Bon Nadal i molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Darrer programa per Ràdio Sant Vicenç i penúltim de l’any per Ràdio Molins, un programa dedicat a les Big Bands, dues d’elles amb discos editats per Youkali Music, mentre que la tercera editada per oMix Records. El primer que us proposo escoltar és el “Jaleos” de L’Orquestra Nacional de Jazz d’Espanya, per seguir amb el “A Tribute to the Fort Apache Band” amb Jerry González & Miguel Blanco Big Band, per acabar amb “A-Free-Kan Jazz Dance Big Band” de Ximo Tebar, i aquesta setmana amb un micro conte de Carme de la Fuente.

I com que no podria de ser de cap més manera, amb els amics de Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg.

I comencem ja amb els projectes d’aquesta setmana....


“JALEOS”
Orquestra Nacional de Jazz d’Espanya, ONJazz

Editat per Youkali Music           Youkali 178
Enregistrat el 2009 als INFINITY ESTUDIOS (Madrid), IDEMM ESTUDIOS (Madrid) i UNIT 21 (Londres)
Mesclatt als SERRA STUDIO (Atenes)
Masteritzat a ANANA LTD. (Tel Aviv)
Produït per Youkali Music

Director i ànima de tot plegat: Ramon Farrán alhora que compositor de tots els temes.

La llista de músics és tan llarga que se’m fa impossible parlar-vos de tots ells i elles, o sigui que els aniré posant mica a mica alhora que comentant els solistes dels temes que al final acabi posant. Dir-vos que aquest és un doble compacte amb tot de magnífics temes, la majoria força vitals rítmicament, alguns amb tot el Swing del Món, i d’altres amb els aires més flamencs possibles amb solistes de la talla de Paquito d’Rivera, Randy Brecker, Jorge Pardo i alguns més. Un projecte doncs recuperat i que ben bé ha valgut la pena haver-ho fet i que nosaltres avui gaudirem tot i escoltant-ne alguns temes.
En aquests dos compactes hi ha temes i aquests estan encabits en projectes com són “Jaleos Suite”, “Orgia del Libar” homenatge a Joaquín Turina “Jardin de Granados” homenatge a Enric Granados, “Astur” homenatge a Isaac Albèniz i “Entre dos orillas”.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

Comencem doncs amb “Jaleos Suite” i la magnífica revisió que n’han fet del “Cant dels Ocells” en el tema anomenat...

3.- Pau         (R. Farrán)   5m27s

Doncs ja veieu amb quin swing més delicat hem començat i amb aquest revisió del “Cant dels Ocells” feta per Farrán i que es diu “Pau”, que ens recorda a Pau Casals i al concepte del qual aquesta cançó n’és el principal estendard. Hem tingut un solista d’excepció que després ens tornarà a acompanyar, i aquest és Jerry González, al fiscorn, mestre que ens va deixar.....Després del seu càlid solo, hem pogut escoltar a la secció de corda d’aquesta magnífica orquestra desenvolupant un mena d’intermezzo preciós. I el swing ha aparegut de nou amb la melodia inicial interpretada per la secció de vents de la ON JAZZ, acabant el tema suaument amb el mateix Jerry.

El 28 d'abril de 2009 la companyia SONY MUSIC publica i distribueix el primer disc de l'orquestra, "Jaleos", que compta amb les col·laboracions d'importants convidats especials, com Antonio Canales, Paquito D'Rivera, Chano Domínguez, Jerry González, Randy Brecker i Jorge Pardo. El doble CD està produït per Clarissa Farrán i compost, dirigit i arreglat per Ramón Farrán, President de la Fundació Orquestra Nacional de Jazz d'Espanya i Director de l'Orquestra Nacional de Jazz d'Espanya.

I seguim encara dins la Suite del “Jaleos”, i ara ho farem amb....

4.- Loa Nana (R. Farrán)   8m31s

I poc ens podíem imaginar que les coses anirien com han anat, per com l’han acabat per potència i tempo, considerant per com de delicadament l’han començat. Primer amb una mena d’intro amb cordes i posteriors sons de trombons, el de José Pardal, entre d’altres fent la melodia, i què preciosa els ha quedat. El pont, també segueix amb els trombons amb un substrat de suaus cordes fregades. Jerry a la trompeta amb sordina n’ha iniciat les improvisacions amb un solo magnífic, farcit d’un delicat swing, amb notes puntuals al piano. I vet aquí que posteriorment, el sorprenent ha estat el canvi rítmic, de tempos, i per acabar-ho d’adobar, l’espaterrant so, i curtet solo al saxo alto, m’ha semblat a mi, i deu ser el del Ramon Callejas. La veu de Natàlia Farrán l’hem pogut escoltar amb el “Jaleos” i després de nou amb un altre magnífic solo d’un dels trompetistes de la, ONJAZZ, magnífic ell. I el tempo que no s’atura amb el “soli” dels vents el qual ha donat pas de nou al solo del saxo alto Callejas, ara sí, més llarg i igualment magnífic, amb un  fraseig i llenguatge postboper com el que més, on ens ha mostrat de quina manera domina l’instrument. Finalment, ens han presentat de nou la melodia del tema amb tota la secció de vents fins el final espaterrant que han acabat de cop.

En el XX aniversari de la creació de la FONJAZZ presentem la reedició de “Jaleos”, el primer treball de la ONJAZZ. El seu objectiu és difondre la música d'arrel espanyola i iberoamericana a través d'un llenguatge propi: el jazz espanyol. Ha estat descrit com una barreja de música clàssica i folklòrica espanyola amalgamada amb jazz i com la banda sonora d'un viatge en el temps. Segons Natàlia Farrán, cantant solista de l'orquestra, és "la banda sonora d'un viatge per Espanya en el temps". La peça que dóna nom a l'àlbum, "Jaleos", és un recorregut per Euskadi, Catalunya i Andalusia.


I nosaltres seguim amb aquest magnífic projecte de la ONJazz, i del segon CD i de “Astur” amb cinc temes dedicats a l’Isaac Albèniz, us proposo escoltar seguits...

7.- Calma     (R. Farrán)   1m18s
6.- Tormenta (R. Farrán)   5m28s

I sí, ha estat una “Calma” total aquesta cançó cantada per Natàlia Farrán. I és que sempre, després de la calma ve la  tempesta, la “Tormenta”, i aquesta ha començat ja de dels inicis quasi amb una Intro d’aquelles de les pelis de la Metro Goldwin Mayer. Els cantes flamencs però els hem escoltat també, alhora que a tota la ONJazz fent la melodia, plegats els vents, i per sota amb un ritme i tempo trepidant. Les trompetes han fet també els seus “riffs” deixant pas al Anxo Lorenzo amb la seva gaita asturiana. La guitarra flamenca del Nono García ha tornat a recordar-nos com anava la melodia, i per sota d’ell, un zapateado increïble i la resta de la gran ONJazz. I el Chema Saiz a la guitarra espanyola ens ha recordat melodies que tots nosaltres reconeixem, les del músic català nascut a Camprodón el 1819, i el seu “Asturies”, que per això aquests temes pertanyen a “Astur”. I el tema s’acaba diluint-se dolçament, així és que aquest tema en els directes també devia durar força més.    

Ramon Farrán és el fundador de la ONJAZZ i creador de “Jaleos”. Aquest compositor català nascut a Barcelona el 1939, de llarga trajectòria internacional, tant en cinema i televisió, a més de ser un conegut productor, ha treballat amb artistes com Joe Henderson, Sonny Rollins, Chet Baker, Ronnie Scott, Frank Sinatra, Tete Montoliu, Peret, Joan Manuel Serrat, Isabel Pantoja, Montserrat Caballé, Julio Iglesias, Celia Cruz, Shirley Bassey, Miguel Ríos o Chiquito de la Calzada. Ramon concep aquesta orquestra com una magnífica caixa de ressonància del bon estat de salut pel qual travessa la nostra peculiar manera d'entendre i viure la música de jazz. El seu darrer treball és del 2010 i va ser “Mujeres en el Jazz”, i ara per ara no tinc clar si aquesta ONJAZZ està activa o en standby o si han plegat. Ho haurem d’esbrinar.

