Programa 221: Roger Martínez - Valors Humans. Tete Montoliu - Music for Anna. Bob Gingery - Traveler...21 d'octubre de 2015
0 comentaris
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 i
els programes de ràdio “Jazz Porque Sí”
i “A todo Jazz”, són el seu llegat
que mai oblidarem. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els diumenges
en diferit a la mateixa hora. Ens podeu escoltar en directe per online a
radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos
gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit, amb l’ajuda
imprescindible de Luis Vela als
controls i edicions.
Després de cinc programes dedicats a la música que han fet els nostres
músics en aquests darrers anys, tots encabits en els Jazz From Catalonia des del 2010 fins el 2014, avui encetarem
aquest programa 221 de la manera “normal”, i ho poso entre cometes d’oferir-vos
els millors temes, o als menys els que més m’agradin a mi, de tres projectes.
Dos d’aquests projectes són estricta novetat, mentre que el tercer és un disc
editat per Mas i Mas Records, disc
aquest, conjuntament amb d’altres que també podreu escoltar, que em van ser
donats en mà des de les entranyes més profundes i amicals del Jamboree Jazz Club.
Comencem el programa d’avui amb un projecte final de carrera d’un jove
músic anomenat Roger Martínez. Un
projecte editat en disc, el seu primer, i s’ha de dir perquè és veritat que és
d’una gran qualitat, no només interpretativa i compositiva, sinó també de
concepció. Un disc que te un subtítol de Compromís entre la música i el text,
vol dir molt a favor d’aquest jove creador. Un projecte que respira Taller de Músics per tot arreu: des
dels agraïments d’en Roger als qui
han estat els seus mestres entre els quals Gabriel
Amargant, Vicent Maciàn, David Pastor, Joan Díaz, etc, i que a més a més ha produït aquest treball,
en Xavi Maureta.
“VALORS HUMANS” (Compromís entre la música i el text)
Roger Martínez
Editat per Temps Record TR1504-GE15
Enregistrat a l’Escola de Música
Municipal Maria Dolors Calvet, Vilafranca del Penedés.
Roger Martínez, saxo alto i
soprano
Leo Tejedor, guitarra elèctrica
Toni Saigi, piano
Pau Sala, contrabaix
Teo Saivà, bateria
Laura Cruells, veu a 3, 6 i 7
Patxi Vazili, veu a 5
Aina Torres, veu a 6
Tots els temes han estat composats per Roger Martínez i inspirats en diferents textos i poemes d’autors
d’arreu dels Països Catalans excepte
els de E. Ievtuixenko.
Comencem aquest projecte d’en Roger
amb un delicada cançó cantada per l’Aina
Torres en un poema d’ella mateixa del llibre Dos hiverns i un incendi
de l’editorial Viena.
6.- Efímer (R.
Martínez & A. Torres) 5m44s
Doncs poques coses se m’acuden i les poques són totes força positives
per valorar l’esforç de concepció d’aquest jove músic i gran intèrpret i
compositor, ja, tan aviat. Roger
però s’ha fet amb projectes com la O.J.O
dirigida per David Pastor, entre
d’altres. Aquesta és una aposta per compartir els textos i la música. Una
preciosa veu de la Aina ens
embolcalla ja des de les primeres notes, a més a més de la preciosa lletra, per
eixamplar-ne les mires gràcies a la composició d’en Roger i les seves improvisacions.
Convé dir que na Laia Llobera i
Serra és autora dels textos del primer “tall” del disc anomenat Véns
del seu llibre Més enllà dels grills de l’editorial La Comarcal.
Seguim amb aquest projecte i ara ho farem amb un poema de Manuel Forcano del seu llibre Llei
d’estrangeria de Edicions Proa.
I com sempre amb la música del líder d’aquest projecte en el tema anomenat
3.- Contemplació (M.
Forcano & R. Martínez) 7m02s
Amb una lletra com la del Manuel
Forcano havia de ser la Laura
Cruells qui la cantés però també en Toni
Saigi qui toqués el piano i fes aquest magnífic solo que hem escoltat.
Quina progressió la d’aquest jove intèrpret més impressionant. Ja se sap,
mentre nosaltres estem enclavats els
joves creixen i creixen tot i evolucionant. Roger fa també un magnífic solo on ens mostra la seva paleta de
colors i el magnífic so del seu salto.
Dir-vos també que un altre autor és Enric
Casasses en el tema Declaració amb la seva poesia editada per Edicions Empuries del llibre No hi
érem.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada.
Continuem amb aquest magnífic projecte que vaig poder veure en directe
en el dia de la seva presentació a La
Nau del Poble Nou. I ara ho fem
amb una cançó amb lletra de E.
Ievtuixenko del seu llibre Ievtuixenko.
Autobiografia precoç de l’editorial Edició
de material.
7.- Gent (Ievtuixenko
& R. Martínez) 8m44s
Un projecte on el text hi te una gran cabuda, com aquell del Joan Margarit amb el seu fill al saxo
tenor, disc de Quadrant que vam posar la temporada passada. En aquest
poema de Ievtuixenko que recita
ràpidament Laura Cruells queda
palesa la compenetració de text i música. Una música que sona com una
improvisació entre saxo alto de Roger Martínez
i guitarra de Leo Tejedor.
Veiem qui és aquest jove músic..
Roger Martínez, saxofonista vilafranquí, s’inicià al món
del saxo de ben petit a l’escola de música Balalaica
de Vilafranca del Penedès. Als 16 anys va començar els seus estudis de
música moderna i jazz al Taller de
Músics amb Alfons Carrascosa com
a professor de saxo, escola on també realitzaria els estudis superiors amb professors
com Vicent Macian, Gabriel Amargant,
Perico Sambeat, Joan Díaz o Vicenç
Solsona, entre d’altres.
Ha participat amb diferents projectes i ha tingut l’oportunitat de tocar
amb músics com Jorge Pardo, David
Murray, Mala Rodríguez, Perico Sambeat o Josemi Carmona.
1.- Véns (L.
Llobera & R. Martínez) 7m03s
Véns i vas. Vius i mors. Sols
som pura intermitència de records. Aquest és el curtet text de la Laia
diluït entre tota la música, magnífica i perfectament interpretada amb solos
del líder, del Leo a la guitarra i
del Pau Sala al contrabaix.
Fins ara ha gravat diversos CD’s com a sideman amb Achilifunk, Big Mama i
la Original Jazz Orquestra, Izah & Rca Flacos o amb Tak!, entre d’altres. També ha guanyat
premis en forma de gravacions o gires amb Tak!
i Achilifunk i durant els estudis
superiors va estar becat pel mateix centre d’estudis.
Actualment forma part de diversos projectes; el quartet de jazz
contemporani Tak!, és director de la
Sidral Brass Band, acompanya la
cantant de soul Izah amb el saxo i
el synth, és saxo lead de la OJO
(Original Jazz Orquestra, big band del
Taller de Músics) i forma part de Filibusters,
dins el món de la música tradicional.
Després de tot aquest recorregut, ha decidit llançar el seu primer CD,
que porta per nom Valors Humans (Temps Record-2015), aquesta petita
meravella que estem escoltant.
Doncs deixem un gran projecte, inicial i iniciàtic, per endinsar-nos en
un de maduresa, ja quasi al final del seu trajecte, malaurat càncer, del Tete Montoliu. Anys aquells on es
fumava a tot arreu i més dins els locals de Jazz. Allà el fum i les cigarretes
van fer destrosses en les vides de tants i tants músics i aficionats. Bé,
aquesta és una història passada i ara escoltarem la música que per sort no
desapareixerà mai.
“MUSIC FOR ANNA”
Tete Montoliu Trio
Editat per Mas i Mas Records 002
Enregistrat a La Boite el 6 i 7
d’octubre de 1992 per Juan Carlos i Emili Baleriola amb la unitat mòbil dels
Montseny Estudis.
