Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats dels nostre músics i editorials. 

Doncs ja hi som de nou amb un altre programa al Jazz Club de Nit, però abans m’agradaria comentar-vos que aquest dissabte passat 10 d’octubre, vam fer el “1er dia de l’11è Festival de Jam Sessions a SVdH”. Vam fer-lo amb músics del Taller de Músics i d’El Musical de Bellaterra, alumnes i professors, els quals ens van oferir els seus projectes i després varen tocar entre ells, fent el què és la clau del Festival, la Jam Session. Vam gaudir molt amb la música i estic molt content per la resposta del públic que va venir i pel seu comportament cívic mantenint la distància de seguretat durant tot el concert. El segon dia el farem el 7 de novembre on tindrem alumnes de G.S. del Conservatori del Liceu i ESMUC. Abans però tindrem un concert i que serà també en dissabte, el 31 d’aquest mes. Aneu reservant la data, car dels músics ja en parlarem en els programes següents. 

Sempre us desitjo lo millor i us demano que estigueu a l’aguait, que aquest malparit virus no s’atura front res, si exceptuem la mascareta i les mans netes. 

Bé, pel que fa al programa d’avui dir-vos que anirà de cordes, fregades i no, tornant a ser un programa temàtic a pesar dels estils diferenciats. Escoltareu el darrer projecte del cellista Martín Meléndez i el seu Power Trio, “I Have a Dream”, de NarRator Records. També el del guitarrista de Jazz Manouche Fusió Valentí Moya i el seu “Valentí Moya meets Monk” editat per Discmedi Blau. El bonus track serà un tema del disc de Bobby Hutcherson “Stick-Up!”, i podreu escoltar un micro conte de Teresa Tuset. 

Concs comencem amb les músiques del programa, i ho farem amb el projecte.. 


“I HAVE A DREAM”

Martín Meléndez Power Trio

 

Editat per NarRator Records

Enregistrat per Jesús Rovira a La Casa Murada

Mesclat i masteritzat per Aldo Tuesca a l’Stonebox

Post producció de Meléndez i González

 

Lucía Fumero, piano

Martín Meléndez, cello

Gabriel González “Catire”, bateria

I la col·laboració de:

Raydel Grillo, veu a “Rumba pa Catire”

Xumo Nunjo, veu a “Big Afro” i “Bolita”

I en el tema “Bolero” hi ha tota una orquestra de cordes:

José David Fuenmayor, Joanna Gomi, Anahi Acuña i Miquel Castillo, violins

César González, viola

Paula González, Ana Francis Sans, cellos

 

Totes les cançons són de Martín Meléndez. 

“Dedicat a la meva iaia Alícia Jiménez”, posa a dalt de tot del CD bo i obert.

Aquest és un projecte de 8 temes i més de 40 minuts de músiques, ritmes i tempos diversos, sempre però amb l’esperit cubà en cadascun d’elles. I molt delicat comença i és el seu “Paula”, amb una preciosa melodia amb el seu cello fregat pel seu arc. I tot i la contundència de l’orquestra de cordes en els inicis del seu “Bolero”, el tema seguirà un tarannà melòdic i dolç una bona estona, amb un “crescendo” que arribarà al clímax amb totes les cordes de nou, acabarà però delicadament. En el tema “Los Meses”, una magnífica i profunda veu recita uns versos inicialment, i el tempo suau i ritme els anirem copsant mica  a mica, i més i de manera definitiva en la melodia a càrrec del líder. El 3er track “Joao” té una cadència preciosa marcada pel piano alhora que també té una molt bonica melodia que ben aviat se’t fica dins el cap. El ritme i tempo inherent en les notes guia, o notes base, o motiu principal, no s’aturarà fins el final. Amb “Bolita”, apareixen sons estratosfèrics alhora que un recitat en una llengua ancestral. Tot i això, quan apareix la melodia principal ens situem en un entorn més o menys “folklòric” que tindrà posteriors canvis. Amb “Big Afro” l’entorn folklòric és evident per ritmes, esclar, però no només. El tema té un contingut rítmic “potent” i “caribeny”. El motiu principal l’escoltem ben aviat, i es percep que tot el tema “giri” al voltant seu, tot i els canvis posteriors. I el 5è track “Groove” comença amb una narració relacionada amb la televisió cubana, per situar-nos en l’entorn on el context rítmic del tema se situarà de manera immediata, amb la música. El punt de “crítica” vers les dificultats de l’existència de la seva gent és evident per falques parlades. Té també breaks rítmics que el fan divers, cosa que el magnifica. I ja per acabar, la veu de Raydel Grillo enceta la “Rumba pa Catire” donant pas als ritmes més “salseros” sense oblidar l’esperit del “Latin Jazz”, sobretot en les improvisacions dels músics. Una bona oportunitat de fer-vos conèixer un músic, Martín Meléndez que forma part del projecte “Ravel’s Dream” amb Marco Mezquida i Aleix Tobias. 

Començarem a escoltar la seva música, i ho farem amb el tema... 

4.- Los meses        (Martín Meléndez)  4m25s 

I ja heu escoltat com hem començat el programa d’avui, primer amb els sons que viuen en un jardí....”En un jardin de Nueva Delhi.......i acaba dient...y saber que no hay arte sino sueño”...amb la profunda veu de Raydel Grillo, crec jo...i després la introducció de la melodia, i ja amb la corda ben fregada, la del seu cello. Les notes greus i soltes també són les seves, coses aquestes del “dubbing” en les sessions de l’enregistrament. El tempo i ritme agafa un punt més de vitalitat desenvolupant-la. Els acords persistents de Lucia Fumero, donen pas a la improvisació de Martín, el qual gaudeix fent-ho i ens ho encomana a nosaltres. I és que l’hauríeu de veure en directe per copsar el que us estic dient. Un tema molt maco, amb breaks diversos, i sempre el suport total de la base, ara de piano i bateria, mentre el líder improvisa de la manera més creativa. Un tema que se’ns fa curt i que l’acaben amb els persistents acords de Lucia al piano. 

I aquest tema tan maco no podia faltar.... 

3.- Joao        (Martín Meléndez)  5m32s 

I no em digueu que no és preciós aquest tema....a mi m’ho sembla molt. La cadència dels acords, i sobretot les notes base, les que fa el líder, i que en són 3, només tres, però quines tres. La seqüència, el ritme, el tempo, tot en aquest tema és preciós, senzillament preciós. El pont, que es nota clarament li acaba de donar el punt més de bellesa. La melodia a càrrec del líder, es veu desenvolupada per ell mateix en la seva improvisació. La creativitat de Martín és de tots coneguda, i més els qui l’hem pogut veure en projectes jazzístics amb barreges autòctones de músiques del Con Sud. I parlo de projectes amb els amics Federico Carreras i Albert Bover, i el darrer amb el Federico i Jaume Llombart a la Sala Folies. El domini del seu instrument és total, la seva delicadesa en fregar-lo, també. La sonoritat, magnífica. L’afinació, també. Lucia, la filla de l’amic Horacio Fumero, ella al piano, i cantant inicialment la seva improvisació, ha anat creant unes línies melòdiques precioses seguint el tarannà del tema. Lucia és també una molt bona cantant, i així ho hem pogut copsar. La seva impro en el pont ha estat també una delícia. Una repetició de les notes guia que se’t va emportant ja des de l’inici, tal és l’hipnotisme aconseguit. Al final, Martín recupera la positiva melodia, esperançada melodia, que ens fa albirar que encara hi ha llum al final del túnel. 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I encara seguirem amb un altre tema vital, anomenat.. 