I acabarem amb “Entre dos Orillas”  i el tema..

11.- Verdiales         (R. Farrán)   9m24s

Doncs la veritat que aquests temes que Ramon Farrán va composar per aquest disc doble, editat per primera vegada el 2009 i ara recuperat en el XX aniversari d’aquest “Jaleos”, són força impressionants. De fet, el segon CD és tot un reconeixement a la música catalana, la que van fer Enric Granados i Isaac Albèniz, amb composicions d’un altre català, el director i ànima de tot plegat, Ramon Farrán. I hem escoltat les veus de Natàlia Farrán cantant en català balear...”aiguardent per si no....ai, ai,” i Curro Cueto i el Saïd Oughassal, gimbri, karkaba, bombo, palmas y cants gnawa. La trompeta amb i sense sordina de Jerry González amb el so tan càlid que ens ha regalat en cadascun dels temes, el solo al piano de Chano Domínguez, el saxo soprano corbat de Jorge Pardo i tot això per sobre d’un ritme ternari típic del flamenc, i aquí m’heu pillat, perquè no sé si és una bulería o el què és. Un magnífic tema de fusió, com és quasi tot el projecte, de germanor de llengües i cultures.  

L'Orquestra Nacional de Jazz d'Espanya (ONJAZZ) és una plataforma estable, encara que sempre oberta a la lliure composició dels seus membres, lliurada a divulgar la música dels nostres creadors. Es va fundar el 1999 i és una formació composta per una plantilla de cinc saxofons, cinc trompetes, quatre trombons, guitarra elèctrica, guitarra espanyola, piano, baix elèctric, 3 percussionistes, un bateria, una veu flamenca, una veu gnawa, una veu solista, 12 violins, 6 violes, quatre violoncels, dos contrabaixos i un director. Entre els seus membres han destacat Jerry González, Horacio Icasto, Alain Pérez, Jaime Muela, Carlos Carli, Kevin Robb, Alejandro Pérez, Paco Ibáñez, José Pardal, Miguel Ángel Chastang, Chris Kase, Valentin Iturat o Chema Sáiz, entre molts altres.

I després d’aquest magnífic projecte “Jaleos” sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente...
.....................
Gràcies Carme per fer-nos recordar les músiques del programa a través de les teves paraules.

I aquests aires tant càlids de ritmes ens van molt bé per situar-nos en el proper projecte...


“A TRIBUTE to THE FORT APACHE BAND”
Jerry González & Miguel Blanco Big Band

Editat per Youkali Music           Youkali 097
Enregistrat el juny de 2014 als Infiniy Studios, Madrid
Produït per Jerry González, Thomas Shindowski i Miguel Blanco

I torna a passar que la llista de músics és tan llarga, que miraré de comentar-vos els solistes dels temes que posi, i potser us els aniré posant mica a mica.
Aquest tribut a la The Fort Apache Band havia de ser per força amb una base rítmica sòlida en els ritmes del Latin Jazz. Els arranjaments fets per Blanco tenen també el regust del Bop de la mítica Big Band de Gillespie, i així és que delms 8 temes només en tenim un francament slow, una balada preciosa i tema de Monk anomenat “Ugly Beauty”. Dir-vos però que la majoria, per no dir tots, són els temes que aquesta mítica banda tocava Un altre tema de Monk és el conegut “Let’s Call This”, a tempo mig i ritme Latin de maraques i percussions diverses que sempre les tindrem, barrejat amb el millor swing en les improvisacions. A tempo similar i ritmes llatins tenim el tema de Wayne Shorter “Footprints”, amb un magnífic arranjament que ens el fa irreconeixible en els inicis. Després sí escoltarem la coneguda melodia i la identificarem. El tema es desenvolupa amb canvis de tempo i ritmes, com passa en la majoria dels temes d’aquest gran projecte. El tema més afroamericà per arrels i ritmes és el del mateix Jerry González, “Agüeybaná”, 1er track del disc, amb un arranjament magnífica a la secció de vents. Una mica més viu de tempo i a tope de ritmes llatins és el tema de Ron Carter, “Eighty One”. Una mica més viu tenim el “Earthdance”, tema que aquesta mítica banda tocà també i edità disc homònim el 1990 amb el compositor Joe Ford com a saxofonista de la TFAB. El que escoltarem però, és una mica més lent que l’original del 1990. I el 7è track “Rumba y Consecuencia”, tema de Blano, tot i començar de manera majestuosa, ben aviat es convertirà en quelcom més vital per ritmes salseros barrejats amb les improvisacions més boperes. Finalment, el 8è “Sueños Vampíricos”, ja l’inicien a tot tren, a tope de tempo i ritmes llatins on les percussions tenen una màxima importància i prioritat, amb uns posteriors i increïbles solos.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest disc: https://www.youkalimusic.com/index.php/catalogo/86-a-tribute-to-the-fort-apache-band
I també d’un Bandcamp que tenen..

I dels temes de Monk us proposo escoltar el conegut....

4.- Let’s Call This    (Th. Monk)   7m06s

I ves per on que hem fet un canvi estilístic endinsant-nos ara en el Latin Jazz, i és que aquest era l’estil dels The Fort Apache Band de la qual Jerry González i el seu germà Andy en van ser els propulsors. I amb el tema de Monk diversos músics han titulat els seus discos com va fer Steve Lacy el 1993, i el 2006 la Ingrid Laubruck. Però és clar, aquest tema el va parir Monk i enregistrar en el seu disc en directe  Thelonious Monk at the Blackhawk el 1960, disc de Riverside. I és que l’arranjament del Miguel Blanco i en aquest tema també del Lolo García ha estat magnífic. I hem escoltat ja a l’inici la calidesa del so de Jerry González al fiscorn abans de la coneguda melodia del genial músic americà. I l’Israel Sandoval és qui primer ha fet el solo, amb el so més pur que pot donar una guitarra de Jazz i magnífic fraseig. González l’ha seguit amb una sonoritat i llenguatge reconeixibles, car també l’hem escoltat en el projecte anterior. El piano ara del nostre amic Albert Sanz, un dels insignes pianistes del País Valencià, i de la resta de país. També el magnífic so al saxo alto del Luís Verde, un so d’aquells d’abans dels anys 50s del segle passat, acabant amb el mateix González  a les congues, abans de retrobar la melodia de Monk i acabar el tema amb quatre acords descendents que es converteixen en un motiu final.

JERRY GONZÁLEZ, llegenda que ens va deixar fa ben poc, peça imprescindible en la creació i el desenvolupament del concepte "Latin Jazz" des de Nova York i company d'escenaris (i aventures) d'una aclaparadora i interminable llista de noms mítics de la millor música popular de tots els temps, que inclou - per citar només a uns pocs - a Jaco Pastorius, Eddie Palmieri, Tito Puente, McCoy Tyner, Chet Baker, Israel López "Cachao", Dizzy Gillespie, The Beach Boys, Freddie Hubbard, Archie Shepp, Paco de Lucía, George Benson, Ray Barretto, Chico O'Farrill, Alfredo "Xocolata" Armenteros, Paquito d'Rivera, Diego "el Cigala", Andrés Calamaro o Enrique Morente, un cop més al costat del barceloní Miguel Blanco, figura clau en l'evolució del Jazz Llatí al nostre país i músic exquisit d'altura universal, tornen a unir els seus talents en la seva esplèndida segona obra discogràfica per Big Band. Aquesta vegada, amb un especialíssim repertori dedicat a retre tribut a una de les bandes més arriscades, innovadores i fonamentals en la història del Jazz Llatí: THE FORT APACHE BAND, mítica agrupació formada a NY pel propi Jerry i el seu germà Andy a la fi de la dècada dels 70.