Producció artística d’Emili
Baleriola.
Tete Montoliu, piano
Hein van der Vein, contrabaix
Idris Muhammad, bateria
Escriure la biografia d’en Tete
seria una tasca en la qual ens hi estaríem força hores o sigui que quasi millor
en faci un petit resum, començant a partir de la època, 1956, en què va ser
descobert per Lionel Hamptom el qual
posteriorment el va convidar a fer una gira per Europa. La dècada dels 60s va anar a New York formant un trio amb Elvin
Jones i Richard Davis. Els anys
següents van ser els de l’esclat d’en Tete
per Europa, especialment a Copenhagen i París, fent també algunes visites als EEUU. Dir-vos que va tocar amb els grans mestres del moment com Dexter Gordon, Johnny Griffin, Joe
Henderson, Dizzy Gillespie, Chick Corea, Hank Jones, Roy Hargrove, Jesse Davis,
etc. El 1996, poc abans de morir, se li va retre un homenatge tardà, tot
s’ha de dir.
En el petit llibret del disc hi ha un llarg comentari de l’Albert Mallofré tot i explicant-nos el
seu parer del què és aquest disc que podreu anar escoltant entre les peces que
he escollit. Abans però deixeu-me que us posi un poema dedicat a la figura del Tete, extret del web del musicòleg
mallorquí Francesc Vicens que sembla
va sortir a la revista cultural Lluc num
861 en motiu del Xé aniversari de la seva mort, i era el 2008.
Amb la serenor de l’ànima
i
mans de geni, has copsat
l’essència de l’harmonia
i la potència del jazz.
Amb l’amor fidel les tecles,
dolçament, has encisat,
florint el profund
missatge
de l’esperit musical.
Quan abraces el piano,
gojós,
temperamental,
el teu cor sent i batega
amb ritme oníric de jazz.
Miquel Bota Totxo. Pollença 1990.
He trobat tant interessant la pàgina web del musicòleg Francesc Vicens que aquí us en deixo
l’enllaç per si hi voleu fer un ull...
Som-hi doncs amb el primer tema, que com és habitual en aquest programa
serà el més càlid i dolç i que serà un tema de Fred Lacey anomenat...
5.- Theme for Ernie (F.
Lacey) 6m51s
Aquest és un dels temes que Coltrane
incloïa en el seu repertori i que va enregistrar el 1958 en el seu “Soultrane”.
Tete n’ha fet una magnífica
interpretació, mantenint la balada en tot moment com “flotant” en l’espai,
gràcies a la seva pulsió delicada i nítida com pocs ho han fet o ho fan. Poder
dir que aquest és un dels músics millors que ha donat el Jazz europeu i que és
de casa nostra és un honor, un luxe i quelcom que no hem d’oblidar mai. En
aquest tema ens mostra com domina el tempo lent, tan difícil o més que el
ràpid.
Resumint el que diu en Mallofré,
seria més o menys així....
En Tete Montoliu és el músic
que porta més discos editats a l’estat espanyol i la major part d’ells
enregistrats fora de la península. Ha mantingut el seu nivell jazzísitc i de
qualitat musical en tots els enregistraments. En aquest enregistrat en directe
a La Boite de Barcelona, ho ha fet pel segell Mas i Mas. Què te de particular
aquest disc a banda de ser el darrer? Doncs que ara es troba en el seu millor
moment de creativitat musical i de profunditat jazzísitca, i no és cap tòpic.
Seguim ara amb un tema propi també amb un precís swing a base del
“walking” del contrabaixista en un tema amb alguns breaks rítmics que el fan
especialment interessant. Som-hi dons amb el tema anomenat..
4.- Tete don’t remember (T. Montoliu) 7m06s
Començat també amb una intro de piano, aquesta vegada curteta i que ha
donat pas al tema pròpiament dit. El pont es força identificable en aquest tema
estàndard per després tornar a la A. Després de la melodia, ens hem trobat ja
amb el solo del contrabaixista, magnífic i delicadament recolzat per les
escombretes del bateria i pel mateix Tete
que sempre hi ha estat, encara què amb pocs acords, però suficients. I seguim
amb el Mallofré.
En el món del Jazz, Tete Montoliu ha estat sempre un llop solitari. No és un misantrop i molts menys un misogin, però en aquest món ha tingut des de sempre les batalletes organitzades pel seu compte, per guanyar una guerra que ell entén com a seva. De la seva participació amb músics de talla se n’han deduït uns resultats magnífics, tot i trobar-se realment a sí mateix quan es troba davant del piano, ell sol, o només amb el suport mínim de la secció rítmica com la que estem escoltant amb aquests dos grans mestres del jazz mundial.
Seguim doncs amb la resta de temes, tots ja carregats de swing, bop i
blues, elements bàsics del Hard Bop
que ell es va encarregar de mostrar-nos, i fem-ho en el tema dedicat a l’Anna en clau de blues...
1.- Blues for Anna (T.
Montoliu) 9m11s
Una intro a piano solo no massa llarga ens ha situat ja de ple dret dins
del tema amb un swing esclatant i clares harmonies del blues en el jazz,
aquelles que no es fan amb tres acords i sí més aviat amb tota la colla que hi
va afegir el geni de Bird. S’ha de
dir que els acompanyants són d’allò més impactants i força ho és el solo a
contrabaix del Hein van der Vein,
per poc després fer-ho també el mestre Idris
Muhammad , en Leo Morris abans
de canviar-se el nom i el qual ens va deixar l’any 2014, el 29 de juliol.
Seguim amb el què ens diu en Mallofré.
En els darrers temps, les
circumstàncies que han confluït al voltant de la figura de Montoliu li han
accentuat la seva individualitat. En aquestes condicions, el llop solitari que
ell ha estat sempre, s’ha vist més a soles amb la seva solitud i la riquesa
clar obscura del seu interior s’ha concentrat encara més en la punta dels seus
dits com a única sortida. Reflectint-se en el teclat un vertader univers de
sentiments continguts i d’emocions mai confessades. Ara, més que mai, darrera
de la música hi ha l’home. És per això que aquest disc és més Tete Montoliu que cap altre. Paraula de l’Albert Mallofré.
Acabem ara amb un dels temes que més ha influenciat tothom, i no tant
per la pròpia composició i sí per l’arranjament que en van fer Clifford Brown i Max
Roach en el disc at Basin Street del 1956, amb Sonny Rollins al tenor substituint Harold Land, del preciós de tema de Raye & de Paul anomenat...
3.- I’ll remember April (Raye & de Paul) 7m39s
Fins i tot la intro s’ha convertit en part essencial del tema,
identificant-lo a la primera, com passa amb molts altres temes com el ”Round
Midnitgh” que també en te una feta a mida, em sembla per Dizzi Gillespie. Quina gran
interpretació ens ha fet en Tete en
un tema impressionant i a un tempo força entremaliat, el tempo del quintet de Brown & Roach més o menys. Quatre
minuts a ple rendiment pel pianista moment en el qual ha donat pas als quarts amb
el bateria Idris Muhammad per
després fer aquest el seu magnífic solo. Un Tete que va veure de les fonts de Art Tatum en els seus orígens trobant però ben aviat el seu camí,
el seu llenguatge, el qual identifiquem en només escoltar algunes notes.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada...i parlant de Fresh
Sound...
Anem ha escoltar el primer projecte del contrabaxista de l’àrea de San Francisco i que va guanyar el premi
de la competició Thelonious Monk 2008.
Estem parlant de Bob Gingery en el
seu disc anomenat “Traveler”.
“TRAVELER”
Bob Gingery
Editat per Fresh Sound New
Talent FSNT 456
Enregistrat el 28 de maig de
2013 per Aaron Nevezie al Bunker de Brooklyn, NY.
Produït per Bob Gingery
Productor executiu, Jordi
Pujol.