2.- Big Afro   (Martín Meléndez)  3m14s 

I quin altre tema més impressionant acabem d’escoltar, a tot Latin Jazz. Un tema curtet magnífic amb una pulsió rítmica impressionant, i amb uns inicis entretallats pel que fa als ritmes, i també, amb poques notes principals, les suficients. Una bona estona inicial per després remarcar les notes soltes del motiu principal a càrrec del líder, posteriors acords i espurnes de melodia de Lucia i sempre una rítmica impressionant. Martín ens remarca de nou les notes del motiu principal, i Lucia els seus persistents acords. I el ritme, en la improvisació del líder s’albira clarament ternari complex. I quin altre canvi després de la impro de Martín amb les veus a mode d’invocació Vudú o similars. La insistència es converteix en un Mantra, i ens evoca les arrels més profundes de la música afroamericana, la de la vella Àfrica. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

I malauradament al Jamboree ara per ara no s’hi fan concerts, o sigui que aquesta sí que és una mala notícia. Si no aixequen la veda ho tenim molt fosc. Senyores i senyors, vostès que tenen la paella pel mànec, sàpiguen que la Cultura és segura.

 I seguim ara amb el tema barreja de crítica social i homenatge a la seva terra... 

5.- Groove    (Martín Meléndez)  4m22s 

I aquest tema divers també, amb regust de crítica social segurament que per ambdues bandes, la pròpia al govern castrista i la desesperant del bloqueig comercial dels fatxendes americans. El tema ha començat amb dos periodistes de la televisió cubana, la única que hi ha. La construcció rítmica i el tempo són impressionants de la mateixa manera que els canvis encabits, les constants intervencions de gent parlant a mode de queixa per la dificultat de la subsistència. El break entremig i el solo puntejat del líder amb el seu cello, primer pausat, després a tot tempo, tot i seguint els canvis de l’estructura del tema, és magnífic. Ens ha mostrat de nou tota la seva potència interior, la seva tècnica, la seva persistència en això que en diem la Fusió, car a banda d’aquest projecte ja us he comentat les altres col·laboracions, recordo que amb el Marco Mezquida, Federico Carreras, Albert Bover, etc. Una meravella des del punt de vista rítmic, amb un tempo vital, amb les veus de la “queixa”, amb la crítica soterrada, i la música i els ritmes per sobre de tot plegat, solució vital per a molts de nosaltres. Impressionant tema, Martín. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. 

I acabarem aquest projecte amb el tema (deixar un espai de silenci) més Salsero o ritme de Rumba Cubana...(opció de no posar-lo) 

7.- Rumba pa Catire         (Martín Meléndez)  6m45s 

I de nou la veu de Raydel Grillo introduint aquesta “Rumba pa Catire”, en el tema més “salsero”, més “rumbero” de tot el projecte, i així copsant la diversitat estilística del projecte. I és que el Carib té tot això, Latin Jazz, Salsa, Rumbas, etc..recordeu que el “Clave”, el típic ritme cubà el va aplicar i comentar el gran i un dels primers en això del Jazz, en Jelly Roll Morton i en parlà d’ell com l’Spanish Tinge. I els breaks entremig dels temes semblen ser també la clau de volta de tot plegat, i en aquest tema per a gaudi del baterista González, el qual ha desenvolupat un magnífic solo. Gabriel ha fet un solo brutal amb la seva bateria, tot percussió. També les veus cantant són el “quid” de les músiques caribeñes, essent sempre vitals, músiques on el ball és la màxima expressió resultant. I què bé la Lucia amb el piano, a tot acords i ritmes, seguint amb la màxima vitalitat l’estructura del tema amb uns moments magnífics d’intervenció solista. Recordeu que estem escoltant un trio, només un trio, tot i que el líder utilitzi sovint el dubbing del seu cello. Martín ens ha tornat a impressionar en el seu solo puntejat del seu cello, per com de bé ho fa i per com de rítmic també. I aquesta és la “Rumba pa Catire”, i és que és el tema que li ha dedicat Martín al baterista i amic anomenat també Catire. Magnífic tema per acabar el projecte de Martín Meléndez, felicitats. 

I deixem aquest càlid i vital projecte, amb una base de corda puntejada i  fregada, la del cello del seu líder i compositor Martín Meléndez, i ara sembla un bon moment per escoltar el conte, no tant micro, de Teresa Tuset..........

Gràcies Teresa per explicar-nos amb la teva reconeguda vitalitat i frescor narratiu. 

I seguirem ara amb les altres cordes del programa, ara però seran puntejades i rascades, les del projecte dedicat a les músiques de Dave Brubeck..

 


“VALENTÍ MOYA meets BRUBECK”

Valentí Moya Quartet – Jazz Manouche Fusion

 

Editat per Discmedi Blau

Enregistrat a VM Studios i BeatGarden Studios (Barcelona)

Mesclat per Valentí Moya

Masteritzat per Pau Romero als BeatGarden Studios

 

Valentí Moya, guitarra manouche solista i rítmica

Fran Asensio, guitarra manouche rítmica, en #4 i #1

Oriol Gonzàlez, contrabaix

Daniel Levy, bateria 

I tots els temes són de Dave Brubeck, excepte el “Take Five” de Paul Desmond i el “Time for You” de Valentí Moya. 