Seguirem amb més latin i ho farem amb ....

2.- Eigthy One        (R. Carter)    6m53s

I és que aquest és un tema i melodia que havíem escoltat de la mà del gran Miles Davis, en el disc “E.S.P” del 1965 amb el seu extraordinari i trencador segon quintet, amb Wayne Shorter, Herbie Hancock, Tony Williams, i és clar Ron Carter. L’arranjament de Blanco és magnífic, amb els canvis de ritmes, passant del Latin al Swing sobretot en els solos. I és que les congues i el contrabaix ens han regalat el “riff” principal per sobre del qual sonarà la coneguda melodia, interpretada pels vents escoltant ja el so càlid del fiscorn de Jerry González. El swing apareix amb el “soli” dels vents, deixant pas al d’en Jerry, subtil i càlid, alhora que farcit de swing en el seu fraseig. Els ritmes calents del Carib han arribat en el solo a la flauta de Rafa Águila, magnífic també. El swing ha tornat amb el solo de “Caramelo” pianista cubà que vam poder veure al Berlin de Madrid. Les congues i el Latin de nou amb Jerry González, i ja ben aviat han recuperat el tema, acabant-lo de cop. Magnífica fusió i barreja d’estils rítmics feta pel Miguel Blanco.

"Molta gent a Espanya em diu que és feliç. Vaig venir i em vaig quedar, perquè vaig posar un xip al cul de tothom que els va fer esforçar-se per ser-ho molt més." Jerry González, 2011

I encara amb més música que tocà aquesta mítica banda amb el tema...

1.- Agüeybaná        (Jerry González)     7m30s

I Agüeybaná era el principal i més poderós cacic del poble taíno a "Borikén",  Puerto Rico, quan els espanyols van arribar a l'illa el 19 de novembre de 1493. I és que Jerry González es va dedicar a buscar en el fons de les músiques més autòctones i cultures anteriors a l’arribada de la colonització, de la mateixa manera que va fer amb les músiques afroamericanes. Aquest era un temes emblemàtics de la Fort Apache Band, tema propi dedicat a les arrels familiars.


I tot i les percussions inicials, hem escoltat a Javier Colina al contrabaix, entremig dels vents compartint el motiu principal del tema. Quan s’hi ha posat amb la línia de baixos, els vents han volat per sobra amb la melodia, alhora que les congues de González. L’Israel Sandoval ha iniciat els solos a la guitarra, amb el so net típic de guitarristes com Jim Hall per parlar només d’un, però amb un so una mica més clar. Ariel Brínguez, saxo tenor establert a Madrid ens ha mostrat de quin peu calça aquest mestre cubà.  Un solo bopper espaterrant amb profusió de recursos. També la flauta de Rafa Águila ens ha tornat a corprendre, en un altre magistral solo. I per sobre, els cors fent el “Agüybayá sentir”, m’ha semblat. I el duet a trombons del Santi Cañada i Norman Hogue, ha estat també magnífic. I un final apoteòsic amb la veu líder de Daniel Aldama i final de tema acabat també de cop.

Són molts els elements que fan del "A Tribute To The Fort Apache Band" alguna cosa excepcional: Un JERRY GONZÁLEZ en un desbordant moment artístic i creatiu, que es recrea en els grans amors de la seva vida musical, entre Nova York i Cuba, entre Espanya i Puerto Rico, entre el clàssic i el nou ... i un MIGUEL BLANCO en estat de Gràcia, potser per haver nascut al conegut barri de Barcelona,  utilitzant el seu devot coneixement i domini del Jazz Llatí en uns enlluernadors arranjaments, que capten al vol la pura essència i la sabrosura d'aquell joiós esperit ... Amb ells, una banda de somni, que reuneix diverses generacions dels millors músics cubans establerts a Espanya (el genial pianista Javier Massó "Caramelo", el jove i innovador saxofonista Ariel Brínguez, o el rumbero de Matanzas, Daniel Aldama ...) al costat del més granat del Jazz Espanyol (el contrabaixista Javier Colina, el bateria Marc Miralta...). I, com no podia ser d'altra manera, la química resultant d'aquests elements és, senzillament única. Explosiva. Genial. Un disc per a la Història.

I acabarem aquest darrer projecte que Jerry González va poder enregistrar a Madrid el 2014, amb el tema compost pel director i arranjador Miguel Blanco....

8.- Sueños Vampíricos      (M. Blanco)            6m26s

I aquest tema ha estat la cirereta per cloure el projecte d’aquests dos mestres, un arranjant i dirigint i l’altre interpretant, Miguel Blanco i Jerry González en aquest el seu Tribute to the Fort Apache Band. I les percussions han iniciat el tema amb la trompeta amb sordina de González. El ritme llatí ens ha omplert des de l’inici del projecte, i en aquest tema també. En aquesta ocasió la guitarra de Israel i la resta de sonoritat ens ha situat en l’època de la Fusió encetada per Miles Davis i els seus darrers discos amb ritmes persistents com és aquest. Uns inicis a mode d’improvisacions col·lectives tot i recolzant al líder, i amb una mena de bogeria surrealista. El solos de Javier Massó “Caramelo”, al piano ja quasi al final, només recolzat per les percussions ha estat magnífic, com també ho ha estat el curtet i distorsionat del guitarrista Sandoval, acabant el tema delicadament, i nosaltres el seu projecte.

Miguel Blanco és un reconegut compositor i arranjador la música original del qual es troba sobretot en el Latin Jazz l i la Fusió. Ha estat el productor i arranjador de Jerry González en els seus dos discos de Big Band i orquestres com la AFLJO d'Arturo O'Farrill de NY, entre d'altres, han gravat la seva música. Ha contribuït a la música dels cubans Omara Portuondo, Paquito D'Rivera, Olga Guillot o Reinaldo Creagh de la Vieja Trova Santiaguera. La seva música ha estat gravada i interpretada per artistes com Miguel Ríos, Sole Giménez, Charly García, Ariel Rot o la Barberia del Sur. Els arranjaments de Miguel Blanco han estat interpretats per Big Bands com la Bobby Sanabria MSM Jazz Orchestra (Nova York), Swiss Jazz Orchestra, i per orquestres de Mèxic, Cuba, Colòmbia, Rússia, Polònia, Holanda i Austràlia. També ha gravat la seva música amb orquestres simfòniques a Madrid, Alemanya, Praga i Bratislava. L'estil de Miguel Blanco ve de molt diverses fonts, principalment de tota la música afroamericana i també del pop, del clàssic i de la rumba catalana. Les seves influències inclouen a Miles Davis, Wayne Shorter, Paco de Lucía, Stevie Wonder, Héctor Lavoe, Clare Fischer, Pat Metheny en la seva primera època, Ravel, Beethoven, Erik Satie, però també a René Magritte, Paul Klee, Picasso, Francis Ford Coppola, etc. Miguel Blanco va néixer al barri de Gràcia de Barcelona on va cursar estudis de guitarra. Més tard es va interessar pel baix elèctric i el piano en ingressar a la Berklee College of Music de Boston (U.S.A.) on va estudiar composició amb Herb Pomeroy. Actualment resideix a Madrid on combina la seva activitat artística amb la docència al Conservatori de País Basc -Musikene- a Sant Sebastià.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

I nosaltres deixem aquest magnífic Tribute a la Fort Apache Band tot i fent-li una abraçada ben gran a Jerry González, que de ben segur estarà de Jam Session amb tots els grans músics que ens han deixat, físicament, que no espiritualment, i seguirem amb el darrer projecte de la nit, i aquest serà el potentíssim....