Bob Gingery, contrabaix
Jon Irabagon, saxo tenor
Mike Bagetta, guitarra
Mark Ferber, bateria
Totes les composicions són de Bob
Gingery.
Però qui és aquest músic americà que escoltarem ara mateix? Doncs
veiem-ho.
Des de la seva arribada a Nova York el 1999 Bob Gingery ha pogut tocar amb alguns dels millors músics de la
ciutat, com Eliot Zigmund, Joe Beck,
Buddy Williams, Alan Harris, Ron Afif, Brad Shepik i Lou Volpe. Ha tocat al Blue
Note, Birdland, el Festival
Internacional de Jazz de Hartford, Joe’s
Bar i el Knitting Factory.
Mantenint una atapeïda agenda tant com sideman i líder de la banda, ell es
troba a gust amb molts estils de música i ha tocat i gravat fen jazz, rock,
pop, R & B amb artistes llatins, fen musicals i tocant amb orquestres
simfòniques.
Bob és també actiu com a educador. Ell és membre docent
al Conservatori de Concòrdia a Bronxville, Nova York. Treballa amb
l'organització sense ànim de lucre Músic
Crossing Borders, que ensenya als estudiants sobre la música de les
cultures d'arreu del món. També col·labora fen Jazz Master Class al Westchester Community College des de
2001.
Originari de la zona de la badia de San
Francisco, va començar a tocar el saxo als 10 anys, però els sons de James Jamerson, Rocco Prestia, i Jaco Pastorius el van inspirar a aprendre
la guitarra baixa. Aviat va estar fent concerts amb bandes de rock locals i
tocant a la banda de jazz de la seva escola secundària. Als 18 anys va començar
a estudiar el contrabaix. Té títols de llicenciatura en música de Berklee College of Music i la Universitat Estatal de Califòrnia a Chico i un mestratge en música del City College de Nova York, on va estudiar amb Ron
Carter, John Patitucci, i Geri Allen.
Deu ni do. Escoltem doncs el primer tema d’aquest gran treball d’aquest
magnífic compositor i contrabaixista anomenat...
5.- Inland Empire (B.
Gingery) 6m56s
Tot el que escoltarem són les seves composicions i ja veieu que la seva
participació en solos no és la que faria un líder de formació, deixant aquesta
tasca al grandíssim saxo tenor Jon
Irabagon del qual li hem posat diversos discos en programes de temporades
anteriors. Aquest és un saxofonista que no hem vist mai pels nostres lars i que
sí ens agradaria poder-lo escoltar en directe. A veure si en alguna visita a
Europa tenim la sort de poder-lo veure per algun dels locals de Barcelona. Aquest tema però, l’ha
encetat l’altre figura de la formació, el guitarrista Mike Baggetta, també amic nostre i que ha sonat en anteriors
programes. No endebades tots aquests músics, a banda de compartir projectes
també comparteixen editorial, la del gran buscador de talents arreu Jordi Pujol Baulenas i la seva Fresh Sound New Talent.
Escoltem ara el següent tema del líder, que dóna títol a l’àlbum anomenat..
4.- Traveler (B.
Gingery) 6m40s
Un tema on tornem a trobar-nos el co-protagonisme de guitarra i saxo
tenor, igualment encetant el tema el Mike
Baggetta amb una introducció que dóna peu a la melodia principal a càrrec
del seu company Jon Irabagon.
Després ha estat el guitarrista qui ha iniciat el seu delicat i magnífic solo
acompanyat per la secció rítmica amb dos sòlids músics, l’un a més a més
compositor i magnífic contrabaixista,
mentre que en Mark Ferber se’ns
mostra imaginatiu no limitant-se a un simple acompanyament i més aviat
desenvolupant creativitat a dojo. Jon
segueix amb la seva participació memorable com en cadascuna de les seves
intervencions. Al final ens trobem amb una melodia un pèl melancòlica, tot i
havent viatjat per d’altres emocions més intenses.
La música en aquest enregistrament reconcilia la totalitat del què va
aprendre Gingery des que va començar
a tocar. Les composicions estan basades en el jazz, però també tenen elements de
rock, blues i folk, combinades amb més harmonies modernes. "Second
Nature" és un bon exemple d'aquesta barreja. També en la cançó "Wheeling",
que tracta de captar l'aura d'un dels seus compositors favorits, el difunt Kenny Wheeler. "Boot Hill"
, amb el seu gran ritme de fons, és un altre gest de complicitat de l'amor de
Gingery pel rock. La forma i l'acord amb nusos i canvis més llargs fan coses
interessants. El tema “Traveler” que dóna títol a l’àlbum, va començar
amb la idea d'utilitzar Picking Travis,
una tècnica de la guitarra en la música tradicional folk americà, a través d'un
tempo de 5/4 i harmonies modernes. Els “vamp” molt oberts a "Inland
Empire" , són el seu intent d'estimular als intèrprets a tocar fora
dels canvis, fora dels acords i harmonies. Gingery
va passar diversos anys ocant amb una banda de funk de Nova Orleans la influència de la qual surt en el Groove del "Three Dog Legged." "Past
Lives" compta amb alguns harmonies inspirades en Coltrane. El tema que clou el disc "Cadence" és una
altre composició amb Wheeler en
ment.
Acabem doncs el projecte i programa amb el tema comentat ple de Groove, el..
6.- Three Legged Dog (B.
Gingery) 6m37s
Un tema carregat de Groove on
després de la interpretació dels dos solistes principals fen la melodia,
finalment hem pogut escoltar la mestria del líder i compositor, Bob Gingery desenvolupant un magnífic
solo, ple de sentit musical i farcit de ritme explícit i carregat d’intencionalitat
creativa. Després d’ell en Mike Baggetta
segueix la tònica magnífica per seguidament fer-ho l’altre solista, el gran Jon Irabagon i finalment anar a la Coda
i acabar el tema, un tema totalment farcit de Groove.
I d’aquesta manera hem acabat el programa d’avui. Un programa divers amb
els projectes de dos músics d’ara, en Roger
Martínez i l’americà Bob Gingery,
posant-vos entremig, a mode d’homenatge a la seva figura el disc que em van
cedir des del Jamboree enregistrat a
La Boite del nostre gran músic, Tete Montoliu. Dir-vos que aquest
programa de ràdio es va inaugurar repassant la figura d’en Tete tot i fen diverses entrevistes als músics que havien de venir
al Jazz Club La vicentina com la Susana Sheiman, Ignasi Terraza i Manel
Álvarez.
Bé, doncs, espero que hàgiu gaudit amb el programa d’avui, un programa
que torna als orígens amb projectes nous i amb màsters del Jazz. Recordar-vos
que aquest divendres tenim el segon concert de la 7ena temporada amb Luca Tondena Quartet, amb Luca Tondena, saxo tenor; Sergio Cruz,
piano; José López, contrabaix i Ramiro Rosa, bateria.
Gràcies per ser-hi, bon nit i bon Jazz
Club de Nit en el Jaç de
cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio Sant Vicenç i el programa Jazz Club de Nit....Aquest programa i
tots els programes de JCdN, estan dedicats a la persona que ens va ensenyar el
Jazz, Juan Claudio Cifuentes, “Cifu”,
pels amics, que ens va deixar un malaguanyat dimarts 17 de març de 2015 després
de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 i els programes de ràdio “Jazz Porque Sí” i “A todo Jazz”,
són el seu llegat que mai oblidarem. Ja sabeu que aquest programa el fem els
dimecres i a partir d’aquesta setmana els diumenges en diferit a la mateixa
hora. Ens podeu escoltar en directe per online a radiosvh.info i des d’allà
prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel
Tuset i Mallol mirarà de fer-vos gaudir amb la selecció de músiques
improvisades que avui escoltareu a Jazz
Club de Nit, amb l’ajuda imprescindible de Luis Vela als controls i edicions.
