni do per així tenir una clara
consciència del què és tot plegat. Tot i això, dir-vos que ens hem deixat
algunes balades, temes de més de 9 minuts magnífics que podreu escoltar
aconseguint el disc, aquest i tots els d’avui, entrant al web de Temps Record i adquirint-los, els que
més us agradin, cosa difícil de seleccionar. I com he dit, acabem amb un tema
de Ray Brown, amb l’anomenat..
10.- Ray’s Idea (R.
Brown) 5m35s
Qui finalment es va casar amb Ella
Fitzgerald, va ser un dels puntals del contrabaix en un moment determinat i
va desenvolupar l’instrument cap a vessants melòdics en formar l’exitós
quartet, potser el més famós de tot el món mundial del segle XX, The Modern Jazz Quartet, conjuntament
amb Milt Jackson, John Lewis, Percy
Heath, Kenny Clarke . Doncs amb aquest tema tan vital de melodia en la A i
un pont gens fàcil i molt ben trenat, s’hi han posat acabant l’homenatge als
trios sense bateria i concretament als contrabaixistes com en Ray Brown que la van marcar
definitivament per seguir ella el seu
camí. Swing, swing, en un tema magnífic de concepció i estructura típica de 32
compassos, un AABA, sembla ser, molt ben interpretat per tots tres, solos i
tema, mostrant-nos després d’escoltar-los atentament que disposem d’un altre
magnífic projecte per gaudir-lo en els directes quan els vegeu anunciats en
algun club, i evidentment, adquirint el seu disc de la web de Temps Record.
I nosaltres seguim però......deixeu-me que us digui que podeu entrar al
web de www.freshsoundrecords.com
per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos,
llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns
pel matí a l’amic Enrique Heredia,
mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del
Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des
d’aquí una forta abraçada.
I doncs acabem el programa amb el darrer projecte de dos amics que
comparteixen gustos i aficions a estils del Jazz com és el cas del projecte que
un presento ara mateix....
“WINE IMPRESSIONS”
Juli Aymí & Josep Traver
Editat per Temps Record TR1634-GE17
Enregistrat, mesclat i
masteritzat per Josep Roig el 23, 28 i 29 de desembre de 2016 a Temps Record,
Terrassa.
Juli Aymú, clarinet i clarinet
baix
Josep Traver, guitarres
elèctriques D’Angelico EXL-1, Gibson ES-150
Guitarra manouche Olivier Marin
i Ukelele Kiwaya.
Aquest disc que teniu a les mans sorgeix q partir d’unes sessions de
tast de vins al Miravins, l’espai de sommelier Carles Mira. Després de tres anys de sessions en què hem combinat
jazz en directe, vins i humor ens venia de gust anar a l’estudi i enregistrar
aquesta col·lecció de temes a duet amb clarinet i guitarra. Esperem que us
agradi i gaudiu d’aquesta música, inspirada en els mestres Sidney Bechet, Benny Goodman, Django Reinhardt, Charlie Christian i
d’altres. Si és amb un bon vi, millor!
Comencem ja amb les músiques i ho farem amb un dels temes més delicats
dels tres que hi ha, segons el meu criteri rítmic, car, en cadascuna de les
interpretacions hi ha delicades interpretativa. De fet, de balada, balada n’hi
ha un parell de precioses però comencem amb una mica més de tempo amb el tema
de Will Hudson & Irvin Mills,
l’anomenat...
4.- Moonglow (W.
Hudson) 3m09s
Doncs aquesta és una balada que els nostres amics han tocat a un tempo
una mica més viu. D’altres versions que s’han
fet compten amb noms com Billie
Holliday, que la va fer a aquest tempo mig el 1952 i amb la seva magnífica
encara veu i vida encarant un trist final que va succeir el 1959. El mateix Django Reinhardt en va fer una de
preciosa a tempo slow de balada. En fi que els nostres herois li retre’n un
homenatge a la música i a tota aquest gent, aquests, els nostres masters estimats,
i aquí la dolçor del clarinet de Juli
en el tema pròpiament dit i després amb la seva improvisació amb reminiscències
manouche i demés, brilla a l’alçada de la prístina sonoritat de la guitarra del
Josep qui, a pesar de fer les
tasques, sempre feixugues tasques d’acompanyar, no només les fa i sí, enriqueix
les sonoritats amb les seves cordes tan ben tocades i fregades.
Ells dos fan tot un seguit d’agarïments, primer pel Josep Roig, paciència infinita i ànima i cos de Temps Record. També a alguns dels
músics que els van acompanyar en aquestes sessions al llarg dels tres anys com
són la nostra amiga Queralt Camps, Joan
Chamorro, Òscar Font i Bernat Font. A Carles
Mira per acollir-los en el seu espai Miravins i a l’Oriol
Bacardit pel bon rotllo.
Seguim ara amb el tema on en Juli
ens embolcallarà amb el seu clarinet baix i el Josep amb l’ukelele, en el tema de Isham Jones & Gus Kahn, anomenat...
6.- I’ll see you in my dreams (I. J. & G. K.) 3m24s
I quina altra delícia que ens han ofert aquest parell de cracs i
magnífics músics. El so del clarinet baix enlairat al més alt nivell a partir
del nostre estimat Eric Dolphy, i
amb la mestria de Juli i el tracte
especial que li dóna en aquest tema amb aires també gitanos. L’ukelele del Josep el vivim aquí com a contrapunt
sonor i delicat vers la profunditat del clarinet baix. Aquí, aquestes quatre
cordes sonen brillants, car, la brillantor estar relacionada amb la petita
caixa de ressonància d’un instrument no gaire utilitzat en aquets àmbits, tot i
que sí per alguns músics i pel Josep
que li dóna la vida adequada. Juli ens
mostra el seu domini de tots els instruments de vents i canyes, cosa que ja
sabíem, si exceptuem el domini del clarinet baix i la seva sonoritat.