Doncs estem front un projecte també de 8 temes però una mica més curtet, de quasi 35 minuts.  Escoltareu una música interpretada en l’estil del Jazz Manouche, o Gipsy Jazz, el que es inventar el genial Django Reinhardt. Els tempos són també diversos, havent-n’hi de dolços i més ràpids de tempo. El més dolç és el 6è track “Audrey”, una preciosa composició de Brubeck i gran interpretació de Moya. El “Here comes McBride” ja és una mica més viu, marcat inicialment pel clic de dits dels músics tot i portant el ritme, en un tema en estructura de Blues on ben aviat escoltarem a l’Ignasi fent un magnífic solo al contrabaix. I quasi al mateix tempo tenim el molt maco tema “There’ll be no Tomorrow”, iniciat per la guitarra solista del líder tot i fent-nos la melodia. Ell mateix seguirà amb la seva improvisació. I el súper conegut tema de Paul Desmond, “Take Five” l’inicien amb un magnífic arranjament tot just abans de la coneguda melodia i posteriors improvisacions, també a un tempo prou similar. I el vals el tenim en el “Waltz Limp” i ara sí més viu de tempo, on el líder torna a brillar i la base rítmica està incommensurable, com en cadascun dels temes. I anant creixent de tempo tenim el tema del Valentí, “Time for You”, segur que dedicat a la seva estimada parella. Tema vital que se’ns endu irremissiblement, tal és la seva energia. I tot i començar amb una “intro” així com trencada de ritme, el Swing apareixerà de nou gràcies a la sempre imprescindible guitarra rítmica, en un altre tema de Brubeck i 1er track anomenat “Cassandra”. I si no vaig errat, el tema més viu de tempo és el 3er track i també del pianista americà, anomenat “Lost Waltz”. Aquest però té una “Intro” preciosa que el Valentí interpreta amb tota la seva delicadesa. El tempo fast apareixerà després alhora que la seva altra cop reeixida improvisació. Magnífic projecte de Moya i de nou dedicat a un dels Màsters del Jazz, en aquest cas per coincidir en el centenari del naixement de Dave Brubeck, que va néixer el 6 de desembre de 1920. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web:

http://valentimoya.com/valenti-moya-meets-brubeck-jazz-manouche-fusion/ 

Doncs proposo que escoltem el preciós tema de Brubeck anomenat... 

6.- Audrey    (Dave Brubeck)      4m07s 

Doncs aquest preciós tema de Dave Brubeck és del 1954, rar disc d’estudi car en aquella època Brubeck i el seu quartet enregistraren tot de discs en directe. Inicialment es va editar en mono, tot i que posteriors edicions varen ser en estéreo. El varen fer amb una de les primeres formacions a quartet amb una base de contrabaix i bateria de Bob Bates i Joe Dodge base que esdevindria diversa, tot i que la coneguda com la del seu Dave Brubeck Classical Quartet va ser amb Eugene Wright i Joe Morello. Sembla ser que Gjon Mili, gran fotògraf d’origen albanès li va dir a Brubeck, que “m’agradaria veure com Audrey Hepburn venia caminant pel bosc”, i així devia sorgir el tema i títol. El tema té una estructura de Blues de 12 compassos en Bb menor no obstant això, la melodia de "Balcony Rock", un blues improvisat en Bb major, enregistrada a Jazz Goes to College, s'utilitza per concloure aquest "Audrey". 

I quin gust de tema ens han fet els nostres herois amb un tempo així com arrastradet ideal per començar el seu projecte. I és que la cançó és molt bonica però millor ha estat la versió que n’han fet ells. La melodia amb la guitarra té una dolçor preciosa, i encara sense el swing posterior. Aquest apareixerà en la improvisació magnífica del líder, amb ell mateix fent dubbing fent la rítmica també, coses aquestes que solen fer els músics, com hem escoltat abans amb el projecte del Martín. Després del preciós solo del Valentí, ha estat l’Ignasi González al contrabaix qui ha realitzat el seu de reeixit, també. Posterior recuperació de la melodia i final del tema amb la melodia del “Balcony Rock”, segons he comentat abans. 

En commemoració del 100è aniversari del naixement de Dave Brubeck sorgeix aquest nou treball discogràfic per iniciativa de Hans Kusters. Per l'experiència en un treball anterior i tribut a Thelonious Monk en clau de jazz manouche, se li encarrega el projecte al guitarrista i compositor català Valentí Moya qui dirigeix, coordina i produeix musicalment aquest disc, de nou amb el jazz manouche com a mitjà de fusió. 

I per descomptat que podeu anar als concerts que fem cada mes al Jazz Club La Vicentina, i encara aquest mes farem un magnífic concert, també en dissabte i a les 19h. Tindrem un magnífic trio amb Jon Robles, saxo tenor; Marko Lohikari, contrabaix i Ramón Ángel Rey, bateria. Ells ens presentaran el seu darrer disc anomenat “Abril 10/18”. Comptarem amb totes les mesures de seguretat per la Covid, amb l’entrada gratuïta en un esdeveniment organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH. 

Seguim un mica més vius de tempo ara amb el Blues del pianista americà.. 

4.- Here comes McBride   (Dave Brubeck)      3m20s 

I ves per on que aquest tema Dave Brubeck el va enregistrar amb el gran contrabaixista Christian McBride i el va incloure en el disc celebració del seu 75è aniversari. Va fer un disc a duet, trio i quartets amb diferents músics joves i no tant, i per això el títol “Dave Brubeck, Young Lions & Old Tigers”. 

I els nostres herois l’han fet seguint amb el màxim respecte el tempo original i mantenint l’arranjament  original. De fet, el primer solo de l’Ignasi al contrabaix encara ens ho referma més, ell fent de McBride. El solo que fa d’aquest tema, i altre cop Blues de  12 compassos, és magnífic. En Valentí s’hi ha posat amb el seu i ves per on de quina manera més acurada i magnífica l’ha fet, i amb quina frase més xula l’ha començat. El posterior desenvolupament, el del segon chorus ha estat també magnífic. Després, ells dos, guitarra i contrabaix, Moya i González, fent de piano i contrabaix, Brubeck i McBride, l’han acabat de la mateixa manera que l’han començat, havent recuperat la melodia, acabant-lo delicadament. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava on ja ha començat el seu 39è Festival de Jazz, amb tota una gran selecció de músics i projectes, alhora que també els concerts gratuïts, excepte el del Picnic a Vallparadís. Mireu la programació a jazzterrassa.org. 

I crec que si no us el poso em mateu....i ara el conegut tema de Paul Desmond... 

7.- Take Five                    (Paul Desmond)      4m33s 

I quin tros de tema ens va compondre Paul Desmond....aquest tema va està inclòs en l’àlbum del Dave Brubeck Quartet, “Time Out”. I el títol és ben significatiu del que passa amb les músiques, i és que els ritmes dels temes no són el típic 4x4 i en canvi sí ho varen ser ritmes gens habituals fins llavors en el món del Jazz com el 5x4, 6x4 i 9x8. Aquest és en 5x4 però hi hagué d’altres temes com el “Blue Rondo a la Turk” a 9x8, tot i que els solos de saxo i piano els van fer a 4x4. Més encara, el tema “Three Get Ready” tot i començar a 3x4, va alternant-se cada dos compassos a 4x4, i després a 3x4, i anar-hi anant. I etc, etc...De fet, el mateix Paul Desmond va dir que mai havien pensat en què el “Take Five” arribés a ser un èxit, i sí més aviat un tema reconegut pel característic solo de Joe Morello a la bateria. 