“A-FREE-KAN”
Ximo Tebar Jazz Dance Band

Editat per Omix Records           19041
Enregistrat, mesclat i masteritzat per Jorge Pérez
Produït per Ximo Tebar
Productora executiva Amparo Tebar

Ximo Tebar, guitarra, arranjador i director

I com en els altres dos casos, se’m fa molt complicat posar la llista de tots els músics, o sigui que també miraré de parlar-vos dels solistes més significatius dels temes que acabi posant. Disc que ve també amb un DVD, i és que tres dels seus temes es ven enregistrar en directe, i aquests són “Velours” d’Anomalie, “Con alma” de Dizzy Gillespie, i el darrer i conegut tema “Pata Pata” de Miriam Makeba, qui no recorda el tema i a la seva autora. Són 8 temes i prop d’una hora de música feta amb tota la intenció rítmica de fer ballar al personal. I tot i que no sigui la meva intenció, si ho és la de posar-vos una música súper vital i magníficament interpretada, per temes i arranjaments. Tot i això, inclou també temes slow a tempo de balada, com és el tema de Pat Metheny, “Always and Forever”, i fins i tot en els temes enregistrats en directe com és el cas del ”Velours”. Una mica més viu tenim la magnífica versió i arranjament del tema de Wayne Shorter, “Footprints”. I ves per on que del “Summertime” dels germans Gershwin, el líder n’ha fet un magnífic arranjament iniciat delicadament però amb tot el swing del món, i tempo doblat en les improvisacions, la d’en Ximo, primer, aquest tema cantat per Winx. Més viu és el tema de Gillespie, “Con alma”, amb uns canvis de ritmes magnífics. També és vital el 1er track “Peter Gunn”, tema d’Henry Mancini, iniciat però amb aires orientals per una subtil flauta. Després però, reconeixerem el tema de Mancini, especialista ell en fer bandes sonores de pel·lícules d’acció, i concretament la d’aquesta famosa sèrie iniciada el 1958 als EEUU i que posteriorment, al 1989, se’n va fer una pel·lícula. Un altre tema que s’inicia amb aires i sons orientals per instruments de corda africans, és la versió que en fan del conegut Caravan, aquí rebatejat “Caravan Nazarí”, versió Ximo Tebar i també a tot i persistent ritme. I finalment, el totalment ballable “Pata Pata” de la coneguda Miriam Makeba i que tan famosa va ser allà pels anys 60-70s del segle passat.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’en Ximo Tebar https://ximotebar.wordpress.com/ i la del disc:

I comencem amb les seves músiques i ho farem amb el magnífic arranjament del tema de Wayne Shorter...

7.- Footprints                    (W. Shorter)           9m17s

I ves per on que l’amic Josep Pruñonosa, ell del País Valencià, és l’autor d’una extensa ressenya en el llibret intern d’aquesta petita meravella-caixa amb CD i DVD, així doncs li posaré veu als seus comentaris magistrals que ha fet de cadascun dels temes. Tot un honor per a mi. O sigui que escolteu el que va dir...

“Footprints" de Wayne Shorter, en un arranjament de Tébar, en el qual s'han destacat els efectes onírics creats per les veus a l'uníson del cèlebre background pels membres de l'ballet africà. Tébar elimina les sincopes de la melodia original per crear una atmosfera hipnòtica amb el ritme, en aquesta ocasió aportat pel gran baterista nord-americà Donald Edwards, col·laborador habitual en les produccions de Tébar. L'arranjament conté un interessant tractament de backgounds per a cada solista creant ambients diferents en els solos que interpreten Matthieu Saglio [cello], Carlos Martín [trombó], i Jose Luis Granell [saxo].”

I en Josep i Ximo es coneixen des del 2015 a partir d’una visita que li va fer el primer a Tebar. Josep va voler entrevistar-lo tot i relacionant la feina d’en Ximo sobre Erik Satie per la seva tesi doctoral “Tercera corriente jazzísitca (third stream): influencia en el panorama actual del Jazz valenciano”. Va sortir l’endemà amb l’encàrrec de redactar les notes del següent treball d’en Ximo, pels 25 anys del “Son Mediterráneo”, i que seria el magnífic “Soleo, The New Son Mediterráneo Celebrating 25h”, disc que ja va sonar en aquest programa. Des de llavors, fruit de la col·laboració entre el guitarrista i l'investigador, va veure la llum la primera edició del llibre "Ximo Tébar. La guitarra del Jazz Mediterráneo" [Editorial Piles 2016], i diverses publicacions conjuntes com el llibre "Jimi Hendrix. La locura de las cuerdas", -Influència del llenguatge de Jimi Hendrix en “l’expressionisme vocal" de la guitarra del jazz mediterrani- publicat a la col·lecció:" Nombres propios de la guitarra".

Seguim amb més música d’aquest gran projecte de l’amic Ximo Tebar....amb el tema dels germans Gershwin, el conegut...

4.- Summertime      (G. & I. Gershwin)  7m24s

“El quart tall, és una altra de les bombes del Cd, una versió de "Summertime" de George Gershwin amb Vinx, el cantant i percussionista col·laborador habitual de Sting, Herbie Hanckok o Stevie Wonder. Aquesta és una de les peces que també apareix en el DVD que acompanya el Cd on la part plàstica, les arts, vaja, estan magistralment dissenyades per la pintora d'Albalat de la Ribera, Rebeca Plana. La versio del Cd va ser gravada a la casa-estudi de Ximo Tébar i la del DVD va ser gravada en directe a l'agost del 2019 al Festival d'Albacete i compta a més amb les participacions solistes de Will Martz [kb], David Pastor [trompeta] i Roque Martínez [saxo]. A la intro vocal Vinx utilitza el "Loop Station" per crear una secció de veus com feia Bobby McFerrin. El tractament rítmic general de la peça és una barreja entre ritme afro en 12x8 i Shufle-Swing-bluesy, “a lo Idris Muhammad”, que el jove baterista valencià, i alumne de Ximo Tébar, Hector Gómez ha sabut interioritzar i reinventar tan bé en aquesta interpretació com en la resta de temes que interpreta en el Cd, i que en són la majoria. Els solistes Will Martz, Vinx, David Pastor i Roque Martínez, i el mateix Tébar, es veuen acompanyats per un curiós backgraund "guitarrístic" orquestrat a negres amb accentuació a dos i quatre, i articulació swingada, basat en els habituals compings de Freddie Green, emblemàtic guitarrista de l'orquestra de Count Bassie. Magistral comentari d’en José Pruñonosa.” Fitxat pel programa, Josep.


I encara ara, escoltarem el 1er track i tema de Mancini...

1.- Peter Gunn       (H. Mancini)            7m38s

“Aquesta és la primera sorpresa que trobem en el Cd i és l'arranjament del clàssic de Henry Mancini "Peter Gunn", inspirat en la versió que realitzaven Emerson Lake & Palmer. Les dues versions comencen amb la mateixa melodia a manera d'intro, i en el cas que ens ocupa, la atmosfera ètnica de l'esmentada melodia la genera Andrés Belmonte amb un Ney [flauta egípcia] i Will Martz amb els teclats. La cadència flamenca que tanca la intro està precedida d'una original variació de la coneguda línia de baix que va compondre Mancini, sobre la qual s'exposa el tema principal sempre amb una nova i canviant rearmonització. L'interludi que dóna pas al solo de saxo per part de Víctor Jiménez és una picada d'ullet al de la versió original de Mancini, el Groove esdevé Boogaloo inspirat en els llenguatges heretats.

En paraules del propi guitarrista:
(...) Els anys que vaig estar tocant amb Idris Muhammad, Dr. Lonnie Smith i Lou Donaldson em van aportar conèixer bé les claus rítmiques d'aquest estil que d'alguna manera van inventar ells en els anys seixanta (...)