Avui acabem aquesta sèrie de programes dedicats al Jazz from Catalonia compilats per l’Associació de Músics de Jazz i Música
Moderna, i ho fem amb el Jazz from
Catalonia 2014. Un disc on els temes van estar seleccionats per Olga Ávalos (periodista musical), amb
la col·laboració de Martí Farré (periodista
musical), Susanna Carmona (coordinadora
de Jazz Terrassa), Josep Mestres (BarcelonaJazzRadio), Pere Pons, (Director de Jamboree) i Roger Roca (periodista musical). Els textos traduïts de l’original
en anglès són de la Olga, i el
projecte està patrocinat per l’ICEC, Institut Català de les Empreses
Culturals, o sigui que som-hi doncs començant ja el Programa 220.
Començarem el programa amb la modernitat delicada amb
el projecte del Joan Vidal Sextet¸
Illusionary Rhythm’s en un disc editat per JazzGranollers Records, disc on el Joan repassa la obra de György
Ligeti, entre d’altres autors moderns com Bela Bartok. Una formació amb amics com són el Gabriel Amargant, saxo tenor i clarinet; Martí Serra, saxo tenor i
soprano; Adrià Plana, guitarra; Marco Mezquida, piano; Miguel Serna, contrabaix
i el mateix Joan Vidal, bateria.
Escoltem-los en un tema del líder basat en una cançó de György Ligeti anomenada
14.- Illusionary #5 (J. Vidal) 4m44s
Béla Bartok,
Conlou Nancarrow, Johannes Ockeghem i sobretot György Ligeti són els
compositors, la majoria del segle passat, que el bateria i compositor Joan
Vidal retreu tribut en aquest el seu darrer àlbum. Obté això pel fet de tenir
la visió o obertura de mires que li permeten explorar el jazz i la seva
naturalesa com a música híbrida i gènere amb porositats que aquest és. Vidal
torna amb els seus millors arranjaments els quals reflecteixen un esperit
humanista on re examina alguns dels períodes més creatius del segle vint.
Seguim am la modernitat d’un trio amb gent tan
contemporània com el mestre de molts, l’Agustí
Fernández, piano; Barry Guy, contrabaix i Ramón López, bateria i percussions.
Aquest és un projecte editat per Maya
Recordings anomenat A Moment’s
Liberty i la formació Aurora Trio
en un tema de l’Agustí anomenat....
10.- Uma (A. Fernández) 5m08s
La prova que a
partir d'una melodia que ningú podria taral·lejar un discurs pot ser creada,
desafia el més exigent dels oyents. Aquest darrer treball, A Moment’s Liberty,
el seu tercer treball d’aquests tres celebèrrims improvisadors europeus, és el
resultat de la exploració d’això què és extraordinari, inesperat i inusual,
d’aquests moments que exemplifiquen què és això de ser músic.
Seguim doncs amb un altre dels projectes on la
modernitat va barrejada de la delicadesa amb el pianista de Granollers establert a Nova York. Un pianista que vam veure a
la Nova Jazz Cava quasi amb aquesta
mateixa formació en un disc que també vam posar en un programa anterior de Jazz Club de Nit. Aquest disc es diu ¡Pa’lante! amb Albert Marquès, piano; Walter Stinson, contrabaix i Zack O’Farril,
bateria. El dia de Terrassa hi
havia el germà trompetista del bateria, un nano de 18 anys que no vegis com li
fotia. Escoltem doncs aquest tema del Walter
Stinson del disc editat per Quadrant
Records anomenat...
12.- Cosmic Lullaby (W. Stinson) 4m17s
El primer
àlbum del pianista de Granollers, Albert Marquès, que gira sobre el concepte
del Latin Jazz com a eix principal. Acompanyat per aquests dos músics de
l’escena Novaiorquesa, el Zack, fill del llegendari Chico O’Farril, el català posa la llavor d’un àlbum
eclèctic amb un jazz emmarcat en una cruïlla cultural, ple de inesperats
canvis, tals la col·laboració amb el grup de Latin hip hop Circa 95 en el tema
Azúcar. Música de Brooklyn on ell hi viu d’ençà una anys. El tema que hem escoltat
però ja heu vista de quina delicadesa està farcit.
I continuem ara amb un altre projecte on se’ns mostra
la modernitat dels nostres músics amb el projecte del Marcel·lí Bayer, Les Narrations. Un disc editat per WhatAbout Music amb gent com Marco Mezquida, piano; Martín Leiton,
contrabaix; Ramon Prats, bateria i el líder amb saxo alto, soprano i
clarinet. Modernitat de la mà de la
delicadesa de les seves composicions i sobretot amb el tema que escoltarem,
obra del mateix Marcel·lí anomenat
11.- Miau, va dir ella (M. Bayer) 4m42s
Després del
seu debut amb el Nonitz, un projecte amb un nonet basat en els treballs de Lee
Konitz, en Marcel·lí Bayer ha escollit una formació més reduïda a quartet on
explora el seu talent com a solista. Les Narrations és un àlbum amb una
història real al darrere de cada cançó on el jazz pren la forma de la melodia.
El so és refinat a la vegada que el resultat del lliure pensament i de la
increïble expressió de la ment.
I seguim ara amb un projecte a piano solo d’un dels
referents actuals d’aquest instrument, un home jove que ha assolit un nivell el
qual ha aconseguit un reconeixement dels seus companys de professió, havent-lo
votat diverses vegades com a millor músic de Jazz, premis que atorga cada any l’Associació de Músics de Jazz i Música
Moderna. Estem parlant de Marco
Mezquida i el seu projecte La Hora
Fértil, editat per WhatAbout Music.
Escoltem-lo doncs en el tema que dóna nom al projecte....
13.- La Hora fértil (M. Mezquida) 5m45s
Ja no hi ha
cap dubte que Marco Mezquida és ara mateix un dels millors pianistes de
l’escena catalana. Nascut a Menorca i amb només 27 anys, se’l pot trobar en més
de 20 discos com a sideman, en quatre com a líder de formació i a més a més amb
un calendari força atapeït de concerts. Aquest àlbum a piano solo ens demostra
que aquest és un pianista humanista, un humanista del piano. Les seves
composicions inclouen cançons que uneixen l’esperit de la música clàssica amb
la lliure improvisació i les referències als romàntics com Chopin i Schumann.
I encara amb més modernitat ara de la mà d’una
formació paradigma de la llibertat en l’execució i composició anomenada Free Art Ensemble + Agustí Fernández.
Aquest és també un disc editat per la editorial més discordant de totes, la Discordian Records en un disc
enregistrat al Jamboree amb una
formació formada per 11 músics. Recordo una de les seves actuacions on diversos
dels integrants van “conduir” a la resta de companys en una actuació memorable
també al Jamboree. Anem doncs a
escoltar un tema del gran Kenny Wheeler
anomenat ..
15.- Trumpet piece (K. Wheeler) 3m12s
Aquesta Free
Art Ensemble, petita big band formada per un grup de 10 músics andalusos i
catalans, és per sobre de tot una experiència col·lectiva que de manera natural
abraça el Free Jazz en el seu concepte més primordial, amb la música popular i
contemporània actual. La FAE, la qual ha fet gires amb un projecte intitulat
Antes existió el grito, s’han ajuntat en aquest el segon àlbum amb el pianista
Agustí Fernández com a conductor.
Endinsem-nos ara en la modernitat d’un dels més
eclèctics directors de Big Bands, i aquest és el contrabaixista i pianista
d’afició en David Mengual. La David Mengual Free Spirits Big Band és el paradigma de la modernitat i
l’experimentació i en aquest el segon àlbum que també va sonar en un programa
de la temporada anterior, Menta, diari
sonor, ens la mostra, ens mostren la seva idiosincràsia a voltes irreverent
i burleta. Aquest és un disc de Jazzenviu
Records en un tema de Dani Pérez
anomenat..