Juli Aymí és un jove clarinetista molt actiu en
l’escena de swing de Barcelona, ha fet concerts arreu del món viatjant a Austràlia, USA, Europa i la Xina. La
seva frescura, lirisme i idees musicals fa que sigui un dels clarinetistes més
sol·licitats del país. Ha tocat amb
Ivanow, Las Divinas, Barcelona Jazz Orquestra, Ignasi Terraza i etc.
Seguim ara amb dos temes precisos enllaçats per similitud de tempos i
delicadeses primer amb aquell tema que ens va redescobrir Eric Clapton i del qual en va agafar el segon títol, “When your`e
down and out” del “Nobady Knows” de Jimmy
Cox i després amb el preciós “Out of nowhere” de johnny Green & Edward Heyman, doncs això, que ho gaudiu.
8.- Nobady Knows (J.
Cox) 2m19s
12.- Out of nowhere (J.
G. & E. H.) 2m23s
Doncs amb el primer tema, segur que més d’un devia estar-se escoltant a
la vegada a Eric Clapton, i més
encara que ell sí que de veritat està down però no out, i per aixó des d’aquí
li donem una gran abraçada i que pugui superar aquest tràngol de manera anímica
en aquests moments tan fotuts on el seu cos (el cervell) ja no el deixarà tocar
més, collons. Després el preciós també
Out of nowhere, aquest sí encabit en els més estàndards del Jazz i interpretat
per milers de músics en jams i demés actuacions. Juli se’ns ha mostrat de manera esclatant brillant i delicat
alhora, i així també en Josep en
cadascuna de les seves intervencions acompanyant-lo tant i tant bé, alhora que
brillant en les seves solistes aportacions.
Josep Traver és guitarrista eclèctic amb experiència en
estils com el swing, jazz-manouche, bluegrass, etc. És un habitual de l’escena
musical de Barcelona i ha realitzat nombroses aparicions en ràdio i TV. Ha
actuat en concerts a Europa, USA,
Equador, Uruguai, Brasil, Sud-àfrica i Japó. Actualment forma part de grups
com Joan Chamorro & Andrea Motis,
Gumbo Jass Band, Dumpy Lobsters i d’altres.
recordeu que si us agrada la lliure improvisació podeu entrar al web de www.discordianrecords.bandcamp.com
i veure el catàleg d’aquesta editorial dirigida per l’amic El Pricto on hi
trobareu de tot i més relacionat amb la lliure improvisació, conduccions, free
jazz, o quelcom inclassificable.
Acabem el projecte d’aquest dos amics i grans músics i ho farem amb
alguns temes també enllaçats, o sigui que som-hi, que ho gaudiu que ara això ja
no s’atura...amb alguna trampeta que espero no els molesti...som-hi amb
9.- There Little Words (Harry Ruby & Bert Kalmar) 3m34s
3.- Wholly Cats (Benny
Goodman) 3m06s
Doncs ja vegeu, poques paraules queden ja per expressar de quina manera
ens agrada aquesta història musical, alegre, amb melodies precioses i
interpretades d’aquella manera gitana, manouche per la permanent feina a les
cordes del Josep. El solista, aquí,
te dues veus, clarinet i clarinet baix, i en ambdues veus se’ns ha mostrat
convincent, mestre i músic excels que ha sabut donar-li el sentit adequat a
cadascuna de les interpretacions i temes emblemàtics tots del Jazz més
primerenc, temes que sovint sonen en molts espais en concerts i jams, o sigui
que ja ho sabeu, primer adquirir els discos entrant a tempsrecord.cat i després
aneu als concerts de la música en directe, la música en viu, respirant al
costat dels músics i sentint totes les seves vibracions, les que no sonen en
els discos.
Recordar-vos que aquest dissabte 17 de juny tenim un doble concert de
Jazz a la plaça de la vila, a les 22h, primer amb els “SOM COR” amb un
repertori de Jazz acompanyats del trio Mandarin
Swing i després amb el Jon Robles
Trio amb Jon Robles, saxo tenor,
Javi Callén, contrabaix i Gonzalo del Val, bateria.
Doncs rés més, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa. Espero
que hàgiu gaudit amb la proposta d’aquesta setmana la qual ha tingut tot el
swing que no havia tingut la música de l’anterior, tot i tenir aquella d’altres
particularitats. Hem escoltat quatre projectes tots de Temps Record i he intentat que el programa tingui una certa
coherència. Primer amb les músiques més càlides de les noies de Maio de Sal amb aires brasilers, de cap
verd i de Portugal, per seguir amb
aires similars amb els Barcelona
Percussion Project. La segona part, si així ho podríem dir ha consistit amb
el primer treball de Queralt Camps
amb un homenatge als seus estimats contrabaixistes i mestres alhora que a les
seves músiques, i hem acabat amb aquest també homenatge a les músiques més
gitanes per l’estil interpretat i no per la procedència i gènesi, tal és la del
Jazz d’aquells anys.
Gràcies a totes i a tots, jo Miquel Tuset i Mallol qui us ha xerrat pels
colzes i explicats interessos comuns, realitzat i seleccionat les músiques
d’aquest programa, us desitjo molt bona nit i bon jazz Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