El solo de guitarra amb wha-wha és modal i climàtic sobre la típica línia de "Peter Gunn" amb un fraseig molt modern i una articulació molt rítmica que va creixent a través dels kiks rítmics de la big band. Al final del solo de guitarra torna a aparèixer una referència de la versió original de "Peter Gunn" amb un interludi estès que desemboca a un nou bloc free on les percussions i la guitarra teixeixen i condueixen la reexposició del tema que acaba amb un contundent final”. Magnífic Josep.

I ja per acabar el programa escoltarem la versió que n’ha fet Tebar del conegut..

2.- Caravan Nazarí (Tebar & Ellington)  10m27s

I abans del comentari d’en Josep, fer notar el magnífic solo del nostre estimat amic David Pastor a la trompeta, entre els altres magnífics solistes d’aquest Duke Ellington Tribut.

I en el llibret, comenta Josep  “Con Alma” de Gillespie i empalma el curtet comentari sobre aquest magnífic “Caravan Nazarí”...

“I "Con Alma", al costat de "Caravan" de Juan Tizol i Duke Ellington, arranjament en el qual destaca l'àmplia introducció per part del violoncel·lista Matthieu Saglio, constitueixen un clar exemple de la concepció formal de les avantguardes europees del "Work in progress ". Les dues peces apareixen en l'anterior Cd de Ximo Tébar "Con Alma & United" [Warner 2018], i tornen a reaparèixer aquí, mutades i transformades constantment, en una mena d'obres inacabades en constant evolució o progrés. I segueix de manera global.....
Sens dubte, hi ha diversos factors que potencien aquest fet, però fonamentalment el format orquestral de big band. Tébar es desprèn un tant de la seva marcada personalitat de solista, per centrar-se en la direcció, la pedagogia, l'acompanyament, i sobretot els arranjaments, on en aquesta última faceta està acompanyat i assessorat per un músic històric en la introducció del Jazz de gran format a Espanya. José Luis Granell és l'artífex de la primera big band estable de València, La Jove Jazz Band, creada el 1984, així com de la primera big band universitària creada el 1998, la B.B.U.”

I amb aquests comentaris tan assenyats de José Pruñonosa, aquest programa ha pujat de nivell, per descomptat. I és que en Josep és una de les veus més importants del Jazz peninsular, alhora que músic, pedagog, crític i autor com hem vist d’una magnífica obra escrita.

Doncs ves per on que ja hem acabat el programa d’avui, de la setmana del Nadal, i crec que ha resultat magnífic. Us recordo que ha anat de Big Bands, amb directors i arranjadors catalans en els dos primers casos, com han estat Ramon Farrán en el “Jaleos”  de la ONJAZZ, i en Miguel Blanco amb el projecte fet amb Jerry González “A Tribute to the Fort Apache Band”. Acabant amb el Jazz Mediterrani de l’estimat amic Ximo Tébar i la seva Jazz Dance Band i el seu “A-Free-Kan”. I aquesta setmana havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente.

I res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Sala Artte, Casa Fígari i Falstaff de Gràcia, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Sant Vicenç   I amb vosaltres, gent de Sant Vicenç ens tornarem a trobar l’any que ve, o sigui doncs que tingueu un molt Bon Nadal, i que tots puguem viure en un món millor, més just i lliure a partir d’aquest 2020.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, espero, i seleccionat les seves músiques, us espero el dimecres 8 de gener del 2020, i com sempre, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.


Bones Festes i molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2, amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials.

Doncs com que ja tocava, aquesta setmana farem un programa dedicat a Fresh Sound Records en les seves vessants de New Talent i de Jazz Workshop, aquesta darrera dels vinils recuperats i tornats a editar pel Jordi. O sigui que us proposo escoltar dos dels darrers treballs de la sèrie 1000 de FSNT i un dels magnífics vinils, convertit a digital en primera escolta. Doncs aquesta setmana podreu escoltar el primer treball dels MUTE en formació a quartet amb el seu disc homònim. Després, el del magnífic saxo alto Roberto Nieva i el seu “PROCESS”, amb un quintet + 1, magnífic. I Per acabar el programa el magnífic Bud Shank i el seu “Play's the Tenor”, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.

Dir-vos que vam poder gaudir d’un magnífic concert de Jazz al Molí dels Frares, amb el Javier Navas Quartet, amb Juan Galiardo, Bori Albero i Dani Domínguez. Gràcies gent per venir i a l’ajuntament per fer-ho possible. I que el proper  ja el farem al Jazz Club La Vicentina, i ja de cara el 2020 tornarem a La Vicentina i el proper serà el de la  Festa Major d’Hivern on comptarem amb Marina Tuset Quartet.  Entrada gratuïta en un esdeveniment patrocinat per l’Ajuntament de SVdH.

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys.

Comencem ja amb els projectes i ho farem amb el del quartet...


“MUTE”
Mute

Editat per FSNT sèrie 1000       FSNT 1019
Enregistrat per Luis Bacqué l’11 d’agost de 2018 als Bacqué Recording Studio, Nova York.
Mesclat per Eivind Opsvik
Masteritzat per Pieter De Wagter
Produït per MUTE
Productor executiu: Jordi Pujol
(Blue Moon Produccions Discogràfiquess S.L.)

Kevin Sun, saxo C-Melody, clarinet
Christian Li, piano
Jeonglim Yang, contrabaix
Dayeon Seok, bateria

Les composicions les comparteixen els membres del quartet, i amb això vull dir que n’hi una de Seok, tres de Sun, dues de Yang i tres de Li.  

Aquest és un projecte actual, tot just té un any escàs, o sigui que de la màxima contemporaneïtat, pel temps però també per les músiques, imbuïdes de la millor modernitat. Nou temes i quasi una hora de música d’aquests joves creadors, on els tempos també són variats, no havent-hi però massa Swing, i sí un Groove permanent tot i els tempos slow com és el cas del  darrer i novè track 9è “Lava”, molta estona d’ella essent una preciosa balada, i també ho és el 4rt track “Are You Happy Now?”. També segueix aquesta perspectiva el segon track anomenat “Articulate Space”, una mena de baladeta suau que al final agafa un tarannà lleugerament diferent. I el 5è track “Great Concavitiy”,  també s’inicia delicadament tot i haver aquí una diferent modernitat, més agosarada per melodies i harmonies. La resta de temes tenen un tarannà una mica més vital, com és el cas del 1er track “Decalcomanie”, tot i tenir també alguns breaks rítmics. I el 8è track, “Palindromania’s Dream”tot i iniciar-lo molt viu de tempo, es convertirà en un magnífic blues, sense sortir de l’aspecte modern per melodies i harmonies, apropant-se una mica a l’Avant Garde, havent-hi igualment variacions de tempo  posteriors. El 6è track “False Ideals” està ben marcat per com el baterista colpeja la seva bateria en els inicis, també per la melodia a càrrec del saxo tenor C-melody i les posteriors i modernes improvisacions. El 3è track a tempo mig i marcat per acords quasi amb so dissonant del piano, esdevindrà quelcom més amb les interpretacions de la resta de companys. I ja finalment, i essent el més viu de tempo, tenim el 7è track “And Now for a World from Our Sponsors”, iniciat però amb tempo trencat de ritmes i per la melodia de saxo i piano, tot i això, dir-vos que el swing apareixerà en les posteriors improvisacions i només al final, recuperant el tema, tornant al tempo trencat inicial. Aquest és un quartet de dues noies i dos nois, tots quatre d’origen asiàtic ubicats a l’escena de Nova York i d’un nivell instrumental extraordinari.