8.- Le dice el niño (D. Pérez) 4m26s
Com hem dit,
el segon àlbum d’una formació amb 15 músics que ens mostra un pas més en la
consolidació dels seus projectes dirigits a la seva consolidació i establiment
d’una pròpia personalitat a través de l’avant-garde i el jazz contemporani.
També marca la benvinguda de prominents músics catalans de Jazz (Joan Vidal,
Sergi Sirvent, Giulia Valle, etc..) i els de les properes generacions.
I ara escoltarem a una formació, i recordem que estem
escoltant la música que es va enregistrar cap el 2013 i editar el 2014, que ha
esdevingut important a nivell popular amb una gran acceptació entre el gran
públic, la liderada pel Joan Chamorro
i la jove Andrea Motis, presentant
al gran saxo tenor Scott Hamilton.
És ben cert que el públic que assisteix als concerts de Jazz és força
minoritari. El Jazz innovador amb músics de gran vàlua malauradament no és
reconegut al nivell que es mereixeria i en els grans esdeveniments, com els
diversos festivals, no els podem veure ni aplaudir. Alguns d’aquests festivals
han esdevingut els esdeveniments on es poden veure grans figures
internacionals, amb preus exorbitants, i tot i això amb gran afluència de
públic, un públic que ja no veus més en els concerts del dia a dia. És el
públic dels Festivals....allò que vesteix. En aquests esdeveniments hi ha però
formacions nostres que també omplen Palaus com la magnífica i entranyable La Locomotora Negra i les formacions
liderades per aquest gran mestre, educador i director, en Joan Chamorro. El gran públic i els mitjans audiovisuals han
potenciat els seus projectes, amb la Sant
Andreu Jazz Band i totes les formacions derivades d’aquest banda de
jovenets, esdevenint una mena de boom que ja fa anys que dura. Serà que és prou
bo, oi? Sempre però dintre del Jazz Clàssic, més assequible i envoltat de
figures del Jazz Internacional com és el cas, i no només, i sí potenciant els
joves que van destacant fent-los discos individuals com és el cas de l’Andrea però també de la Magalí, Rita Payès, i d’altres joves
encara en època d’estudis. Reconeixent el valor de la feina del Joan, als aficionats ens agradaria que
els mitjans televisius de casa nostra es dediquessin també als molts i molt
bons d’altres músics de l’escena catalana. Bé, doncs escoltem ja el projecte
d’ells dos més un...
Estem parlant d’un disc de Swit Records, Live at
Jamboree amb una formació on hi trobarem a banda dels tres Andrea, veu, trompeta i saxo alto; Joan,
contrabaix i Scott, saxo tenor; a Ignasi Terraza, piano i Hammond; Josep
Traver, guitarra i Esteve Pi, bateria.
Escoltem-los en el tema de Mac Hugh & Fields anomenat..
2.- Exactly like you (Mc H & F.) 4m27s
La jove
cantant, saxofonista i trompetista Andrea Motis ha madurat (està madurant) i ha
entrat de ple a l’edat adulta deixant darrera seu el concepte de jove promesa.
El seu tercer àlbum com a co-líder amb en Joan Chamorro, és una confirmació del
seu talent a la vegada que un homenatge al jazz clàssic i el swing que tan
agradable són d’escoltar per a tothom. El veterà saxofonista Scott Hamilton
afegeix la seva magnífica empremta a tots aquests estàndards com els I fall
inlove too easily i aquest Exactly like you.
Seguim doncs amb una formació de casa també però amb
l’afegitó d’un gran saxo tenor americà, amic de molts dels músics de casa
nostra com la mateixa Elisabet Raspall,
estem parlant del projecte Bridges &
Chris Cheek i el seu àlbum editat per Petit
Indie anomenat South Lamar Boulevard..una banda amb Alfons Bertran, bateria; Guillem Callejón,
guitarra; Dimas Corbera, baix elèctric; David Soler, guitarra i pedal steel amb
Chris Cheek,saxo tenor en un tema del guitarrista Guillem Callejón...
4.- Snails (G. Callejón) 5m15s
Després del
debut d’aquesta formació inicial com a trio i amb el seu segon àlbum amb una
música aproximada als terrenys del jazz folk de Bill Frisell, aquest tercer
àlbum de Bridges, projecte liderat pel Guillem Callejón segueix el camí d’un
jazz elàstic, suggerent que afavoreix el mid-tempo i les harmonies
contemporànies incloent espurnes de rock. El potent i argumentatiu saxo del
Chirs Cheek ens trasllada a una resolutiva jornada per terrenys impressionants.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la
botiga Blue Sounds al carrer Benet
Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres,
dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a
l’amic Enrique Heredia, mentre que
la resta de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada...i parlant de Fresh
Sound...
Escoltarem una formació de luxe amb un quartet
liderat per la pianista catalana Eva
Novoa, establerta a Nova York.
Un d’aquells discos, com els anteriors, que no els pares d’escoltar mai. De l’Eva ja en vam posar un en l’anterior
programa, en formació de trio, quan encara residia a Holanda, i avui ho fem amb un magnífic quartet amb gent com el gran
Ernesto Aurignac, saxo alto; Masa Kamagushi, contrabaix,
André Sumelius, bateria i la mateixa
Eva Novoa, piano en un disc de Fresh Sound New Talent i amb un tema de
la líder anomenat...
6.- Ik ben boos (E. Novoa) 5m23s
Sembla ser
què, la pianista Eva Novoa establerta definitivament a Nova York, ens mostra la
seva faceta més experimental, com una manera de reflectir el jazz dinàmic que
emergeix a la capital del jazz. Amb aquest àlbum tan espontani, Novoa utilitza
la pròpia improvisació com una eina més de la composició, i el resultat són
onze temes representatiu del seu espectre musical. Un desafiament, un jazz
íntim on l’artista és fidel a si mateixa.
I ara seguim amb les experiències modernes d’una
formació que també vam posar en anteriors Jazz
From Catalonia i estem parlant d’un octet, els revolucionaris Filthy Habits Ensemble en un disc de Discordian Records anomenat Filthy Habits Ensemble plays Stravinsky.
Una formació amb Pablo Selnik, flauta;
El Pricto, clarinet i conductor; Dan Malfon, saxo alto; Tom Chant, saxo tenor;
Natsuko Sugao, trompeta; Jo Miramontes, piano; Sebi Suárez, baox elèctric i
Vasco Trilla, bateria, en un tema del geni Stravinsky anomenat...
7.- Marche du soldat (I. Stravinsky) 1m54s
Enregistrat al
Jamboree, el nou projecte d’aquest nonet català explora una de les peces més
conegudes i narratives de Igor Stravinsky, la suite “La història del soldat”
del 1918. Els Filthy Habits Ensemble, formats com un tribut a Frank Zappa,
s’han embrancat en un projecte que els demana una gran tècnica així com una
millor expressivitat en el món del jazz-rock i l’avant-garde.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que
es fa a casa nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada...i parlant de Quadrant.....
Seguim ara amb la maduresa d’un trio liderat per un
dels grans del saxo tenor, en Víctor de Diego
i el seu disc Tribute que vam poder
gaudir un gener passat al Jazz Club La
Vicentina i també vam posar en un anterior Jazz Club de Nit.
Un trio de mestre amb el Víctor de Diego, saxo tenor i soprano; Jordi Gaspar, contrabaix i
Gonzalo del Val, bateria, en un disc de Quadrant Records i amb el tema de Monk anomenat....
3.- I Mean You (T. Monk) 4m50s
Apuntalat pel
seu sòlid coneixement del llenguatge i estil reminiscent del so dels mestres de
la West Coast com l’Stan Getz, Víctor de Diego lidera un projecte que encara no
havia fet en tota la seva carrera anterior. Un trio sense instrument harmònic.