I els nostres herois han afegit una preciosa “Intro”, molt colorista ella, amb un cert dramatisme a càrrec de la guitarra solista i suport de la rítmica, i donant pas ja amb aquesta al ritme i tempo de l’original, o molt proper. La coneguda melodia apareix clara i diàfana, preciosa, i dir-vos que en el pont hi ha un petit arranjament que frena, diríem, la persistència de la rítmica, deixant-li fer els acords puntuals, això sí. El solo del Valentí comença amb dues notes que ens recorden les de Desmond en el seu increïble solo. Ell, a la guitarra, en fa un de magnífic, amb barreja de moments solistes però també amb acords diversos. Magnífic solo del Valentí, molt creatiu, fet amb molt bon gust. El retorn a la melodia original passa per un moment de canvi de centre tonal en els darrers compassos del pont, cosa que els hi queda magnífica, tot, obra i gràcia del líder, per després anar-lo acabant d’aquella manera que dic sempre, que en un directe, s’allargaria segons públic i músics. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I si hi ha un tema del Valentí doncs crec que també ha de sonar, no per res, no, perquè també és un gran tema... 

8.- Time for You     (Valentí Moya)        4m02s 

I ara ja hem anat més vitals de tempo, coses aquestes habituals en aquest programa. Molt bon tema de Moya, a tot Swing, i d’estructura de 32 compassos i forma AABA, crec, tot i que en el pont sembli un RH&Ch, a vegades ens perdem. Doncs res, curt i ras han fet el tema en un sol chorus, per després endinsar-se el líder en un magnífic solo, com els que ja ens té acostumats. El Valentí cada dia que passa que incrementa el seu domini sobre l’instrument, i ara mateix està a un nivell altíssim, trobant-se a la cúspide dels pocs guitarristes de Jazz Manouche que hi ha al país, entre els quals el seu amic Albert Bello, en Biel Ballester i sense oblidar el gran Pere Soto, aquest potser el més eclèctic per com domina els diversos estils del Jazz. Amb aquest tema, Moya ens ha mostrat el seu nivell com a compositor, aconseguint quallar una magnífica composició a tot Gipsy Jazz alhora que la seva ja comentada interpretació solista. 

L'elecció de repertori es resol en 7 arranjaments originals, de composicions de Brubeck més una composició pròpia creada per a l'ocasió "Time for you" en què Valentí aconsegueix captar l'esperit del gran pianista i compositor. Fets la majoria en formació de quartet, la sonoritat principal beu de l'obra de Brubeck que a través de la fusió amb l'estil creat per Django Reinhardt mostra un treball únic i innovador, variat, sorprenent, dinàmic, original, equilibrat, trepidant i emotiu, amb grans dosis d'improvisació i energia que recorden tant a la sonoritat del West Coast Jazz com al Swing del Jazz Manouche. 

I podeu anar a la Cocteleria Campari Milano on s’hi fan concerts de jazz i demés meravelles, però abans mireu-ne la programació, car ara no en fan cada dia de concerts. 

I crec que tampoc fa falta acabar amb el tema més viu del projecte, perquè aquest primer track i tema de Brubeck, està també la mar de bé... 

1.- Cassandra         (Dave Brubeck)      3m39s 

I en Valentí ha seguit amb el seu estricte reconeixement a les composicions de Brubeck i per això, “intro” i posteriors canvis de ritme, alhora que el tempo, són els mateixos de l’original. I aquest és un tema que van incloure en l’àlbum enregistrat el 1965 amb el seu quartet típic, “Time In”, o sigui que tot a 4x4 i si més no, sense canviar de ritmes dins dels temes. I és que també hi hagué el “Lost Waltz” que Valentí també ha afegit a la llista de temes per a honorar al músic que el desembre farà 100 anys que va néixer. 

I els nostres herois l’han fet amb la mateixa estructura, “intro” i després melodia del tema, amb els canvis inclosos, de ritmes....potser ells han volgut mantenir la pulsió del gran Daniel Levy, amb un control sobre les escombretes de manera permanent, sense els breaks de l’original. I dir-vos que hi ha projectes de músics que se sustenten en determinats músics, així mateix ho feia Brubeck, Coltrane i tants altres. En aquest passa exactament el mateix, i així en Daniel Levy és la perfecta màquina rítmica que fa que tot això camini de la manera que ho fa. I en aquest tema l’hem pogut gaudir fent uns “vuits” magnífics, a escombretes, cosa molt complicada i que ell ha fet a la perfecció, com en tots els temes del projecte, esclar. Parlant de la melodia, dir-vos que ha quedat molt maco el canvi d’octava que ell fa de tan en tan, i així ho ha anat fent. El solo del líder ha tornat a ser brutal, i és que el tempo fast li va la mar de bé. I com soleja el Valentí, amb quin domini i sobretot llenguatge jazzístic manouche. Recuperen la melodia inicial, i acaben el tema amb una cadència descendent preciosa, com en la versió original. Magnífic tema per acabar aquest gran projecte del Valentí Moya meets Brubeck. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

I després de la música dels dos nous projectes presentats, i com sempre fem, ara escoltareu un bonus track que d’un doble disc del Jordi Lliuret, el Sharp Shades & Finger Snaps, un recopilatori que es diu Blue Note Explosion. En aquest doble CD hi ha el tema d’avui, encabit en el disc del 1966, “Stick-Up” de Bobby Hutcherson, amb músics com Joe Henderson, saxo tenor; Bobby Hutcherson, vibràfon; McCoy Tyner, piano; Herbie Lewis, contrabaix i Billy Higgins, bateria, i el tema de l’Ornette Coleman, del 1960, es diu.... 

5. CD2.- Una muy bonita   (Ornette Coleman)  6m26s 

I com que ja he xerrat prou, ja sabeu que aquest tema no el comento, o sigui que ara sí que hem acabat el programa d’avui. I us recordo que primer hem escoltat el projecte del cellista Martín Meléndez, “I Have a Dream”, que després hem escoltat el “Valentí Moya meets Brubeck”, i acabem d’escoltar el tema de l’Ornette Coleman, ell sempre  tan iconoclasta, i entremig, el micro conte de Teresa Tuset. 

Us recordo que feu “bondat”, les mans a la butxaca, respireu lo imprescindible i amb la boca tancada que no hi entrin mosques, les mans ben rentades més amb sabó i no tant amb el gel hidroalcohòlic, que deu fer malbé la pell. 

I apunteu a l’agenda que el 31 d’octubre teniu concert a la Sala Xica, a les 19h, amb un trio magnífic amb Jon Robles, saxo tenor; Marko Lohikari, contrabaix i Ramón Ángel Rey, bateria. Ells ens presentaran el seu darrer disc anomenat “Abril 10/18”. 

Doncs res, que us recordo que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 


Molt bona nit a tothom, benvinguts a Jazz Club de Nit aquí a Ràdio Sant Vicenç 90.2 amb un programa de Jazz per a vosaltres que us agrada el Jazz, com deia el nostre amic Cifu. A ell li dediquem el programa avui i cada setmana que el fem, o sigui que un petó ben gran Cifu. Aquí Miquel Tuset i Mallol qui us parla, presenta i realitza aquest programa i com sempre amb les novetats de músics i editorials. 