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc, per així poder-lo adquirir i ajudar als músics i al Jazz en general:

Escoltem ara ja sí les seves músiques, i ho farem amb el tema compost per la contrabaixista Jeonglim Yang anomenat

8.- Palindromania’s Dream          (J. Yang)      5m27s

Doncs ja veieu com hem començat avui, amb unes músiques que ens acompanyaran bona part del programa. I tot i haver començat aquest tema força viu, ben aviat s’han produït els canvis rítmics i tempo, primer amb el swing modern en el solo del pianista Li, magnífic solo per cert, un tant percussiu però amb un discurs pausat i melòdic també. El tempo i swing han baixat a la meitat en el solo del saxofonista Sun, ell que toca un C-melody, un dels primers saxos tenors que hi va haver en C, o sigui en Do. Modern el solo del Kevin alhora que sense oblidar la tradició i mostrant també un molt bon domini de l’instrument, en un solo ple d’aquell swing arrastradet tant xulu, i de l’època, també molt Bluesy. El pianista Li l’ha seguit doblat de tempo, com ha fet abans, però ara ja per deixar a la baterista Seok fer un curtet solo de vuit compassos intercalat amb les intervencions de saxo i piano, acabant el tema tot i recuperant la melodia, i fent-ho delicadament, com és de delicat el so del saxo tenor C-melody de Sun.

Jeonglim Yang és contrabaixista i compositora. Nascuda i criada a Corea del Sud, Yang es va mudar a la ciutat de Nova York el 2011 després de graduar-se al Berklee College of Music. Des que va arribar a la ciutat, ha actuat regularment com a acompanyant amb artistes com Tim Berne, Russ Lossing, Jacob Sacks, Oscar Noriega, Mary Halvorson, Adam Kolker, Michaël Attias, Jason Palmer, Billy Mintz i molts altres. El seu àlbum debut, “Déjà Vu”, (Fresh Sound New Talent, 2017) va tenir un gran èxit de crítica, disc que vaig posar a la novena temporada del Jazz Club de Nit i Programa 318.

Dayeon Seok és una baterista coreana amb seu a Nova York. Graduada al Berklee College of Music i la Universitat de Nova York, Seok és membre del King Vulture de Russ Lossing i ha actuat com a acompanyant amb Adam Kolker, Matt Pavolka, Kyoko Kitamura, Frank Kimbrough, Ken Filiano, Kenny Wessel i molts altres. Ella va treballar anteriorment a l'Escola de Música Improvisada, dirigida per Ralph Alessi, i continua actuant amb freqüència a Nova York.

I seguim ara amb el tema de Christian Li anomenat..

6.- False Idols         (Ch. Li)         5m34s

Doncs i quin altre tros de tema, ara del pianista Li, iniciat amb la melodia a càrrec del saxo tenor de Sun, amb un marcatge rítmic de la base rítmica molt potent i una vitalitat remarcable. La cosa ha canviat però en les improvisacions, i la primera a càrrec del compositor i pianista, ens ha sorprès pel canvi rítmic inicial, tot i que mica a mica ha anar agafant més consistència per les aportacions de les dues de la base rítmica, contrabaixista i baterista. El solo del pianista s’ha situat una passa més endavant vers l’Avant-Garde, i el tornem a situar amb una base solista minimalista, puntillista, tot i desenvolupar també unes línies força rebuscades i d’una dificultat manifesta. El saxofonista Sun sembla haver fet una altra passa en la mateixa direcció en el seu també contemporani i magnífic solo, amb moments íntims ja al final també amb el piano sol realitzat tot just abans de recuperar la potent melodia i ritme del tema, per així encarar el final i acabar-lo de cop. Gran tema aquest del Christian Li.

Kevin Sun és un saxofonista, clarinetista i compositor improvisador amb seu a Brooklyn. Membre del quartet col·lectiu Earprint, Sun va contribuir amb diverses composicions en l’edició del disc homònim de 2016, que va ser nomenat  # 1 Debut Album a l'enquesta NPR Music Jazz Critics 2016. Els seus escrits sobre música han aparegut a Music & Literature, Jazz, i també en el seu blog, "A Horitzontal Search". S'ha exercit com a editor de Jazz Speaks, el bloc oficial de The Jazz Gallery, un centre cultural de jazz sense ànim de lucre a la ciutat de Nova York, i treballa per a l'organització en qualitat de subvenció, de manera altruista. Sun es va graduar “Summa Cum Laude” amb un A.B. en anglès al Harvard College, té un mestratge, màster, en administració d'empreses, i un altre màster en Jazz Performance del Conservatori de Música de Nova Anglaterra, on va estudiar amb Miguel Zenón, entre molts altres.



I encara escoltarem un altre tema d’aquest magnífica formació, compost per Christian Li, anomenat..

3.-  Follow the Leader       (Ch. Li)         8m43s

Doncs i quina altra meravella de tema també del pianista Li, on sembla que el motiu principal l’executa ell mateix ja des dels inicis a mode d’intro, essent uns arpegis juganers, i per sobre d’ells, Sun amb el seu saxo tenor fa la melodia, en un tema on ens ha semblat reconèixer la seva estructura amb el pont inclòs, essent aquest molt melòdic i delicat, tornant als inicis del tema, a les As. Els solos els ha iniciat el pianista i compositor, i igualment ens ha sorprès la seva mestria, tècnica i modernitat; per descomptat que les dues de la base rítmica li donen un grandíssim suport, fent esment en la baterista Seok que constantment sembla estar fent el seu particular solo. Sun en el seu solo ha estat increïble també, amb un control tècnic de l’instrument d’un nivell altíssim, alhora que desgranant sempre unes línies melòdiques que tot i molt modernes, tenen un gran lirisme, amb una sonoritat propera a les típiques del Jazz més Free. Gran solo de Sun que ha deixat pas al motiu principal del pianista, melodia a càrrec del saxofonista, fent el tema de nou i així acabar-lo magistralment, igual com ho estan fent en cadascun d’aquestes temes del seu “Mute”.

Christian Li és pianista, compositor i arranjador amb seu a la ciutat de Nova York. Nascut a Montreal, Quebec i criat a la petita ciutat de Horseheads, Nova York, va començar a actuar regularment a l'edat de dotze anys. Des de llavors, ha estat assessorat per un colorit elenc de músics, inclosos Danilo Pérez, Ben Street, Greg Osby, Hal Crook, Joe Lovano, Joanne Brackeen, John Patitucci i Alain Mallet. Christian ha aparegut en llocs tan notables com The Newport Jazz Festival, The Panama Jazz Festival, Jazz En Comminges, The Monterey Jazz Festival, The Blue Note, Birdland i el Detroit Jazz Festival. Ha actuat amb diversos artistes de renom, inclosos Greg Osby, Dave Liebman, Chris Cheek, Rich Perry, Adam Cruz, Jason Palmer i Chad Lefkowitz-Brown. Christian també és actiu en el camp de l'educació, fent classes al Berklee College of Music i a la Calhoun School. Ha impartit tallers a Panamà formant part de la Fundació Danilo Pérez, així com al Centre Kimmel a Filadèlfia.

I acabarem ja aquest modern projecte amb el tema de Kevin Sun anomenat..

7.- And Now for a World from Our Sponsors (K. Sun)          4m11s

I ens hem tornat a trobar amb un altre magnífic tema, amb un Swing increïble en les improvisacions, marcat per “walking” de la contrabaixista Yang i el “ride” i “xarles” de la baterista Seok, magnífiques aquestes dues instrumentistes. El tema però ha tingut uns inicis melòdics força rebuscats, alhora que també rítmics, amb una melodia feta a duet de piano i saxo tenor, i amb aportacions brillants de Seok a la bateria. La base rítmica d’aquestes dues instrumentistes és tot solidesa, per sobre de la qual, el pianista Li ha desenvolupat el seu reeixit solo. Una mà esquerra sòlida ha situat l’harmonia a cada moment del seu gran solo, on la dreta ha brillat de nou amb un so percussiu i gran creativitat amb línies riques d’arpegis però també d’escales inversemblants. Sun amb el seu C-melody ha tornat a desgranar el seu so i fraseig lligat tot i les dificultats dels salts d’intervals amplis. El trio rítmic però i igualment a tot swing, li ha donat l’imprescindible suport sense el qual no hauria volat tan a munt. Uns mestres aquests quatre músics, dues dones i dos homes, joves tots quatre, però amb un nivell altíssim, els quals han retrobat la melodia de nou per així acabar el tema i nosaltres el seu magnífic projecte.