Aquesta formació li permet reinterpretar els clàssic com Monk, Coltrane i
Porter, en un concepte més rítmic, camí més lleuger a la vegada que es reinventa
a sí mateix en el seu so amb dos temes de factura pròpia.
Ara us ofereixo la possibilitat d’escoltar una
formació liderada pel gran drummer Marc
Miralta i el seu Flamenco Reunion amb
els seus amics Javier Colina contrabaix;
Perico Sambeat, saxo alto i soprano; Baptiste Trotignon, piano; David
Domínguez, percussions i Blas Córdoba “El Kejío”, cante en un disc de Produccions Contrabaix i un tema del
mateix Miralta anomenat ...
9.- Junto a las estrellas (M. Miralta) 5m28s
Marc Miralta
ha tardat 15 anys per seguir la seqüela del seu projecte New York Flamenco
Reunion. En tot aquest temps ha afegit influències i idees al seu bagatge. De
totes maneres va ser Perico Sambeat qui el va convèncer per a mantenir-se fidel
al concepte del primer àlbum, tot i adaptant estàndards de jazz als pals del
flamenc. En aquest treball s’hi afegeix a més a més la veu del Kejío, Blas de
Córdoba.
I continuem amb projectes de casa amb una formació
força actual anomenada Walk Tall en
un disc de Unit Records amb dos
catalans, Enric Peinado, guitarra i
Ramon Prats, bateria, un suís, Gilles
Estoppey, piano i un italià, Giampaolo
Laurentacci¸contrabaix, en un disc que ja vam posar en un programa anterior
i ara amb un tema de l’Enric
anomenat..
5.- Mode Joe (E. Peinado) 4m34s
Una formació
de gent de diverses nacionalitats però que respiren els aires de casa nostra
vivint i compartint projectes, un quartet de neo-bop que representa les
sinergies d’un jazz contemporani europeu on hi cap també el rock amb les
improvisacions i els tocs d’humor d’aquests mestres de les barreges oferint-nos
una mena de collage de ritmes i melodies. Prats i Laurentacci són un suport
sòlid i versàtil a les evocatives harmonies de Estoppey i Peinado.
I si cal us comento què vol dir això de conductor.
Les sessions amb una persona que “condueix” impliquen tot un seguit de símbols
que tots els músics coneixen i els quals realitza el conductor. Aquest pot
indicar que alguns músics només siguin els qui toquen i de la manera com
toquen. Senyals diverses els van augmentar el volum, disminuir la tonalitat,
endegar un riff rítmic etc...Es pot dir que la música s’està composant i
realitzant a la vegada en directe i és la música que pensa qui en aquell moment
està conduint la sessió.
I ja per acabar el programa què podem dir que no
sapigueu de la coneguda banda liderada pel Dani
Nel·lo, anomenada Los Mambo Jambo
i el seu projecte de Rhythm’n Blues.
Un disc de Buenritmo Records i una banda amb el mateix Nel·lo¸saxo tenor; Mario Cobo, guitarra; Iva Kovacevic, contrabaix i Anton
Jarl, bateria. Escoltem-los amb el tema col·lectiiu anomenat...
1.- Un baile hipnótico (M. Jambo) 2m23s
Aquesta banda
ens porta una barreja addictiva dels estils dels 50s del segle passat de
rhythm’n blues, swing i rock. Utilitzant l’escenari com el seu habitat natural,
aquest còctel musical es converteix en descàrrega musical en els seus directes.
Los Mambo Jambo combinen sense cap compromís els diversos licks instrumentals
ballables amb la tradició de la música popular. Impacto Imminente és el seu
segon àlbum d’aquest quartet de veterans que ha ocasionat un gran impacte a
Europa.
Doncs res més, espero que hàgiu gaudit del programa
d’avui, el cinquè dedicat al Jazz From
Catalonia avui amb el 2014,
músiques que es van enregistrar abans i editar en aquest any. La música que els
nostres músics i socis de l’Associació
de Músics de Jazz i Música Moderna feien i fan en aquests moments. Us dono
les gràcies per la vostra atenció i recordeu que el podeu tornar a escoltar el
diumenge a la mateixa hora o ja directament des del blog del programa jazzclubdenit.blogspot.com.es. Sortiu
de casa i aneu a veure concerts de Jazz en viu i no us oblideu del què fem al Jazz Club La Vicentina entrant al blog
i llegint les cròniques i escoltant els àudios i ja sabeu quel el divendres 23
d’octubre hi tornem amb el Luca Tondena
Quartet.
Gràcies per escoltar-nos, bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Molt bona nit a tothom des d’aquí Ràdio
Sant Vicenç i el programa Jazz Club
de Nit....Aquest programa i tots els programes de JCdN, estan dedicats a la
persona que ens va ensenyar el Jazz, Juan
Claudio Cifuentes, “Cifu”, pels amics, que ens va deixar un malaguanyat
dimarts 17 de març de 2015 després de tota una vida dedicada al Jazz. Pioner i
mestre, serà insubstituïble.
El seu Jazz entre amigos a TVE2 i
els programes de ràdio “Jazz Porque Sí”
i “A todo Jazz”, són el seu llegat
que mai oblidarem. Ja sabeu que aquest programa el fem els dimecres i els
dijous en diferit a la mateixa hora, excepte el tercer dijous de cada mes, o
sigui que demà no es repetirà el programa. Ens podeu escoltar en directe per
online a radiosvh.info i des d’allà prement el botó del directe. Qui us parla, Miquel Tuset i Mallol mirarà de fer-vos
gaudir amb la selecció de músiques improvisades que avui escoltareu a Jazz Club de Nit.
Avui continuem amb el Programa 219 i amb la sèrie de discos dedicats al Jazz from Catalonia compilats per l’Associació de Músics de Jazz i Música
Moderna, i ho fem amb el Jazz from
Catalonia 2013. Un disc on els temes van estar seleccionats per Pierre Bechet (programador musical),
amb la col·laboració de Martí Farré (periodista
musical), Susanna Carmona (coordinadora
de Jazz Terrassa), Josep Mestres (BarcelonaJazzRadio), Pere Pons, (Director de Jamboree) i Roger Roca (periodista musical).
Els textos del llibret són d’en Pierre
Bechet, del qual us en faré un resum dels comentaris dels temes d’aquest
magnífic treball de recopilació, textos escrits en anglès i traduïts per qui us
parla. En alguns casos, serà la meva pròpia opinió la que parli. A veure com
queden...
I començarem ara mateix amb un tema que, tot s’ha de dir, vam ser els
primers en escoltar al Jazz Club La
Vicentina tot just abans d’enregistrar aquest disc. Joan Vidal em va enviar un mail des de Londres per dir-me que el Gabriel
Amargant li havia parlat molt bé del nostre club i que venia cap a Catalunya ha presentar el seu projecte.
Jo sense pensar-m’hi ni un segon li vaig dir que estava fet, quan em va dir que
a la formació hi hauria el Biel¸ Marco
Mezquida, Miguel Serna, Alex Munk i Josh Arcoleo, aquests darrers dos joves
anglesos que vindrien amb ell.
Aquest és un disc de Quadrant
Records, anomenat Deptford Suite
amb Joan Vidal Sextet amb tots els
temes composicions del líder i ara amb el tema....
1.- Opening (J.
Vidal) 4m17s
Tota aquesta obra la va
escriure Joan Vidal després de llegir-se la trilogia del canadenc Robertson
Davies, a partir de la qual va composar totes les cançons d’aquest àlbum del
qual heu escoltat el primer tema, l’obertura o opening. Els estils jazzístics
són diversos i van des de la pròpia concepció fins el jazz contemporani i el
free jazz. Un directe que vam gaudir d’allò més al JCLV.