Espero que estigueu totes i tots la mar de bé, o sigui que a seguir amb les mans a la butxaca, sense tocar-vos el nas, la boca tancada que no hi entrin mosques i respirant poquet, que ja n’hi ha prou amb una mica, no sigui que ens afartéssim... 

Abans de començar, dir-vos que aquest dissabte a les 19h farem el primer dia de l’11è Festival de Jam Sessions a SVdH, on comptarem amb els combos d’alumnes i professors de les escoles ESEM Taller de Músics i El Musical de Bellaterra. Entrada gratuïta, amb reserva al mail del programa i al meu personal, aforament limitat i totes les mesures de seguretat per la Covid com ja vam fer el passat 18 de setembre. Esdeveniment organitzat des del Jazz Club la Vicentina i patrocinat per l’Ajuntament de SVdH. Us hi esperem. 

Doncs ja hi som aquí a Jazz Club de Nit amb el primer programa dedicat a Fresh Sound New Talent, i com sempre amb un bonus track, i un micro conte, recuperant a Carme de la Fuente que la setmana passada no va poder. Podreu escoltar a Eva Novoa en el seu “Satellite Quartet”, i al Thomas Delor i el “Silence the 13th”. El bonus track serà un tema del disc “Action, Action, Action” de Jackie McLean. 

Doncs comencem amb les músiques de Eva Novoa i projecte.... 



“SATELLITE Quartet”

Eva Novoa 

Editat el 2020 per FSNT 593

Enregistrat el febrer de 2017 als estudis Echo Beach Jupiter, Florida, EUA,

Mesclat i masteritzat per Jeremy Loucas al Sear Sound de Nova York

Produït per Eva Novoa

Productor executiu: Jordi Pujol per a:

Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L.

 

Eva Novoa, piano

Rainer Davies, guitarra

Kenneth Jiménez, contrabaix

Arturo Garcia, bateria 

Totes les composicions són de l’Eva Novoa 

Estem davant d’un projecte farcit de modernitat, de la més agosarada actualitat per concepció de temes i per la manera com els han desenvolupat. En general els tempos no són massa vius, i els moments introspectius hi són. Els ritmes també segueixen el tarannà dels tempos, existint sí el Groove en alguns temes i fins i tot algunes espurnes de Swing, molt espurnes. Els temes són llargs, considerant que tenim quasi 52 minuts de música i només 6 temes. Cadascun dels temes té també diversitat melòdica i rítmica, trobant-nos amb inicis delicats que després desenvolupen de manera més rítmica. Tot i això la concepció intimista hi és en molts d’ells i potser el que més és el darrer track “203”, farcit de moments on el silenci ens acompanya. També és així el 5è track “Big Moose Road” iniciat dolçament per piano i contrabaix fent la melodia de notes soltes i llargues. I tot i començar delicadament amb un llarg piano sol, el 2n track “Interim Song”, el desenvoluparan amb un suau Groove ja en el solo del contrabaixista. I el 1er track “Three Nine Turner”, iniciat a piano i contrabaix fent melodia i després amb el guitarrista, ben aviat escoltarem el Groove del tema farcit de modernitat, més o menys com tots els altres, amb uns moments brillants quasi d’improvisació col·lectiva. I el 3er track “Inefficient 39T” iniciat a piano sol, per després amb el guitarrista, ambdós seguint la moderna melodia, posterior solo d’escombretes, suport al contrabaix fregat, fins arribar al solo del guitarrista, ja amb un Swing implícit i posteriorment més evident en el solo de la líder Eva Novoa. I ja finalment, el 4rt track i tema que quasi titula el projecte “Satellite Earth”, el comencen amb acords de la pianista, suport al contrabaix i guitarra, amb un ritme marcat dolçament per la mà esquerra de la líder i del baixista, en el tema més rítmic del projecte, tot i les variacions posteriors. Magnífic i moderníssim projecte de la gran pianista barcelonina establerta a Nova York de ja uns quants anys, de la qual us haig de dir que en aquest programa li hem posat 4 dels seus anteriors projectes. 

I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc per així poder-lo adquirir:

https://www.freshsoundrecords.com/eva-novoa-albums/48637-satellite.html 

Comencem amb les seves músiques, i així és que proposo que escoltem.... 

1.- Three Nine Turner       (Eva Novoa)           7m41s 

I el Drew Gress, a Nova York, i el novembre de 2019, va escriure algunes coses que jo us aniré comentant i que estan en el llibret interior del CD. I comença dient: Satellite Quartet, d’Eva Novoa, es llança a l’estratosfera musical amb aquesta distintiva sessió, que mostra la interacció rítmica a diversos nivells, el lirisme hipermodern i la seva tendència a la sorpresa. Enregistrat a només 2 hores de Cap Cañaveral, aquest projecte desafia la gravetat a la recerca de nous mons d’expressió. 

I d’aquest tema ens diu què...”el tema “Three Nine Turner” comença amb un grup de recerca que troba el que vindrà després ... La bateria d’Arturo Garcia impulsa als companys de manera màgica, inspirant Rainer Davies i Kenneth Jiménez a explorar universos paral·lels. La força centrífuga manté el grup unit mentre Eva encapçala el camí, acabant d'alguna manera en una exploració Shearingesque del bloc d'acords, o sigui fent referència a George Shearing. Això finalment dóna pas a una extrapolació solista i brutal del baixista Jiménez, que finalment aterra amb un segment contemplatiu de la guitarra de Davies que evoca l’Spaghetti Western. No sé ben bé com hem arribat fins aquí, però tot sembla correcte i d’alguna manera inevitable.” 

Poques coses tinc jo a dir, sinó afirmar el que en  Drew Gress va entendre que passava. El que sí es sorprenent és el clímax aconseguit en la improvisació de la líder, que quasi és col·lectiva, i el brutal solo del contrabaixista i la dolça intervenció del guitarrista, tot just abans de recuperar el tema i acabar-lo delicadament. 

I d’Eva Novoa us recomano que repasseu dos dels meus programes, el 266 on presentà el seu “Butterflies and Zebras” i el 366, amb el seu “Live at Beam” ambdós amb el seu Dymas Quartet. En aquests programes hi ha comentaris i escrits sobre ella mateixa, part de la seva biografia i demés informacions que segurament us interessaran. També ho podeu trobar al seu web:

http://evanovoa.com/#home-section 

I deixeu-me que us digui que podeu entrar al web de www.freshsoundrecords.com per veure l’extens catàleg d’aquesta nostra editorial i també podeu anar a la botiga Blue Sounds al carrer Benet Mateu 26 i comprar de tot i més relacionat amb el món del Jazz...discos, llibres, dvds, vinils....etc. Allà hi trobareu els caps de setmana i dilluns pel matí a l’amic Enrique Heredia, mentre que la resta de dies hi trobareu a l’Esteban. Ells dos us assessoraran en tot lo de Fresh Sound Records, editorial creada pel gran entusiasta amant del Jazz, Jordi Pujol Baulenas, des d’aquí una forta abraçada i gràcies pel teu suport tots aquests anys. 