I deixem ja aquest modern i magnífic projecte i ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Teresa Tuset.
...............................
Gràcies Teresa  per la teva vitalitat i ritme expositiu alhora que per la teva visió sempre intel·ligent de tot plegat.

I nosaltres seguirem amb el següent projecte que ja sabeu que és també de la sèrie 1000 dels FSNT, i ho farem amb el...


“PROCESS”
Roberto Nieva

Editat per FSNT sèrie 1000       FSNT 1012
Enregistrat per Manuel Pájaro a 360 Global Media, el 4 de desembre de 2017, Madrid.
Mesclat i masteritzat per Katsuhiko Naito.
Produït per Roberto Nieva
Productor executiu Jordi Pujol

Roberto Nieva, saxo alto
Jorge Vistel, trompeta excepte en #5 i #8
Richard Sears, piano
Reinier Elizarde “Negrón”, contrabaix excepte en #8
Guilhem Flouzat, bateria excepte en #8
I la col·laboració de Maikel Vistel, saxo tenor en #4

Aquest treball fa una passa endavant respecte el projecte anterior, endinsant-nos més encara en la més ferotge modernitat i molt més Avant-Garde. Un disc amb 8 temes i prop dels 50 minuts d’una música que no us deixarà impassibles. Tot i la evident modernitat del projecte del Roberto, hi ha un parell de temes que podríem encabir en el món de les balades, per tempo però també per melodies com són el 2n track “One Of Those Days” on trompeta i saxo alto fan un preciós diàleg. Els altres dos són el 5è track “Never Was Like That”, i el 8è, “Commedia”, a duet de saxo alto i piano. Els temes restants tenen una bona vitalitat rítmica i complexitat compositiva important com és el cas del 1er track que titula el projecte “Process”. També el 3er track “Wetiko” segueix un tarannà evolucionat amb una melodia a duet dels dos vents, havent-hi però canvis i breaks rítmics que el fan molt interessant. També és així d’impressionant el 6è track “Swing on the Spiral” amb una gran participació solista del baterista, alhora que també els dos vents i la resta de secció rítmica. El 7è track “Setup” segueix amb aquesta vitalitat, i seguirà també en les improvisacions com la de Jorge a la trompeta. Finalment, i amb una mica més de tempo i complexitat és el 4rt track “Extracción”, amb un duet de saxo alto i trompeta, però amb la participació en els solos del gran Maikel Vistel al saxo tenor, un dels més potents i  peninsulars.

I com sempre dir-vos que al blog us penjaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

Comencem amb les músiques i ho farem sense possible descans, amb el tema

3.- Wetiko     (R. Nieva)     8m35s

I quin tros de tema per començar el projecte de Nieva, marcat ja ho heu pogut escoltar, per un motiu principal, melòdic de poques notes, tres notes i acords i rítmic, que es va repetint al llarg de tot el tema. Bateria i contrabaixista segueixen impertorbables durant tot el tema marcant el ritme i tempo, la qual cosa ha permès en els inicis poder escoltar la melodia a duet de saxo alto i trompeta. Després de la intro, i amb un lick repetitiu fet pel líder, semblen haver obert la porta a les improvisacions iniciant-les l’amic Jorge Vistel amb tota una demostració de domini tècnic, i amb un so càlid i registre mig, bàsicament, tot i pujar als aguts quan vol. Un músic el Jorge de reputat prestigi en aquesta pell de brau, tot i que més en l’entorn central madrileny. Un llenguatge clarament Avant-Garde i fraseig molt ben trenat amb tot un reguitzell d’arpegis i escales que ell ha anat desenvolupant al llarg del seu magnífic solo, que s’ha anat diluint al final poc a poc amb contrabaix i piano. Aquests han obert la porta al solo magistral del baterista Flouzat amb el so esmorteït de la caixa, sonant tot plegat més “matat”, molt en l’ona d’un percussionista i seguint el ritme del motiu principal. Amb aquest motiu ens hem tornat a trobar una estona, com a intro al solo del líder i saxo alto Nieva. I quina mestria i modernitat sense cap mena de dubtes, la d’aquest saxofonista d’Àvila, posseïdor d’un so enèrgic i potent en el registre mig, i estripat a voluntat en els aguts. El fraseig lligat i ple d’intervals amplis també ens el mostren ferm en la interpretació, dominador  de l’instrument. Al final han recuperat el motiu principal i melodia, acabant el tema de cop.

I per parlar una mica del líder, encara tenim un moment, o sigui que ara sabrem qui és i què ha fet i està fent:

Saxofonista i compositor nascut a Àvila i vinculat a la música des de molt primerenca edat. Sempre preocupat per formar-se, va estudiar al Conservatori Professional de Música de la seva ciutat natal. Anys més tard es va traslladar a Sant Sebastià per completar els seus estudis al Centre Superior de Música del País Basc, Musikene. Fora de el marc acadèmic ha pogut estudiar i rebre classes magistrals de músics com Branford Marsalis, Miguel Zenón, Loren Stillman, Roman Filiu o Bob Mintzer. En l'actualitat resideix a Madrid on és habitual en l'escena musical de la ciutat i on ha treballat amb músics com: Bob Sands, Bobby Martínez, Miguel Blanco, Juanma Barroso, Jorge Vistel, Maikel Vistel, Reiner Elizarde "Negrón", Luis Guerra, Ap Big Band, CMQ Big Band o La Resistencia Jazz Ensemble. Al llarg de la seva carrera ha treballat i compartit escenari amb músics com: Kirk MacDonald, Jo Krause, Andrzej Olejniczak, Ben Williams, Marcus Strickland, Christian Sands, Alain Pérez Richard Sears, Guilhem Flouzat, Perico Sambeat o Sílvia Pérez Cruz.

I més música d’aquest gran compositor i saxofonista amb el tema que titula el projecte....

1.- Process   (R. Nieva)     5m49s

Doncs ens hem tornat a trobar amb un tema potentíssim, primer amb una melodia a duet dels dos vents, i amb un suport rítmic magnífic amb Reiner Elizarde “Negrón” i Flouzat a la bateria, amb els acords del pianista Sears donant el contrapunt adequat. El solo desenvolupat pel líder ha estat magistral de nou, en aquest tema i projecte encabit en l’Avant-Garde més provocador. Una constància rítmica i una constància melòdica al saxo alto, i més diria jo una persistència en el missatge contemporani. El solo de Jorge a la trompeta s’ha emmarcat en el context rítmic repetitiu de contrabaix i bombo de la bateria. El llenguatge emprat súper modern, el fraseig i control de l’instrument, sonoritat càlida en el registre mig, la seva mestria desenvolupant-lo ha estat abassegadora. Gran solo també del trompetista cubà establert a Madrid de ja fa alguns anys, on ell i el seu germà Maikel s’han anat guanyant un espai i lloc, reconegut per tots els músics del país. Després d’ell han recuperat la difícil i intricada melodia a duet de vents, per així acabar el tema de cop.

Doncs aquest és un altre projecte que s’emmarca en les músiques escoltades abans amb Mute. Els tempos són relativament més vius, tot i que no massa tampoc. Ara tenim un saxo alto, el del líder i compositor Roberto Nieva, músic del qual no en sabíem ni massa ni poc, coses aquestes negatives de la compartimentació dels músics locals de qualsevol indret peninsular. I és que aquesta moguda sembla haver estat muntada des de Madrid on resideixen també els cubans Jorge i Maikel Vistel, Reinier Elizarde “Negron” i potser també el mateix Nieva, tot i ser ell avilès; no així el pianista Richard Sears que s’està per les Amèriques del Nord.



I seguim  amb aquest magnífic projecte, ara amb el tema...