I ara ens endinsarem en la música d’un dels mestres de tots aquests
joves pianistes de casa nostra. Estem parlant del gran Agustí Fernández i el seu disc a duo amb el bateria Ramón López, en un disc editat per Universal Music anomenat Azul, Agustí Fernández & Ramón López Sa Ximbomba, del qual escoltarem
un tema tradicional arranjat pel mateix Agustí.
7.- Tradicional (arranj
A. F.) 5m33s
Després de realitzar diversos
projectes amb Evan Parker i Barry Guy, el pianista mallorquí situat en l’avant garde, Agustí Fernández,
ens presenta el seu darrer treball de la mà del bateria alacantí establert a
París, en Ramón López. Aquests dos mestres han realitzat un disc amb tot de
temes composats per ells mateixos, a duo o individualment, amb aquest
tradicional que heu escoltat però on també hi podeu trobar una versió molt
personal del tema de Bill Evans, “we will meet again”.
Seguirem amb més modernitat, la dels nostres músics, mestres en l’art de
la composició i improvisació d’un Jazz
From Catalonia i ara ho farem amb la gran contrabaixista de casa però
nascuda el 1972 a San Remo. Una
artista internacional la qual ha fet gires per Europa i EEUU i fins i
tot van anar a un festival de Jazz que van fer a Korea del Sud jo diria que l’any passat. El tema que escoltareu és
una delícia encabit en el seu àlbum Live
que també vam posar en un anterior programa, disc editat per Fresh Sound New Talent amb un quintet
de mestres com la mateixa Giulia Valle,
contrabaix; Martí Serra, saxo tenor i soprano; Gorka Benítez, saxo tenor i
flauta; Marco Mezquida, piano i David Xigui, bateria, en un tema de la
líder anomenat...
4.- Berenice (G.
Valle) 4m41s
Aquest és un Dream Team format
el 2003 i un dels més carismàtics de l’escena catalana. Un disc enregistrat en
directe al Jamboree Jazz Club que reafirma la qualitat d’aquesta gran
contrabaixista i compositora, a més a més de líder de formació. Un directe
impressionant, del qual heu escoltat el tema més delicat en un disc farcit de
creativitat i modernitat, amb el swing i groove indispensables.
I encara amb les delicades músiques i ara ho farem amb un altre
pianista, però ara a piano solo en un disc editat per Whatabout Music del pianista i compositor Ismael Dueñas disc anomenat Pianisme
il·lustrat en un tema de l’Ismael
anomenat....
10.- Núvols (I.
Dueñas) 4m02s
Aquest és un badaloní
inconformista i eclèctic i una de les figures emergents del jazz a Catalunya
que ens presenta el seu treball a piano sol, Pianisme Il·lustrat, inspirat en
el món de la dansa, el mim i l’impressionisme. Una música visual, personal i
minimalista també amb un jazz innovador, a vegades a mig camí entre la música
clàssica, el pop i amb tocs de música electrònica.
Recordeu però que podeu trobar el millor del jazz que es fa a casa
nostra entrant a la web de Quadrant Produccions www.quadrantproduccions.es, allà
tindreu la possibilitat d’adquirir els discos que vulgueu i veure tot el
catàleg d’aquesta editorial del Lleida dirigida pel Josep Ramon Jové, des
d’aquí una forta abraçada...i parlant de Quadrant.....
Ara hi tornem amb la delicadesa i experimentació amb missatges profunds
d’introspecció amb el duet magnífic Selnik
/ Mezquida en un àlbum de Quadrant
Records anomenat Miscelánea núm 2. Un
duet amb Pablo Selnik, flauta i Marco
Mezquida, piano en un tema de Eric
Dolphy i Charles Mingus anomenat.....
13.- Out There (E.
Dolphy & C. Mingus) 4m18s
El pianista Marco Mezquida i el
flautista Pablo Selnik, dos preeminents músics representatius de l’escena
Barcelonesa han unit les seves forces per a realitzar aquest treball tant
explosiu. Aquest el seu primer àlbum, amb un jazz íntim i introspectiu, replet
de colors i detalls, inclou sis de les seves composicions així com el tema de
Sonny Stitt anomenat External Triangle i la meravellosa versió que acabem
d’escoltar del disc Out There de Dolphy.
Ara ens endinsarem en una autoproducció d’un dels guitarristes més
eclèctics de l’escena catalana, en David
Soler Denga, home amb un llarg historial i que relacionarem amb en Llibert Fortuny, el qual conjuntament
amb en Jordi Rabascall vam poder
veure en un magnífic concert al JCLV. El disc es diu Botánicas i els temes són tots composicions pròpies. Al David Soler¸ guitarra pedal steel,
l’acompanyen Erik Deutsch, teclats; Ben
Rubin, baix elèctric; Borja Barrueta, bateria i percussions i Marc Pino,
marimba, vibràfon, timpari i glockenspiel. El tema és...
8.- Botánicas #4 (D.
Soler) 3m32s
David Soler, el què més sap
d’això del pedal steel guitar, compositor i productor, és sens dubte un dels
més versàtils músics de l’escena catalana. Aquest, el seu darrer treball,
Botánicas, produït per Lee Townsend (productor de Bill Frisell, John Scofield i
d’altres) ens transporta a un món màgic amb la fusió del rock, jazz, les
electròniques i la música contemporània.
I el programa segueix amb un projecte també a duo de dos amics Gorka Benítez & David Xirgu en el
disc A Marte otra vez que també vam
posar en un anterior programa de Jazz
Club de Nit. Aquest és un disc editat per Artimaña Records i el tema que escoltarem del Gorka és....
14.- Alejandro Pérez (G.
Benítez) 3m37s
El dinàmic i prolífic
saxofonista basc, Gorka Benítez i un dels puntals de les baquetes catalanes, en
David Xirgu presenten el seu primer treball a duo, A Marte otra vez. Aquests
dos alquimistes del so ens conviden a viatjar en un viatge astral que cerca la
bellesa en un treball amb dos instruments, el qual és un exercici de lirisme en
jazz on la música no coneix els límits.
El que ve ara mateix és un magnífic treball de la pianista catalana
establerta a Nova York, Eva Novoa.
S’ha de dir però, que quan es va realitzar aquest disc, l’Eva residia a
Holanda. Aquest és un disc de Fresh
Sound New Talent en format trio anomenat Eva Novoa Trio. Un trio de masters amb l’Eva Novao, piano; Masa Kamaguchi, contrabaix; Marc Lohr, bateria, i
la col·laboració en aquest tema de Micha
de Kanter, xiulets. Som-hi doncs amb un tema de la líder anomenat....
12.- Silba (E.
Novoa) 2m50s
Amb aquest treball, la pianista
catalana establerta a Holanda ens ofereix un àlbum on la diversitat és el
paradigma. Acompanyada pel Masa i el Marc, l’artista utilitza les composicions
a mode d’expressió d’una exuberant i rica creativitat que combina la tradició
amb l’avant-garde.
I ara ens endinsarem en un altre projecte a piano solo amb el gran Ignasi Terraza en el seu disc anomenat Sol-IT en un disc editat per Swit Records i amb un tema del gran Theloniuos Monk composat quan aquest
tenia 19 anys anomenat....
15.- Round Midnigth (T.
Monk) 4m57s
El pianista Ignasi Terraza ha
esdevingut al cap d’aquests darrers anys un punt de referència en el Jazz a la
península i a Europa, havent compartit escenaris amb gent com Alvin Queen,
Stacey Kent o el mateix Lou Donaldson. Aquest és un disc doble enregistrat en
directe al Palau de la Música, amb una selecció acurada d’estàndards de jazz
amb també composicions del mateix Ignasi. Aquestes úniques i subtils
interpretacions fan d’aquest àlbum una delícia des del primer fins el darrer
tema.
I continuem amb la delicadesa d’una producció de Contrabaix amb el disc del gran pianista valencià Albert Sanz. Un jove mestre al qual
podem veure acompanyant a figures internacionals molt sovint. Aquest és un
àlbum a trio anomenat O que serà ,
l’Albert Sanz Trio amb el Javier Colina, contrabaix i el gran
bateria americà, carregat de la història del jazz a les seves baquetes, Mr. Al Foster, bateria. El tema que
escoltarem és una delicada melodia del gran Chico Buarque que dóna títol a l’àlbum...
5.- O que serà (C.
Buarque) 5m32s
Amb O que serà, el jove
pianista Albert Sanz fa una passa endavant amb aquest, un ambiciós treball
acompanyat de dues figures del top de l’escena mundial, el gran master Al
Foster i el contrabaixista arrelat a Contrabaix des dels inicis d’aquesta
productora de Sant Feliu de Llobregat, el gran Javier Colina. Aquest és un disc
que majorment revisita dues de les figures de la música brasilera, Ivan Lins i
Chico Buarque, acabant amb una intensa versió del tema Sophisticated Lady, de
Duke Ellington.
I ara seguirem amb un projecte força potent que també havíem posat en un
anterior programa a Jazz club de Nit.
Estic parlant del projecte dels Nelson
Project i el seu àlbum Mode Jo Vol 2.
Un segon àlbum dedicat a l’obra de Joe
Henderson en un disc editat per Quadrant
Records i amb una magnífica banda amb gent com l’Albert Cirera, saxo tenor; Pablo Arias, saxo alto; Roc Albero,
trompeta; Noé Escolà, saxo baríton; Enric Peinado, guitarra; Federico Mazzanti,
piano; Manuel Krapovickas, contrabaix i Pep Mula, bateria. Escoltem el
magnífic tema de Henderson...
3.- Black Narcisus (J.
Henderson) 5m36s
Aquest és un octet creat a
Barcelona el 2008 amb un nom que ret homenatge al gran compositor Oliver
Nelson. A través de la única i personal visió del grup, aquest és un disc
homenatge al gran saxofonista i compositor Joe Henderson, on en aquest segon
àlbum, Nelson Project radia exuberant energia i recursos, amb un potent swing
amb un Hard Bop d’influències contemporànies.
I ara seguim amb una producció de Moskito
Records amb els MUT Trio dels
quals ja vam posar un tema en el Jazz
From Catalonia 2011 del seu disc 1374.
Ara ho fem amb el seu segon treball, el disc anomenat 2395. Una formació amb el Miguel
Fernández, saxo tenor; Albert Juan, guitarra i Oriol Roca, bateria, en el
tema de l’Albert anomenat...
11.- Monj (A.
Juan) 3m52s
Aquest és un trio creat el 2009
producte de les esporàdiques sessions entre els tres components dels MUT Trio.
Aquest és un segon àlbum fresc, valent, poètic, emmarcat en l’univers de la improvisació,
amb un jazz utilitzant els recursos literaris com a font d’inspiració.
I seguim ara amb un tema que vam posar en un programa anterior d’un disc
magnífic del gran Perico Sambeat, un
disc que va presentar a la Nova Jazz
Cava en un concert doble amb el seu quintet i amb l’Albert Marquès i els germans
O’Farril i crec recordar amb l’Alexis Quadrado. Aquest és un disc
produït per Contrabaix anomenat Elàstic amb gent com Perico
Sambeat, saxo alto i soprano, Eric Legnini, piano; André Fernandes, guitarra;
Thomas Brameri, contrabaix i Jeff Ballard, bateria. Mare meva quina
banda...i anem-hi amb el tema..
2.- No te aguanto más (P.
Sambeat) 4m31s
El versàtil i incansable
saxofonista valencià Perico Sambeat presentà el seu darrer, aleshores, àlbum
anomenat Elàstic. L’acompanyen un quartet de l’escena Novaiorquesa de lo
milloret. Aquest treball és el camí directe per entendre què és això anomenat
Jazz Modern. Un disc ple de Groove. El diàleg fluid, expressiu, enèrgic i
personal de les improvisacions ens situa també en el jazz avant-garde més
contemporani i dinàmic. Pura creativitat musical.
Doncs deixeu-me que us digui que podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i
comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds,
vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic
Enrique Heredia, mentre que la resta
de dies hi trobareu a l’Esteban.
Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh
Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una
forta abraçada...i parlant de Fresh
Sound...
Seguim amb la modernitat d’un disc que també va sonar en el seu moment a
Jazz Club de Nit, i em refereixo al projecte personal de l’Albert Cirera & Tres Tambors en un àlbum editat per Fresh Sound New Talent. Una formació a
quartet amb l’Albert Cirera, saxo tenor;
Marco Mezquida, piano; Marko Lohikari, contrabaix i Òscar Domènech, bateria,
en un tema del líder anomenat....
9.- Paco el Bala (A.
Cirera) 4m33s
Els Encants va ser el primer
disc d’aquest músics d’Igualada. En aquest disc, el saxofonista i compositor,
acompanyat de tres referents de la música a casa nostra, s’apropa a la música i
concepció del Charles Lloyd Quartet de finals dels 60s, i també al jazz avant-garde
dels 70s. Paco el Bala, és una cançó dedicada a un vell treballador que era qui
empacava les croquetes més de pressa que una bala.
I ara ja acabaem amb una altra producció de l’amic Jordi Pujol Baulenes¸ Fresh Sound New Talent amb la gran formació
liderada pel Sergi Sirvent i els
seus Octopussy Cats en el seu àlbum Interferències. Una formació de mestres
entre els quals el mateix Sergi Sirvent,
piano; Jaume Llombart, guitarra; Voro Garcia, trompeta i fiscorn; Hugo
Astudillo, saxo alto i soprano; Albert Cirera, saxo tenor i soprano; Pau
Domènech, clarinet baix i flauta; Jordi Gaspar, contrabaix i Jordi Gardeñas,
bateria en un magnífic tema carregat de swing composat pel líder
anomenat....
6.- On Time (S.
Sirvent) 5m24s
El brillant pianista i compositor
de l’escena catalana, amb múltiples facetes expressives, Sergi Sirvent ens
presenta el seu darrer treball Interferències. Octopussy Cats, una magnífica
formació de multi instrumentistes han realitzat un treball amb notables
influències contemporànies, i
referències a Bartok i Mompou.
Aquest octet és una mena de monstre on la música que en surt, ens entra
directament a les venes.
Doncs amb aquest darrer projecte hem acabat per avui el quart programa
dedicat al Jazz From Catalonia amb
el Jazz que es va fer poc abans del 2012 tot i esperant que hàgiu gaudit amb
aquesta proposta compilada per l’Associació
de Músics de Jazz i Música Moderna amb una selecció de temes realitzada per
alguns dels millors professionals de casa nostra amb el suport de l’ICEC de la Generalitat de
Catalunya.
Tot just s’ha acabat el Festival
L’Hora del Jazz (Memorial Tete Montoliu) motiu pel qual vaig decidir
realitzar tota aquesta sèrie de programes dedicats al Jazz From Catalonia, però ara ja no m’aturo i per tant, el proper
dimecres li tocarà al darrer disc editat d’aquesta sèrie, el Jazz From Catalonia 2014.
Doncs res més, dir-vos que aneu a concerts en directe, que sortiu de
casa i aneu a escoltar Jazz, i si pot ser no us oblideu de venir als concerts
que fem al Jazz Club La Vicentina, i
ja què en parlem, dir-vos que el proper serà el 23 d’octubre amb el Luca Tondena Quartet. Aquest gran
saxofonista italià i el seu primer quartet, van ser els qui van inaugurar el Jazz Club La Vicentina el 20 de juny de
2009 i és per això que ens fa molta il·lusió que ens acompanyi de nou ara amb
el seu nou quartet amb el qual han editat el seu disc Pomodoro Hunters.
Bona nit i bon Jazz Club de Nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