I seguirem amb el tema inicialment delicat però amb canvis posteriors... 

3.- Inefficient 39T    (Eva Novoa)           9m33s 

I d’aquest llarg tema ens en diu massa poques coses...”Inefficient 39T” presenta una de les 2 sensacions més interessants que mai escoltaràs, un solo fascinant de Garcia i una gran quantitat de converses farcides de Groove.” 

Afegiré que el tema passa per moments molt diversos, melòdics i rítmics. Comença amb piano i contrabaix fent la melodia, la qual és tot menys senzilla. Curiosa la participació del baterista fent un solo a escombretes, tot just acabada la presentació del tema, amb un trencament melòdic total. De la mateixa manera, la intervenció del baixista fregant la berra, seguint aquest trencament ara també rítmic és força sorprenent. Ens ha deixat de la mà de 10, la líder i compositora, i ens hem d’apanyar. I quasi arribant a la meitat del tema, tot comença a caminar, amb el contrabaix fent un delicat “walking” i apareixent el Swing, alhora que el magnífic solo de Davies a la guitarra. El suport de García encara a les escombretes reforça el Swing. Aquest esdevindrà magnífic en el solo de Novoa i ja amb els cops al “Ride” de la bateria de García. Quin magnífic Swing i improvisació de la líder a base d’acords inicialment, però posteriorment amb una mà dreta gràcil i lleugera acaronant el piano creativament. Al final del tema ens retrobem amb la dolçor inicial, primer amb les notes soltes del contrabaix i després afegint-s’hi les de la líder al piano. Recuperació de la gens senzilla melodia, i final. I quin tros de tema, mare de 10 Sr. 

Recordar-vos que entreu al web de masimas per veure’n la seva programació i dia de concert que més us agradi. És qüestió d’anar al Jamboree  de la Plaça Reial ara molt més, car és quan més ens necessiten, músics i programadors. 

També tenim una bona col·laboració amb l’editorial basca Errabal Jazz de la qual en posem les novetats, quan ens les envien, i així és que els hi agraïm el seu suport, o sigui que al blog us posaré l’enllaç a la seva pàgina web http://www.hotsak.com/Errabal-es?set_language=es 

I acabarem el seu projecte amb el tema: 

4.- Satellite Earth    (Eva Novoa)           8m22s 

I en Drew ens comenta: Aquest tema “Satellite Earth” busca trencar els lligams de la gravetat, a mesura que la melodia s’enfila i empeny contra l’atmosfera superior, per tornar inevitablement a la terra. Tot i això, no es tracta del viatge, sinó de la destinació... El solo percussiu de Davies alimenta el solc fins que Novoa es llança cap amunt i cap a fora. Jiménez proporciona la força gravitacional irresistible com si el seu punt fos una llarga exhalació que reaclimatitza el quartet fins al nivell zero. Aquí hi ha molta sofisticació corpulenta. 

I aquest tema sí que ha acabat de la manera que l’han començat, i és que el motiu principal de tres acords es va repetint i és que dóna vida al tema, car hi ha implícit el ritme, també. El tema té però un pont, que ja haureu notat. La incursió del baterista fa que tot camini d’allò més bé. El marcatge rítmic, Beat, és incommensurable. Sobre això hi ha tot lo altre. El solo de la líder Novoa al piano està recolzat per García a la bateria i les tres notes del motiu principal a càrrec de Jiménez al contrabaix. Els moments de “disbauxa col·lectiva” del trio són brutals, arribant a un clímax força acollonant. El contrabaixista es queda sol seguint el tarannà de les poques notes, posterior silenci, i de nou tema amb el motiu principal, amb piano i contrabaix. En aquest tema el guitarrista apareix ben poquet, a l’inici i al final, cosa curiosa. Aquest és el moment de glòria pel baterista García fent el seu solo. Retorn al motiu principal, ara amb algunes notes del guitarrista, i final de tema i de projecte d’aquesta sofisticada pianista i compositora Eva Novoa, la qual ens ha presentat un projecte “sobri”, un tant “eteri” i sobretot molt “creatiu” des de tots els punts de vista, el melòdic, harmònic i rítmic, alhora que amb un gran sentit del concepte “silenci”. Bravo Eva Novoa, des d’aquí un petó molt gran i cuida’t molt. 

I en Drew ens acaba dient què: “Sóc molt conscient que la música tan personal, espontània i única com aquesta s’ha de sentir i potser no s’ha d’escriure sobre ella. Per tant, doneu-li una atenció indivisa al Satellite Quartet d’Eva Novoa. Ho mereixen. Aquesta música ho exigeix.” I jo dic...gràcies Drew Gress. 

Doncs ara sembla un bon moment per escoltar el micro conte de Carme de la Fuente.........................

Gràcies Carme per sempre fer-ho amb la mateixa dolçor i situar-nos a les músiques del programa. 

I no us oblideu de la Nova Jazz Cava i del seu Festival de Jazz que ja ha començat. És qüestió de mirar la seva programació i escollir el concert que més us interessi, que segur n’hi ha molts. 

I acabarem els projectes, que no les músiques del programa, i ho farem amb el del baterista Thomas Delor....anomenat...

 


“SILENCE THE 13th”

Thomas Delor

Enregistrat els dies 4 i 5 de setembre de 2019 a l’Studio Artesuono a Udine, Itàlia.

Enregistrat, mesclat i masteritzat per Stefano Amerio

Produït per Thomas Delor & Soprane Productions

Productor executiu Jordi Pujol per a:

Blue Moon Produccions Discogràfiques S.L.

 

Simon Martineau, guitarra

Georges Correia, contrabaix.

Thomas Delor, bateria 

Hi ha temes de Thomas Delor i d’altres de Parker, Trenet i Chopin. 

Estem davant d’un projecte d’una hora de músiques i amb 9 temes de marcat sentit rítmic però tampoc massa consistent. Hi ha també temes llargs, i per això amb canvis diversos fent-los més amplis, com si n’haguessin més d’un dins l’un. El 3er track “Peaux Pourries” és una impro a bateria sol, amb el líder, recordant-nos alguna melodia, i aquesta recolzada pels dos companys. El tema més delicat és però el que titula el disc “Silence the 13th” i segon track. Tema de més de 8 minuts amb una profunditat musical evident, quasi majestuosa. El tema de Chopin i 8è track “Prelude Op28 Nº 20” és una altra delícia musical i el tractament que ells li fan és força amorós. Els inicis són delicats però acabarà agafant molt cos, sobretot en el solo del guitarrista on la majestuositat tornarà a aparèixer. El tema “Providence Incitation” i 5è track, ja comença amb un Groove implícit en la melodia del tema, alhora que també les notes soltes del contrabaixista Georges Correia, els acords del guitarrista i la permanent i delicada pulsió del líder Thomas Delor a la bateria. El tema evolucionarà posteriorment i més canvis que hi haurà. El 7è track “Que reste-t-il de nous amours?” comença també molt suaument, i així seguirà fins el solo del guitarrista, el qual aportarà calidesa i més sonoritat al tema. El 1er track “Syllogism” té també uns inicis delicats i eteris, esdevenint quelcom més poc després, amb aportació rítmica del líder i melòdica del guitarrista, en un tema que es desenvoluparà posteriorment de manera diversa, i molt potent en el solo del guitarrista Simon Martineau. La melodia del tema de Charlie Parker “My Little Suede Shoes” el fa el líder amb les timbales de la seva bateria, i no només, car posteriorment farà unes seqüències de pregunta-resposta amb el guitarrista, ambdós fent melodia. El tempo és viu, tot i que no massa, mostrant-nos en aquest tema un aspecte molt simpàtic de la personalitat del líder. El 9è track “Une soupe, et au lit” té un tempo maco i Swing implícit en les notes i delicat walking del baixista. Melodia maca a càrrec del guitarrista, escombretes del líder i tema vital, tot i la dolçor interpretativa. I finalment, el 6è track “Minefield” va a tot swing quasi des dels inicis, tot i els canvis rítmics entremig. Diversitat de ritmes també en aquest tema, cosa aquesta que deu ser la “mare dels ous” del projecte, car pràcticament no hi ha un tema que es mantingui en ritme i tempo des de l’inici fins el final. Un altre gran projecte amb temes personals, concepció moderna de les composicions i magnífiques interpretacions d’aquests tres músics.

 I com sempre dir-vos que al blog us posaré l’enllaç a la pàgina web del disc:

https://www.freshsoundrecords.com/thomas-delor-albums/48394-silence-the-13th.html 

I aquesta és la pàgina web del líder i baterista Thoma Delor:

http://www.thomasdelor.com/index.php/en/ 

I per començar proposo que escoltem el 1er track, el llarg i preciós tema... 

1.- Syllogism           (Thomas Delor)      9m51s 

I quin tema més variat per començar el seu projecte. Hem tingut diversitat de tempos i ritmes, havent-lo començat amb una “intro” delicada i subtil a càrrec del guitarrista Martineau i amb el recolzament del líder i baterista Thomas Delor. El ritme cadenciós ha aparegut ben aviat alhora que la pròpia melodia del tema, amb els acords també, en el que podria ser un “dubbing” d’ell mateix. El líder sempre està involucrat creant línies rítmiques. La melodia ens va entrant mica a mica, per la seva bellesa però també per la seva constància rítmica. El tema té però breaks diversos on la pausa ens meravella, el primer amb el del contrabaixista Correia fregant la seva berra de manera delicada, improvisant seguint la melodia. Els moments repetitius posteriors del guitarrista ens embolcallen tot i acostant-nos a la seva reeixida i melòdica interpretació, i sempre, sempre, el líder a la bateria mantenint la creativitat. El so de la guitarra s’ha tornat més electrificat, més distorsionat en el solo posterior de Martineau, magnífic ell en la seva exposició del tema. La pulsió rítmica s’incrementa, per intensitat anímica, per insistència, i així és que ens deixem portar per tot plegat fins arribar al break on el baterista ens ha demostrat quines són les seves moltes habilitats, en un solo magnífic. Mentrestant, guitarrista i baixista li han donat el seu suport fent uns riffs repetitius i tot això acostant-nos al final del tema que han acabat d’aquesta magnífica manera, i acabant-lo de cop, més l’acord final. 

Per parlar una mica d’aquest músic autodidacta, convé saber algunes coses prèvies. De fet, ell va estudiar matemàtiques i es va graduar als 22 anys com a tal. Des de Niça es va traslladar a Paris, on donar classes. Parlant de música, ell havia començat als 8 anys a tocar la bateria. Es desenvolupà en ambdós aficions i als 16 anys i el  2007 va ser convidat pel director de l'Orchestre Classique Instrumental de Nice, Avner Soudry, per actuar com a percussionista convidat. El 2008 va anar a Nova York per primera vegada. Aquest viatge li va donar l'oportunitat de treballar en la xarxa de músics nord-americans i col·laborar-hi. 

I darrerament amb Youkali Music i concretament amb el seu director Thomas Schindowski estem en contacte i així és que em fan arribar, com ja han fet, alguns dels seus projectes del seu extens catàleg, o sigui que agrair-li al Thomas la seva col·laboració. Podeu entrar al seu web http://youkalimusic.com i veure’n tot el seu catàleg. 

Seguim ara amb un altre tema del líder, anomenat... 

9.- Une soupe, et au lit      (Thomas Delor)      5m52s 

Doncs i quin tema més maco, divers de ritmes i tempo, amb un delicat Swing des de l’inici i més incisiu sobretot en el solo del guitarrista Martineau. De fet, no s’albira fàcilment quan acaba el tema i quan comença el solo del guitarrista, car aquest sembla haver-s’hi posat ben aviat. Les notes soltes amb suau walking del contrabaixista, en els inicis, han derivat a un “Walking” molt més evident, a negres, a mida que el solo del guitarrista s’ha anat desenvolupant. Molt bona sonoritat la de Martineau, delicada i subtil també, alhora que un molt bon fraseig i llenguatge, treballant abastament amb els acords. El break i solo posterior del baterista fent uns “quatres” amb els companys, ens ha apropat al tema recuperat melòdicament pel guitarrista, amb tot el swing del món i acabant-lo de cop. 

Quan Delor arribà a Paris, no tardà en establir-se com a músic de Jazz, i tant va ser així que va optar per deixar de donar classes de matemàtiques per centrar-se només en la música, en el Jazz. I ens diuen d’ell què és un: "Bateria autodidacta amb un gran sentit de la musicalitat, famós pel seu estil únic, expressiu i individual, barrejant finor, intensitat, sensibilitat i complexitat. Basa el seu treball principalment en l'escolta, la interacció i la recerca de la sonoritat". El seu gust per tocar en petites bandes (des d’ell sol fins al quartet) el va desenvolupar com un mitjà per apropar-se a l'instrument rítmicament i diatònicament. 

Un altre lloc emblemàtic és el 23 Robadors espai on es fa el Jazz més alternatiu de la ciutat amb tot un reguitzell de projectes que s’hi han parit i que així seguirà sent. Cada dia teniu Jazz i els dimecres, concert primer i després Jam Session amb Miguel Pinxo Villar, Juan Pablo Balcázar i Carlos Falanga. 

I encara podreu escoltar un altre tema del líder i baterista Delor 

6.- Minefield           (Thomas Delor)      7m27s 

I ens hem trobat de nou amb un altre tema sorprenent, també farcit d’un delicat Swing i amb canvis i breaks diversos. L’aspecte melòdic en la seva bateria és força interessant, com més endavant us comentaré o al blog podreu llegir. Un tema que ha acabat com l’han començat, amb un motiu principal a càrrec de guitarrista i contrabaixista i ben aviat ha aparegut el Swing i els primers breaks rítmics. El solo del guitarrista ha començat molt delicadament, primer, amb breaks marca de la casa, i el Swing, i la incommensurable creativitat del líder a la bateria. I és que el tema té tot això, Swing, breaks i molta subtilesa com hem constatat de nou en el solo de Martineau. També reconèixer la gran tasca del contrabaixista Correia, i és clar que la del líder Thomas Delor. Aquest ens ha tornat a demostrar les seves habilitats a la bateria, que en són moltes, sobretot les referents a fer melodies amb les diferents timbales, caixa, goliat i bombo de la seva Canopus. Sorprenent aquest jove melòdic baterista francès i també, ja ho esteu escoltant, gran compositor, en Thomas Delor. Després d’ell, han recuperat el motiu principal a càrrec de contrabaixista i guitarrista i també l’han acabat de cop.

I diu ell què: “La bateria és un instrument jove que sens dubte ha evolucionat, però que encara està en les seves primeres etapes. M'agradaria trencar la regla que les bateries només tenen funcions de ritme i tempo, tal com s'ensenya a França ... Avui en dia crec que les bateries, com a instrument, haurien de ser tan integrants de la melodia com qualsevol altre instrument ".

El 2010 va guanyar el concurs "Jazz à Juan Révélations", després el 2015, el "Golden Jazz Trophy" (presidit per Archie Shepp i Jean-Claude Casadesus). El 2016 també va ser el guanyador del "Concurs Nacional de Jazz de Niça" i ha estat guardonat amb el "Concurs Internacional de Jazz" de París (Premi Matmut Music). Des del 2016, està avalat, és “endorser” de Canopus Drums Company. Ha col·laborat amb els pianistes David Berkman, Eric Lewis, Noah Haidu; els guitarristes Philippe Petit, Philip Catherine; els contrabaixistes Ugonna Okegwo, Miroslav Vitous, Christophe Wallemme; entre altres. 

Si voleu escoltar jazz-rock i demés meravelles ja sabeu que podeu entrar al web de www.moonjunrecords.com  i veure el catàleg extens d’aquesta editorial dirigida pel Leonardo Pavkovic, qui m’envia des de Nova York les seves novetats i que evidentment en aquest programa posem de tant en tant. Una abraçada Leonardo i gràcies pel teu suport. 

I acabem amb les músiques d’aquest projecte, amb el divertit tema de Charlie Parker, el qual farà de pont pel darrer tema a tot Hard Bop 

4.- My Little Suede Shoes (Charlie Parker)      5m53s 

Doncs Parker va enregistrar aquest tema més tranquilet de tempo, que en les improvisacions ja va volar prou. I la informació del disc de Parker és aquesta: Disc, Boss Bird, editat per Proper Records (P1284), data de l’enregistrament 12-03-1951. Amb la penya liderada per Charlie Parker (saxo alto); Walter Bishop (piano); Teddy Kotick (contrabaix); Roy Haynes (bateria); Luis Miranda (congues); Jose Manguel (bongos). Estil, BEBOP, Tonalitat de Eb-maj, ritme 4/4, i les qüestions rítmiques ens porten al LATIN Jazz. 

I els nostres herois ens han tornat a meravellar, i més si considerem que estem escoltant un trio. De quina manera i amb quin brutal solo del líder i baterista Thomas Delor l’han acabat, i també de cop. Però és que l’han començat compartint la melodia amb bateria i guitarra. I ja heu pogut constatar la clara intenció del líder en fer el seu instrument quelcom més que rítmic. La melodia extreta de les timbales i caixa així ens ho ha mostrat. Un tema on ha desenvolupat tota la seva mestria, ara melòdica, tot i insistint en aquest punt més que ha de tenir la bateria, que ha de ser també melòdica. Després del llarg duet que ens han fet ells dos, Martineau i Delor, guitarrista i baterista, tot i desenvolupant el tema melòdicament, i al final de manera rítmica, el guitarrista ha iniciat el seu solo seguint a tot Latin i amb una mestria total, d’ell, però també del contrabaixista Correia, i per descomptat que del líder Thomas Delor. Després han recuperat el tema i aquest s’ha desfermat en un llarg i increïble solo, ara del tot rítmic, car de la melodia ja ens n’ha parlat de manera suficient. 

A part dels projectes en què participa actualment com a sideman, Thomas Delor és el líder d’un trio ("The Swaggerer" publicat a Fresh Sound New Talent el 2018, amb el suport de SCPP), té un projecte en solitari on totes les possibilitats de l'instrument ocupen el primer lloc, així com en el "Chamber Metropolitan Trio" amb el pianista Matthieu Roffé i el contrabaixista Damien Varaillon. 

I amb aquest tema hem acabat les músiques dels projectes d’avui, ambdós de FSNT amb estils diversos i un gust exquisit per la innovació, i ara és el moment d’escoltar el darrer tema a tot Hard Bop, com sempre fem i dedicat al Jordi Lliuret i per això us poso un tema d’un dels seus dics que em va cedir la seva cosina Marta Sugrañes després que ell ens deixés. El tema és de Jackie McLean i originalment es va afegir als temes del disc “Action, Action, Action”. Nosaltres el tenim del recopilatori Blue Note Explosion i és el tema:

 CD2.6.- Hootnan     (Jackie McLean)     7m35s

Ara sí que hem acabat el programa d’avui, i us recordo que hem escoltat les músiques del projecte de l’Eva Novoa, “Satellite Quartet”, després el del baterista francès Thomas Delor, “Silence the 13th”, acabant amb el bonus track de Jackie McLean i havent escoltat un micro conte de Carme de la Fuente. 

Doncs us recordo que el dissabte 10 d’octubre farem el 1er dia de l’11é Festival de Jam Sessions a SVdH, amb alumnes i professors del Taller de Músics i El Musical de Bellaterra, a les 19h....obrirem portes a les 18h30m, i

que aneu a veure jazz  en directe a llocs com Jazz Club La Vicentina, La Traska Truska, Jamboree, Jazzsi, 23 Robadors, Guzzo, Casa Fígari, Falstaff, Nova Jazz Cava, Campari Milano, JazzMan, Sinestesia, Big Bang, La Farola, el Maki, etc, etc, i que mireu d’adquirir discos, els d’aquest programa i els dels músics de tots els programes de Jazz Club de Nit. 

Doncs ara sí, ho deixem aquí, gràcies per ser-hi aquí o al blog del programa que ja sabeu què és www.jazzclubdenit.blogpspot.com.es i jo mateix Miquel Tuset i Mallol qui l’ha realitzat, xerrat pels descosits d’interessos comuns, i seleccionat les seves músiques, us espero la setmana vinent, si podeu, voleu i en teniu ganes i us desitjo molt bona nit i bon Jazz Club de nit en el Jaç de cadascú. Miquel Tuset i Mallol.

 

blogger templates |