6.- Swing on the Spiral      (R. Nieva)     9m44s

I sense possibilitat de descans, hi tornem amb un tema força potent, tot i tenir un break entremig en el solo del pianista Sears. Però és que la diferència rítmica i de tempos entre aquests temes i les tres balades és massa bèstia, així és que les balades les he deixat perquè les escolteu vosaltres a casa, una vegada aconseguit aquest disc. Un tema aquest on el pianista americà ha pogut esplaiar-se llargament amb un solo magistral. Els inicis però han estat força potents amb el baterista marcant redobles i també les notes greus del contrabaixista. L’elaborada melodia ha aparegut de nou amb els dos vents fent-la a duet, com ja ens tenen acostumats, iniciant els solos el líder Nieva amb el seu so i fraseig magnífics ambdós. Un tros de solo del líder que no para d’impressionar-nos positivament, a mida que l’anem escoltant, cada vegada més i més. I és que em recorda el concert que van fer al Festival de Montreux 1975, l’Anthony Braxton & Kenny Wheeler, amb Dave Holland i Barry Alstchull. Un projecte el del Roberto Nieva que ha begut d’aquestes fonts, entre d’altres, és clar. El posterior solo del pianista, amb uns inicis calms i relaxats, ens l’han fet escoltar i veure amb tot el seu lirisme, i sempre per sota els dos de la base rítmica marcant-li el pas. Un solo que l’ha anat desenvolupant vers les frases més agosarades alhora que han anat mantenint l’aspecte sonor i potència, amb una persistència de tempo i rítmica incommensurable. El solo del Jorge, amb un fraseig més viu sembla haver encoratjat a la base per ampliar el seu espectre i aspecte rítmic i així és que al cap d’una mica ens hem trobat amb una potència de la màquina rítmica brutal, arribant ja al final del tema, on els dos vents han recuperat la complexa melodia i així anar-lo acabant i fent-ho de cop.

I extret de la pàgina web de FSNT...
"Tothom anhelava aquest treball i, en canvi, s'ha hagut de tenir la mateixa paciència que ha tingut l’autor. El saxo alto Roberto Nieva ha esperat el moment oportú per publicar el seu primer disc, esperant a que les essències de la seva bufera jazzística es fessin reconeixibles, necessàries. És revelador el títol de la seva òpera prima, “Process”, ja que en ella habita tot el procés que l'ha portat per desenes d'escenaris, centenars de col·laboracions i concerts, milers d'hores d'assajos i de recerca. En la seva actitud un descobreix el primer aplaudiment, ja que en el món accelerat que vivim, en aquesta carrera frenètica per aconseguir un èxit mal entès, rarament ens topem amb artistes que parlen a poc a poc, que es miren cap a dins i escolten. És Nieva un poderós instrumentista, un 'bufador' amb tots els focs del bebop més acadèmic, però ha esperat el seu moment per posar-se a el front dels crèdits i signar unes composicions honestes. Segon aplaudiment. El tercer ve donat per un estrany sentiment de compositor que ens evoca permanentment als clàssics i no obstant això sempre et fa anar pel camí del jazz contemporani. Molta personalitat la del jove avilès escrivint música, perquè ja tots sabíem de la seva autoritat -s’insisteix- com a intèrpret. Un talent que ha donat un pas al front per quedar-s’hi, i ja ho enyoràvem....”

I acabarem el projecte amb el tema on hi col·labora Maikel Vistel al saxo tenor, anomenat...

4.- Extracción         (R. Nieva)     5m41sç

Doncs i quin gran i potent tema per acabar el projecte del Roberto Nieva, i només en aquest tema, amb la col·laboració del Maikel Vistel al saxo tenor. Un magnífic i esbojarrat tema tocat a mode d’improvisació col·lectiva dels vents, tot i començar-les, les improvisacions, el saxofonista cubà. El ritme persistent ha començat ja a la intro amb tots els vents fent la melodia, a moments dissonant i d’una modernitat aclaparadora. Mikel ens ha enlluernat amb el seu magnífic solo, també seguint el tarannà modern del líder, tot i que el llenguatge és més bopper, avant-garde-bopper, podríem dir. Ben aviat se li afegiran la resta de músics, com per exemple el líder i saxo alto, amb una magnífica improvisació col·lectiva d’aquests dos mestres. Un final espaterrant que ben bé ens deixa així com una mica estabornits, amb els dos solistes de les canyes arrodonint una interpretació fora de sèrie. Després hi tornen saxo alto i trompeta per fer la melodia principal i acabar tots plegats el tema de cop, com sembla que s’han d’acabar aquests temes tan potents per ritmes i també per fortes conviccions.

“......En tot procés hi ha molts factors, sobresortint aquí els que figuren al seu costat: el trompetista cubà Jorge Vistel, (i en aquest darrer tema el seu germà Maikel) el pianista Richard Sears, el contrabaixista "El Negrón" i el baterista Guilhem Flouzat esdevenen el just sosteniment de tant poder jazzístic, alhora  que també en són l’estímul. Enorme disc i enorme música, amb un tremend  caràcter, personalitat i múscul jazzístics. Enorme Roberto Nieva." I això va dir en Pablo Sanz per a Scherzo el març del 2019.

I ara per acabar el programa i amb un canvi d’estil total, ens retrobarem amb un disc reeditat en vinil de 180 grams per Blue Moon sota l’etiqueta Jazz Workshops, i aquest serà el de Bud Shank...



“PLAY’S TENOR”
Bud Shank

Editat per JAZZWORKSHOP JW-087
Enregistrat per "Bones" Howe a Ràdio Recorders, Studio "B", 28 de novembre de 1957, Hollywood.
Música original produïda per Russ Freeman
Disseny de portada, fotografia i notes de contraportada: Woody Woodward
Reedició de l'original Pacific Jazz PJ-4
Produït per Jordi Pujol per a Blue Moon Produccions Discogràfiques, S.L.

Bud Shank, saxo tenor
Claude Williamson, piano
Don Prell, contrabaix
Chuck Flores, bateria.

Aquest àlbum representa la primera vegada que Bud Shank va enregistrar extensament utilitzant el saxo tenor.

"Com promet el seu títol, Bud Shank Plays Tenor evita l'alto i la flauta característics del jazzman, i si bé el salt al tenor no impacta dramàticament en el seu so i estil en general, sí que hi afegeix ànima i profunditat als seus solos lírics. Shank juntament amb el pianista Claude Williamson, el contrabaixista Don Prell i el baterista Chuck Flors, elaboren un conjunt radiant d'estàndards que abasten des de "All the Things You Are" fins a "Long Ago and Far Away", i tot i que cap de les interpretacions reinventa el familiar material, l'enfocament robust fa d’aquesta sessió una de les més reeixides de Pacific Jazz".
Jason Ankeny – All Music Guide

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web d’aquest magnífic vinil de 180 grams:

I per acabar el programa, us proposo escoltar tres temes seguits, sense comentaris, que ja n’he fet prous i fins i tot masses, o sigui que acabarem a tot swing amb....

A – 2.- Tenderly      (Gross-Lawrence)   7m48s
A – 1.- Thou Swell  (Hart-Rodgers)       6m38s
B – 2.- All the Things You Are     (Kern-Hammersteim II)     4m50s



Doncs ja hem acabat el programa d’avui, amb un Jazz molt contemporani dins de l’Avant Garde com hem comentat diverses vegades, en els dos primers projectes, havent començat amb el quartet MUTE i disc homònim, amb quatre músics d’origen asiàtic boníssims, dues dones i dos homes, joves tots quatre, i hem seguit amb el projecte a quintet + 1 convidat, el del Roberto Nieva, “Process” i acabat a tot Swing amb el  “Bud Shank play’s tenor”, i aquesta setmana amb un micro conte de Teresa Tuset.

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Contrabaix, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit.

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú.
Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |